Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), rebia l’encàrrec de l’Alcalde
JOSEP SURRIBAS I BARNILS (Figaró-Montmany, 1867 – 1935), de construir el nou edifici consistorial, dins el casc antic de la població, davant l'Hostal Congost i prop del pont que porta al ferrocarril, fou inaugurat el primer d'abril de 1922; en aquells anys el nombre d’habitants no arribava als 500, i quan es tancava l’any 2012 s’assolien els 1.103 veïns de dret.
En relació a l’edifici de l’Ajuntament i Escoles de Figaró, el Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/2008/12/el-figar-escoles.html , li atribueix l’autoria a l’arquitecte Josep María Miró Gibernau ( Vilanova i la Geltrú , 1889-1966)
Al primer pis hi havia l'escola i arxiu municipal, als baixos la vivenda del mestre/a, i les oficines municipals.
Amb el anys l’edifici es va anar degradant, i al desembre de 1998 les oficines es van traslladar a l'antic casino del poble, per tal de rehabilitar-lo, a l'octubre de 1999 tornava a ser la Casa de la Vila .
La descripció tècnica ens diu; les parets exteriors estan arrebossades en color blanc amb esgrafiats florals al voltant de les finestres i sanefes de botons ceràmics sobre les especials i elegants finestres de la part frontal de la planta baixa i també entre la segona i tercera planta del cos principal de l'edifici.
La teulada, coberta de teules ceràmiques de color verd i dibuixos geomètrics, sobrepassa amplament les parets de l'edifici amb un ràfec sostingut per mènsules que també tenen dibuixos geomètrics entre elles.
L'interior, molt modificat per les nombroses reformes ha estat adequat per albergar l'ajuntament i ha perdut bona part dels elements modernistes isolats en punts concrets com l'escala i detalls ornamentals.
La casa es troba en bones condicions de conservació.
El topònim em feia pensar que trobaria un escut parlant amb la presència de la representació d’ambos nuclis que composen ara el municipi, alguna cosa com una figuera, i/o uns fruits d’aquest arbre dalt d’una muntanya. Em sorprenia – relativament – veure que tenen un peix , que representa sant Rafael.
Sant Rafael, “aquell que cura”, és un arcàngel enviat als homes per sanar i alleugerir el dolor. La llegenda àuria explica l’alliberament de Sara de l’opressió del diable, la curació de la ceguesa de Tobies i la protecció del seu fill durant el trajecte cap al seu casament. És tradició que Rafael s’hauria enfrontat al dimoni, amagat sota l’aparença de peix, que finalment matà donant-lo de menjar als seus protegits per a curar-los les ferides. A partir d’aquest moment, Rafael seria protector de malalts i viatgers.
La capella de Sant Rafael, pròpia del mas Figueró, es documenta per primera vegada l’any 1413. L’advocació de la capella es devia a la seva vinculació amb un hostal que ja existia l’any 1399 i era freqüentat per comerciants, traginers i altres passavolants que feien el camí del Congost i que tenien Sant Rafael com a patró.
El peix ja devia acompanyar aleshores la representació del sant a la capella de l'hostal.
Documentada regularment entre els segles XVI i XVIII, la capella de Sant Rafael passà a propietat municipal per disposició dels marmessors del testament de Rafael Figueró el 21 de maig de l’any 1751.
A partir del traspàs de la propietat de la capella al poble, el peix inicià el camí de la seva vinculació amb el municipi fins que, en el marc de la constitució dels municipis liberals (1835-1850), passà a formar part de l’escut municipal, on es troba per primera vegada en un esborrany d’acta del ple de l’any 1856, en temps de l’alcalde Isidre Bellavista.
.jpg)
