TRIBUNA DEL BERGUEDÀ: d’octubre 2015

dissabte, 31 d’octubre del 2015

ELS PANTEONS DEL CEMENTIRI DE CASTELLAR DEL VALLÈS

L’any 2015 Castellar del Vallès perdia el setmanari La Forja, les causes cal cercar-les en l’asfixia econòmica que provocava l’aparició del setmanari l‘Actual , publicat per l’Ajuntament, i el progressiu l’allunyament de la Forja de la realitat social de Castellar del Vallès.

No tindrà doncs cap ressò en les publicacions de paper aquest post, que feia en ocasió de la meva visita al cementiri local .

Retratava els panteons de les famílies Comas

i Massaveu ,

que segons llegia es van construir alhora amb un tracte de paraula: la família Comas aportava el marbre i la família Massaveu aportava la mà d’obra per a la construcció dels dos panteons.

http://www.diba.cat/documents/429042/2682ba79-e032-4443-8be5-db84afc45cb1

Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels panteons i també del de les imatges fetes a manera de majòliques a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL CASTELL DE MEDINYÀ. EL GIRONÈS

Agafava una imatge en blanc i negre de : http://medinya.blogspot.com.es/2008/11/resum-de-lexpedient-de-segregaci-del.html

http://www.armoria.info/libro_de_armoria/XATMAR.html

http://www.pedresdegirona.com/girones/cervia.htm

http://www.armoria.info/libro_de_armoria/TORRE.html

malgrat no podia accedir al interior del Castell, tenia l’ocasió de visitar l’església advocada a Sant Sadurní.

http://esglesiessantsadurni.blogspot.com.es/2011/04/sant-sadurni-de-medinya.html

Medinyà és una destinació que heu de posar a la carpeta de ‘llocs pendents de visitar’.

TORRE DE LES HORES. CERVIÀ DE TER. EL GIRONÈS

Advertia quan retratava la mal dita Torre de les hores que no funciona el rellotge, per quina raó s’hauria de dir pròpiament TORRE DE L’HORA , perquè marca sempre la mateixa.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; Torre de planta circular, medieval, per a la defensa de la vila. Es va completar modernament amb un pis per al rellotge amb campanes al cim. Té accés exterior que es fa a través d'una porta allindada, a la qual s'hi accedeix pujant tres esglaons. Presenta una sola obertura, de forma circular i petites dimensions, situada damunt la porta. La porta alta estava incompleta, se li ha afegit un templet de ferro al capdamunt, on s'ha instal•lat un rellotge públic. Arc portal: Portal d'entrada situat a l'antiga muralla medieval, dóna pas al que havia estat el carrer principal de l'antiga vila, el carrer de l'Hospital. És l'única entrada conservada entre un bigarrat conjunt edificat. Consta d'un gran arc de mig punt adovellat sobre el qual l'edifici existent obre dues finestres.

http://cerviaantic.org/wp-content/uploads/2013/04/BreuHist%C3%B2ria-del-Castell-de-Cervi%C3%A0.pdf
http://cerviaantic.org/?page_id=1032

El rellotge aturat és un símbol poderós que exerceix sens dubte la seva influència – negativa – damunt el poble i tots cadascuns dels cervianencs.

ESCOLES DE PARLAVÀ. L’EMPORDANET. GIRONA.CATALUNYA

Parlavà, En la documentació antiga Palatio Ravano (segle X), compost de palau i l’antropònim medieval Hraban, dʼorigen germànic.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

CAN BARCELÓ - CAN PERICH VIADER. SANT JORDI DESVALLS. GIRONÈS. CATALUNYA

Retratava al carrer de l’església de Sant Jordi Desvalls, la façana d’un edifici de grans dimensions amb planta i pis que es troba reformat.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que té teulada a dues vessants coberta amb teula. Obertures rectangulars, tant les portes com les finestres, emmarcades en pedra. La façana de migdia és la que conserva elements més antics, amb un portal dovellat de mig punt. A la façana de llevant destaca la galeria que hi ha al primer pis, correguda per una arcada de set arcs de mig punt. La llinda d'una de les portes té gravat el cognom VIADER, la pedra és fragmentada i sembla que l'altre cos correspon a la que es conserva en un racó de l'era de la façana de migdia, on consta gravada incompleta la data de 17__.

Fou la casa pairal del prevere Antoni Perich i Viader, autor d'un extens manuscrit sobre la guerra de la Independència titulat "Narració de los sis anys y quatre mesos que los francesos han estat a Cathalunya, contant de los primers de febrer de 1808, fins als primers de juny de 1814", actualment aquest document es troba a l'arxiu del Bisbat de Girona. Els pares d'aquest sacerdot tenien tres fills: dues noies i un noi. Aquest escollí la carrera eclesiàstica i les noies es casaren, la gran amb un Barceló i la petita amb un fill de Can Martí, notables famílies de Sant Jordi. El document més antic que s'ha recuperat per a l'arxiu familiar data del 1300 i tracta de la compra d'un camp. Un altre del 1400 parla d'una transacció entre Can Masó de Sobrànigues, que posseïa la barca que travessava el Ter, i Can Viader. Aquests podien fer ús de la barca a canvi de deixar passar els Masó pel camí de propietat de Can Viader.

Mantinc la denominació ‘Can’ malgrat trobar-se avui aquest edifici al cor mateix del poble, al davant de l’església. respecte de l’ús de Can o Cal, explicàvem que el primer implica l’afirmació de la titularitat dominical, i evidència un possible desconeixement personal, o si més no un tracte ‘reverencial’; contràriament Cal, no ens diu res de la relació que la persona manté amb la propietat, però palesa un tracte proper i/o amical.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ. VILADASENS. GIRONÈS

L'església de Sant Vicenç de Viladasens és un edifici de grans dimensions, al cens de 1717, consten 250 veïns – a darreries de l’any 2014 hi havia 216 habitants -, el poble assolia el sostre demogràfic l’any 1857 amb 538 ànimes.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que el temple consta d'una nau i absis semicircular, amb capelles i sagristies a cada costat. Les voltes són de llunetes i la coberta és a doble vessant. L'arrebossat de l'interior no permet de veure el que resta de la construcció romànica. És a l'exterior que encara subsisteixen components d'aquella època ben visibles. La façana conserva sencer un finestral romànic. El campanar s'alça a la dreta, és de planta quadrada amb un finestral d'arc de mig punt a cada banda. Queda rematat per una teulada piramidal coronada per un pinacle. La torre ha estat reforçada per un sòlid contrafort. L'interior del temple conserva dos capitells i uns relleus romànics de gran transcendència.

A la façana principal hi ha una làpida amb inscripció de caràcter gòtic datada l'any 1323.

Fou modificada els segles XVII-XVIII. El temple anterior romànic va ser enderrocat gairebé totalment, però se n'aprofitaren diversos elements que formen part de la moderna construcció. Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941 ) ha fet un estudi exhaustiu de les restes romàniques incorporades a l'església. Les dates que s'observen a la façana, 1748 a la llinda de la porta i 1820 damunt de l'òcul, denoten el llarg espai de temps que durà l'obra.

Retratava també l’edifici que havia acollit l’escola de Viladasens, que no disposa actualment d’aquest servei públic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ANTIGUES ESCOLES DE VILADASENS. GIRONÈS

Quan al topònim en la documentació antiga apareix com Villa de Asinis (segle XI), grafia aglutinada de vila d’àsens, en el sentit de ʻvila on es crien àsensʼ. Forma arcaica i dialectal per ases, plural de ase.

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol del 1875 - Cotlliure, Rosselló, 22 de febrer del 1939) va passar en aquest municipi la seva última nit a Espanya, la del 26 al 27 de gener, abans de creuar a peu la frontera amb França.

Ens manquen encara molts edificis escolars per ‘ recuperar’
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_municipis_de_Catalunya
el terme ‘municipi’ no exclou l’existència de més d’una escola, sobretot en indrets on s’ha practicat de forma ‘ salvatge’ la concentració administrativa amb l’excusa de l’estalvi públic.

Advertia que hi ha una ‘certa resistència’ a considerar ‘patrimoni històric’ els edificis escolars, fins en persones, entitats i/o col•lectius que es qualifiquen de ‘progressistes’.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

divendres, 30 d’octubre del 2015

ANTIGUES ESCOLES DE CERVIÀ DE TER. EL GIRONÈS

Patrimoni Gencat dona informació de la llinda de la porta amb tres figures esculpides.

Curiosament hi ha una ‘certa resistència’ a considerar ‘patrimoni històric’ els edificis escolars, fins en persones, entitats i/o col•lectius que es qualifiquen de ‘progressistes’.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE LES ARENES. FOIXÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré va néixer a Sant Llorenç de Savall i té per aquest sant una natural i lògica estimació, això implica en algunes ocasions, que ens cal fer camins enrevessats per accedir fins alguna esglesiola que li estigui advocada.

Succeïa el que explicava suara en ocasió de la visita a Sant Llorenç de les Arenes, al terme de Foixà, a la comarca del Ampurdanet, a la província de Girona.

Llegia que aquesta església acollia la primitiva parròquia de Sant Romans de Sidillà, citada l’any 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l'església de Sant Llorenç; no localitzava les restes de l'església preromànica de Sant Romà de les Arenes o de Sidillà, que havia retratat sortosament el Pau Roig Ros, ni cap evidència d’aquella població, segurament d'origen alt medieval , que quedà soterrada per les arenes fixades per pins, prop del riu Ter.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/12/sant-roma-de-sidilla-o-sant-roma-de-les.html

La descripció de patrimoni Gencat ens diu d Sant Llorenç de les Arenes ; església d'una nau amb absis semicircular; s'hi afegiren tardanament dues capelles al costat N. I una construcció sobre a meitat oriental de la nau. La volta de la nau és apuntada i seguida i la mateixa forma té l'arc triomfal; la volta del presbiteri és ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada. Al fronts hi ha la portada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llisos, guardapols i motllura de secció incurvada; el finestral superior és de doble arcada en degradació, de mig punt. Corona el frontis una espadanya de dos arcs. El parament és de grans carreus perfectament escairats, inclosa la volta de l'absis (la de la nau és coberta d'arrebossat). Al costat de mig dia del temple hi ha l'edifici que fou rectoria que ocupa el lloc de la comanda hospitalera medieval: s'hi veu un carreu amb la creu de malta esculpida. El seu pati senyala l'espai que ocupà el petit claustre romànic desaparegut.

Retratava – no sense dificultat – la façana, la creu de l’Hospital, i una majòlica en la que s’explica a grans trets la història d’aquest temple.

Tenim força ‘patrimoni històric’ en indrets on la presència humana es cada cop més escadussera; és de la màxima urgència política, resoldre com milloren les condicions que han de permetre que la vida fora de les ciutats no es vegi com un ‘càstig’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA LES MORERES. FLAÇÀ. GIRONÈS

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Fins que no es va construir aquest edifici de l’escola les Moreres de Flaçà, durant molts anys s'havia fet escola en diversos locals: a l'església l'any 1900, a can Llandrich, al mas Veguer, a les cases de l'Oller, etc.

L’any 1907 es va fundar un col•legi femení de religioses a can Mixol, abandonat el 1910.

Finalment el 23 de setembre de 1934 s'inauguraren les actuals escoles, solucionant definitivament el problema. El seu cost fou de 70.000 pts. L'escola es va bastir de terrenys de can Bonet comprats per l'Ajuntament quan hi havia d'Alcalde en Pere Feliu. El batlle Rosend Sumalla va portar les obres i foren inaugurades pel batlle Josep Buxó.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; Edifici simètric de planta rectangular, amb accés i nucli de comunicacions reflectit en la composició de la façana. Els dos cossos laterals resultants donen cabuda a les aules de nens i nenes respectivament. L'estructura de l'escola és feta amb parets de càrrega i coberta de teula a dues aigües. Les façanes són arrebossades i pintades de blanc. Els tancaments són fets amb fusta i vidre. Es un edifici de clara influència racionalista encara que també presenta elements ornamentals d'inspiració noucentista (balustrades, frontó,..).

Son obra de l’arquitecte Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996)
http://www.xtec.cat/ceiplesmoreres/continguts/escola.htm

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

PONT DE SOBRÀNIGUES. FLAÇÀ. GIRONÈS

Llegia que inicialment aquest pont fou construït cap 1870 en una primera fase,per la casa Eiffel de París [Gustave Eiffel. (Alexandre Gustave Eiffel; Dijon, 1832 - París, 1923)], al igual que la resta de ponts d'aquesta línia de tren.

Més tard, entre 1927 i 1929 l'empresa La Maquinista Terrestre va construir una segona fase del mateix pont.

Després el pont original de la casa Eiffel fou substituït per l'actual estructura.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; Pont sobre el Ter de la línea de tren Barcelona-Port-Bou, format per dues gran bigues metàl•liques en gelosia de 301,47 metres de llarg, suportades per un conjunt de pilastres d'obra. El pont té alçada sobre el riu de 16 metres.

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE LA MOTA. PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El topònim Mota, segons el diccionari català valencià balear, deriva etimològicament del germànic motta, ‘munt de terra’ (cf. REW 5702).

Marxava la llum de sol quan retratava aquesta església d'origen romànic, de la que ens diu la descripció de patrimoni Gencat que Interiorment s'estructura en una sola nau, coberta amb volta apuntada. Els murs laterals presenten arcs refundits. La nau s'acaba amb un senzill absis semicircular. Les parets portants són de maçoneria, arrebossada a les façanes exteriors i enguixada a l'interior. La coberta és acabada amb teula àrab, a dues vessants. A la dreta de la façana s'aixeca la torre campanar. És de planta quadrada i coberta piramidal d'obra. La part superior presenta una obertura en forma d'arc de mig punt a cada cara, i una cornisa a la part superior. El portal d'entrada és emmarcat per dues pilastres, llinda plana i frontó barroc.

Sant Martí, Sant Serni o Sadurní, Santa Fe,... son advocacions que en venien des dels comtats francs, a l’època de la reconquesta d’aquestes terres als sarrains.

Palol, en la documentació antiga Paladol (segle XI), derivat diminutiu de palau; Revardit, nom del riu que passa pel terme, en la documentació antiga Rivo David (segle XI), compost de riu i lʼantropònim David.

No trobava ningú per a preguntar-li on era l’escola anterior a la dictadura franquista – cas d’existir - de la Mota.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de l’edifici de les escoles de Palol Revardit, que aixopluga avui la Casa de la Vila.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

CEIP SANT SANT JORDI. SANT JORDI DESVALLS. GIRONÈS

Pel sentit de circulació les retratava – penso - per la part posterior.

l’autor va ser l’Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996)

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

AJUNTAMENT I ANTIGUES ESCOLES DE VERGES. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Pensem que l’autor va ser l’Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996), ens agradarà però, rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dijous, 29 d’octubre del 2015

ESCOLA PÚBLICA DE MEDINYÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. GIRONÈS.

No en trobava cap dada, Medinyà es va integrar ‘ manu militari’ l’any 1972 a Sant Julià de Ramis, i Nació Digital, recull l’acord del Parlament de Catalunya que permetrà l’any 2019 que s’esculli un Ajuntament propi de forma democràtica. http://www.naciodigital.cat/noticia/88561/medinya/nou/municipi/catalunya

Ens agradarà tenir noticia de la data en que es va aixecar, i del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En comentava la persona que m’atenia en la meva visita al Castell de Medinyà , i l’església de Sant Sadurní, que hi ha una pàgina que publica edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, i que potser ho trobaria, li deia que demà ( per avui 29.10.2015) ja en trobarà – encara que incomplerta – menció perquè parlava amb la persona que gestiona la pàgina a que es refereix.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dimecres, 28 d’octubre del 2015

ESCOLA DE LA COLÒNIA VILADOMIU NOU. GIRONELLA. BERGUEDÀ. CATALUNYA

Ens calen imatges de les Escoles de les Colònies Industrials i Agrícoles existents a Catalunya abans de la dictadura franquista.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una crida molt especial als Casals i Club d’Avis de Catalunya, entre els seus associats hi ha encara moltes persones que recorden perfectament on era l’escola abans de la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESCOLA DE LA COLÒNIA VILADOMIU VELL. GIRONELLA. BERGUEDÀ. CATALUNYA

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA D'ERILL-LA-VALL. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Maria Cuyás Cols compartia al facebook , la foto de Centre del Romànic de la Vall de Boí.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; Santa Eulàlia d'Erill-la-vall és una església d'una sola nau amb entrada lateral. Originalment acabava en un sol absis semicircular. Posteriorment, s'hi obriren dues absidioles contraposades al costat de la capalera que formen un petit creuer. Disposa d'una teulada de fusta a dues vessants. També és posterior el pòrtic lateral que precedeix l'entrada, format per quatre arcs de mig punt sobre columnes. Adossat al mateix mur septentrional s'aixeca l'esvelt campanar, que segueix l'estructura i el caràcter de tots els de la vall. És un magnífic exemplar d'arquitectura llombarda, organitzat en sis pisos indicats per les arcuacions cegues que emmarquen els paraments on s'obren les finestres geminades. La riquesa de l'aspecte exterior del costat nord contrasta amb la simplicitat de la resta de la construcció.

https://www.facebook.com/photo?fbid=679476884227632&set=pcb.679485460893441

L’any 1994 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es féu càrrec de la restauració i consolidació integral de l'edifici.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , castellardiari@gmail.com

L’any 1920, Salvany i Blanch, Josep. (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) amb recursos propis, visitava i retratava la Ribagorça.

Interior i retaule de l'església d' Erill-la-vall

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6260/rec/32

Campanar de l'església d' Erill-la-vall

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6172/rec/13

Porxo de l'església d' Erill-la-vall

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6120/rec/50

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-derill-la-vall-la-vall-de-boi

Sobre l'altar actualment hi ha el conjunt escultòric de fusta del Davallament d'Erill, les imatges originals del qual són al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d'Art de Catalunya. És complet, amb els set personatges tradicionals: Jesucrist al centre, amb els dos lladres també crucificats dalt de sengles creus a cada extrem, la Mare de Déu plorosa, Nicodem, que amb unes tenalles arrenca els claus amb què era clavat Jesucrist a la creu i, alhora, el sosté perquè no caigui, Josep d'Arimatea i Sant Joan Evangelista, fent parella amb la Mare de Déu, situada simètricament amb ell (és el model romà d'Orient de davallament). Sant Joan i la Mare de Déu es conserven a l'àmbit vuitè del MNAC; la resta de personatges, a Vic.

Fotografia. Michel wal

Quan al topònim : https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17243

Que Santa Eulària i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, kurds, amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

SANT MIQUEL DE CRUÏLLES. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

No podia accedir al web de patrimoni Gencat – imagino que més per qüestions ‘politiques’ que tècniques – recordeu que estem al Reino de España.

Llegia de Sant Miquel ; poble del municipi de, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), dins l’antic terme de Cruïlles, aturonat, centrat en l’antic monestir de Sant Miquel de Cruïlles, important priorat benedictí.
Es fundà en una església dedicada a Sant Miquel, existent des del 904, que els senyors locals Gilabert (I) i Jofre (I) de Cruïlles dotaren entre els anys 1031 i 1057. El 1057 ja hi havia monjos, i els seus fundadors l’uniren al monestir italià de San Michele della Chiusa (Torí).

La llista dels seus priors coneguts comença amb Bernat Amat el 1094 i es clou amb Jeroni Ferrer de Sitjar (1580-1608). Al segle XIV tenia cinc monjos i dos preveres beneficiats. Des del 1144 hi estava sotmesa l’església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles i el petit priorat de Sant Genís de Rocafort, prop de Martorell.

L’any 1592 el papa Climent VIII l’uní a Sant Pere de Galligants, quan ja no tenia comunitat (només el prior i un sacerdot).

En resta l’església romànica (segle XI), d’una nau amb transsepte, tres absis i cúpula a la intersecció de la nau amb el creuer. La nau central fou escapçada al principi del segle XVI per l’esfondrament d’una part de la volta. A la banda de migdia té restes d’una galeria o petit claustret (amb un sarcòfag del 1348), que unia l’església a la casa pairal, refeta aquesta, en bona part, entre els anys 1570 i 1576.

http://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp09miqu.htm
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/116658/168790

L’Enric Sànchez-Cid li havia dedicat un dels seus documentats treballs que publicàvem a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/sant-miquel-de-cruilles-lemporda-jussa.html

El dia de la meva visita el trobava tancat i em limitava a recollir imatges des de l’exterior.

Deixeu-me dir que ‘emprenya una mica’ fer un desplaçament des del Vallès Occidental, fins a l’Empordanet, per trobar quan arribes a la teva destinació que està tancada amb pany i forrellat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASTELL DE TIMOR. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia a l’enciclopedia; antic poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l’antiga església parroquial de Sant Jaume, sobre un tossal a la dreta del riu d’Ondara.

La descripció que ens fa patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta rectangular, coberta a doble vessant, estructurat amb planta baixa, primer pis i golfes. L'espai comprès per l'angle dret de la façana d'accés es troba clos per un mur amb porta adintellada, a manera de baluard , fonamentat i alçat sobre el nivell de terra a partir de dos estructures amb volta d'ús agrícola emprades com a femers i disposades en paral.lel, que aprofiten grans carreus de pedra corresponents a construccions anteriors per estructurar les seves parets, fins al nivell d'arrencament de volta. A la part de darrera de l'edifici hi ha adossades d'altres dependències vinculades al món agrari i ramader. El seu parament se'ns presenta fet amb carreus de mida mitjana, disposats amb filades i parets atalussades.

Actualment el lloc està totalment abandonat i presenta un estat ruïnós. El seu origen està en un castell documentat a partir del segle XII, sobre el qual s'hi va edificar aquesta masia del segle XVII o XVIII, habitada fins la segona meitat del segle XX.

Llinatge probablement originari de la localitat de Timor (Segarra), enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest.

Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt. El primer personatge conegut és Alarig, el qual cedí al seu fill Ramon (I), en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló. Un altre fill fou Pere (I) de Queralt, possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet. Ramon (I) de Timor (mort el 1147) dividí les possessions entre els fills: Figuerola i Timor a Guillem (I) de Timor, Pontils i Guialmons a Ramon de Timor. Guillem (II) de Timor (mort el 1204) obtingué els drets de Bernat d’Anglesola a Montargull (1181) i donà al monestir de Poblet unes terres a l’Espluga de Francolí (1178). Tingué el castell de l’Albi; empenyorà Figuerola a l’orde del Temple (1197) i adquirí de Poblet unes vinyes que també foren de Pere de Queralt (1198). Casat amb Ermessenda de Montlleó, foren fills llurs: Arnau (I) i Dalmau. Arnau (I) Timor (mort el 1236) comprà el castell de Queralt a Berenguer de Queralt (1213), amb totes les seves possessions, les quals heretà el seu fill gran Pere (II) de Queralt, iniciador d’un altre llinatge de Queralt. Arnau formà part del bàndol dels Cardona i féu una concòrdia amb els dels Montcada (1226); també participà en bandositats del Rosselló. El seu germà Dalmau de Timor tenia Valldossera i comprà les Piles a Guillem de Puigverd (1234). El segon fill d’Arnau (I), Ramon (II) de Timor (mort el 1254), fou senyor de Timor, Sant Antolí, Rauric i Montlleó; dels altres fills, Galceran de Timor tingué Rocafort i Olivella, Jaume de Timor fou preceptor templer de Gardeny i lloctinent a Catalunya i Aragó i Arnau de Timor fou comanador d’Alguaire. Els Timor eren probablement vassalls dels Cervera: Sibil•la de Cervera, en casar-se amb Ramon de Montcada, portà en dot Timor, Sant Antolí, Gàver i altres llocs (1246), que després lliuraren al rei en canvi d’Albalat de Cinca (1251). Ramon (II) de Timor no tingué descendència legítima. Deixà Montlleó, Rauric i Sant Antolí al seu germà Pere (II) de Queralt, i li encomanà que fes entrar en religió un fill seu natural, Galceran de Timor, o bé li donés Rauric, i que fes cavaller Ponç de Timor, potser un altre fill. Deixà també Timor al seu cosí Guillem (III) de Timor, fill d’Arnau, senyor de les Piles (1254), el qual possiblement ho devia cedir a Pere (II) de Queralt, el qual deixà Timor, Montlleó i Sant Antolí al seu fill segon, Berenguer (I) de Timor (1257). Guillem (III) continuava tenint les Piles en feu reial, i després d’ell ho tingué Bernat de Timor, potser fill seu, i més tard encara un Ramon de Timor (1330) i un Berenguer de Timor (1365), sense descendència coneguda. El seu germà Pere (III) de Queralt deixà Timor al seu fill segon Pere (IV) de Queralt (1282). Bé que apareixen altres personatges amb el cognom de Timor, no semblen pertànyer a la línia principal. Pere (IV) succeí a la casa de Queralt. També fou el seu fill segon, Pere (V) de Queralt, el qui tingué en feu Timor i Sant Antolí. Ambdós feus foren cedits per Dalmau (I) de Queralt a Pere de Clariana (1355). Més tard el rei els vengué a Alamanda de Rocabertí, mare de Dalmau (I) (1370), la qual, versemblantment, els devia deixar al seu fill segon i hereu, Pere (1373). Finalment els llocs obtingueren la redempció i passaren a la corona (vers el 1380).

Des del tossal dessolat, la història es mira el present, més que amb indiferència, amb menyspreu, les àligues d’abans, van ser succeïdes per aus de corral, i a dia d’avui – en el millor dels casos – per ratolins de camp.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. ESCOLES DE MARMELLAR . EL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ.

l’ Anna Bernadet Gorina, a la que demanava imatges – si les conserven – de la casa del mestre i de l’escola de Marmellar, em deixava un comentari :

Nosaltres érem de les famílies Vilanovines que anàvem a Marmellar, a l'any 1969; vam llogar una casa al amo de la masia "La Moja”, al ser els primers de anar-hi, vam poder escollir la casa, i ens quedàvem amb la del mestre ; als baixos hi havia restes de l'escola inclosa la pissarra, érem els únics que hi vivíem i només els caps de setmana; desprès van venir altres Vilanovins.

El cementiri era al lateral de l’església de cara al mar. desprès d'un acte de vandalisme, vam obrir les tombes que quedaven, i ho van portar tot al Pla de Manlleu.

Els altars laterals ja no hi eren i les imatges que varem poder salvar, nosaltres mateixos les vam portar a l’església de Sant Pere d'Aiguaviva, d’allà era el rector que venia de tant en tant a fer-nos una Missa.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una crida molt especial als Casals i Club d’Avis de Catalunya, entre els seus associats hi ha encara moltes persones que recorden perfectament on era l’escola abans de la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

TRIBUNA DEL BERGUEDÀ