dissabte, 23 de febrer del 2019

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LES ESPLUGUES. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives publica una fotografia del santuari de la Mare de Déu de les Esplugues a l'antic terme de Conques, que actualment integrat en el terme municipal d'Isona i Conca Dellà, l’edifici està situat en un esperó, a l'extrem nord-oriental del Mont de Conques, a migdia i a prop del poble de Sant Romà d'Abella.


El temple actual és obra d'una època difícil de precisar, atesa l'amalgama de construccions que presenta. Una part del mur nord, sobretot, presenta carreus grossos, regulars, ben tallats i escairats, que podrien correspondre a parets molt antigues reaprofitades a l'edat moderna, en el moment en què es féu el santuari actual, damunt de la plataforma sota de la qual hi ha les esplugues que donen nom al lloc.

En una d'aquestes esplugues hi ha les restes del santuari antic, que podrien correspondre a un edifici de l'època romànica.

El santuari actual és d'una sola nau, sense absis exempt, on només destaca la porta, a ponent, adovellada.

El topònim Conques és un mot romànic amb el mateix significat actual, que ja apareix, llatinitzat, des de principis del segle XI, en les formes Concas, Conchas i Chonchas. Mentre pervisqué la influència llatina en la documentació es mantingueren aquestes dues grafies; després, amb l'entrada de l'ús del català en la documentació escrita, passaren a alternar-se les formes Conques i Concas o Conchas, per anar-se afermant la grafia catalana correcta, la qual, ajudada per la pronúncia dialectal, fou la definitivament adoptada, fins i tot en documents més tardans redactats en castellà.

No se’n fa esment a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Isona_i_Conca_Dell%C3%A0

En tenim dades gràcies al Gustau Erill i Pinyot: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_les_Esplugues

La imatge de la Mare de Déu de les Esplugues ha quedat instal·lada definitivament aquest dimecres a l'església parroquial de Sant Miquel de Conques https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/5452/mare/deu/esplugues/torna/presidir/esglesia/conques

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/04/goigs-la-mare-de-deu-de-les-esplugues.html


Ens agradarà rebre les vostre aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

diumenge, 17 de febrer del 2019

ESCOLA DE SANT JOSEP DE CALASANZ I TEMPLE DE LES MARES ESCOLÀPIES. SABADELL

La retratava abans de recollir el vehicle del pàrquing públic que hi ha al seu costat.


L'any 1846 Paula Montal Fornés (1799-1899) fundà, a la ciutat de Sabadell, l'Institut de les Filles de Maria (Mares Escolàpies) dedicades al ministeri de l'ensenyament, vivint en comunitat. La primera residència de les religioses fou a la Rambla, tot seguit es traslladaren al carrer Sant Antoni nº 29, on s'obriren les escoles el 24 d'octubre de 1846. El 23 de gener de 1848 l'Ajuntament de Sabadell concedí una subvenció municipal a les Mares Escolàpies. L'any 1850 es traslladaren a la casa comprada per D. Codina al carrer Sant Josep, per tal d'acollir-les.

Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció; El Col·legi de les Mares Escolàpies està format per l'església, l'habitatge i les aules.
En l'edifici escolar s'ha utilitzat un llenguatge amb recursos classicistes. La façana presenta dues parts clarament diferenciades, la planta baixa i els pisos superiors.

La planta baixa està separada per una cornisa amb motllures que reforça l'horitzontalitat d'aquesta zona i que presenta blocs de pedra en la composició del mur. L'organització de la mateixa és asimètrica, destacant la decoració del brancal i la llinda de la porta i la finestra.

Els pisos superiors estan tractats, a efectes decoratius, com un altre bloc independent, dues pilastres laterals li confereixen òpticament, un sentit de verticalitat i lleugeresa que contrasta l'horitzontalitat i la càrrega decorativa de la planta baixa. L'acabament de la façana utilitza les motllures en gradació, element emprat també al ràfec i ampit de les finestres.
L'Església de les Mares Escolàpies està adossada al col·legi. La formen dos cossos, el campanar i el temple.

El campanar està constituït per un cos prismàtic coronat per una teulada a quatre vessants amb un ràfec pronunciat i sostingut per mènsules.

La façana de l'església mostra l'ús d'un llenguatge ornamental que recorda a formes medievals, concretament gòtiques, encara que amb un tractament molt esquemàtic. L'eix de simetria el marca la porta, que presenta als brancals dues columnetes que sostenen un arc d'ogiva on a sobre es situa una rosassa. La zona superior de la façana es diferencia a partir d'una cornisa amb motllures sobre la que s'obren tres finestres. L'acabament de la façana presenta una forma a dues vessants amb un ràfec pronunciat.

Cap dada de l’autor de l’edifici i/o l’església de la que tampoc s’esmenta l’advocació a que està dedicada. De tot plegat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà rebre imatges del interior del temple a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://escolapiessabadell.org/web/escolapies-sabadell/


En l’actualitat tenim a l’escola l’habitació de Mare Paula amb mobles de l’època i un llibre de visites.

En català tenim un frase impactant ‘ més val matar un home que posar un mal costum’, per imposar el mal costum de publicar dades relatives al patrimoni de Catalunya de forma parcial, val caldre matar més d’un milió de persones. Esperem que per tornar a les ‘bones costums’, no calgui matar a ningú més,

CONJUNT DE CASES D’EN COMADRAN. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL

Retratava la façana camí del pàrquing situat al costat de les Escolàpies de Sabadell.


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/145-A.htm

Edificació unitària formada per tres habitatges unifamiliars de planta baixa i planta pis. Els habitatges amb els núms. 25 i 27 presenten un sol cos, mentre que l’habitatge núm. 29 és de doble cos i l’any 1949 se li afegí una planta.

AUTOR: Santiago Casulleras i Forteza (Barcelona, 7 de juliol de 1901 - 2 de setembre de 1960). 1928

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27725

Edifici cantoner de planta baixa i dos pisos, que allotja un conjunt format per tres habitatges i un despatx magatzem. Les façanes estan molt recarregades de les que sobresurt una voluminosa balconada amb pòrtic sostingut per quatre columnes i una tribuna. La façana de la planta baixa és de pedra, la resta està estucada i ornada amb elements de pedra a la cornisa, frontons i dintells de les obertures. El segon pis és producte d'una addició i el seu tractament és més senzill que la resta de l'edifici.

Malgrat la important activitat que desenvolupava a Sabadell l’arquitecte Santiago Casulleras i Forteza (Barcelona, 7 de juliol de 1901 - 2 de setembre de 1960), no trobava cap fotografia seva, sou pregats de fer-nos-en arribar a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com
https://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/106490/161905

Ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs del promotor a l’email coneixercataunya@gmail.com

En català tenim un frase impactant ‘ més val matar un home que posar un mal costum’, per imposar el mal costum de publicar dades relatives al patrimoni de Cataunya de forma parcial, val calder matar més d’un milió de persones. Esperem que per tornar a les ‘bones costums’, no calgui matar a ningú més, oi?.

dissabte, 16 de febrer del 2019

QUE EN SABEU DE LA CASA DEL CARRER DE LA INDUSTRIA 22 DE SABADELL?.


Retratava la façana d’un edifici al carrer Indústria, 22, de Sabadell del que Patrimoni Gencat en desconeix el promotor, i curiosament no el seu autor l’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens(Barcelona, 1883 - ídem, 1965)

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0045665.xml

Quan a la descripció ens diu ; l'ornamentació de la façana presenta un gust pels elements classicistes. La façana presenta una distribució simètrica de la que es destaca, a partir de l'estuc, un cos sortint que inclou la porta d'entrada i la balconada central tractada a manera de balustrada. Aquest cos està coronat per un frontó triangular sustentat per mènsules, i la seva pròpia teulada, a l'interior presenta un esbocinament que coincideix amb l'arc de la finestra. L'acabament de la façana es decora amb una gran balustrada sustentada per una cornisa amb motllures. Destaca l'ornamentació de les obertures i el tractament de les reixes de ferro forjat.

No sabia trobar - si existeix – la fitxa de l’Ajuntament de Sabadell.

Ens agradarà tenir noticia del promotor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

divendres, 15 de febrer del 2019

EDIFICI DE C.A.S.S.A. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

El retratava en ocasió d’una visita mèdica.


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/138-A.htm

Conjunt fabril actualment format per un cos de planta soterrani, baixa i dos pisos, una nau de planta baixa i pis, i una altra nau paral·lela de planta baixa. Inicialment el despatx comptava únicament amb un cos de planta baixa i pis, amb façana al carrer de la Indústria i al carrer de la Concepció. En la reforma dels anys 1946-48 es construïren les dues naus paral·leles amb façana al carrer de la Concepció, i s’amplià l’edifici inicial amb una planta soterrani i una planta per sobre. L’ornamentació del nou conjunt s’adaptà a la l’edifici originari. Des del 1988, la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) hi té establerta la seva seu.

Eduard Maria Balcells i Buïgas (1913) (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965).

Antoni Forrellad Solà (Sabadell, 18 de juliol de 1912 - 5 de desembre de 1983), Antoni Trallero lós. – (Sabadell, 1920-2005) i Josep Salvador Roig.- (Sabadell, 1914-1965). (enginyers, 1946-1948) https://jaumebarbera.wordpress.com/2017/09/22/enginyers-sabadellencs/

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27737

Edificació de tipus industrial situada al voltant dels eixamples projectats a Sabadell a finals del segle XIX per l'urbanista Francesc Daniel Molina i Casamajor (Vic, 1812 - Barcelona, 1867, i que tenien com a finalitat la connexió de les indústries amb el ferrocarril.

La façana principal de l'edifici està estructurada en tres blocs amb una distribució asimètrica. El bloc central es correspon amb l'entrada, on portes i finestres presenten un arc de mig punt rebaixat. El bloc dret presenta tres finestres amb reixa decorada amb motius geomètrics. El bloc lateral esquerre segueix una composició que es repeteix a la façana lateral de l'edifici a manera de mòduls. S'estructura en tres plantes amb tres finestres per pis, aquestes estan dividides per un mainell que comença al llindar de la finestra inferior i seguint el pis recorre les tres finestres. L'acabament de la façana segueix l'estructura en blocs essent dividit per pilastres que emmarquen el ràfec.


Autors

Nom Cognoms Funció Anys
Eduard Maria Balcells i Buïgas . Arquitecte 1913
Antoni Forrellad Enginyer 1946 - 1948
Antoni Trallero Enginyer 1946 - 1948
Josep Salvador Enginyer 1946 – 1948

https://www.aiguessabadell.cat/la-seu-social-daigues-sabadell-primer-edifici-en-us-de-lestat-que-obte-la-certificacio-verd/



CAN TAMBURINI. PATRIMONI IMMOBLE DE TIANA. EL MARESME. CATALUNYA

Josep Maria Toffoli Carbonell, publica una fotografia a la pàgina Tiana, Recuperant la Història:

Can Tamburini. Fotografia Rosa Maria Andres Blanch. 1985

Amb data 31 de desembre del 1923 Ana Gil, vidua Tamburini, presenta els plànols signats per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté (Barcelona, 1896 — ibídem, 1987) per la construcció d'una casa amb planta baixa de 85 metres quadrats i golfes, en uns terrenys de la seva propietat contigus a la carretera de Montgat a Tiana i a la nova via Galceran (avui 11 setembre).

Ens agradarà rebre una imatge de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté (Barcelona, 1896 — ibídem, 1987) a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció ; edifici civil de planta de tipus masia basilical, amb una teulada de dues vessants que desaigüen lateralment i un cos lateral més elevat. D'aquesta manera continua amb la forma tradicional de les construccions de la zona, encara que pels elements arquitectònics que utilitza, cal classificar-la com eclèctica. A la planta baixa hi ha una porta central dovellada i dues finestres laterals amb les llindes de pedra, mentre que al pis superior s'hi troba un balcó d'arc de mig punt suportat per pilars, d'estil renaixentista. Al conjunt de l'edifici arrebossat de color blanc, destaquen la pedra utilitzada en les obertures i especialment els angles amb els carreus vistos, un d'ells, el de la part superior, esculpit amb dues figures que aguanten un blasó.

NO EN TROBAVA IMATGES ACTUALS, tampoc la inclouen a la relació de monuments els amics de POBLES DE CATALUNYA.
http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=082824

Ens agradarà rebre almenys una imatge actual de Can Tamburini a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fotografia. Josep Maria Toffoli Carbonell

diumenge, 10 de febrer del 2019

CASAL PERE QUART. SABADELL. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

El lema del conèixercatalunya és clar i senzill, el millor moment per fer una fotografia és aquell en que tens al davant, allò que vols retratar. Acceptem que si plou, és fosc, hi ha massa llum, fa vent,..., això es recollirà a la imatge, i que tot es pot fer millor, però insistim ‘ el millor moment per fer una fotografia és aquell en que tens al davant, allò que vols retratar’


Era fosc quan retratava la façana del Casal Pere Quart, ahir dissabte 9.02.2019

De l’edifici en diuen : http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/136-A.htm

Casal de cinc cossos entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes, amb arcades a la planta baixa i balaustrada com a remat de façana. A l’interior presenta un ampli pati central, des d’on arrenca l’escala, a la manera dels antics palaus gòtics.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27699

Casal compost de cinc cossos amb planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una balconada que transcorre al llarg dels tres cossos, al darrer pis hi ha cinc balcons individuals i a la planta baixa cinc grans arcades.

Les obertures de les diferents plantes estan superposades. L'edifici està coronat per una balustrada. De l'interior cal destacar el pati de llums d'on parteix l'escala.

El projecte inicial consistia en una edificació porxada que anava des del carrer Jardí fins al carrer Lacy.

Els dibuixos d'aquesta proposta es conserven a l'Arxiu Històric de Sabadell.

http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17516&Itemid=122

Del projecte original es va construir la part central, destinada a habitatge familiar dels Oliver - Pere Oliver i Salt (Castellar del Vallès, 1798 - Sabadell, 27 de novembre de 1869)- , per Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910) mestre d'obres català, pare de l'arquitecte modernista Juli Batllevell Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Batllevell_i_Tort

Després de la guerra, l'edifici passà a mans del Movimiento i va ser la seu de diferents entitats, entre les quals, la Falange i l'OJE. També hi tingué la seu Ràdio Sabadell i Diari de Sabadell.

Amb la democràcia passà a l'Ajuntament, que n'inicià la rehabilitació l'any 1982. Aquesta rehabilitació es va a dur a terme en diferents fases i s'acabà el 1987. La rehabilitació començà per la planta baixa i els altells, que van ser ocupats l'any 1983 pel Servei d'Informació Juvenil i els Serveis Territorials de Joventut de la Generalitat.

Les funcions i activitats que acull actualment caracteritzen el Casal Pere Quart com a centre de promoció cultural i associativa, espai d'exposicions i seu de diversos serveis públics.

Si us agrada compartiu-ho amb altres pàgines i persones, JO NO PUC FER-HO, el sistema però, bloqueja PERSONES, no però publicacions.

Face [VOX] em deia ; Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos que no administras y publicar en ellos hasta 16 de febrero a las 13:48.

Si crees que esto no infringe nuestras Normas comunitarias, avísanos.

Sembla que això d’escriure del patrimoni de Catalunya en llengua catalana és ‘subversiu’

https://www.youtube.com/watch?v=Af1YMFpVgb4

divendres, 8 de febrer del 2019

ACONDICIONAMENT I DOCKS SABADELL - ESCOLA DE DISSENY TÈXTIL

La Paula Martinez Catchot‎, publica una fotografia on es veu parcialment la façana de la FUNDACIÓ DISSENY TÈXTIL, i deixa una pregunta; bon dia, sabeu de quina època és aquest edifici?


Patrimoni Gencat ens diu a l’entrada ACONDICIONAMENT I DOCKS SABADELL - ESCOLA DE DISSENY TÈXTIL; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27734

Fotografia. Isabel Argany i Comas.1983

Magatzem del Gremi de Fabricants de Sabadell format per vàries naus paral·leles vinculades a un pati central semi-soterrat obert al carrer de Blasco de Garay. La nau amb façana al carrer de Bosch i Cardellach, de planta semi-soterrani, baixa i dos pisos, en l’actualitat és ocupada per l’Escola Superior de Disseny ESDI. Al seu costat es troba el pati semi-soterrat i un cos que dóna façana al carrer del Marquès de Comillas on actualment s’ubica l’Escola Tèxtil d’Arts i Oficis vinculada al centre ESDI. Les altres dues naus del conjunt comparteixen entre si una de les parets de càrrega i es troben desocupades.

Edifici industrial força voluminós, la construcció del qual es disposa al voltant d'un pati fent una C. La façana principal té al davant un espai obert al carrer que s'utilitzava per a la càrrega i descàrrega de mercaderies. Totes les façanes, tant les exteriors com les del pati, tenen un tractament monumentalista, amb pilastres embegudes que transcorren per tota l'alçada de l'edifici, i està coronat per una cornisa que adopta la forma de frontó en la part central. El pati interior és visible des del carrer a través d'una tanca feta amb reixa de ferro suportada per unes pilastres.

L'estat de l'edifici és el producte d'algunes ampliacions. La seva primera fase (1908) va ser obra de l'enginyer Francesc Isard Bas (Sabadell, 18 de febrer de 1872 - 24 de juliol de 1957) amb la col·laboració dels arquitectes Joaquim Manich Comerma (1882 - 1976) i Lluís Homs Moncusí (Valls, 1868 - Barcelona, 1956) del que ens agradarà rebre'n a l'email coneixercatalunya@gmail.com una imatge. . Lluís Homs Moncusí va ser també l'autor de les posteriors ampliacions de l'edifici.

Francesc Isard Bas (Sabadell, 18 de febrer de 1872 - 24 de juliol de 1957

Joaquim Manich Comerma (1882 - 1976)

La Fundació per al Disseny Tèxtil, FUNDIT va crear l'Escola Superior de Disseny, ubicant-la en els antics Docks de Sabadell, que eren una nau industrial que servia de gran magatzem per al dipòsit de les partides de llana i primeres matèries tèxtils. L'edifici va ser remodelat l'any 1991 per l'arquitecte Ignasi Veciana Gramunt, del que ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement .

Ignasi Veciana Gramunt

Avui, aquella nau és un campus universitari amb un edifici principal de 9.000 m2, distribuïts en quatre plantes i nombrosos equipaments científics, tècnics i artístics necessaris per garantir el ple desenvolupament de l'activitat acadèmica.

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA O SANT JOAN DEGOLLAT DE GRÀCIA. CONEGUDA TAMBÉ COM ‘ LA DEL DUBTE’. BARCELONA.

La Fina Becerra publica una fotografia de la façana de l’Església parroquial de Sant Joan Baptista o Sant Joan Degollat, situada a la plaça de la Virreina del barri de Gràcia de Barcelona


http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2704&id.districte=06

El temple és de nau única amb capelles i transsepte i volta d'ansa-paner. A la façana, organitzada amb els mateixos materials que la rectoria, es posa de manifest l'alçada de la nau, coberta exteriorment a dues vessants i amb arcuacions sota el ràfec. Rere el presbiteri està ubicada la capella del Santíssim, amb una rica ornamentació que enclou rajoletes fetes per Mario Maragliano (Génova, 1864 – Barcelona, 1944)

Pel que fa a les façanes de la casa rectoral, Francesc Berenguer i Mestres s'interessà en el contrast entre els materials amb intencions expressives, en utilitzar l'obra de maçoneria travada amb filades de maó i recórrer a la pedra treballada per emmarcar les obertures i definir la cornisa perimetral.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Berenguer_i_Mestres

Autor: Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914). Col·laborador de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Audet_i_Puig

projecte: Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938), arquitecte

De la Capella del Santíssim d‘aquesta església se’n ha escrit força, per això la qualifiquem com ‘LA DEL DUBTE’, que no s’ha de confondre però, amb el SANTUARI DE SANTA MARIA, O DEL SANT DUBTE. IVORRA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA, quina visita TAMBÉ us recomanem:

https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20160928/placa-de-la-virreina-oculta-capella-inedita-gaudi-gracia-5424465

https://cadenaser.com/emisora/2016/09/29/sercat/1475166367_968198.html

https://criticartt.blogspot.com/2016/10/ni-gaudi-ni-berenguer-lescultor-josep.html

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/josep-maria-camps-i-arnau

Josep Maria Camps i Arnau (Sarrià, 29 d’octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968)
Autor: Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914).

Cal recordar, ara i aquí, que Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952), fill de Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914), quan a la mot del seu pare, Gaudí repeteix l'oferta de treball que en el seu dia li havia fet al seu pare, la proposta va fer que Berenguer respongués a Gaudí "que a ell, mai li faria com al seu pare i que un cop acabada la carrera es guanyaria la vida com arquitecte ell sol sense viure a l'ombra de ningú".

Lògicament això produí un distanciament entre la família Berenguer i Gaudí cosa que va fer que Francesc Berenguer i Bellvehí sempre s'enorgullís i digués que "ell havia fet fora de casa seva en Gaudí".

A finals del 1914 acabà els estudis d'arquitectura amb 25 anys.

Francesc Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet i Francesc Berenguer i Bellvehí, son tots traspassats. Tinc la convicció que el distanciament que es produïa entre ambdós arquitectes, va tenir més a veure amb intervencions de tercers que fomentaven ja el culte idolàtric de l’Antoni Gaudí i Cornet, que amb accions concretes d’aquest, a quin tots els seus biògrafs – honestos – reconeixen com una ‘bona persona’.

dijous, 7 de febrer del 2019

BLANES EN ELS PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX. ‘POBRETS I ALEGRETS’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Portas‎ publica una fotografia antiga sense data, la comprovació visual entre l’edifici de l’Església que apareix, i el que podem veure a :


https://www.google.com/maps/place/Carrer+Valls,+17300+Blanes,+Girona/@41.6737243,2.7921294,227a,35y,39.41t/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x12bb163a4febf04f:0x23ae483167a0601a!8m2!3d41.6752365!4d2.7911663

Està clar que és anterior a l'incendi perpetrat el 22 de juliol de 1936.

Les cròniques diuen que l'incendi va ser duríssim, i l'església va cremar durant tot el dia fins que l'estructura es va col·lapsar.

En ocasió de la publicació de “Reflexions davant d’una postal fotogràfica de Santa Maria Assumpta de Blanes” , que havia publicat el Joan Portas‎, dèiem : Quan a la data de la fotografia, atès que Roisin tenia un contracte per tres anys amb l’Angel Toldrà Viazo, que no es va prorrogar per diferencies econòmiques, la podem situar entre els anys 1904 / 1908.


Posteriorment Lucien Roisin Besnard (L. Roisin), comercialitzaria directament la seva obra.


Blanes tenia un cens de 5.001 persones l’any 1910.

Amb l’expressió ‘ pobrets i alegrets’ ens referíem als nens i nenes que apareixen a la fotografia.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE GALLECS. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep M. Escura‎, publica una fotografia que data entre 1900/1910 de l’església de Santa Maria de Gallecs.


S’aprecia la ‘transformació’ de la façana, que intuïm s’ha d’agrair al SERVEI DE TRANSFORMACIÓ DE MONUMENTS DE LA DIPUTACION PROVINCIAL DE BARCELONA

Volem pensar que aquesta uniformització del romànic català va ser una decisió de les autoritats franquistes per anorrear el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, això ens permetria incloure a l’arquitecte Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982) a la llarguíssima llista de víctimes.

https://www.diba.cat/es/web/spal/jmartorell

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/santa-maria-de-gallecs.html

PATRIMONI IMMOBLE DE SABADELL. CASA PERE FRANCESC I RUHI. VIA MASSAGUÉ, 44

Retratava la façana de l’edifici situat a la Via Massagué nº 44 Casa Pere Francesc i Ruhí, Vía Massagué, 44, Sabadell (1922).


Edifici d'habitatges, entre mitgeres, format per planta baixa i dos pisos. Als baixos hi ha centrat la porta d'accés als pisos i a cada banda una botiga. Al primer pis hi ha un habitatge i dos al segon. Presenta la façana arrebossada i ornamentada amb elements de pedra. Té una tribuna lateral a l'alçada del primer pis. Cal destacar les baranes de les balconades i la balustrada de pedra que corona tot l'edifici.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_Batllevell_i_Ar%C3%BAs

Els plànols del projecte signats per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), es conserven a l'Arxiu Històric de Sabadell, mostren un edifici igual al construït, però amb una planta més d'alçada. Es desconeix el motiu de la diferència entre el que es construí i el que es va projectar.

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/195-A.htm
Immoble d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, ubicat a la Via Massagué. De la façana principal destaca el frontó i la tribuna de planta primera.

dimarts, 5 de febrer del 2019

IN MEMORIAM DE LA COTXERA DEL TRAMVIA I DESPRÈS DELS AUTOBUSOS QUE FEIEN LA LINIA DE TIANA A MONTGAT. EL MARESME . CATALUNYA

Es publicava la fotografia d’un edifici del que explica el Josep Maria Toffoli Carbonell; construït per la Companyia del Tramvia l'any 1917, al costat de l'estació transformadora, per dedicar-lo a cotxera, ja que esperaven l'entrega del tercer vehicle i el remolc.


Al adquirir la Empresa Casas la Companyia i substituir el tramvia por l’autobús, passa a ser la cotxera del autobús.

L’autor va ser l’arquitecte Ramon Maria Riudor i Capella (Barcelona, 1867 + Tiana 20 de Abril de 1938)

http://perso.wanadoo.es/assotram/tramtiana.html

http://notesdetransportpublic.blogspot.com/2011/05/linies-montgat-tiana.html

Patrimoni Gencat en relacio a la COTXERA PER AUTOBUSOS DE LINIA DE TIANA A MONTGAT al carrer d’Anselm Clavé – sense cap imatge – ens diu ; (Enderrocat).

Edifici civil; es tracta d'una gran nau de planta rectangular, sense cap mena de divisió interna de l'espai. Coberta per un sostre de dos vessants d'uralita sustentada per un embigat.

L'edifici no té façana, només un gran frontó realitzat amb llistons de fusta així com la decoració de la part frontal del voladís. El mur lateral esquerra presenta dos finestrals típics de la seva estructura de primer quart de segle: arcs escarsers tripartits.

El Josep Maria Toffoli Carbonell, em confirma que la fitxa de Patrimoni Gencat es refereix a l’edifici que apareix a la fotografia.

AGUSTÍ DOMINGO – QUE NO DOMÈNECH – VERDAGUER. L’ARQUITECTE QUE AIXECAVA L’EDIFICI DE LA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE CATALUNYA I BALEARS A VIC. OSONA. CATALUNYA

No va ser tasca senzilla la d’esbrinar l’autoria de l’edifici de la Caixa de Pensions de Vic, a la Rambla Hospital, 2 carrer Verdaguer, 7.
Patrimoni gencat ens diu ; casa de pisos que fa xamfrà entre el c/ Verdaguer i la Rambla Davallades. Consta de planta baixa i tres pisos. L'estructura de la planta i de l'alçat són un xic complexes. El portal principal es troba a l'angle que formen els dos carrers, formant una cúpula a la part superior. La planta baixa i el primer pis són més alts que la resta de l'edificació. Presenta alguns elements ornamentals d'inspiració clàssica com són alguns frontons semicirculars i columnes corínties. És construïda bàsicament amb pedra artificial. L'estat de conservació és bo.


L'edifici de la Caixa no es construí fins al 1928 i es reformà vers la dècada dels anys 40 del s. XX. Com indica a la placa commemorativa que ostenta l'edifici, datada del 4 de juny de 1949.

És obra de l'arquitecte Domènech Verdaguer. Amb aquestes dades no aconseguia trobar cap arquitecte.

L’Arquitecte Agustín Domingo Verdaguer (1880-1954) efectuava la reforma de Can Anglada a Moià, a la capital de la Comarca del Moianès, com a seu de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears.


Ens agradarà rebre alguna fotografia on aparegui aquest arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 3 de febrer del 2019

CAN PRAT DE MOLLET DEL VALLÈS. UN BON EXEMPLE DE COM ES POT ‘ESBORRAR’ LA MEMÒRIA HISTÒRICA.

El Josep M. Escura, publica un parell de fotografies de la masia de Can Prats.


1. Com era abans del seu enderroc per construir l’actual edifici.


2. L’actual edifici en construcció a la primeria dels anys quaranta.

No se’n fa esmat a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Mollet_del_Vall%C3%A8s

A la pàgina https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/edificis-dinters/?fbclid=IwAR2NCzG0SmZZW9tiygCmNGBuiLrnTqbswyKxb4AwXM8OzieUtlD_KY91u5U
En diuen ; Avinguda Can Prat s/n
L'any 1746 la masia de Can Prat es converteix en hostal i adquireix molt aviat un gran prestigi a tota la comarca. Molt remodelat, l'edifici encara acull un restaurant.

Podeu trobar més dades i imatges a :
https://hostals.blogspot.com/2010/01/hostal-can-prat-molles-del-valles.html?fbclid=IwAR1kSr1myc4uGSlqpS_tbroqwuuvNctNCa-Z4aciVPWOd77oMY8389wzI1g


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels autors de la rehabilitacions i/o reforma que es duia a terme en els primers AÑOS TRIUNFALES

CASA JOAN VILELLA ESTIVILL. SITGES. EL GARRAF. CATALUNYA

El Pere Julià Subirana, publicava una fotografia de Sitges, a la que fèiem un post :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/02/in-memoriam-del-sitges-de-fa-100-anys.html

El Marcel Morató Tort, afegeix una fotografia de la casa promoguda per Joan Vilella i Estivill (Reus, 1878 - Reus, 1925), i aixecada per l’arquitecte Joan de la Creu Rubió y Bellver (Reus, 24 d’abril de 1870 – Barcelona, 30 de novembre de 1952)


Quan a la descripció patrimoni Gencat ens diu ; és un edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular format per planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants a dos nivells de teula àrab. La composició de la façana és gairebé simètrica (una de les ales és més simètrica que l'altra); el cos central és més elevat. La planta baixa ha estat molt modificada. L'accés a l'hostal es fa pel primer pis, que té als extrems dues finestres d'arc de mig punt i al cos central diverses obertures d'arc carpanell. Una marquesina d'obra separa el primer del segon pis. Al segon pis hi ha una galeria formada per cinc arcs de mig punt i balcons rectangulars a banda i banda, amb barana de ferro. El pis de les golfes l'ocupen petites obertures emmarcades amb maó vist als cossos laterals, i una galeria central de vuit arcs, també de maó.

D'estil noucentista, l’edifici presenta elements que encara tenen regust modernista i eclèctic noucentista, principalment la utilització de maó vist i la decoració d'inspiració oriental (arcs de la galeria del segon pis.)

Bona part de les cases de Terramar, sorgien de les mans de l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo ( Barcelona l’any 1891 + Barcelona el dia 6 de gener de 1957), amb algunes notables excepcions com la casa Joan Vilella i Estivill, i altres que podreu comprovar en aquest enllaç : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27edificis_de_Sitges

Fer un passeig per Sitges és un plaer al que si es possible ningú hauria de renunciar

dissabte, 2 de febrer del 2019

IN MEMORIAM DEL SITGES DE FA 100 ANYS. EL GARRAF. CATALUNYA


El Pere Julià Subirana, publica una fotografia feta pel Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943) Luciano Roisin, conegut per les terres del REINO DE ESPAÑA, com el ‘fotografo catalan’

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lucien_Roisin_Besnard

Li explicava que bona part de les cases de Terramar, sorgien de les mans de l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo ( Barcelona l’any 1891 + Barcelona el dia 6 de gener de 1957)

https://criticartt.blogspot.com/2007/04/josep-maria-martino-un-arquitecte.html

I, a dia d’avui, encara en resten dempeus algunes.

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4965

Fer un passeig per Sitges és un plaer al que si es possible ningú hauria de renunciar.

Sovint per explicar una imatge ens calen més de 1000 paraules.

IN MEMORIAM DE L’ESTACIÓ DEL FERROCARRIL DE BLANES. LA SELVA. CATALUNYA

El Joan Portas publica fotografies de l’estació del ferrocarril de Blanes a la comarca de la Selva.



L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de la línia R1 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, també efectua parada un tren de Llarg Recorregut, l'Estrella Costa Brava.

Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei el 1859 quan es va obrir la segona ampliació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, des d'Arenys de Mar a Tordera.

La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789 – Mataró, 1848) per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.

http://bibliotequesdemataro.blogspot.com/2010/06/personatges-illustres-de-mataro-miquel.html

Des d'Arenys de Mar a Maçanet-Massanes la línia és en via única. Tant l'Autoritat del Transport Metropolità al Pla Director d'Infraestructures 2009-2018, com per part del Ministeri de Foment d'Espanya al Pla Rodalies de Barcelona 2008-2015, es preveu la duplicació de vies entre Arenys de Mar i Blanes.

L'any 2016 va registrar l'entrada de 618.000 passatgers.

És capçalera de part dels serveis procedents de l'Hospitalet de Llobregat. L'estació està situada al sud-oest, una mica separada del casc urbà, per accedir-hi hi ha línies d'autobús urbà que l'uneixen amb diferents zones de Blanes i amb la població veïna de Lloret de Mar.

Fotografia. Teresa Grau Ros

Dissortadament no trobava dades de l’autor d’aquest edifici, que acostumava – amb algunes excepcions – a ser un dels enginyers que dissenyaven i executaven la línia ferroviària.

El REINO DE ESPAÑA, també en matèria de documentació del patrimoni històric és un desastre, i molt especialment quan aquest patrimoni es troba en terres catalanes.

Esperem les vostres aportacions a l'eamil coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 1 de febrer del 2019

IN MEMORIAM. LA TORRE DELS VENTOSA I COTESUA. LA VILANOVA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL GARRAF. CATALUNYA

Llegia ; Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf. Històricament, és el resultat de l'agregació del nucli de la Geltrú, que antigament era un municipi independent, al terme de Vilanova de Cubelles, que antigament formava part del terme de Cubelles, municipi actualment limítrof amb Vilanova i la Geltrú. Tot i així, avui dia és impossible distingir els dos nuclis, a causa del gran creixement demogràfic, que els ha dut a formar una conurbació urbana completa. Limita amb Cubelles, Castellet i la Gornal, Canyelles i Sant Pere de Ribes.

L’any 1900 consten 11.856 ànimes al cens, al cens de 1970 eren ja 35.714, i es tancava l’any 2018 amb 66.274 ‘habitants’.

Que Vilanova i la Geltrú ha crescut ‘quantitativament’, és del tot irrefutable, tant ,com que ‘qualitativament’ ha retrocedit notablement.

El creixement portava, aquí i arreu, a implementar el culte a la dita ‘ Mare Déu de l’especulació urbanística’ , que com el Rei Mides convertia en or tot el que tocava.

Una mostra d’allò que es sacrificava al culte d’aquest deïtat pagana, és la dita torre dels Ventosa i Cotesua , que poden veure gràcies a la fotografia de Bellmunt , datada l’any 1971


La Yolanda Boquera, creu que la torre la van enderrocar als anys 80 – quan ‘oficialment ‘ l sàtrapa ja havia mort - , ella va anar a viure al 82, al barri i encara i era, la van enderrocar quan es van fer els pisos de l' avinguda de Cubelles

Esperem que en alguna persona, i/o alguna entitat cultural, arxiu,.. , tingui més dades, promotor, autors,..., esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN FONT DE LA SERRA (MASIA I CAPELLA). MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Font_de_la_Serra_(Manresa)

Fotografia. Marti Mateos

De la masia de Can Font de la Serra se'n tenien referències del 1410, quan el mas ja es trobava en ple funcionament, i calia suposar que la família que llavors es trobava al mas ja duia el cognom Serra o Sa Serra. Els últims documents localitzats de l'Arxiu comarcal del Bages, parlen de l'establiment de la família Sa Serra entre el 1268-1270, quan la família pagesa provinent de Guardiola, s'hi va instal·lar de forma definitiva.

Cal deixar oberta però, la possibilitat que el mas, a l'igual que altres de l'entorn de Manresa, tingués els seus orígens a finals del segle XI o XII, i hi haguessin hagut més famílies amb anterioritat

La capella fou construïda el 1763, segons informació de Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost 1853 - Manresa, 25 setembre 1935), arxiver, historiador, fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Era president i fundador de la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat. Fundà i dirigí la revista Mariana. El 1896 fou nomenat Arxiver auxiliar de Manresa. Leonci Soler i March continuava com a Arxiver honorari i cronista de la ciutat. La dedicació a la política i la posterior mort de Soler i March, portaren a Sarret a ser l'Arxiver municipal. El 1917 l'Institut d'Estudis Catalans li atorgà un premi per l'ordenació i classificació de l'Arxiu.

http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0061039.xml

Era Acadèmic de les Bones Lletres de Barcelona, Acadèmic de la Llengua Catalana i acadèmic de Belles Arts de San Fernando de Madrid. L'any 1933 fou nomenat Degà dels Arxivers de Catalunya.

Al 2006 es va inaugurar el Centre de l'Aigua de Can Font, fruit d’un acord entre Aigües de Manresa, S.A. i l’Ajuntament de Manresa. Ha estat gestionat per Aigües de Manresa fins al 2011, en el qual la gestió ha passat a ser de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, conegut com el Parc de la Séquia on hi té actualment la seu.

El Centre de l’Aigua de Can Font concentra una multiplicitat d’interessos públics: compleix una funció pedagògica per difondre la importància de l’aigua; és un important equipament de divulgació ambiental per la ciutat de Manresa; i finalment, l'entorn del Centre de l'Aigua, l'anomenat Parc de Can Font, és una peça clau dels creixements urbanístics de la ciutat on s'ha sabut preservar un alzinar com a zona verda dins de l'espai urbà. El Centre és un espai d'interpretació de l'aigua que ofereix tres serveis ben diferenciats:

A la planta baixa i a l'ermita trobem unes exposicions orientades a sensibilitzar la població sobre l'aigua, visitables per grups i famílies amb cita prèvia

L’ús racional de l’aigua: amb una visió general sobre el cicle de l’aigua i les diferents usos per part de l’home.

L’aigua a la ciutat: que descobreix tot allò que habitualment no es veu del cicle de l’aigua dins d’una ciutat; d’on ve l’aigua de l’aixeta i on va quan marxa pel desguàs.

Els sons de l’aigua: un muntatge audiovisual en el qual es dóna a conèixer el cicle de l’aigua a través dels seus sons.

A la primera planta trobem l'espai educatiu, amb aules, laboratoris, maquetes i equipaments per fer activitats didàctiques amb centres docents i entitats

El laboratori: els estudiants poden fer-hi anàlisi químiques de l’aigua, descobrir què hi ha en una gota d’aigua amb lupes i microscopis, fer aigua potable, conèixer l’aigua subterrània, ...

La sala d’actes: s’utilitza per fer formació, pels centres educatius i per fer reunions i xerrades.

L’aula ambiental: una aula polivalent on s’hi fan tant activitats educatives com de formació.

Les maquetes: serveixen per l’activitat pedagògica

A la segona planta, trobem un centre de documentació de l'aigua i arxiu de consulta pública amb visites concertades

El Centre de Documentació conté bibliografia especialitzada en temes d’aigua per realitzar estudis i treballs sobre aquest tema. L’arxiu històric conté el fons històric de la Junta de la Séquia, la Junta d’Aigües Potables i Aigües de Manresa, S. A.

La Capella de la Puríssima de Can Font de la Serra és capelleta rural. És d'estructura rectangular amb un absis semicircular orientat cap al nord. La porta, situada al cantó de migdia, és d'estructura rectangular. La llinda d'aquesta té gravada la data de 1763. En aquesta mateixa cara s'obren dos ulls de bou de diferents mides. Un petit campanaret d'espadanya, a migdia, corona la teulada, a doble vessant i amb barbacana. L'aparell és regular, obrat amb carreus i una capa d'arrebossat.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16603

CASAL D’EN FRANCESC LLONCH CAÑOMERAS / CASAL DURAN. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/006-A.htm


Casal entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes, amb pati de ventilació interior, construït per l’arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 Barcelona, Barcelonès, 1916), al carrer de Cervantes nº55-57 , per encàrrec d’en Francesc Llonch Cañomeras (Sabadell, 1878 - Doneztebe, Navarra, 1938) que fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, conseller-director del Banc de Sabadell (1919-1938), un dels fundadors i primer president de la Mutua Sabadellenca d' Accidents del Treball (1917), president de L' Electricitat, S.A., empresa constructora de maquinària elèctrica, i fundador de diverses empreses tèxtils. Com a conseller-director del Banc de Sabadell tingué un paper molt destacat en fer front a la important crisi del banc de l' any 1926, evitant que aquest presentes suspensió de pagaments amb les seves gestions a Madrid davant del President del Govern, del Ministre d' Hisenda i del Governador del Banc d'Espanya, avalant personalment al banc davant del Banc d'Espanya, per tal d' aconseguir una línia de redescompte.

Durant la guerra civil espanyola la seva empresa fou col·lectivitzada i hagué de fugir de Sabadell. Es va traslladar a Navarra, on va morir el 1938.

Em sobta l’afirmació ‘rehabilitat més tard per la família Ferran’, i el fet que no constin a la fitxa les dades de l’autor de la rehabilitació.

Patrimoni Gencat
ens diu ; edifici construït inicialment per encàrrec d'en Francesc Llonch. Després va passar a la família Morera i posteriorment a la família Ferran, que cap als anys quaranta va rehabilitar l'interior. La família Duran ha estat la darrera propietària de l'edifici.

Habitatge unifamiliar entre mitgeres que presenta planta baixa, pis i golfes, a més d'un pati posterior. La façana està estucada i té una potent barbacana entre la qual hi ha les finestres de les golfes. Al pis hi ha un balcó corregut amb barana de ferro forjat i pedra treballada als dintells amb decoració de tipus floral. A la planta baixa hi ha tres finestres també amb reixes de ferro. L'entrada a l'habitatge és amb el típic cancell.

Destaca la façana d’estil modernista molt elaborada.