diumenge, 28 d’octubre de 2012

SANTA EULÀLIA DE PALLEJÀ. LLOBREGAT JUSSÀ

Començava amb una fotografia en blanc i negre, feta en data indeterminada, però abans del cobriment de la via del tren, i que forma part del Fons de la Família Cuyàs. Per fi trobava alguna dada d’aquesta nissaga , de la que m’agradaria poder fer-ne una semblança :

Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881 – Barcelona 1953) fou un fotògraf que s’establí a Barcelona el 1899. D’ell no n’hem pogut saber gaire, més enllà que va fer algunes incursions pioneres en el món del cinema, conjuntament amb Andreu Cabot . El fet que el féu famós, no obstant, va ser el seu arxiu fotogràfic de “Geografia, Art i Etnologia dels Països Catalans”, parcialment destruït el 1938, però continuat posteriorment pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (1920-1995).




Retratava únicament l’exterior del Temple dedicat a Santa Eulàlia, que substituïa al que es trobava prop de Castell, perquè tinc com a norma no interrompre i/o ser un element de distracció en cap cerimònia religiosa – de qualsevol confessió - , i advertia la figura dissortadament familiar i clàssica, recuperada en aplicació de les ‘brutals retallades’ en matèria sanitària, social i d’atenció a les persones que es veuen abocades a sobreviure de la caritat dels particulars.







És d'estil neoclàssic, amb planta de creu llatina i nau coberta amb volta de canó i llunetes. Presenta capelles laterals amb volta de quatre punts. La façana està orientada a l'est. Té dos campanars, la coberta és de teula i la cúpula és de tambor octogonal semiesfèrica i de ciment. Fou projectada per Joan Merlo al començar el segle XIX, iniciant-se les obres el 1832, a causa de les Guerres Carlines s'aturaren les obres i no foren reiniciades fins el 1853, sota la direcció de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech (Vinyols, Baix Camp, 1799 — Barcelona, 1870) , inaugurant-se l'edifici el 13 de juliol de 1862 sent rector de la parròquia en mossèn Joaquim Samorri.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada