dissabte, 31 d’octubre del 2020

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE MANSOLÍ. SANT HILARI SACALM. LA SELVA. GIRONA.

 

Vaig tenir el goig de fer una petita biografia del Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ]  per a la Galeria de Metges Catalans, entendreu doncs que per a mi el Josep Salvany i Blanch, és un referent.

Josep Salvany i Blanch  retratava l’any 1914 al terme de Sant Hilari Sacalm , a la comarca de la  Selva ;     vista de la capella vella per sota d'una pomera”.




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1880

Patrimoni Gencat  - explica que  l'església apareix esmentada el 1038,  tot i que l'estructura actual dataria dels segles XIII-XIV.

La qualifica com “església parroquial aïllada” , situada als afores del nucli urbà de Sant Hilari, dins una propietat privada, al costat esquerra de la carretera Sant Hilari-Osor.

L'església consta d'una sola nau rectangular, està coberta per una teulada a doble vessant.

A la façana principal, hi ha la porta d'entrada an arc de mig punt format per dovelles, sobre la qual hi ha una finestra espitllera. La façana està coronada per un campanar d'espadanya, amb una obertura en arc de mig punt voltejada de maons, i coronat per una teulada petita.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

La descripció sembla referir-se a edifici  que fou “restaurat”  el 1970. Ens agradarà tenir noticia del seus autors, a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

A finals del segle XIX passà a ser propietat de  Josep Maria Pallejà i de Bassa (Barcelona, 4 de gener de 1864 - 7 de juliol de 1926)  IIl marquès de Montsolís , a canvi de donar fons per construir l'església de Mansolí Nou el 1895, enderrocada el 1989 pel seu mal estat.

Hi ha alguna imatge d’aquesta església de Santa Maria de Mansoli Nou que fou enderrocada l’any 1989 ?.  Traslladarem la pregunta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i per descomptat ho fem també urbi et orbe  tots els hilariencs,  entitats, arxius,….

No es cert que fou enderrocada el 1989, tot lo mes va ser reformada completament, enderrocada però,  segur que no, fixeu-vos en la façana de la foto de l’any 1951 i la foto del 1971 que ja va fer en Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), en les dues es veu la mateixa façana, sense el campanar, amb la mateixa porta i la mateixa finestreta estreta i allargada damunt la porta;  ah!,  i la mateixa tapia i porta al voltant de l’església, lo qual vol dir que està al mateix lloc físic.

Antiga Església Parroquial de Santa Maria.  Mansolí (Sant Hilari Sacalm). La Selva




Interior 16-V-1981

 Mn. Josep Maria Viñolas Esteva.  (Salitja (La Selva, Girona). 10-03-1966) en publica els Goigs : 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-de-monsolis-de.html

Que la Mare de Déu de Mansolí, intercedeixi davant de l’Altíssim per tots nosaltres en aquests moments tràgics.

Que el bon Déu no deixi sense càstig als que feien i fan accions contra Catalunya i els catalans.  

divendres, 30 d’octubre del 2020

IN MEMORIAN. CINEMA “ EL SIGLO”. ARENYS DE MUNT. EL MARESME

 

El Joan Dalmau Juscafresa , autor del blog Llocs de Catalunya m’enviava dades i imatges de l’edifici que havia acollir el cinema “ el Siglo”  , a Arenys de Munt, a la comarca del Maresme.

Patrimoni Gencat explica que l’edifici que aixoplugava el  cinema  era una gran nau amb obertures d'arc de mig punt, amb la coberta a dues aigües.



L’entrada era per la part de la riera; hi havia un cafè i després hi havia un patí des del qual s'accedia al cinema.

La construcció era molt senzilla, feta sobre tot amb fusta. Per dins la nau tenia un pati de cadires i un segon pis de fusta per més cadires, que s'aguantava amb columnetes.

La riera s’ha endut moltes coses al llarg dels segles, moltes menys però, de les s’emportava el tsunami de l’especulació urbanística, tant en els dies foscos de la dictadura franquista, com en els de color gris intens d’aquesta democraciola vergonyant.

Catalunya porta comptabilitzades 13.974 víctimes de la Covid.19, i hom pensa que almenys la mateixa quantitat com “danys col·laterals”  per la desatenció sanitària.  No és cap consol, que la mitjana  de víctimes sigui més alta  al REINO DE ESPAÑA.

dijous, 29 d’octubre del 2020

ESCOLA DE LES MONGES DE LA CONGREGACIÓ DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE CASTRES. LLORET DE MAR. LA SELVA GIRONA.

 

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, em feia arribar una fotografia antiga del Collegi de les Monges Franceses de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva. Girona.



Llegia  que l'origen d'aquest col·legi és l'adaptació d'una casa senyorial d'estiueig a una escola per part d'una congregació fundada per Jeanne Émilie de Villeneuve (Tolosa, 9 de març de 1811 - Castres, 2 d'octubre de 1854). Canonitzada pel Papa Francesc el 17 de maig de 2015 al Vaticà.



 El propietari de la finca era Ramón Barnés i Mataró, i va deixar el seu llegat a l'Hospital Municipal, per la qual cosa la finca era gestionada per l'Ajuntament de Lloret.

 El 1903 es va instal·lar a Lloret la  comunitat religiosa de monges de la Immaculada Concepció de Castres, ja que a França havien hagut de deixar l'ensenyament confessional a causa de les noves legislacions laïcistes. Així doncs, la finca de l'actual escola, anomenada “Can Barnés” o “Xalet Rosa”, fou arrendada per les religioses “Germanes Blaves” per a l'ús escolar a principis del segle XX (1903).

 El 1929 la finca es va comprar per 75.000 pessetes i es van ampliar els dos cossos laterals.  . Originalment els cossos ampliats el 1929 eren, quant al costat dret, la capella, el dormitori blau, el dormitori rosa i les golfes, i, pel que fa al costat esquerra, una Sala d'actes, dues plantes d'aules i golfes. Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquesta ampliació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 



https://agora.xtec.cat/col-imma-lloret/2016-17/celebrem-inici-de-curs-a-la-capella/

Als anys 60 i 70 es van ampliar i reformar les altres parts de l'actual escola. La cronologia de les obres, segons un recull inèdit i anònim de l'arxiu Municipal de Lloret (ref.9.10 de la Biblioteca Auxiliar), és la següent: El 1903 s'adapta com a escola el xalet. El 1929 es compra i s'amplien dos cossos de quatre plantes a dreta i esquerra. El 1968 es fa un altre pavelló. El 1970 es fa la pista. Entre 1989 i 1990 es fa l'escola de BUP. EL 1992 es fa el primer pis del parvulari i el 1996 el segon pis del parvulari. Els arquitectes d'aquestes obres més recents foren Joaquim Fernández Marqués (1968) i Eduard Fernández Cels (1989-1996).

Conjunt d'edificis format per l'agregació progressiva de cossos arquitectònics. Són varis cossos de diferents nivells, de tres i quatre plantes. Està format pel cos original, l'ampliació de 1929 i les ampliacions de mitjans de segle XX.

 La façana està arrebossada i consta d'una sèrie de falsos encoixinats decoratius i finestres de mig punt amb motllures de ciment.

 El cos central està format per un cos de quatre plantes i un de tres, un xic avançat, amb una coberta de doble vessant a laterals sobre una de doble vessant a façana. Tot plegat fa forma d'u. El cos més endarrerit està cobert amb una teulada de doble vessant a laterals i culminat per dos torretes un pèl més elevades que el sostre, cobertes amb una teulada de quatre vessants. Aquest cos central té tres crugies i un important ràfec emergent de mèsules de fusta i rajoles. El ràfec dels cossos laterals són menys emergents però també a partir de mènsules de fusta. Els sostres d'aquesta part són de teules de ceràmica pintada. A la planta baixa hi ha encara dos cossos més emergents que formen dues terrasses a l'altura del primer pis i un balcó per al primer i segon pis de la part central de la façana. Les finestres d'aquest sector són de mig punt i tenen uns importants guardapols d'estructura triangular d'aparença gòtica i decoració vegetal als angles.

 A la planta baixa encara hi ha una balustrada de barrots de ciment similars als dels balcons del primer pis a banda i banda de l'entrada original. L'entrada principal és un gran portal en forma d'arc de mig punt sota el gran balcó que centra la façana principal.

 Actualment, des dels anys 60, l'escola s'ha ampliat en tres cossos allargats que dónen al conjunt una forma d'ela. Aquests cossos són dos arrebossats i pintats de blanc i un altre amb façana de rajola.



No tenim encara TOTES les escoles de Lloret de Mar que funcionaven abans de la dictadura franquista, sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca enviant-nos imatges i dades a l’email  coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmailcom , vitpons@gmail.com

http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-les-escoles-parroquials-de-lloret-de-mar-la-selva-girona/1066695

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/ajuntament-i-escoles-de-lloret-de-mar.html

Catalunya comptabilitza 13.974 defuncions segons les funeràries, i es confirma que 8.544 s’han produït en hospitals i centres sociosanitaris (61 %); 4.222, en una residència de gent gran (30 %); 868, en domicilis (6 %), i 340 casos no classificables per manca d’informació (2 %).

Les famílies de les víctimes, NO ENTENEN que si més no ‘sobrin diligencies per esbrinar eventuals responsabilitats a raó de les confessions fetes a :

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

Les darreres mesures aprovades avui:

https://www.vilaweb.cat/noticies/noves-mesures-restriccions-covid-catalunya/

Que la Mare de Déu intercedeixi pels catalans davant l’Altíssim !

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. CAL GUIX. ARENYS DE MUNT. EL MARESME.

 

El Joan Dalmau Juscafresa m’enviava un enllaç  del Mapa de Patrimoni Cultural a l’Ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser,  a la finca de Cal Guix, al terme d’Arenys de Munt, a la comarca del Maresme, llegia que s’aixecava  a la segona meitat segle XX, i que la seva ubicació és ; Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt (BV-5031), urbanització Tres Turons, a l'esquerra, la fitxa la descriu com un edifici d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. A la capçalera hi ha un absis frontal i un de lateral, a l'esquerra. Campanar d'espadanya o de paret amb coberta de teules a dues vessants.


Porta d'entrada amb l'arc de mig punt amb els muntants i les dovelles de pedra granítica treballada i ben escairada. Al damunt una obertura en forma d'ull de bou i al costat una petita finestra quadrada amb una reixa de forja. Escaires de la façana amb pedra granítica ben treballada. Tota emblanquinada.

Segons : https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/

ARENYS DE MUNT (8931 habitants - 419.49 hab/km2)

Índex de risc: 1185.91 (Molt alt)

 

Índex de risc dia anterior: 1355.53

 

Casos diagnosticats amb PCR els últims 7 dies: 37

 

Casos diagnosticats amb PCR els últims 14 dies: 49

 

Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 548.65

 

Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 2.16 (l’epidèmia creix si és superior a 1)

 

Actualitzat a 29/10/2020 9:01:05 amb dades fins a tres dies abans

La sindèmia sembla talment pensada per eliminar als col·lectius més desfavorits de la societat.  

dimarts, 27 d’octubre del 2020

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE SENYÚS. CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS . LLEIDA

 

El Jordi Vilá Juncá, publica una fotografia de l’Església advocada a Sant Iscle – i pensem que també a Santa Victòria- al nucli de Senyus, al terme de Cabó, a la comarca de l’Urgell sobirà. Vegueria dels  Pirineus.  Lleida.

 




Les primeres noticies  de Senyús les trobem  l'any 1162, en l'acte d'homenatge i jurament de fidelitat prestat pels habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç.

La església advocada a Sant Iscle, i potser també a Santa Victoria?, actualment sense culte, i quasi ensulsiada , era sufragània de Sant Serni ( Sadurní) de  Cabó.

A. Moras ( Antoni Moras Navarro, q.e.p.d. del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs i de las seva peripècia vital a l'email castellardiari@gmail.com ), la retratava l'any   1987


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15494

Patrimoni Gencat ens diu que Sant Iscle es troba al poble abandonat de Senyús, a uns 4 quilometres de Cabó. És un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, amb un absis semicircular que va ser sobrealçat. A la façana de ponent es troba la porta principal d'arc de mig punt amb una arquivolta, un ull de bou i un campanar d'espadanya de dos ulls grans d'arc de mig punt i un més petit, situat entre els altres dos ulls i a un nivell superior. al costat nord se li va afegir un cos.

La concentració de la població en grans nuclis urbans ha propiciat la pèrdua de  bona part del patrimoni històric, del significat dels topònims i de la " petita historia"  de cadascú de nosaltres.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=38425

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=11615

Em treuen de polleguera eufemismes com " Guerra Civil "  per referir-se a l'acció criminal duta a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, o l'oblit del tristíssim paper de la Jerarquia catòlica que signava la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937), com advertia el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , comportava un trencament radical  entre la Jerarquia religiosa que abraçava el feixisme i abjurava de Déu, i el poble que pregava i continua pregant a Déu.

https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Hi ha " perles" que s'haurien de gravar a totes les esglésies : 

Nosotros no pretendemos que la zona roja sea el infierno y la nuestra el cielo, porque el cielo no está en la tierra. Más sí podemos afirmar que la zona roja es el infierno, con todos sus refinamientos satánicos, y la nuestra es la tierra, con sus virtudes y sus flaquezas, que nadie es perfecto en este mundo. Y una tierra, eso sí, donde se bendice a Dios y en su nombre se lucha y por Él se muere

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

El laïcisme ha fet trontollar a l’església catòlica del REINO DE ESPAÑA que certament continua sentint-se més còmoda fent costat als “ caïnites   que defensant l’evangeli.

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Senyor, desprès de 310 anys, allibera el teu poble !!!

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.eldiario.es/politica/llach-anc-tilda-mossos-herramienta-colonial-pide-reformar-generalitat_1_11595032.html

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html

Que Sant Iscle ,  Santa Victòria   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   cabonesos ,   vigatans ,   taradellencs ,  gurbetans ,   masiencs ,      riuprimerencs , osonencs,  moianesos,  vilanovins,  camarasins ,  agerencs , pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians ,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia, España, ..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España,  fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ .  Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament,  ja serà un miracle. 

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



 «A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



IN MEMORIAM DE PEGUERA I DEL SEU FILL MÉS IUSTRE RAMON VILA CAPDEVILA. FIGOLS. EL BERGUEDÀ

 


Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava entre 1890 i 1923, “algunes cases de Peguera i bestiar”, Peguera,Fígols, Berguedà



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/716/rec/24

Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d'abril de 1908 - Castellnou de Bages, 7 d'agost de 1963) ha mantingut viu el record d’aquest indret.


En aquest enllaç podreu ampliar informació sobre Peguera: 

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/109743/1/TFG_Gallego%20Vila_Laia.pdf

Com era previsible, també Peguera ha estat “objecte de desig

https://www.regio7.cat/bergueda/2019/11/13/empresari-projecta-centre-rendiment-esportiu/579658.html

https://www.youtube.com/watch?v=6a-oy50cfTU

La sindèmia que desvetllava la Covid.19 ha fet que bona part de la societat “toqui de peus a terra”, i sembla que aquest projecte, com tants i tants altres, romandrà al calaix, o millor encara al que Walter Elias Disney (Chicago, 5 de desembre de 1901 - Los Angeles, 15 de desembre de 1966) qualificaria com “ la terra de les fantasies”.

 


dilluns, 26 d’octubre del 2020

IN MEMORIAM. CASA DE MATERNITAT/CAL FRARES. SANT GENÍS DELS AGUDELLS. BARCELONA

 

Jordi Audet i Viñals (?- Cambrils,   el Camp jussà de Tarragona, 1938)

https://www.cambrils.cat/arxiu/fitxers/documents/documents-amcam/llistat-de-les-persones-que-van-morir-a-l-hospital-de-sang-de-cambrils-i-van-ser-enterrades-a-cambrils

Retratava el mes de desembre de 1926 , la  façana esgrafiada de la Casa de Maternitat o Cal Frares , a Sant Genís dels Agudells,  Horta-Guinardó (Districte).  Barcelona



Reprodueixo de : http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/6-4.shtml

Can Frares

Heretat veïna de can Barret (a l'altra banda del torrent que baixava de la font de la Llet). Masia primer, originària del segle XVIII, que al XIX va ser lloc de descans dels pares mínims. Amb la desamortització la casa va passar a ser propietat del notari Ferran de Moragas. Era una magnífica casa amb esgrafiats a la façana i capella. A partir de 1915 la casa i les terres eren de la Casa de la Caritat. S'hi van construir dos pavellons, anomenats preventoris, on s'acollien infants amb tuberculosi. La casa i els pavellons van ser enderrocats el 1973 en la remodelació dels equipaments del recinte Mundet.

Cap dada de l’autor de l’edifici, i/o dels esgrafiats, ni de l’advocació de la capella.

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) ; tenim documentades com a desaparegudes:

Capella de la Marededéu de la Mercè dels Pares Mínims des del 1493 fins el 1835 – Torre dels Frares o Can Frares – Passeig dels Castanyers.

 Capella-Oratori (interior) advocació desconeguda – Existia l’any 1844 – Ferran de Moragas i Ubach, després, l’any 1863 fou de Francesc Moragas i Barret, fundador de la C.P.V.E. Torre dels Frares o Can Frares – Passeig dels Castanyers, s/n.

Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com,  castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com

Que la maledicció de Déu caigui sobre els responsables de tanta incúria!

 

dissabte, 24 d’octubre del 2020

IN MEMORIAM. DE FÀBRICA D’EMBOTITS A FARINERA, I AVUI CENTRE D’ARTS VISUALS DE VIS . OSONA

 

El Josep Fornell Costa, publica una magnifica  fotografia de la Farinera,  un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Vic.



Es va construir entre els anys 1896 i 1897 per acollir la fàbrica Joan Torra, que es dedicava a l’elaboració d’embotits.



L’arquitecte va ser l’ Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), assistit pel mestre d’obres Josep Ylla Cortinas (1845-1916 ) ;  a dia  d’avui  l’edifici es considera una de les obres més destacades de l’arquitectura industrial modernista de Catalunya.


Els usos d’aquest edifici han estat diversos, al llarg dels anys, des de l’elaboració d’embotits, a la producció de farines ,   la fabricació de calçat,  fins a la filatura de teixits.

 A partir dels anys 30, es dedicà a la producció de farines, i per això és anomenada Farinera Costa, activitat que va cessar l’any 2007.

 L’Ajuntament de Vic va adquirir aquest edifici i hi inicià una profunda transformació l’any 2009, sota direcció de l’arquitecte Jordi Garcés Brusés (Barcelona, 25 de juny de 1945) , amb una aportació econòmica del Fons Estatal d’Inversió Local de 2.192.527 € i el 2010 a partir d’un finançament del Fons Estatal pel Treball i la Sostenibilitat Local de 986.759 €.



Us deixo uns enllaços on podreu ampliar informació:

https://blog.museunacional.cat/sobre-fabrica-de-salchichon-de-vich-j-torra-1896-dalexandre-de-riquer/

https://www.academia.edu/3094955/El_colmado_dembutidos_Torra_i_San_de_Barcelona

https://mnactec.cat/blog/patrimoni-industrial/sinaugura-la-remodelacio-de-la-farinera-de-vic/

Nota : Cal que cliqueu damunt de cadascun dels enllaços i se us obrirà el document.