Els homes s’aturaven a les tabernes, això de dir-los ‘bars’ vindria uns anys mes tard.
Es consumia – i molt – el cigaló (també anomenat cremadet, perfumat, tocat o tocadet, rebentat, cafè amb gotes, cafè licor, ronquim, “carajillo” , una beguda calenta, elaborada amb cafè i brandi o conyac. Si hi afegim llet tindrem un trifàsic. El seu origen és incert i hi ha qui el situa entre els descarregadors dels molls del port de Barcelona. Antigament era més corrent enfortir el cafè amb rom, amb anís o amb aiguardent.
I potser amb major mesura al matí abans d’entrar a la feina , la barreja, una beguda consistent en una mescla d'aiguardent i de vi. La barreja més popular és aquella feta de moscatell i anís, que es barregen a parts iguals directament en un got petit. També es pot preparar amb moscatell i brandi o cassalla, vi ranci i anís o mistela i cassalla o brandi. No hi ha acord en el punt si l'anís ha de ser sec o dolç. Se solia beure abans d'esmorzar, especialment per fer passar el fred. Aquest acompanyament del primer cafè del matí va ser incorporat pels treballadors immigrats al Principat de Catalunya, La barreja, s’ha recuperat a la Patum de Berga
S’hauria d’investigar si el consum d’aquestes “substàncies” generava alguna mena de resistència a les infeccions.
En aquella època fins s’escoltaven coses com que una mica de conyac era bo pel cor, i que el whisky (del llatí aqua vitae, aigua de vida per mitjà del gaèlic uisce beatha) estava molt indicat per als ronyons.
Ah!, recordo que els hiverns eren – o semblaven – llargs i freds, i que es diferenciaven clarament la primera, l’estiu i la tardor.
Bona informació del dia a dia i lluny d'academicismes. Perfecta. Gr`cies, Antonio M.V.
ResponElimina