Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dissabte, 28 de febrer del 2015
SANT MARTÍ DE JAFRE. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
La Marisa Ciria Gorina publica fotografíes de l’església parroquial de Jafre, advocada a Sant Martí, a l’Empordanet de la que ens diu la fitxa tècnica; edifici d'una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. L'interior posseeix voltes de llunetes amb diversitat de motllures ornamentals. A la façana de ponent hi ha la portada rectangular amb pilastres i un fris decoratius de tema geomètric que ressegueix els muntants i la llinda. Un altre fris geomètric decora l'entaulament sobre el qual, entre dos pinacles en forma de grans copes hi ha una fornícula que emmarca un plafó amb la característica escena de la vida del patró (Sant Martí dalt del cavall partint-se la capa amb un pobre) esculpit en baix-relleu i de factura molt popular, marcadament ingènua. Més amunt, dins un ressalt orlat, hi ha gravat l'any 1825. Un rosetó completa aquest conjunt. L'arrebossat de la façana és molt malmenat; presenta rastres d'esgrafiat de tema geomètric. La torre cloquer es dreça sobre l'angle SW del temple. Té la base quadrada i el cos superior octagonal amb quatre arcades apuntades i coronament de balustrada, pinacles i arcs exempts formant creueria. L'aparell és de pedres sense treballar i carreus angulars; el campanar es construí amb carreus ben escairats. Al mur septentrional s'hi observa algun testimoni dels murs del castell medieval veí.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dijous, 26 de febrer del 2015
CASTELL DE VULPELLAC. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Retratava – amb força dificultat - la façana del Castell de Vulpellac, la descripció tècnica ens diu que l’edifici té tres cossos que s'estructuren al voltant d'un pati trapezial, tancat al costat Sud per la capella – ara església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa - , antigament era voltat d'un recinte murallat, del qual n'han pervingut només alguns fragments.
L'edifici del castell és de dues plantes. El cos de ponent és cobert per una teulada a dues vessants, i la resta és rematat per merlets rectangulars (que abans de l'última restauració eren esglaonats). La major part de finestres són d'estil gòtic, amb arquets trilobulats, i responen també a la restauració esmentada, en què s'aprofitaren elements gòtics preexistents per refer uns finestrals que havien estat remodelats al segle XVIII. Altres finestres, de finals del XV o del segle XVI, són de tipus conopial o ja plenament renaixentistes, com la que hi ha a la façana oriental amb la inscripció "ego sum qui pecavi-1533-Miquel Sarriera", frase que es repeteix en molts altres llocs del castell. A l'ala W trobem la sala major, coberta amb arcs diafragma i enteixinat. En una galeria d'aquesta sala encara es conserva part del paviment, que combina conjunts de quatre rajoles amb els escuts dels Sarriera, els Rocabertí, els Biure i la llegenda esmentada: "ego sum qui pecavi-1533", a més d'altres rajoles amb sanefes blaves. A tocar aquesta sala, al costat Sud, hi ha la torre mestra, que conserva l'estructura dels segles XIII-XIV, sobre una base on hi ha restes d'opus spicatum.
El castell fou reformat al segle XVIII.
Fa uns anys va ser adquirit per la família Valls Taberner, que el restaurà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'edifici del castell és de dues plantes. El cos de ponent és cobert per una teulada a dues vessants, i la resta és rematat per merlets rectangulars (que abans de l'última restauració eren esglaonats). La major part de finestres són d'estil gòtic, amb arquets trilobulats, i responen també a la restauració esmentada, en què s'aprofitaren elements gòtics preexistents per refer uns finestrals que havien estat remodelats al segle XVIII. Altres finestres, de finals del XV o del segle XVI, són de tipus conopial o ja plenament renaixentistes, com la que hi ha a la façana oriental amb la inscripció "ego sum qui pecavi-1533-Miquel Sarriera", frase que es repeteix en molts altres llocs del castell. A l'ala W trobem la sala major, coberta amb arcs diafragma i enteixinat. En una galeria d'aquesta sala encara es conserva part del paviment, que combina conjunts de quatre rajoles amb els escuts dels Sarriera, els Rocabertí, els Biure i la llegenda esmentada: "ego sum qui pecavi-1533", a més d'altres rajoles amb sanefes blaves. A tocar aquesta sala, al costat Sud, hi ha la torre mestra, que conserva l'estructura dels segles XIII-XIV, sobre una base on hi ha restes d'opus spicatum.
El castell fou reformat al segle XVIII.
Fa uns anys va ser adquirit per la família Valls Taberner, que el restaurà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dimecres, 25 de febrer del 2015
ORATORI DE SANT FELIP NERI. BARCELONA.
El Camil Roig Pardos, publica una fotografia de la façana de l’Oratori de Sant Felip Neri, al carrer Sol, 2 ( Gràcia ). Barcelona.
Llegia que el Josep Artigas i Ramoneda (1839-. 1912 ) va ser l’autor d’aquest edifici d’estil neobarroc dels anys 1891-94, ampliat deu anys després pel mateix arquitecte.
Inspirada en l'església barroca de Sant Felip Neri, situada al xamfrà de la Plaça de Sant Felip Neri amb el Carrer de la Palla, de Barcelona.
Retratava també la placa que explica que Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911), s’inspirava en aquest edifici cremat a durant la setmana tràgica de l’any 1909, en la seva obra;
L’església cremada
Jo mai havia oït una Missa com aquella. La volta de la iglésia esgalabrada, les parets fumades i escrostonades, els altars destruïts, absents, sobretot aquell gran buit negre al fons on fou l'altar major, la solera invisible sota la pols de la runa, cap banc per a seure, i tothom dret o agenollat de cara a una mesa de fusta amb un Sant Crist damunt i un torrent de sol entrant per l'esgalabrat de la volta amb una munió de mosques dansant en la llum crua que aclaria tota l’església i feia semblar que oíem la Missa al mig del carrer. El sol queia de ple en la mesa de fusta on el capellà, pobrament ornamentat, celebrava; mentres en el cor, sense barana, cantaven els altres, arrambats a la paret per a no caure endavant...
Jo mai havia oït una missa com aquella. El Sacrifici era allí present, viu i sagnant, com si el Crist tornés a morir pels homes, i altra vegada en el Cenacle hagués deixat el seu Cos i la seva Sang en el Pa i en el Vi. El Pa i el Vi semblaven fets de fresc: l'Hòstia semblava palpitar, i el vi, a l'ésser abocat al calze a la llum del sol, semblava sang que rajava... Jo mai havia oït una Missa com aquella.
I estic ben cert que tots érem allí, davant del Sacrifici celebrat en la pobra mesa de fusta blanca, davant del Crist maltractat, que era tot son ornament entre la pols i la runa i el vent i el sol que entraven, i sentint encara entorn nostre el rastre de destrucció i blasfèmia que tan de poc havien passat per aquell mateix aire, on ara tornava a fer-se present el Sacrifici, el sentíem com mai l'haguéssim sentit i ens penetrava amb una virtut nova i actual, com sols poguessin haver-la experimentada els primers cristians perseguits i amagats en un recó de les catacumbes, delitant-se majorment entre el perill i la negació, en la iniciació del Misteri redemptor...
I llavors m'assaltà el pensament, el sentiment, de que la Missa sempre hauria d'oferir-se aixís, tremolant, i me semblà que després d'oferir el Sacrifici, el capellà se girava de cara a la gent que anaven entrant encara pel portal sense porta, la gent del carrer, corpresos al passar de veure al descobert la celebració del Sant Misteri i aturant-s'hi encantats; que el capellà ─dic─ se girava i deia, cridant, a la gentada:
«Entreu, entreu, la porta és ben oberta; vosaltres mateixos us l'heu oberta amb el foc i el ferro de l'odi: i ara heus aquí que trobeu a dintre el Misteri més gran de l'Amor rediviu. Destruint l’església heu restaurat la l’església, la que es fundà per a vosaltres, els pobres, els oprimits, els desesperats... I com ara la vèieu tancada, enriquida per dintre, emparada pels qui hi venien a dormir el seu cor en la pau de les tenebres, vosaltres, amb la vostra pobresa i la vostra rebel•lió i la vostra desesperació, n'heu envestit la porta, i en els murs tan ferms heu obert la bretxa, i us l'heu reconquistada. I a nosaltres, els seus ministres, heu tornat, amb la persecució, l'antiga dignitat, i a la nostra paraula l'eficàcia amb la vostra blasfèmia, i al Misteri de la Sang una virtut ja quasi desconeguda, amb la sang nova que s'ha vessat en la lluita. Que és estrany! El foc ha construït, la blasfèmia ha purificat, l'odi al Crist ha reinstaurat al Crist en sa casa... Aneu-hi entrant, aneu-hi entrant; aquí el trobareu com encara no el coneixíeu, com Ell és en vida i veritat, com Ell vol ésser conegut pertot, i sobretot, per vosaltres...»
Quan astorada, eh?, s'hauria quedat la gent, quant muda i bocabadada, si el capellà s'hagués girat sobtadament dient-los aquestes o semblants paraules! I jo estic en que les digué, o que tals paraules estaven en els aires d'aquella iglésia cremada; perquè jo les vaig sentir, no sé com, però sí sé que em retrunyien per dintre, que m'eixordaven. Aixís, quan el moment august, el sacerdot alçà davant la gent l'Hòstia i el calze, el Crist se'm féu tan present, tan viu en el meu cor, que no puc dir-ho... Jo mai havia oït una Missa com aquella; i, en comparació, puc dir que mai havia oït Missa. [...]
Joan Maragall i Gorina
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que el Josep Artigas i Ramoneda (1839-. 1912 ) va ser l’autor d’aquest edifici d’estil neobarroc dels anys 1891-94, ampliat deu anys després pel mateix arquitecte.
Inspirada en l'església barroca de Sant Felip Neri, situada al xamfrà de la Plaça de Sant Felip Neri amb el Carrer de la Palla, de Barcelona.
Retratava també la placa que explica que Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911), s’inspirava en aquest edifici cremat a durant la setmana tràgica de l’any 1909, en la seva obra;
L’església cremada
Jo mai havia oït una Missa com aquella. La volta de la iglésia esgalabrada, les parets fumades i escrostonades, els altars destruïts, absents, sobretot aquell gran buit negre al fons on fou l'altar major, la solera invisible sota la pols de la runa, cap banc per a seure, i tothom dret o agenollat de cara a una mesa de fusta amb un Sant Crist damunt i un torrent de sol entrant per l'esgalabrat de la volta amb una munió de mosques dansant en la llum crua que aclaria tota l’església i feia semblar que oíem la Missa al mig del carrer. El sol queia de ple en la mesa de fusta on el capellà, pobrament ornamentat, celebrava; mentres en el cor, sense barana, cantaven els altres, arrambats a la paret per a no caure endavant...
Jo mai havia oït una missa com aquella. El Sacrifici era allí present, viu i sagnant, com si el Crist tornés a morir pels homes, i altra vegada en el Cenacle hagués deixat el seu Cos i la seva Sang en el Pa i en el Vi. El Pa i el Vi semblaven fets de fresc: l'Hòstia semblava palpitar, i el vi, a l'ésser abocat al calze a la llum del sol, semblava sang que rajava... Jo mai havia oït una Missa com aquella.
I estic ben cert que tots érem allí, davant del Sacrifici celebrat en la pobra mesa de fusta blanca, davant del Crist maltractat, que era tot son ornament entre la pols i la runa i el vent i el sol que entraven, i sentint encara entorn nostre el rastre de destrucció i blasfèmia que tan de poc havien passat per aquell mateix aire, on ara tornava a fer-se present el Sacrifici, el sentíem com mai l'haguéssim sentit i ens penetrava amb una virtut nova i actual, com sols poguessin haver-la experimentada els primers cristians perseguits i amagats en un recó de les catacumbes, delitant-se majorment entre el perill i la negació, en la iniciació del Misteri redemptor...
I llavors m'assaltà el pensament, el sentiment, de que la Missa sempre hauria d'oferir-se aixís, tremolant, i me semblà que després d'oferir el Sacrifici, el capellà se girava de cara a la gent que anaven entrant encara pel portal sense porta, la gent del carrer, corpresos al passar de veure al descobert la celebració del Sant Misteri i aturant-s'hi encantats; que el capellà ─dic─ se girava i deia, cridant, a la gentada:
«Entreu, entreu, la porta és ben oberta; vosaltres mateixos us l'heu oberta amb el foc i el ferro de l'odi: i ara heus aquí que trobeu a dintre el Misteri més gran de l'Amor rediviu. Destruint l’església heu restaurat la l’església, la que es fundà per a vosaltres, els pobres, els oprimits, els desesperats... I com ara la vèieu tancada, enriquida per dintre, emparada pels qui hi venien a dormir el seu cor en la pau de les tenebres, vosaltres, amb la vostra pobresa i la vostra rebel•lió i la vostra desesperació, n'heu envestit la porta, i en els murs tan ferms heu obert la bretxa, i us l'heu reconquistada. I a nosaltres, els seus ministres, heu tornat, amb la persecució, l'antiga dignitat, i a la nostra paraula l'eficàcia amb la vostra blasfèmia, i al Misteri de la Sang una virtut ja quasi desconeguda, amb la sang nova que s'ha vessat en la lluita. Que és estrany! El foc ha construït, la blasfèmia ha purificat, l'odi al Crist ha reinstaurat al Crist en sa casa... Aneu-hi entrant, aneu-hi entrant; aquí el trobareu com encara no el coneixíeu, com Ell és en vida i veritat, com Ell vol ésser conegut pertot, i sobretot, per vosaltres...»
Quan astorada, eh?, s'hauria quedat la gent, quant muda i bocabadada, si el capellà s'hagués girat sobtadament dient-los aquestes o semblants paraules! I jo estic en que les digué, o que tals paraules estaven en els aires d'aquella iglésia cremada; perquè jo les vaig sentir, no sé com, però sí sé que em retrunyien per dintre, que m'eixordaven. Aixís, quan el moment august, el sacerdot alçà davant la gent l'Hòstia i el calze, el Crist se'm féu tan present, tan viu en el meu cor, que no puc dir-ho... Jo mai havia oït una Missa com aquella; i, en comparació, puc dir que mai havia oït Missa. [...]
Joan Maragall i Gorina
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
COL•LEGI PÚBLIC JOSEP TORRES JONAMA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Fou el primer edifici a Palafrugell, pensat i construït exclusivament per a ús escolar, mercès a l'aportació del patrici Josep Torres i Jonama (Palafrugell, 26 de desembre de 1857 – Niça, 15 de desembre de 1946)
Va portar el projecte de construcció de les noves escoles directament d'Amèrica; el disseny del grup escolar s'inspirava en els models que aleshores es construïen als Estats Units. A banda d'aquest grup escolar de Palafrugell, Josep Torres i Jonama també va contribuir a la construcció de les escoles de Mont-ras, Pals i Regencós. El paleta que els va construir va ser Miquel Brias Torrent, de Palafrugell.
Les escoles de Palafrugell van ser inaugurades el 4 de juny de 1925 amb la presència del rei d'Espanya, Alfons XIII.
El 15 d'octubre de 1964 el que eren dues escoles nacionals separades a tots els efectes van quedar fusionades en una única agrupació escolar, es constituïa així de manera oficial l'Agrupació Escolar Josep Torres Jonama. El nom «Torres Jonama» l'havien proposat, professors i professores, nou anys enrere en la sessió conjunta de 27 de juny de 1955.
Durant el curs 1967-1968 es van posar en funcionament a l'escola els serveis de menjador i transport escolar. En els primers anys de la dècada dels anys setanta es van portar a terme importants millores d'infraestructura, es va ampliar l'escola amb un nou edifici i es van rebre diferents partides de material.
Durant el curs 1992-1993 es van rehabilitar els pavellons vells.
L'any 2000 es va commemorar el 75è aniversari de l'escola.
Trobava un magnífic treball de Gemma Domènech i Casadevall ‘Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar’ , quina lectura us recomano.
http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471
Imatges de les escoles podreu veure-les a les p`gines 105-106 d’aquest pdf
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
http://www20.gencat.cat/docs/Patrimoni/pdf/00_Xarxa%20de%20Municipis%20Indians.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Va portar el projecte de construcció de les noves escoles directament d'Amèrica; el disseny del grup escolar s'inspirava en els models que aleshores es construïen als Estats Units. A banda d'aquest grup escolar de Palafrugell, Josep Torres i Jonama també va contribuir a la construcció de les escoles de Mont-ras, Pals i Regencós. El paleta que els va construir va ser Miquel Brias Torrent, de Palafrugell.
Les escoles de Palafrugell van ser inaugurades el 4 de juny de 1925 amb la presència del rei d'Espanya, Alfons XIII.
El 15 d'octubre de 1964 el que eren dues escoles nacionals separades a tots els efectes van quedar fusionades en una única agrupació escolar, es constituïa així de manera oficial l'Agrupació Escolar Josep Torres Jonama. El nom «Torres Jonama» l'havien proposat, professors i professores, nou anys enrere en la sessió conjunta de 27 de juny de 1955.
Durant el curs 1967-1968 es van posar en funcionament a l'escola els serveis de menjador i transport escolar. En els primers anys de la dècada dels anys setanta es van portar a terme importants millores d'infraestructura, es va ampliar l'escola amb un nou edifici i es van rebre diferents partides de material.
Durant el curs 1992-1993 es van rehabilitar els pavellons vells.
L'any 2000 es va commemorar el 75è aniversari de l'escola.
Trobava un magnífic treball de Gemma Domènech i Casadevall ‘Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar’ , quina lectura us recomano.
http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471
Imatges de les escoles podreu veure-les a les p`gines 105-106 d’aquest pdf
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
http://www20.gencat.cat/docs/Patrimoni/pdf/00_Xarxa%20de%20Municipis%20Indians.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dimarts, 24 de febrer del 2015
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. PALS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
El Joan Quisapquè publica una fotografia de l’església parroquial de Pals, advocada a Sant Pere , la descripció tècnica ens diu que és un temple gòtic d'una nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements de l’anterior església romànica. És coberta enterament amb volta de creueria, a la nau dividida en tres crugies per arcs torals apuntats; hi ha un cor, també amb volta de creueria, i capelles laterals gòtiques més tardanes. Les claus de volta i les impostes són esculpides. A l'absis hi ha tres grans finestrals gòtics. Al frontis hi ha una rosassa amb decoració calada, gòtica, però la portada és d'època posterior, barroca popular: frontó corbat, pinacles amb boles ornamentals i fornícula amb una imatge de pedra del patró, amb abillament papal, de caire molt popular. El campanar, quadrat i amb arcades de mig punt, sobre l'angle NW de l'edifici i un terrabastall alçat sobre la volta són afegitons tardans. El ràfec de la teulada presenta decoració pintada. L'església és construïda amb carreus ben escairats, de gres.
Tenen a Pals un altre temple, en aquest cas del ‘ saber’ del que no se’n diu gaire cosa – ni a la pàgina ‘Oficial’ de l’escola.
Fou el primer edifici a Pals , pensat i construït exclusivament per a ús escolar, mercès a l'aportació del patrici Josep Torres i Jonama (Palafrugell, 26 de desembre de 1857 – Niça, 15 de desembre de 1946).
Va portar el projecte de construcció de les noves escoles directament d'Amèrica; el disseny del grup escolar s'inspirava en els models que aleshores es construïen als Estats Units. A banda d'aquest grup escolar de Pals , Josep Torres i Jonama també va contribuir a la construcció de les escoles de Palafrugell Mont-ras, i Regencós. El paleta que els va construir va ser Miquel Brias Torrent, de Palafrugell.
Trobava un magnífic treball de Gemma Domènech i Casadevall ‘Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar’ , quina lectura us recomano.
http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Tenen a Pals un altre temple, en aquest cas del ‘ saber’ del que no se’n diu gaire cosa – ni a la pàgina ‘Oficial’ de l’escola.
Fou el primer edifici a Pals , pensat i construït exclusivament per a ús escolar, mercès a l'aportació del patrici Josep Torres i Jonama (Palafrugell, 26 de desembre de 1857 – Niça, 15 de desembre de 1946).
Va portar el projecte de construcció de les noves escoles directament d'Amèrica; el disseny del grup escolar s'inspirava en els models que aleshores es construïen als Estats Units. A banda d'aquest grup escolar de Pals , Josep Torres i Jonama també va contribuir a la construcció de les escoles de Palafrugell Mont-ras, i Regencós. El paleta que els va construir va ser Miquel Brias Torrent, de Palafrugell.
Trobava un magnífic treball de Gemma Domènech i Casadevall ‘Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar’ , quina lectura us recomano.
http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
QUE EN SABEU DE LES ANTIGUES ESCOLES DE TORRENT, ARA CASA DE LA VILA?. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
De Torrent, llegia Municipi de l’Empordanet , estès als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent , tributària del Daró per la dreta, a l’W del massís de Begur.
Em cridava l’atenció l’edifici de la Casa de la Vila, que identificava com el de les ‘ antigues escoles’ , des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); com una dada per a reflexionar, en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.
Demanava a l’Ajuntament informació relativa a la data en que s’aixecava aquesta escola, el seu autor, la data en que deixava d’exercir com a centre escolar, i si és el cas, l’autor del projecte de ‘transformació’.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Em cridava l’atenció l’edifici de la Casa de la Vila, que identificava com el de les ‘ antigues escoles’ , des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); com una dada per a reflexionar, en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.
Demanava a l’Ajuntament informació relativa a la data en que s’aixecava aquesta escola, el seu autor, la data en que deixava d’exercir com a centre escolar, i si és el cas, l’autor del projecte de ‘transformació’.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
POSEM QUE PARLO DE PALAU-SATOR. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Llegia en relació a Palau-sator Municipi de l’Empordanet, estès a la plana al•luvial empordanesa, a la dreta del Daró, prop de la costa.
Havia fet articles sobre la ‘torre de les hores’, i l’església de Sant Pere, i estic a l’espera de tenir dades de l’autor de les edifici de les ‘ escoles velles’ que és avui la seu de la Casa de la Vila.
Retratava una de les fonts monumentals que alimentaven uns safarejos públics.
La visita d’aquests petits nuclis hauria de tenir ‘compensacions fiscals’, - només com a proposta, estem en any electoral – un 1% de la base liquidable.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Havia fet articles sobre la ‘torre de les hores’, i l’església de Sant Pere, i estic a l’espera de tenir dades de l’autor de les edifici de les ‘ escoles velles’ que és avui la seu de la Casa de la Vila.
Retratava una de les fonts monumentals que alimentaven uns safarejos públics.
La visita d’aquests petits nuclis hauria de tenir ‘compensacions fiscals’, - només com a proposta, estem en any electoral – un 1% de la base liquidable.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. PALAU-SATOR. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Cercava l'església de Sant Pere de Palau-sator, que curiosament es troba situada fora de l'antic nucli fortificat de la població, a la banda de migdia, on és el darrer edifici.
La descripció tècnica ens explica; edifici d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular. La façana principal es troba situada a ponent; s'hi obre una porta d'accés, amb dos arcs de mig punt, sense llinda ni timpà. Al centre d'aquesta façana hi ha una petita obertura d'arc de mig punt, de doble esqueixada. La nau es cobreix amb volta apuntada. El temple conserva vestigis de la seva fortificació; a la banda de migdia hi ha un mur sobrepujat amb espitlleres.
Havia retratat abans un altre ‘temple’ en aquest cas del coneixement, l’edifici de l’Ajuntament, que s’aixecava als anys 30 com escoles, i que a darreries del segle XX, s’arranjava per la nova destinació com a Casa de la Vila, quan demanava informació sobre el seu autor, em contestaven que no en tenien constància, i pel que fa al projecte de rehabilitació no n’esmentaven tampoc l’arquitecte.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens explica; edifici d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular. La façana principal es troba situada a ponent; s'hi obre una porta d'accés, amb dos arcs de mig punt, sense llinda ni timpà. Al centre d'aquesta façana hi ha una petita obertura d'arc de mig punt, de doble esqueixada. La nau es cobreix amb volta apuntada. El temple conserva vestigis de la seva fortificació; a la banda de migdia hi ha un mur sobrepujat amb espitlleres.
Havia retratat abans un altre ‘temple’ en aquest cas del coneixement, l’edifici de l’Ajuntament, que s’aixecava als anys 30 com escoles, i que a darreries del segle XX, s’arranjava per la nova destinació com a Casa de la Vila, quan demanava informació sobre el seu autor, em contestaven que no en tenien constància, i pel que fa al projecte de rehabilitació no n’esmentaven tampoc l’arquitecte.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dilluns, 23 de febrer del 2015
ESCOLA D'ARTS I OFICIS. MANRESA. BAGES. CATALUNYA
Amadalvarez publica una fotografia de l’Escola d'Arts i Oficis, antic Col•legi dels Infants de Manresa, obra d'Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914) realitzat entre 1901 i 1911, el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916), en feu la solemne benedicció.
La descripció tècnica ens diu ; Edifici de planta rectangular amb dues ales laterals i un cos més ampli coincident amb el tram central de la façana que contenia l'escala d'accés al segon pis. Consta de dues plantes en el cos central i en una ala i de tres en l'ala esquerra, tercer pis que dóna a un terrat el qual porta a unes altres dependències. La façana principal tenia 46 metres de llarg, i en ella es mostra la divisió interna dels dos pisos - molt alts- gràcies a les finestres. Tant la cornisa com el contorn de totes les obertures estan remarcades pel treball amb diferent material. Té un pati posterior amb façanes plenes de vidres que contribueixen a donar llum a l'edifici.
L'any 1982 esdevé seu de l’escola d’Arts i Oficis de Manresa, aleshores es començaren a treballar els cursos i tallers monogràfics dedicats a vitrall, ceràmica, torn, gravat, serigrafia, dibuix, pintura, fotografia, tapís..
Posteriorment esdevingué la separació dels oficis i de les arts amb la nova definició de l'Escola. També arribà la ubicació definitiva en l'actual Capella de l'antic Col•legi dels Infants.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu ; Edifici de planta rectangular amb dues ales laterals i un cos més ampli coincident amb el tram central de la façana que contenia l'escala d'accés al segon pis. Consta de dues plantes en el cos central i en una ala i de tres en l'ala esquerra, tercer pis que dóna a un terrat el qual porta a unes altres dependències. La façana principal tenia 46 metres de llarg, i en ella es mostra la divisió interna dels dos pisos - molt alts- gràcies a les finestres. Tant la cornisa com el contorn de totes les obertures estan remarcades pel treball amb diferent material. Té un pati posterior amb façanes plenes de vidres que contribueixen a donar llum a l'edifici.
L'any 1982 esdevé seu de l’escola d’Arts i Oficis de Manresa, aleshores es començaren a treballar els cursos i tallers monogràfics dedicats a vitrall, ceràmica, torn, gravat, serigrafia, dibuix, pintura, fotografia, tapís..
Posteriorment esdevingué la separació dels oficis i de les arts amb la nova definició de l'Escola. També arribà la ubicació definitiva en l'actual Capella de l'antic Col•legi dels Infants.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
NECRÒPOLIS MEDIEVAL DE L’ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE CANAPOST. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, a veure i retratar, la necròpolis medieval situada al costat i la posterior de l’església parroquial de dues naus, advocada a Sant Esteve de Canapost.
El jaciment es troba al nucli urbà de Canapost i el conformen l'església de Sant Esteve i la seva necròpolis, redescoberta de manera accidental entre els anys 1981 i 1983, durant la realització d'unes obres de rebaix del terreny que van destruir una part important de la necròpolis i van deixar al descobert nombrosos fragments de sarcòfags de coberta plana i a doble vessant. És cert que anteriorment, l'any 1977, ja s'havien fet uns rebaixos de terra mecànics a la zona est de l'església que havien malmès una part important de la necròpolis i que el 1955-56, durant unes obres de restauració, aparegueren cobertes de sarcòfag a tocar del mur meridional de l'església; en una d'aquestes cobertes hi havia una creu llatina esculpida en baix relleu, mentre que en altres hi aparegueren cassoletes i recs artificials gravats. En relació amb les tombes, però fora de context arqueològic, aparegueren també algunes pedres amb forma de quart de cercle, ben tallades però mal allisades. D'altra banda cal també tenir ben present que a tot el nucli, inclòs el solar de l'església, apareix abundant material superficial d'època romana que molts autors atribueixen a una important vil•la nascuda en època baix republicana i amb una llarga perdurabilitat (jaciment conegut com Mas Saló, NOLLA; CASAS, 1984: 140-141). Això permet suposar que, en realitat, l'espai religiós que es descriurà a continuació podia tenir els seus orígens dins de la vil•la romana, tot i que com es veurà també el subsòl de l'església només conserva restes a partir de l'Alta Edat Mitjana. Per tant hi hauria, molt probablement, una continuïtat aproximada de població en el lloc de 2.000 anys aproximadament. La cronologia de les tombes aparegudes de manera accidental durant les diverses obres dutes a terme es presentava difícil de concretar. Alguns autors les dataven entre els segles V-VII per la similitud formal dels sarcòfags amb els apareguts als jaciments propers d'Empúries, Roses, Caldes de Malavella i la necròpolis del Mercadal de Girona, entre d'altres. Però tampoc es podia descartar que fossin d'una data posterior, ja que els sarcòfags de Canapost, a diferència dels paral•lels citats, no presentaven acroteris ni ressalts angulars (BADIA, 1989: 365); a més, en el període altmedieval, com indica Manuel Riu i Riu (Manresa, Bages, 25 de març de 1929- Sant Llorenç de Morunys, 2 de gener de 2011 ), es van reaprofitar sarcòfags de l'Antiguitat Tardana i se n'imitaren les formes (RIU 1981-1982: 39). Amb tots aquests antecedents sobre la taula, a finals de l'any 2003 el despreniment d'un mur de contenció va deixar al descobert nivells arqueològics de potència considerable, incident que va motivar la primera intervenció arqueològica a Sant Esteve de Canapost. Els treballs van consistir en la neteja del perfil, que va evidenciar la presència de diverses tombes i d'una sitja. Primer es va procedir a la realització de 4 sondejos i posteriorment, durant 2005, s'excavà tota l'àrea ocupada pel pati de l'església, tot i que en molts sectors no s'arribaren a esgotar els nivells arqueològics. Els principals resultats d'aquestes intervencions fan referència a l'extensa àrea de necròpolis medieval i moderna (fins inicis del segle XIX) vinculada a l'església parroquial. Cal dir que l'espai corresponent al pati de l'església no es correspon amb l'espai de l'antiga sagrera, que seria major (30 passes respecte als murs de l'església, segons la documentació medieval). Cap a llevant es podria conservar encara part del cementiri, però cap a altres direccions la deferència de cota indica que s'hi han realitzat rebaixos que han fet desaparèixer la hipotètica continuació de la sagrera. Aquestes espais afectats pels rebaixos corresponen, actualment, a finques privades. El cementiri medieval s'ha datat a partir dels segles IX-X, a jutjar per la tipologia de les tombes i per dos dels resultats de la datació mitjançant C14 que s'han efectuat (815 +/- 35 i 830 +/- 35. Aquesta primera fase documentada de la necròpolis coincideix amb el funcionament de l'església preromànica i les seves tombes s'ubiquen, principalment, a la part més propera al primer absis; les tipologies corresponen a sarcòfags monolítics (18 exemplars localitzats durant l'excavació més els sarcòfags apareguts amb anterioritat) i tombes de lloses amb capçalera diferenciada (31). Sembla que, pel que fa als sarcòfags, existeix una certa ordenació de les tombes en filades de nord a sud, l'una al costat de l'altra, mentre que les tombes de lloses formen filades d'est a oest. Al llarg de la resta de segles de l'Edat Mitjana el cementiri es continua utilitzant, tal i com ho demostra la superposició de tombes i el cas de quatre enterraments que contenien aixovars ceràmics datats en els segles XII-XIII, dos d'ells amb petxines de Sant Jaume. En aquests casos es parla ja de fosses simples o fosses amb coberta de lloses i també es tenen indicis d'una estructura complexa, tipus panteó, del segle XIII o posterior. Les tombes d'època moderna (un mínim de 73) eren de fossa simple i ocupaven sobretot l'esplanada sud situada davant de l'església preromànica. Aparegueren acompanyats de rosaris, monedes, anells trossos de teixits, etc. Destaca el cas de la tomba n. 140, excavada en fossa simple a la part de darrera dels absis (una zona poc freqüentada pels enterraments moderns, i per tant considerada marginal en aquest moment cronològic): l'individu es trobava en decúbit lateral i amb el braç esquerre projectat cap endavant, com si hagués estat llençat sense gaire cura i sense mortalla. Acompanyaven a l'esquelet un bol sencer de ceràmica vidrada capgirat sobre les costelles i un tresoret amb 42 monedes de plata del segle XVII (una d'elles de 1701). Els excavadors interpreten que es tracta d'un individu sense parents propers, enterrat a corre-cuita i amb les monedes amagades en algun lloc on van passar totalment desapercebudes pels individus que el varen sebollir. Altres troballes a destacar, a part de la necròpolis són: restes d'un petit forn anterior al segle IX-X (estava afectat per tombes altmedievals); una sitja globular de fons pla; dues bases de columna i dos capitells; varis fragments de murs d'època medieval i moderna; i un camí d'accés a l'església, construït en època moderna/inicis del segle XIX (molts dels enterraments moderns respecten el traçat d'aquest camí, situant-se a banda i banda). Les dades de l'excavació apunten a una cronologia de l'Alta Edat Mitjana per a la fase més antiga de la necròpolis, però no es pot descartar de tot que alguna de les tombes pugui correspondre a l'Antiguitat Tardana, vist el context general del jaciment que, com s'ha dit abans, sembla tenir una continuïtat des d'època romana. Per altra banda, el parament de la paret meridional de la capella preromànica aprofita fragments de sarcòfags, el que donaria una data "ante quem" del segle IX per a la necròpolis i no n'impossibilitaria uns orígens en l'Antiguitat Tardana.
Un cop finalitzades les intervencions, l'Ajuntament de Forallac ha adequat l'espai per fer-lo visitable protegint part del jaciment amb geotèxtil, graves i sauló, i habilitant un camí que recorre la necròpolis medieval.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El jaciment es troba al nucli urbà de Canapost i el conformen l'església de Sant Esteve i la seva necròpolis, redescoberta de manera accidental entre els anys 1981 i 1983, durant la realització d'unes obres de rebaix del terreny que van destruir una part important de la necròpolis i van deixar al descobert nombrosos fragments de sarcòfags de coberta plana i a doble vessant. És cert que anteriorment, l'any 1977, ja s'havien fet uns rebaixos de terra mecànics a la zona est de l'església que havien malmès una part important de la necròpolis i que el 1955-56, durant unes obres de restauració, aparegueren cobertes de sarcòfag a tocar del mur meridional de l'església; en una d'aquestes cobertes hi havia una creu llatina esculpida en baix relleu, mentre que en altres hi aparegueren cassoletes i recs artificials gravats. En relació amb les tombes, però fora de context arqueològic, aparegueren també algunes pedres amb forma de quart de cercle, ben tallades però mal allisades. D'altra banda cal també tenir ben present que a tot el nucli, inclòs el solar de l'església, apareix abundant material superficial d'època romana que molts autors atribueixen a una important vil•la nascuda en època baix republicana i amb una llarga perdurabilitat (jaciment conegut com Mas Saló, NOLLA; CASAS, 1984: 140-141). Això permet suposar que, en realitat, l'espai religiós que es descriurà a continuació podia tenir els seus orígens dins de la vil•la romana, tot i que com es veurà també el subsòl de l'església només conserva restes a partir de l'Alta Edat Mitjana. Per tant hi hauria, molt probablement, una continuïtat aproximada de població en el lloc de 2.000 anys aproximadament. La cronologia de les tombes aparegudes de manera accidental durant les diverses obres dutes a terme es presentava difícil de concretar. Alguns autors les dataven entre els segles V-VII per la similitud formal dels sarcòfags amb els apareguts als jaciments propers d'Empúries, Roses, Caldes de Malavella i la necròpolis del Mercadal de Girona, entre d'altres. Però tampoc es podia descartar que fossin d'una data posterior, ja que els sarcòfags de Canapost, a diferència dels paral•lels citats, no presentaven acroteris ni ressalts angulars (BADIA, 1989: 365); a més, en el període altmedieval, com indica Manuel Riu i Riu (Manresa, Bages, 25 de març de 1929- Sant Llorenç de Morunys, 2 de gener de 2011 ), es van reaprofitar sarcòfags de l'Antiguitat Tardana i se n'imitaren les formes (RIU 1981-1982: 39). Amb tots aquests antecedents sobre la taula, a finals de l'any 2003 el despreniment d'un mur de contenció va deixar al descobert nivells arqueològics de potència considerable, incident que va motivar la primera intervenció arqueològica a Sant Esteve de Canapost. Els treballs van consistir en la neteja del perfil, que va evidenciar la presència de diverses tombes i d'una sitja. Primer es va procedir a la realització de 4 sondejos i posteriorment, durant 2005, s'excavà tota l'àrea ocupada pel pati de l'església, tot i que en molts sectors no s'arribaren a esgotar els nivells arqueològics. Els principals resultats d'aquestes intervencions fan referència a l'extensa àrea de necròpolis medieval i moderna (fins inicis del segle XIX) vinculada a l'església parroquial. Cal dir que l'espai corresponent al pati de l'església no es correspon amb l'espai de l'antiga sagrera, que seria major (30 passes respecte als murs de l'església, segons la documentació medieval). Cap a llevant es podria conservar encara part del cementiri, però cap a altres direccions la deferència de cota indica que s'hi han realitzat rebaixos que han fet desaparèixer la hipotètica continuació de la sagrera. Aquestes espais afectats pels rebaixos corresponen, actualment, a finques privades. El cementiri medieval s'ha datat a partir dels segles IX-X, a jutjar per la tipologia de les tombes i per dos dels resultats de la datació mitjançant C14 que s'han efectuat (815 +/- 35 i 830 +/- 35. Aquesta primera fase documentada de la necròpolis coincideix amb el funcionament de l'església preromànica i les seves tombes s'ubiquen, principalment, a la part més propera al primer absis; les tipologies corresponen a sarcòfags monolítics (18 exemplars localitzats durant l'excavació més els sarcòfags apareguts amb anterioritat) i tombes de lloses amb capçalera diferenciada (31). Sembla que, pel que fa als sarcòfags, existeix una certa ordenació de les tombes en filades de nord a sud, l'una al costat de l'altra, mentre que les tombes de lloses formen filades d'est a oest. Al llarg de la resta de segles de l'Edat Mitjana el cementiri es continua utilitzant, tal i com ho demostra la superposició de tombes i el cas de quatre enterraments que contenien aixovars ceràmics datats en els segles XII-XIII, dos d'ells amb petxines de Sant Jaume. En aquests casos es parla ja de fosses simples o fosses amb coberta de lloses i també es tenen indicis d'una estructura complexa, tipus panteó, del segle XIII o posterior. Les tombes d'època moderna (un mínim de 73) eren de fossa simple i ocupaven sobretot l'esplanada sud situada davant de l'església preromànica. Aparegueren acompanyats de rosaris, monedes, anells trossos de teixits, etc. Destaca el cas de la tomba n. 140, excavada en fossa simple a la part de darrera dels absis (una zona poc freqüentada pels enterraments moderns, i per tant considerada marginal en aquest moment cronològic): l'individu es trobava en decúbit lateral i amb el braç esquerre projectat cap endavant, com si hagués estat llençat sense gaire cura i sense mortalla. Acompanyaven a l'esquelet un bol sencer de ceràmica vidrada capgirat sobre les costelles i un tresoret amb 42 monedes de plata del segle XVII (una d'elles de 1701). Els excavadors interpreten que es tracta d'un individu sense parents propers, enterrat a corre-cuita i amb les monedes amagades en algun lloc on van passar totalment desapercebudes pels individus que el varen sebollir. Altres troballes a destacar, a part de la necròpolis són: restes d'un petit forn anterior al segle IX-X (estava afectat per tombes altmedievals); una sitja globular de fons pla; dues bases de columna i dos capitells; varis fragments de murs d'època medieval i moderna; i un camí d'accés a l'església, construït en època moderna/inicis del segle XIX (molts dels enterraments moderns respecten el traçat d'aquest camí, situant-se a banda i banda). Les dades de l'excavació apunten a una cronologia de l'Alta Edat Mitjana per a la fase més antiga de la necròpolis, però no es pot descartar de tot que alguna de les tombes pugui correspondre a l'Antiguitat Tardana, vist el context general del jaciment que, com s'ha dit abans, sembla tenir una continuïtat des d'època romana. Per altra banda, el parament de la paret meridional de la capella preromànica aprofita fragments de sarcòfags, el que donaria una data "ante quem" del segle IX per a la necròpolis i no n'impossibilitaria uns orígens en l'Antiguitat Tardana.
Un cop finalitzades les intervencions, l'Ajuntament de Forallac ha adequat l'espai per fer-lo visitable protegint part del jaciment amb geotèxtil, graves i sauló, i habilitant un camí que recorre la necròpolis medieval.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE CANAPOST. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, a veure i retratar, l’ església parroquial de dues naus, advocada a Sant Esteve.
La descripció tècnica ens diu que a la primitiva església preromànica, se n'hi afegí una altra romànica, al Nord, i un cloquer, també romànic.
Al segle XVIII hom construí un frontis unitari per a tot el conjunt. El sector més antic, preromànic, conserva l'estructura d'una sola nau amb transsepte elevat i no sobresortint i capçalera trapezial. Al seu mur meridional hi ha una porta d'arcs de mig punt. Les voltes són de canó a la nau i a l'absis; la del creuer és ultrapassada. Es conserva una finestra antiga a llevant de l'absis el qual, exteriorment, presenta cornisa decorada amb relleus geomètrics i un arrebossat antic on, al mur Sud, hi ha uns grafits. La construcció és de lloses desbastades i morter; a migdia hi ha filades d'"opus spicatum" i antics carreus aprofitats. La nau romànica és capçada amb un absis semicircular que presenta un fris exterior d'arcuacions llombardes, i finestra de doble biaix, té volta de canó i es construí amb carreuada. El campanar, de planta quadrada, bastit amb grans carreus, poc més tardà que la nau romànica, restà inacabat a l'alçada del primer pis d'obertures: dobles arcs de mig punt a cada cara, lesenes i un fris superior d'arcuacions amb petites mènsules ornades amb petits caps i motius geomètrics. Al frontis afegit al Segle XVIII hi ha una portada amb motllures i semiesferes; a l'extrem del temple s'hi ha descobert pintures murals romàniques que ha restat sense descobrir del tot, a la volta del creuer preromànic.
Campanar de torre de Sant Esteve , aquest cloquer esta adossat a l´ala meridional del transsepte preromànic. Hi trobem dobles arcades de mig punt i un fris d’arquets llombards amb petites mènsules. La torre es coronada per unes pilastres i també trobem una volta de canó.
El retaule gòtic, obra pictòrica sobre fusta de l'anònim "Mestre de Canapost”, de la segona meitat del segle XV, dedicat a la Mare de Déu de la Llet, es guardava en aquesta església fins que després de la guerra fou traslladat al Museu Diocesà de Girona. Avui és una de les peces més notables de la sala 8, de pintura gòtica, del Museu d'Art de Girona (Palau Episcopal). És una obra d'influència francesa, o d'un autor d'origen francès, dins de l'estil proper a Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481). Segons Francesc Montsalvatge i Fosas. (Olot, 1853 - Girona, 1917) (op. Cit. Any 1909) aquest retaule es trobava, en mal estat de conservació, a l'altar esquerre (absis romànic) de l'església de Canapost, mentre que a l'altre altar (absis preromànic) hi havia "otro retablo del siglo XVII de no muy buena factura” , el qual no ha arribat als nostres dies.
http://xtec.cat/iesnicolaucopernic/gal_art/51.htm
Trobava al diccionari català valencià balear ; CANAPOST Poblet agregat al municipi de Peratallada i situat a 4 quilòmetres al NE. de La Bisbal. Avui ambdós llocs, Canapost i Peratallada, formen part del terme de Forallac.
Topònim, etimològicament en un document de l'any 1064 apareix la forma Canepost, i a un altre de l'any 901 surt la forma llatinitzada Caneposto. Canêphoroe ‘ portadores de cistelles’.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu que a la primitiva església preromànica, se n'hi afegí una altra romànica, al Nord, i un cloquer, també romànic.
Al segle XVIII hom construí un frontis unitari per a tot el conjunt. El sector més antic, preromànic, conserva l'estructura d'una sola nau amb transsepte elevat i no sobresortint i capçalera trapezial. Al seu mur meridional hi ha una porta d'arcs de mig punt. Les voltes són de canó a la nau i a l'absis; la del creuer és ultrapassada. Es conserva una finestra antiga a llevant de l'absis el qual, exteriorment, presenta cornisa decorada amb relleus geomètrics i un arrebossat antic on, al mur Sud, hi ha uns grafits. La construcció és de lloses desbastades i morter; a migdia hi ha filades d'"opus spicatum" i antics carreus aprofitats. La nau romànica és capçada amb un absis semicircular que presenta un fris exterior d'arcuacions llombardes, i finestra de doble biaix, té volta de canó i es construí amb carreuada. El campanar, de planta quadrada, bastit amb grans carreus, poc més tardà que la nau romànica, restà inacabat a l'alçada del primer pis d'obertures: dobles arcs de mig punt a cada cara, lesenes i un fris superior d'arcuacions amb petites mènsules ornades amb petits caps i motius geomètrics. Al frontis afegit al Segle XVIII hi ha una portada amb motllures i semiesferes; a l'extrem del temple s'hi ha descobert pintures murals romàniques que ha restat sense descobrir del tot, a la volta del creuer preromànic.
Campanar de torre de Sant Esteve , aquest cloquer esta adossat a l´ala meridional del transsepte preromànic. Hi trobem dobles arcades de mig punt i un fris d’arquets llombards amb petites mènsules. La torre es coronada per unes pilastres i també trobem una volta de canó.
El retaule gòtic, obra pictòrica sobre fusta de l'anònim "Mestre de Canapost”, de la segona meitat del segle XV, dedicat a la Mare de Déu de la Llet, es guardava en aquesta església fins que després de la guerra fou traslladat al Museu Diocesà de Girona. Avui és una de les peces més notables de la sala 8, de pintura gòtica, del Museu d'Art de Girona (Palau Episcopal). És una obra d'influència francesa, o d'un autor d'origen francès, dins de l'estil proper a Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481). Segons Francesc Montsalvatge i Fosas. (Olot, 1853 - Girona, 1917) (op. Cit. Any 1909) aquest retaule es trobava, en mal estat de conservació, a l'altar esquerre (absis romànic) de l'església de Canapost, mentre que a l'altre altar (absis preromànic) hi havia "otro retablo del siglo XVII de no muy buena factura” , el qual no ha arribat als nostres dies.
http://xtec.cat/iesnicolaucopernic/gal_art/51.htm
Trobava al diccionari català valencià balear ; CANAPOST Poblet agregat al municipi de Peratallada i situat a 4 quilòmetres al NE. de La Bisbal. Avui ambdós llocs, Canapost i Peratallada, formen part del terme de Forallac.
Topònim, etimològicament en un document de l'any 1064 apareix la forma Canepost, i a un altre de l'any 901 surt la forma llatinitzada Caneposto. Canêphoroe ‘ portadores de cistelles’.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dissabte, 21 de febrer del 2015
ESCOLES DOCTOR ROBERT. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.
Tenia el goig de comprovar com existeixen encara les escoles Dr. Robert , de les que trobava a la fitxa tècnica una minsa informació ; edifici que ha sofert transformacions en la disposició de les classes i aules, desaparegudes les primeres de la planta pis i amb la coberta inclinada a la dècada dels 40. Més recentment se li ha afegit un nou cos de vivenda per al mestre i dos noves aules i un afegit poc afortunat per a menjador a la façana principal. Inclou pintures al fresc de Morell sobre temes geogràfics. Altres han desaparegut. Fou el primer edifici racionalista construït a Camprodon.
Com el CEIP Guilleries, o Escoles públiques del Dr. Morales, http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/ceip-guilleries-sant-hilari-sacalm-la.html
L’’Escola Ramon Turró o Col•legi Verd (1929). Girona. Perspectiva de les façanes al xamfrà.
http://www.escolaverd.cat/lescola/historia/
l’Escola Prat de la Riba (1937), al carrer del Carme-Vista Alegre de Girona. Perpectiva aèria del conjunt del grup escolar http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000082/00000011.pdf
l’ESCOLA IGNASI IGLESIAS / CEIP MONTJUÏC
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/dates/fitxa/1930.html?pos=2
s’aixecaven segons el projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 1884 + Barcelona, 1970) seguint els corrents del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), fundat a Barcelona el 1930 i que pretenia promoure l'arquitectura i l' urbanisme d'avantguarda seguint els pressupostos racionalistes.
D’aquest arquitecte en podeu veure una breu síntesis a : http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/94019/140990
Ens agradarà saber la trajectòria del Dr. Robert , que el feia mereixedor de donar nom a l’escola
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Tenia el goig de comprovar com existeixen encara les escoles Dr. Robert , de les que trobava a la fitxa tècnica una minsa informació ; edifici que ha sofert transformacions en la disposició de les classes i aules, desaparegudes les primeres de la planta pis i amb la coberta inclinada a la dècada dels 40. Més recentment se li ha afegit un nou cos de vivenda per al mestre i dos noves aules i un afegit poc afortunat per a menjador a la façana principal. Inclou pintures al fresc de Morell sobre temes geogràfics. Altres han desaparegut. Fou el primer edifici racionalista construït a Camprodon.
Com el CEIP Guilleries, o Escoles públiques del Dr. Morales, http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/ceip-guilleries-sant-hilari-sacalm-la.html
L’’Escola Ramon Turró o Col•legi Verd (1929). Girona. Perspectiva de les façanes al xamfrà.
http://www.escolaverd.cat/lescola/historia/
l’Escola Prat de la Riba (1937), al carrer del Carme-Vista Alegre de Girona. Perpectiva aèria del conjunt del grup escolar http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000082/00000011.pdf
l’ESCOLA IGNASI IGLESIAS / CEIP MONTJUÏC
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/dates/fitxa/1930.html?pos=2
s’aixecaven segons el projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 1884 + Barcelona, 1970) seguint els corrents del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), fundat a Barcelona el 1930 i que pretenia promoure l'arquitectura i l' urbanisme d'avantguarda seguint els pressupostos racionalistes.
Ens agradarà saber la trajectòria del Dr. Robert , que el feia mereixedor de donar nom a l’escola
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
CEIP GUILLERIES. SANT HILARI SACALM. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.
Tenia el goig de comprovar com existeix encara el CEIP Guilleries, o Escoles públiques del Dr. Morales, el cos principal de l’edifici es construí entre el 1934 i el 1937 segons el projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 1884 + Barcelona, 1970) seguint els corrents del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), fundat a Barcelona el 1930 i que pretenia promoure l'arquitectura i l' urbanisme d'avantguarda seguint els pressupostos racionalistes. S'hi realitzaren reformes el 1956 i una ampliació el 1988.
La descripció tècnica ens diu ; edifici aïllat, situat en un terreny alçat, dins al nucli urbà de Sant Hilari Sacalm, al carrer Sant Josep, número 12. L'edifici va ser projectat a partir de la formació del GATCPAC i tot seguint les normes pedagògiques i higènico-sanitàries donades en congressos. L'edifici, de tres plantes, està cobert per una teulada de teula àrab. A la façana oest, hi ha un porta d'entrada, en arc de llinda, protegit per una mena de porxo semicircular, i amb els brancals de maons. Al costat esquerra de la porta hi ha una finestra semicircular. Als dos pisos, hi ha dues finestres rectangulars verticals, amb ampit, situades en el mateix eix d'obertura que la porta i la finestra circular. Un cos lleugerament elevat, a manera de torre, amb una finestra allargada en tota la seva altura a cada una de les dues façanes, separa aquesta façana pel costat dret , de la façana sud pel costat esquerre , i esdevé un element destacat del conjunt. A la façana sud, a la planta baixa veiem que hi ha un pati porxat, i als dos pisos, tres grans obertures apaïsades, amb dues finestres rectangulars verticals intercalades entre les tres finestres. Els murs són de maons, i estan arrebossats i pintats, si bé en les obertures el treball amb maons és visible. Adossat a l'edifici, hi han cossos construïts posteriorment, per satisfer les necessitats del moment. Entorn l'edifici i cossos annexes, hi ha el pati de l'escola. Tot el conjunt està tancat.
D’aquest arquitecte en podeu veure una breu síntesis a : http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/94019/140990
Ens agradarà saber la trajectòria del Dr. Morales, que el feia mereixedor de donar nom a l’escola.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Tenia el goig de comprovar com existeix encara el CEIP Guilleries, o Escoles públiques del Dr. Morales, el cos principal de l’edifici es construí entre el 1934 i el 1937 segons el projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 1884 + Barcelona, 1970) seguint els corrents del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), fundat a Barcelona el 1930 i que pretenia promoure l'arquitectura i l' urbanisme d'avantguarda seguint els pressupostos racionalistes. S'hi realitzaren reformes el 1956 i una ampliació el 1988.
La descripció tècnica ens diu ; edifici aïllat, situat en un terreny alçat, dins al nucli urbà de Sant Hilari Sacalm, al carrer Sant Josep, número 12. L'edifici va ser projectat a partir de la formació del GATCPAC i tot seguint les normes pedagògiques i higènico-sanitàries donades en congressos. L'edifici, de tres plantes, està cobert per una teulada de teula àrab. A la façana oest, hi ha un porta d'entrada, en arc de llinda, protegit per una mena de porxo semicircular, i amb els brancals de maons. Al costat esquerra de la porta hi ha una finestra semicircular. Als dos pisos, hi ha dues finestres rectangulars verticals, amb ampit, situades en el mateix eix d'obertura que la porta i la finestra circular. Un cos lleugerament elevat, a manera de torre, amb una finestra allargada en tota la seva altura a cada una de les dues façanes, separa aquesta façana pel costat dret , de la façana sud pel costat esquerre , i esdevé un element destacat del conjunt. A la façana sud, a la planta baixa veiem que hi ha un pati porxat, i als dos pisos, tres grans obertures apaïsades, amb dues finestres rectangulars verticals intercalades entre les tres finestres. Els murs són de maons, i estan arrebossats i pintats, si bé en les obertures el treball amb maons és visible. Adossat a l'edifici, hi han cossos construïts posteriorment, per satisfer les necessitats del moment. Entorn l'edifici i cossos annexes, hi ha el pati de l'escola. Tot el conjunt està tancat.
Ens agradarà saber la trajectòria del Dr. Morales, que el feia mereixedor de donar nom a l’escola.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
divendres, 20 de febrer del 2015
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. ULLASTRET. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Retratava al Josep Olivé Escarré , al davant de la façana de l'església parroquial d’Ullastret, advocada a Sant Pere, la monumentalitat de la façana, recorda les de l’ esglésies de Sant Feliu de Boada, i Sant Esteve de Peratallada.
La descripció tècnica ens diu ; església romànica de tres naus amb capçalera triabsidal. Els tres absis són semicirculars (les absidioles poc aprofundides). Les tres naus són cobertes amb voltes de canó cada una de les quals posseïa dos arcs torals de mig punt i cornisa bisellada, elements en part destruït a les col•laterals. També són de mig punt els arcs presbiterals; les voltes dels absis són de quart d'esfera. La comunicació entre els naus era a base de tres arcs formers, de mig punt, per banda; els dos pròxims a la capçalera se substituïren per grans arcades rebaixades en època tardana. també són afegitons tardans les capelles laterals- dues al S. I tres al N.- i la sagristia, totes les quals malmeten bona part del parament romànic. Els murs exteriors són ornats amb la decoració dita"llombarda". A l'absis central hi ha grups de quatre arcuacions entre lesenes i a les absidioles aquesta distribució no hi és simètrica. Els fris d'arcuacions, molt malmès pels afegitons tardans, seguia en amb dos murs laterals. Hi ha finestres de doble esqueixada, amb arcs de mig punt extradossats, i d'altres d'un sol biaix. Al mur de capçalera de la nau central hi ha un òcul. El frontis ha estat molt reformat; la portada i el rosetó són dels segle XVII-XVIII. També tardà és, el coronament de l'espadanya i un torricó sobre l'extrem oriental de la nau central, que servia de comunidor.
L'aparell romànic, a base de aïllades de petits carreus rectangulars, bastament escairats, és característic del romànic del segle XI.
Retratava també les ‘ escoles velles’, de les que no en trobava cap informació; voldríem saber en quina data s’aixecaven, qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte, i fins quan varen mantenir la seva funció ; des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); com element de reflexió,. en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record. Lluitem contra una inèrcia terrible, ja que des de TOTES les administracions – fins les posteriors a l’any 1978 – s’ha fet TOT EL POSSIBLE per a fer-los invisibles.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de .... Catalunya, NOMÉS ens té a nosaltres.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu ; església romànica de tres naus amb capçalera triabsidal. Els tres absis són semicirculars (les absidioles poc aprofundides). Les tres naus són cobertes amb voltes de canó cada una de les quals posseïa dos arcs torals de mig punt i cornisa bisellada, elements en part destruït a les col•laterals. També són de mig punt els arcs presbiterals; les voltes dels absis són de quart d'esfera. La comunicació entre els naus era a base de tres arcs formers, de mig punt, per banda; els dos pròxims a la capçalera se substituïren per grans arcades rebaixades en època tardana. també són afegitons tardans les capelles laterals- dues al S. I tres al N.- i la sagristia, totes les quals malmeten bona part del parament romànic. Els murs exteriors són ornats amb la decoració dita"llombarda". A l'absis central hi ha grups de quatre arcuacions entre lesenes i a les absidioles aquesta distribució no hi és simètrica. Els fris d'arcuacions, molt malmès pels afegitons tardans, seguia en amb dos murs laterals. Hi ha finestres de doble esqueixada, amb arcs de mig punt extradossats, i d'altres d'un sol biaix. Al mur de capçalera de la nau central hi ha un òcul. El frontis ha estat molt reformat; la portada i el rosetó són dels segle XVII-XVIII. També tardà és, el coronament de l'espadanya i un torricó sobre l'extrem oriental de la nau central, que servia de comunidor.
L'aparell romànic, a base de aïllades de petits carreus rectangulars, bastament escairats, és característic del romànic del segle XI.
Retratava també les ‘ escoles velles’, de les que no en trobava cap informació; voldríem saber en quina data s’aixecaven, qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte, i fins quan varen mantenir la seva funció ; des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); com element de reflexió,. en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record. Lluitem contra una inèrcia terrible, ja que des de TOTES les administracions – fins les posteriors a l’any 1978 – s’ha fet TOT EL POSSIBLE per a fer-los invisibles.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de .... Catalunya, NOMÉS ens té a nosaltres.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE. PERATALLADA. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Repetia la fotografia de la façana de l’església parroquial de Peratallada, advocada a Sant Esteve, que feia l’any 1913 el Josep Salvany Blanch, hi ha – més enllà de color – poques diferencies, des del meu punt de vista la més important, és la presència del Josep Salvany Blanch, assentat en un esglaó – avui inexistent – departint possiblement amb el mossèn d’aquella època.
La creació el 10 de març del 1977 del nou terme de Forallac, fruit de la unió dels anteriors termes municipals de Fonteta, Peratallada i Vulpellac, farà encara més difícil, conservar las memòria de cadascuna d’aquestes poblacions. La mesura – del tot absurda – es prenia amb el pretext de reduir ‘la despesa administrativa’, i al mateix temps, és posava en funcionament el sistema de ‘reines de taifes’ que son els governs Autonòmics, els seus parlaments, el Senat, el Congres dels diputats, i una munió d’administracions i empreses públiques, que juntament amb l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, estan a la base de la critica situació econòmica i de desatenció social en que es troba una majoria de ciutadans.
La descripció tècnica ens diu , església romànica de dues naus amb sengles absis semicirculars, de dimensions poc més grans la de migdia. Al costat S hi ha capelles laterals i la sagristia bastides tardanament. Les voltes són apuntades. Al frontis, al sector meridional, hi ha la portada de gran dovellatge amb motllurats, un rosetó i tres mènsules. Els absis conserven llurs finestres romàniques; el meridional fou sobrealçat amb una torre, tardanament. L'edifici és construït amb grans carreus ben escairats. L'ossera de Gilabert de Cruïlles, senyor de Peratallada, mort l'11 de juliol del 1348. L'ossera es troba a la nau septentrional de l'església parroquial, damunt un sòcol de pedra tallada. A la cara frontal de la caixa i emmacats per una sanefa amb motius vegetals hi ha la llegenda funerària on hi diu: " HIC IACET NOBILIS VIR : DN9 GILABERT9 DE CRU : DILIIS DN9 DE PETRACIS : SA QI OBIIT XI DIE IULII : ANO DNI M CCC XL VIII : CVI9 AIA REQIESCAT IN : PACE AMEN". Al costats sengles escuts en relleu inscrits en cercles lobulats. El de la dreta, el dels Cruïlles, representat per un camp amb petites creus. Mentre que en el de l'esquerra hi ha un lleó rampant. Als laterals es repeteix el mateix tema. Conserva bona part de la policromia.
Al costat del temple – tancat amb pany i forrellat, com ara toca – hi ha el fossar parroquial.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La creació el 10 de març del 1977 del nou terme de Forallac, fruit de la unió dels anteriors termes municipals de Fonteta, Peratallada i Vulpellac, farà encara més difícil, conservar las memòria de cadascuna d’aquestes poblacions. La mesura – del tot absurda – es prenia amb el pretext de reduir ‘la despesa administrativa’, i al mateix temps, és posava en funcionament el sistema de ‘reines de taifes’ que son els governs Autonòmics, els seus parlaments, el Senat, el Congres dels diputats, i una munió d’administracions i empreses públiques, que juntament amb l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, estan a la base de la critica situació econòmica i de desatenció social en que es troba una majoria de ciutadans.
La descripció tècnica ens diu , església romànica de dues naus amb sengles absis semicirculars, de dimensions poc més grans la de migdia. Al costat S hi ha capelles laterals i la sagristia bastides tardanament. Les voltes són apuntades. Al frontis, al sector meridional, hi ha la portada de gran dovellatge amb motllurats, un rosetó i tres mènsules. Els absis conserven llurs finestres romàniques; el meridional fou sobrealçat amb una torre, tardanament. L'edifici és construït amb grans carreus ben escairats. L'ossera de Gilabert de Cruïlles, senyor de Peratallada, mort l'11 de juliol del 1348. L'ossera es troba a la nau septentrional de l'església parroquial, damunt un sòcol de pedra tallada. A la cara frontal de la caixa i emmacats per una sanefa amb motius vegetals hi ha la llegenda funerària on hi diu: " HIC IACET NOBILIS VIR : DN9 GILABERT9 DE CRU : DILIIS DN9 DE PETRACIS : SA QI OBIIT XI DIE IULII : ANO DNI M CCC XL VIII : CVI9 AIA REQIESCAT IN : PACE AMEN". Al costats sengles escuts en relleu inscrits en cercles lobulats. El de la dreta, el dels Cruïlles, representat per un camp amb petites creus. Mentre que en el de l'esquerra hi ha un lleó rampant. Als laterals es repeteix el mateix tema. Conserva bona part de la policromia.
Al costat del temple – tancat amb pany i forrellat, com ara toca – hi ha el fossar parroquial.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dijous, 19 de febrer del 2015
ESGLÉSIA DE SANT PERE. BEGUR. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Retratava l’església parroquial de Begur, advocada a Sant Pere, la descripció ens diu que a l’edifici del segle XVI, tardo-gòtic amb elements renaixentistes l’hi correspon la nau principal amb capçalera poligonal i capelles laterals, que resten senceres al costat Sud. La volta és de creuria, amb arcs apuntant i claus decorades amb sants esculpits en baix -relleu. Al frontis, la portalada posseeix frontó amb esferes de pedra ornamentals i una petita fornícula. La torre campanar, inacabada, es dreça sobre l'angle NW,de l'edifici; es rematà amb una espadanya.
En el segle XVIII o el XIX s'afegí una altra nau al nord esbotzant les capelles laterals d'aquest costat. El parament és de pedres sense treballar amb grans carreus angulars; l'interior ha estat encalcinat; el presbiteri és decorat amb pintures murals fetes en los AÑOS TRIUNFALES que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del pintor al qui s’encarregava aquesta tasca.
L’Aurora Moragas Arias és l’autora de les fotografies de les pintures de l’església de Sant Pere a Begur, que s’atribueixen a l’Antoni Vila Arrufat. ( Sabadell, 1894 - Barcelona, 1989 )
Rebia un email de la Mariona Roca, en el que em diu ;
Bon dia,
avui he vist a la vostra pàgina un post que parla de l’església de Sant Pere de Begur (http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-de-sant-pere-begur-lempordanet.html).
Feu referència a les pintures, d’Antoni Vila Arrufat.
Doncs bé, les pintures no són d’aquest pintor sabadellenc sinó que són de Raimón Roca Ricart, també pintor, i resident fins a la data del seu traspàs a Castellar del Vallès.
Les pintures daten de mitjans dels anys 50.
Raimón Roca Ricart era el meu avi i sempre li vaig sentir parlar de l’experiència de traslladar-se a Begur per pintar l’església. Una anècdota molt maca és que, la cara dels àngels pintats als murals de la part superior de les parets de darrere l’altar són, entre d’altres, la meva àvia, els meus tiets, i alguns amics del meu avi.
L’avi era un pintor molt bo i un apassionat de la seva feina.
Fins als últims anys vam insistir-li d’anar a Begur a firmar la seva obra de l’església (ell es considerava un artesà i no un artista, i no donava importància a firmar o no firmar les coses que feia). Però per problemes de salut no va poder fer-ho.
Per festa major de Castellar s’exposen reproduccions d’obra seva a l’església del poble. És part d’una exposició antològica que se li va fer com a homenatge a la seva trajectòria artística un any abans de morir (el 2012) a Castellar del Vallès. Si voleu veure-la, la exposició és oberta al públic i gratuïta.
Raimón Roca Ricart va néixer el 21 d’agost de 1917 a Vic i va morir el 25 de setembre de 2013 a Castellar del Vallès.
Si necessiteu més informació no dubteu a preguntar.
Moltes gràcies!!!
Reproduíem – sense comprovar-les – les dades del pintor al que se li atribuïa l’obra, ens encanta publicar aquesta rectificació.
En el segle XVIII o el XIX s'afegí una altra nau al nord esbotzant les capelles laterals d'aquest costat. El parament és de pedres sense treballar amb grans carreus angulars; l'interior ha estat encalcinat; el presbiteri és decorat amb pintures murals fetes en los AÑOS TRIUNFALES que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del pintor al qui s’encarregava aquesta tasca.
L’Aurora Moragas Arias és l’autora de les fotografies de les pintures de l’església de Sant Pere a Begur, que s’atribueixen a l’Antoni Vila Arrufat. ( Sabadell, 1894 - Barcelona, 1989 )
Rebia un email de la Mariona Roca, en el que em diu ;
Bon dia,
avui he vist a la vostra pàgina un post que parla de l’església de Sant Pere de Begur (http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-de-sant-pere-begur-lempordanet.html).
Feu referència a les pintures, d’Antoni Vila Arrufat.
Doncs bé, les pintures no són d’aquest pintor sabadellenc sinó que són de Raimón Roca Ricart, també pintor, i resident fins a la data del seu traspàs a Castellar del Vallès.
Les pintures daten de mitjans dels anys 50.
Raimón Roca Ricart era el meu avi i sempre li vaig sentir parlar de l’experiència de traslladar-se a Begur per pintar l’església. Una anècdota molt maca és que, la cara dels àngels pintats als murals de la part superior de les parets de darrere l’altar són, entre d’altres, la meva àvia, els meus tiets, i alguns amics del meu avi.
L’avi era un pintor molt bo i un apassionat de la seva feina.
Fins als últims anys vam insistir-li d’anar a Begur a firmar la seva obra de l’església (ell es considerava un artesà i no un artista, i no donava importància a firmar o no firmar les coses que feia). Però per problemes de salut no va poder fer-ho.
Per festa major de Castellar s’exposen reproduccions d’obra seva a l’església del poble. És part d’una exposició antològica que se li va fer com a homenatge a la seva trajectòria artística un any abans de morir (el 2012) a Castellar del Vallès. Si voleu veure-la, la exposició és oberta al públic i gratuïta.
Raimón Roca Ricart va néixer el 21 d’agost de 1917 a Vic i va morir el 25 de setembre de 2013 a Castellar del Vallès.
Si necessiteu més informació no dubteu a preguntar.
Moltes gràcies!!!
Reproduíem – sense comprovar-les – les dades del pintor al que se li atribuïa l’obra, ens encanta publicar aquesta rectificació.
ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ MÀRTIR. TORRENT. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Retratava la façana d’aquesta església d'una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal de cinc cares. A la façana occidental hi ha la portada, rectangular, amb frontó i fornícula sense imatge; decoració de relleus geomètrics i esferes. Rosetó senzill. Campanar de torre, de planta quadrada, a migdia; amb arcades de mig punt. A l'interior, voltes de llunetes i arcs de mig punt a la nau, a capçalera i capelles laterals. Aparell de rebles i morter, amb carreus a les cantonades.
Al seu costat hi ah el fossar parroquial
A la cara exterior del mur de capçalera hi ha una làpida commemorativa de l'erecció del temple: DIA 13 AGOST DE /1724FONXH POSA/DA LA PRIMERA PEDRA/DE ESTA YGLESIA PER /LO RN DR EMANUEL/ OLLER I COLOM / NATURAL / DE EST LLOCH DE /TORRENT. Sobre la inscripció hi ha, en baix relleu, una creu de Malta i els atributs del martiri del patró: la palma , la mola i unes graelles , això ens feia pensar més en Sant Llorenç que amb Sant Vicenç Màrtir, malgrat segons la llegenda entre els turments que va patir s'esmenta el de la graella, potser una adaptació del martiri de sant Llorenç, també originari d'Osca. Altres martiris van ésser: la creu en aspa, el poltre, el fuet, els ganxos de ferro... Finalment, va ser llençat a una masmorra, on va morir. El seu cos va ser abocat a un femer, on els corbs van protegir-lo perquè les feres no el mengessin. Encara i així, van lligar al cos una mola i el van llençar al Túria; el cos va ser retornat a la ribera i va ésser sebollit per altres cristians a la rodalia de la ciutat. Després, els corbs continuaven freqüentant la tomba.
El lloc de torrent- i el veí de Torrentí - s'esmenten en una butlla del papa Benet VIII de l'any 1017 que confirma les possessions que hi tenien els monjos de Sant Esteve de Banyoles.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Al seu costat hi ah el fossar parroquial
A la cara exterior del mur de capçalera hi ha una làpida commemorativa de l'erecció del temple: DIA 13 AGOST DE /1724FONXH POSA/DA LA PRIMERA PEDRA/DE ESTA YGLESIA PER /LO RN DR EMANUEL/ OLLER I COLOM / NATURAL / DE EST LLOCH DE /TORRENT. Sobre la inscripció hi ha, en baix relleu, una creu de Malta i els atributs del martiri del patró: la palma , la mola i unes graelles , això ens feia pensar més en Sant Llorenç que amb Sant Vicenç Màrtir, malgrat segons la llegenda entre els turments que va patir s'esmenta el de la graella, potser una adaptació del martiri de sant Llorenç, també originari d'Osca. Altres martiris van ésser: la creu en aspa, el poltre, el fuet, els ganxos de ferro... Finalment, va ser llençat a una masmorra, on va morir. El seu cos va ser abocat a un femer, on els corbs van protegir-lo perquè les feres no el mengessin. Encara i així, van lligar al cos una mola i el van llençar al Túria; el cos va ser retornat a la ribera i va ésser sebollit per altres cristians a la rodalia de la ciutat. Després, els corbs continuaven freqüentant la tomba.
El lloc de torrent- i el veí de Torrentí - s'esmenten en una butlla del papa Benet VIII de l'any 1017 que confirma les possessions que hi tenien els monjos de Sant Esteve de Banyoles.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
SANT PERE DE JUIÀ. EL GIRONÈS. CATALUNYA
Retratava l’edifici d'una sola nau, amb volta de canó de llunetes i quatre capelles laterals d'arcs de creueria.
Capçalera poligonal i cúpula al creuer. El parament està tot pintat de blau turquesa i decorat amb estels, representant l'univers.
La façana barroca té una portalada rectangular, amb pilastres d'ordre corinti que sostenen un entaulament amb fornícula emmarcada per dos florons, un rosetó i un ull de bou.
A l'esquerra s'alça el campanar de planta quadrada amb les arcades inacabades i sense coberta.
El temple actual data del segle XVI i la façana és barroca (segle XVIII).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Capçalera poligonal i cúpula al creuer. El parament està tot pintat de blau turquesa i decorat amb estels, representant l'univers.
La façana barroca té una portalada rectangular, amb pilastres d'ordre corinti que sostenen un entaulament amb fornícula emmarcada per dos florons, un rosetó i un ull de bou.
A l'esquerra s'alça el campanar de planta quadrada amb les arcades inacabades i sense coberta.
El temple actual data del segle XVI i la façana és barroca (segle XVIII).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE CELRÀ. GIRONÈS. CATALUNYA
Llueix a la façana la data 1928.
No trobava cap dada relativa al cementiri.
La capella formava part del fossar, i s’acostumava a projectar-la conjuntament amb el cementiri.
Demanava confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) de l’advocació de la Capella, i com presumien – és quasi una regla, amb alguna excepció a favor de la Verge dels Dolors i/o de la Pietat- està advocada al Sant Crist.
Demanaré informació a l’Ajuntament de l’autoria d’aquest petit edifici religiós, i/o alternativament les dades de l’arquitecte municipal a l’any 1928
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No trobava cap dada relativa al cementiri.
La capella formava part del fossar, i s’acostumava a projectar-la conjuntament amb el cementiri.
Demanava confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) de l’advocació de la Capella, i com presumien – és quasi una regla, amb alguna excepció a favor de la Verge dels Dolors i/o de la Pietat- està advocada al Sant Crist.
Demanaré informació a l’Ajuntament de l’autoria d’aquest petit edifici religiós, i/o alternativament les dades de l’arquitecte municipal a l’any 1928
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
