https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-pedra-ager
La primitiva església de la Mare de Déu de Pedra es troba adossada al
santuari modern, situat al N de la vila d’Àger, en un contrafort de la serra
del Montsec.
L’antiga església castral esdevingué ermita al segle XIII; a partir de la
segona meitat d’aquesta centúria es documenten força deixes testamentàries
adreçades a Santa Maria de Pedra, com els 12 diners que li llegà Avinyonet el
1272. Això és el que sembla desprendre’s també d’una notícia de l’any 1336
segons la qual l’abat d’Àger Hug de Cervelló comprà un hort a Bernat Llop,
donat de l’església de Pedra. El rector de Sant Vicenç d’Àger tenia l’obligació
des del segle XIV d’acudir en processó un dissabte del mes de maig a la capella
de Pedra. Amb el temps es convertí en el santuari marià principal de la vall
d’Àger i ja al segle XV s’hi col·locà una bella imatge de pedra policromada,
que malauradament fou destruïda durant la guerra civil de 1936-39; només se
n’ha conservat fragments de l’original i una rèplica que fou entronitzada en el
santuari els anys cinquanta.
El que avui podem contemplar a Pedra és el gran casal del santuari dels
segles XVII-XVIII, que té adossada com una estança més l’antiga capella
romànica, abandonada, l’entrada de la qual es tapià arran del despreniment
d’una roca que esventrà la volta. Com en el cas d’Oroners, aquest tipus de
despreniments s’han degut produir en distintes èpoques. Fa pocs anys es produí
el darrer, sense conseqüències greus, malgrat que va malmetre parts del
santuari modern. Els darrers anys s’ha obert novament l’accés tapiat i s’ha
restaurat la volta.
L’església primitiva presenta una planta força peculiar actualment, a causa
de les reformes que ha patit.
Es tracta d’un temple d’una sola nau, amb
capçalera orientada a llevant, però amb una testera recta que ressalta
externament. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil semicircular amb
dos arcs torals. De les finestres primitives, no en resta res. La que es
conserva en el mur meridional és moderna. Tampoc l’accés actual no és original.
Dins l’església criden l’atenció les fornícules buidades al mur septentrional,
segurament disposades per a les ofrenes. Unes són quadrangulars i d’altres
triangulars i es troben a una certa alçada del terra.
Segons que es desprèn de les diferències en els paraments dels murs,
l’església de Pedra és un edifici del segle XI, remodelat al segle XII, quan es
degué procedir a remodelar la capçalera i possiblement s’afegiren els arcs
torals.
https://www.guimera.blog/tribuna/santuari-de-la-madre-de-deu-de-pedra-ager-la-noguera-lleida/
https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-la-mare-de-deu-de-pedra-ager-la.html
El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
Quan al topònim Àger, en temps dels romans, el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a fortificació: «fossas aggere explere»
hhttps://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
