dijous, 27 de febrer del 2025

QUINA ADVOCAVIÓ TÉ LA CAPELLA DEL CEMENTIRI DE POBLE NOU?. BARCELONA

 Autor del Cementiri de Poble Nou,  arquitecte; Antonio Ginesi (Itàlia, 1791 - Barcelona, 1824), 

l'obra seria rematada pel portal principal, dissenyat per Josep Mas i Vila (Barcelona, 1779 - 31 de març de 1856) l'any 1840 en substitució de la simple porta prevista per Ginesi en el projecte original

Ampliat entre 1849 i 1852 sota la direcció dels arquitectes Joan Nolla i Cortès (Barcelona, segle XIX – 1863) i Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888)[1] fou un arquitecte i urbanista.

Les capelles de cementiri acostumen a estar advocades al Crist de la Bona Mort.



En aquesta època de descreença però, ens agradaria  tenir-ne confirmació  a l’email castellardiari@gmail.com 


dijous, 20 de febrer del 2025

CAPELLA DE L’ANTIC HOSPITAL DE PALAFRUGELL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 

El Joan Dalmau Juscafresa, publica fotografies de la façana  de l'església  dels Dolors  que es troba situada al costat dret de l'hospital de Palafrugell, al raval inferior.




 Presenta una façana de tipologia senzilla, amb una gran porta rectangular d'inspiració clàssica emmarcada per pilastres que sostenen la llinda i una petita cornises sobre sortint.

Al damunt, centrada hi ha una petxina tres petits elements decoratius amb esferes, al centrals dels quals hi ha en relleu el Cor de la Mare de déu dels Dolors.

Un òcul emmarcat en pedra motllurada se situa al damunt de la porta. El conjunt t es completa amb un coronament sinuós, amb un campanar de paret d'una sola obertura dintre i dos petits pinacles als costats.

La façana de l'església dels Dolors es troba arrebossada i emblanquinada.

Únicament és visible la pedra d'emmarcament de les obertures i la del a portalada d'accés.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4150

Ens agradarà , si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/09/goigs-i-pregaries-la-mare-de-deu-dels.html

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

dimecres, 19 de febrer del 2025

LA PARAREDA DE TAVERTET. OSONA

 

C.Torrents i A.Farrés, ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i les seves dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com , retrataven l’any 1992, la Parareda, masia clàssica amb torre de defensa que està formada per un cos original molt modificat.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1819

El cos original es pot distingir perfectament per la façana principal, on s'observa el traçat original del mur i la coberta que estaven adossats a la torre de defensa, i les ampliacions fetes amb totxo. Aquest cos, segurament de planta quadrada (10x10 metres) està cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a ponent. Consta d'un conjunt d´annexos que pel seu parament semblant a l'original fan difícil la seva identificació; la majoria són utilitzats com a corts i coberts, excepte el de la façana est, que és utilitzat com a habitatge i presenta un portal al primer pis, al qual s'accedeix per una escala.

La façana principal presenta un portal adovellat adossat pràcticament a la base de la torre.

Aquesta presenta un eix vertical de composició, i està coberta a dos vessants.

Els emmarcaments de la majoria d'obertures i els escaires de la torre són de pedra picada de color més fosc que la pedra basta.

Hi ha una finestra amb la data 1733 i una llinda, del portal interior, amb la data 1639.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-perereda

Quan al nom de la casa, trobava :  Parareda. Nom que designa un conjunt de “perers” ,  desconec si el cognom s’origina en aquest mas, documentat des del segle XIII. Ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email castellardiari@gmail.com

El mal costum de citar amb una lletra, vocal consonant i el primer cognom, s'imposava des de la dictadura com un mètode eficaç de dessolar la terra, malgrat que el nombre de feixistes sembla créixer sense aturador - això explicaria el temps rúfol d'aquest més de febrer -  , insistim en que ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i les  dades biogràfiques  de C.Torrents i A.Farrés a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà. 

divendres, 14 de febrer del 2025

SANT SALVADOR DE VILAMOLERA, DIT ARA DE LA SERRA. ESTORM. SANT ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Sant Salvador de la Serra, originàriament era l’Església  d'un poble desaparegut a ran de les pestes i malvestats de principis de l'edat moderna: Vilamolera.

https://excursionismecientific.net/2018/01/27/vilamolera-pallars/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25076





Edifici aïllat d'una sola nau cobert amb volta de canó i absis semicircular. L'interior ha estat emblanquinat i l'aparell murari només és visible a l'exterior. La porta s'obre a la façana sud i està sense dovelles i mig enguixada. La coberta és a dues aigües amb pissarra. Sobre la porta hi ha una finestra de doble esqueixada amb una llinda de pedra que forma un petit arquet. A l'absis hi ha una altra finestra de doble esqueixada paredada amb arquet de pedra.

El mur és de carreuons irregulars, disposats en fileres irregulars i uniformes.

La tradició oral diu que  en els dies foscos que seguien a l’alçament del militars feixistes encapçalats pel general Franco conta el govern LEGÍTIM i EMOCRÀTIC de la II República la capella fou cremada, la imatge del sant però s'amagà i es recuperà després.

Un cop l'any se celebra l'aplec de St. Salvador (8 d'agost).

Llegia que al topònim Estorm , ; etimològicament  del mot torm 'penyal o roca isolada' amb l’article salat anterior al genocidi de 1714.

Ens agradarà, si existeixen, rebre els Goigs a Sant Salvador  a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Sant Esteve de la Sarga s’assolia al cens de 1857 amb 1096 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 127  “ desanimats “ habitants de dret, eufemisme que amaga el fet que el nombre REAL de persones que viuen de forma permanent en aquest terme pot ser força inferior.

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetànies a la dictadura franquista, enviant-nos imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/edificis-escolars-dels-pallars-




dilluns, 10 de febrer del 2025

IN MEMORIAM. SANT SADURNÍ DEL PLA. AVINYÒ. EL BAGES

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sadurni-del-pla-avinyo

https://estimadaterra.wordpress.com/2023/08/22/sant-sadurni-del-pla-davinyo-bages/

Llegia de l’Església de Sant Sadurní del Pla, al terme d’Avinyò, a la comarca del Bages que havíem visitat amb el Joan Escoda Prats, q.e.p.d.,  edifici  inicialment romànic  modificat durant el segle XVIII que presenta encara indicis de l'estructura primitiva formada per una església d'una sola nau coberta amb volta de canó i coronada a llevant per un absis semicircular coberta a quart d'esfera.





La porta original segurament s'obria al mur de migjorn; avui en aquest mur hi ha una petita capella que feia de sagristia. El temple fou sobrealçat al segle XVIII i es decorà l'interior en estil neoclàssic; a més, es va arrebossar el parament extern i intern. L'aparell de l'església romànica que encara es conserva és fet amb blocs de pedra disposats en filades i a trencajunt.

A https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16239 , apareix una fotografia datada l’any 1985  , que contradiu l’afirmació; l'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,  fou cremada i ensorrada la volta i des de llavors resta abandonada


Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958)

On es feia aquesta fotografia?. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l'email castellardiari@gmail.com 

El Josep Pregonas Manjon, de Cornet, em deixava un comentari;  Voleu dir que aquesta foto no és Santa Maria d'Horta d'Avinyó? Hi ha la Verge Assumpta.


Intentarem fer-ho saber a Patrimoni Gencat


diumenge, 9 de febrer del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SORRIBES, ADVOCADA A SANT MARTÍ. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-lavansa-o-de-sorribes-de-lavansa-lavansa-i-fornols

https://tribunaberguedana.blogspot.com/2014/04/sant-marti-de-sorribes-la-vansa-i.html

El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell (1042-69); en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes; i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino…” que limita amb “ipsa villa de Sorribes…”. El topònim de la Guàrdia és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. L’any 1068 es documenta la venda d’unes vinyes situades “in apendicio de Sancti Martini de Cordia…”, que es podria identificar amb Sant Martí de la Guàrdia.

Les afrontacions indicades en alguns d’aquests documents (1085, 1089, 1097) de les terres situades al lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia fan suposar que es tracta de Sant Martí de Sorribes.

L’església de Sant Martí de Lavansa, segons la visita pastoral del 1575, tenia necessitat de reparar les cobertes, a més del campanar, on s’especifica que s’ha de construir una escala nova per dins de la torre, car fins a aquell moment s’hi pujava per damunt dels llosats de l’església. En aquesta visita, igual que la de l’inici del segle XX, tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Julià de Pera, Sant Pere i Sant Romà de Sisquer.

 


Fotografia: Maria Rosa Planell Grau.

L’església actual és un edifici de tres naus amb un campanar quadrat de torre tot refet al segle XVII i més tard, i totalment arrebossat per dins i per fora. NO és oberta al culte.

https://www.radioseu.cat/noticies/el-bisbat-durgell-tanca-al-culte-lesgla-c-sia-de

https://www.radioseu.cat/noticies/el-bisbat-durgell-tanca-al-culte-lesgla-c-sia-de/1327092322/image_view_fullscreen

https://www.visitpedraforca.com/poble/sorribes-de-la-vansa/

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs, i algunes imatges del interior del temple a l’email castellardiari@gmail.com  

 

divendres, 7 de febrer del 2025

IN MEMORIAM. SANT ROMÀ DE LA COMA DE NABINERS. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roma-de-la-coma-de-nabiners-ribera-durgellet

De Sant Romà de la Coma de Nabiners , al terme de Ribera d’Urgellet, a l’Urgell sobirà, llegia;  edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat, amb un cel ras pla, i acabada a llevant amb un absis semicircular, obert directament a la nau, que presenta signes evidents d’haver estat reformat, després que l’absis original s’enderrocà. Fou reconstruït més alt, deixant l’arc d’obertura absidal original com una mena d’arc triomfal de l’absis actual; a nivell baix no presenta cap tipus de ressalt i a mitja alçada es conserva l’arrencada de la volta de l’absis original.

 


A la nau primitiva s’afegí un porxo a ponent. Aquest fou incorporat posterioment a l’interior de l’església, tot construint-se una nova façana a la meitat de l’amplada del porxo i anul·lant els seus arcs laterals. El mur de façana original fou substituït per un gran arc que suporta un cor, però s’hi mantingué el campanar d’espadanya de dos ulls, amb arcs escanyats, que queda, curiosament, emplaçat a la part central de la teulada.

L’edifici és totalment arrebossat per dins i per fora, fet que impedeix de precisar-ne les característiques constructives, que en alguns punts deixen entreveure un aparell de reble irregular, amb cantonades ben formades.

En el seu estat actual es fa difícil precisar una data per a aquest edifici, força senzill, que en qualsevol cas és una obra rural, i potser arcaïtzant, probablement construïda dins el segle XI, sense excloure, però, cap altra hipòtesi cronològic

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Al llarg dels anys he tingut ocasió de trobar-me amb vehicles que s'enduien teules i material de masies, esglésies,..., no he llegit mai que les forces de l'ordre públic, m'hagin aturat  cap. 

L’abandó del Patrimoni Històric de Catalunya, només s’explica per l’odi visceral vers Catalunya  per part del REINO DE ESPAÑA


dimecres, 5 de febrer del 2025

ESGLÉSIA D’AGULLÓ, ADVOCADA A SANT MATEU. ÀGER. LA NOGUERA.

 

L’església d’Agulló,  al terme d’Àger, a la comarca de la Noguera, és un temple del segle XIX,  de planta rectangular amb porta a ponent, d'arc de mig punt.


Òcul d'il·luminació del cor, campanar de cadireta de dues plantes amb tres obertures i dues campanes a la façana principal, que ha estat arrebossada i blanquejada.

La coberta superior de teula àrab i la part superior van ser reconstruïts.

Els murs són de carreus reblats.

Ens agradarà, si existeixen, rebre imatges dels Goigs i del interior de l’Església a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim Àger, en temps dels romans,  el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a  fortificació: «fossas aggere explere»

hhttps://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE PEDRA. ÀGER. LA NOGUERA.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-pedra-ager

La primitiva església de la Mare de Déu de Pedra es troba adossada al santuari modern, situat al N de la vila d’Àger, en un contrafort de la serra del Montsec.


L’antiga església castral esdevingué ermita al segle XIII; a partir de la segona meitat d’aquesta centúria es documenten força deixes testamentàries adreçades a Santa Maria de Pedra, com els 12 diners que li llegà Avinyonet el 1272. Això és el que sembla desprendre’s també d’una notícia de l’any 1336 segons la qual l’abat d’Àger Hug de Cervelló comprà un hort a Bernat Llop, donat de l’església de Pedra. El rector de Sant Vicenç d’Àger tenia l’obligació des del segle XIV d’acudir en processó un dissabte del mes de maig a la capella de Pedra. Amb el temps es convertí en el santuari marià principal de la vall d’Àger i ja al segle XV s’hi col·locà una bella imatge de pedra policromada, que malauradament fou destruïda durant la guerra civil de 1936-39; només se n’ha conservat fragments de l’original i una rèplica que fou entronitzada en el santuari els anys cinquanta.

El que avui podem contemplar a Pedra és el gran casal del santuari dels segles XVII-XVIII, que té adossada com una estança més l’antiga capella romànica, abandonada, l’entrada de la qual es tapià arran del despreniment d’una roca que esventrà la volta. Com en el cas d’Oroners, aquest tipus de despreniments s’han degut produir en distintes èpoques. Fa pocs anys es produí el darrer, sense conseqüències greus, malgrat que va malmetre parts del santuari modern. Els darrers anys s’ha obert novament l’accés tapiat i s’ha restaurat la volta.

L’església primitiva presenta una planta força peculiar actualment, a causa de les reformes que ha patit.

 Es tracta d’un temple d’una sola nau, amb capçalera orientada a llevant, però amb una testera recta que ressalta externament. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil semicircular amb dos arcs torals. De les finestres primitives, no en resta res. La que es conserva en el mur meridional és moderna. Tampoc l’accés actual no és original. Dins l’església criden l’atenció les fornícules buidades al mur septentrional, segurament disposades per a les ofrenes. Unes són quadrangulars i d’altres triangulars i es troben a una certa alçada del terra.

Segons que es desprèn de les diferències en els paraments dels murs, l’església de Pedra és un edifici del segle XI, remodelat al segle XII, quan es degué procedir a remodelar la capçalera i possiblement s’afegiren els arcs torals.

https://www.guimera.blog/tribuna/santuari-de-la-madre-de-deu-de-pedra-ager-la-noguera-lleida/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-la-mare-de-deu-de-pedra-ager-la.html

 El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Quan al topònim Àger, en temps dels romans,  el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a  fortificació: «fossas aggere explere»

hhttps://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional


CAPELLA DEL CASTELL DE MONTLLÉO, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA, PER LA INFLUÈNCIA HERÈTICA DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA DEL REINO DE ESPAÑA. ÀGER.

 



L’any 1265 Ramon d’Àger feia donació a aquesta capella del delme de Montlleó i de quatre maials d’oli per a la lluminària de l’altar de la Verge. Per la seva banda, l’abat d’Àger s’obligava que s’hi cantés i s’hi celebrés missa tots els diumenges.

L’església funcionà com a ermita de la parròquia de Sant Vicenç d’Àger. Sabem que s’hi anava des de la vila d’Àger un dels quatre dissabtes del mes de maig, per tal de beneir el terme, com documentem al segle XV. Les tres ermites restants, a les quals s’anava, eren la de la Trinitat de la Régola, la Mare de Déu de Pedra i l’ermita de Santa Helena o de la Bassa de la Creu.

Es conserva encara, en mans d’un particular, la imatge de la Verge de Montlleó, una talla policromada de fusta del segle XV d’una marededéu coronada portant el Nen Jesús, vestida amb túnica i un mantell que li cobreix la testa. Ens agraarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

Lleida és una de les províncies on hi ha un major nombre d'imatges de la Marededéu d’advocació desconeguda

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Quan al topònim Àger, en temps dels romans,  el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a  fortificació: «fossas aggere explere»

hhttps://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional


ERMITA DE LA SANTA CREU O SANTA ELENA. ÀGER. LA NOGUERA

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-creu-o-santa-helena-ager

Antiga capella del terme d’Àger situada entre la vila i el poble d’Agulló. Avui és coneguda amb el nom de santuari de la Vasa de la Vera Creu o Santa Helena. Els seus orígens són molt antics. Ja es documenta en el testament sacramental del difunt Exabel, senyor de Pedra, de l’any 1059. També s’esmenta en el testament de Pere Exabel del 1145, el qual féu una donació d’un trull ad Sancta Cruce. Des del segle XIV es documenten les processons que la parròquia de Sant Vicenç d’Àger hi feia al mes de maig.

https://guimera.blog/coneixer/ermita-de-santa-elena-d%E2%80%99ager-la-noguera/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-santa-helena-ager-noguera-lleida.html

L'ermita se situava en un dels extrems del terme d'Àger. Les altres tres esglésies que marcaven el terme eren Santa Maria de Montlleó, Santa Maria de Pedra i la Santíssima Trinitat de la Règola.

https://elromanic.wordpress.com/2018/09/22/santa-maria-de-montlleo-ager/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-pedra-ager

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/02/ermita-de-la-trinitat-ager-la-noguera.html

Identifiquem Santa Elena amb l'ermita que apareix documentada com de la Santa Creu en diferents documents del segle XIII. Un dels documents és el testament de Berenguera, filla de Ramon d'Àger, de 18 d'agost de 1277, en el qual la testadora fa diverses deixes a la totalitat de les capelles de la Vall d'Àger. També apareix documentada l'any 1241, en el testament de Maria, filla d'Andreu Romà. Era una capella depenent de Sant Vicenç d'Àger, encara al segle XVIII.

El 1970 els veïns impulsen la restauració de l'ermita i és portada a terme per Fermín Porta Dòria.


Quan al topònim Àger, en temps dels romans,  el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a  fortificació: «fossas aggere explere»

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121




dissabte, 1 de febrer del 2025

IN MEMORIAM. MAREDEDÉU DE LLORET SALVATGE. AMER.LA SELVA

 

Lloret,   de LAURËTUM derivat  col·lectiu  del llatí  LAURUS , nom de l'arbre Laurus nobilis.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34301

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-agusti-de-lloret-salvatge-amer

La marededéu de Lloret Salvatge, de fusta, ha desaparegut, però hom la coneix gràcies a una fotografia .

 


 Amb una policromia que devia ésser posterior, l’estat de conservació ja era minvat per algunes pèrdues, a part d’altres erosions. Bé que la indumentària (túniques i mantells), la composició (gairebé simètrica, amb els gestos i la rigidesa habituals, etc) i els elements iconogràfics responen als dels exemplars romànics, els trets facials de les dues figures, amb pretensions de versemblança, i intentant defugir els esquematismes, denoten un moment estilístic posterior al romànic. Així ho fan pensar també alguns detalls dels plecs, com les línies en V de les cames de la Mare, encartonades. Sembla que es tracta, doncs, d’una obra de caràcter popular, que seguia esquemes anteriors i de molt èxit durant segles, malgrat que hom l’ha considerada romànica, i dins l’anomenat “tipus bizantí”.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català pe assolir la seva llibertat nacional.