dimecres, 3 d’octubre de 2012

LES GORGES DE SANT JAUME. FENOLLET. FRANÇA.


PETJADES PER LA CATALUNYA NORD.
Va arribar a les nostres mans el número 369 de la revista EXCURSIONISME de l’UEC i van trobar en les seves pàgines la descripció d’una sortida que ens va interessar. Fer la ruta què travessa les Gorges de Sant Jaume. Una sortida sense cap dificultat i que remunta el curs del riu fins a Fenollet.

La comarca de la Fenolleda és al límit de la Catalunya Nord i el departament d’Aude. Quasi hauríem de dir que és més occitana que catalana. El viatge en cotxe des de Puigcerdà és llarg, més en el dia grisos i plujós en què vam realitzar la nostra sortida, quasi vam estar temptats de tornar-nos enrere sense arribar al País Càtar com anunciaven els cartells. Més tard el dia va aclarir-se i un sol tímid ens va acompanyar la resta del viatge.

Val la pena parar-se un moment a l’entrada de les Gorges de Sant Jordi, les trobem seguint la carretera que ens porta des de Mont Lluís a Axat, són majestuoses: roca a un costat i l’altre, només el riu i la carretera les travessen.
Seguint les indicacions de l’article de Pasqual Garriga vam aparcar el cotxe sota l’església de Nostra Senyora de la Vall (N.D. de Laval) i vam continuar a peu la carretera fins l’indicador molt proper del camí de les gorges.

El camí és tallat en les roques i és molt fàcil de fer ja que és protegit en molts llocs per baranes metàl·liques. Trobem passeres de ciment armat que permeten passar diferents punts del riu. Aproximadament fan uns quaranta cm. d’amplada i menys una, la primera d’uns dos m. de llargada són protegides per les baranes. Nota: les persones una mica altes vigilin amb els rocs de les parets, parlo per experiència pròpia, hi ha llocs que sobresurten.
L’indret és bonic i puges pel caminoi sentint el soroll de l’aigua i veient l’escuma blanca i refrescant que trenca en les pedres del fons. El gris de les roques i el verd de les plantes són en la paleta de pintor com els colors de la natura. Al final del camí el riu salta les roques fent una petita cascada. Abans era l’única forma de pujar a Fenollet, actualment hi ha una carretera asfaltada que segueix per dalt el curs de les gorges.

Fenollet (Fenolhet) un poble arrecerat sota les pedres blanques de les ruïnes del castell de Sant Pere en un costat i a l’altre  l’esquelet petri de la torre Sabarda. El nucli primitiu fou bastit al costat de l’església de Sant Pere i les dues fortificacions, Sabarda la més antiga al sud del poble probablement el primitiu castell de Fenollet del s. XI (a. 1020) i el castell de Sant Pere, gran recinte voltat de torres rodones, obra del s. XIII.
El poble és anomenat com la Vilassa, i vora el torrent, els ravals de Lo Molin, Los Nautèrs i Las Bòrdas. Ni bars ni comerços alteren el silenci, només pau i tranquil·litat i el bordar d’un gos.

El pagus de Fenollet o Fenolleda és esmentat per primera vegada l’a. 842 en un carta de Carles el Calb atorgant donacions dins el pagi de Fenolleda i de Perapertusa al seu fidel Miló, personatge potser emparentat amb el comte de Narbona Miló.

Bernat Tallaferro, comte de Besalú, a la mort de la seva mare Ermerganda va governar el comtat de Besalú i el dominis de Vallespir i Fenollet.

En les nostres voltes vam trobar un petit obrador artesà d’apicultura i on elaboren un pa, fet amb mel segons una tradicional recepta i amb gust de taronja o figues. Una delícia pel paladar pels diguem-ne un xic gormands.

Si ens és possible tornarem a gaudir dels racons d’aquesta també terra catalana i on va vessar-se tanta sang dels nostres avantpassats.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada