Dèiem en començar
Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme –
llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :
Q
uasi el 40% en Centres religiosos
Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.
Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .
La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.
Llegia en relació a Ca l'Erasme de Gònima -actual col•legi del Bon Salvador- de Sant Feliu de Llobregat :
https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=24392&caseid=sf:3350
L'antiga casa senyorial de ca l'Erasme de Gònima Passarell (Moià, 4 d'agost de 1746 - Barcelona, 26 d'abril de 1821) és un edifici aïllat de grans dimensions, de planta rectangular construït en un recinte enjardinat i separat de l'exterior per una tanca de ferro forjat. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. Avui dia és seu d'una escola i la seva aparença està molt modificada respecte de l'original.
La façana principal, que transcorre paral•lela al carrer d'Armenteres, presenta un eix de simetria central. En planta baixa una porta en arc rebaixat està flanquejada per sengles finestres. Al primer pis trobem tres petits balcons d'una sola porta, el central curiosament flanquejat per petites finestres quadrangulars. El pis superior té una finestra balconera central i, a banda i banda, una galeria de quatre finestres més petites. Totes les obertures descrites estan decorades amb impostes perimetrals. La façana culmina en una cornisa motllurada de grans proporcions que a l'alçada de l'eix de simetria s'aixeca en una lleu ondulació. Per sobre un parapet amaga la teulada a dues aigües. Les façanes orientades a est i a ponent presenten, annexes, altres construccions de planta baixa que creen terrasses a l'alçada del primer pis. Aquest té una galeria d'arcs de mig punt que avui dia estan molt modificats, però que en origen contribuïen enormement a alleugerir l'estructura de tendència cúbica de la casa. La part que s'aixeca per sobre de les arcades també resta avui lluny del que va ser la construcció originària. A tall d'exemple, s'ha perdut el frontó que coronava la façana meridional. Per sobre de tot el conjunt s'eleva una torre de planta gairebé quadrada. El conjunt estava profusament decorat amb esgrafiats que han estat coberts d'una capa de ciment i només és possible veure'ls en els punts en què el deteriorament del recobriment els ha deixat a la vista. Reprodueixen motius florals i geomètrics. Les cantonades de la casa tenen un reforç de carreus de pedra. Encara es conserven les pilastres de coronades per gerros que acullen les portes d'accés al recinte, avui dia una petita part del que havia estat la finca d'Erasme de Gònima que el Baró de Maldà definia com "el Versalles de don Erasme".
En la reforma de finals del segle XVIII es van començar a fer els esgrafiats que decoraven les quatre façanes de la casa, que es van realitzar en diferents etapes. La primera, i la més important, va ser l'any 1791 i fou obra del pintor barceloní Anton Feu. Posteriorment, l'any 1796, el mateix pintor va reparar i ampliar el nombre d'esgrafiats coincidint amb unes noves reformes de la casa. La vàlua artística dels esgrafiats es pot observar en fotografies de finals del segle XIX.
L’any 1906, els senyors Bertrand van adquirir la propietat de ca l'Erasme per després cedir-la a un grup de monges procedents de França que hi van fundar l'Instituto de Hijas del Buen Salvador.
No trobava cap dada del mestre d’obres, enginyer i/o arquitecte, autors del projecte d’aquest ‘Petit Versalles ‘ sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, dades com aquesta son les que diferencien els països civilitzats dels que encara no ho son.
En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 700 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat,
la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules
"totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
.jpeg)
