El columbari s’ha de relacionar amb el ritus religiós funerari de la incineració, practicat pels romans, i no amb els colomars ( llocs on s’aixopluguen coloms ).
S’ha establer una datació aproximada al segle I, a través de la seva estructura formal, i pels fragments de ceràmica sigil•lata trobats als voltants.
L'any 1976 el columbari va ser adquirit pel municipi; es va iniciar aleshores el procés d'intervenció i es va presentar el 3 de novembre de 1984, un projecte de restauració, a càrrec de l'arquitecte municipal J. Ferrer Bosch.
Aquesta restauració consolidà les estructures existents i intentà recuperar les parts restants de manera que s'oferís la imatge més semblant possible a l'original romana. Seguint aquest criteri, s'eliminaren les modificacions d'èpoques posteriors d'escàs interès arquitectònic, una reconstrucció medieval i una porta més recent, practicada al mur est. En canvi el mur sud, també medieval, es respectà. També es construí un mur que envolta el conjunt.
La descripció tècnica ens diu , panteó familiar inserit en el marc d'una vil•la, que va ser bastit en el segle I. Està format per un edifici de planta rectangular, de 10,10 x 5,90 metres amb absis semicircular no manifestat a l'exterior, i consta d'una cel•la damunt del podium. La cella es va construir amb parament exterior d'opus vittatum i interior de maçoneria irregular idèntica a la del podium. Està decorada amb pilastres dòriques. La coberta consistiria en una volta, avui ensorrada, damunt la qual se suposa una teulada a dues vessants de tegulae i imbrices.
L'interior devia posseir el terra a l'altura de la cornisa exterior del podium, pujant-hi per unes escales. A tots dos costats, oberts a les parets longitudinals hi ha uns nínxols destinats a les urnes funeràries (6 nínxols a cada banda).
A l'exterior, les cares est i oest presenten característiques i dimensions similars: damunt d'una base de morter i pedres hi ha un estilobat decorat amb 7 arcuacions. Tanca el conjunt un repeu sobre el qual recolzen 4 columnes amb capitells, damunt dels quals hi ha una cornisa. La resta dels murs són d'època medieval, i la porta oberta al mur és d'època moderna. La façana nord és la millor conservada, excepció feta de la petita porta que es va obrir a l'absis. Apareixen sobre la base quatre arcuacions amb columnes. La cara sud és medieval ja que la original es va ensorrar.
.jpeg)
