AJUNTAMENT DE CORNELLÀ. LLOBREGAT JUSSÀ.

Retratava l’edifici que acull l’Ajuntament de Cornellà, a la comarca del Llobregat jussà, és un ‘totum revolutum’ , al que atorguen els criteris tècnics un caràcter noucentista, de tres plantes i golfes.

Els seus volums cúbics i la profusió d'obertures rectangulars responen a uns criteris funcionalistes , la intenció però, d'imitar els palauets renaixentistes, al remarcar la planta noble amb balconada i al predominar una visió exterior de tres pisos assenyalats per falses cornises horitzontals, donen a la construcció un caràcter historicista propi del noucentisme. Elements com els ulls de bou, o com les mitges pilastres dòriques que divideixen algunes finestres confirmen l'estil.

Les arcades neoromàniques del primer pis compliquen l’ historicisme, distorsionant les formes, hom justifica la seva raó de ser en una falsa coherència estètica amb els trams de mur i les columnes amb capitell aprofitats d'època medieval a la planta baixa.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, i això malgrat ser habitual en aquesta població governada pel ‘Summe Pontifex’ Antonio Balmón Arévalo (Barcelona, 3 de gener de 1960), em sorprèn en tant que fa bona la frase ‘a casa del ferrer, ganivet de fusta’.

Podeu fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en qüestió de recuperar la memòria històrica, totes les mans son poques.

CHÂTEAU DE CORNELLA. LLOBREGAT JUSSÀ

Dins del nucli urbà, al costat del mercat municipal, dalt d’una petita elevació del terreny, retratava el castell de Cornellà , fet de carreus de pedra ben i units per morter d'argamassa, organitza les seves dependències entorn d'un pati quadrat. Hi ha torres quadrades als angles, que sobresurten per damunt de la fàbrica de l'edifici, de dues plantes.

Segons dibuixos de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1886 - Barcelona, 1937) , a la planta hi ha el celler i la capella dedicada a Sant Antoni – del que no se’n especifica l’advocació - , i al pis superior diverses cambres i salons. La consulta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), sembla obligada, oi ?.

De les façanes cal destacar diversos finestrals gòtics geminats típics del gòtic refinat del segle XV. Al pati inferior hi ha finestres tapiades. El mal estat de conservació és palès i s'evidencien retocs d'èpoques posteriors i restauracions parcials modernes. Una restauració urgent i adequada és inajornable. És ara un casal gòtic, refet després del segle XV i restaurat més tard amb elements portats d'altres indrets. És de base quadrangular amb torres a la façana i pati central. Molt modificat, és dit "el Castellnou".

Llegia que està documentat des de 1067, malgrat que la primera data segura com a castell és de l'any 1308, quan pertanyia a Berenguer de Mallol, és en aquella data que el castell tenia una capella dedicada a Sant Antoni.
Segons l’ historiador Bonaventura Pedemonte i Falguera (Barcelona, 1881 – Sant Andreu de la Barca,1950) , el 1467 el castell fou confiscat a Joan de Ribes i cedit a Manaud del Guerri, partidari de Renat d'Anjou i capità seu al Llobregat. Sembla que fou en aquesta època que el castell sofrí danys per mor de la guerra civil catalana i que fou parcialment restaurat a finals del segle XV.

Durant les centúries posteriors, el castell va pertànyer a diferents cases nobles catalanes, els Ribes, Rajadell, Cruïlles, l'any 1666, el compra la família Oriol, s’esmenta la titularitat dominical de Melcior Ferrer i de Bruguera (Barcelona, 1822 - 5 de maig de 1890 ) que l'any 1889 fou creat marquès de Cornellà.

L'any 1992, va passar a mans de l'Ajuntament de Cornella , que el va rehabilitar, i recuperar per a l'ús públic.

S’hi duia a terme una exposició de còmic, que llueix de forma esplèndida, quan el visitàvem l’Antoni Ibáñez Olivares, i l’Antonio Mora Vergés.

EDIFICI DELS SERVEIS D’ACCIÓ SOCIAL I SALUT PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE CORNELLÀ. LLOBREGAT JUSSÀ.

Cornellà i la major part de pobles, viles i ciutats de la comarca del Llobregat jussà semblaven destinades a començament del segle XX, a ser llocs paradisíacs per una burgesia que s’enriquia en el trànsit de la manufactura als processos industrials.

Les coses però, agafarien un tomb sinistre amb l’inefable Miguel Primo de Rivera, 3r marquès d'Estella i 7è de Sobremonte, (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), en la seva Dictadura – formalment el primer feixisme – la comarca serà la destinació d’una munió de persones procedents de tots els racons del REINO DE ESPAÑA.

L’aixecament militar contra el Govern de la II República per part dels feixistes donarà lloc a una situació d’extrema tensió que justificarà – encara avui – el desconeixement dels promotors i/o propietaris, i també com a conseqüència dels mestres d’obres i/o arquitectes, que alçaven edificis com el que acull avui els Serveis d’Acció Social i Salut Pública de l’Ajuntament de Cornella.

La descripció tècnica ens diu ; casa unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teulada a dues vessants perpendiculars a la façana i coronada per una torre mirador coberta amb teulada a quatre vessants.

L'estructura s'inspira amb la masia tradicional catalana, però cercant un aire senyorial dins d'un historicisme típic del moviment noucentista. Es cerquen les simetries en la distribució dels vanos i s'utilitzen línies clàssiques senzilles concretades en arquets de mig punt a les golfes i al mirador, i també amb una triple arcada de mig punt al pòrtic de l'entrada, arcades que descansen en unes preteses impostes dòriques fetes de maó.

La part central de la façana està decorada amb esgrafiats de motius vegetals que emmarquen una imatge de terracota d'una Mare de Déu neoromànica.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en la recuperació de la memòria històrica, totes les mans son poques.

HISTÒRIES DE MOIÀ. EL SAN GRAAL. MOIANÈS. BAGES.CATALUNYA

M’aturava davant el número 20 del carrer Francesc Viñas, per retratar l’estretíssima façana d’aquesta casa que feia reconstruir l'il•lustre tenor Francesc Viñas i Dordal (Moià, Bages, 1863 - Barcelona, 16 de juliol de 1933), en un edifici que havia adquirit l'any 1909, i on es va fundà el Foment Moral català que poc després es va anomenar foment Nacionalista català Rafel Casanova, entitat que va ser dissolta l'any 1923 amb la Dictadura.

El mateix Francesc Viñas i Dordal el va batejar amb el nom de " Sant Graal " o " Sant Grial " que prové d'una popularització del nom de Saint Greal que apareixia en una de les òperes de Wagner i que va ser representada pel tenor. El rètol a la façana està en llengua castellana, imaginem que sense cap relació amb les paraules de JOAN CARLES I ‘ el Rey mentider’ , al lliurament del Premio Cervantes l’any 2001 :
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...
http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf

La intenció del tenor era la de que fos seu estable de la Lliga de Defensa de L'Arbre Fruiter.

Llegia que durant un curt espai de temps va tenir la particularitat de que l'escenari podia ser vist des de l'interior o des del pati de darrera (a l'estiu). En Viñas volia convertir-lo en un projecte anomenat "teatre-natura" però no va arribar a quallar i es va convertir en cafè després del conflicte bèl•lic que generava la sedició dels feixistes contra el Govern de la II República.

El local havia estat Seu de l'Orfeó Viñas i del Foment Catalanista (1909-1923).

La descripció tècnica ens explica ; edifici és de tres plantes. Al primer pis destaca un gran balcó de pedra amb balustrada sostingut per mènsules i el nom de l'antic teatre en lletres vermelles. El balcó del pis superior és més petit i la barana de ferro. L'interior conserva encara les butaques de l'antic teatre i l'escenari. La banda oest té un gran terrat amb balustrada i escalinata doble. La coberta és a dues vessants i són de teula àrab. Al local hi va haver el primer telèfon públic del poble.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA AUDITORI DE SANT JOSEP DE MOIÀ. MOIANÈS. BAGES. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarre i l’Antonio Mora Vergés, per retratar aquesta esglesiola, edificada sota la invocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor pel Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l'església parroquial de la vila de Moià i rector de Sant Pere de Marfà, i per la seva germana Lluïsa Busquets.

A la façana es pot veure l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església.

Va ser beneïda pel senyor bisbe de Vic Fra Andreu de Sant Jeroni 1614-1625) el dia 11 d'octubre de 1620 (hi ha inscripció).

La capella original, de petites dimensions, va ser engrandida a finals del segle XVIII allargant la part del presbiteri i afegint una nova capella lateral.

La portalada de Sant Josep va ser contractada a la nissaga d'escultors Rubió. Se sap que el disseny de 1614 va ser encarregat a Jaume Rubió i es creu que molt probablement l'execució també podria haver estat d'ell. Si fos així, seria la única obra esculpida en pedra que es coneix d'un escultor Rubió.

El rellotge del campanar va ser construït per Josep Senesteva (segles XVIII-XIX) l'any 1789.

Em els dies foscos que desencadenava la sedició del General Franco contra el Govern de la II República, com la majoria d'esglésies de la vila, va ser destruïda. L'església fou tancada al culte l'any 1936.

En anys posteriors va ser utilitzada com a magatzem d'una empresa i, últimament, com a magatzem de la brigada municipal.
En algunes èpoques havia estat la seu i taller del grup teatral La Fura dels Baus.

L'any 1993 l'antiga església va ser convertida en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones.

El rellotge després de la seva restauració l’any 2002, es va tornar a posar en marxa.

Transformada en sala d'actes i casal cultural, acull avui conferències, exposicions i actes culturals.

La Vila de Moià tenia a darreries del Primer Feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) 2.242 habitants, i estaven actives en aquella època TOTES les parròquies, i esglésies del terme. Amb 5.793 habitants a 31.12.2012, la major part d’edificis religiosos viuen una degradació continua.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/02/sant-pere-de-vilalta-ara-de-ferrerons.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/sant-feliu-de-rodors-roldorsmoia-bages.html

Si l’església ‘Oficial’ de la mà del Sant Pare FRANCESC, no aconsegueix allò tant senzill que els reclamava la Verge del Miracle ‘ que torni a la part de Déu’, veurem desfer en pocs anys, la feina de més de vint segles.

EL CEMENTIRI MUNICIPAL DE CASTELLTERÇOL. MOIANÈS.

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, davant el Cementiri Municipal de Castellterçol , mal senyalitzat i sense cap indicació dels dies i/o hores de visita.

L’Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Vallès Oriental, 29 de novembre de 1870 —Castellterçol, Vallès Oriental, 1 d’agost de 1917 ) , “seny ordenador de Catalunya”, descansa prop de la casa i el paisatge que el varen veure néixer, créixer i morir , la seva condició ‘d’home públic’ però, el portava novament a Barcelona on rebria tota mena d’honors :
http://www.todocoleccion.net/extenso-reportaje-fotografico-16-fotografias-badosa-sobre-entierro-prat-riba-1917~x32171981
http://www.elmati.cat/article/2045/les-tombes-flamejants

No trobava cap dada de l’autor d’aquest fossar datat l’any 1855, sou pregats d’ajudar-nos en aquesta tasca ingent de recuperar la memòria històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Advertia al fons entre xiprers la Capella del Sant Crist, de la que com del mateix fossar no hi ha cap dada, podem suposar però, que una i altre, s’alçaven dins d’un mateix projecte, imputable a un ‘professional’ de l’activitat constructiva.

Rebia un e.mail de la Montserrat Roca, en el que m’explica que el seu besavi Josep Gallés Malats ( Castellterçol, 23-10-1863 + Castellterçol, 16-12-1920 ) , va ser l’autor del retrat de l' Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - Castellterçol 1 d'agost de 1917)

CASES FRANCESC VIÑAS DORDAL. MOIÀ. MOIANÈS. BAGES. CATALUNYA

Feia un dia fred i solejat quan el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés ens arribàvem fins a Moià per retrat el conjunt arquitectònic de tres cases que varen pertànyer al tenor Francesc Viñas i Dordal ( Moià, Bages, 1863 —Barcelona, 1933 )

La de l'extrem dret té un interessant voladís sobre teulada.

La dita casa del mig, correspon a la casa on va néixer el tenor, i en la que va viure sempre el seu pare, Viñas va dur a terme vàries remodelacions entre 1890 i 1900 que van donar a l'edifici un caire amb influències d'estil Noucentista.

La de l'extrem esquerre és una torre feta de pedra amb esgrafiats en els dintells de les finestres i balcó també de pedra aixecat damunt de mènsules amb volutes. Portal senzill i torre aixecada al costat amb terrassa a la part superior.

Costa de creure que les tres cases s’aixequessin per ‘mans anònimes’ màxim quan treballaven per una persona que era en aquella època una celebritat internacional. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d’obres i/o arquitectes que en foren responsables.

A tall d’exemple s’atribueix l’autoria de les capelletes del primer jardí, a l’ Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms,[1] 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926), i pel que fa al colomar se’n adjudica la paternitat al Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956).

Jacint Vilardell i Permanyer ( Barcelona 1894 – 1967 ), gendre del tenor, n’ordenava una remodelació els anys 1956-60.

Avui, les cases i el jardí presenten un evident estat d’abandó.

En el cens de 1877 vivien a la capital del Moianes 2.784 ànimes devotes de l’església Catòlica Apostòlica i Romana, i en el cens de 1940, mort ja el tenor, eren només 2.134 que afirmaven la seva fe catòlica com escut contra la repressió.

L’exercici 2012, en un context de crisis econòmica sense parangó històric el nombre d’habitants de Moià era de 5.793.

Francesc Viñas i Dordal , donava una forta embranzida de modernitat a la seva Vila natal, que no l’ha sabut o pogut mantenir activa, i que per la pura inèrcia ha acabat esgotant el seu impuls.

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE LA VILA DE MOIÀ.

Hostes vingueren que la casa ens deixaren.

Llegia la que fou casa de Ramon de Rocafort i Casamitjana a Moià, l’aixecaven uns ‘Orriols arribats de Castellar de N'Hug’, ens agradarà tenir noticia d’aquesta nissaga de mestre d’obres a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Els Rocafort eren originaris de Santa Maria d’Oló, i possiblement Ramon de Rocafort i Casamitjana era l’hereu que signava el compromís ‘moral’ de mantenir incòlume l’esglesiola de Sant Martí de Puig-ermengol, obligació que no respectaven els seus descendents, i que literalment donaria fi a aquesta mil•lenària nissaga.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/12/la-maledicci-dels-rocafort-dol.html

En feia donació a la Vila de Moià D. Ignasi, comte de Jofré, l'any 1944, ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com els cognoms d’aquest ‘noble’ del que no sabia trobar cap dada enlloc.

La descripció tècnica ens diu , casal de planta quadrada amb façana principal a ponent. Coberta a quatre vents. L'edifici està estructurat en tres nivells més golfes. La simetria es manté respecte l'eix marcat per la porta d'accés. Destaca la planta noble que presenta tres balcons amb balustrades emmarcats amb brancals i llindes de pedra amb motius geomètrics.
El parament és de pedra emblanquinada. Al frontó del balcó de la planta noble es pot observar l'escut de la família Rocafort. A la clau de l'arc d'accés hi ha un anagrama amb les sigles de la família.

La fotografia de l’Alfons López la podeu veure també a http://www.moianes.net/

SANTUARI DE LA MAREDEDEU DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

En documents del segle XVIII s'explica que la primitiva Capella advocada a Santa Maria – com s’acostumava en els indrets recuperats als sarraïns - estava edificada dins els castell i se'n construí una altra als seus peus amb una donació feta pel noble militar de l'orde del Sant Hospital , Raimundo de Farners; tenim dades de la seva construcció l’any 1200, segons l'acta de consagració d'aquest any, d’Arnau de Creixell (1199-1214) , bisbe de Girona, que beneí i consagrà una església situada a la Parròquia de Santa Coloma "de novo constructa ad pedem Castri de Farnerio...", als peus del Castell de Farners.

No podíem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, accedir  a l’interior d’aquest Santuari de Farners que està format en gran part per una reconstrucció barroca que va ser afegida al fragment de l'església romànica.

Es tracta d'un edifici de planta de creu grega, format per una nau amb volta apuntada, un creuer amb cúpula el•líptica i un gran atri cobert. L'absis és semicircular i molt allargat, cobert per una volta de quart d'esfera allargada amb un tram de volta de canó i presenta una petita finestra molt estreta, d'aire arcaic propi del pre-romànic.

La nau del 1200 coberta per volta de canó apuntat, avui correspon al presbiteri i cambril de la Verge que corona la part posterior i alta del retaule, s'hi puja per una escaleta que hi ha al costat de la sagristia i es baixa per l'altre costat. La capella actual està protegida per unes reixes i té un retaule barroc, tot ell daurat, amb la verge de Farners al centre flanquejada pels dos sants locals, Sant Salvador a la dreta i Sant Dalmau a l'esquerra, les dues escultures són obres del segle XX fetes per Josep Martí Sabé ( Santa Coloma de Farners, Selva, 4 de juliol de 1915 —Riudarenes, Selva, 11 de juny de 2006 ).

Sota els peus de la Verge, es conserven les antigues pintures que representen les Ànimes del Purgatori. Al darrera del retaule hi ha el cambril de la Verge, decorat amb motius neogòtics, i una estàtua d'un escolanet per captar almoines.

La verge de Farners, és una talla romànica de fusta que ha sofert diverses restauracions (l' última de 1998) i representa la Mare de Déu amb el nen assegut a la falda qui porta la bola del món a la mà esquerra mentre amb la dreta aixeca el dit índex en senyal de benedicció i protecció. La corona de plata de la verge està formada per una orla d'onze estrelles de set puntes i un centre amb la creu sobre el globus terraqüi, va vestida amb robes brodades i acuradament treballades.

Fotografia . Montserrat Anguila Presas

A l'altar de la dreta del creuer, ofrena de la família Coll l'any 1862, té una imatge de Sant Enric emperador i l'altar de l'esquerra, ofrena del frare colomenc Salvador Coll al segle XIX, té les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna amb la Verge, obres també de Martí Sabé de l'any 1949.

En aquesta ocasió ni la màgia de la Olympus FE-100 em permetia obtenir una imatge ‘digna’, ultra la petició urbi et orbe per obtenir una imatge de l’interior que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , adreçarem – una vegada més – les nostres peticions al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

En l' aspecte exterior de l'Ermita s'aprecia la seva estructura de creu grega i l'absis a la part posterior, els murs estan formats per carreus alguns regulars d'altres no tant ben tallats i la teulada ben restaurada. Té un campanar d'espadanya amb una sola campana. Unes escales condueixen al porxo, i a la porta principal de l'església, de llinda rectangular i flanquejada per dues petites finestres quadrades. La part superior de la façana, per sobre la coberta del porxo, té el mur de pedra i argamassa, com els murs exteriors de tot l'edifici, i al centre s'obra una finestra. En canvi, la part inferior de la paret de la façana es troba arrebossada, com tota la part interior del porxo cobert de bigues de fusta i teules. En les tres parets que formen una U s'hi disposa un banc de pedra, i el terra es cobreix amb peces quadrades de tova. El gran atri cobert té forma rectangular, i està obert per arcades de mig punt, amb pilastres i capitells sense decoració. En una de les parets laterals exteriors de l'atri, a la part inferior en surten quatre aixetes i una gran pica allargada de pedra, construcció recent. Donant la volta a l'edifici, podem apreciar a la paret exterior de la nau lateral dreta, a la cantonada amb la façana , que es conserven, en mal estat, les restes d'un rellotge de sol.

L'expressió Santa Maria és més pròpia de la llengua castellana, i no amaga gens la voluntat de menystenir a la Marededéu. En català  la forma correcta SEMPRE és Marededéu.

 
Com sempre sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

LA CASA ARAGÓ DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Ens aturaven la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per retratar la façana de la Casa Aragó, al numero 26 del carrer de Jacint Verdaguer, de Santa Coloma de Farners, que Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935), reformava l'any 1903 , en una actuació que afectà els interiors i la façana a la planta baixa.

La descripció tècnica ens diu ; casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa és d'estil modernista, amb la façana de rajol vist i les obertures, una porta i tres finestres, amb reminiscències neogòtiques, i amb arcs conopials. Les finestres presenten una reixa al davant de ferro forjat i motius florals i la porta és de fusta treballada amb decoracions incises i elements de ferro forjat. Al primer pis una balconada ocupa l'amplada de la façana, també de ferro, aquí hi ha dues obertures sense decoració, rectangulars i emmarcades en pedra, destaca l’arrambador de ceràmica vidriada verda i vermella. Al segon pis, hi ha dues obertures més, amb dos petits balcons. El parament en aqueta part és arrebossat i pintat de blanc. L'edifici està rematat per una cornisa i al damunt una balustrada. Pel que fa la decoració, d'estil modernista, cal remarcar els medallons o mosaics de la façana, situats damunt la porta d'entrada, amb forma trevolada i policroms, de color blau i groc. Semblen representar unes inicials que indicarien el nom dels propietaris que van encarregar l'edifici.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE SANT ANDREU. CEMENTIRI DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

L’Anna Maria Parella Arcarons, publicava una imatge de l’esglesiola del Cementiri de Sant Llorenç de la Muga a l’Empordà sobirà, Girona, Catalunya, que segons Marià Baig i Aleu (Figueres, 1955), fou consagrada el dia 4 de juliol de l'any 1605, sota l’advocació de Sant Andreu.

‘Popularment’ ha estat considerada com una construcció romànica i efectivament la seva estructura respon a la de formes romàniques en l'arquitectura religiosa popular, però les dades concretes que posseïm no deixen lloc a dubtes de la seva construcció a principis del segle XVII.

L'antic cementiri era a tocar els absis de l'església parroquial, fou traslladat prop de la capella l'any 1831.

La descripció tècnica ens explica que es tracta d’un edifici de nau única amb absis semicircular. Presenta coberta de volta de canó a la nau i de quart de cercle al presbiteri. La porta principal, d'un sol arc de mig punt presenta una llegenda incisa a la clau: SANT ANDREU i una data del segle XVII, ara mig esborrada (probablement 1605, l'any de la consagració). Davant de la façana hi ha una galilea amb arcades de mig punt i teulada a doble vessant. Campanar de cadireta d'una sola arcada.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com

BALNEARI VICHY DE CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’edifici del Balneari de Vichy Catalan( s’havia d’escriure d’aquesta forma, perquè més enllà del que deia l’any 2001 el Rey Juan Carlos I – conegut arreu del món, com ‘ el mentider ‘ - en la seva intervenció en el lliurament del Premio Cervantes:

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...

... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...

http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf

No es va autoritzar fer-ho en llengua catalana ).

L’edifici que aixecarà a partir de 1898, l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (1851-1919), s’alça avui a l'Avinguda, batejada en honor i memòria del qui endegava tot el projecte, Doctor Modest Furest i Roca [ San Pol de Mar, 1852 – Calella de la Costa, 1939 ].

D’influència clarament andalusí , el conjunt palesa com ha canviat la percepció de la cultura àrab, des de darreries del segle XIX en que despertava alhora admiració i fascinació, fins els nostres dies, en que des del mitjans de comunicació s’envia el missatge àrab = incult.

La descripció técnica ens diu que dos eixos en angle recte configuren l'edifici. De l'eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balaustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el•líptic i una gran escala. En aquest arc hi ha escrit "Vichy Catalan". Les obertures d'aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l'Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d'aquest eix l'emmarquen. Aquest eix té dos pisos. A l'altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dóna la benvinguda als visitants amb la inscripció "Balneari vichy Catalan". Les obertures del segon pis també son en arc de ferradura.

Dedicàvem – com es mereix - una crònica ‘particular’ a la Capella advocada a Sant Josep i Sant Esteve, que atenia els serveis religiosos als clients de les instal•lacions.

Qualificàvem com JOYA de la Selva, el singularíssim i indocumentat edifici de la Farinera de Riuradenes ; aquest com aquell – i alguns altres – conformen un veritable ‘tresor’ que haurem d’anar posant al descobert des de l’àmbit ‘civil’ perquè les ‘elits’ polítiques – d’aquí, de Barcelona i molt menys de Madrid – no estan clarament per la feina.

CASA JARDÍ NARCÍS PLA I DENIEL DE CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Narcís Pla i Deniel (Barcelona, 1867 - 1934), va ser el promotor d’aquesta casa jardí situada al nucli de Caldes de Malavella, de la que se’n desconeix el mestre d’obres i/o arquitecte.

La descripció ens explica que és un edifici de planta rectangular i composta per baixos i pis. Voltada per un sòcol de pedra. Està adossada a un edifici amb galeria i un petit cos d'edifici de planta rectangular que antigament era un molí d'aigua. El primer edifici, té una façana principal amb entrada de garatge en arc escarser emmarcat per maó vist, un trencaaigües superior i una finestra geminada al pis i emmarcada per maó vist en arc pla i trencaaigües . A les façanes laterals tres finestres a cada pis, les de baix emmarcades en maó vist formant un arc triangular, les de dalt iguals a la finestra geminada de la façana principal. Coberta a quatre vessants, els aiguafons de ceràmica vidriada verda i la biga carenera amb elements de gerreria. El segon edifici amb pis i terrat a la catalana, cinc obertures a cada façana emmarcades en maó vist i trencaaigües en arc escarser; té una potent cornisa sobre la que hi ha un barana (del terrat).

El tercer edifici té un element prim amb un tester esglaonat rematat amb un torratge rectangular que acaba en secció d'estrella de vuit puntes, una barana i un element de ferro suport de la roda de molí. Obertures en arc triangular i trencaaigües. Al cim de les cadenes cantoneres hi ha elements de maó vist decorats amb elements florals de ceràmica envernissada.

Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876 - Toledo, 5 de juliol del 1968), germà del promotor, va ser bisbe de Salamanca, on el 28 de gener de 1935, després de la revolta contra el govern de la República s'adherí fervorosament als facciosos.

Quan el general Franco va establir el seu govern a la ciutat on Pla era bisbe, li va arribar a cedir el seu palau episcopal.

Enric Pla i Deniel va contribuir la fonamentació teològica del que va denominar "croada".

Malgrat les tristíssimes vinculacions de la casa - que la connecten directament amb l’ínfer - ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA PURISSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA DE LA MORETONA. MOIÀ. BAGES. CATALUNYA

Retratava el casal d'estructura homogènia amb teulada a quatre aigües coronada per una torre-cúpula amb finestres geminades en els quatre costats, dit ‘ la Moretona’ en terme de Moià, a la comarca natural del Moianès, al Bages.

No podia accedir a l’interior per retratar com pretenia les dues Capelles que la casa ha tingut advocades a la Puríssima Concepció de Maria, dues capelles: l'antiga, del segle XVIII, i la modernista, de la primera part del segle XX, de la que ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte.

Rebia dues imatges des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), datades 1-II-1970

En ambdós casos NOMÉS de la façana exterior de la Capella de la Puríssima Concepció de Maria, ens agradarà tenir ocasió de retratar, i/o en el seu cas de tenir imatges de l’interior, i en aquest sentit ens adreçarem a latosca@latosca.org , redaccio@moianes.net , i també a manresainfo@manresainfo.cat edició del Bages del Grup Nació Digital ; per descomptat comptem com sempre amb la vostra ajuda a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ja sabem tots plegats que en matèria de recuperar la ‘memòria històrica’ totes les mans son poques.

ELS ‘BANCS DE FAMILIA’ DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DELS SOCORS DE COLLSUSPINA. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Ens arribàvem fins a Collsuspina el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, havíem quedat amb Mossèn Ramon Muntadas Vilaseca, per tal de retratar els bancs ‘ de família’ que es conserven encara a l’església parroquial de Santa Maria dels Socors.

De sobte em posava molt malament, i com m’havien posat les ‘famoses vacunes’ pensava que la broma de l’emmetzinament per part del REINO DE ESPAÑA que m’havia fet l’ infermera , era una realitat tràgica; la Marededéu dels Socors, el mossèn, el Josep, i la infusió que em preparava l’assistenta obraven el miracle de retornar-me a la vida, i amb alguna oblit – possiblement – podia fer la feina.

Retratava els següents bancs :

ARMADRANS

CASANOVAS

CORS

GIRBENT

LES COMAS

OLLER

PADROS

PICAÑOL

VALLDERIOLA

M’explicaven que tots els bancs son posteriors al ALZAMIENTO GENOCIDA contra la II República que duien a terme els feixistes.

LA CASA ROSA DE CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

No trobo paraules per a qualificar la manca de dades en relació als elements Patrimonials en poblacions com Caldes de Malavella.

En tornava a succeir a la dita ‘Casa Rosa’, edifici de planta trapezoïdal, amb planta baixa i pis, i terrat com a teulada, fent cantonada entre els carrers Sant Grau i Vall-Llobera, al nucli urbà de Caldes de Malavella.

La façana principal, té dos cossos clarament diferenciats. Al costat lateral dret, una porta d'entrada en arc túmid amb decoracions de rajola vidriada. Al damunt una finestra geminada en arc rampant contraposat, amb una fina columna al mig, i barana de treball de forja. A dalt aquest cos queda rematat per un pinyó amb l'escalonat invertit cap avall. Elements de ceràmica de color blau i marró, decoren la façana. En aquest cos, hi ha l'escala que dóna accés al pis i al terrat. El costat lateral esquerre, a la planta baixa una porta d'entrada al costat esquerre, i tres finestres, totes en arc deprimit còncau. Els espais interfinestrals sobresurten i imiten un encoixinat. Una línia d'imposta amb motllures de bosell, a l'altura de les llosanes semicirculars dels balcons, separa la planta baixa del pis. Entre les motllures, fris de rajoles vidriades amb arabescs. Al pis, quatre balcons en arc deprimit còncau, amb trencaaigües decorats amb rajola vidriada i amb elements de suport dels trencaaigües a manera de capitell. Estan separats per cadenes verticals. Una altra línia d'imposta, amb motllures en escòcia, marca el pas al terrat, però prèviament trobem una cornisa decorada amb rajola vidriada. Al terrat, una torre amb merlets decorada amb rajola vidriada. A la façana lateral dreta, paredat rústic amb finestra central geminada en arcs rampants contraposats, petita columna de pedra artificial, i impostes de maó. A la façana lateral esquerra, tres obertures als baixos i pis amb les obertures seguint la factura de les de la façana principal, però amb els trencaaigües més pronunciats.

La façana posterior, d’obertures en arc deprimit còncau, i rajola vidriada de color blau incrustada a la paret li atorga un tret diferencial de la resta de façanes. Pany de paret de color rosat, que és el que ha fet que popularment l'edifici sigui conegut com a Casa Rosa.

L’edifici acull la pintura de gran format, al•legòrica d’unes termes romanes, "Els banys", d’ Antoni Utrillo Viadera (Barcelona, 1867 – 1944)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com en això de recuperar la ‘memòria històrica’ totes les mans son poques.

Reiterar – una vegada més – que des del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL amb el MANUAL DE INSTRUCCIONES PARA DOCUMENTAR EL PATRIMONIO CATALAN s’ha fet una feina excel•lent, que ha donat com a resultat aquesta desinformació, que s’haurà de corregir si Catalunya aspira a ser ‘ veritablement’ un país civilitzat.

LA JOYA DE LA SELVA. LA FARINERA DE RIUEDARENES. GIRONA. CATALUNYA

Quan retratava el gran edifici de planta rectangular i tres plantes coronades per un fris amb pinacles, amb el característic color vermell intens del parament que ressalta amb el blanc dels marcs de les obertures i els angles, no pensava – com acostuma a ser dissortadament habitual – que no se’n hagués documentat curosament la seva història.

L’edifici conegut com la ‘Farinera’, està al centre del poble de Riudarenes, a la planta baixa presenta tres portes d'entrada d'arc rebaixat i una de més ample oberta fa poc temps que segueix l'estil de les originals. Al primer pis les obertures són amb balconada de ferro i dintell esculpit amb motius ornamentals. A la part superior de l'edifici, destaca una torre de planta rectangular que s'alça dues plantes per sobre i està acabada per una balustrada. Des d'aquesta torre s'accedeix al terrat. A la part del darrera hi ha l'antic rec i un magnífic jardí amb plàtans.

Està adossat a un antic molí que porta la inscripció: "Si vol saber qui em va fer en Ramon Manresa i Asprer. Y en quin any me fabrica en 1816 ha estat". L'edifici de la Farinera, però, data de finals del segle XIX.

Ramon Manresa i Asprer, tenia el títol de cavaller , i la seva filla Maria Julia de Manresa y Sallès, fou la cinquena Marquesa de Puertonuevo . 1794

Ens agradarà a l’email coneixercatalunya@gmail.com saber les dades del metre d’obres i/o arquitecte que aixecava aquest edifici.

Reiterar – una vegada més – que des del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, amb el MANUAL DE INSTRUCCIONES PARA DOCUMENTAR EL PATRIMONIO CATALAN, s’ha fet una feina excel•lent, que ha donat com a resultat aquesta desinformació, que s’haurà de corregir si Catalunya aspira a ser ‘veritablement’ un país civilitzat.

L’ESCORXADOR MUNICIPAL DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

M’aturava a retratar l’edifici del que fou escorxador municipal de Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva, que es traslladava a la dita Zona del Raval a darreries del segle XIX.

No consta l’autoria d’aquest edifici que cal suposar projectava el mestre d’obres i/o l’arquitecte titular de l.a població.

La descripció tècnica ens diu que és un edifici de planta baixa format per dues naus rectangulars paral•leles i patí central. Les naus estan cobertes amb teulada a quatre vessants. La façana presenta una porta d'accés al pati amb un rètol al capdamunt (Gremi de carnissers 10 04750/CAT. ESCORXADOR MUNICIPAL) i dues finestres a cada costat. Totes les obertures són d'arc de mig punt, emmarcades i pintades de blanc. El parament de la façana té un revestiment de pedres irregulars amb les juntures pintades de blanc i els angles de les naus imiten carreus ben tallats. La resta de l'edificació és pintada. Al darrera i dins del mateix pati s'hi han fet diversos cossos afegits.

Llegia que l’espai serà transformat en local social de diverses entitats i/o associacions de Cultural i Lleure de Santa Coloma de Farners.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com en això de recuperar la ‘memòria històrica’ totes les mans son poques.

CASA JOAN BOFILL DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava el singular edifici del carrer de Sant Sebastià , 4 de Santa Coloma de Farners, el promotor Joan Bofill – sense cognom matern, que ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , i l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940).

La descripció tècnica ens explica d’aquesta construcció cantonera de grans dimensions, de planta rectangular, amb soterrani, dues plantes i golfes, amb profusió d’elements d'estil neogòtic, neorenaixentista i modernista, que la coberta és a tres vessants i al centre s'alça una torreta de planta quadrada, amb finestres trigeminades trevolades d'estil gòtic i teulada piramidal de ceràmica vidriada que formen sanefes de tres colors.

La façana principal del carrer Sant Sebastià presenta una portalada lateral rectangular amb guardapols que pren l'alçada de mig soterrani i el primer pis. La segona planta té una galeria central coberta, sostinguda per mènsules i amb un fris de ceràmica decorativa, flanquejada per dues obertures amb barana de ferro forjat. Les golfes mostren una galeria d'onze finestres amb impostes. La façana de la dreta presenta un primer nivell de cinc mitges finestres del soterrani i, al capdamunt, les cinc corresponents de la primera planta iguals a les de la façana principal.

El segon pis té un cos central de tres obertures amb balcó corregut i una obertura amb barana de ferro per banda. Les golfes presenten una composició de finestres amb impostes de 3-5-3. Totes les obertures tenen guardapols i les de la planta baixa estan protegides per reixes de ferro forjat treballades.

L'angle de l'edifici té com elements més rellevants, una escultura d'un sant Josep amb l'Infant de pedra sobre peanya i coberta per un dosseret d'estil gòtic i, al capdamunt, un relleu amb les inicials del promotor i primer propietari de l'edifici, JB.

Tot l'edifici ha estat recentment restaurat respectant però, els element més rellevants de l'edifici original, com l’enteixinat de fusta del sostre.

El ràfec de la coberta està sustentat per mènsules entre les quals hi ha rajoles decoratives blanques i vermelles amb motius geomètrics.

PONT DE MALAFOGASSA, VILANOVA DE SAU. OSONA. CATALUNYA

Pep47 publicava una bellíssima imatge d’aquest pont medieval, situat dins el terme de Vilanova de Sau, a la comarca d’Osona.

L’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), recollia que el Pont de Malafogassa, sobre la Riera Major afluent per la dreta del Ter, fou construït pels volts de l'any 1498 essent-ne el seu mestre constructor PERE FOLGUERES, de Sant Andreu de Bancells. Varen contribuir a les despeses del seu cost els veïns de Vilanova de Sau , de Sant Andreu de Bancells, de Castanyadell i de Querós: així consta per una talla o contribució imposada als feligresos de dites parròquies, el 25 de gener de 1498 .

La descripció que fa bona la frase ‘ una imatge val més aque mil paraules’ ens diu ; pont de dues arcades, una de molt ample, sota la qual passa la Riera Major i , l'altre no tant, sense finestres o arquets i d'esvelta silueta. Rep el nom de Malafogassa d'una antiga casa i molí que té al seu redós.

GLORIETA DE SANT GRAU A CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que el templet s’alçava als anys 1910-15 , per part d’un mestre d’obres i/o arquitecte ‘ desconegut’ al que li deu Catalunya la major part del seu Patrimoni Històric i/o Artístic.

La descripció tècnica ens diu ; templet al turó de Sant Grau, al nucli urbà, molt a prop de l'església amb el mateix nom i de les termes romanes.

És de planta octogonal de maó vist, sobre una base d'aparellat belga. Vuit pilastres cantoneres de maó vist i capitells amb motius florals de terra cuita, assenyalen vuit panys de paret en els quals hi ha vuit obertures en arc de mig punt; tot és de maó vist excepte les impostes que són de terra cuita i amb motius florals. Sobre les pilastres unes fileres de maó que formen una mena d'arquitrau, sobre el que hi ha una cornisa esglaonada de maó vist. Està coronat amb una cúpula semi- esfèrica amb vuit òculs, i a la part superior una imatge que podria representar l'abundància.

S’ha fet una feina excel•lent des del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, amb el MANUAL DE INSTRUCCIONES PARA DOCUMENTAR EL PATRIMONIO CATALAN, que ha donat com a resultat aquesta desinformació, que s’haurà de corregir si Catalunya aspira a ser ‘veritablement’ un país civilitzat.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT GRAU DE CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA.GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’esglesiola a situada al turó de Sant Grau, dins al nucli urbà de Caldes de Malavella.

La descripció tècnica ens explica; edifici d’una nau , subdividit en dues petites Capelles dedicades a Sant Grau i a Nostra Senyora del Remei.

Coberta a doble vessant amb viga carenera perpendicular a la façana de teula àrab. El frontispici és asimètric. Façana en paredat rústic arrebossat. La porta és en arc rebaixat de pedra, i a banda i banda unes finestretes en arc de mig punt (mirant a l'interior veiem des de cada finestra la imatge d'un dels sants als que està dedicada lla capella). Sobre la porta hi ha un ull de bou. Asimètricament a la porta un petit campanar de paret. La façana posterior té un paredat de filada amb vuit espitlleres.

Segons una tradició Sant Guerau / Grau visità Catalunya vestit de pelegri, el país patia una epidèmia de pesta bovina , i per allí on passava el Sant , els bous eren guarits quan eren beneïts pel sant que portava una ampolleta d'oli que no s'acabava mai: l'oli tenia efectes guaridors, com els té avui encara l'oli de Sant Grau, que es beneeix el dia de la festivitat del sant a les esglésies on es venera.

La capella d'estil popular, fou reconstruïda al segle XIX sobre una església més antiga, de la que no en trobava cap imatge; hom pensa que per la seva localització, vora les termes on es basteix el castell , com per la configuració del seu mur posterior, de pedra en paredat de filada i espitllera, podria haver estat la Capella del castell romànic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL CASINO DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

L’estretor del nucli ‘històric’ fa un xic complicat retratar com es mereixeria l’obra magnifica de l’arquitecte Albert Juan i Torner (Barcelona, 1872-1957 ) que rebia l’encàrrec d’aixecar el singular edifici que podeu veure a la cantonada del carrers Clavé, 19, i Sant Joan, 1, de Santa Coloma de Farners a la comarca de la Selva.

Concebut originalment com Casino tenia com a objectius la lectura, el joc i la organització de balls. Era un centre lúdic que comptava amb 86 socis, membres de professions liberals i classes dirigents.

El Nadal de 1973 un incendi va destrossar l'edifici, afectant especialment el teatre. Després de l'incendi, l'edifici fou totalment restaurat i reformat.

Més tard fou seu del Centre Cultural Colomenc i ara és la Llar de Jubilats del municipi, des de 1982.

La descripció tècnica ens explica ; edifici cantoner d'estil modernista, amb una planta baixa i un pis. La façana està formada per tres cossos emmarcats per pilastres. Les obertures de la planta baixa, una porta i una finestra a cada façana, són d'arc rebaixat i tenen decoració vegetal en relleu a la part superior dels extrems, i falses dovelles alternades de color vermell i blanc. A la porta hi ha els dígits:1903, al centre, formant una dovella més gran i en relleu. Pel que fa a les obertures, els finestrals tenen vidrieres de colors (verd i groc) i estan emmarcats per peces de ceràmica vidriada de color blau. Al pis superior hi ha tres finestres dobles, un parell a cada cos, amb balconada de llosana de pedra i barana de ferro forjat amb motius vegetals, el balcó central és més gran i sobresurt. A la part superior de l'edifici, la cornisa està ornamentada amb motllures, acabada en forma corbada, i es dibuixen esgrafiats de garlandes florals a la part alta de la paret, al vèrtex de la façana. Rematen l'edifici els pinacles acabats en flors i elegants torxes. A l'interior, es manté el regust modernista: estucats florals, vidres emplomats, ampits amb ceràmica vidriada de color blau, motllures al sostre pintades, etc. Cal destacar l'element que presideix la primera sala (actual bar), és una llar de foc molt gran guardada per dos atlants amb vestidures medievals, fent l'acció de sustentar les mènsules. A l' interior de la llar hi ha un mosaic dibuixant les flames d'un foc. A la part posterior de l'edifici s'obra un pati amb un porxo, espai que correspon a l'antiga platea del teatre que es va cremar. Per unes escales s'accedeix a la primera planta, totalment reformada, i on hi ha oficines i sales per a diverses activitats.

Com per arreu els filats dels mal dits ‘serveis públics’ , paria que ens ve imposada pel REINO DE ESPAÑA s’encarreguen d’enlletgir l’edifici i àdhuc de posar en perill a la ciutadania.

Ens cal fer una acció coordinada a nivell de Catalunya, per fer ‘aflorar’ el Patrimoni Històric i/o Artístic, que en una Nació com la nostra, sense recursos naturals, ha de servir-nos com element de crida d’un turisme que vulgui alguna cosa més que sol, alcohol i platja.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA FRANCESC MATHEU I FORNELLS. CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA.

Quan retratava l’edifici de Avinguda del Doctor Furest, 8 de Caldes de Malavella, coneguda com la casa Francesc Matheu i Fornells, (Barcelona, 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, 1938 ), em preguntava si el promotor tenia alguna relació amb l’eximi MANUEL MATHEU RODRIGUEZ, al que qualificava en un article de l’any 2008 com ‘el Català d’Alhama’.

La descripció tècnica ens explica ; Casa de tres plantes entre mitgeres amb façana de caràcter neogòtic, molt comú dintre del modernisme.

La façana presenta una notable asimetria amb les obertures més grans situades a la dreta. A la planta baixa hi ha una porta i una finestra geminada amb arcs apuntats de maó vist.

A la segona planta, dues finestres de pedra, la de la dreta de mig punt i l’altre conopial.

A la tercera planta, les finestres de pedra amb impostes són molt més petites. Un ràfec tradicional corona la façana.
La casa està en bon estat estructural, però li vindria molt bé una restauració.

Ni un mot del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte, del que ens agradarà tenir-ne noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ho demanarem també a l’’oficina de Turisme calferrer@caldesdemalavella.cat

CEIP SANT SALVADOR D’HORTA. SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Santa Coloma de Farners tenia un cens de 5.074 ànimes , als anys 1910, quan es van plantejar la necessitat de donar resposta al repte d’atendre de forma adequada la formació de les classes humils.

El 1916 s'iniciaren els tràmits per construir una escola pública àmplia i no va ser fins el 1919 quan s'arribà a un conveni amb la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares, per finançar la construcció de les escoles a l'avinguda del parc de Sant Salvador.

L'edifici original va ser projectat per l'arquitecte Lluís Planas i Calvet (Barcelona, 1879 —Barcelona, 1954 ) , amb plànols signats a Barcelona de l'any 1918 , l'any 1920 es va inaugurar el Grup Escolar, amb la flamant construcció a l'inici del passeig Sant Salvador

En aquest projecte de les Escoles de Santa Coloma, de 1918, només constava una planta baixa. Trenta anys més tard s'amplià i es reformà aixecant un altre pis. La reforma la va fer l'arquitecte Joaquim Iglesias d'Abadal, l'any 1948 i s'inaugurava l’any 1953.

Es conserva el Plànol de les obres d'adaptació provisional de les escoles fet per l'arquitecte Joaquim Iglesias d'Abadal, l'agost 1934, i hi ha documentació a l'Arxiu de Santa Coloma amb les despeses i pressupostos. Els plànols valien 3.006,35 pessetes, 18,07 €.

Santa Coloma de Farners tancava l’any 2012 amb un cens de 12.448 habitants, format en part per una amplia representació de ètnies i cultures d’arreu del món.

Curiosament l’escola està dedicada a Sant Salvador d’Horta ( Santa Coloma de Farners (la Selva) 1520- Sardenya 1567), on és molt venerat a l'església de Santa Rosalia de Càller (Cagliari en italià).

Sembla que Farners és una Vila generosa pel que fa lliurar el talent, i/o les virtuts dels seus fills a la humanitat.

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Passejàvem pel recinte del Cementiri de Santa Coloma de Farners, i advertia en ell una extrema senzillesa, res a veure amb per exemple el fossar de Synera on reposa - de forma molt discreta- Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 – Barcelona, 22 de febrer de 1985), quina casa natal havíem retratat la Maria Jesús Lorente Ruiz , i l’Antonio Mora Vergés.

Presideix també des de la màxima simplicitat la Capella del Sant Crist que segueix l’esquema compositiu de la portalada d'entrada: porta d'arc carpanell emmarcada en pedra i un òcul circular i la façana està flanquejada per pilastres acabades amb una bola de pedra i acabament amb fris ondulat.

La corrupta administració del Reino de España, obligava a darreries del segle XIX a treure els fossars del centre de les poblacions – argüint qüestions sanitàries, que NO s’han produït enlloc - , i obtenia grandioses plusvàlues per la alliberació de terrenys en el centres urbans, i en la requalificació de finques agràries i/o erms.

Avui, els fossars han de compartir l’espai amb fàbriques i/o vivendes, situació que ara curiosament no presenta cap risc sanitari.

El topònim deriva etimològicament del llatí farīnarĭos, ‘fariners’. La forma farners és molt antiga, car apareix en un document de Ramon Berenguer I, i puio farner en un de l'any 1023 (cf. Balari Oríg. 244).

Farners és una Vila de treball, honestedat i ordre.

Ens agradarà tenir noticies del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte del fossar, a l’email coneixercatalunya@gmail.com