En una dels nostres camins pel
proper país en passar per la població de Formiguera ens va cridar l’atenció la
seva església per la façana i per una cosa estranya en la major part de les
esglésies franceses, la seva porta era oberta. En tornar de veure les Gorges de
Sant Jaume vam fer una parada per fer-li un visita.
El poble de Formiguera (1504 m.
d’alt.) és citat per primera vegada l’a. 873 en l’acta de consagració de la
seva església. Per l’altra banda és el primer text en que apareix Guifré el
Pelós, aleshores comte d’Urgell i de Cerdanya en companyia del seu germà Miró I
el Vell, de Conflent i possiblement el Capcir.
Es tracta d’un dels temples més
antics de la zona ja què va ser consagrat pel Sigebod, arquebisbe de Narbona. I
va ser aixecat per ordre dels citats Guifré el Pelós, el seu germà Miró, a més
d’Oliba II i Acfred I de Carcassona- Rases, que el va posar sota la tutela de
Sant Jaume de Jocó. A Santa Maria s’hi establí una petita comunitat monàstica
en forma de pabordia amb jurisdicció sobre tot el Capcir.
L’a. 1019 amb motiu de les obres
d’ampliació l’arquebisbe de Narbona Guifré va tornar a consagrar-lo. Malgrat no
va enderrocar-se el primer edifici les obres van ser tant importants que va ser
necessària consagrar-lo de nou. Fou reformat de nou en el s. XII i durant el s.
XII va fortificar-se sobrealçant l’absis.
Novament el s. XVIII es fan unes
importants reformes aixecant-se el campanar d’espadanya en la façana oest i
dues capelles laterals properes a l’entrada. Les altres dues capelles i la
sagristia van ser construïdes en la segona meitat del s. XIX o en les primeries
del s. XX.
L’edifici és d’una sola nau, coberta
de volta de canó de perfil apuntat. Està capçada a llevant per un absis
semicircular cobert en quart d’esfera, precedir del presbiteri.
La part més antiga es troba a la
capçalera, La part baixa de l’absis és encara preromànic del s. IX construït a
base de carreus poc escairats i distribuïts en fileres irregulars.
La porta d’accés és formada per tres
arcs de mig punt en gradació i envolten el timpà i la llinda llisos. Al seu
damunt hi ha una gran finestra de mig punt resseguida per un fris de dents de
serra.
A l’interior molt ben cuidat per
cert es conserva la talla de Crist Crucificat del s. XII. És una figura que
també ha sofert diferents modificacions al llarg dels anys perquè sembla ser que originàriament formava
part d’un grup del Davallament.
Malgrat la visita ens va agradar
força no voldria oblidar un forn pastisseria enfront mateix que ens va fer
gaudir de gormanderies terrenes.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada