SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS

 

La Carme Germà, publica una bellíssima fotografia de l’ermita de Peradalta - Pla de Sant Joan.Sant Martí de Llémena (Gironès), advocada a Sant Joan Baptista.

Patrimoni Gencat en diu ; edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, amb absis de punt rodó. La façana principal presenta espitlleres. L'accés es fa a través d'una porta semidovellada de pedra amb un teuladet a dues aigües al damunt.

El campanar d'espadanya de dos arcs es produeix a la cara curta de la nau, contrària a l'absis.

A l'absis s'obren dues finestres, la central de doble esqueixada, i cap al sud una altra, d'una sola esqueixada aparedada, a la façana oest n'hi ha una quarta, totalment transformada.

L’enciclopèdia amplia un xic més la informació:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-del-pla-sant-marti-de-llemena

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/04/goigs-sant-joan-baptista-ermita-de-sant.html

https://www.todocoleccion.net/arte-religioso/goigs-sant-joan-baptista-pla-sant-joan-llora-tip-carreras-1961~x309753148

Que Sant Joan Baptista   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gironins, Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CONSTANTINS, ADVOCADA A SANT VICENÇ. SANT GREGORI. EL GIRONÈS.

 

Llegia de l’Església parroquial de Constantins al terme de Sant Gregori, a la comarca del Gironès, que retratava l’any 1986, l’arquitecte Ramón María Castells Llavanera ; l’edifici actual és una obra datada l’any 1770, i reformada el 1857, que conserva com a únic vestigi visible del seu passat medieval una finestra, de doble esqueixada, amb les dovelles de l’arc fetes amb pedra volcànica, situada a la façana de tramuntana, testera del presbiteri actual.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21720

L’estat de l’edifici no permet escatir gaires dades sobre l’estructura de l’església original (potser una exploració arqueològica ho podria aclarir), però l’estructura constructiva de la finestra evidencia els modes propis del segle XI

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/08/goigs-sant-vicenc-contestins.html

De Constantins en  destaca el seu valor paisatgístic, amb boscos d'alzines i sureres, així com unes bones terres de conreu, tot i que, de temps ençà, el poble ha viscut un important despoblament; les poques edificacions en són el clar exemple.

El principal patrimoni de Constantins està format per l'església de Sant Vicenç de Constantins (1182) i la capella romànica de Calders, advocada a la Marededéu de la Llet ( segle XII )

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/11/goigs-la-mare-de-deu-de-calders.html

 Que la Marededéu,  Sant Vicenç  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Vilanovins, Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

EL RIU. MOIÀ. EL MOIANÈS

 

El Tomàs Irigaray Lopez retratava la masia dita antigament Riudavellanes, iactualment el Riu, al terme de Moià.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34768

Masia situada al nord-est de la vila, a uns tres quilòmetres i mig de distància de Moià.

 És troba molt a prop i al nord-est del Molí Vell del Riu, concretament en el vessant nord del Serrat de Picanyol.

Es tracta d'una construcció de diferents cossos.

El cos principal, de dues plantes i amb coberta de doble vessant; i un cos annex, de reduïdes dimensions, de tres plantes amb coberta a dues vessants

No la retrataven els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana.

 https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/MOI%C3%80/page/4

O potser era un més dels negatius que la dictadura franquista destruïa, com a manifestació d’amor a Catalunya, oi?

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates " successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

 El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. VIUET. LA RIBAGORÇA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) feia una  feina documental impagable, l’any 1892 retratava , Poble de Viuet vist des del camí de Pont de Suert

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/558/rec/27

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) escrivia de Viuet, situtat  en el vessant occidental d'una muntanya, sota una penya que el defensa del vent del nord, i que té un clima sa. El poble, segons ell, estava format per set cases miserables, una borda deshabitada i l'església parroquial, dedicada a la Transfiguració.

El cementiri és immediat al poble, i hi ha una font a 200 passes.

El terreny de Viuet era muntanyós, àrid i trencat, amb l'aigua d'un barranc i de la Noguera Ribagorçana que banyen alguns prats. S'hi collia sègol, patates i pastures. S'hi criava bestiar menor i boví, i hi havia pesca de truites.

 Constituïen el poble 4 veïns i 39 habitants.

El 1960 encara tenia 49 habitants; el 2009 era ja un despoblat, amb el poble del tot abandonat.

Tanmateix, fins al 2006 hi havia encara un habitant, el 2019 però,  ja no hi havia ningú censat.

L'església parroquial del poble,  actualment tancada al culte – i de la no en trobava cap imatge  -  és dedicada a la Transfiguració del Senyor,  dins del mateix nucli de població hi havia també  la capella de Casa Botiguer, dedicada a sant Salvador. Ens agradarà rebre imatges d’ambdós edificis religiosos a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.bisbatlleida.org/ca/parroquia/transfiguraci%C3%B3-del-senyor-viuet

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/939

Avui és en un lloc de difícil accés, ja que no hi ha cap camí que hi dugui. S'hi arriba per un corriol que puja des de llevant del Càmping Alta Ribagorça, de les Bordes. S'hi pot arribar en vehicle fins a l'entrada del camí (pista rural) de la Borda de Betrans. A partir d'aquí cal pujar a peu per una pista de muntanya que passa per les Roques de Sentís i s'enfila, fent ziga-zagues, cap a darrere del tossal de Viuet, per les Collades, des d'on un camí senyalitzat com a sender de curt recorregut (groc), cap a llevant, mena al despoblat. Els carrers de Viuet són impracticables, a causa de l'estat avançat d'enrunament i gran quantitat de vegetació

 Que Sant Salvador   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ribagorçans,   , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ERILLCASTELL. LA RIBAGORÇA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922), retratava l’any 1902, Eril Castell y Pich de Cerbí des de Coll de Eril

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/22573/rec/23

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-derillcastell-el-pont-de-suert

Qualsevol afirmació en llengua catalana relativa a la Marededéu. en la que se la denomini SANTA, cal suposar que es feia sota amenaça de mal, el Concili d'Efes, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/05/esglesia-de-erillcastell-advocada-la.html

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) escrivia d’ErillCastell, el poble és en un petit turó bastant enlairat, combatut per tots els vents. El clima és fred, però saludable. Les principals malalties eren relacionades amb el pit, a causa del fred i de la mala aigua que beuen els seus habitants. Tenia 6 cases, que formaven un carrer molt costerut i dolent, i l'església, que depèn de la de Malpàs, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. El cementiri. al costat de l'església, era ben ventilat. Hi ha una ermita a la muntanya, dedicada a santa Margarida, on es va en processó diferents dies a l'any. A uns 6 minuts del poble hi ha un pou amb aigua de mala qualitat.

El terreny és muntanyós, aspre i trencat, en general de mala qualitat, on es poden llaurar uns 200 jornals que produeixen 4 per 1 de llavors. També s'artiguen terres, que al cap d'uns anys s'abandonen. Hi ha roures i freixes que donen fulles per al bestiar i bigues per a les cases. Hi ha una important mina de carbó de pedra una mica abandonada. S'hi produïa sègol, ordi, civada, patates i llegums, així com prats de secà. S'hi criaven ovelles i cabres, i s'hi mantenen bous, mules, ases i eugues per als treballs agrícoles. Hi ha cacera de conills, perdius i algunes llebres. Tenia 19 veïns (caps de família) i 110 ànimes (habitants).

Mantingué un cert nombre d'habitants fins al darrer terç del segle XX: el 1970 encara hi consten 9 habitants.

En l'actualitat està del tot despoblat i abandonat.

 Que  la Marededéu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , ribagorçans, amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, andorrans   , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

MONUMENT AL CEMENTIRI DEL CÓLERA. TIANA . EL MARESME

 

El Jose Maria Toffoli Carbonell, em feia arribar un email en el que identifica a l’arquitecte Josep Artigas Ramoneda (Barcelona - 02.08.1839+ Barcelona - 29.12.1911), arquitecte municipal de Barcelona en el període (1865/75), com l’autor del disseny del monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d'entre 1,70m i 2 m i un pes d'uns 700 quilograms.

 El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s'alternen el símbol de la calavera i del rellotge de sorra alat. Al centre hi veurem l'escut de l'Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870.

 El monument fou erigit el 25 de maig de 1871.

El Cementiri del Còlera està situat a la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre (coordenades X=437918.43 Y=4593849.18). És de titularitat pública i està inclòs en l'Inventari Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina.

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/cementiri-del-colera

Pedro Sánchez Pérez-Castejón, continuarà al GOBIERNO, cal esperar reformes legals per acabar amb el lawfare, la corrupció política,  la connivència amb el narcotràfic, amb el tràfic de persones, ....,  i per descomptat , perquè la calç viva no sigui " material reglamentari " . 

https://elpais.com/espana/2024-04-29/ultimas-noticias-de-pedro-sanchez-en-directo.html#

És podria aprofitar per completar el Projecte Fons Estudi de la Masia Catalana, oi? 

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

CAN GRANADA. SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Can Granada és una masia d'origen medieval sobre la qual es va fer una gran reforma a mitjans del segle XX. En aquesta intervenció es va reconstruir la casa, es van refer tots els interiors, es van obrir i reformar finestres, es va revestir la façana amb còdols i es va afegir una torre de guaita, donant-li així un marcat caràcter historicista. De l'edifici primitiu pràcticament no se n'observen vestigis.

Recollien una minsa mostra  d'imatges els  fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana,  o la dictadura destruïa bona part de la seva obra – opció més possible

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/santa%20eul%C3%A0lia%20de%20Ron%C3%A7ana

Feien una excel·lent recerca : LES MASIES I CASES PAIRALS - EL PATRIMONI HISTÒRIC

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.185898028158016&type=3

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granada-0

Pedro Sánchez Pérez-Castejón, continuarà al GOBIERNO, cal esperar reformes legals per acabar amb el lawfare, la corrupció política,  la connivència amb el narcotràfic, amb el tràfic de persones, ....,  

https://elpais.com/espana/2024-04-29/ultimas-noticias-de-pedro-sanchez-en-directo.html#

I, es podria aprofitar per completar el Projecte Fons Estudi de la Masia Catalana, oi? 

Ens agradarà tenir noticia del nom propi, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, i si fos possible una fotografia d’aquesta fotografia en blanc i negre  a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.