El Jordi Vilá Juncá publica una fotografia de l’església parroquial d’Arcavell,
al terme de les Valls de Valira, a la comarca de l’Urgell sobirà.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15825
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau, en planta de creu llatina,
articulada a partir del creuer, cobert amb una cúpula sobre petxines, amb
quatre expansions longitudinals que configuren els braços de la creu. La
capçalera és plana i orientada a llevant, de planta gairebé quadrangular i
sobreelevada en relació a la resta de la nau. Els braços del transsepte, menys
profunds que l'àmbit presbiterial, tenen planta rectangular i s'obren al creuer
a través de sengles arcs de mig punt. Finalment, el braç llarg de la creu es troba
dividit en dos trams coberts amb volta de creueria, separats per dos arcs
faixons, solució de coberta que es repeteix a la resta dels braços de la
planta.
El primer tram de la nau presenta un cor de fusta en alt, que és suportat
per una estructura d'obra que s'obre a la nau en arc carpanell i que és coberta
per una volta de creueria amb una clau de guix al centre que representa la Mare
de Déu amb l'infant. Una altra clau d'aquestes mateixes característiques la
trobem a la cúpula del creuer, on una clau de guix representa un escut
episcopal. A sota del cor s'obre en arc de mig punt una petita capella al
costat nord, on hi ha la pica baptismal, i la porta d'accés al campanar al
costat sud.
Al segon tram de la nau s'obren dues capelles laterals poc profundes, una a
cada costat, cobertes amb volta de creueria i obertes a la nau a través d'arcs
de mig punt. La capella lateral de migdia ha estat reaprofitada per construir
la porta d'accés al temple un cop que va ser tapiada la porta original.
L'interior del temple és ampli i lluminós, efecte aconseguit per nombroses
obertures que s'obren a l'interior del temple. La separació dels murs i les
cobertes està emmarcada per una motllura simple, i alguns murs han estat
repicats amb motiu d'una reforma recent.
La porta original del temple es trobava centrada a la façana de ponent del
temple, era adovellada i de perfil rectangular. Probablement les necessitats
d'ampliar el carrer al trànsit rodat van motivar la seva supressió, de manera
que va ser parcialment tapiada i reconvertida en finestra. La porta actual
s'obre a ka capella lateral sud, i és en arc rebaixat. A banda, la façana de
ponent presenta dues finestres rectangulars, aliniades verticalment amb
l'antiga porta d'accés. La més baixa s'obre a l'alçada del cor, mentre que la
més alta s'obre a l'espai que queda entre les voltes i la coberta, accessible
des del campanar. Així mateix, hi ha una altra finestra rectangular que s'obre
sobre la capella lateral sud, on es troba l'actual porta d'accés.
A la cantonada sud-oest del temple s'aixeca una torre de campanar adossada
al temple, de secció quadrangular i d'aparença robusta. El pis superior, on es
troben les campanes, és remarcat per una línia de lloses que sobresurt de la
vertical de la façana; s'hi obren quatre finestres, una a cada vent, coronada
en arc de mig punt. El campanar és coronat per una coberta de llosa piramidal,
dividida horitzontalment per una aresta de trencament que forma dos plans, dels
quals l'inferior, més obert, forma un ràfec.
Exteriorment, el temple presenta una coberta de llosa de doble vessant, i
els paraments de pedra vista. D'aquests destaquen les cantonades, construïdes
amb grans carreus, si bé originàriament i fins i no fa gaires anys, el temple
havia estat arrebossat. En el procés de reforma que va suprimir els arrebossats
exteriors del temple, es va perdre la data de possible construcció del temple
que hi havia a la façana: 1671.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15826
Del segle XII, i amb la mateixa advocació
hi ha un edifici religiós en estat ruinós del qual només resta part de l'absis.
Originàriament tenia una nau. L'absis és construït amb carreus disposats en
filades de pedres i té finestra adovellada de doble esqueixada oberta al mig.
Al seu costat hi ha les restes de la caserna de carabiners, un edifici de
planta rectangular i parets de tàpia també arruïnat.
Fotografià de l’any 2008. Autor : RogerVinent Arnau (20 de desembre de 1975)
Prop d'Escàs, hi ha les runes de Santa Llúcia d’Arcavell.
https://urgellpatrimoni.wordpress.com/2011/05/15/santa-llucia-darcavell/
Quan al topònim Archavella no trobem desassenyada la hipòtesis de Consuelo V. Hernández Carrasco, doctora en Filologia Romànica y catedràtica de llengua y Literatura Españolas. “Esbarzers vells”
Per fitxar criteris, diem CAPELLA, quan forma part d’un temple més gran,
quan l’edifici està dins d’un nucli urbà, o forma part d’un conjunt d’edificis.
Diem ERMITA, quan l’edifici està aïllat del nucli de població.
Que l’apòstol sant Andreu, i santa Llúcia, intercedeixin davant l’Altíssim perquè
s’aturi aquesta sindèmia , que
s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen
estretors econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada