El Jordi Vila Juncá publica fotografies a vista d’ocell de la Clua
d'Aguilar, poble del terme de Bassella, a la comarca de l’Urgell sobirà, situat
davant Castellnou de Bassella, a l’altra
banda del Segre, i a l’interior del meandre, a 465 metres d’altitud , bastit damunt del
rocam.
El pantà nega els camps de conreu vora el Segre, prop de la Clua.
L’església d’Aguilar és al cim. Dedicada a sant Sebastià, és romànica,
construïda amb un bell aparellat del segle XII. Al seu costat, en la tanca del
cementiri hi ha, reaprofitades en el paredat, algunes caixes i tapes de
sarcòfags decorades amb motius populars.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/04/esglesia-de-sant-sebastia-de-la-clua.html
La parròquia de la Clua d’Aguilar és documentada en l’acta de consagració
de la catedral d’Urgell. El 1091 el castell de la Clua, la sagrera i la meitat
de l’església van ser donats per Arnau Bonfill a Santa Maria de la Seu.
Ben a prop del poble hi ha la capella romànica de Sant Martí de la Clua,
d’una nau, amb la volta cintrada amb canyes i una finestra cruciforme a ponent.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/04/la-novissima-capella-de-sant-marti-de.html
El poble celebra la festa major el tercer diumenge d’octubre, la festa de
sant Sebastià pel gener i el tradicional aplec de la Mare de Déu de
Castell-llebre (Peramola) pel maig.
Quan al topònim, CLUSA o CLUA, ens diu el diccionari català balear – el que
més emprenya als anticatalans - Pas estret i fortificat entre muntanyes. És força freqüent en la toponímia catalana
Compartiu “ urbi et orbe “ aquestes
publicacions filles de l’amor a la terra, i del treball de dos homes, el Jordi
Vila Juncá que recull les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, que en cerca la
informació.
Catalunya us ho agrairà.
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
