El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres de
l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,
i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá
aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la capella de Sant Bartomeu de Soldeu , a la parròquia de
Canillo.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0638401c.xml
Església situada al bell mig del poble de Soldeu. No coneixem cap document
d’època medieval que parli ni de l’església de Sant Bartomeu ni tan sols del
poble de Soldeu. Les característiques constructives de l’església actual no
recorden, en principi, una església romànica. Hom pot observar, però, a la
paret on hi ha el campanar d’espadanya un parament anterior a l’edifici actual,
en el qual hom pot veure una espadanya posterior, actualment incorporada en un
mur més alt, que pot pertànyer a una antiga església, possiblement romànica.
Antigament era una capella privada de la Casa Molines, que durant segles ha
estat una de les cases pairals de major riquesa i prestigi de la parròquia. Al
seu interior destaca el retaule que presideix l’altar, que data del segle XVI i
que és un dels pocs retaules d’estil renaixentista que hi ha a Andorra; al
nínxol central del retaule hi ha la imatge de Sant Bartomeu.
També és interessant el seu baldaquí, únic al Principat, que consisteix en
una pintura sobre fusta suspesa sobre l’altar i que representa la glorificació
de Jesús; presenta elements gòtics i d’altres de més recents, que permeten
datar-lo el segle XV.
A principis del segle XX es va eliminar la porxada de la capella.
Va ser restaurada l’any 1985.
Quan al topònim Canillo ens diu el diccionari català-valència-balear ; Etim.:
d'origen pre-romà. La forma originària era Kanillave, que surt en l'Acta de
consagració de la Seu d'Urgell (segle IX). En un document de l'any 1176 es
troba la forma Canilau (Priv. Ordin. Valls Pir. 399). Es dubtós si l'origen del
topònim és ibèric o si és cèltic (cf. Coromines Top. And. 301).
Quan al topònim Soldeu; Etim.: del topònim ibèric *Soldube (variant de
Salduba), segons Coromines (Congr. Barc. 412).
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
