El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local RENOVABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Rememorant els versos dedicats a les
ruïnes de Itàlica, em deia el Jordi Vila
Juncá, Antonio, aquestes solituds que es
veuen ara, foren en el seu temps el Monestir de Sant Andreu de Trespons ; el
localitza prop de l'hostal Nou , a la cruïlla de Montant de Tost, on en una fondalada actualment hi ha una gravera.
https://www.monestirs.cat/monst/aurg/au15tres.htm
https://quinalafem.blogspot.com/2016/11/1570-sant-andreu-dels-tres-ponts.html
La Maria Lluïsa Cases i Loscos, explica que l’antic cenobi de Sant Andreu
de Tresponts era situat al terme del Pla de Sant Tirs, sobre el camí ral que
seguia el curs del Segre, de la Seu d’Urgell vers Organyà, a la confluència del
riu de Lavansa amb el Segre.
En el seu origen aquest monestir apareix com Sant Iscle de Centelles, i es
desconeix la regla que el regulava.
L’any 839 aquest cenobi rebé la deixa del bisbe Sisebut d’Urgell d’un
llibre d’Agustí d’Hipona, en el primer esment que es coneix del monestir.
L’any 849 n’era abat Guisamon, que en aquesta data i en presència del bisbe
Beat d’Urgell retornà a l’arxiprest Froilà les esglésies de Santa Eulàlia i
Sant Joan de la vall de Lavansa que retenia injustament.
L’any 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir, que al començament
d’aquest segle sembla que havia passat per un període de decadència, i el cedí
al seu germà Digne perquè el regís. A partir d’aquesta reedificació consta com
Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts, i passa posteriorment a l’actual Sant
Andreu de Tresponts; aquestes denominacions fan referència als ponts que
travessaven el riu en el tram que el camí ral recorria el congost.
Són nombrosos els documents dels segles X i XI en què apareix aquest
cenobi. Principalment són testaments dels quals el monestir de Sant Andreu de
Tresponts és beneficiari.
El comte Borrell II de Barcelona-Urgell, en el seu testament del 993, li
deixà un alou i 2 vaques.
El comte Ermengol d’Urgell, en el seu testament del 1007, li deixà 2 unces
d’or.
Per altres deixes dels anys 1028, 1037, 1051, 1061, 1064 i 1065, el
monestir rebé la dècima dels homes de la vila de Músser, 2 modis d’annona i 2
quintals de vi, 3 mancusos, una peça de vinya, 2 unces d’or, un alou i diversos
béns mobles, animals i objectes personals del testador.
L’any 1016 Guitard és documentat com a abat del monestir.
L’any 1004 el monestir de Sant Climent del Codinet, situat a la sortida del
congost de Tresponts vers la Seu d’Urgell, fou unit al de Tresponts, el qual,
després d’un cert període de vitalitat, vers l’any 1075, tornava a estar en
decadència.
L’any 1079 era unit pel comte Ermengol IV d’Urgell a Santa Maria de Ripoll,
després d’un intent d’unir-lo a Sant Llorenç de Morunys.
D’aquesta manera el monestir de Sant Andreu esdevingué priorat de Ripoll, i
els seus priors són documentats en els instruments d’aquest monestir fins l’any
1192, i després es van perdent les notícies sobre el cenobi.
En la relació de la dècima dels anys 1279 i 1280, però, el prior de Sant
Andreu d’Entreponts, del deganat d’Urgell, és exempt de pagar la dècima.
A la darreria del segle XV, en el moment de fer l’aplec de dades que
s’utilitzaren per a redactar el Spill… del vescomtat de Castellbò, el monestir
de Sant Andreu de Tresponts, inclòs al quarter d’Organyà, era del tot
enderrocat, encara que continuava essent propietat del monestir de Ripoll; s’hi
anota que “vuy té en comenda dit Priort micer Joan de Chiberri, germà de
Machicot”.
El priorat i el prior i vassalls de l’indret pagaven a la vescomtessa, per
salvaguarda 30 sous anuals, per alberga 2 lliures anuals, “més 10 cistells de
blat, mig de forment i mig d’ordi que rebia lo saig d’Organyà”.
En els censos dels primers anys del segle XVIII el lloc apareix com a
despoblat.
En relacions del 1849 i el 1860 ja s’indica l’existència del mas del
Monestir.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, afegim la
intercessió de Sant Iscle, Santa Victòria i l’Apòstol Sant Andreu , davant la Altíssim , i
confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
