TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimecres, 23 de juliol del 2025

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. ISAVARRE. ALT ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ.

 La Mare de Déu del Roser d'Isavarre és una capella del poble d'Isavarre, pertanyent al terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme d'Isil.



Fotografies.  Francesc Climent

És una capella molt senzilla, amb un petit campanar d'espadanya, tota ella emblanquinada.

https://arxiudimatges.aneu.cat/fitxaimatge?id=1118

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=6237

https://listadodeiglesias.com/mare-de-deu-del-roser-disavarre-isabarre/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


CAPELLA DE ROVELLATS , ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. SANT MARTÍ SARROCA- EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

Llegia; Rovellats;  Ubicació: a 700 m del nucli de La Bleda - Sant Martí Sarroca, Penedès sobirà.

Conjunt d'edificacions tancades dins d'un recinte ajardinat, amb baluard, on destaca la masia composta de planta baixa, pis i golfes, amb portals d'entrada d'arc de mig punt adovellats i finestres amb llinda a les obertures, i amb coberta a dues vessants. Al seu interior, arcada gòtica d'arc molt apuntat amb dues mènsules i restes de portal de mig punt. A la finestra principal, festejadors. Rovellats està situat al nord del nucli de la Bleda, conegut documentalment des del segle XIV.

 Dedicat a la producció vinícola, té unes caves subterrànies d’ordenació radial.

Així com diversos magatzems i cellers.

Hi ha una capella annexa, de construcció recent,  advocada la Marededéu de Montserrat.  Ens agradarà tenir noticia de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com 



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://www.santmartisarroca.cat/el-municipi/turisme/masies/rovellats.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8009

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2941

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 22 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE L’ESPERANÇA. CASTELL D’ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY


 

Llegia;  s ituada dins el recinte del castell d’Esponellà, aquesta església havia estat la capella del castell de l’esmentada fortalesa, de la qual avui dia gairebé no queda cap vestigi. No han arribat als nostres dies notícies referents al seu passat històric, però és molt probable que a mitjan segle XVII estigués encara en bon estat, ja que Narcís Camós (Girona, 1621 — Barcelona, 1664),  en el seu llibre Jardín de María…, la cita entre les capelles de culte marià d’aquestes contrades.

https://www.ddgi.cat/publicacions/llibre/2380/jard-n-de-mar-a--plantado-en-el-principado-de-catalu-a--girona--1772-.html

Si haguessin existit, ens agradarà rebre una imatge dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè tinguin fi els crims genocides contra les minories, ètniques, culturals,... que es posi fi al  REINO DE LA CORRUPCIÓN que ara en mans dels uns, ara en mans dels altres, ha esdevingut una eina de destrucció massiva. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM DEL MAS VENTÓS DE SANT PERE DE RODES. EL PORT DE LA SELVA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

 El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografies del runam esfereïdor del Mas Ventós que havia estat sota el domini del monestir de Sant Pere de Rodes; amb la ‘funesta’ desamortització dels bens eclesiàstics – que comportaria la perdua irreparable d’una bona part del patrimoni històric i/o artístic - , les terres anirien a parar als ducs de Medinaceli, que per via de matrimoni, com ho faria també la casa d’Alba, havien esdevinguts ‘nobles de Catalunya’[conde de Osona, conde de Ampurias, conde de Prades, vizconde de Bas, vizconde de Cabrera, vizconde de Vilamur – el mot ‘noble’, com el mot ‘popular’, tenen curiosament el sentit contrari o sia in, en algunes ocasions - , i que n’explotarien les terres de conreu, que es comptaven – aleshores - entre les més riques de la comarca.



Sobre aquest runam es construïa una zona de picnic.


El diumenge 5.02.2017 era molt ventós a Catalunya, i m’entretenia ampliant dades d’aquesta nissaga:
Quan al cognom Ventós, trobava :

http://www.blasonari.net/apellido.php?id=178

Su origen es seguramente catalán puesto que en 1513 ya fue bautizada en Gerona doña Alisabel Caterina Ventós, y a partir de esa fecha se localizan allí múltiples ramas de este linaje perfectamente asentadas.

Existe una familia que ya se encontraba en Inglaterra por los años 1777 cuando Habbot Ventós nació.

También se trasladaron a América, conociéndose allí existencia durante todo el siglo XIX, en los países de Argentina, Uruguay, México, etc.

Alguns personatges catalans que duien aquest cognom:

Antoni Ventós Arbona, Barcelona 1902-1987, tapicero, colaboró en la creación del taller de tapices y alfombras de Sant Cugat del Vallés, en la provincia de Barcelona.

Ernest Ventós y Casadevall, Barcelona 1894-1933, pintor y político.

Palmira Ventós y Cullel, Barcelona 1862-1917, escritora.

Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1 de setembre de 1939) filòsof i professor universitari, catedràtic d'estètica a l'ETSAB, Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya, escriptor i polític català.

Ignasi de Ventós i Mir (Badalona, 1879- Olot, 1958) fou un terratinent i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica. nLa seva família era originària de la Garrotxa.


Armes :

En campo de plata, una banda de gules cargada de cuatro chevrones de oro, y acompañada, arriba y abajo, de un lobo andante de sable surmontado de una estrella de azur; bordura de gules, con ocho aspas, de oro.

http://www.misapellidos.com/significado-de-Ventos-114490.html

Antiguo apellido, poco frecuente y registrado, casi siempre, como Ventós, mientras que la forma “de Ventós” es muy escasa. Tienen los Ventós sus principales asientos en las provincias de Barcelona y de Girona, con alguna presencia en las de Tarragona, Castellón, etc.

Moll, en su obra “Els Llinatges Catalans”, escribe: “Ventós.- De l´adjectiu –ventós-, aplicat a un lloc on bat molt el vent”. Por otra parte, el apellido Ventosa es la forma femenina de Ventós, y Puigventós la aglutinación de –puig ventós-.

Según los datos recogidos en el “Fogatge” o censo catalán de hogares del año 1497, un tal “en Ventós” vivía en Roses (La Vall); Johan Ventós vivía en Palau-Saverdera; otro “en Ventós” vivía en Finestres, todo ello dentro de la entonces llamada “colecta de Girona”, y Jordi y Johan Ventós vivían en Perpinyà (colecta de Perpinyà), cuando era territorio de la corona catalano-aragonesa.

Otras antiguas casas de Ventós se documentaron, también en 1497, en Arles Sur Tech (Languedoc Roussillon). Posteriormente las hubo en Santa Pau (1505), Sant Cristòfol les Fonts (1620), Olot (1625), Cabanes (1753), Llançà (1753), etc.

Òbviament no en trobava cap dada a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Port_de_la_Selva
Que qualifica com a ‘monuments’ un considerable nombre de barraques de pedra seca.

Està clar que potser no som  gaire cosa  ‘més que un club’.

dilluns, 21 de juliol del 2025

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE L’AJUDA DE BALENYÀ. OSONA

 

Ens arribàvem fins al santuari de la Marededéu de l’Ajuda  la Maria del Carme Lleixà Tovar i l’Antonio Mora Vergés.  Els Lleixà, tenen les seves arrels al Mas de Barberans, a la comarzca del Montsià,  lloc de procedència de la meva mare q.e.p.d. i del seu pare que ha superats  els 90 anys.

Quan veia al   Josep M. Puigdomenech Boix,  que va néixer l'any 1947 al mas El Garet de Balenyà, li deia que gaudiria d’una manifestació religiosa excepcional.

Josep M. Puigdomenech Boix, és un excel·lent músic i cantant

 L'any 1965 escriu i interpreta la seva primera cançó "Soc amic de tothom".

Del 1970 al 1985 comparteix escenari amb grups com Els Esquirols o amb Maria del Mar Bonet.

En acabar la cerimònia religiosa, la retratava a l’altar major i a la capella del Santíssim.





S’emportaria de record un exemplar dels darrers Goigs, creats pel Sebastià Codina Padrós, que passaria la seva infantesa al desaparegut mas del Bolet, on els seus pares feien de masovers, i que diria la seva primera missa en aquesta església, presidida per la imatge de la Marededéu, creada per l’escultor  Modest Gené Roig (Reus, 5 de novembre de 1914 - Bata, Guinea Equatorial, 29 d'octubre de 1983), algunes imatge i un parell de llantions.  

Li deixàvem les nostres pregàries a la Marededéu.  El Miquel Bosch Jover ( Calders, el Moianès ,  18 de juliol del 1900  +  Balenyà, Osona,  17 de novembre de l’any 1960 )  havia escrit la bellíssima   ;  ORACIÓ A LA MAREDEDÉU DE L’AJUDA

Al cos sofrent, a ¡'ànima retuda,

pel greu patir del vostre Fili volgut,

oh Mare nostra, Verge de l'Ajuda:

torneu-los la salut.


Vós que sabeu el plor, la malaltia,

tot el dolor punyent del cos il·lús;

Vós que en la Creu veiéreu com moria,

pels glavis del pecat, el bon Jesús.


Vós que vetlleu pels filis, i per les mares;

Vós que ens veieu al peu de vostre Altar

cercant les grades divinals, preclares,

que US dona el Cel pel niu de Balenyà.


Vós que heu viscut ben neta de malura

pujant al Cel en un traspàs cabdal,

feu que tinguem una ànima ben pura

i, el cos de fang, Iliureu-lo de tot mal!


Mares i filis, la humanitat vençuda,

tots us pregarem: sigueu el nostre Escut!

Si el cos sofreix, si l'ànima és retuda

oh Mare nostre, Verge de l'Ajuda:

doneu-nos la Salut!

El matí donaria encara per arribar-nos fins a Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/07/el-comunidor-de-sant-marti-del-congost.html


divendres, 18 de juliol del 2025

TREGURA DE BAIX. TRÀNSIT DE L’ÀMBIT RELIGIÓS A L’US TURÍSTIC. LA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. VILALLONGA DE TER. EL RIPOLLÈS

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1078

 A Tregurà de Baix hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, beneïda el 1792, però que podria ser del segle XVII. S’hi havia celebrat missa per l’Assumpció.

 Es va modificar l’any 2002 per esdevenir un habitatge, després que es descatalogués com a bé cultural d’interès local.

 Actualment, identifiquem l’edifici amb l’allotjament turístic La Capella de Tregurà.


https://www.inspai.cat/Inspai/ca/imatge/1265377/Capella+del+Roser+de+Tregura+de+Baix+a+Vilallonga+de+Ter

https://www.terresdegirona.cat/ripolles_vilallonga_ter.htm

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Roser_(Vilallonga_de_Ter)

https://www.inspai.cat/Inspai/ca/imatge/617658/Capella%20del%20Roser%20de%20Tregur%C3%A0%20de%20Baix%20a%20Vilallonga%20de%20Ter

https://cantut.cat/canconer/cancons/item/2801-goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser

 Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la fi dels genocidis en aquest món 

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 15 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. ESCOLA DE GALLINERS. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY

 

L’escola de Sant Esteve de Guialbes, avui terme de Vilademuls es contruia l’any 1932, segons projecte de l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría, com també l’escola de Galliners, ambdues al terme de Vilademuls :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15378

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15399

El Joan Vilardell, feia una excel·lent publicació en la que no es fa esment a l’autoria de l’edifici, obra  també de l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría

La manca de dades biogràfiques, i àdhuc d’imatges de Rafael Sánchez Echeverría, ens sembla molt estranya, fins i tot tractant-se d’un arquitecte que havia treballar per la II  República, atès el fet que la dictadura NO EL VA MATAR, oi?. Rar, rar,.. 

Ens agradarà rebre una imatge d’aquest arquitecte,   Rafael Sánchez Echeverría, que exerciria com arquitecte escolar de la  província Girona , en el període  (1926/35)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/rafael-sanchez-echevarria




https://joanvilardell.blogspot.com/2015/04/trobada-galliners.html

Ens agradarà rebre imatges i dades dels edificis que havien donat aixopluc  l'educació al nostre país, Catalunya, a l'email castellardiari@gmail.com 

Dissortadament als catalans no ens  calen enemics - i en tenim massa - només amb els amics, ja no aixequem cap. 

Els catalans la devíem fer MOLT grossa  perquè el bon Déu no tingui - encara - pietat de nosaltres i ens atorgui la llibertat nacional, arrabassada l'any 1714