dimecres, 26 de juny del 2019

Magatzems Generals del Comerç. Barcelona

Autor: MAURICIO GARRAN ROMAN, enginyer de Camins, Canals i Ports. Director del Port de Barcelona ( Valladolid, 19.IX.1827 – Valladolid, 1898 ). Ens agradaria rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En aquest país és senzill trobar imatges de ‘persones poc recomanables’ , i esdevé una missió impossible, aconseguir-ne quan es tracta de persones de provada intel·ligència i dignitat.

http://geneaordonez.es/datos/getperson.php?personID=I118295&tree=MiArbol&fbclid=IwAR2r0qRKC3tyio3kW0PfRc5Iq4FXQg7Y6eoAFN1RAT88he_uxQdeh4jczNE

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1898/05/15/pagina-1/33407709/pdf.html?
search=Mauricio+Garran+Roman&fbclid=IwAR1mtGEVbxUC0vxDQNPSuLUkq_D205i_-Uft17ALEkpk-zlikkbKRDDYUiU

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1&id.districte=01&fbclid=IwAR2KMAu22Oy6YMiBgJVx9iFym2mwDTkoKN0R2lZ9pWyW0W3QJ-cqereweBU

Tot seguint esquemes similars als adoptats en altres edificis del nord d'Europa, dels quals els Docks de Londres són els més significatius, l'edifici s'estructura a partir de dos cossos edificats de planta soterrani, baixa i tres plantes pis, separats per un pas central; i a la vegada, cadascun d'aquests amb tres naus adossades i travessades per un passadís de comunicació i distribució de mercaderies, a cada una de les plantes. Aquestes naus es cobreixen amb cobertes a dos vessants seguint-ne la generatriu. Clou el conjunt, unint ambdós cossos, una peça rectangular i coberta amb terrat pla que s'obre al moll a través d'una gran porxada porticada que enclou el primer pis.

L'edifici va construir-se amb murs d'obra de fàbrica a cara vista (seguint la tradició anglesa) amb gruixos considerables, que ressegueixen el perímetre que conformen les diferents naus. D'aquesta manera s'aconseguia una millora de les condicions d'aïllament i protecció contra el robatori de les mercaderies que s'hi emmagatzemaven. A l'interior, per tal d'obtenir diafanitat a les plantes, es realitzà l'estructura a base de pòrtics d'acer laminat i reblonat que suporten voltes de maons a plec de llibre. En realitat es tracta d'una estructura dins d'una altra estructura que es connecten per tal de millorar-ne el travament. Totes aquestes solucions constructives eren avançades per a la seva època, per la qual cosa pot considerar-se avantguardista en el terreny de l'estructura i de l'energia, solucions motivades per les profundes transformacions en les operacions de càrrega, descàrrega i emmagatzematge de mercaderies, fruit de la substitució dels antics velers per vaixells a vapor de casc metàl·lic.

La coberta de les diferents naus, excepte el cos que conté la porxada, es feu mitjançant encavallades d'acer laminat que es recolzen directament sobre els murs perimetrals, tot alliberant l'estructura interna.

En l'actualitat, després de les reformes recentment realitzades, a ambdós cossos s'han obert un pati central d'il·luminació i comunicació per tal d'adaptar l'edifici als nous usos, sent el que correspon al Museu d'Història de Catalunya el més gran, i la intervenció realitzada en aquest cos ha permès conservar i entendre l'estructura original de l'edifici. En canvi, la intervenció realitzada en el cos de l'esquerra (seu de la Conselleria de Benestar Social) ha estat poc afortunada, ja que aquesta no permet en el seu interior transmetre la potència de l'estructura ni la seva qualitat arquitectònica com a espai.

Com a testimoni del tipus de construcció que es volia realitzar extrèiem aquest paràgraf de la memòria del projecte original indicant-nos com hauria de ser l'edifici, " sense ornaments superflus que representi clarament el seu objecte mercantil demostrant que la construcció ha estat presidida per la senzillesa i l'economia que són compatibles amb la solidesa, estabilitat i bones condicions".

https://www.espaisrecobrats.cat/magatzems-generals-del-comerc-museu-dhistoria-de-catalunya/

dilluns, 17 de juny del 2019

CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ. SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Matias En Mais Castanyer‎ publica una postal antiga de Sant Feliu de Pallerols, on apareix la capella de Sant Sebastià, de la que ens diu Patrimoni Gencar que és d'una sola nau, amb absis pla i una petita estança en un costat. La nau està coberta amb arc de mig punt i una motllura que imita un entaulament recorre la part superior dels murs laterals.


El parament de la meitat inferior de la façana principal és de carreus grans i ben treballats, mentre que la part superior és de pedra petita i irregular. La porta és allindada i està emmarcada, a una certa distancia, per dues pilastres que aguanten un entaulament sobre el qual hi ha la forma d'un frontó triangular buit coronat per una creu
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/sant-feliu-pallerols-n-5-vista-parcial-ediciones-bergas~x119914215

Aquesta capella ja apareix documentada l'any 1570 com a Sacellum divi Sebastiani, l'origen de la qual és un oratori al costat de la via romana precursora del camí ral d'època medieval.


Fotografia. Jordi Contijoch Boada

El riu Brugent en aquella època duia més aigua, això explicaria la denominació de ‘pescallunes’ que tenen els aborígens, la tradició diu que una nit de lluna plena, un santfeliuenc vorejava el riu Brugent quan va veure reflectida la lluna en l'aigua de la riera. Tan embadalit en va quedar de la bellesa de l'astre que molt brillava en la foscor de l'aigua que va decidir pescar-la amb un cove. Però no aconseguia ficar-la-hi. Algú va veure-ho i, en to burleta, li preguntà si volia pescar la lluna.

Ja podeu passejar per Catalunya, guardeu la distancia de seguretat SEMPRE.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.


dissabte, 1 de juny del 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE CAN FARGAS/CAN PUJOL. HORTA. BARCELONA

Trobava una fotografia ‘anònima’ , datada entre 1890 i 1936 que forma part de l’Estudi de la Masia Catalana, “Bigues velles i restes d'un retaule pintat a Can Fargas, antic Can Pujol d’Horta”. La fotografia ha de ser anterior l’any 1914, si donem crèdit – que ho fem a ulls clucs- al que ens diuen a : https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/08/can-fargas-mas-pujol.html

Com tota masia i residència important, disposava d'una capella de proporcions apreciables que estava en el que ara és La Casa de los Navarros i que va ser derruïda en 1914. Amb les seves pedres es va construir l'església de Sant Antoni de Padua i una part de Foment Hortenc.



Quadre de temàtica religiosa a Can Fargas, antic Can Pujol

Vista parcial de Can Fargas, antic Can Pujol

https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/es/conozca-el-distrito/historia/episodios-historicos/can-fargas

Preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació que tenia aquesta capella.

L’Església catòlica que feia costat als sediciosos feixistes, tenia plena consciencia de que en fer-ho posava en marxa un procés de desafecció que podria acabar amb la desaparició d’aquesta confessió religiosa, assumia aquestes possibles conseqüències el Cardenal primat d'Espanya, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), malgrat els advertiments en contra de la Santa Seu, i entre d’altres del Cardenal de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943); l’actual jerarquia segueix amb allò de HACELLA Y NO ENMENDALLA, i més enllà de l’evident caiguda de la pràctica religiosa, advertim que socialment ja fins NO ES CONSIDERA que res que tingui a veure amb la religió, pugui relacionar-se amb la cultura.

Que siguin maleits tots els que per acció i/o omissió, feien i fan possible, aquesta tràgica realitat.