SANTA MARGARIDA DE CALBINYÀ. VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-de-calbinya-anserall?fbclid=IwY2xjawM5DXdleHRuA2FlbQIxMABicmlkETE0RjM1T3NJU2RMQ0JzeVNuAR4SfMtDhhi2T3WJDf8os2GfctwJ9aBll0ypQHDhqkMEzcHkU4I0lzdW-n7y4A_aem_hmZ3hPdfyxC1fApdx6YeLg

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15819

l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, de que ens agradarà tenir més noticies de la seva peripècia vital, la retratava l’any 1986

El que resta d’aquesta església és un campanar de planta quadrada sense teulada i dos murs en forma de “L” de poca alçada, un dels quals queda adossat al campanar. A la façana de llevant del campanar hi ha un portal que comunica amb l’interior, el qual, en estar mig colgat de terra, és pràcticament inaccessible. Una finestra de doble esqueixada s’obre a la façana de ponent del campanar, mentre que a la de migjorn han quedat dempeus les obertures que correspondrien al segon pis. Són perceptibles també altres obertures modificades i tapiades que fan difícil discernir com eren les primitives. No cal dir que com que falta el teulat, resulta difícil descriure’n l’alçada i forma de coberta.

Els carreus petits de l’aparell del campanar apareixen com lloses ben col·locades amb les juntes de morter de calç. Hi ha una façana molt coberta d’heura, per la qual cosa es fa impossible de definir-ne la morfologia, l’aparell i l’estat de conservació.

Els dos murs de l’antiga església que encara son dempeus, en complet abandó, tenen el mateix aparell que el campanar, però més irregular.

De la – forçada -  pertinença al REINO DE ESPAÑA, no hem poder esperar res, ni en el àmbit del Patrimoni històric, ni en qüestió de drets bàsics, com la salut, l’educació,..., i àdhuc com a minoria cultural la pròpia vida.  

Que  santa Margarida elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

Ens dol assabentar-vos  que encara s'estan investigant les responsabilitat per les morts de la DANA 

No tenim noticia de que s'hagin obert diligencies pels focs d'aquest estiu

AL QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE REMOLINS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-la-mare-de-deu-de-remolins-coll.html

Remolins era fins fa pocs anys un indret del municipi de Montanisell, però el 1969 ha estat agregat tot aquest municipi a Coll de Nargó. La torre-campanar que motiva la present fitxa constitueix, de fet, una torre de guaita i de defensa; és de planta quadrangular, presenta escasses obertures i li fa de teulada un petit capitell, quasi només apuntat. L'obra de la torre és de filades força regulars, baldament els carreus siguin desiguals.

Edifici religiós d'una nau, amb un absis i dues absidioles.

Volta esfondrada, com també el mur i l'absidiola sud. En resta la paret i l'absidiola nord i mig absis. A la façana oest campanar de planta quadrada, un pis amb finestres geminades i capitell trapezial.

Construcció de pedra poc treballada fen filades. L'absis fet amb carreus polits i grans.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/santa-maria-de-remolins

Antiga església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al SE de Valldarques.

Romànica, del començament del segle XII, és en ruïnes. Era capçada a llevant per tres absis formant creuer; a ponent s’alça encara un bonic campanar de torre amb una finestra geminada a cada cara.

Ens agradarà rebre una imatge d’aquesta Marededéu a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/954

Té semblançes amb :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/09/sant-marti-de-la-plana-coll-de-nargo.html

Ens agradada  posar enllaços, dissortadament  Internet es poc curosa, i dissortadament massa sovint fallen, està clar que la IA, és més artificial que intel·ligent.  

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=34621

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.

 

Escrivíem  a ;  https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/09/eduard-royo-i-crespo-del-que-ens.html

L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.

Eduard Royo i Crespo, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ,  va ser vicari i coadjutor de la parròquia de Santa Madrona a Barcelona a partir de 1916 i, aproximadament durant 10 anys, va tenir el càrrec de comissari d'entrades de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Després es va retirar com a capellà de les religioses del Monestir de Santa Maria de Valldonzella a Sant Gervasi. Va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya l’1 d’agost de 1916, on s'interessà per les seccions de Folklore, Història i Arqueologia.

Retratava entre 1890 i 1920, Runes de la capella de Cubells. La noguera

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecpz/id/3153/rec/12

Diria però, que la fotografia es feia al vilatge abandonat de Pugis.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/vilatge-abandonat-de-pugis-cubells

I que l’edifici era l'església advocada a Sant Bartomeu : 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41363

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-de-pugis-cubells

Havíem fet una “ bona visita “ a  Cubells, a la comarca de la Noguera.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/10/esglesia-de-cubells-advocada-la.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/06/esglesia-parroquial-de-sant-pere.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/06/in-memoriam-de-ledifici-de-lajuntament.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/09/la-portada-de-santa-maria-de-cubells-la.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/11/in-memoriam-escola-publica-de-la-torre.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/07/lesglesia-que-retratava-mossen-eduard.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/05/in-memoriam-de-lescola-de-les-monges-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/03/in-memoriam-capella-de-larcangel-sant.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/11/esglesia-de-la-torre-de-fluvia-advocada.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/11/in-memoriam-escola-publica-de-la-torre.html

Ens mancaven entre altres : 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/vilatge-abandonat-de-pugis-cubells

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41363

L'església de Sant Bartomeu està ubicada a la banda de llevant del tossal on es distribueixen els vestigis del poble abandonat de Pugis, just a ponent de la masia del Pallargues, al sud del terme municipal de Cubells i a només un quilòmetre al nord del curs del riu Sió.

Originalment era un edifici d'una sola nau capçada a l'est per un absis semicircular i suposadament amb l'accés a la façana de ponent, però actualment només en resta l'absis i una part de la nau fins al primer arc toral. L'aparell de les cares externes dels murs està fet a base de carreus rectangulars de gres ben escairats i lligats amb morter, mentre que l'ànima consisteix en maçoneria de pedra irregular amb abundant morter de calç.

L'absis és de planta semicircular a l'exterior i de lleugera ferradura a l'interior. S'uneix a la nau mitjançant un doble reclau que formen l'arc presbiteral i un arc de descàrrega de la volta de la nau, que és de canó apuntada. Del primer arc toral només es conserva in situ una dovella i la mènsula sobre la que recolza, de secció trapezoïdal (idèntica a la que hi ha a l'arc presbiteral) i col·locada al punt d'intersecció entre el mur i la volta, a la façana sud.

Tant a l'interior com a l'exterior dels murs de la nau i l'absis hi ha un sòcol bisellat d'uns 60 cm d'alçada. A més, a l'exterior del mur meridional i de l'absis hi ha un segon sòcol molt més baix i en pedra desbastada que fa la funció d'anivellar el terreny i fonamentar el mur.

Es mig conserven tres finestres, totes tres de característiques similars. Les corresponents als murs nord i sud de la nau estan seccionades i només se n'observa la part pròxima a l'absis. La del centre de l'absis és l'única que és conserva íntegrament. Totes tres són rectangulars, de doble esqueixada, d'arc de llinda tant a l'interior com a l'exterior, excepte la finestra de l'absis que, a l'interior, disposa de dues arcades seguides d'arc de mig punt, la del fons amb llinda monolítica mentre que la de l'interior és formada per dos carreus retallats que dibuixen un arc de mig punt motllurat en mitja canya.

En general, les formes constructives corresponen al segle XII o ja al XIII.

Sobre l'estat de conservació del que resta de l'església, la meitat occidental de la qual ja va desaparèixer totalment, probablement utilitzada com a font de materials constructius, cal alertar de la desaparició gairebé completa del primer arc toral i de les finestres dels murs (que en les monografies de finals del segle XX encara es descrivien); l'esquerda que mig parteix el mur exterior de l'absis i l'erosió del terreny natural sobre el que s'assenta la meitat meridional de l'absis, erosió que possiblement hagi fet bascular la meitat sud de l'absis, causant l'esquerda abans esmentada. Si no s'efectua cap intervenció correctora, es corre el perill que en els pròxims anys només resti dempeus la meitat septentrional de l'absis.

Fotografia  de  Jordi Amorós i Gurrera

Sant Bartomeu, a qui per l’extrema crueltat del seu suplici , li van  arrancar la pell de viu en viu, s’hauria de considerar patró de Catalunya.

https://www.ub.edu/gr-emac/obra/lescorxament-de-sant-bartomeu/

   Que  l'apòstol Sant Bartomeu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels cubellesos  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM . REFUGI DEL CEC A LA MOLINA. LA CATALUNYA QUE EL TEMPS SENDUGUE.

 

El Xalet de la Molina va ser inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya el dia 6 de desembre de 1925. Construït per l'arquitecte Josep Danés Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) , estava situat a mig aire del Serrat del Sitjar, al lloc on hi havia l'inacabat Porxo Nou del Sitjar.

Tenia una capacitat inicial de 80 llits i 50 lliteres. Ha estat remodelat i ampliat diverses vegades.

El 1929 se li afegí un edifici que ha estat usat com a garatge i guardaesquís, el 1949 s'augmentà la capacitat fins a més de 200 llits, a més de fer més espaioses les sales d'estar i el menjador, i finalment va ser  restaurat durant els anys 1984 i 1985.

Aquest xalet va ser  la primera construcció moderna de la Molina i la que inicià aquest nucli esportiu.

L'any 2007 tancà les portes pel risc d'esfondrament de l'edifici a causa del deteriorament dels fonaments i altres elements estructurals, provocat pel desplaçament del terreny durant la construcció d'uns apartaments en una parcel·la veïna.

Després de diversos intents per trobar finançament per a remodelar-lo, l'any 2011 el CEC, en assemblea extraordinària, aprovà la venda de l'edifici.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. COL·LEGI RESIDÈNCIA PARE COLL. LA LLEIDA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Antic col·legi-residència Pare Coll, edifici entre mitgeres, construït l'any 1.929 seguint el projecte de l'arquitecte lleidatà Joaquim Porqueras Bañeras, s'alça gairebé a tocar del temple. Té dues façanes que donen als carrers de l'Almodí Vell i Caldereries.

El gran edifici va ser residència femenina per estudiants de l'escola de les Dominiques.

El col·legi Pare Coll continuà funcionant fins al 1.972 i posteriorment es convertí en residència per alumnes universitàries. Malauradament fa anys que l'edifici està tancat i molt malmès

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14312

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17846

Maldem sempre perquè es reconegui la tasca dels arquitectes, val a dir, que amb freqüència, sovint en l’àmbit religiós aquest reconeixement  es furta  per raons incomprensibles. L’entenem  - malgrat considerar-lo execrable - quan es tracta d’administracions públiques gestionades des de 1939 amb l’ànim indisimulat de fer mal a  Catalunya.   

Preguntava a l’Abadia de Montserrat;  TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA NOVA ERMITA DE SANT JOAN BAPTISTA DE MONTSERRAT?.   Em deien que no tenen aquesta informació.  És un edifici del segle XIX.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/08/teniu-dades-de-lautor-de-la-nova-ermita.html

Ens agradarà rebre imatges del interior de la capella a l’email  castellardiari@gmail.com

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars  de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI D'ORONERS. FONTLLONGA. CAMARASA, LA NOGUERA

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/oroners-ermita-del-remei-doroners-castell-doroners-85687496/photo-55359106

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/504

El poble d'Oroners va quedar parcialment negat per l'embassament de Camarasa.

Aquest santuari de la Mare de Déu del Remei havia estat la capella castellera de la fortalesa d'Oroners.

Va dependre de Sant Pere d'Àger, com també en depenia l'església parroquial de Sant Salvador d'Oroners.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-doroners-camarasa

L'església presenta característiques i formes de l'arquitectura llombarda i es pot datar de cap al segle XI.

La Mare de Déu del Remei d'Oroners es troba resguardada a la parròquia de l'Ametlla de Montsec, els feligresos d’aquesta parròquia  fa anys acudien en aplec a aquesta ermita el darrer diumenge de maig.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/04/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-oroners.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22174

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-remei-doroners-camarasa

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè tinguin fi els crims genocides contra les minories, ètniques, culturals,... que es posi fi al  REINO DE LA CORRUPCIÓN que ara en mans dels uns, ara en mans dels altres, ha esdevingut una eina de destrucció massiva.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern