dimarts, 31 de maig del 2022

IDENTIFIQUEU AQUESTA ESGLÉSIA COM SANT VICENÇ DE PALMEROLA ?. LES LLOSES. EL RIPOLLÈS

 

La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies d’una església que identifica com Sant Vicenç de Palmerola.






Llegia a :

http://www.monestirderipoll.cat/larxiprestat-del-ripolles/


Palmerola va néixer com una parròquia del bisbat d’Urgell.


 Passà a Solsona al segle XVI i des del 1957 pertany a Vic.


 El 1959 l’església parroquial esdevingué capella privada i la seu de la parròquia es traslladà fora del recinte del castell, en una capella que ha pres la mateixa advocació.


Altres temples de la parròquia són Sant Julià de Moreta o Vilacorba, Sant Julià de Cosp i Sant Martí de Boatella.


Horari de misses: festa major, tercer diumenge de setembre, 13.00 h; Sant Julià de Moreta, quart diumenge d’octubre, 13.00 h.


Telèfon de contacte: 972 700243.


No trobava cap dada de la “ nova església “ de Sant Vicens de Palmerola, agrairé qualsevol informació, data del promotor, autor, data de  construcció,  ...,  a l’ email castellardiari@gmail.com


Com escrivia fa força temps a les Lloses hi ha mil coses.

Reprodueixo;

No té culte. L'ensorrament de la teulada no trigarà ... de dins, ja entra la llum per les escletxes de les esquerdes del sostre.


Esta tota saquejada.


Les 4 masies que estan a pocs metres, ho saben totes però ningú ha fet el més mínim pas per tancar-la o mirar de treure els objectes que hi queden

.

És el mal actual. Deixadesa, despreocupació de particulars i institucions al nivell més alt


H enviaré al Bisbat de Vic. info@bisbatvic.org



dilluns, 30 de maig del 2022

IN MEMORIAM DE LA BIBLIOTECA DOMINGO CASTELLET VINALE D’ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.



Fotografia de Francesc d’Assis Balañà Comas ( 1951 ) 


Llegia que l’arquitecte Climent Maynés i Gaspar (1895 + 11 de Setembre 1981), va ser l’autor de la Biblioteca del Beat,  Domingo Castellet Vinale (Esparraguera (Barcelona), 7.X.1592 – Nagasaki (Japón), 8.IX.1628.)




La Biblioteca, amb un projecte de 1935,  va ser construïda en els anys del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçamebt armat dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic fins al present que acompleix aquests criteris -  , gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.


El nom li ve del fet  que l'edifici ocupa el solar on hi hagué la casa del Beat Domènec Castellet Vinale.


L'octubre de 1937 es va obrir al públic, encara que poc temps després es va tancar a causa de l'entrada de les tropes sedicioses a la vila.


 Durant el mes de juliol de 1939, es va tornar a posar en marxa el servei de lectura de la Biblioteca seguint les normes fixades pel Comité Ejecutivo del Patronato Provincial de Archivos, Bibliotecas y Museos. El dia 26 de novembre de 1939 es va realitzar l'acte d'inauguració de la "Biblioteca Popular Beato Domingo Castellet, de la Excelentísima Diputación de Barcelona".


Patrimoni Gencat explica que l'antiga Biblioteca d'Esparreguera es va construir al bell mig del nucli antic de la vila, davant per davant del campanar de l'església de Sant Eulàlia.


L'edifici està construït entre mitgeres i consta de planta baixa, pis i golfes.


El seu esquema compositiu és més propi d'una casa que d'un edifici públic.


La porta d'accés se situa a un costat de la façana principal, emmarcada per dues pilastres que sustenten un entaulament motllurat; a la dreta s'obre un finestral tripartit amb reixa, de format horitzontal.


Al primer pis hi ha tres obertures quadrades amb ampit compartit i a les golfes tres finestres més petites en arc de mig punt i també amb ampit compartit, que formen una galeria.


La coberta, de teula àrab a dues vessants, vola sobre la façana amb una potent barbacana recolzada sobre bigues de fusta.


Conserva la distribució interior original amb les sales de lectura, a planta baixa i pis, i l'estructura i mobiliari original de fusta. A la part posterior té un pati amb una font.


Es va tancar el novembre de l’any  2013 , essent alcalde Joan-Paül Udina i Tormo (Esplugues de Llobregat, 26 de juny de 1962), fins al dia d’avui des del P.S.C no han sabut trobar cap “utilitat pràctica” a l’edifici.


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.




CAMPDEVÀNOL VOL TRANSFORMAR L’EDIFICI DE L’ANTIGA ESCOLA EN UN ALBERG. EL RIPOLLÈS.

 

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/02/escoles-de-campdevanol-ceip-pirineu.html


http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa/5758.html


https://www.ripollesdigital.cat/noticia/142080/el-nou-alberg-1-doctubre-de-campdevanol-durant-el-2023


http://www.elpuntavui.cat/societat/article/12-infraestructures/2141666-campdevanol-fara-un-alberg-a-l-escola-antiga.html





Llegia que Campdevànol vol reconvertir en un alberg, l’edifici de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a quatre vessants, projectat per Josep Riera Reguer  (4 Juliol 1903 - Sant Julià de Vilatorta + 19 Octubre 1994 – Barcelona ) l’any 1955.


Com acostuma a succeir hi ha diferents parers.


En el meu cas, qualsevol us que permeti la continuïtat de l’edifici  serà encertada.

diumenge, 29 de maig del 2022

IN MEMORIAM DEL CINE COLÓN. L’OLOT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA GARROTXA

 

Llegia que l’any  1947 l’avi d’en Ramon Descals, Ramon de la Roca, va inaugurar el Cinema Colón als terrenys que havia comprat al Passeig den Blay dOlot.




La primera pel·lícula que shi va projectar va ser Casablanca.


El consogre de Ramon de la Roca, Baldiri Descals, va comprar el cinema anys més tard.


A darreries dels 90 la cartellera cinematogràfica d’Olot es repartia entre els cinemes Colón, Gridó i Núria, que pertanyien a diferents propietaris. Llavors la constructora Puigsacalm, propietària  c de l’antiga fàbrica Simon, va proposar traslladar el parc de sales cinematogràfiques a una part daquell edifici.


Dos dels empresaris olotins van declinar l’oferta. Sí va acceptar-la, en canvi, la família Descals, a la qual shi va sumar la família Gratacós.


Els Cines Olot es van inaugurar el novembre del 2001 amb la incorporació́ d’en Jordi Descals, quarta generació́ de la família dempresaris olotins.


Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com del cognom matern – tots el tenim -, i el lloc i data de naixement i traspàs – si fos el cas -  de les persones esmentades, també , també de l’autor del cinema Colón. 

 

 Costa menys matar una persona que canviar un mal costum, oi?.

dissabte, 28 de maig del 2022

TERRASSOLA. L’EFECTE WALT DISNEY A SANTA MARIA D’OLÓ. EL MOIANÈS.



Ermessenda de Valrà, diría  que  l’església de Sant Feliuet de Terrassola , han despullat a un sant per a vestir-ne un altre, d’això en sabia força la MARIA LOURDES GARRIGA COMA ( 1933 + 2022 ) i el seu espòs Joan Raurell Ges.




http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/11/ermita-de-sant-feliuet-de-terrassola.html


Explicàvem a :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/la-maledicci-dels-rocafort-dol.html

,..., suposant com a cert, el compromís del senyor de Rocafort d’aquell període i del prevere de Sant Feliu de Terrassola, en el sentit que la transacció mercantil, real o simulada, però en qualsevol cas efectiva pel que fa a la titularitat dominical de l’ermita de Sant Martí de Puig-ermengol que anirà a incrementar el patrimoni de Rocafort, pretenia salvaguardar justament aquesta església de la destrucció.

 

L’ermita és mantindrà en peus, fins i tot desprès de la guerra 1936-1939 en la que tants i tants edificis d’interès monumental desapareixeran ja per efectes de l’activitat bèl·lica, ja pel furor anticlerical.

 

El senyor de Rocafort, en la postguerra tindrà bones relacions amb els vencedors, i justament en aquesta circumstància, és explicable la destrucció absoluta de Sant Martí de Puig-ermengol, per incorporar algun dels seus elements arquitectònics a la decoració de l’antic Mas de Rocafort, convertit ja en Castell. La complicitat per omissió de les autoritats feixistes encarregades de vetllar pel patrimoni, en concret el servei ad-hoc de la Diputació de Barcelona, podria concretar-se en una relació de noms i cognoms. El delicte contra els interessos de Catalunya és imprescriptible, i esmentar aquí algunes persones ja traspassades, no ens retornarà l’ermita romànica de Sant Martí del Puig-ermengol, i comportaria sens dubte notables perjudicis a persones que més enllà d’una relació familiar, desconeixen fins i tot aquesta història.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/05/sant-mart-de-puig-ermengol-ludol-de-du.html


En tot cas, per a uns i altres, molt en concret per a la nissaga dels Rocafort que desapareixerà de la faç de la terra, en aquesta ocasió les malediccions que trobem a Dt. 27,14-26 es feren realitat.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/07/la-dama-de-les-ferradures-margarita-de.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-moianes-privat.html


De Terrassola n’havíem escrit força :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/08/terraciola-histries-de-la-terrassa.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/06/sant-feliuet-de-terrassolaterme-de.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/11/ermita-de-sant-feliuet-de-terrassola.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/sant-feliuet-de-terrassola-santa-maria.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/la-torre-i-lesglsia-de-sant-feliu-de.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/sant-feliuet-de-terrassola.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/08/rocabruna-el-somni-den-joan-gorina-i.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/02/capella-de-sant-jordi-de-rocabruna.html


 Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

QUART DE PAL A VISTA D'OCELL. PARRÒQUIA DE LA MAÇANA. ANDORRA, UN INDRET ON PARLAR CATALÀ NO ÉS DELICTE.

 

El  Jordi Vila Juncá publica una fotografia; ,Quart de Pal ....

lloc amb encís , ......

a veure per quan temps durarà així.?




L’enciclopèdia catalana ens diu ; Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), a 1551 metres d’altitud , escalonat de cara el migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l’alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d’Arinsal, el riu d’Erts), dominat per l’església parroquial de Sant Climent,romànica (segle XI), amb un campanar de planta rectangular decorat ambfinestres geminades.

 

Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei.




https://www.bondia.ad/cultura/les-peces-de-sant-climent-de-pal-tornaran-casa-finals-de-setembre


El tema de la llengua catalana a Catalunya s’està enverinant, m’expliquen que  s’apliquen tècniques d’assetjament i enderroc.


Alguna de les persones que van patir presó, opten per marxar de Catalunya


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

divendres, 27 de maig del 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA D’ENGINYERS INDUSTRIALS AL CONVENT DE SANT SEBASTIÀ. BARCELONA

 

Està més que constatat el pèssim costum dels polítics del REINO de legislar – sense preveure cap dotació econòmica per a fer-ho possible – un exemple el tenim en la llei reguladora de l' ensenyament , coneguda com la Llei Moyano de 1857 , sembla que promoguda pel  Claudio Moyano y Samaniego (Fuentelapeña o la Bóveda de Toro, actual província de Zamora, 1809 - Madrid, 1890). Un altre amb la mal dita Llei de Depèndencia que ha permès la mort de milers i milers de persones tot esperant l'ajuda pública.  Els escarafalls hipòcrites quan s'aprovava la llei de l'Eutanàsia, palesen  clarament la baixesa moral dels Pares i Mares de la " Pàtria". 


Conegut aquest fet, el mateix rei, demanava als convents que destinessin una part del seu espai per a l’ensenyament, fet que ja succeïa a Catalunya, on el mot escolà, fa referencia tant al que va a l’escola, com al que ajuda al prevere en els actes religiosos, fora de Catalunya en diuen monaguillo.

http://labarcelonadeantes.com/convento-san-sebastian.html

Un cop desamortitzat l’edifici va ser adquirit per la Junta de Comerç de Catalunya, que va reservar un espai per a impartir ensenyaments científics i tècnics. Entre 1851 i 1873 el convent va acollir la primera Escola Industrial de Barcelona, que el 1865 passà a anomenar-se Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona i va arribar a ser l'única en tot l'Estat Espanyol, quan al 1867 va tancar-se la de Madrid.





L’obertura de la Via Layetana, comportarà l’enderroc de l’edifici.

https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/es/documentos-de-la-barcelona-historica/la-apertura-de-la-laietana


https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_de_Sant_Sebasti%C3%A0_(Barcelona)


http://barcelofilia.blogspot.com/2013/01/convent-de-sant-sebastia-1719-1909.html


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

IN MEMORIAM. GRAN CINE BOHEMIA. BARCELONA

 


https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/cine-bohemia


Com és al costum, en aquest dissortat reialme on la corrupció és endèmica i sistèmica, cap dada de l’autor, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com , també, també el cognom matern del propietari  Lluís Cabezas , i el lloc i data de naixement i traspàs.


http://www.labarcelonadeantes.com/bohemia.html


http://barcelofilia.blogspot.com/2011/10/gran-cine-bohemia-1909-1942.html


La dictadura franquista ha tingut efectes molt perversos, i com el canvi climàtic, difícilment reversibles.  

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.


dimecres, 25 de maig del 2022

IN MEMORIAM. EL QUIOSC JOSEP PLANAGUMA CASTAÑER. OLOT

 

Feia recerca – sense resultats, ens agradarà tenir-ne noticia a l'email castellardiari@gmail.com  -  del Josep Planaguma Castañer , que donava nom al Quiosc  del Passeig Barcelona (Parc), obra atribuïda a  l’arquitecte  Alfred Paluzie Lucena (Barcelona - 26.06.1870 + Barcelona - 17.01.1943), Arquitecte Municipal Olot en el  període 1902/13. El plànol no està signat.




Dissortadament  els Quiosc patien una generalitzada destrucció :


https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/el-quiosc-modernista-dels-jardinets-1911-1943/


https://sadurnibrunet.com/2017/12/05/quiosc-modernista/


https://vptmod.blogspot.com/2012/11/vilafranca-del-penedes-quiosc.html


http://arxiportus.blogspot.com/2015/11/un-quiosc-modernista-al-port-de.html

https://www.routeyou.com/ca-es/location/view/48171005/estacio-de-tren-i-antic-quiosc-modernista


A Catalunya, i també, també en altres “colònies” :


https://ca.wikipedia.org/wiki/Quiosc_modernista_d%27Alcoi


https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/valencia/tots/quiosc-germans-climent


Algun en queda:

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Quiosc_modernista_de_la_pla%C3%A7a_de_la_Pau,_Castell%C3%B3_de_la_Plana.jpg


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/08/el-quiosc-de-larpa-la-petita-joia.html


https://relatsencatala.cat/relat/el-quiosc-modernista-de-caldes-de-montbui/1043460


La dictadura franquista a efectes pràctics ha estat més perjudicial que el canvi climàtic.


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

dimarts, 24 de maig del 2022

EL VILAR DE CABÓ A VISTA D’OCELL. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” , FINS QUAN SENYOR?, DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia del Vilar de Cabó, poble del municipi de Cabó , l’Urgell sobirà, a la dreta del riu de Cabó, aigua avall delcap de municipi.

 


L’església parroquial de Sant Miquel, força alterada i amb un edifici modern adossat a tramuntana, conserva alguns vestigis romànics (part de la façana de ponent) i, fins i tot, anteriors, com l’absis rectangular a llevant amb finestra espitllerada. Per travessar el riu hi ha un pont de pedra d’un sol ull, d’origen medieval. Al Vilar la festa major és dedicada a sant Miquel (29 de setembre).

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/esglesia-parroquial-del-vilar-de-cabo.html


Havíem documentat l’edifici que havia donat aixopluc a l’escola:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/10/aquest-edifici-era-lescola-del-vilar.html


Amb la calor els petits pobles s’omplen de vida, torna a ser hora de preguntar als veïns, on era l’escola abans de la dictadura franquista?.


Tenim un deure amb Catalunya, poca conya.


El lloc és documentat el 1030 (“in val de Capudense in apendicio de Sancto Michael in locum que dictat ipso vilar”). Pertanyia al vescomtat de Castellbò


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.