Fotografia de Francesc d’Assis Balañà Comas ( 1951 )
Llegia que l’arquitecte Climent Maynés i Gaspar (1895 + 11 de Setembre
1981), va ser l’autor de la Biblioteca del Beat, Domingo Castellet Vinale (Esparraguera (Barcelona), 7.X.1592 – Nagasaki (Japón),
8.IX.1628.)
La Biblioteca, amb un projecte de 1935, va ser construïda en els anys del conflicte bèl·lic
que s’iniciava amb l’alçamebt armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el
govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic fins al present que
acompleix aquests criteris - , gràcies a
un conveni signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.
El nom li ve del fet que l'edifici
ocupa el solar on hi hagué la casa del Beat Domènec Castellet Vinale.
L'octubre de 1937 es va obrir al públic, encara que poc temps després es va
tancar a causa de l'entrada de les tropes sedicioses a la vila.
Durant el mes de juliol de 1939, es
va tornar a posar en marxa el servei de lectura de la Biblioteca seguint les
normes fixades pel Comité Ejecutivo del Patronato Provincial de Archivos,
Bibliotecas y Museos. El dia 26 de novembre de 1939 es va realitzar l'acte d'inauguració
de la "Biblioteca Popular Beato Domingo Castellet, de la Excelentísima
Diputación de Barcelona".
Patrimoni Gencat explica que l'antiga Biblioteca d'Esparreguera es va
construir al bell mig del nucli antic de la vila, davant per davant del
campanar de l'església de Sant Eulàlia.
L'edifici està construït entre mitgeres i consta de planta baixa, pis i
golfes.
El seu esquema compositiu és més propi d'una casa que d'un edifici públic.
La porta d'accés se situa a un costat de la façana principal, emmarcada per
dues pilastres que sustenten un entaulament motllurat; a la dreta s'obre un
finestral tripartit amb reixa, de format horitzontal.
Al primer pis hi ha tres obertures quadrades amb ampit compartit i a les
golfes tres finestres més petites en arc de mig punt i també amb ampit
compartit, que formen una galeria.
La coberta, de teula àrab a dues vessants, vola sobre la façana amb una potent
barbacana recolzada sobre bigues de fusta.
Conserva la distribució interior original amb les sales de lectura, a
planta baixa i pis, i l'estructura i mobiliari original de fusta. A la part
posterior té un pati amb una font.
Es va tancar el novembre de l’any 2013 , essent alcalde Joan-Paül Udina i Tormo
(Esplugues de Llobregat, 26 de juny de 1962), fins al dia d’avui des del P.S.C
no han sabut trobar cap “utilitat pràctica” a l’edifici.
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
