http://patrimoni.concadebarbera.cat/Esglesia-de-Santa-Coloma-Santa-Coloma-de-Queralt-849
L'any 1151 apareix com a subjecte a la canònica de Santa Maria de Solsona.
A darreries del segle XIII la
canònica de Solsona rebia encara de l'església de Santa Coloma l'alberga i la
quarta part de les primícies del blat, Pere de Queralt va disposar en el seu
testament dictat el 1167 que els seus marmessors tinguessin cura de cedir a
l'arquebisbe de Tarragona la meitat de les rendes de Santa Coloma a fi que
aquest fes la consagració del temple. El segle XIII es documenta una nova
reconstrucció del temple. A partir del 1331 es s'inicià la construcció de
l'edifici gòtic i que s'acabà el 1587.
El 1631 l'artista colomí Esteve Gaixet va fer el retaule del Santíssim, que
a partir del 1731 passaria a l'altar major fins el 1796, en què fou traslladat
a la capella de l'Hospital.
El 1731 un incendi fortuït va cremar el retaule major de l'església
(construït encara no feia cent anys per l'escultor Josep Tramulles, 1635-379, 4
retaules secundaris i l'orgue.
El 1744 s'encarregà la construcció d'un nou retaule a l'escultor Pere Costa
però l'obra no progressà per falta de diners.
A mitjans del segle XIX es construí el baldaquí que, primer amb la
imatge de Nostra Senyora de l'Assumpció i després amb la de Santa Coloma, obra
de l'escultor barceloní Miquel
Castellano que subsistí fins a l’any 1936,
quan patia un incendi com a dany col·lateral – un més – de l’alçament
els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
i DEMOCRÀTIC de la II República
El 1939 es va enderrocar una portalada barroca que hi havia damunt la
portalada gòtica actual i va aparèixer la imatge de Santa Coloma, situada sobre la llinda de la portada, dins
d'espai que forma l'ogiva de l'arc. Està resolta amb gran naturalisme, sobretot
en la indumentària de plecs complexos. Amb la mà esquerra sosté el llibre i amb
la dreta aguantava la palma, avui desapareguda. La Santa porta corona i el
cabell recollit amb dues trenes que reposen sobre la capa. El mateix bloc de
pedra en el que s'esculpí la figura, presenta un podi, d'estructura octogonal,
decorat amb elements vegetals estilitzats.
.jpeg)
Fotografia. Francesca Español i Bertran (Vilallonga del Camp, 1956)
Fotografia. Vicent Miralles Tortes
Succeïen aquí fets meravellosos :
https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-crist-de-la-mansuetud/
Que Santa Coloma i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels kurds, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada