dimecres, 27 de juliol del 2022

TENIU IMATGES I DADES DE LA MASIA DE L’AGELL AL TERME DE LLINARS DEL VALLÈS ?.

 

Havia demanat informació de la masia de  l’Agell , situada al terme de Vilalba Sasserra – segons el peu de foto - , rebia un email de l’ Alcalde de  Vilalba Sasserra, Joan Pons Fiori ((Badalona,El Barcelonès, 1971), en el que m’explica que la  l’Agell pertanyia a la Parròquia de Santa Maria Sasserra, malgrat trobar-se fora de terme municipal. 






No la trobava al terme de Llinars del Vallès  - del que ara forma part -  perquè aquesta població  no disposa d’un Catàleg de Masies.


En l’actualitat l’edifici ha estat completament modificat, ens agradarà rebre una imatge de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com



No s’aprecien canvis amb la imatge de la postal, oi?. Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email castellardiari@gmail.com

 

dimecres, 20 de juliol del 2022

SANT MARTÍ DE LA GUINGUETA D’IX. CATALUNYA SOTA DOMINI FRANCÉS

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia ;  Església de Sant Martí a La Guingueta d'Ix ( La Cerdanya ).




Sant Martí de la Guingueta és l'actual església parroquial del poble i terme de la Guingueta d'Ix), a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.


Llegia que està situada a la zona nord del poble de la Guingueta d'Ix, molt a prop  de la carretera on s'originà el poble i a ponent de la plaça on hi ha la Casa del Comú.


 És al carrer de l'Església, entre aquest carrer i el de la Cerdanya.


És un edifici d'una sola nau, orientat de nord a sud, amb campanar d'espadanya damunt de porta, a la façana meridional, que s'obre al carrer de l'Església.


Fou construït en estil neoromànic a darreries del segle XIX


El Vicent Miralles Tortes, em deixa un comentari;  Antonio Mora Vergés : hi ha dos pobles diferents: Ix i La Guingueta d'Ix.


Res a veure doncs amb Sant Martí d’Ix.


Em dono per estirades les dues orelles.

IN MEMORIAM. EL MAS MOTA O CAN AMERICANA SECA. SALT

El Joaquin Gimeno, publica una fotografia del   Mas Mota, dit també Can Americana Seca, elrenom amb què es coneixia una de les famílies que hi va habitar




El mas Mota és una antiga masoveria agrícola del segle XVIII.


 Dividit en dues parts, respon a un habitatge compartit per dues famílies.


El 1979, quan Salt estava annexionada a Girona, el mas Mota va estar a punt d’ésser enderrocat, per a convertir l’espai en una zona verda


L’any 1985 l'Ajuntament va comprar l'edifici als antics propietaris.


Llegia que  la primera rehabilitació va anar a càrrec de l'arquitecte  Enric Escribà Nadal, convertint la masoveria  en un centre social.

 


dilluns, 18 de juliol del 2022

ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE BRUGUERA I L'EDIFICI DE L'ANTIGA ESCOLA . RIBES DE FRESER. EL RIPOLLÈS.

  

El Jordi Vila Juncá, pública  fotografies de Sant Feliu de  Bruguera, poble (1.200 metres d’altitud ) del municipi de Ribes de Freser , a la comarca del Ripollès) situat al vessant occidental del Taga, a la capçalera de la riera de Bruguera, afluent, per l’esquerra, del Freser; Formà municipi fins a mitjan segle XIX





L’església parroquial de Sant Feliu era inicialment  romànica, desprès de les ampliacions i les profundes modificacions, podem dir que només sha conservat una part de labsis sobrealçat i una altra del campanar.


Tots els paraments i les voltes interiors apareixen enguixats i laparell nomées visible des dels exteriors, dels quals el de labsis ès totalment llis, amb carreus ben tallats i col·locats, mentre que el mur del campanar a la façana de llevant és fet de carreuons.

 


Fotografia del Jordi Contijoch Boada

A la part inferior sentreveu una portalada duna arcada tapiada i de maçoneria amb menudalls a les parts superiors. Tota la resta de laparell ja pertany a àpoques mes modernes, i no hi són visibles més vestigis romànics, que poden ésser datats dins el segle XII


Quan al topònim Bruguera, on li atribueix el significat “ lloc on hi ha abundància de Bruc “,  el Jordi Vila Juncá ens ho podrà confirmar. Si de bruc ( per aquí ginesta, o ginestra) o de la mateixa família ni ha  força;  fa una flor groga , un groc estampat lluent , les dones l'anaven a buscar per fer catifes  per a la processó del Corpus Christi




L’edifici que havia donat aixopluc a l’escola serà objecte de rehabilitació,la planta de dalt serà un pis per llogar i la de baix un local socialdignificat pels veïns i veïnes.

dimecres, 13 de juliol del 2022

IN MEMORIAM. ANTIGA CASA DE LA VILA I ESCOLA. LA POBLA DE CLARAMUNT. L’ANOIA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat”    no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest cas l’Anoia


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Val a dir  que la presencia  en aquesta comarca , en  molts pobles, viles i ciutats de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


L’Anoia     , Catalunya , us ho agrairan.


Facebook em diu que faig masses publicacions  de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Llegia que l’antiga Casa de la Vila de la Pobla de Claramunt, a la comarca de l’Anoia,  al llarg del segle XX l'edifici ha acomplert diverses funcions (escola ,consultori mèdic,  seu d'entitats culturals, casal d'avis, arxiu fotogràfic i biblioteca municipal), encara que actualment i des de fa uns anys roman sense ús.




 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/02/castell-de-la-pobla-de-claramunt.html


Intueixo que la relació  entre la Pobla de Claramunt i l’Antonio de Miquel y Costas (1845 + Gener 1927), I marqués de Pobla de Claramunt, va ser “ instrumental”, i relacionada únicament amb les propietats que tenia en aquest terme.  Ens agradarà però tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com


 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE CALONGE DE SEGARRA. L’ANOIA SOBIRANA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat”    no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest cas l’Anoia


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Val a dir  que la presencia  en aquesta comarca , en  molts pobles, viles i ciutats de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


L’Anoia     , Catalunya , us ho agrairan.


Facebook em diu que faig masses publicacions  de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Llegia,  havia estat l'antiga escola de Calonge de Segarra.




Quan aquesta va tancar per la falta d'alumnes, la seva següent utilitat fou una casa de colònies propietat de l'Ajuntament de Calonge de Segarra.


En data de 2013, es va presentar un concurs públic per al lloguer d'aquest edifici per a usos particulars.


Quan al topònim : https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=12042


Tinc el convenciment de que hi havia escoles també almenys a  Aleny , Mirambell, al Soler i fins a Sant Pere de l’Arc, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com i si existeixen fer-nos-en arribar imatges i dades.


Catalunya us ho agrairà.


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/05/in-memoriam-de-lescola-publica-de_30.html

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/calonge-de-segarra-lanoia-mes.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/santa-magdalena-de-la-vall-calonge-de.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2019/04/in-memoriam-de-les-escoles-publiques.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/el-reducte-fort-de-santa-maria-alta.html


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/sant-pere-de-larc-o-sant-pesselac-alta.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/sant-pere-de-mirambell-el-tumul-romanic.html


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com


 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SALDET, ADVOCADA A SANTA EUGÈNIA. VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de l’església de Saldet, advocada a  Santa Eugènia, a la comarca de l’Empordà sobirà.


Llegia ; edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral apuntat. El tram de volta comprès entre l’arc toral i l’obertura de l’absis té un perfil apuntat.

 

La porta és situada al cantó de migjorn i s’obre amb llinda i timpà llis, i és emfasitzada per dos arcs en gradació. Al fons de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, una altra molt més estreta, d’una sola esqueixada, al cantó de tramuntana de l’hemicicle absidal. El mur de ponent fou aterrat quan s’amplià el terme per aquest cantó. Sobre el mur de la nova façana de ponent hi ha una campanar de cadireta, d’un sol arc, i damunt la testera de la nau, a llevant, n’hi ha un altre de dos arcs, més ornamentat. Tots dos campanars són afegits a l’estructura original.





Adriana Geladó Prat. 2009.Vista de la façana principal de l'església.

 

El temple és orfe de tota ornamentació; només una senzilla motllura forma el ràfec de la coberta, que a la nau és incurvada, mentre que a l’absis és excurvada.

       


 

Jacob Casquete Rodríguez. 2009.  Vista interior de l'absis de l'església.


L’aparell és de carreus ben tallats i escairats, sense polir, disposats en filades molt uniformes i regulars. Les seves característiques formals i tecnològiques permeten de considerar-la com una obra bastida dins el segle XII, dins les formes rural


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=20392


Quan al topònim Saldet, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)  el mestre de filòlegs com es reconeix arreu del món, àdhuc en algunes universitats del REINO, malgrat els gegantins esforços de tot  ordre per evitar-ho,  explica que  etimològicament  ve del llatí, SALICES 'salzes', com ho mostren les mencions més antigues.



https://oncat.iec.cat/llista_termes.asp?limit=1&terme=Saldet&button=Cercar


dimarts, 5 de juliol del 2022

IN MEMORIAM. L’ESCOLA D’ASTELL. EL SOLÀ DE LA VALL FOSC. LA TORRE DE CABDELLA. PALLARS JUSSÀ.

 

Rebia un email de l’Assumpció Torrens Martorell ; acabo de rellegir Records d ‘Astell i a la portada hi ha una fotografia de l escola .



La fotografia l’ha cedit “Casa Teresa”


L’autora del llibre Helena Jürgens fa constar que és la inauguració de l ‘estudi .



L’ escola es va inaugurar l’any 1925 , i es va tancar l’any  1969. Ens agradaria rebre dades a l’email castellardiari@gmail.com de seu autor.  


L'edifici és avui un local social. 


Llegia que entre 1812 i el febrer del 1847 Astell gaudí d'ajuntament propi. Es formà a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis i el seu desplegament, i fou suprimit, agregant-lo a la Torre de Cabdella, a causa del límit fixat en la llei municipal del 1845 del mínim de 30 veïns (caps de família) indispensables per a mantenir l'ajuntament propi.


Ceferí Rocafort i Samsó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 de setembre de 1872 - Barcelona, 5 de setembre de 1917) escrivia que vers l’any 1915,  Astell tenia 25 edificis, amb 51 habitants.


S’explica com un fet  llegendari  pel Josep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949),  el capellà cremat.




Conten que una vegada Astell va tenir un capellà que, a l'hora del sermó, s'allargava molt més enllà del que la paciència dels seus feligresos recomanava.


Un bon dia, quan ja duia una bona estona xerrant i xerrant, un dels seus parroquians va engegar un comentari en veu alta que va ressonar per tot el temple.


El capellà es va enrabiar molt i, en acabada la missa, corregué a denunciar-lo i el feu perseguir per la justícia.


L'hereu de Casa Cansat, que és qui havia proferit la frase que el mossèn va considerar sacrílega, i se'n va poder sortir pagant una considerable quantitat de diners.

 

No va quedar  però,  aquí la cosa. L'hereu de Casa  Cansat va anar a veure el Meco de Tírvia, un reputat bandoler que rondava per tots els Pallars, al que acompanyava un nombre indeterminat de bandolers, normalment uns set, entre els quals sobresortia la figura temible del seu lloctinent: el malvat Bella d’Alins,  i li va demanar que se'n vengés, que ell no podia fer-ho.


El Meco, amb la seva colla de saltamarges, va entrar una nit a la rectoria de Sant Andreu d'Astell, sorprenent el capellà desprevingut. El van lligar i van regirar tota la rectoria i tota l'església, no trobaren enlloc però,  els diners que, de ben segur, guardava el capellà, que, com tots els del seu ofici, tenia fama d'escanyapobres.

 

Van interrogar el mossèn. Com que aquest no badava boca, el van amenaçar de mil i una maneres.


Al final, el van lligar de cap per avall als clemàstecs de la llar de foc, i van encendre una bona foguera, alhora que el comminaven a xerrar, que quan vols, xerres més que unes patraques. Al final, el capellà, ja amb tota la cara socarrimada, va confessar on tenia la caixa dels diners. Conclou Pep Coll: La cara li va quedar completament socarrada per les flames i, des de llavors, tothom el coneixia pel "capellà cremat".


Al  Meco de Tírvia, el van afusellar a la Pallissa de Sort


Agraïm infinitament a l’Assumpció la seva tramesa, i us esperonem a fer-nos arribar també, imatges i dades de l’escola on aprenien les primeres lletres els vostres rebesavis, besavis, pares, i àdhuc vosaltres.

diumenge, 3 de juliol del 2022

IN MEMORIAM. LA COLÒNIA ESCOLAR DE L’INSTITUT-ESCOLA DE LA GENERALITAT REPÚBLICANA A CAN SORELL. SANT PERE DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL.

 



Llegia que l'estiu de l'any 1934 la masia de Can Sorell va esdevenir la colònia escolar de L'Institut-Escola de la Generalitat, fruit de l'empenta renovadora del seu director, Josep Estalella Graells (Villafranca del Panadés, 1879 - Barcelona, 1938) i d'Angeleta Ferrer i Sensat (Barcelona, 18 de maig de 1904 - 30 de novembre de 1992) , paradigma de la renovació pedagògica en la docència de les ciències naturals.


L'Institut-Escola va ser el primer assaig pedagògic continuat d'escola activa a l'ensenyament públic en l'àmbit de l'educació secundària, experiència educativa pionera dels anys trenta.


La finalitat de les estades de colònies mixtes al Sorell va ser de caràcter social, possibilitar una estada de lleure a tots aquells nens que no podien anar normalment de vacances. Les colònies buscaven la col·laboració entre els assistents, la formació intel·lectual i la normalització d'unes conviccions que no eren pròpies d'aquell moment. En aquesta masia, Maria Aurèlia Campmany Farnés (Barcelona, 3 de agosto de 1918-Barcelona, 2 de octubre de 1991) va passar-hi les colònies.

 


Fotografia del Crisant Palau


L’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic que ha existit fins al present - , va propiciar que l'Institut-Escola organitzes colònies pels fills dels combatents i els orfes.


Actualment la masia és propietat de la Fundació Roger Torné, dedicada a la prevenció de la salut infantil, a través de l'educació respiratòria i el contacte amb la natura.


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:


Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004mn l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com