El Jordi Vilá
Juncá publicava fotografies de l'església coneguda popularment com a santuari
de Sant Maximí d'Ais (Betània, s. I - Ais de Provença, segona meitat del s. I
- un personatge llegendari que, segons
la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la
Provença i va ésser el primer bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església
catòlica. La figura, probablement, es basa en la del bisbe real Maximí de
Trèveris - , que es troba isolada al sud-oest del nucli de Sallent
de Nargó (localment conegut com a Sellent) poble del municipi de Coll de Nargó a l’Urgell
sobirà, situat a 1.000 metres d'altitud, al vessant sud de la serra de Sant
Joan, damunt la riba esquerra del riu de Sallent. El nom del poble podria
haver-se originat en un salt d'aigua molt vertical i alt que hi ha en el proper
pla de l'Estany.
Patrimoni Gencat explia que es tracta d'una església d'una sola nau, de
murs convergents, amb una capçalera trilobulada formada per un absis i dues absidioles.
La nau és coberta amb volta de canó, reforçada amb arcs torals, els absis són
coberts amb voltes de quart d'esfera. A la capçalera hi ha tres finestres, una
a cada absis. Dues d'elles són de doble esqueixada i rematades amb arcs de mig
punt adovellats. La de ponent és d'espitllera i rematada per un arc de mig punt
monolític. La nau és coberta amb volta de canó. Als peus de l'església, al mur
de migjorn, hi ha la porta amb arcs peraltats en degradació. La coberta és a
doble vessant amb lloses. L'aparell és de carreus petits, més ben escairats a
l'absis. L'edifici es caracteritza per la seva senzillesa i manca de decoració.
La nau és molt curta en relació a les proporcions de l'edifici. Això fa pensar
que ha pogut patir modificacions en aquest sentit. Es tracta d'una església
romànica del segle XII. Al campanar de torre, escapçat, s'hi accedeix
mitjançant una porta d'arc de mig punt situada al mur septentrional.
A l'interior es conserven dues piques de pedra. La pica baptismal és
pràcticament ovalada. Està decorada amb incisions verticals. La pica beneitera,
adossada a un mur, per fora és cúbica amb els costats arrodonits i presenta
relleus de creus gregues, i a l'interior presenta una forma ondulada.
L'església, que havia estat la
parroquial de Sallent, s'esmenta amb el nom de Sant Andreu els anys 1279
i 1280 dins del deganat d'Urgell. En aquest moment ja es coneixia popularment
com a Sant Maximí perquè custodiava la imatge d'aquest sant.
Al 1575 Sant Andreu apareix com església sufragània de Montanissell. L'any 1758 Sant Andreu era encara cap
eclesiàstic del seu terme, dins la parròquia de Montanissell.
L'any 1904 canvia la capitalitat del terme de Sallent que passà a
l'església de Sant Salvador de Sallent.
Que Sant Maximí d'Ais , Maximí de Trèveris (Silly, prop de Poitiers,
Gàl·lia, s. III — Poitiers, 12 de setembre de 346) , intercedeixin davant
l’Altíssim perquè s’aturin les morts de persones grans, malalts crònics,
minusvàlids i persones amb pocs recursos econòmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada