TENIU DADES DE L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT DE LA BLEDA?. SANT MARTÍ SARROCA. PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de la Bleda, advocada a la mare de Déu de Montserrat en el sector que pertany a Sant Martí Sarroca.

No apareix a la relació de ‘monuments’ :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Mart%C3%AD_Sarroca

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

Sant Martí Sarroca té el tristíssima honor de figurar a la llista del que NO TENEN ENCARA CATÀLEG DE PATRIMONI.

D’aquest edifici religiós, del que ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com únicament en donen dades els amics de : http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8003

Catalunya EN TOTS ELS ÀMBITS depèn de l’activitat de la ciutadania.

M’expliquen que fins caldrà que siguin els votants els que comprin les urnes, per poder celebrar el referèndum del dia 1.10.2017.

Santa Margarida i els Monjos disposa d’un Mapa de Patrimoni, que consultaven quan visitàvem el Santuari de la Mare de Déu de la Bleda, situat al costat de la casa coneguda com ‘el Castell’, i prop de la Torre de l’Aigua.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES MASUQUES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. CASTELLET I LA GORNAL. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

M’aturava a les Masuques, terme de Castellet i la Gornal, a la comarca del Penedès sobirà, faig recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, que en la seva immensa majoria no formen part del patrimoni històric i/o artístic, el fet durant la dictadura franquista tenia la seva lògica atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

El fet que fora la Catalunya encara estiguin pitjor únicament pot fer feliç al ‘camarada’ Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955) si atenem a la seva darrera frase genial "Cuanto peor mejor para todos y cuanto peor para todos mejor, mejor para mí el suyo beneficio político"

M’explicava una veïna on era l’escola, que exerceix avui com a consultori mèdic, en el que setmanalment s’atenen visites, les urgències les resolen a Santa Margarida i els Monjos, i/o a Vilafranca del Penedès.

http://www.castelletilagornal.net/index.php?tipus=5&info=689&PHPSESSID=3r7d9iiij2os4b974fea9lkjs5&css=0

A Torrelletes no trobava cap esser humà al que preguntar on era l’escola abans de la dictadura franquista.

Imagino que devien tenir escola a Castellet, a la Gornal, a Sant Marçal, a Puigmoltó, a Clariana , a les Casetes de la Gornal,..., ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ho demanaré també a l’Ajuntament

Quan al topònim al diccionari català valència balear trobava, MASUCA f. Masia petita i pobra (Guissona). Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), qui més ho podia dir, oi?. Recull el terme àrab mas’ûd, nom propi, i participi passat del verb sa cad de l’àrab comú ‘ facilitar, ajudar ‘ . ‘. Una persona d’origen àrab atorga al nom el significat ‘felic’, intuïm que ho eren i molt els habitants de les Masuques, que disposaven ja d’escola pública abans de la dictadura franquista.

També voldria saber dades d’aquest edifici, quan es fer, qui en va ser l’autor ,....

ARTESA DE SEGRE I EL SEU PATRIMONI HISTÒRIC I/O ARTISTIC. ELS EDIFICIS RELIGIOSOS DE LA CONFESSIÓ CATÒLICA. . LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Artesa de Segre té una extensió de 175,9 km² , en els que s’hi encabeixen 22 entitats de població.

Anya fou municipi propi fins a l'any 1966, quan s'agregà a Artesa de Segre. Històricament s'anomenà la Baronia de Motmagastre perquè moltes de les antigues parròquies que formaven d'aquest municipi pertanyien a la baronia que centrava el castell de Montmagastre. De l'antic municipi en formaven part els pobles d'Alentorn, Comiols, Folquer, Montargull, Montmagastre, Vall-llebrera i Vall-llebrerola.

Baldomar pertanyia al marquesat de Camarasa, fou cap del municipi que formava juntament amb Clua de Maià, la Vall d'Ariet i Vernet. Fins a l'any 1920, any en què es va agregar a Artesa.

L'any 1532 el monestir de Montserrat compra Vilves i Collfred amb la jurisdicció civil i criminal per 3 900 sous. Mantindrà el domini sobre Vilves fins al segle XIX.

Cercàvem els edificis religiosos de la confessió catòlica , en aquesta tasca la despoblació brutal de la comarca ens ajudava poc, costa trobar essers humans als que preguntar-los on era l’església de .. , i el recurs a la xarxa telemàtica en una comarca ‘analògica’ no té ‘sempre’ resposta, amb tot trobàvem:

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ. ARTESA DE SEGRE

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21973

FOSSAR I CAPELLA DEL SANT CRIST. ARTESA DE SEGRE

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21976

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lensulsiada-esglesia-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-nova-de-santa-maria-de.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/01/de-sant-marti-de-collfred-i-altres.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-de-lassumpcio-de-baldomar.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-sant-ponc-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/lassumpcio-de-santa-maria-sero-artesa.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-sant-climent.html

http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals-d-interes-local/144-sant-roma-de-comiols
Tudela de Segre

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/08/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de.html

Ermita de Santa Fe, d’una nau, coberta de doble vessant i portal adovellat.
http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals-d-interes-local/137-santa-fe-de-tudela

Ermita de la Mare de Déu (o Santa Maria) del Pla
http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals-d-interes-local/142-esglesia-de-santa-maria-del-pla

Collderat

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-sant-miquel.html

Restes de l’antic castell de Grialó, una torre de planta quadrada amb bell aparell. Prop seu hi ha les ruïnes de la capella de Sant Miquel de Grialó
http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals-d-interes-nacional/146-castell-i-esglesia-de-sant-miquel-de-grialo

El mas de Tancalaporta té la capella de Sant Jaume, amb portal adovellat.
Ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Santuari de la Mare de Déu de Refet
http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals/125-santuari-de-santa-maria-de-refet

Alentorn
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/sant-salvador-dalentorn-artesa-de-segre.html

Ermita troglodítica de Sant Salvador.
http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals/123-ermita-de-sant-salvador

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lesglesia-de-la-mare-de.html

Anya

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-santa-maria.html

Ermita de Sant Marc
Pensem que es tracta de l’església de Sant Marc del Batlliu

http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals/136-sant-marc-de-batlliu
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22008

A la Mesquida, hi ha algunes restes d’una antiga església romànica i de vells sarcòfags.
Ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Montmagastre

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-sant-miquel-de.html

Ermita de la Mare de Déu de la Vedrenya.
http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals/130-santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-vedrenya

NOVA ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22005

CAL FUSTER - CAPELLA DE SANT JOSEP
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22006

capella de Santa Eulàlia de Can Camats
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22007

Sant Marc del Batlliu
http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals/136-sant-marc-de-batlliu
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22008

Folquer

http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals/121-esglesia-de-sant-gil-de-folquer

capella romànica de Sant Esteve de Paracolls.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22027

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22025

La Clua de Meià

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-sant-julia-de-la-clua-de.html

capella troglodítica de Sant Martí.
Ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Vall d’Ariet

http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals/131-sant-bartomeu-d-ariet

Dins la torre del dit Castell dels Moros hi ha l’absis de l’església de Sant Salvador, dita també capella de Sant Nicolau de Paneres, esmentada per primera vegada l’any 1080.
Ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Prop del poble hi ha la capella de Santa Maria.
Ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Els edificis religiosos, malgrat ser en la seva majoria únicament testimonis del passat, eren més fàcils de localitzar.

És però, mes que possible que no hàgim completat la relació d’edificis religiosos de la confessió catòlica, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El algun lloc devia ser el vicari i/o el rector el que ensenyava les primeres, i potser úniques lletres; en la llengua catalana es designa com ‘escolà’, a la persona que ajuda al sacerdot al altar, i al qui va a l’escola. També d’això ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ARTESA DE SEGRE I EL SEU PATRIMONI HISTÒRIC I/O ARTISTIC. ELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Artesa de Segre té una extensió de 175,9 km² , en els que s’hi encabeixen 22 entitats de població.

Anya fou municipi propi fins a l'any 1966, quan s'agregà a Artesa de Segre. Històricament s'anomenà la Baronia de Motmagastre perquè moltes de les antigues parròquies que formaven d'aquest municipi pertanyien a la baronia que centrava el castell de Montmagastre. De l'antic municipi en formaven part els pobles d'Alentorn, Comiols, Folquer, Montargull, Montmagastre, Vall-llebrera i Vall-llebrerola.

Baldomar pertanyia al marquesat de Camarasa, fou cap del municipi que formava juntament amb Clua de Maià, la Vall d'Ariet i Vernet. Fins a l'any 1920, any en què es va agregar a Artesa.

L'any 1532 el monestir de Montserrat compra Vilves i Collfred amb la jurisdicció civil i criminal per 3 900 sous. Mantindrà el domini sobre Vilves fins al segle XIX.

Cercàvem els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en aquesta tasca la despoblació brutal de la comarca ens ajudava poc, costa trobar essers humans als que preguntar-los on era l’escola, i el recurs a la xarxa telemàtica en una comarca ‘analògica’ no té resposta, amb tot trobàvem:

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lescola-publica-dartesa.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-dels-edificis-escolars.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lesglesia-de-la-mare-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-lestudi-de-montargull.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-collegi-de-les-dominiques.html

Estic del tot convençut que n’hi havia més d’escoles publiques, privades i/o confessionals, tant com que abans de la mateixa concepció del sàtrapa, llegir i escriure no era una activitat excepcional per a les persones que vivien en aquests nuclis integrats avui al terme d’Artesa de Segre.

La dictadura feixista feia una gran tasca de destrucció d ela ‘història petita’, en algun lloc però, es deuen conservar encara els texts dels ‘cronistes oficials’ , figueres que existien a TOTES LES POBLACIONS, i que deixaven testimoni dels fets que succeïen. L’existència – encara – d’un mitjà de comunicació com la Palanca en fa pensar que no tot està perdut.

Encoratgem a TOTHOM perquè ens faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble, vila o ciutat on vareu néixer, vosaltres i/o els vostres pares , avis i família tota.

Catalunya us ho agrairà.

P/D

Els edificis religiosos, malgrat ser en la seva majoria únicament testimonis del passat, eren més fàcils de localitzar.

El algun lloc devia ser el vicari i/o el rector en que ensenyava les primeres, i potser úniques lletres, en la llengua catalana es designa com ‘escolà’, a la persona que ajuda al sacerdot al altar, i al qui va a l’escola. També d’això ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA DE BOT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

El sostre demogràfic de Bot s’assolia al cens de 1950 amb 1.555 ànimes, a darreries de l’any 2016 es comptabilitzaven 615 habitants, una pèrdua del 60,45%

La Terra Alta no s’ha recuperat de l’estulta decisió del rei Felipe III d’expulsar als mal dit ‘moriscos’, malgrat les peticions en sentit contrari de la noblesa catalana i fins del bisbe de Tortosa, Pedro Manrique.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/los-moriscos-catalunya-219957

La devíem fer molt grossa perquè el bon Déu ens castigui amb la MONARQUIA PERPETUA, oi?.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa l’arrel àrab en el topònim Bot; l'any 1039 la família musulmana dels Beni-Hud substitueix els Tujubís en el govern de la vall de l'Ebre i les taifes de Saragossa i Lleida. El seu domini s'estén fins a l'any 1099, en què el control de la zona cau en mans dels almoràvits de les taifes andalusines. Atès que el mot Hud defineix aquella gent com a poble i que Bu vol dir "descendent de", la denominació Bu-Hud vindria a significar "descendents dels Hud".

El 1224 ja s'escriu Booth , i cap al 1600 passà a escriure's Boot

M’aturava a Bot, volia retratar l’edifici de l’Ajuntament i l’església de Sant Blai.

Del primer no en trobaria cap referència, això dels catàlegs de patrimoni, malgrat que la ‘democraciola’ començava l’any 1978 no és – encara – una urgència, fins quan entrava a demanar un plànol turístic em deien que no en tenen, i ho justificaven per estalviar ‘despeses’, li feia la reflexió clàssica, si ningú saps que teniu d’interessant serà MOLT difícil que us vinguin a fer una visita, alhora li explicava la diferencia entre despeses ( que acostumen a fer-se en benefici d’alguns ) i inversions, que generen efectes benèfics per a tota la comunitat.

M’explicava un "descendent dels Hud", que a l’edifici de l’ajuntament hi havia l’escola, que desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà es va traslladar quasi al final del poble seguint la carretera en direcció Orta/Prat de Comte.

Som una ‘Nació’ singular, descrivim com a monuments les barraques de pedra seca, i ‘oblidem’ esmentar que abans de la dictadura franquista, entre els usos que tenien alguns edificis, hi havia el d’aixoplugar les escoles.

Cal insistir en que dins les motxilles dels soldats feixistes no hi havia llibres, llibretes ni llapisos per a la quitxalla?. Cal reivindicar encara que abans de la concepció del sàtrapa, una bona part de la població a Catalunya i de la resta del món, ja sabia llegir i escriure, ja menjava amb coberts, i es rentava la cara cada matí?.

Ens agradarà rebre imatges i dades de TOTS ELS EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA a l’email coneixercatalunya@gmail.com , intuïm que ens en manquen molts encara a : https://issuu.com/1coneixercatalunya

Catalunya us ho agrairà.

Em donaven records per una amiga comú. Si del món diuen que és un mocador, que us puc dir de Catalunya?.

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

CAPELLA DEL SANT CRIST ABSENT DEL CEMENTIRI D’ARNES. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

Fèiem la sortida 222 el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 , això vol dir que havíem fet més de 50.000 quilometres, i gastat més 7000€ en benzina, i una quantitat gens menyspreable en autopistes.

En aquesta ocasió el nostre recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, ens portava fins a Arnes, a la comarca dita de la Terra Alta.

Quan al topònim hi ha versions per a tots els gustos :

El Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya
ttps://books.google.es/books?id=ZUHxrn_CC94C&pg=PA1140&lpg=PA1140&dq=arnes.+toponímia&source=bl&ots=zJ87qNEubS&sig=InzCDWjGBIWhzK6O4UPFQRS_GSo&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwioiZmB9dHUAhURalAKHWNuDvEQ6AEITjAH#v=onepage&q=arnes.%20topon%C3%ADmia&f=false
Ens parla d’arnes ‘ ruscos d’abelles’

El diccionari català valència balear, Etimologicament del francès antic harneis, mateix significat. || || 1, 2, que ve del germànic . *herrnest, ‘guarniments de viatge’, segons Meyer-Lübke REW 4119.

Ens encantarà rebre les vostres aportacions ‘ serioses’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’aturava al fossar on retratava la capella del ‘Sant Crist absent’, advocació que dissortadament va guanyant ‘adeptes’ per arreu, ja eliminant les imatges sagrades, ja enderrocant – o no construint – capelles al cementiris.

https://www.youtube.com/watch?v=s8fm_lOA2S8

No trobava cap dada de l’autor d’aquest element patrimonial, l’experiència ens diu que acostumava a fer-ho el mestre d’obres i/o l’arquitecte municipal. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE BALDOMAR. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre, tenia clar que ens caldran més visites si volem completar el inventari d’esglésies com feia el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i continua fent – en la mesura que les seves obligacions com arxiver li ho permeten – el Josep Sansalvador Castellet ( Barcelona, 7 de maig 1966 )

Retratava, no sense dificultats tècniques, l'església parroquial de Baldomar, al terme d'Artesa ; l ’advocació de Santa Maria, o de l’Assumpció de la Verge Maria, és molt comú en les esglésies situades en indrets recuperats als sarrains, aquest fet s’explica en bona mesura perquè lluny del que s’ha difós per part dels profetes de la islamofòbia, aquesta religió considera digna d’adoració a la mare de Jesús.

Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici heterogeni, de difícil lectura arquitectònica a causa de les diferents etapes constructives que li han donat forma

L'esquema de planta ve definit per una nau sense absis, coberta amb volta de canó apuntada sobre arcs torals i formers. Al costat nord hi ha una altra nau, més curta, probablement afegida més tard. Al costat sud, presenta capelletes laterals obertes en el mur mitjançant arcs formers. Una cornisa sense finalitat constructiva separa la volta, que segueix la tradició del segle XIII, dels elements de sosteniment

L'element més rellevant de l'exterior és la façana, que integra un campanar d'espadanya convertit posteriorment en una torre quadrangular. El cos baix de la façana, de carreus ben escairats, és d'una gran sobrietat. L'acces s'efectua mitjançant una obertura d'arc de mig punt adovellat, recolzat sobre impostes motllures d'aire classicicant, similars a les que hi ha als pilars interiors de l'església. Sobre el portal hi ha un òcul i, enmig, una petita fornícula formada per columnes helicoïdals que sostenen un frontó triangular

Tant la façana com el campanar fan pensar en una reforma constructiva, que probablement dati del segle XVI, i, per tant, de cronologia més avançada que la de la nau central.

Llegia que el mural interior, que no teníem ocasió de veure, és obra de l’ Antoni Borrell i Pujol ( Barcelona, 1927), resident en aquesta població, i autor també de les pintures de les esglésies de Torregrossa, a la comarca del Pla d’Urgell, ide les Pallargues, a la comarca de la Segarra.

Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) afirma que es tracta d’un Nom Propi germànic, al costat de l’església hi ha una placa ‘ Vall d’Omar’. Imagino que deu ser algun admirador/a de l’ Omar Sharif, també conegut com a Omar El-Sherif (Alexandria, 10 d'abril de 1932 – el Caire, 10 de juliol de 2015). Està clar que molt sovint, veiem el que volem veure, oi?.

No trobava cap esser humà per a preguntar-lo on era l’escola abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Olivé Escarré no se’n sap avenir del fet no trobar cap esser humà, i una minsa representació de la vida animal; on son els ramats d’ovelles?. On son els ocells ?. Fins, on son les mosques ?.

Artesa de Segre vol, i ‘dol’ alhora, pel que fa a ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-nova-de-santa-maria-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/01/santa-cecilia-de-torreblanca-la-romnica.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-sant-miquel-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-sant-ponc-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/lassumpcio-de-santa-maria-sero-artesa.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lesglesia-de-la-mare-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lensulsiada-esglesia-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-sant-julia-de-la-clua-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-santa-maria.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/01/de-sant-marti-de-collfred-i-altres.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/sant-salvador-dalentorn-artesa-de-segre.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/08/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PONÇ DE VALL-LLEBRERA. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre, tenia clar que ens caldran més visites si volem completar el inventari d’esglésies com feia el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i continua fent – en la mesura que les seves obligacions com arxiver li ho permeten – el Josep Sansalvador Castellet ( Barcelona, 7 de maig 1966 )

Llegia en relació a Vall-llebrera, al terme d’Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera; vora la carretera hi ha l'edifici on era, abans del 1936, l'ajuntament d'Anya i que després serví d'escola i de casa per als mestres.

Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'església parroquial de Sant Ponç, de la qual depèn la de Vall-llebrerola, és obra del segle XVI.

El Josep Olivé Escarré no se’n sap avenir del fet no trobar cap esser humà, i una minsa representació de la vida animal; on son els ramats d’ovelles?. On son els ocells ?. Fins, on son les mosques ?.


Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; església d'una nau amb capelles, sagristia i garatge adossat lateralment. La façana principal té una composició amb un eix central definit per la porta amb arc de mig punt i grans dovelles regulars sobre una imposta. A sobre hi ha una fornícula i un rosetó amb calat de pedra rematat per una espadanya de dues obertures, amb una campana. La coberta és de dues vessants sobre la planta rectangular. L'edifici té un atirantat metàl•lic de reforç.

El lloc s'anomenava antigament Mirandol*, lloc que és documentat el 1053 en la dotació de Sant Miquel de Montmagastre.

Ens agradarà saber a l’email coneixercataunya@gmail.com el fonament d’aquest topònim, Mirandol.

Artesa de Segre vol, i ‘dol’ alhora, pel que fa a ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER I L’ESCOLA DE LA COLÒNIA ‘LA FÀBRICA’. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Reprodueixo de patrimoni Gencat ; edifici aïllat, de planta rectangular, en el recinte de la fàbrica de començaments del segle XX, amb edificis singulars que formaven un centre industrial.

Llegia a : http://www.lapalanca.cat/pdfs/06nov.pdf

1930.- En aquesta dècada es construeix l’edifici que acollirà l’església dedicada a la Mare de Déu del Roser i que a la vegada farà les funcions d’escola per als fills dels treballadors.

El Valentí Pons Toujouse en el seu excel•lent treball sobre la Colònia:

http://blogs.descobrir.cat/modernismededinsiforadecatalunya/2014/09/12/artesa-de-segre-colonia-de-la-fabrica-el-pont-dalentorn/

Defensa l’autoria de Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), i recull en color la mateixa imatge que en blanc i negre feia l’any 1985 J. Salvadó.

Entenc doncs que l’afirmació ‘l’església va ésser modificada, restant la portalada adovellada que forma un arc de mig punt situada al centre de l'edifici’. Ens descriu una actuació posterior. Patrimoni Gencat recull ‘sembla que s'erigí cap al 1906, de la mateixa manera que l'edifici del director del conjunt industrial’, de ser certa, l’autoria de l’església – de la que no tenim imatges – fora de l’Emili Sala Cortés ((Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920), tenim respecte de la data del seu traspàs absoluta certesa :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1920/06/08/pagina-1/33303354/pdf.html
No així, del seu naixement que no hem pogut confirmar en cap registre. Ens dol que l’Enciclopedia Catalana, no dediqui – encara – una entrada a l’arquitecte Emili Sala Cortés ((Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920.

Els nous habitacles s'han adaptat a la composició de simetria que definia l'antiga església , amb elements també historicistes: porxos amb arcades i pilastres de suport. La coberta és a quatre vessants té teula plana.

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Farem arribar aquest post a la Palanca.

L’ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA. SERÓ. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

L’advocació de Santa Maria, o de l’Assumpció de la Verge Maria, és molt comú en les esglésies situades en indrets recuperats als sarrains, aquest fet s’explica en bona mesura perquè lluny del que s’ha difós per part dels profetes de la islamofòbia, aquesta religió considera digna d’adoració a la mare de Jesús.

L'església parroquial de Santa Maria de Seró es troba ubicat a la part alta de la vila de Seró, agregat d'Artesa de Segre. Es tracta d'un temple aïllat d'una sola nau, amb un edifici adossat que fa de rectoria i el cementiri vell annex.

Es troba al costat de les restes de l'antic castell de Seró i actual casalot barroc.

La façana principal, que dóna al carrer de l'Església (orientada a l'oest) compta amb una porta de mig punt adovellada amb una inscripció a la clau que hi posa "JHS/1882". Per sobre hi ha un petit rosetó. L'altra façana, orientada vers el sud, presenta una portalada tapiada amb arc de mig punt i adovellada i podria tractar-se de les poques restes existents del temple romànic originari.

La nau central compta amb un petit cimbori neoclàssic que il•lumina el centre del temple. Un campanar de cadireta amb dues campanes s'aixeca a sobre la porta antiga. Una altre campanar es troba al damunt de la cantonada de llevant i és de secció quadrada. La teulada és a doble vessant i compta amb una coberta de teula àrab, tot i que amb notables refaccions i obra recent que n'indiquen restauracions en els darrers anys.

Fou reformada entre els segles XVIII i XIX. Data i inscripció de la porta d'entrada: "JHS/1882". Una darrera dada data de l'any 2006, quan la família Vendrell-Gannau dóna una campana al temple, fet commemorat amb una placa a la façana sud de l'edifici.

Constatava que tampoc podien accedir al interior els tècnics que feien la fitxa de patrimoni Gencat.

Quan al topònim trobava al diccionari català valència balear, SERO m. grafia antiga de cero, ‘cérvol’. Sots los arbres hi hauia cabirols, seros, gatzeles, Llull Gentil 6

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa que el topònim s’origina en el període de domini dels sarrains, i té un significat ‘falca, clavilla ‘ .

No trobava cap esser humà al que preguntar-lo on eren les escoles abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Al indret on estava emplaçada l'antiga fortalesa medieval documentada des de l’any 1154, hi ha un casal de l'època del barroc, el qual va aprofitar els carreus dels murs medievals.

És de planta rectangular amb composició ordenada i regular de les obertures, tenint la porta, actualment modificada, al capçal de migjorn. Les cantonades i cèrcols de les obertures són de carreus ben escairats, amb motllures als ampits.

Al carrer Major, adossat a l'Església de Sant Pere, es conserva un antic portal d'accés a la vila closa, d'arc de mig punt, amb la data de 1677 a la dovella central.

Tudela es documentada des de l'any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d'una unça a Sant Pere de Tudela de Segre.

El 1151 l'ardiaca Arnau de la Seu d'Urgell, capellà d'Artesa, cedí l'usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església. El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d'Àger.

Curiosament, de l'any 1172 es consignen dos testament, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela. Un d'ells és l'acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la fortalesa a la seva filla Elisenda. L'altre testament fou atorgat per Ramon Bernat i en ell deixava al seu fill Ramon de Seró el castell de Tudela; aquest mateix personatge, l'any 1190, el llegà, també en testament, a la seva filla Berenguera. El 1178, a Lleida, en un conveni entre Alfons el Cast i Berenguer de Fluvià, signen els seus castlans Pere i Berenguer de Tudela. Aquest darrer apareix el 1180 vinculat a l'orde del Temple. Es desconeix com aquesta fortalesa pervingué als Cervelló però se sap que el 1193, Guerau Alemany de Cervelló feia redactar el seu testament pel qual deixava al seu nebot Guerau el castell de Tudela a més dels d'Artesa i Marcovau, tot especificant que els tenia pel vescomte de Cabrera.
Una altra referència data de l'any 1202, en que Ermessenda de Montsonís donà als hospitalers de Sant Salvador d'Isot tot l'honor que posseïa a la fortalesa de Tudela.

El 1365 el lloc i el castell pertanyien a P. d'Olmar.

A la fi del segle XVI i primeria del XVII era senyor de Tudela i la Vansa el noble Francesc Gilabert i d'Alentorn (1559-1638) , que fou diputat de la Generalitat de Catalunya.

A començament del segle XIX la senyoria de Tudela era del IV marqués de Barberà , Josep Esteve Garceran de Pinós-Santcliment i Sureda (1785-1813)

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , (1936-1939) el castell va fer les funcions d’escola militar i centre de control estratègic de les forces republicanes.

D'aquest període es conserven dibuixos i gràfics en les seves parets interiors.

M’explicaven ocasió de documentar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que el castell està a la venda.

Quasi al mateix nivell hi ha el fossar de Tudela de Segre, amb clares influències dels cementiris segarrencs.

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

És un lloc comú que a TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya, hi havia una o més escoles, públiques, privades , confessionals, i/o en algun cas parroquials.

Cal negar doncs de forma enèrgica que els feixistes portessin l’educació i la cultura en les motxilles dels seus soldats, i que l’aviació nazi llençava llibretes, llepissós i gomes d’esborrar damunt de les poblacions de Guernica, Barcelona o qualsevol indret lleial al govern de la II República.

Tornava a Tudela de Segre per retratar les edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en aquesta recerca comptava amb l’ajuda d’una veïna que amablement m’acompanyava pel vessants d’aquest turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela , esmentat al segle XII, i que exercí com escola militar i centre de control estratègic de les forces republicanes, en l’episodi bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que actualment segons m’explicaven està en venda.

Edifici que acollia l’escola de nenes.

Edifici que acollia l’escola de nens.

Escoles ‘noves’

Llegia que Tudela de Segre fou municipi independent fins el 1971, data en que manu militari’ era annexionat al terme municipal d’Artesa de Segre.

El municipi de Tudela de Segre comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet.

Quan al topònim com explicava a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/11/sant-cristofolmenna-de-kanta-banda-le.html

És molt possible que aquesta fou la localització d’un temple dedicat a la deessa Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE - que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol .

El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs on es patia la ‘romanització’ , Roma , transformarà la deessa Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE en la “Santa dea Tutela “.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , demaneu als vostres pares i/o avis on eren les escoles del poble on viviu i/o on veu néixer abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR. MARCOVAU. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Entre altres monuments ens havia quedat pendent en la nostra darreravisita al terme de Foradada, l'església parroquial de Sant Salvador , situada al nord-est del turó que ocupa el nucli de Marcovau, que malgrat estar quasi a tocar de la carretera que mena a Artesa és accessible únicament per un camí de terra, en aquest país de fireta, trobes una carretera asfaltada que comunica Baldomar i la Clua de Meià, i has de tragar pols per accedir a Marcovau. Com diu el ‘camarada Rajoy’ el seu govern, és l’únic que garanteix que TODOS LOS ESPAÑOLES SON IGUALES EN DERECHOS Y DEBERES, oi?.

Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un temple d'origen romànic datable el segle XII que consisteix en una església d'una sola nau capçada amb absis semicircular, un contrafort a la façana sud i dues capelles laterals afegides en època moderna. Al segle XIX es va refer la façana d'accés i s'hi va afegir un campanar d'espadanya.

Com és usual en els temples romànics, està orientada d'est a oest amb la capçalera a llevant i l'accés a ponent. La teulada de la nau és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec d'un sol nivell de maó. La coberta de l'absis és de lloses de pedra.

Els murs originals de l'edifici romànic presenten dos modalitats d'aparell constructiu: l'absis està fet amb un aparell de carreuó irregular però ben disposats en filades, mentre que els murs de la nau presenten un aparell regular de carreus ben escairats i polits. Aquesta canvi permet suposar una diferència cronològica en la construcció de les diferents parts de l'edifici, encara que s'inclouria en conjunt dins del segle XII.

La façana d'accés, obra de mitjans del segle XIX, està feta en aparell irregular de carreus desbastats de pedra sorrenca lligats amb ciment. La porta és d'arc de mig punt de dovelles (a la dovella clau hi ha la inscripció '1860') i a sobre hi ha un petit òcul. La part central d'aquesta façana es remata amb una espadanya de dos ulls.

A les façanes laterals es van afegir en època moderna dues capelles rectangulars amb aparell de carreus de diverses mides però ben escairats i polits, lligats amb morter de calç. Durant aquestes importants reformes també es va redecorar l'interior de l'edifici.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada .2010

La nau està coberta amb una volta de canó de perfil lleugerament apuntat. L'absis s'obria directament a la nau però actualment es troba paredat.

Ah!, no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tots o la major dels pobles, viles i ciutats de Catalunya, tenien almenys un personatge il•lustrat que exercia de ‘cronista oficial’, la fusió, absorció, integració de municipis, feta sempre més enllà de les explicacions ‘tècniques’ per motius espuris, feia desaparèixer alhora que aquesta figura, molt sovint la seva obra recollida en llibres d’escassa difusió.

El fair play ens obliga a reconèixer el triomf del feixisme i el cleptofeixisme en la seva lluita per anorrear la nostra història i la nostra cultura, alhora però, cal insistir a les ‘autoritats catalanes’ i a la ciutadania que la recuperació de la memòria històrica passa per fer passos POSITIUS en la bona direcció. O sia, investigar, investigar, investigar,... , abans de que els darrers testimonis vius lliurin la seva ànima al Senyor, i pugin al tros de cel que delimitat amb els colors de la senyera, ens separarà per tota l’eternitat dels nostres enemics seculars.

Recuperar la memòria històrica per als catalans és un imperatiu ètic.

IN MEMORIAM DELS CASTELL DE VIUDES/VILVES. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Queia un sol d’injustícia quan ens aturàvem per retratar la torre del castell de Vilves , que s'emplaça al centre d’aquest poble , agregat d'Artesa de Segre. La fusió, absorció, integració de municipis és una eina molt útil, com sabem bé els feixistes i cleptofeixistes , per eliminar la consciència de ‘comunitat’ i diluir la petita història dels nuclis fusionats, absorbits i/o integrats. Desapareix el gentilici, sovint fins el topònim, del que en explica el diccionari català, valència, balear, que s'esmenta en un document del segle XVI com VIDUARUM, que evolucionaria del llatí VIÛDAS.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), amb matisos confirma aquesta procedència d’en ètinom romànic variant antiga del mot VIUDA.

En ambdós casos no hi ha cap explicació per aquest topònim que podem qualificar com ‘curiós’.

El significat dissortadament és aplicable avui a QUASI TOTA LA COMARCA DE LA NOGUERA, i una BONA PART DE LA CATALUNYA INTERIOR.

Patrimoni Gencat ens explica que el conjunt format per una torre quasi quadrada i un mur que en surt amb un aparell similar està situada a la part més alta del turó on se situa el poble. La resta del castell estaria molt alterat i/o emmascarat per la cases del poble i les possibles restes no són visibles. La torre, tot i que envoltada de cases, estaria isolada i el mur forma part d'una casa particular. Està a tocar de l’absis de l’església parroquial advocada a Sant Climent.

La planta de la torre, quasi quadrada, amida 5x5,25 metres. Té una alçada actual de 10 metres , tot i que sembla que a principis de segle XX fou escapçada. Pel que fa a l'aparell constructiu, existeix una notable diferència entre la part superior i la inferior. Els primers 5 metres estan construïts amb carreus molt grans (30x60 centímetres), igual que el mur que surt del castell. La resta de la torre ha estat construïda amb els típics carreus mitjans regulars, de mida més petita.

La cambra inferior fa només 140 centímetres d'ample per 180 centímetres de llarg i està coberta amb un trespol de bigues.

A uns 5 metres d'alçada hi ha una segona cambra, més espaiosa i coberta per una volta de canó. En aquest nivell hi havia una porta, molt malmesa actualment, oberta cap el sud, acabada amb una llinda monolítica, rectangular.
Sembla que la darrera cambra, avui desapareguda, també estava coberta per una volta.

A nivell de fases constructives, tal com s'ha esmentat abans, existeix una dicotomia entre els diferents aparells constructius.

Això ha facilitat diverses teories sobre la cronologia de la torre.

S'ha proposat l'origen romà del primer pis així com també musulmà, tot i que no es descarta que es tracti d'una castell construït durant els segles XII o XIII.

El que resulta segur és que els pisos superior estarien construïts després de l'any 1000.

Ah! no trobava cap esser humà per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La negació de l’escalfament global per part d’alguns ‘tòtils il•lustres’, em feia pensar que no va desencertada l’expressió ‘ si els fills de puta volessin taparien el sol’, i així reduiríem la sobreradiació que rep la terra, almenys de forma temporal, que us sembla fer una Marató per finançar-ho?.

IN MEMORIAM DE SANT MIQUEL DE MONTMAGASTRE DE NOGUERA. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Rebia una oferta impossible de rebutjar; documentar les esglésies del terme d’Artesa de Segre amb una superfície de 175,9 km² , i amb una població a darreries de l’any 2016 de 3.556 habitants), en la que es troben els següents nuclis de població : Alentorn -església de Sant Salvador-, Anya - església de l’Assumpció , Artesa de Segre – església de l’Assumpció Baldomar – església de l’Assumpció- La Clua de Meià – església de Sant Julià – Colldelrat – església de Sant Miquel – Collfred – església de Sant Martí - Comiols - església de Sant romà - Folquer - església de Sant Gil – Montargull – església de Santa Maria , 2 – Montmagastre – església de Sant Miquel – - església de Sant Marc i Sant Joan de Batlliu - Serò - església de Santa Maria - Tudela de Segre – església de Sant Pere - La Vall d'Ariet - església de Sant Bartomeu - Vall-llebrera – església de Sant Ponç- Vall-llebrerola – església de Sant Serni- La Vedrenya – església de la Mare de Déu de la Vedrenya –Vernet – església de Santa Maria- Vilves – església de Sant Climent -, i de ben segur que encara , n’hi ha algunes més en aquest indret de la Noguera, oi?.

Les condicions del contracte eren immillorables, 20.000000 de ‘gràcies catalanes’, que és el valor que ens atorga el Sr, Google. A dia d’avui el valor de canvi de la ‘gràcia catalana’ amb l’€ és igual a 0.

Retratava des de lluny l’església de Sant Miquel de Montmagastre, de la que patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau, força llarga, amb coberta de volta de canó apuntada, parcialment aterrada. Una inscripció de 1643 en una dovella d'una porta indica una data de reconstrucció de la part de ponent. La part de llevant de l'actual edifici, feta damunt unes estructures antigues parcialment aprofitades, sembla que correspon a la construcció d'època medieval resolta amb l'aplicació d'unes formes arquitectòniques datables a final del segle XI. Conserva part de la volta de canó lleugerament apuntada. El mur nord presenta la construcció de dues capelles, mentre que al mur sud hi ha dues finestres de dobles esqueixada flanquejant un nínxol. Capçalera amb absis semicircular amb tres nínxols oberts al gruix del mur, separats per columnes, que sembla ser construït damunt unes estructures preexistents. La porta d'accés a l'edifici és de mig punt i s'obre al mur de ponent. Sota la nau hi ha una estança independent a l'església feta probablement per anivellar el terreny. La part de ponent, relacionada amb la reforma del segle XVII, era coberta amb voltes de rajol i llunetes, ara desaparegudes. S'hi troba el campanar, també molt malmès i diferents capelles i sales.

A la muntanya de Montmagastre, a més del conjunt format pel castell i l'església de Sant Miquel, es troben també les restes del cementiri, de l'antic poble, els antics bancals dels camps de conreu els camins de ferradura que portaven al poble, El conjunt va quedar força malmès per les trinxeres que s'hi van practicar durant l’episodi bèl•lic en el que desembocava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM d ela II República, que els ‘guanyadors’ qualificaven ‘la Guerra Civil’, i de ‘Cruzada’ la jerarquia de l’església catòlica ‘oficial’ del REINO DE ESPAÑA, amb l’oposició únicament d’alguns prelats venerables.

Quan al toponim, reprodueixo de :
http://ferranalexandri.blogspot.com.es/2015/03/el-castell-de-montmagastre.html

El curiós nom de Montmagastre (o Mamagastre)

Pronunciat munmagastre, és aquest un topònim curiós que pocs s'imaginaran el seu origen, confosos potser per la influència de Mont- (muntanya), però en realitat es deu a una deformació de Mama- (del llatí mamma 'mamella'), perquè el lloc es deia al principi Mamagastre. La documentació antiga ens indica el pas de Mama- a Mont-:

mumaqasr (en l'expedició d'Almuzàfar contra Catalunya el 1003);

Mamakastrum (en un testament sacramental del 1010);

Castro Malagastro (el 1018, forma que suposa dos jocs de dissimilació, en Mama-: m-m > m-n > m-l, amb ajut dels nombrosos mots amb Mal-, com el castell de Malagastre del turó d'Antona, també a Artesa de Segre);

des de mitjan segle XII apareixen moltes dades de Mam-: Mamagastre (1074), Mamachastri (1074), Michaelis de Mamacastro (1075);

Castrum Montmagastri (1093);

Castro de Mamagastre o Montmagastre (1280);

Castell de Muntmagastre (en el cens de 1359).

El canvi de la -a- àtona de Mama- en -o- es deu a un arrodoniment labial provocat per les dues m. Una pronúncia Momma/Monma, ajudada per l'etimologia popular va donar peu a Mont-, Munt-.

En conclusió, com argumenta Joan Coromines (Onomasticon cataloniae, MONTMAGASTRE, MONTGASTRELL, 360-361) l'origen de Mamagastre és MAMMAE CASTRUM 'castell (en forma) de mamella', amb el terme mamma 'mamella' aplicat a un turó d'aquesta forma, com el francès mamelon. Només cal observar que els turons sobre els quals es construïen aquests castells tenen una forma cònica que recorda la figura d'una mamella. Així mateix ho descriu Josep Maria Espinàs en el seu llibre, A peu per la Llitera (1990), en referència a un altre antic poble i castell anomenat també Montmagastre, situat a Peralta de la Sal: "un camí que s'enfila cap al mugró de Montmagastre".

Per tant, MAMMAE CASTRUM designava 'castell del turó amamellat'. Però diu Coromines que val més MAMMA CASTRI 'turó amugronat del castell' perquè no hi ha casos de genitiu dels noms en A- en toponímia.

Ho consultaré amb persones que tenen coneixement de la llengua àrab, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No trobava cap esser humà per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, i si el sa ia el gentilici que els corresponia, fins al 16 de juny de 1965 en que Montmagastre s'incorpora al municipi d'Artesa de Segre. Anteriorment formava part d'un districte compost per Alentorn, Anya, Montargull , Vall-llebrera, Vall-llebrerola, Folquer i Comiols, amb ajuntament a Anya; avui engolits per Artesa de Segre és Artesenc, artesenca

En la nostra recerca del edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ens cal la col•laboració ACTIVA de TOTS ELS CATALANS, us agrairem que ens feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista del lloc on veu néixer, vosaltres o el vostres pares, avis i família.

Catalunya us ho recompensarà.

QUE EN SABEU D’AQUEST EDIFICI MODERNISTA DE TÀRREGA?. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

L’Enric publica una fotografia de l’edifici situat a l’Avinguda Catalunya de Tàrrega, a la comarca de l’Urgell, del que ens explica patrimoni Gencat ; edifici de planta baixa amb el seu interior totalment reformat i que no conserva res de l'original. La imatge ens mostra un edifici de planta i pis. Ens agradarà tenir confirmació en el seu cas, de que s’afegia el pis superior en algun moment posterior a l’any 1909

L'exterior té una composició i una utilització dels materials molt lliure. Un torre rematat per una petita balconada serveis de xarnera entre les dues façanes.

La construcció és del 1909 i és un edifici típicament modernista enquadrat dintre de la línea jujolista. La referència a Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949), és del tot subjectiva.
S'utilitza la pedra, totxo, rajoles vidriades, ferro forjat i petits troçot de ceràmica.

Ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No sabia trobar el Catàleg de Patrimoni en línia de Tàrrega.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DEL SANTISSIM NOM DE JESUCRIST DE LA RECTORIA DE GALLIFA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Anàvem a Gallifa i no veiem a mossèn Josep Dalmau i Olivé (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1926), aprofitava per a retratar una vegada més l’edifici de la rectoria transformat avui en una petita comunitat de propietaris.

Ah!, si en teniu ocasió concerteu una trobada entre mossèn Josep Dalmau i Olivé (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1926), i el Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 )

Patrimoni Gencat ens diu que la data de construcció de l'edifici actual de la rectoria de Gallifa, a la comarca del Vallès Occidental, és desconeguda.

Hom suposa que existí una primera rectoria al mateix lloc o en un altre indret, edificada al mateix temps que l'església parroquial, o bé després de la seva restauració el segle XII.

Des del segle XIV, la rectoria de Sant Pere i Sant Feliu, i de l'Església del Castell van estar situades a la vall.
L'edifici actual ha patit al llarg dels segles diverses remodelacions.

Al costat de la rectoria, l'any 1761, es beneí la capella, que substituïa l'església parroquial, donat el deficient estat en que es trobava.

Rebé el nom de Santíssim Nom de Jesucrist i al 1781 es limitaren les seves funcions quedant com a capella domèstica.
A l'esquena nord de la teulada, i sobre una de les parets mare de la rectoria, s'aixecà un campanar al voltant del 1920.

L'any 1940 desaparegué convertint-se en escola, l'únic que en queda són dues finestres de rajola.
Sou pregats de fer-nos-en arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , actualment aquell espai és una vivenda privada.

Ens agradarà tenir confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com del funcionament d’aquesta escola durant la dictadura franquista, ens explicaven veïns de Gallifa que l’edifici que acollia aquesta ‘funció, abans i durant aquell tristíssim període de la història de la humanitat, era l’antic ajuntament

Quan a la descripció ens diu; la rectoria de Gallifa es troba separada de l'església parroquial uns centenars de metres. El seu aspecte és el d'una masia, amb les característiques específiques d'aquestes: les golfes, coberts, corts per a bestiar, etc. Posseeix també terres de cultiu que progressivament s'han anat abandonant. L'edifici principal presenta una distribució simètrica al frontis, l'eix el marca la porta d'entrada, amb un arc de mig punt amb dovelles de pedra. El carener de la teulada és perpendicular al frontis i el ràfec mostra una senzilla decoració feta amb teula. Encara es conserva l'era, mantenint la seva forma peculiar. En la cara meridional s'aixequen unes voltes de pedra tosca que salven el desnivell del terreny i a la vegada fan de suport a una eixida.

Compartiu les imatges/històries del patrimoni històric de Catalunya.

És una forma senzilla i ‘eficient’ de fer país. Disculpeu la reiteració però, en matèria del Patrimoni Històrica i/o Artístic de Catalunya, els que no estan ACTIVAMENT A FAVOR, segur que sense tenir-ne consciència s’afegeixen als que treballen de forma massa eficaç per desgracia de tots ACTIVAMENT EN CONTRA.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE GALLIFA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

El divendres 9.06.2017 el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, fèiem una visita a Gallifa , en quina rectoria resideix o residia mossèn Josep Dalmau i Olivé (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1926), ambdós Josep, compartien infantessa a Sant Llorenç, fins que passada la comtessa bèl•lica, durant la dictadura franquista, els seus camins divergien, un es dedicaria als treballs agrícoles, i l’altre seguint la seva vocació religiosa rebria les sagrades ordres i es vincularia de per vida al petit poble de Gallifa. No crec que s’hagin vist des d’aleshores, i si Déu no hi posa remei, ho faran a la seva presència. Demà, el diumenge 18-06- 2017 mossèn Josep Dalmau i Olivé assistirà possiblement al 31 aplec al Santuari ecològic del Castell de Gallifa: http://www.santuariecologic.com/ , si coincidiu amb ell, digueu-li que el Josep Olivé Escarré el voldria veure.

Ens arribàvem fins a l’església de Sant Pere i Sant Feliu, anàvem al camí que mena al Santuari de l’Ecologia, per tornar novament a la rectoria, on ens confirmàvem que mossèn Josep Dalmau i Olivé no estava a Gallifa.

Demanava informació de l’escola anterior a la dictadura franquista, i em deien que estava a l’ajuntament vell, en l’edifici més alt. Si no fos aquest sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que ens envieu la imatge correcta.

El Josep Olivé Escarré diu que ‘és un tomàquet madur’, expressió que vol indicar que les previsions a la llarg termini quan es tenen 91 anys estan fora de lloc.

http://gallifa.amaliabosch.com/3-mossen-josep-dalmau-oliver-una-vida-de-pel%C2%B7licula-dalmau-humanista/

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/cronica-duna-no-trobada-que-ens-portava.html

M’havien convidat al 31 Aplec al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa http://www.santuariecologic.com/ , i els contestava l’email indicant-los el meu número de telèfon per concertar la trobada entre els dos Josep. Estic a l’espera.

L’email, malgrat que el signava mossèn Josep Dalmau i Olivé, estic convençut que és obra d’alguna de les persones que vetlla pel manteniment de la seva obra. Li deixo el meu prec, concerteu la trobada entre ambdós coetanis i amics d’infantessa, la Mare de Déu de l'ecologia us ho agrairà.

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en totes les poblacions, hi havia almenys una escola o dues, aleshores es portava la segregació per sexes. Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Avui al mati assistia al Festival de Fi de Curs d’un dels meus nets, mentre els escoltava cantar i/o tocar diversos instruments pensava que als cleptofeixistes els serà MOLT difícil enganyar-los com ara fan, fins és possible que veiem als tribunals alguns dels il•lustres ‘santons’, - poseu vosaltres els noms i cognoms - com deien els argentins, ‘ a veces suenan los tiros por el lado de la justicia’.

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE LLETGER. SANT JAUME DELS DOMENYS. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia que en l'inventari fet per Beatriu de Tous el 1410 es menciona entre les seves possessions el castell de Lletger. Durant el segle XVII s'inicià la decadència dels castells ja que la nova estructura política i econòmica va fer innecessària la seva tasca defensiva. A l'any 1671 i amb motiu de la mort de Frederic del Bosch i de Sant Vicenç, es féu una relació de les seves propietats, entre les quals apareixia el castell de Lletger. Les restes actuals són els últims vestigis del castell. Fa uns quaranta anys s'ensulsià la meitat de la torre, i per tal d'evitar el perill, s'enderrocaren dos o tres metres de la part superior. La torre, com totes les construïdes a la zona, té un caràcter defensiu. Aquest tipus de torre s'edificava en temps de la reconquesta, cap al segle X. Situades en llocs elevats, servien per comunicar a les terres la presència de l'enemic. Les senyals es feien amb foc, a la nit, i amb fum durant el dia.

Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; torre cilíndrica situada a la part més alta del poble. Es conserva, parcialment enderrocada, en uns 8 metres d'alçada. Està feta de carreus irregulars. Conserva l'arrancada d'una cúpula a uns 7,5 metres d'alçada.

Encara es poden observar unes espitlleres a la part superior. Al voltant de la torre hi ha restes d'un possible recinte.

Prop hi ha l'església de Sant Andreu i Santa Marina, que hom creu formava part del Castell, i de la que malgrat en farem un post, un avancem ara; té les seves arrels en una capella romànica. La capella és documentada ja en una visita pastoral del 6 de juliol de 1414 (notes històriques del bisbat de Barcelona, conservades a l'Arxiu històric de la ciutat). També es troben documentades altres visites pastorals del segle XVII. Cap a 1950 fou reconstruïda i ampliada pel poble, i aleshores adquirí la seva estructura actual.

Patrimoni Gencat quan a la descripció ens diu , església de petites dimensions. Presenta una façana amb porta d'arc de mig punt dovellat, una petita rosassa i una campanar de cadireta d'un sol cos que conté la campana. Les cobertes són de dues vessants i des de l'exterior es poden veure els contraforts.

L'interior presenta una sola nau, un petit creuer i un absis semicircular. Destaca un gran arc de mig punt fet de pedra, d'origen molt antic.

Fotografia de Jordi Contijoch Boada

No trobava cap esser humà per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, com em succeïa a la Carronya , Cornudella, L'Hostal, El Papagai , El Papiolet , Sant Jaume i La Torregassa. Sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

No trobava el Catàleg de Patrimoni en línia de Sant Jaume dels Domenys.

Anàvem completant la relació dels edificis religiosos de la comarca del Penedès jussà, ens cal l’ajuda de la ciutadania, penedesencs de naixement per recuperar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

El Josep Olivé Escarré ( 91 years old) , superava llargament les 2400 fotografies d’elements del patrimoni històric i/o natural de Catalunya,i acceptarà ofertes econòmiques dels que en pugeu-ho estar interessats.

MASIA EL SERRAL. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Retratava la masia el Serral datada de l’any 1916, i en la que em sobtava llegir al mapa de patrimoni de l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, plànols realitzats per Joan Girona (advocat), ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest lletrat i artista.

La descripció tècnica ens diu , masia coberta a quatre vessants. De la façana principal, és destacable una torre de planta quadrada i una galeria d'arcades. Al costat de la Masia hi ha un celler que destaca per la seva estètica de caire modernista.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco el govern LEGÍTIM de la II república, que els guanyadors del conflicte bèl•lic qualificaven de ‘guerra civil’, i àdhuc de ‘ Cruzada’ la masia va ser utilitzada com a caserna del camp d'aviació proper.

Al camp situat al davant de la casa hi ha un refugi antiaeri.

Nota per alguns lectors tiquismiquis, sobirà i jussà, son paraules que la llengua catalana, feia servir abans de l’any 1714, en que Castella es proposava anihilar la nostra llengua i la nostra cultura, tasques en les que val a dir, ha persistit sempre, malgrat els aparents canvis polítics que s’han produït al llarg dels segles.

Rebia un email de la Teresa Girona, en la que m’adjunta un excel·lent treball de Daniel Sancho Paris, “ Pere Joan Girona Trius ( Vilafranca del Penedès, 15.01.1877 + Barcelona, 13.9.1952) “

http://www.racab.es/es/academics/historics/numeraris-h/g/girona-trius

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0030164.xml

La nostra gratitud a la Teresa Girona, neta de Pere Joan Girona Trius ( Vilafranca del Penedès, 15.01.1877 + Barcelona, 13.9.1952), autor dels plànols de la masia el Serral a Santa Margarida i el Monjos a la comarca del Penedès sobirà.