CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Preguntava si tenien la clau, i em contestaven que no, això m’obliga a consultar l’advocació – que presumeixo del Sant Crist, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

Retratava també el panteó Joan Casas Canudas, fill insigne d’aquesta població, i no trobava cap referència del seu autor – com sembla ‘ habitual’ dissortadament a Sant Antoni de Vilamajor.

Em confirmaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), l’advocació al Sant Crist d’aquesta Capella.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmai.com , si ho feu, Sant Antoni de Vilamajor i Catalunya, us ho agrairan.

LA CASA ANTONI VIVES. SABADELL

Joaquim Tudela Torras , en relació a la casa que acull ara la Regidoria de Salut, i abans la Funerària de Sabadell, publica que el 18 de febrer de 1878, Antoni Vives va demanar permís per a construir aquesta casa.

És obra de Rafael Estany Casals, mestre d’obres . Constava de una planta baixa amb una porta a la dreta i una finestra a l'esquerra i dos pisos només sobre la porta.

El 5 de maig de 1884, el mateix propietari va sol•licitar permís per ampliar l'edifici amb dues alçades més sobre la finestra de la planta baixa, i Rafael Estany Casals, va fer-ne el projecte.

Algú en veure la dicotomia funerària /salut, recordava que a Sabadell tenim la Salut al costat del Cementiri.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PANTEÓ DE JOAN CASAS CANUDAS AL CEMENTIRI DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

La Vanguardia del dia 02.01.1936 recull el gest filantròpic de Joan Casas Canudas amb Sant Antoni de Vilamajor :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/01/02/pagina-9/33124143/pdf.html

No ha estat – des del meu punt de vista – a l’alçada el poble de Sant Antoni de Vilamajor, en el reconeixement d’aquest il•lustre fill.

Retratava el panteó d’aquesta família al cementiri municipal, i no trobava cap referència del seu autor – com sembla ‘ habitual’ dissortadament a Sant Antoni de Vilamajor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmai.com , si ho feu, Sant Antoni de Vilamajor i Catalunya, us ho agrairan.

SANT JAUME DE RIFÀ. ALFOU. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Teníem ocasió de visitar Sant Jaume de Rifà, el Josep Olivér Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, la descripció tècnica ens diu ; construcció d'una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L'absis, circular, té una finestra espitllerada. Té adossada la casa de l'ermità amb una espadanya a la partió. Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l'absis. Afegim que fa funcions d’altar una gran roda de molí.

El lloc de Vila Rifà, de l’àrab moli, situat dins els límits d’Alfou, etimològicament del àrab al-fauce, [ districte o comarca ] segons Griera (BDE, xxvi. 20) està documentat des de l’any 941.

L’any 1098 pertanyia a Sant Cugat.

L'edifici actual és del segle XIII, finals del romànic

Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins el 1357.

A la casa adjunta hi vivia l’ermità.

El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l'interior.

L’any 2004 el veïnat – a les seves expenses – va fer-se càrrec de la seva restauració.

Està habilitada per al culte, que es redueix en l’actualitat a la diada del Sant.

Ens permetien accedir a l’interior.

Teníem aquí noticia de l’existència de les runes de la que havia de ser Escola d’Alfou a l’època de la II República Española, i que roman quasi enrunada, enmig del boscam.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA COLÒNIA TÈXTIL DE ‘TEJIDOS CASAS CANUDAS S.A’. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Trobava dades de l ‘ANTONI ICART I CARRASCO, (Barcelona, 1904 – Sant Antoni de Vilamajor, 1986), que fou alcade Sant Antoni de Vilamajor en dos ocasións : [08-02-1934 - 21-07-1936] i [02-02-1939 - 30-07-1951]

Mecànic. Va ser un dels fundadors i membre de la junta del Centre Republicà Català de Sant Antoni de Vilamajor, creat el 3 de maig de 1931 i adherit a ERC. Fou alcalde del municipi durant dos períodes, abans i després de la Guerra Civil: 1934-1936 i 1939-1951. Durant el primer mandat s’inauguraren les noves escoles i es contractà l’enllumenat per a tot el poble. Amb els elements més radicals es produïren tensions, que van acabar la nit del 6 al 7 d’octubre de 1934, en què van trencar una urna i es passejaren amb estaques. Com a conseqüència d’aquests incidents, el comandant Lluís Castells, de Granollers, va dissoldre la corporació fins al 2 de maig de 1935. Durant el segon mandat va netejar el poble de totes les traces republicanes i va contribuir a la reconstrucció de l’església, que havia estat cremada. També va preparar el retorn dels refugiats, va municipalitzar el servei d’autocars de viatgers i va adquirir dos òmnibus de 22 places (aviat adaptats al gasogen a causa de l’escassesa de gasolina). Va crear el consell local d’ensenyança, per millorar el control de l’assistència dels infants a l’escola, i va fixar la celebració de la festa major local el darrer cap de setmana d’agost. Va deixar l’alcaldia el 30 de juliol de 1951 per dimissió. (JPR)

No trobava però cap referència a la colònia tèxtil creada per Joan cases i Canudes ‘ TEJIDOS CASAS CANUDAS S.A’, del que em deia el Ferran Sarria`, que feia vivendes per als treballadors,

les dites avui ‘ Escoles Velles’ ,

i la Sala. http://vilamajor.blogspot.com.es/2010/12/les-escoles-velles-la-sala-i-el.html

Trobava noticia a l’hemeroteca de la Vanguardia de la defunció de l’esposa de Joan cases i Canudes : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1954/04/14/pagina-18/32789470/pdf.html?search=Juan%20Casas%20Canudas
, ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com noticia de les dades del naixement i defunció del Joan cases i Canudes.

M’explicava l’Higini Herrero Baró, responen a la meva demanda d’informació sobre les ‘escoles velles’ de Sant Antoni de Vilamajor, avui Casal Sociocultural; en sé poca cosa. És un edifici de l'arquitecte municipal, Augusto Miret Baldé. Fou inaugurat l’any 1932. A les properes Monografies del Montseny, l’ historiador Andreu Pujol Mas (Breda, 12 de setembre de 1986) hi publicarà un article on n'explicarà un munt de coses inèdites. Comparteixo la seva afirmació, segur que serà molt interessant!
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/les-escoles-publiques-de-la-ii.html

Sembla – a títol merament especulatiu – que l’autoria de les cases dels obrers, i l’edifici de la Sala, poden ser també de l’Augusto Miret Baldé, oi ?. Ens agradarà rebre’n – en el seu cas – confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

ERMITA DE SANT LLEÏR. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

Visitàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, l’ermita de Sant Antoni de Vilamajor, de la que ens diu la descripció tècnica que la planta té forma quadrangular, l'empenta dels murs està suportada per set contraforts exteriors.

A la façana hi ha una porta allindada, i sobre ella un escut episcopal del 1588. La teulada, molt gruixuda, és a dues vessants. Sota del carener, encara a la façana, hi ha un ull de bou. Davant l'ermita es poden veure unes lloses funeràries, amb inscripcions i datades. Té adossada la casa de l'ermità, avui en dia casa de segona residència. A la partió d'ambdues construccions s'aixeca una espadanya, gairebé quadrada.

L'actual edifici és del segle XVI, possiblement del 1508 si es fa cas de les visites pastorals.

L’ermita de Sant Lleïr de Sant Antoni de Vilamajor, al Montseny jussà, comarca ‘administrativa ‘ del Vallès Oriental, era l’escenari en que ‘s’enfrontaven’ la CANON IXUS,

i la OYMPUS FE-100, en la tasca de recollir imatges de l’interior des de la reixa de ventilació.

Hi ha constància que l’any 1303 Bertran de Montrodon, bisbe de Girona, va fer erigir una primera capella en la qual establí un benefici. Aquesta família tingué l'ermita fins a la mort l’any 1929, de Dolores de Venero i de Cisteré, comtessa de Llívia, títol concedit pel papa Pius X amb caràcter personal, vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietaris del mas Concellabre (masia del municipi de Santa Llocaia ( la Cerdanya sobirana ), entre Palau de Cerdanya i Càldegues, considerat el major productor de blat de la comarca) , en que la parròquia de Sant Antoni Abat , de Vilamajor rescatà els drets i la restaurà.

Liceri de Coserans o Lliceri, també anomenat Lleïr, Llehí (o Lleí) o Lliser (o Llisé), va ser un bisbe de Coserans (Coserans en occità i Couserans en francès) és un territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.

La capital és la vila de Sent Girons (Sent Guironç de Coserans en occità i Saint Girons en francès, nom oficial). Gairebé la totalitat del Coserans depenia de l'antic bisbat de Sent Líser (Saint-Lizier en francès), que fou dissolt el 1801.

Tradicions locals li atorgaven la facultat de guarir entre d’altres als coixos, malfets, tullits, ulcerosos i endimoniats.

És patró secundari de Lleida, co-patró de Sant Antoni de Vilamajor, de Saint-Lizier i Saint-Lizier d'Ustou (Arieja, Coserans), Saint-Lizier-du-Planté (Gers), …. A Catalunya, té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d'Ora.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICIS PÚBLICS DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

De Sant Antoni de Vilamajor ens diu l’enciclopèdia; l’origen del poble cal cercar-lo al principi del segle XVI; així, en una relació de delmes de l’antic terme de Vilamajor del 1521, es fa esment ja de Vilanova amb 4 cases. El 1696 s’esmenten ja 12 cases i 46 a l’inici del segle XVII. Aquestes cases es construïren originàriament al peu de l’antic camí ral, que recorda avui dia l’anomenat Carrer Vell, on hi ha la casa Masades, que és tinguda per la més vella del poble. Al peu d’aquest mateix carrer hi havia la capella de Sant Antoni Abat bastida per Pere Sunyer el 1555, que el 1798 seria erigida en parròquia.

La relativa modernitat del poble fa que es pugui conèixer bé l’origen del seu desenvolupament vers el Carrer Nou, que es començà a edificar avançat el segle XVII a l’extrem N de la població, on la carretera actual canvia de sentit i hi ha la plaça; en resta l’antiga casa de Cal Perpunter, erigida el 1647, prop de la casa del Delme, del segle XV.

Al segle XVIII es començà a edificar al carrer del Camp del Puig, prop del camí ral de Palautordera i del Montseny.

Trobava algunes cases d’interès, com el mateix edifici de l’Ajuntament, el que acull el Jutjat de Pau, i la Sala, dissortadament atès el fet que no disposa Sant Antoni de Vilamajor d’un Catàleg de Patrimoni en línia, per saber qui en va ser el promotor, i el mestre d’obres i/o arquitecte, només en quedava el recurs de recórrer – si existeix – a l’Arxiu històric, o en el seu defecte, a les persones, que vetllen per mantenir la memòria històrica d’aquesta població, a ells m’adreço en demanda d’informació, que voldria rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

És bo de recordar que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICIS SINGULARS DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

De Sant Antoni de Vilamajor ens diu l’enciclopèdia; l’origen del poble cal cercar-lo al principi del segle XVI; així, en una relació de delmes de l’antic terme de Vilamajor del 1521, es fa esment ja de Vilanova amb 4 cases. El 1696 s’esmenten ja 12 cases i 46 a l’inici del segle XVII. Aquestes cases es construïren originàriament al peu de l’antic camí ral, que recorda avui dia l’anomenat Carrer Vell, on hi ha la casa Masades, que és tinguda per la més vella del poble. Al peu d’aquest mateix carrer hi havia la capella de Sant Antoni Abat bastida per Pere Sunyer el 1555, que el 1798 seria erigida en parròquia.

La relativa modernitat del poble fa que es pugui conèixer bé l’origen del seu desenvolupament vers el Carrer Nou, que es començà a edificar avançat el segle XVII a l’extrem N de la població, on la carretera actual canvia de sentit i hi ha la plaça; en resta l’antiga casa de Cal Perpunter, erigida el 1647, prop de la casa del Delme, del segle XV.

Al segle XVIII es començà a edificar al carrer del Camp del Puig, prop del camí ral de Palautordera i del Montseny.

No s’esmenta la carretera a Sant Pere de Vilamajor , on trobava algunes cases d’interès, de les que atès el fet que no disposa Sant Antoni de Vilamajor d’un Catàleg de Patrimoni en línia, per saber qui en va ser el promotor, i el mestre d’obres i/o arquitecte, només en quedava el recurs de recórrer – si existeix – a l’Arxiu històric, o en el seu defecte, a les persones, que vetllen per mantenir la memòria històrica d’aquesta població, a ells m’adreço en demanda d’informació, que voldria rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

És bo de recordar que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICIS SINGULARS DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

De Sant Antoni de Vilamajor ens diu l’enciclopèdia; l’origen del poble cal cercar-lo al principi del segle XVI; així, en una relació de delmes de l’antic terme de Vilamajor del 1521, es fa esment ja de Vilanova amb 4 cases. El 1696 s’esmenten ja 12 cases i 46 a l’inici del segle XVII. Aquestes cases es construïren originàriament al peu de l’antic camí ral, que recorda avui dia l’anomenat Carrer Vell, on hi ha la casa Masades, que és tinguda per la més vella del poble. Al peu d’aquest mateix carrer hi havia la capella de Sant Antoni Abat bastida per Pere Sunyer el 1555, que el 1798 seria erigida en parròquia.

La relativa modernitat del poble fa que es pugui conèixer bé l’origen del seu desenvolupament vers el Carrer Nou, que es començà a edificar avançat el segle XVII a l’extrem N de la població, on la carretera actual canvia de sentit i hi ha la plaça; en resta l’antiga casa de Cal Perpunter, erigida el 1647, prop de la casa del Delme, del segle XV.

Al segle XVIII es començà a edificar al carrer del Camp del Puig, prop del camí ral de Palautordera i del Montseny.

No s’esmenta la carretera a Cànoves , on trobava algunes cases d’interès, de les que atès el fet que no disposa Sant Antoni de Vilamajor d’un Catàleg de Patrimoni en línia, per saber qui en va ser el promotor, i el mestre d’obres i/o arquitecte, només en quedava el recurs de recórrer – si existeix – a l’Arxiu històric, o en el seu defecte, a les persones, que vetllen per mantenir la memòria històrica d’aquesta població, a ells m’adreço en demanda d’informació, que voldria rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

És bo de recordar que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICIS SINGULARS DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

De Sant Antoni de Vilamajor ens diu l’enciclopèdia; l’origen del poble cal cercar-lo al principi del segle XVI; així, en una relació de delmes de l’antic terme de Vilamajor del 1521, es fa esment ja de Vilanova amb 4 cases. El 1696 s’esmenten ja 12 cases i 46 a l’inici del segle XVII. Aquestes cases es construïren originàriament al peu de l’antic camí ral, que recorda avui dia l’anomenat Carrer Vell, on hi ha la casa Masades, que és tinguda per la més vella del poble. Al peu d’aquest mateix carrer hi havia la capella de Sant Antoni Abat bastida per Pere Sunyer el 1555, que el 1798 seria erigida en parròquia.

La relativa modernitat del poble fa que es pugui conèixer bé l’origen del seu desenvolupament vers el Carrer Nou, que es començà a edificar avançat el segle XVII a l’extrem N de la població, on la carretera actual canvia de sentit i hi ha la plaça; en resta l’antiga casa de Cal Perpunter, erigida el 1647, prop de la casa del Delme, del segle XV.

Al segle XVIII es començà a edificar al carrer del Camp del Puig, prop del camí ral de Palautordera i del Montseny.
No s’esmenta la carretera a Cànoves , on trobava algunes cases d’interès, de les que atès el fet que no disposa Sant Antoni de Vilamajor d’un Catàleg de Patrimoni en línia, per saber qui en va ser el promotor, i el mestre d’obres i/o arquitecte, només en quedava el recurs de recórrer – si existeix – a l’Arxiu històric, o en el seu defecte, a les persones, que vetllen per mantenir la memòria històrica d’aquesta població, a ells m’adreço en demanda d’informació, que voldria rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

És bo de recordar que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICIS SINGULARS DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

De Sant Antoni de Vilamajor ens diu l’enciclopèdia; l’origen del poble cal cercar-lo al principi del segle XVI; així, en una relació de delmes de l’antic terme de Vilamajor del 1521, es fa esment ja de Vilanova amb 4 cases. El 1696 s’esmenten ja 12 cases i 46 a l’inici del segle XVII. Aquestes cases es construïren originàriament al peu de l’antic camí ral, que recorda avui dia l’anomenat Carrer Vell, on hi ha la casa Masades, que és tinguda per la més vella del poble. Al peu d’aquest mateix carrer hi havia la capella de Sant Antoni Abat bastida per Pere Sunyer el 1555, que el 1798 seria erigida en parròquia.

La relativa modernitat del poble fa que es pugui conèixer bé l’origen del seu desenvolupament vers el Carrer Nou, que es començà a edificar avançat el segle XVII a l’extrem N de la població, on la carretera actual canvia de sentit i hi ha la plaça; en resta l’antiga casa de Cal Perpunter, erigida el 1647, prop de la casa del Delme, del segle XV.

Al segle XVIII es començà a edificar al carrer del Camp del Puig, prop del camí ral de Palautordera i del Montseny.
No s’esmenta la carretera a Cànoves , on trobava algunes cases d’interès, de les que atès el fet que no disposa Sant Antoni de Vilamajor d’un Catàleg de Patrimoni en línia, per saber qui en va ser el promotor, i el mestre d’obres i/o arquitecte, només en quedava el recurs de recórrer – si existeix – a l’Arxiu històric, o en el seu defecte, a les persones, que vetllen per mantenir la memòria històrica d’aquesta població, a ells m’adreço en demanda d’informació, que voldria rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

És bo de recordar que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN BERTRAN. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Del bloc ‘ Història de Vilamajor’ http://vilamajor.blogspot.com.es/ del Ferran Sarrià , http://vilamajor.blogspot.com.es/2012/05/can-bertran.html
reprodueixo ; Can Bertran rep el nom d'un antic militar de l'exèrcit que es convertí en un dels principals terratinents de Vilamajor i quina nissaga prové de l'època de Ramon Berenguer cap d'estopes el qual, quan anava de cacera, sojornava a la masia.

A principis del segle passat, l'arquitecte Rubió donà unitat al conjunt distribuint fileres de maons per les noves arcades i marcs de les finestres , amb la rojor dels quals conferia més vida al seu important aspecte.

Entenc - per la referència ‘ a principis del segle passat ‘ que es refereix a Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1871 + Barcelona, 30 de novembre de 1952. )

Tota vegada que un altre notable ‘Rubió’ , Nicolau Maria Rubió i Tudurí ((Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981 ), devia estar en el millors dels casos en els darrers anys de carrera.

Sant Antoni de Vilamajor no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i això complica força la consulta relativa als elements patrimonials d’interès, el coneixement dels qual, possiblement portaria fins a la població, a algunes persones interessades en aquesta matèria, cal suposar atès el nombre de visualitzacions que teníem a data 30.01.2015 , 7.354.875 que no seria un nombre insignificant.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Sembla que s’estranya  el Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972) del setge a la seva parella , María Begoña Gómez Fernández , ( Bilbao, 1975 ). Euskadi.

No és casualitat que el PP mantingui el govern de la Comunitat Gallega,  que ho pregunti a les persones que es presentaven per les llistes del seu Partit.

LA CASA AUFERIL DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Llegia que la casa Auferil de Sant Antoni de Vilamajor al Montseny jussà, comarca administrativa del Vallès Oriental, va ser feta durant el bienni 1911-1912 per a la família Auferil de Mataró, que hi residien en els anys que seguien a la victòria dels militars feixistes, encapçalats pel General Franco, contra el govern  LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República Española; en una data indeterminada – és curiós perquè hi ha de ben segur la inscripció registral que permetria saber-ho amb certesa - , fou comprada per una altra família de Mataró, en el mateix sentit al Registre de la propietat es pot trobar qui va ser el comprador.

 Posteriorment fou propietat de Ramon Bertran i ... , que viu al mateix Sant Antoni de Vilamajor, i que va restaurar-la i condicionar-la de nou.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , davant la casa.

No trobava cap dada de l’arquitecte autor del projecte, ni tampoc del de la reforma. No disposa Sant Antoni de Vilamajor d’un Catàleg de Patrimoni en línia, malgrat mantenir – encara – alguns edificis notables. Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dels Auferil, en trobava un parell de noticies a l’hemeroteca :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1946/09/04/pagina-7/33095925/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1967/12/24/pagina-26/33573685/pdf.html?search=Auferil

Us caldrà  però, pagar per llegir-les, la cultura és un luxe, oi?. 

La descripció tècnica , minimalista i fins confosa , ens explica que el cos central té la façana adavançada, als laterals, els murs, doncs, guanyen profunditat. A un d'ells s'aixeca una torre que sobresurt de la resta de l'edifici, està coronada amb merlets. Al pis superior del cos principal hi ha una galeria. Les finestres són ogivals i parabòliques.

El Crisant Palau, publica una fotografia; Sant Antoni de Vilamajor. Nevada cap el 1914, darrere Ca l’Auferil

Dono per suposat que hi ha a Sant Antoni de Vilamajor, un Arxiu històric, ajuntament@savilamajor.cat  ,  i alguna o algunes persones, que vetllen per mantenir la memòria històrica d’aquesta població, a ells m’adreço en demanda d’informació sobre l'autor d'aquest edifici ,  que voldria rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

CASA DEL CARRER SALLARÈS i PLA, 106 . SABADELL

Joaquim Tudela Torras, en relació a l’autor de la ceràmica que adorna la façana de la casa del carrer Sallarès i Pla, 106 de Sabadell, publicava al facebook; es tracta de Josep Escaiola i Folch. Dels forns de ceràmica que hi havien a la Via Massagué. Va ser l'últim ceramista de la saga de Can Bolsós.

Ens queda doncs pendent, saber les dades del promotor, i les del mestre d’obres i/o arquitecte, autors de l’edifici.
És vergonyós que Sabadell no disposi d’un Catàleg de Patrimoni en línia.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MUÇ. CÀNOVES. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana encaixonada de l’església parroquial de Cànoves, al Montseny jussà, comarca administrativa del Vallès Oriental.

La descripció ens diu , edifici d'una nau i quatre capelles laterals, dos per banda. La nau està coberta per volta de canó que es fa més estreta als peus de l'església. L'absis és semicircular i està cobert per un petit tram de voltes de llunetes damunt d'una estructura romànica. Tant l'absis com la nau tenen espitlleres. D'època romànica queden dues finestres absidals de doble esqueixada i la portalada d'una arcada amb arquivolta, propis del segle XIII. El campanar és una torre quadrada formada per dos cossos dividits per una cornisa i coronats per merlets, en el segon pis té quatre obertures d'arc de mig punt.

Cànoves té almenys un altre edifici religiós de culte catòlic, Sant Salvador de Terrades, que retratava l’any 2013, l’Antoni Calvo Uribe.

Potser com imagino a Samalús, n’hi ha més encara, ho preguntaré a l’Arxiu Gavin

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE SANTA EUGENIA. SAMALÚS. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

La capella de Santa Eugenia de Samalús, està documentada des de l'any 1308, tot i que la tradició parla de què podria ser més antiga que l'església parroquial (segle XI).

Es va reedificar al segle XVI.

A principis del segle XX es va utilitzar com a escola, fins a la construcció de les dites ara ‘ escoles velles ‘.
La capella es va restaurar l'any 1956, en aquesta data es va refer la volta , que es sosté per un arc apuntat d'estil gòtic.

La descripció ens diu ; edifici de nau única dividida en dos trams per un arc diafragmàtic. Està cobert a dues vessants, en el centre sobresurt el campanar d'espadanya amb una sola obertura d'arc de mig punt. El portal és d'arc de mig punt format per grossos carreus rectangulars. La capella només té dues finestres fetes en època moderna en estil romànic. L'interior allotja una imatge moderna de Santa Eugènia, de terra cuita.

Crida l’atenció que Samalús disposi almenys de tres edificis de culte catòlic :

Santuari de la Verge de la Salut
Església parroquial de Sant Andreu
Capella de Santa Eugenia.

I, potser n’hi ha més encara, la del ‘castell’ per exemple, ho preguntaré a l’Arxiu Gavin

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU. SAMALÚS. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Les ombres s’anaven ensenyorint del paisatge quan retratava l’església parroquial de Samalús, advocada a Sant Andreu,

La descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau amb absis rodó i capelles laterals. Està coberta per volta de canó seguit i encapçalada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. A la banda de l'esquerra té dues capelles cobertes amb voltes ogivals i en les claus de volta es representa la Verge del Roser i Sant Francesc Xavier. A la dreta hi ha una capella que es situa sota el campanar. Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d'arc conopial i una finestra d'ull de bou. A l'absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram. L'absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres. Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central. El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles.

La blancor dels nínxols del petit fossar ens ajuda alhora de retratar l’església de Sant Andreu.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DE LA VERGE DE LA SALUT. SAMALÚS. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Les ombres s’anaven ensenyorint del paisatge quan retratava al Josep Olivé Escarré, davant la capella de planta rectangular, advocada a la Verge de la Salut, a Samalús, al Montseny jussà, a la comarca administrativa del Vallès Oriental.

La descripció ens diu que és un edifici de nau única i absis semicircular cobert per una volta de quart d'esfera. La nau està coberta per volta de canó dividit per dos arcs diafragmàtics. El portal, situat en el centre de la façana, és d'arc de mig punt amb arcades sustentades per columnes amb capitells de color vermell. La coberta és a dues aigües.

Tenia ocasió de retratar l’interior.

L'església s'esmenta per primer cop l'any 1737 en una visita pastoral. En la visita del 7 de Juliol de 1776 es diu que la capella es va edificar l'any 1720.

l'any 1902, la família Puig de Càrcer, senyors del ‘Castell de Samalús’ van fer reconstruir la capella, en un estil neogòtic molt simple, el seu escut es visible a la vidriera.

No trobava – com m’havia succeït amb el ‘Castell’ - , cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors del projecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL CASTELL DE SAMALÚS [ DES DE LA TERRA DE LA FANTASIA ]. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Costa trobar el lloc idoni per retratar aquest edifici que s’aixeca al costat dret de la carretera BP-5107, just davant de Samalús.

El mas Bori, era propietat de la família Puig de Càrcer des del segle XIX. A principis del segle XX, l'antic mas es va transformar en un castell de gust medieval, fruit dels revivals historicistes de l'època, ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquesta ‘ transformació; del mas es conserva només , algun tros de mur i dues finestres del segle XVI.

La descripció ens diu que el castell està situat prop del nucli de Samalús. Es tracta de Can Bori, convertit a principis del segle XX en un fantasiós castell. De planta rectangular, consta de tres pisos, el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles. A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d'arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra. A dreta i esquerre del cos central presenta unes obertures disposades simètricament, les del primer pis d'arc conopial. A l'esquerra de l'edifici s'alça una gran torre rodona. Finestres Situades a la façana de migdia de Can Bori, aprofitades de l'antiga construcció de la casa, que es va refer a principi de segle. Tenen forma rectangular i ampit de poca volada. A la base presentes formes geomètriques. La més gran té un arc en ziga-zaga i l'interior calat amb motius vegetals i acabats amb rostres humans. El capitell de l'arc també representa rostres humans de diferents mides. L'altra finestra presenta un arc de mig punt i l'interior també està calat acabats en dos rostres. Al capitell hi ha rostres i rosetes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES VELLES DE SAMALÚS. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Retratava al Josep Olivé EScarré al davant de l’edifici de les ‘ Escoles Velles’ de Samalús, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937 ), datada l’any 1919, estan situades al quilòmetre 37 de la carretera BP-5107 entre Cànoves i Samalús.

La descripció en diu que és una construcció d'influència modernista de planta rectangular, d’un sol pis i amb la coberta a quatre vessants. A la façana principal s'observen obertures de diferents mides i al seu damunt un fals arc, en relleu, pintat de color blau.

Una franja horitzontal de ceràmica dóna la volta a tot el perímetre de l'edifici i una segona d’iguals característiques és troba en els ampits de les finestres.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL MISTERIÓS MERCAT DE SANT JOAN. SABADELL.

Cercava informació del Mercat de Sant Joan de Sabadell, i la lectura de la fitxa tècnica, em deixava atonit : http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/161-B.htm

Es desconeix AUTOR, ÈPOCA, i fins l’ÚS ORIGINAL

Cal doncs, cercar en l’àmbit de la ciutadania alguna noticia d’aquesta infraestructura publica que dinamitzava un ampli sector de la ciutat.

Em cridaven l’atenció les margarides dels fanals.

Cal obviar l’acció demoníaca, atesa l’advocació del Mercat.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país

Autoritzem al Diario de Sabadell, i a qualsevol altra publicació escrita, a reproduir lliurement aquests articles

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA PERE OLIVER SALT. SABADELL

Gabriel Batllevell i Tort, (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d’agost de 1910) mestre d’obres, pare de l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), fou l’autor del dit ara Casal Pere Quart, un conjunt d'habitatges porticats projectats l’any 1862, i que inicialment havia d'abraçar tota l'illa de la Rambla, finalment però, només es va arribar a construir la part central, que corresponia a l'adreça del promotor, l'industrial Pere Oliver i Salt, (Castellar del Vallès, 1798 - Sabadell, 27 de novembre de 1869), besavi patern del poeta Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899, Pere Quart.

Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern de la III República Española , l’edifici va esdevenir la seu de diferents entitats del Movimiento, entre les quals, la Falange i la O.J.E ; aquest estigma, per les persones d’una certa edat, pesa com una llosa damunt de l’edifici, i això malgrat que amb la ‘democràciola’ va passar a mans de l'Ajuntament, que n'inicià la rehabilitació l'any 1982.

Aquesta rehabilitació – de la que no trobava enlloc dades relatives a l’arquitecte responsable - es va a dur a terme en diferents fases i s'acabà el 1987; la planta baixa i els altells, van ser ocupats l'any 1983 pel Servei d'Informació Juvenil, i els Serveis Territorials de Joventut de la Generalitat.

Autoritzem al Diario de Sabadell, i a qualsevol altra publicació escrita, a reproduir lliurement aquests articles.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESTACIÓ DE SABADELL CENTRE DE LA LÍNIA BARCELONA-LLEIDA

Gabriel Batllevell i Tort, (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d’agost de 1910) mestre d’obres, pare de l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), va ser segons la ficta tècnica de l’ajuntament, l’autor l’any 1889 de l’edifici de l’estació del ferrocarril de la línia Barcelona- Lleida.

No tinc cap dubte en relació a la capacitat – més que reconeguda de Gabriel Batllevell i Tort , l’edifici de l'Escola Pia de Sabadell (actual Ajuntament de Sabadell), el Casal Pere Quart, i la casa del Marquet de les Roques, de la mateixa família, a la vall d'Horta de Sant Llorenç Savall,....- , si però, de l’autoria d’aquest edifici, tota vegada que generalment les estacions eren dissenyades pels enginyers del ferrocarril. Sabadell, fora en aquest cas, l’excepció de regla.

La descripció ens diu ; edifici aïllat, de planta rectangular formada per un cos central de planta baixa i pis i dos laterals de planta baixa, amb una composició de façana simètrica, potenciant l’eix central a través del remat on hi trobem la inscripció de la data 1889 i una figura femenina en relleu de terracuita.

Autoritzem al Diario de Sabadell, i a qualsevol altra publicació escrita, a reproduir lliurement aquests articles.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCORXADOR DE SANT CELONI. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Retratava al Josep Olivé Escarre de 88 anys, davant d’aquest edifici de l’escorxador de Sant Celoni , del que n’és coetani ja que va ser dissenyat l’any 1927 per l'arquitecte municipal Josep Domènech Mansana (Barcelona, 1885-1973).

En aquella època – darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera – el cens rondava els 4.000 veïns; malgrat l’adversa situació política, els pobles, viles i ciutats, es dotaven d’infraestructures que asseguraven que el creixement econòmic, no aniria en contra dels interessos de les persones; escoles, escorxadors, biblioteques, ... , la II República confirmarà aquesta via ‘humana’, que s’estroncarà amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, i el terrible conflicte bèl•lic que va provocar, per continuar amb el llarg període del II feixisme ( Dictadura de Franco ), i la ‘ Democraciola’ que en serà continuadora – alguns parlen de III feixisme - que ha assolit la fita de fer retornar a la ciutadania a un estat de misèria equiparable al que es vivia en els primers decennis del segle XX, que recorden vívidament encara moltes persones, com el mateix Josep Olivé Escarré.

La descripció tècnica ens explica que l'edifici segueix la forma típica de la masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, permetent una bona il•luminació. El portal principal és un arc de totxo, i tot l'edifici descansa sobre un sòcol de les característiques pedres de riera.

Actualment és la seu de la biblioteca municipal.

Sant Celoni tancava l’any 2013 amb 17.286 habitants.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

RECTORIA DE SANT MARTÍ DE PERTEGÀS. SANT CELONI. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant el magnífic exemple de gòtic civil, que és l’edifici que s’alça al costat de l'església de Sant Martí de Pertegàs, la descripció tècnica ens diu que té la planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfa, aquesta té una galeria amb finestres d'arc de mig punt. La coberta és a quatre vessants amb un ràfec que corona les façanes. La façana principal té un arc de mig punt i a sobre hi ha una finestra de tipus gòtic amb ornaments de pedra. A l'interior, a la planta baixa hi ha un pati central amb una galeria al primer pis. A la galeria hi ha unes pintures murals representant un professor portant la verge de Montserrat realitzada per Jaume Valls entre els anys 1909 i 1936, època en la que Mossèn Baldomer Bové i Plana la restaurà.

Llegia que Mossèn Ferrer Despujol, rector de Sant Martí de Pertegàs aproximadament entre 1413 i 1432 va fer construir el casal, com demostren els símbols heràldics que hi ha en algunes mènsules de pedra de la sala d'actes. Representen el mont florit, un pujol coronat amb una flor de lis, que era l'emblema de la família Despujol.

L'any 1850 el rector i la comunitat de preveres es van traslladar a la nova rectoria, un edifici adossat a l'església parroquial actual.

Aleshores començà la decadència de la vella rectoria fins que cap a l'any 1910 la comprà Mossèn Baldomer Bové i Plana, que començà la seva restauració com a colònia d'estiueig. En aquesta època moltes famílies barcelonines venien a passar l'estiu a la Rectoria Vella, com la del decorador Jaume Valls, autor de les pintures murals representant un professor portant la verge de Montserrat.

L’any 1951 la Rectoria Vella passà a ser propietat dels germans de La Salle de la Bonanova, que la utilitzaren com a casa de colònies fins que el 1975 l'adquirí l'Ajuntament.

Joaquim de Ros i de Ramis dirigí la primera restauració de 1982, que afectà les façanes i coberta. La resta de l'edifici es rehabilità mitjançant una escola taller entre 1988 i 1992, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Agustí Portales Pons.

Actualment la Rectoria Vella és la seu de l'Àrea de Cultura. A la planta baixa s'hi fan exposicions temporals i al primer pis hi ha el Centre de Documentació de Sant Celoni i del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

En un finestral es pot observar també, la pintura de la Verge de Montserrat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN PUIG DE LA BELLACASA. BANYOLES. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Valentí Blanch Teixidor‎ publica unes fotografies de Can Puig de la Bellacasa, una en blanc i negre data indeterminada, i l’altra en color.

Lluís Bonet i Garí, ( 1893-1993 ) retratava entre els anys 1913-1933, ‘Era i façanes de Can Puig de la Bellacasa amb carros’, fotografia que es custodia avui al fons , Estudi de la Masia Catalana, al Centre Excursionista de Catalunya.

De la pàgina : http://www.portalgironi.cat/index.php?view=category&id=628%3Amasos-banyoles-puigbellacasa&option=com_content&Itemid=355
Reprodueixo; Can Puig de la Bellacasa, datada dels segles XIV-XIX, és una antiga masia de tres plantes restaurada de dalt a baix. Aquesta masia té la planta de forma trapezoïdal i un cos adossat a ponent amb galeria porticada. La façana conserva elements originaris: la porta d’arc de mig punt i dovelles de travertí, tres finestres gòtiques geminades i impostes decorades amb roselles, entre d’altres obertures. La façana del darrere també és interessant. A l’esquerra s’hi troben les masoveries, les cases dels treballadors de les terres propietat dels habitants de la casa gran. Aquestes cases alineades de dos vessants són bastant homogènies: estan compostes de finestres rectangulars, portes de llinda monolítica i espitlleres i contraforts a les façanes del darrere.

El cognom Puig de la Bellacasa està documentat des del 1300. Els segles XVII i XVIII foren anys de prosperitat per aquesta família i els tres germans Puig de la Bellacasa tingueren un important paper en la lluita contra els francesos durant la Guerra Gran (1793-1795). Durant la Guerra del Francès (1808-1814), els francesos van fer fortificar la casa (l’anomenat llavors Fort Beurmann) durant l’ocupació i encara se’n conserva algun fragment per la part de darrere de la casa.

Actualment és la seu del Consell Comarcal del Pla de l’Estany

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA DE NÚMERO 11 A LA PLAÇA MAJOR DE SANT CELONI, MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Retratava la casa de numero, 11 de la Plaça Major de Sant Celoni.

La descripció tècnica és d’una brevetat telegràfica ; Edifici civil entre parets mitgeres, format de planta baixa i quatre pisos, l'últim a manera de coberta mansarda, la façana és de composició simètrica, els elements formals li donen un caràcter eclèctic. El tercer pis està coronat per una cornisa amb mènsules.

Com em succeïa amb veí Hostal Suïs, no hi ha cap esment al mestre d’obres i/o arquitecte, autor del projecte, agreujat aquí per qualsevol referència al promotor.

Li ho preguntaré al Valentí Pons Toujouse, autor de la pàgina MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN MOIX - CAN BOU. SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

Retratava la façana de la casa que abans es deia Can bou o Mas Bou, i que ara es diu Can Moix.

Llegia que es desconeix la seva antiguitat, , que l’any 1515 és la data més antiga de la que se’n té constància.

La forma externa que té la casa no és la mateixa que tenia abans, ja que ha canviat durant el segle XIX.

A dins conserva un pou de glaç en forma de tina, fet d'obra.

La descripció tècnica ens diu ; Edifici de planta rectangular amb una façana arrenglerada al carrer, al costat de l'església. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants i està limitada per un gran ràfec. La façana és de composició bastant simètrica, encara que està desequilibrada en un costat del segon pis degut als buits d'una galeria d'arcs rebaixats.

En la mateixa línia de façana trobem l’església parroquial,. I més enllà un edifici del que no en trobava cap referència, i el que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , el nom de la casa, les dades del promotor, del mestre d’obres i/o arquitecte, i l’època en que s’alçava.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país