El Mapa de Patrimoni d’Aiguafreda ens diu ; Can Franquesa és una casa del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. Es composa de dues parts diferenciades a nivell compositiu. És un edifici entre mitgeres, amb els dos volums de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El primer volum té el frontis compost segons tres eixos simètrics d'obertures d'arc pla, totes elles envoltades per una motllura decorativa. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades i la base inscrita: "1810". El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El segon volum està definit per un gran arc de ferradura eixamplada a la planta baixa, dos finestrals d'arc pla amb motllures al pis i dos finestres més a les golfes d'arc mixtilini. La façana està rematada per una cornisa motllurada i un capcer de perfil irregular. La unió entre ambdós volums s'ha resolt exteriorment en el tractament dels murs, que imita carreus encoixinats.
Patrimoni Gencat explica; edificació entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. Antigament eren dues cases que es van unir per fer-hi un hostal. La part esquerra, coronada amb un ràfec, està datada sota el balcó l'any 1820. L'altre cos és més elevat i té un capcer que tapa la teulada a dues vessants. Ambdues s'unifiquen visualment per la seva decoració d'encoixinats. Estan situades sobre un pòdium que s'interromp a les portes. Les portes i finestres estan emmarcades i és especialment significativa l'obertura de la planta baixa, de caire modernista.
Fotografia del Valentí Pons Toujouse
Cap dada del promotor ni de l’autor de la ‘transformació’; em sembla veure el meu malson en matèria de documentació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , la silenciosa legió de funcionaris vinculats a la dictadura que pacientment ha anat manipulant, esborrant , alterant, confonent, destruint, les fonts documentals, i encara us diré més, en temo que la ‘inèrcia perniciosa’ ha fet que aquesta tendència no s’hagi revertit com calia des de l’adveniment ‘presumpte’ de la democràcia l’any 1978.
Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada