dimarts, 29 de juny del 2021

SANT BARTOMEU DE SOLDEU. PARRÒQUIA DE CANILLO. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

 En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la capella  de Sant Bartomeu de Soldeu , a la parròquia de Canillo.

 



https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0638401c.xml

Església situada al bell mig del poble de Soldeu. No coneixem cap document d’època medieval que parli ni de l’església de Sant Bartomeu ni tan sols del poble de Soldeu. Les característiques constructives de l’església actual no recorden, en principi, una església romànica. Hom pot observar, però, a la paret on hi ha el campanar d’espadanya un parament anterior a l’edifici actual, en el qual hom pot veure una espadanya posterior, actualment incorporada en un mur més alt, que pot pertànyer a una antiga església, possiblement romànica.


Antigament era una capella privada de la Casa Molines, que durant segles ha estat una de les cases pairals de major riquesa i prestigi de la parròquia. Al seu interior destaca el retaule que presideix l’altar, que data del segle XVI i que és un dels pocs retaules d’estil renaixentista que hi ha a Andorra; al nínxol central del retaule hi ha la imatge de Sant Bartomeu.

 



També és interessant el seu baldaquí, únic al Principat, que consisteix en una pintura sobre fusta suspesa sobre l’altar i que representa la glorificació de Jesús; presenta elements gòtics i d’altres de més recents, que permeten datar-lo el segle XV.


A principis del segle XX es va eliminar la porxada de la capella.


Va ser restaurada l’any 1985.


Quan al topònim Canillo ens diu el diccionari català-valència-balear ; Etim.: d'origen pre-romà. La forma originària era Kanillave, que surt en l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell (segle IX). En un document de l'any 1176 es troba la forma Canilau (Priv. Ordin. Valls Pir. 399). Es dubtós si l'origen del topònim és ibèric o si és cèltic (cf. Coromines Top. And. 301).


Quan al topònim Soldeu; Etim.: del topònim ibèric *Soldube (variant de Salduba), segons Coromines (Congr. Barc. 412).


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


dilluns, 28 de juny del 2021

CAN COMELLES . ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

El Pere Julià Subirana, publica una fotografia de Can Comelles en blanc i negre.




Llegia que es va convertir en residència municipal l'any 1985, quan la va comprar l'Ajuntament.


El barri residencial on està situada porta el mateix nom que la residència, que ha estat ampliada amb un nou mòdul per a persones amb molta dependència.


La capella estava advocada  a sant Magí.


Al llibre Gratiarum de l'Arxiu Diocesà de Barcelona se'n conserva la llicència de construcció, de data 19 d'agost de l'any 1717, atorgada a Joan Francesc Comelles.


 Actualment no hi ha culte i s'utilitza com a local social de l'Associació de Veïns de Can Comelles.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comelles


Havia retratat l’any 2015 al Josep Olivé Escarré( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + 6 de maig de 2019 ) a l’exterior de l’edifici amb la capella – que havia estat advocada a Sant Magi – de fons.





https://relatsencatala.cat/relat/can-comelles-esparreguera-llobregat-jussa-catalunya/1053686

dissabte, 26 de juny del 2021

MAS LLOPART. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA

 

El Ferran Planella Suñe publica unes magnifiques fotografies del Mas Llopart a la Vall d’en Bas, a la comarca de la Garrotxa de la que ens diuen a : https://lagarrotxa.net/indrets/mas-llopart








Antigament s’havia anomenat la cabana de Comaminassa o Conamissa i era possessió senyorial dels Puigpardines.


La nissaga Conamissa apareix en documents del 1340, essent propietari Francesc Conamissa que va morir sense descendència.


Els procuradors de Berenguer de Puigpardines van vendre a Guillem de Vilagats diversos objectes del difunt,  i ja que els citats procuradors tenien plens poders, van concedir en emfiteusi a "Guillem de Vilagats i a Cèlia, muller seva, als seus i als que volguessin perpètuament, tota la cabana anomenada Conamissa".


El 1370 apareix com a propietari Arnau de Masllopart.  Aquest cognom segueix fins el segle XVI.


El 1559 consta com a amo en Joan Bosch de Platraver, el 1579   però, torna a figurar com hereu Marc Masllopart.


A partir de 1650 ja es troben diferents propietaris.

 

El més interessant de la casa és la façana amb una porxada de sis arcs de mig punt per planta i una coberta de dents de serra.


L’Anna Maso Colldecarrera, em feia un comentari; l’any 1904, l’hereu Joan Masllopart-Alives Puigdevall, es va casar amb Emilia Obrador Jordà, de Sant Miquel de La Cot,   hereva del patrimoni Jordà, que dóna nom a la famosa fageda, prop d’Olot.


 En els anys 70 del segle XX, la propietat de can Jordà, va ser venuda a la Diputació de Girona.


Els descendents dels Masllopart, resideixen a Olot.


Les masies catalanes son un dels millors actius patrimonials, Mas Llopart no apareix a la relació incomplerta de l’Estudi de la Masia Catalana, que la revolta feixista, com tantes altres accions, aturaria:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/vall%20d'en%20bas/page/1


Amb els mitjans actuals, fora senzill completar en un breu termini, aquell inventari, oi?.

divendres, 25 de juny del 2021

CASA BRACONS - CASA RACODER – ESCOLA LA TRAMA. SABADELL

Baixava a Sabadell perquè a la Guitarreria , botiga i taller al carrer de Sant Cugat, 84, valoressin si l’arranjament de la Cadete Estruch del meu net Bernat , per dir-ho de forma planera “valia la pena”. Sembla que si, us en explicaré el resultat en un parell de setmanes, si Déu vol, clar.


Feta la feina, aprofitava per retratar la façana de l’escola Pública la Trama.   








Patrimoni Gencat explica que Santiago Casulleras Forteza (Barcelona, 7 de juliol de 1901 - 2 de setembre de 1960) va ser l’autor d’aquest Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes.


La façana, de composició simètrica, presenta a la planta baixa dues portes d'accés als extrems i dues portes centrals, totes rectangulars. Al primer pis hi ha un balcó central d'arc ogival, dues finestres rectangulars als costats i dues finestres d'arc conopial als extrems. A les golfes, que només ocupen la part central, s'obren cinc finestres d'arc de mig punt. Cal destacar els elements neogòtics que decoren el conjunt.


L'Arxiu Històric de Sabadell,  diu que la casa va ser bastida l'any 1927 sota direcció de l'arquitecte Santiago Casulleras Forteza.


La fitxa corresponent de l'Inventari del C.O.A.C., tot i coincidir en l'atribució de l'autor, estableix un marc cronològic per a l'edifici entre 1901 i 1960, fet que fa pensar en la possibilitat de diverses etapes constructives


Cap dada de l’autor/s de les reformes que donaran com resultat una escola pública de nova creació al centre de la ciutat.


Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com


https://www.entesa.org/wp-content/uploads/2017/10/pdf_120109_Proposta_ES_escola_La_Trama.pdf


https://www.isabadell.cat/societat/rigau-inaugura-lescola-la-trama-i-linstitut-la-serra/


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/01/casa-bracons-casa-racoder-escola-la.html


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/172-B.htm

 

Sabadell, dissortadament no pot presumir de gaires coses, ensorrada o quasi la  industria tèxtil, desapareguda la Caixa d’Estalvis, l’únic tret diferencial remarcable es la condemna del que en fou alcalde, Manuel Bustos Garrido (Pedralba, País Valencia,  4 de maig de 1961)

https://www.vozpopuli.com/espana/supremo-prision-sabadell.html


L’obra de l’arquitecte Santiago Casulleras Forteza ,  i dels  tècnics “desconeguts “ que duien a terme la reforma i/l rehabilitació,  sense cap dubte,  és un excel·lent motiu per reivindicar la qualitat  de “ciutat”, oi?



 



dijous, 24 de juny del 2021

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PIA D’OLIANA A L’ANTIC CONVENT DE LA MAREDEDÉU DELS ÀNGELS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS.

 Parlava amb el  Enric Esteve Fité, i li explicava la meva dèria d’inventariar i donar a  conèixer els edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.


Com quasi totes les coses bones la coneixença – de moment telefònica – es feia de forma casual. Havia publicat un enllaç a la publicació de l’escolapi, Joan Florensa Parés, arxiver de l’Escola pia de Catalunya “ L’Escola Pia d’Oliana(1690-1844)”, al que la Teresa Esteve, afegia ;  desprès dels escolapis, s’hi i van instal·lar els capellans de Sant Armengol de la Seu d’Urgell  que també vàrem tindre que marxar , els succeïen els professors de la fundació Ignasi Esteve , i el 21 de març del 1921 varen arribar els Germans  de les Escoles  Cristianes  , mes coneguts con els Germans de la Salle, que romandrien fins a l’any 1973,  data en la que van marxar d’Oliana


Patrimoni Gencat descriu l’antic Convent de la Marededéu dels Àngels com un  gran edifici que segueix l'esquema típic d'una masia, amb tres pisos i golfes.




L’havia retratat A. Moras, l’AntonioMoras Navarro, q.e.p.d, l’any 1986. Vista frontal del convent.


 La coberta és a dos vessants.


La porta principal s'obre al centre de la façana amb forma d'arc de mig punt adovellat. A sobre d'aquesta hi ha un petit nínxol, avui sense cap imatge. Al damunt hi ha un òcul. A ambdós costats de la porta s'alcen dos pilars en forma de grans pinacles adossats a la façana. La façana és totalment arrebossada.

 

Al tercer pis s'obren tres finestres a la part central, flanquejades per dos balcons a cada banda. A les golfes hi ha una petita galeria amb tres finestres d'arc de mig punt.


A la seva capella es venerava una imatge gòtica de la mare de Déu.






Jordi Contijoch Boada.  Vista interiorde la capella del convent.


Va estar també una escola professional


L’edifici acull avui la Llar de Jubilats, i fa funcions de magatzem municipal.  


Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva, publica els Goigs de la Marededéu dels Àngels d’Oliana:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/11/goigs-la-mare-de-deu-dels-angels-oliana.html


Esperem continuar  amb l’escola de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, que acabarien marxant d’Oliana a les darreres dècades del segle XX.


 I de l’escola Publica que compartia l’edifici de l’antic Ajuntament.


https://agora.xtec.cat/ceip-santjordi-oliana/lescola/historia/


Ens cal la col·laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com de tothom per recuperar aquesta part de la memòria històrica,  els ho deveu als vostres pares, avis, besavis, rebesavis,.., i als vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,...


Catalunya us ho agrairà.


dimecres, 23 de juny del 2021

SALUS PER AQUA. CALDEA. PARRÒQUIA DE LES ESCALDES-ENGORDANY. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió publica una fotografia del nucli de les Escaldes-Engordany, la setena parròquia d'Andorra, creada el 1978 a partir de l'antic quart homònim de la parròquia d'Andorra la Vella.


Els antics nuclis urbans de les Escaldes i d'Engordany es van unir l'any 1726.


 Avui formen un continu urbà amb Andorra la Vella, concentrant en l'àrea urbana dues terceres parts de la població del Principat




A la fotografia destaca la torre de Caldea, sense cap mena de dubte, l’edifici més icònic i més alt d’Andorra. Llegia  que mesura 80 metres i alberga 14 plantes.




L’arquitecte, Jean Michel Ruols, (
diseñador del Parc Astérix, de Thermapolis a Amneville les Bains - Francia -, del Water World de Bombay o  del Dubailand Alive Legends a Dubai),  es va inspirar en les torres de San Francisco i Londres per dissenyar-la. Com la resta de l’edifici, la torre està coberta d’un vidre que reflecteix les muntanyes i el paisatge, com si es tractés de miralls.


Durant els primers anys, molts es preguntaven què era aquest edifici tan estrany. La seva presència al centre d’Escaldes-Engordany crea un gran impacte, i les seves formes feien pensar que podia tractar-se d’una església.


Amb el pas del temps, tothom la identifica  com  Caldea,  i ha passat a estar integrada totalment en la silueta urbana del nucli i adust del  país.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

dilluns, 21 de juny del 2021

TENIU DADES DE LA VILLA MONTSERRAT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA?. OSONA, GIRONA.

 


L’edifici està a la Rambleta, i no apareix a la llista de “ monuments” .

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Juli%C3%A0_de_Vilatorta


I, llevat d’error, tampoc al Mapa de Patrimoni :

https://patrimonicultural.diba.cat/cercador


Del seu promotor i del seu autor, únicament en podem donar informació els propietaris de la casa.


Els agrairem infinitament que ens facin arribar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA TORRE MONTSENY. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA

 El Pere Albert Carreño retratava la Torre Montseny ,  a Sant Julià de Vilatorta, a la comarca d’Osona.




El Mapa de Patrimoni ens diu; Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. Les façanes estan arrebossades, amb acabat granulat, i pintades de color verdós.


Hi ha obertures de forma rectangular i d'altres amb arcs. Algunes estan emmarcades amb motllures formant una U girada, o formant un arc gòtic.


A la façana de tramuntana, sobresurt una torre de planta quadrada, que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana, amb barana perimetral d'obra, formant merlets. Les finestres de la torre estan emmarcades amb motllures que formen una U girada.


En destaca l'estil neogòtic del conjunt, sobretot visible en les obertures.


No forma part de la relació de “ monuments” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Juli%C3%A0_de_Vilatorta


El Valentí Pons Toujouse , autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deia ; Torre Montseny, l’autor va ser el mestre d’obres Joan Riera Pallàs, nascut l’any 1882 a Sant Julià de Vilatorta, fill d’un mestre d’obres,  i cosí de Miquel Pallàs Sala.

https://www.rondaller.cat/2019/04/25/la-villa-maria-de-taradell/


No trobava cap dada del promotor/a que sens dubte havia sentit allò de “ Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar, Sant Julià”, i decidia fer-se construir aquest edifici magnífic, en una excel·lent ubicació. 


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com


CASAL NÚRIA. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA

 

El Pere Albert Carreño retratava la façana del Casal Núria de Sant Julià de Vilatorta,  que va ser objecte d'obres de remodelació i ampliació a inicis del segle XX, per part del constructor Josep Mª Pallàs, pensem que es refereix a Josep Maria Pallàs Sala, casat amb  Teresa Sala Montells, i pare del mestre d’obres Miquel Pallàs Sala (1876-1943) casat amb Francisca Arisa Soler, i avi de l’arquitecte Camil Pallàs Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 – Roda de Ter, 12 de novembre de 1982), casat amb Carmen Arisa Albó.

http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1982/11/13/LVG19821113-022.pdf










Quan a la descripció de l’edifici el mapa de patrimoni ens diu ; Edifici de planta irregular situat a la intersecció de dos carrers, fent xamfrà. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i un ampli voladís.


Disposa d'un bonic jardí lateral, que enllaça perfectament amb el conjunt.


Es tracta d'un antic edifici del segle XVIII, tal com indica una de les llindes amb la data "1764", que fou objecte d'obres de remodelació i ampliació a inicis del segle XX, per part del mestre d'obres Josep Mª Pallàs.


A la planta baixa, la façana és coberta per sòcol de pedra, a mode de fris, que emmarca les obertures. L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal de mig punt, situat a l'avinguda de Nostra Senyora de Montserrat, i per un portal més petit situat al carrer de Núria.


El primer pis presenta dos balcons, amb barana de ferro forjat.


A la façana principal, hi ha una gran galeria tancada per tres arcs de mig punt sostinguts per pilars, amb una destacada barana de forja. El parament de l'interior de la galeria és decorat amb pintures al fresc. La seva coberta és, alhora, el terra d'una gran balconada de fusta.


La façana dels pisos superiors és decorada per destacats esgrafiats, on es barregen els motius populars amb motius vegetals i àngels.


A la llinda del portal de tramuntana hi ha una llegenda que diu: "SOM FETA D'EN JOSEP PALLAS", amb l'emblema dels paletes al mig, amb una paleta i una maceta.


Destaca la fornícula cantonera, amb la imatge de la Mare de Déu de Núria, situada a la intersecció de les façanes de ponent i de tramuntana.


A la façana de migdia hi ha un magnífic rellotge esgrafiat, amb numeració aràbiga (de 7 a 6) i el lema "Totes fereixen, l'ultima mata".


A la façana nord hi ha un bust de Jacint Verdaguer on s'hi anomenen quatre virtuts: la prudència, la justícia, la fortalesa i la temprança.


No sabia trobar la signatura en cap dels esgrafiats.  Per edat però, cal excloure’n l’autoria de  Ferdinandus Serra , Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988)


Ens agradarà tenir noticia de l’artista que s’encarrega de restaurar els esgrafiats a l’email castellardiari@gmail.com

 

 

diumenge, 20 de juny del 2021

ESGLÉSIA NOVA DE SANT SERNI D’AGUILAR. BASELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 


En aquesta ocasió publica una fotografia de Sant Serni d'Aguilar de Bassella, reproduïm del Inventari del Patrimoni Arquitectònic: 

http://bassella.ddl.net/fotos/bassella//AV_%20POUM%202012/POUM-Bassella_Inventari%20patrimoni.pdf




Construcció contemporània que substitueix l'església parroquial del poble d'Aguilar, enderrocada en ser destruït el poble per la CHE.


És de planta irregular, amb dues portes i un campanar de cadireta sobre la façana oest.


S'hi han recuperat alguns elements arquitectònics de l'església vella.


https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/enlla/2019/01/27/ermites_altra_riba_66757_2616.html

 

La nova església , advocada a Sant Serni,   ha sigut construïda combinant elements arquitectònics neoromànics i avantguardistes, enmig d’una zona enjardinada que comprèn una casa de colònies i un mirador amb barana de fusta sobre la superfície de l’embassament veí.


De l’edifici religiós en destaquen, per fora, una espadanya lateral, un rosetó que enclou el dibuix d’un colom envoltat de flors i un espectacular voladís triangular sobresortint de la façana.


A través de dues finestres a la porta, si el petit temple no és obert, es poden veure els vitralls llampants de l’interior que representen poms de flors de colors vius.


No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

dissabte, 19 de juny del 2021

EL DESCONEGUT PATRIMONI IMMOBLE DE VILADRAU. OSONA. GIRONA

 

En meravellava la manca de dades  del Catàleg de Patrimoni de Viladrau, de la casa del Passeig de la Pietat, 4  ens diu que és un edifici de l’any 1900 del que es desconeix l’autor




Quan a la descripció diu; La casa s’implanta en el centre de la parcel·la, propera a la línia d’alineació del carrer. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes, amb un cos amb una coberta inclinada i molt pendent, de teules àrabs, amb un tractament formal de façana amb arrebossat, i els llibrets de fusta com un element de llenguatge, que torna afer servir en l’espai de golfes.


També les llucanes tenen un formalisme diferent de l’habitual, el que dóna una visió diferent de la casa.


L’únic que sembla diferent és  el boinder o tribuna, que sembla més noucentista

 

Imaginem que la propietat podrà aportar informació sobre l’autor de la casa.


Viladrau té un valuós  patrimoni immoble que caldria posar “ en valor” , adreçarem còpia d’aquest post, a :


abosch@viladrau.cat

vniubo@viladrau.cat

acampana@viladrau.cat


Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor d’aquesta casa a l’email castellardiari@gmail.com

divendres, 18 de juny del 2021

SANT CRISTÒFOL DE LA FRATERNITAT DEL " SAGRAT COR DE JESÚS " . FOGARS DE MONTCLÚS. EL MONTSENY SOBIRÀ.

 

Tornava a Sant Cristòfol de Fogars de Montclús,  en aquesta ocasió en la bona companyia del Pere Albert Carreño, i el Juan Navazo Montero, advertia molts canvis en aquell indret que acull avui   a la FRATERNITAT "SAGRAT COR DE JESÚS"

https://www.comunitacenacolo.it/es/index.php?option=com_content&view=article&id=191

 

Escriuen el Manuel Anglada i Bayés (1925-1999)  i l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934)a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1834501.xml


L’edifici és d’una nau de planta rectangular amb absis semicircular i orientat al nord, amb moltes modificacions i additaments posteriors; les capelles laterals són d’origen gòtic. L’arrencada de l’absis no es diferencia clarament respecte de la nau, per la qual cosa sembla que es va capgirar amb una orientació transversal a l’edifici primitiu romànic. No es veuen elements sencers romànics. Per la part exterior, l’absis és llis i té dues finestres no genuïnes, obertes amb posterioritat. L’aparell vist de l’absis és disposat en filades de carreus força ben col·locats, però de dimensions irregulars. 




A l’interior està totalment enguixat i decorat de nou







Dins de l’església de Sant Cristòfol de Fogars de Montclús es conserva una pica baptismal d’època romànica molt simple, tallada en un bloc de pedra granítica. Té forma acampanada, del tipus corrent d’immersió, que es recolza directament a terra; a la base hi ha un forat petit per on s’escolava l’aigua. No presenta cap tipus de decoració.

 



Antiga pica baptismal romànica. Fotografia de Concepció Peig Ginebreda ( 1953 )


Les mides són 69’5 cm d’alçada i 94 cm de diàmetre exterior, el gruix de la pedra és de 9’5 cm en les parets laterals. El forat del fons té 4’5 cm de diàmetre. La base fa 56 cm de diàmetre exterior. Presenta un bon estat de conservació, tan sols té una mica escapçats els cantons de la part superior.


La talla de la pica és tosca però regular i les proporcions són més grans que les d’altres exemplars conservats a Catalunya. La tipologia d’aquesta pica baptismal abraça un període de temps molt ample que va des del final del segle IX(*) fins al segle XIII(*). A Catalunya es conserven bastants exemplars d’aquest tipus, sobretot en parròquies rurals o centres allunyats dels nuclis artístics actius. De moment no hi ha cap estudi seriós que les hagi classificat per mides, formes, etc. Així, dins aquesta aparent uniformitat, la datació és incerta.

 

Documentalment es demostra l’existència de dues esglésies romàniques a Fogars(*), ja que consta que l’any 1144 es va consagrar una nova església. Hi ha més possibilitats que aquesta referència correspongui a l’última església, per les mides i la forma acampanada tan pronunciada, que l’allunyen dels exemplars conservats del segle X


Quan retratava l’església, pensava que justament aquí i ara, té tota la vigència l’advocació del “ portador del Crist “,  m’ho confirmava  la xerrada amb alguna de les persones que formen part de la Comunitat, que m’informaven del camí força descurat, per accedir  a les antigues escoles, cosa que faria més tard. 




El camí certament descurat, i l’equipament pantalons d’estiu, farien que m’hi deixes literalment la pell, per retratar l’escola de Fogars. Pagava gustosament amb la meva sang aquesta troballa, imagino que la meva esposa no estarà tant contenta quan vegi les taques, oi?.


Al matí no ens havien permès retratar Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix, on es fan obres, l’argument “ es propietat privada” quan es parla de patrimoni monumental, no em sembla adequat. Marc 12:17, reproduïa una paraules de Jesús de Nazaret;  al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.



Trobava la noticia del traspàs del Joaquim Cordomi Guinart, ( 1929 + 19-12-2014)  que l’any 1980 emprengué la restauració de Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix amb l'assessorament de la Generalitat de Catalunya.


Us deixo un enllaç molt interessant de l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934)

http://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/4.pdf


El Montseny és un indret ple d’encís amb una capacitat limitada  - com tot en aquest món - , llàstima que siguin “ les autoritats” les que tinguin que “regular”  l’accés.