El vent desfeia els darrers trossets de democràcia
Els cementiris veien augmentar la feina
Al temps que tancaven per arreu fàbriques i tallers.
S’havia consumat el lladronici
I s’assolia el lideratge mundial de corrupció
l’àngel blau s’inflava com un ànec mut.
Els que podien agafaven – altre cop – el camí de l’exili
Quedaven aquí els vells, i ja pocs frares
Que l’església estava també en liquidació.
Ens calia aprendre el xines per adquirir queviures
Europa ens tornava a deixar sota el feixisme
Que els garantia toreros i manolas als estius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada