CASA ALÒS - CASA DEL MARQUÈS DE DOU. RIPOLL. EL RIPOLLÈS

 

El Matías En Mais Castanyer  , publica una fotografia, la Plaça Gran de Ripoll a principis del anys 20 del segle XX, on apareix la finca  dita Casa Alòs o Casa del Marquès de Dou, a la Plaça Gran, 22 cantonada amb el  Carrer Nou, 1

Llegia que el Marquesat de Dou, és un títol nobiliari de creació pontifícia. Va ser creat pel papa Lleó XIII en benefici de Lluís Ferran d'Alòs i de Martín (Madrid 1835 - Barcelona 1904) en 1880

Lluís Ferran era cap de la família Dou per aliança amb Gertrudis de Dou i de Moner, última hereva de la casa de Dou i de Moner.

Els títols pontificis van ser en el seu moment una font d’ingressos per a la l’Església catòlica, Apostòlica i Romana.

La casa de la marquesa de Dou és obra de Josep Mª Pericas Morros (Vic, 1881 - Barcelona, 1965) i data de l'any 1908.

L'edifici pertany al període de transició entre el modernisme i el noucentisme.

Sí bé tant la torre situada al xamfrà, com a element més contundent, com la utilització de formes curvilínies pertany encara a reminiscències modernistes, l'encaix dels elements en la composició general denota una simplificació formal més d'acord amb la nova arquitectura europea de la que l'autor en reflecteix la influència.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4168

BÓIXOLS. ABELLÀ DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ

 

La fredorada de darreries de febrer de 2023, complica una mica més l’existència d’aquells als que en practiquen la quimioteràpia, els efectes de la síndrome ma-peu o eritrodistesia palmoplantar en té reclòs a casa amb les extremitats adolorides.  Està clar  que  les metzines que ens posen pretenen salvar-nos, tant almenys però,  com que tenen efectes demolidors sobre el cos humà.

 

https://www.facebook.com/photo/?fbid=215488113181069&set=a.122921192437762

El Jordi Vilá Juncá,  publica una fotografia del poble de Bóixols, que inclou els masos de la zona de Gavernera (el vessant boixolenc de la Serra de Carreu): Cal Badià, Cal Mascarell, Cal Moià i Cal Sol, i tot de masos dels entorns del poble: Cal Cerdà, Cal Mateu, Cal Tinyola, la Torre, la Xosa, entre els quals destaquen Can Miquel de la Borda, la Casa Mata, Cal Plomall i el Molí del Plomall, també anomenat del Pont de Bóixols, situats a prop de l'espectacular Forat de Bóixols, on hi ha un pont romànic en un marc excepcional.

 

El poble és a 1.162 metres  d’altitud , al centre de la vall del riu de Pujals, que discorre per ponent del poble, i quasi al damunt del Forat de Bóixols. A l'indret on el riu passa més a prop del poble, la llera del riu és 50 metres per dessota, gairebé a plom, del poble. Aquest, actualment compost d'una quinzena de cases, té un sol carrer que el recorre de nord a sud. La carretera d'Isona a Coll de Nargó passa a ran de l'església, i separa el poble en dos sectors. Al nord, que queda per damunt de la carretera, hi ha la casa coneguda com a Cal Baró i l'escola pública, que és l'única de tot el municipi. Al sud, des de l'absis de l'església, baixa fortament el carrer únic fins que troba la darrera pallissa del nucli, que és on es torna a enfilar, com si volgués pujar a l'esperó de roca que tanca el poble pel sud.

 

L'església parroquial de Sant Vicenç de Bóixols és una obra d'origen romànic, tot i que ha sofert moltes transformacions al llarg dels segles. Té una placeta tot al seu voltant (l'antic cementiri) que la realça, malgrat ser una església força modesta. La carretera, en revolt, passa a tocar seu.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/05/escola-de-boixols-abella-de-la-conca-el.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/esglesia-de-sant-vicenc-de-boixols.html

 

 

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES GERMANES CARMELITES VEDRUNA. GRANOLLERS

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

 

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

 

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

 

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

La Neus Canal, publica una fotografia;  Granollers, Carrer  Guayaquil - Entrada antiga del Col.legi de les Germanes Carmelites Vedruna, l’Escola Pia se’n  faria càrrec el curs 1984-85, i  trasllada a a l’edifici del carrer Guayaquil els estudis d’Educació Secundària i Batxillerat.

La fredorada de darreries de febrer de 2023, complica una mica més l’existència d’aquells als que en practiquen la quimioteràpia, els efectes de la síndrome ma-peu o eritrodistesia palmoplantar en té reclòs a casa amb les extremitats adolorides.

ESGLÉSIA DE SANTA AGNÈS DE SOLIUS. SANTA CRISTINA D’ARO. L’EMPORDANET

 

El Vicent Miralles Tortes  ,publica fotografies de l’Església de SANTA AGNÈS integrada en el conjunt del monestir de Santa Maria de SOLIUS, al municipi de Santa Cristina d'Aro ( Baix Empordà ).

Llegia que parròquia apareix esmentada per primer cop en un document de l'any 1103 amb el nom de "Sancte Agnetis Olivensis", antic nom donat al poble de Solius. Actualment pertany a l'arxiprestat de la Bisbal, antigament pertanyia a l'ardiaconat de la Selva.

A partir de 1967, quan uns monjos de Poblet es van instal·lar a l'antiga rectoria, es va convertir en l'església d'aquest nou monestir de Santa Maria de Solius, priorat cistercenc i filial de Poblet. Aquest monestir va ser fundat el 21 de gener de 1967, festa de Santa Agnès, patrona d'aquesta parròquia.

L'edifici actual es va iniciar el 1773 i sembla que es va acabar el 1782, construint-se tot aprofitant el material de l'antiga església romànica. El campanar es va fer entre els anys 1827 i 1834, tot i que encara conserva la base romànica, inclosos els finestrals que avui resten tapiats.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7374

A l'interior de l'església, dins les capellers laterals, es conserven uns retaules neoclàssics de factura popular. 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7374

Cal destacar el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Isidre. També es conserven diverses làpides sepulcrals d'alguns rectors de la parròquia.

 

Quan  al topònim  Solius , és una contracció de sos olius, que prové de ipsos OLIVOS 'les oliveres'.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=39320

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-agnes-de-solius-santa-cristina-daro

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7374

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981) es referia a la seva comarca com l’Empordanet, defugint així el castellanisme BAJO, i sense esmentar la forma catalana correcta JUSSÀ, eren, cal recordar-ho, temps de foscor, que dissortadament continuen encara.

RESIDÈNCIA SANT JOSEP. MATARÓ. EL MARESME

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia; portes modernistes a laResidència Sant Josep de Mataró ( El Maresme ).

Llegia a :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8668

 

L’Emili Cabanyes i Rabassa (Mataró, 1850-1916) va ser l’autor de l'edifici,  del carrer de la  Muralla de Sant Llorenç, 9, propietat de l'Ajuntament de Mataró ,  Patrimoni Gencat explica que és d'estil noucentista, construït el 1912 amb elements de caràcter modernista.

Cal destacar les finestretes superiors i la tribuna de l'entrada, que li donen una certa similitud amb l'edifici del costat, de Puig i Cadafalch (Creu roja). Malgrat tot, la concepció de l'estructura de la casa respon a una línia molt més racional, funcional i institucionalitzada.

De nova creació a les façanes, dissenyats i realitzats per l'artista Pares de Mataró (Joan Baptista Parés i Gomis) – ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com del lloc i data de naixement, i si fos el cas de traspàs ) a principis de 1988 amb motiu de les obres de reforma de l'interior i exterior de l'edifici.

Els esgrafiats ocupen aproximadament 600 metres  de dibuix. Quan se li encarregà el projecte, en Parés va fer 4 avantprojectes, un modernisme moderat, un de florit, un noucentista i un de simple. L'arquitecte Martí Coll – ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com del cognom matern, i del lloc i data de naixement, i si fos el cas de traspàs)  va triar el primer, el modernisme més florit.

Els motius són bàsicament flors i ones del mar, que es poden apreciar a les sanefes que volten l'edifici.

 A la façana de ponent destaca l'escut de Catalunya i la vara de Sant Josep, ja que la beneficència encara depèn de la parròquia.

https://transport595.rssing.com/chan-12753924/article826.html

http://magrinyar.blogspot.com/2017/01/va-amb-els-temps-i-lescircumstancies.html

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/residencia-sant-josep

Altres fonts adjudiquen l’autoria a l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig((Vilasar de Mar, 1880-Barcelona, 1928) que va ser arquitecte municipal de Mataró. Ens agradarà tenir-ne  confirmació a l’email castellardiari@gmail.com

 

La presència a Catalunya d’ençà de 1714 de forces d’ocupació, ha acabat imposant uns models “ informatius” de caire marcadament masclista, en els que la indefinició és un senyal de “fàbrica”.

 

SANTUARI DE SANTA EULÀLIA DE VILAPICINA. BARCELONA

 

La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia; Santuari de SantaEulàlia de Vilapicina, del segle XVIII i estil neoclàssic, al districte de Nou Barris de Barcelona.

Llegia que l’any 1940, sota la direcció de l’arquitecte  Francesc Salvans ( en a agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com , es va refer el Santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, que exercirà temporalment com a església parroquial fins a la “recuperació” de la Nova parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina

https://bibliotecaepiscopalbcn.org/web2/wp-content/uploads/2020/11/2008-El-martiri-dels-temples-a-la-diocesi-de-Barcelona-1936-1939.pdf

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11322

https://santuarisantaeulalia.cat/elsantuari/historia/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-vilapicina-barcelona

https://opinioandreuenca.blogspot.com/2020/04/santa-eulalia-de-vilapicina-un-barri.html

La fotografia , Vista parcial de Can Basté, al passeig de Fabra i Puig, i una església al fons,  la feia Jordi Audet, del que no consten més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, …., pensem – i en voldríem tenir confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com  – que es tracta de Jorge Audet Viñals.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2569/rec/279

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1938/10/09/pagina-4/33131334/pdf.html?search=Jorge%20Audet

El día 3 del actual, y a consecuencia de un accidente de automóvil, murió el conocido arquitecto don Jorge Audet Viñals, el cual cumplía actualmente sus deberes militares en el Cuerpo de Defensa de Costas en la Zona de Tarragona. Fue precisamente al volver de su diaria inspección de- las obras a él encomendadas, cuando la ocurrió el desgraciado accidente.

El acto del entierro se efectuó el pasado miércoles, en la villa de Cambrils, con asistencia delas autoridades civiles y-militares y de todos los compañeros de trabajo, constituyendo una gran manifestación de duelo, justa correspondencia a las grandes dotes de simpatía e inteligencia que poseía el malogrado arquitecto y soldado de la República.

Además del recuerdo de todas sus cualidades, Jorge Audet Viñals deja diversas muestras de su arquitectura, fruto de su trabajo de artista que ya conocía el éxito.

 Que  Santa Eulàlia  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA MISERICÒRDIA I DE SANT ROC DE L’ILLA. FOGARS DE MONTCLÚS. MONTSENY JUSSÀ/ VALLÈS ORIENTAL.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-lilla-o-sant-roc-fogars-de-montclus

Llegia de la capella coneguda modernament pels titulars de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Roc, s’intitulà fins al segle XVI únicament Santa Maria d’Illa o de l’Illa. No en coneixem l’origen, però des del segle XII, com a mínim, pertanyia al domini i la provisió de l’abat de Sant Quirc de Colera, l’igual que l’església de Sant Esteve de la Costa. En la butlla del papa Honori III de confirmació de béns d’aquell monestir ja consta després de Sant Esteve de la Costa Sancta Maria de Insula. El 1272 el canonge Pere d’Illa li regalà un pali de valor de 50 sous. De la construcció romànica inicial en resta l’absis i part dels murs perimetrals, bé que aquests han sofert moltes alteracions, puix que al segle XVII s’hi feren quatre arcs rebaixats sobre pilastres.

L’any  1873 va caure part de la volta i va restar quinze anys abandonada, fins que es va reparar tota la coberta el 1888.

Guarda un petit retaule plateresc del segle XVI o començament del XVII, en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República es van perdre algunes de les taules pintades i les imatges

Queden com a resta medieval els murs de l’absis llis, sense finestres ni cap altre element. L’absis és enguixat per dins i arrebossat a l’exterior, on s’entreveu l’aparell de maçoneria, és a dir que els carreus no són regulars ni estan col·locats en filades. La resta d’edificació és del segle XVII i de l’any 1888.

Hi ha un portal tapiat a la façana de tramuntana

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-misericordia.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lilla-o-sant-roc

En llengua catalana el tractament correcte és Marededéu, la pèrdua de les llibertats l’any 1714, propiciava que també en l’àmbit religiós s’introduís el criteri masclista i reduccionista vers la Verge Maria, anomenant-la Santa Maria.

Aquests més de 300 anys de forçada dependència feien que per efecte de la síndrome d'Estocolm, moltes persones assumeixin com a pròpies les costums dels ocupants.

IN MEMORIAM. COL·LEGI DELS GERMANS DE LA SALLE DE SALT QUE AIXOPLUGA AVUI LA CASA CONSISTORIAL.

 

Fem recerca dels edificis que havien donat aixopluc a la tasca educativa abans i en molts casos durant la dictadura.

Pensem que formen part de la  memòria històrica de les persones que van néixer i viure en aquests nuclis, i que de totes, totes, cal donar-los a conèixer.

Des de l'arxiu de Salt rebia  la fitxa de l'actual Casa de la Vila de Salt on abans hi havia el Col·legi de Sant Josep de la Salle.

 

L'autor de la reforma era l'arquitecte  Pere de Prada Jaén, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l'email castellardiari@gmail.com 

Llegia, l'Ajuntament de Salt es troba ubicat a l'antic edifici del col·legi de La Salle, construït per aquesta orde religiosa l'any 1905.

https://www.catalunya.com/ajuntament-de-salt-20-7-592?language=ca

Es tracta d'una construcció de tres plantes que acull la Casa de la Vila del municipi des de l'any 1985, ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i el lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs de l'autor de reforma cognominat De Prada,  l'email castellardiari@gmail.com .

No sabia trobar dades de l’autor de l’edifici, ni de l’activitat docent que desenvolupaven els Germans de la Salle.

https://m.facebook.com/photo.php?fbid=3029393853962372&id=100006753618237&set=gm.1364254820635088&eav=AfYtl2tNI54EfmdmTv2xCb7ifGZ3Vk5eEM3vzxaynen2esW3oMoQi0i1kusT4N4Us_s&paipv=0&source=57

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com  

TENIU MÉS DADES DE LA CASA DE NÚMERO 290 DEL CARRER PROVENÇA DE BARCELONA?.

 

BcnConchi González, publica fotografies de la casa de número 290 del carrer Provença deBarcelona, promoguda pel II Comte de San José de Santurce,  Pablo Ubarri Iramategui, i dissenyada per l’arquitecte Eduard Mercader Sacanella  (Barcelona - 1877 · Sarrià, Barcelona - 21.08.1919 )

https://vptmod.blogspot.com/2022/01/barcelona-casa-santurce.html

Trobava una segona casa  Pablo Ubarri  Iramategui, al  Carrer València, 293 – 295, construïda per l'arquitecte Miquel Madorell i Rius  (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936) entre 1902 i 1905

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40480

https://vptmod.blogspot.com/2022/01/barcelona-casa-santurce.html?fbclid=IwAR0gf-QAgVF1H7zQcao7JJHNZAfpc4-6fcMf46W1WkCTn2eK5jcFXKXPpSk

https://www.facebook.com/photo/?fbid=2996279047301764&set=a.1623131347949881

No trobava cap dada del Comtat de San José de Santurce, que hom creu més relacionat amb el barri / districte homònim del municipi de San Juan , a Puerto Rico, que del municipi d’aquest nom  a la província de Biscaia, on va néixer el       22 de juny del 1824,  PABLO UBARRI CAPETILLO, I Comte de San José de Santurce que moriria a Madrid el 23 de octubre del 1894.

https://elbolintxies.wordpress.com/2021/06/10/pablo-ubarri-capetillo-el-santurtziarra-que-se-hizo-rico-rico/

Ens podeu confirmar a qui pertany aquest escut? 

https://www.facebook.com/photo/?fbid=2996279047301764&set=a.1623131347949881

Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com