TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dilluns, 16 de juny del 2025

CAPELLA D’ORRIT, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. SAPEIRA. TREMP. PALLARS JUSSÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-sapeira-tremp

https://elcanutdelsminairons.cat/2023/02/03/sant-pere-del-pont-dorrit/

L'antic poble d'Orrit, actualment despoblat, pertany a l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. En abandonar-se el poble vell es formà el raval del Pont d'Orrit, més avall, ran de carretera i del riu, davant mateix d'Areny de Noguera.

El dia 13 de setembre de 1963 es va posar la primera pedra d’aquesta església i crida l’atenció que el bisbe de Lleida, Mn. Aurelio del Pino Gómez  (Riaza, Segòvia, 2 de desembre del 1888 - Madrid, 8 de desembre de 1971)  , representant genuí del nacionalcatolicisme  (fou famosa la seva proclama Digitus Dei est hic ('El dit de Déu és aquí') quan Franco va visitar Lleida),  no assimilà els canvis dins l'Església en l'àmbit internacional –Concili Vaticà II– i de bases, motiu pel qual els darrers anys del seu llarg pontificat resultaren especialment conflictius, i renuncià finalment al seu càrrec l'any 1967 (el 20 de març fou acceptada la seva renúncia pel papa). Va morir a Madrid el 8 de desembre de 1971. Les seves despulles van ser traslladades a Lleida i enterrades a la capella del Santíssim Sagrament, de la catedral de Lleida,  no va creure oportú anar a aquest acte delegant la seva presència en el capellà Mn. Amadeo Capella.

És un edifici de petites dimensions d’una sola nau amb volta semicircular.



A la paret oest s’obre la porta d’entrada, damunt seu hi ha una petita finestra rodona i un campanar d’espadanya amb  dos ulls  que allotgen dues campanes que  van ser aprofitades de l’església de Sant Pere d’Orrit



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que  sant Pere  elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dimecres, 11 de juny del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILAMÓS, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉI I SANT ROC. VAL D’ARAN

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-vilamos

https://bibliogoigs.blogspot.com/2017/08/gois-en-aunor-deth-glorios-sant-roc.html

ASSUMPCIÓ DE MARIA I SANT ROC, FESTA MAJOR A BAUSEN, BOSSÒST, GAUSAC, GARÒS, MONT, VILA i VILAMÒS . 15 i 16 d'agost

L'església parroquial de Vilamòs, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal  dita Santa Maria -  per l’Església herètica del REINO DE ESPAÑA -  , i Sant   Roc, un dels temples romànics més antics de la Vall, amb elements anteriors al segle XI, es troba al nucli de Vilamòs. Malgrat les modificacions, conserva la planta basilical de tres naus separades per pilars circulars que sostenen arcs formers de mig punt, sobre els quals recolzen les voltes, de canó, a les naus central i de migjorn, i de quart de cercle, la de tramuntana. Totes reforçades amb arcs torals. El presbiteri és cobert per volta d'aresta i els absis romànics foren substituïts en època gòtica per una prolongació de la nau.




L'accés actual és al mur de ponent per una portalada d'estil clàssic que porta inscrita la data de 1816. Al capdamunt hi ha encastat un bloc de pedra amb el relleu d'una creu sobre el qual encara n'hi trobem un altre amb el crismó. Al mur de migjorn encara és visible la portalada original actualment tapiada. El campanar, d'estil romànic, adossat al mur de migdia. és de planta quadrada, de tres pisos i finestres de mig punt: dobles en les tres darreres plantes, d'una obertura en la segona planta i en espitllera a la primera. A la planta baixa s'observen arcuacions llombardes com a únic element de decoració. És cobert amb volta de pedra i comunica amb l'església a través d'una porta coronada amb dos arcs de mig punt en degradació. Aquesta porta és l'únic accés al campanar, que s'obre des de dins de l'església per la banda interior del mur de migdia i que, segons Josep Sarraté Forga, el seu estil artístic s'ajusta als cànons establerts per a les portes preromàniques dels segles X i XI.

A l'interior hi ha una pica beneitera. És d'estil romànic i consta de cubeta, peu i base. La cubeta presenta tres nivells de decoració; en el superior hi ha esculpits en baix relleu, alguns motius geomètrics (sembla com si fossin ferradures decantades); al mig hi ha esculpit un bordó en baix relleu que volteja tot el perímetre de la pica, en l'inferior trobem símbols alternats de rosetes i flors de lis. Pel que fa el peu, és de forma cilíndrica i es presenta decorat en tota la seva superfície per puntes de diamant. La pica acaba amb una base àtica decorada amb un bordó. Alguns autors defensen que tan el peu com la base són de procedència romana.

Als murs hi ha encastades diverses esteles d'època romana:

Angle sud-oest del campanar. Fragment d'estela situada a la cantonada sud-oest del campanar, d'uns 40 x 24 x 20 cm. Hauria de representar tres figures ubicades sota sengles arcs, de les quals actualment només en roman una.

Angle sud-est del campanar: Fragment d'estela situada a uns 16 m del terra. Hi ha representats dos bustos amb grafismes a la part superior. El bust de l'esquerra és sencer mentre que el de la dreta és trencat. Els cossos són llisos i les cares estan traçades de manera esquemàtica. A la base hi ha una banda de semicercles i una roda incompleta. El bloc està encastat de forma apaïsada, reutilitzat com a carreu del parament de la torre.

Façana de migdia. Bloc de marbre de color fosc on hi ha representada en relleu la figura d'un home de cos sencer, nu, sota una arcada lleugerament de mig punt. La peça és tosca, sense gaire detall. El braç dret està recolzat sobre una columna i l'esquerre està alçat enlaire. La peça sembla completa.

Façana de migdia. Estela de marbre blanc amb una banda que emmarca a composició. La representació està dividida en dues parts de decoració força diferenciada. A la part superior hi ha representades tres figures humanes que semblen correspondre a una família (mare, pare i fill). A les cares es poden observar trets facials i el relleu del pentinat. Els vestits es representen amb diverses línies que imiten els plecs de la roba. La part inferior està decorada amb motius geomètrics, un cercle central i diversos semicercles al voltant.

Façana de migdia. Estela de marbre blanc amb la representació als dos terços superiors de tres bustos de factura molt esquemàtica i poc acurada, amb els trets facials esbossats i el cos llis. Estan col·locats cada un sota una arcada de mig punt. A la part inferior de la peça, on la superfície és coberta de traços incisos, s'observa un cercle envoltat de sis semicercles.



Que la Marededéu, sant Roc i tota la cort celestial elevin a l’altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la de TOTES  les minories  nacionals, ètniques, culturals,..

divendres, 6 de juny del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES BORGES DEL CAMP, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

He tingut ocasió de visitar en varies ocasions i situacions l’església parroquial de les Borges del Camp, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria per la influència herètica de l’església del REINO DE ESPAÑA que nega allò que s’acordava al Concili d’Efes.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/04/la-mare-de-du-plorava.html

Acomiadàvem aquí  a  l'Amado Crusat Mora, estimat cosí-germà

Edifici barroc amb decoració d'esgrafiats a la façana, dibuixant carreus. El portal d'entrada presenta dues columnes decorades a la part baixa del fust i als capitells. Entre ambdues, a cada banda, un petit podi inserit en un nínxol sosté una escultura: representen Sant Antoni Abat i Sant Josep.



Sobre l'entaulament que sostenen les columnes- definit pels entrants i sortints que aquestes marquen des de la part baixa- s'obre un nínxol semicircular emmarcat per dues columnetes, a l'interior del qual hi ha una figura de Maria Assumpta. L'exterior és resseguit per decoracions de tipus vegetals. Aquest templet presenta als laterals dues volutes que es recolzen sobre l'entaulament inferior.

El coronament de l'església en façana és lobulat, presentant al lateral dret un campanar octogonal amb llanternó.

L'interior es distribueix en tres naus i creuer. Aquest està cobert amb una cúpula central, en la qual s'obren quatre finestres. És sustentada per quatre grans pilars exempts coronats amb capitells de tipus corinti, daurats.

Per la banda interior corona la cúpula una clau de volta representant un sol daurat, envoltat de "puttis" A les petxines hi ha la representació dels quatre evangelistes.

La nau principal està coberta amb volta de canó amb llunetes. Les laterals estan cobertes per volta d'aresta amb els nervis resseguits en color daurat. Les capelles són poc fondes. El cor és de planta retallada.

L'escultor Ramon Ferran i Pagès (Reus, 14 d'agost de 1927 - 2 de gener de 2015) dissenyà en el seu taller de Reus les actuals imatges, un total de cinc: sant Anton, sant Josep, la Mare de Déu Assumpta i dos àngels.

https://www.lesborgesdelcamp.cat/la-vila/llocs-interes/esglesia

https://parroquialassumpcio.wixsite.com/parroquialassumpcio/festa-de-l-assumpcio-de-la-mare-de-

Felip V - maleït davant  Déu - establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dissabte, 31 de maig del 2025

IN MEMORIAM. ESCOLA DOMINICAL DE L’ESGLÉSIA EVANGÈLICA DE SANT PAU. BARCELONA

 

Llegia de l’Església Evangèlica de Sant Pau de Barcelona ;  el 20 de març de 1932, s’inaugurà l’actual temple del carrer Aragó, 51


Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com



S’hi feien classes dominicals.

https://www.perplexity.ai/search/esglesia-evangelica-de-sant-pa-Je99HSZuQvaqyBNrg_0DjA

https://www.perplexity.ai/search/qui-va-ser-l-autor-de-l-edific-gHWlWQkRTF2wZoYwoj6yaA

Sembla que el promotor va ser l' Antoni Vallespinosa i Català (Valls, 1832 — Londres, 1887), malgrat que la gestió quan s'aixecava l'edifici la duia el pastor,  Arenales Ortiz, Agustín (1869-1941)

  No trobava dades l'autor. 

https://www.esglesiasantpau.org/historia

La mal dita I.A , més " artificial " que intel·ligent no té clars conceptes com AUTOR, PROMOTOR . El futur s'endevina ple d'estults, en creixement exponencial  des de les dades actuals que fan feredat. 

És difícil trobar feixistes entre els fidels evangèlics.

divendres, 30 de maig del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLEFIÀ ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA. BADALONA

 https://www.llefia.org/gallery/main.php?g2_itemId=37315

https://www.llefia.org/gallery/main.php?g2_itemId=37000

Quan al topònim  Llefià :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23539

La població de Badalona era de poc més de 44.291 ànimes,  quan uns veïns del barri que eren a l'atur  van construir l’església de Llefià, advocada a Sant Antoní de Pàdua,  i el 15 d'agost de 1935 s'hi va celebrar la primera missa. Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com

L’any 1934 s’havia   celebrat  la primera missa en un garatge de la família Escaribill al carrer Lourdes , oficiava  el rector de Sant Adrià de Besòs

 Des d'ençà aleshores es va formar una junta de veïns per desenvolupar-hi una capella

L’any  1936 , en els dies foscos que seguien a  l’alçament dels militars feixistes encapçalats general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRXÀTIC de la II República Española, hi va haver un intent de cremar la capella,  gràcies als veïns es van poder salvar les imatges i la majoria del temple, a partir d’aleshores però,  la capella va servir com a magatzem, presó i teatre.

En la dècada dels 50 diverses famílies de veïns comencen a viure a la capella, el 29 d'abril de 1961 l'arquebisbat estableix canònicament la capella com a parròquia el 13 de juny de 1961 i mossèn Joan Carrera i Planas és nomenat primer rector de la parròquia, el 24 de setembre de 1961 s'ofereix la primera missa oficial com a parròquia a partir d'allà comencen diverses activitats.



L'1 de gener de 1962 es beneí el nou sagrari i el 25 de desembre s'inaugura la nova campana, el 15 de desembre de 1963 es beneeix l’ampliació de la parròquia la nova imatge del crist i la rectoria.



https://www.facebook.com/100063713463368/posts/celebraci%C3%B3n-en-la-parroquia-de-sant-antoni-de-padua-de-llefia-de-la-santa-misa-d/1291241946342909/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/08/goigs-sant-antoni-de-padua-badalona.html

Badalona tancava l’exercici 2024 amb 227.083  habitants de dret

Sant Antoni, que era fill de Lisboa, i s’havia educat entre altres llocs a l’antiga ciutat universitària de Coïmbra, va morir un divendres, 13 de juny de 1231, a Pàdua. Per això és conegut com Sant Antoni de Pàdua, no obstant el seu origen portuguès.

 Tothom va plorar llargament la seva pèrdua. Tant, que un any després del papa Gregori IX el va canonitzar.

L’any 1946, Pius XII va proclamar Sant Antoni Doctor de l’Església amb el molt honorífic títol de Doctor Evangèlic. La carta de nomenament s’inicia amb aquestes bellíssimes paraules: “Exulta Lusitania felix… (és a dir, “alegra’t Portugal feliç”). Salta de joia, Pàdua venturosa, ja que vau engendrar per a la terra i per al cel un baró que ben bé es pot comparar amb un astre rutilant

https://www.guimera.blog/tribuna/exulta-lusitania-felix/



Que Sant Antoni de Pàdua, elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

 

dijous, 29 de maig del 2025

ESGLÉSIA DE LA RIBERA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. CLARIANA DE CARDENER, EL SOLSONÈS, LA COMARCA MÀRTIR.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-ribera-clariana-de-cardener?fbclid=IwY2xjawKlYUdleHRuA2FlbQIxMABicmlkETEwbk00YVRoWG1UbFRTdENlAR6z6u96xLujJhPYFhqg1TcCi1GdJ24RWCc3cenO3WPYzHcUS_Z2p9H6ybgRfw_aem__kmTsrCJ8UIpSGmpegc4vA

Llegia de l’església  de la Ribera, a Clariana de Cardener , advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per la influència herètica de l’església dekl REINO DE ESPAÑA que no admet allò que s’acordava al Concicli d’Efes.  

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, dins la parròquia de Santa Susanna, a través de la parroquial, depengué del priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós.

 Les primeres notícies d’aquesta església es deuen a l’existència d’uns molins situats a sota seu. La primera és de l’any 1114, quan el senyor del castell de Riner, Ponç Hug de Cervera, amb el consentiment de la seva muller Beatriu i de llurs fills Ponç i Ramon, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un molí situat al terme del castell de Riner, al riu Riner, al casal que tenia sota l’església de Santa Maria de la Ribera.

 Aquesta església i els molins apareixen esmentats diverses vegades durant el segle XII: 1129, 1143, 1147 i 1150, que no proporcionen cap dada nova.

 L’edifici antic ha estat reformat i no sembla que conservi cap resta antiga.



Fotografia .Isidre Blanc

Llegia que  hi és venerada una imatge de la Mare de Déu d’època romànica, de la que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

La IA localitza fins a quatre imatges:





Podria - perfectament - que cap fos de la Marededéu de la Ribera de Clariana de Cardener, ens agradarà però, rebre les vostres noticies a l'email castellardiari@gmail.com

Ja veieu que son MOLT MENYS que un club, oi?. 

Si existeixen, ens agradarà també, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com .

 El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.

La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes.  El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.

Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%

Catalunya té una població estimada  de  8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica  del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir,  no ajuda gens.   

La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.

Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a mantenir-ho?.  Jo, humilment, NO.  

 Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.


SANTA CONSTANÇA DE CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS

 


L'església de Santa Constança a Clariana de Cardener és un edifici amb orígens presumptament alt-medievals, tot i que no hi ha notícies documentades que ho confirmin explícitament. Aquesta església depèn actualment de la parròquia de Linya i només s'hi celebra culte un cop l'any. De l'edifici en va sortir una pintura sobre taula titulada "La Santa Cena" de Jaume Ferrer, que es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.



https://visitmuseum.gencat.cat/es/museo/museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona/objeto/sant-sopar-de-l-esglesia-de-santa-constanca-de-linya

Memòria dels treballs arqueològics a la necròpolis neolítica de Santa Constança (Clariana de Cardener, Solsonès). Sepulcre 2

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/8820#page=26

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.

La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes.  El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.

Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%

Catalunya té una població estimada  de  8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica  del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir,  no ajuda gens.   

La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.

Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a mantenir-ho?.  Jo, humilment, NO.  

Que santa Constança   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels , noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.