El Jordi Vila Juncá publica una fotografia de Santa Cecília d'Elins , un antic monestir benedictí
romànic situat en el terme municipal de Montferrer i Castellbò a la comarca de
l’Urgell sobirà , que en l’actualitat és
una casa de pagès coneguda amb el nom de Cal Monestir.
El cenobi és documentat des del 881, a partir del segle X però, entrà en una forta decadència.
El 1078 els comte d'Urgell Ermengol IV el va suprimir i ho va convertir en
una comunitat de monges també benedictines que arribades des del monestir
barceloní de Sant Pere de les Puel·les.
El 29 de desembre de 1080 el bisbe Bernat Guillem d'Urgell va consagrar
l'església amb tres nous altars, dedicats a Santa Cecília, la Verge Maria i a
la Santa Fe. A l'acte de consagració es van ratificar les donacions realitzades
pels comtes d'Urgell que incloïen tota la vall d'Elins i algunes terres a
comarques com la del Pallars, a Girona o en Agramunt.
El 1134, l'abat del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles va realitzar una
reforma general del cenobi femení. A mitjan segle XII es va reformar l'església
i se la va dotar de llibres i ornamentacions.
Durant el segle XIV va entrar en decadència i el monestir va ser anul·lat
el 1383 al ser reduït a un priorat.
La comunitat es va traslladar a Castellbò, formant el 1436 una col·legiata
que va heretar les terres i possessions de l'antic monestir.
L'any 1680 el monestir era arruïnat i, a partir d'un moment indeterminat
fou utilitzat com a borda.
Cap a la dècada de 1940 fou
parcialment transformada en mas per la família que hi habita actualment
Les restes de l'església de l'antic monestir de Santa Cecília d'Elins han
estat aprofitades per construir una casa de pagès amb les corresponents
estructures agroramaderes. Malgrat tot, es fa perfectament visible dins de les
construccions actuals l'antiga església, que tingué unes dimensions
considerables i originàriament una planta basilical de tres naus encapçalades a
ponent per tres absis semicirculars. Del cos de les naus només es conserven els
murs perimetrals i el mur, amb tres arcs formers, que separava la nau central
de la meridional, així com una part del brancal meridional de l'absis central i
vestigis de la seva cobertura. Les cobertes originals han desaparegut totalment
i, actualment, les cobertes dels àmbits de les naus laterals són més elevades
que les de la nau central, circumstància que és inversa a la disposició
original. La porta principal, en arc de mig punt, s'obre a la façana de
llevant, on l'àmbit de la nau central és ressaltat amb dues pilastres.
L'aparell és de carreus de pedra sorrenca d'un característic color vermellós,
ben tallats i escairats i disposats en filades molt regulars
Us recomanem la lectura de ELS MONESTIRS COM A PART DE L’ESTRATÈGIA DELS COMTES D’URGELL EN EL CONTROL DEL TERRITORI. EL CAS DE SANTA CECÍLIA D’ELINS (881-1085)E de Climent Miró Tuset
Que, Santa Cecília, la Verge Maria i Santa Fe, intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi
aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb
les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors
econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada