Rebia la resposta des del Centre deDocumentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), en
relació a la publicació de :
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/11/la-masia-la-parra-i-les-seves-capelles.html
Quan a l’advocació de la capella annexa a la masia de la Parra, em diuen que
era la de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, dita habitualment Mare de
Déu Miraculosa.
I, com sospitava encertadament el Joan Dalmau Juscafresa, la capella de
Sant Sebastià estava en l’edifici que retratava i que fa ara funcions de
magatzem
Sempre és aconsellable, abans del clàssic copiar/pegar, tant habitual al
REINO DE ESPAÑA, i per efectes de la “inèrcia perniciosa” també a Catalunya,
comprovar la correcció de les dades publicades, i en aquesta tasca, els arxius
son essencials, i val a dir que en qüestions relacionades amb edificis i
advocacions religioses catòliques, el Centre de Documentació de Cultura Populari Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín),
té una gran solvència , reconeguda fins en l’àmbit Europeu.
Traslladeu aquesta informació, contrastada i fefaent, a l’enciclopèdia
Catalana, a Patrimoni Gencat, i als autors del Mapa de Patrimoni de l’Esquirol.
Catalunya us ho agrairà.
El Joan Dalmau Juscafresa, autor del blog “Llocs de Catalunya”, i cercador infatigable del patrimoni històric de Catalunya, em feia arribar imatges de la masia la Parra, que l’Enciclopèdia Catalana descriu com, gran i severa, i explica que fou residència de donzells i cavallers als segles XII-XV, té una capella dedicada el 1850 a la Mare de Déu de Gràcia, i a la masoveria hi hagué des del 1598 fins al segle XVIII una capella de Sant Sebastià. És propietat d’Alfons Escrivà de Romaní i Mora, XVIII comte de Sàstago, setè marquès de Monistrol d'Anoia, baró de Beniparrell
Patrimoni Gencat ens diu ; Masia de planta rectangular coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana es troba orientada a ponent i el portal es descentrat del cos de la casa. A la par dreta sobresurt al cos d'una capella a la qual s'accedeix des del mas. Al sector nord i a nivell de primer pis i segon sobresurten unes galeries sostingudes per pilars. Sota les galeries, a planta baixa, hi ha un gros portal d'arc rebaixat sostingut per pilars. És construïda amb pedra i arrebossada al damunt. L'estat de conservació és bastant dolent per bé que les estructures es mantinguin fermes; l'arrebossat està molt deteriorat.
La Capella segons manifestaven – reproduïm un text, no som testimonis de primera mà - els darrers habitants del mas, estava dedicada a la Verge de Loreto, segons la bibliografia però, és dedicada a la Mare de déu de Gràcia. La llinda del portal indica la data de construcció: 1850.
Patrimoni Gencat la descriu com; edifici religiós de petites dimensions annexionada al mas al sector de ponent. El portal es troba orientat a migdia, com els porxos del mas. És rectangular i al damunt hi ha un petit òcul amb dovelles de pedra i una reixa. És coberta a una sola vessant i l'absis de planta semicircular es troba al sector de tramuntana. És construïda amb pedra i arrebossada. Els elements de ressalt són de pedra i l'estat de conservació és mitjà.
Les referències més antigues de la masia són del segle XII. Va ser residència de cavallers i
donzelles entre els segles XII i XV.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parra
Segons consta a la documentació, al segle XVI el mas tenia una capella dedicada a Sant Sebastià, i la seva conservació anava a càrrec dels seus propietaris.
Va deixar de tenir culte abans de l'any 1878.
A pocs metres de la casa, encara es conserva l'estructura de l'antiga capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es va convertir en la cabana o caseta del pastor. És construïda amb pedra treballada rectangular lligada amb morter de calç.
Al segle XIX la masia va ser objecte d'obres de reforma i ampliació.
L'any 1850 es va construir la capella, que segons la bibliografia és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia.
Patrimoni Gencat no fa esment de l’existència passada d’una capella advocada a Sant Sebastià, i mentre l’enciclopèdia Catalana la situa a la masoveria des del 1598 fins al segle XVIII, el Mapa de Patrimoni insisteix en que a pocs metres de la casa, encara es conserva l'estructura de l'antiga capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es va convertir en la cabana o caseta del pastor. És construïda amb pedra treballada rectangular lligada amb morter de calç.
El Joan Dalmau Juscafresa recollia imatges que remetrem al Centre deDocumentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) amb l’esperança d’esbrinar on estava la Capella de San Sebastià de la Parra.
Capella de la Mare de Déu de Gràcia / Loreto
Aquest edifici havia aixoplugat la capella de Sant Sebastià.
Que la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, la de Gràcia, la de Loreto i Sant Sebastià intercedeixin davant l’Altíssim
Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada