https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa16.pdf
L’any 1693, els frares caputxins de Blanes i el VI marquès d’Aitona Guillem Ramon VIII de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727), acordaren l’erecció d’un convent a Calella; el marquès, senyor de tots aquests verals, va voler que l’església nova fos dedicada a la parenta d’ell santa Maria de Cervelló, més coneguda popularment com a santa Maria de Socors, patrona dels navegants.
El 2 de febrer de 1700 fou escripturada la cessió a l’ordre caputxina d’uns terrenys entre Calella i Pineda propietat de F. Teixidor i J. Comes, per edificar-hi el convent; és per això que el convent seria anomenat de dues viles.
El 27 d’octubre d’aquell any ja edificaven unes cel·les interines, estrenades a mitjan de juliol de 1701. La primera pedra de l’obra definitiva, la van beneir el 31 del mateix mes.
Com que molt aviat esclatà la guerra entre l’arxiduc d’Àustria i els Borbons, el convent de dues viles no fou acabat fins el 1709, i el temple del Socors, el 1710.
La invasió napoleònica, no solament va fer molt mal als caputxins de Calella sinó també als mateixos ferits francesos, cremats de viu en viu perquè la tropa havia de marxar corrents.
Ultra les exclaustracions de 1794, 1808, 1821, els frares foren expulsats definitivament de Calella el 1835, amb la desamortització de Mendizàbal, quan ja feia un segle i mig que hi eren.
L’any 1843 fou subhastat i el transformaren en hostal.
El canonge Tintorer comprà l’exconvent l’any 1868, i el cedí als ermitans de Sant Agustí, els quals hi van posar la primera casa que tornaven a tenir dins la península després de l’exclaustració.
A principis del segle XX, Calella esdevingué ciutat, i eixamplà una mica el terme municipal : fins el Rierany dels Frares; des d’aleshores (1930), com que la casa ja no pertany res a Pineda, ha deixat de ser el convent de dues viles.
La guerra civil 1936-39 destrueix l¡església i el convent que són refets a poc a poc anys més tard. S’hi instal·la una Residència de sant Agustí l’any 1966, amb escoles però sense l’horta, i finalment el 1978, s’hi estableix l’entitat benèfica Obra de Maria, que dóna acolliment als avis desemparats.
Església del que fou el convent de dues vil·les , de principis del segle XVIII.
L'església és un edifici de planta rectangular, de tres naus i una capella lateral a la nau esquerra. Volta de mig canó, aguantada per arcs de mig punt que es sostenen sobre gruixuts pilars.
El seu interior és il·luminat per tres finestres rectangulars a cadascuna de les façanes laterals, i tres finestres a la façana principal, situades a l’altura del cor, que és damunt de l’entrada. L’esperit d’austeritat, es reflexa en l’arquitectura de línies severes sense filigranes ornamentals.
L’església que és únic element que ha perdurat de l’antic convent, ha sofert algunes transformacions al llarg del temps : han desaparegut cinc capelles laterals; el cor es situa a l’altre extrem sobre la porta; la resta del convent (el claustre i les dependències dels frares) ha desaparegut i ha estat substituït per un nou edifici.
Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html
Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.
També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada