diumenge, 31 de maig del 2020

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT VENERAND. RIUDECOLS. EL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos m’enviava fotografies de la petita capella de finals del segle XVII amb elements del segle XVIII, coneguda com de la Creu de Sant Venerand, al terme de Riudecols a la comarca del Camp jussà de Tarragona.




Patrimoni Gencat la descriu com ; edifici religiós de planta quadrada coberta amb falsa cúpula de maons i amb murs de paredat.

A l'interior hi ha restes d'un mosaic de rajoles de ceràmica catalana, figurant un altar.

Cercava informació de Sant Venerand ; un màrtir cristià o més aviat un cos sant , un centurió romà que es va convertir al cristianisme i va ser assassinat per unir-se a la fe cristiana.

És patró de Grotte Santo Stefano , un llogarret de Viterbo , ja que quan a petició dels habitants, el bisbe de Bagnoregio els va confiar els venerables ossos (és a dir, que eren venerats i d’aquí el nom Venerando) del màrtir, que fins aleshores s’havien conservat a la catacumbes de San Calisto a Roma .

San Venerando es mostra en un quadre amb l'escut de la família Golini - "Domus Golini", en una escena amb la Mare de Déu i San Luigi Gonzaga, dins de la Parròquia de Santo Stefano, a Grotte Santo Stefano.


El quadre el representa amb roba de centurió romà, sostenint la palma del martiri .

A la mateixa església es conserven els seus ossos, col·locats dins d’una urna de fusta, donada el 1710 per don Angelo Golini de Vitorchiano .

Qui de Riudecols, o de qualsevol altre lloc del mon ens pot explicar, la presència d’aquesta advocació en aquest indret?.

Agrairem les vostres respostes a l’email coneixercataunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

dimecres, 27 de maig del 2020

IN MEMORIAM. RUBIALS. LA POBLA DE MONTORNÈS. EL TARRAGONÈS

Rubials és un despoblat situat 3 km al NW de la Pobla e Montornès .

Apareix esmentat en documents de l’any 1180.

Estigué habitat fins poc després de la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II Republicà.

La majoria de cases resten en estat ruïnós


http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/pobla-de-montornes-la/rubials;jsessionid=F7B7D3E055ECEB064AD06ED4DC11BA2C

Quan al topònim, tenim com a minin dues hipòtesis


Orde de plantes dicotiledònies al qual pertany la família de les rubiàcies; cast. rubiales.

El topònim Rubiales significa en castellà <i>"terres de color roig "

El Raul Pastó Ceballos , que va trepitjar aquest indret, ens podrà dir quina d’ambdues li sembla més escaient.

divendres, 22 de maig del 2020

CASTELL DE RIALP. EL PALLARS SOBIRÀ LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos retratava les restes del Castell de Rialp, del que ens diu Patrimoni Gencat ; castell termenat. Documentat el 1281. La primera menció apareix en un document de 1281 en el que Ramon de Bellera jura fidelitat al rei Pere per aquest i altres castells de la vall.


Posteriorment substituí al castell de Malavila en el govern de la Vall d'Assua, convertint-se en cap del quarter pertanyent al vescomtat de Castellbó.

El 1435 es produïren intents per part del comte de Foix de prendre'n possessió, fet que no es produí fins el 1400, després de la compra a Jaume de Bellera.

El 1493 el comte de Foix anomenà castlà de Rialb a Joan Xiberri "Matxicot".

El 1512 Ferran el Catòlic, en guerra amb Foix, confiscà el vescomtat de Castellbó, Rialp i la vall d'Assua, fent-ne posterior donació a la seva muller Germana de Foix qui el 1528, vídua ja, hipotecà a carta de gràcia aquests dominis a Lluís Oliver de Boteller que els detentà com a feu reial fins el 1548 en que foren redimits per la Corona.

A principis de segle XVII el castell estava ja en ruïnes.

Fins la supressió dels senyorius fou del vescomtat de Castellbó.

L'any 2002 van començar les tasques de consolidació del castell. Aquestes tasques van continuar l'any 2005, quan l'Ajuntament endegà un projecte de recuperació del castell per a la seva utilització com a equipament municipal. L'excavació arqueològica portada a terme va determinar quatre fases:

1) moment de construcció del castell, amb una cronologia poc precisa.

2) moment de destrucció del castell entre 1436 i 1439 per part del Comte Arnau Roger IV del Pallars i diversos aliats.

3) moment de refracció del castell, quan Caterina de Navarra, comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò infeudà el castell a Joan Xiberri amb la obligació de la seva reconstrucció.

4) nova destrucció del castell, datada entre els anys 1519 i 1645. A partir d'aquest moment es produeix l'abandó del castell i la seva progressiva degradació.

Quan al topònim, al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, diuen ; forma lingüísticament incorrecta en lloc de Rialb, que prové de RIVO ALBO ‘riu blanc’, al·lusiu al color clar del llit del riu.

https://www.turisrialp.cat/web/cultura/castell-de-rialp/

Que la Mare de Deu de Valldeflors intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim, Senyor; tingues PIETAT!.

diumenge, 17 de maig del 2020

CASTELL DE SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

El Pere Julià Subirana publica fotografies del castell de Subirats, al terme homònim a la comarca del Penedès sobirà, dita “oficialment” Alt Penedès.


L’enciclopèdia catalana explica que el castell està encimbellat en un contrafort de la serra d’Ordal, a 304 metres d’altitud, al S de la Torre-ramona.

Qualificat de balcó del Penedès, es veuen les muntanyes de l’Alt Penedès i, més enllà, el puig de Montagut i el Montmell, al límit entre el Baix Penedès i lrAlt Camp. Des del castell es domina la plana per on corre l’Anoia i per on passava el camí que es dirigia a la marca, a la frontera. De les restes conservades del castell de Subirats es dedueix que el recinte era reforçat per quatre torres rodones i que al mig hi havia la torre mestra. S'hi han trobat teules i restes de ceràmica iberoromana, cosa que evidencia una anterior ocupació del lloc. Des del 2014 es realitzen visites guiades per les restes.

Per la seva posició estratègica, el castell de Subirats era un punt fortificat d’observació vers les terres de ponent, d’on procedien les escomeses sarraïnes. El castell, de domini comtal, fou bastit en un indret que havia estat aprisiat, i consta el 917 com a residència del vescomte de Barcelona, Ermenard, i del seu germà Udalard. A mitjan segle X, però, Olèrdola, que ja era ferma possessió dels comtes, per les seves millors condicions estratègiques, desplaçà Subirats en el paper de plaça forta fronterera. Si bé l’alta jurisdicció del castell de Subirats pertangué a la casa comtal barcelonina, en posseïren el domini directe els vescomtes de Barcelona, excepte per un curt període, immediatament posterior a la invasió d’Almansor, en què Ènnec Bonfill de Cervelló fou senyor de Subirats. A la primeria del segle XI posseïa el castell Geribert, fill del vescomte Guitard; de la seva muller Ermengarda, que era filla del comte Borrell de Barcelona, el castelldeSubirats passà a mans de Mir Geribert, el qual s’intitulà príncep d’Olèrdola. En el seu tes-tament del 1060 deixà el castell a la seva vídua, Guisla de Besora. El 1067 el castell era d’Arnau Mir, fill de Mir Geribert, succeït pel seu fill Jordà de Santmartí, i d’aquest passà a altres personatges de la família, que es cognomenaren deSubirats o de Santmartí, ja que posseïen tots dos castells. Els succeïren els Vilaragut (segles XIII i XIV). Pel fogatjament de vers el 1370 se sap que el castell de Subirats era de Berenguer d’Abella, majordom i conseller de l’infant Joan. Posteriorment pervingué als Cervelló (1377); acabada la guerra contra Joan II, però, els béns de Guerau Alemany de Cervelló foren confiscats per la seva lleialtat a la causa de la generalitat, i el castell de Subirats fou concedit a Roderic de Perea. Reincorporat a la corona el 1493, poc temps després el rei Ferran vengué la castlania a Miquel Joan de Gralla, alt funcionari reial. Els Gralla posseïren la castlania del castell de Subirats fins el 1611, que fou venuda als Milsocors.

El castell de Subirats fou enderrocat durant la guerra dels Segadors per Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647). Aquesta “gesta gloriosa” li valgué el reconeixement com a “Grande España”.

La corona s’atorgà el domini de les parròquies del terme de Subirats.

De l’abandó total del castell en donava fe Pascual Madoz en el seu Diccionario Geográfico Estadístico Histórico, publicat el 1849.

Rossend Flaquer i Barrera (1873-1947),el  retratava:



https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1919401.xml


https://www.turismesubirats.cat/directori/el-castell-de-subirats/

https://www.castellscatalans.cat/imatges/subirats.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Subirats

Quan al topònim Subirats, hi ha força coincidència en que és un derivat del llatí SUPER ‘sobre, damunt’, probablement en relació amb la situació alterosa del castell.

Li explicava al Raul Pastó Ceballos, en ocasió de documentar el topònim VESPELLA, a la comarca del Tarragonès, que – com quasi tot en aquest món - la toponímia està MOLT lluny de la veritat absoluta, i els millors lingüistes, i citava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) acostumen a recollir TOTES les tesis conegudes, i només per excepció – quan el sentit és MOLT clar – eviten decantar-se per una o altra. En aquest cas en concret, hi ha un acord general.

Que   la Mare de Déu ,  l'apòstol Sant Pere i   Sant Martí i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazcis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



MONESTIR DE LA MARE DE DÉU DE GERRI DE LA SAL. EL PALLARS SOBIRÀ LLEIDA. CATALUNYA

El Raul Pastó Ceballos, feia una fotografia bucòlica de l'antic monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal, que es troba situat a extramurs de la vila de Gerri, al Pallars sobirà, a l'altre costat de la Noguera Pallaresa.


S'hi accedeix travessant el pont que creua el riu Noguera Pallaresa des de la població.

Es tracta d'un monestir construït durant el segle XII, del qual només en resta l'església monasterial, havent desaparegut les estances monàstiques i el claustre. Abandonat des de la Desamortització del segle XIX, només restà l'església com a lloc de culte i com a parròquia.

Durant les obres de restauració que s'hi porten a terme des de l'any 1997, l'any 2000 es va procedir a actuar al voltant de l'estructura absidial i sobre la sala capitular, una estructura de planta quadrada, d'època barroca , la qual amagava part de l'absis central. Al mateix temps es va procedir a a rebaixar el subsòl a l'angle nord-est de l'església, entre l'absidiola nord i l'edifici barroc. En aquest lloc va aparèixer la planta d'una petita edificació religiosa, de planta rectangular, orientada est-oest, amb tres absis a la capçalera.

L'absidiola lateral nord i part de l'absis central es trobaven sota l'estructura barroca, i els peus de la nau estaven parcialment tallats per l'estructura romànica de l'absidiola nord de l'església monasterial.

Els seus murs són construïts per pedres ben tallades, de petit tamany, lligades amb argamassa de calç.

Per les característiques formals i documentals, es pot dir que es tracta de l'antiga església dels segles X-XI, que fou substituïda per l'actual construcció l'any 1149.

Per tot el recinte d'excavació van aparèixer enterraments humans, possiblement relacionats amb l'església del segle XII.

A finals de 2009 i principis de 2010 es portà a terme una intervenció arqueològica en el marc del Programa Romànic Obert per tal de conservar i millorar l'església de Santa Maria. Es va decidir retirar les terres acumulades a tocar de la paret nord de l'església per tal d'acabar amb les humitats d'aquest sector de l'església.

Els resultats de la intervenció foren condicionats per l'actuació principal que era l'eliminació de les terres de la parcel·la annexa a l'església, fet que va provocar una major intensitat dels treballs a la zona més propera a la capella. Per tant, a la zona nord-est, es va realitzar una neteja superficial, una excavació a les dependències al voltant del claustre, mai arribant a nivells de pavimentació i la zona central una excavació més intensiva fins a nivells d'utilització.

L'excavació ha pogut comprovar el grau de degradació de les estructures del monestir, abandonat el 1835 i degradat per riuades d'inicis del segle XX.

Per altra banda, s'ha documentat una necròpolis a la rasa paral·lela a la paret de l'església. La cronologia és imprecisa, degut a que no s'ha documentat cap nivell clar ni material que pugui oferir una datació fiable, més enllà de dir que corresponen al període medieval, amb una utilització al llarg del temps com evidencia la superposició d'enterraments.

Pel què fa a les estructures del monestir, la intervenció ha deixat al descobert una part del claustre, que va perdurar fins a la desamortització de 1835. Al voltant d'aquest claustre aparegueren tot d'habitacions, tal i com acostuma a estructurar-se els monestirs.

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12040

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/02/goigs-santa-maria-de-gerri-gerri-de-la.html

Quan al topònim Gerri, d’etimologia pre-romana, probablement ibera - a Navarra hi ha també una vall de Yerri - hom defensa un significat de “ vall de parets de roca’

https://books.google.es/books?id=ISzLDwAAQBAJ&pg=PA194&lpg=PA194&dq=toponimia.+Gerri&source=bl&ots=tRNB8Hmrke&sig=ACfU3U30oqTi-Qq-BFi8SnmLoIRO__yeCQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjf647Vx7rpAhUrA2MBHWycC7YQ6AEwA3oECAkQAQ#v=onepage&q=toponimia.%20Gerri&f=false


Li explicava al Raul Pastó Ceballos, en ocasió de documentar el topònim VESPELLA, a la comarca del Tarragonès, que – com quasi tot en aquest món - la toponímia està MOLT lluny de la veritat absoluta, i els millors lingüistes, i citava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) acostumen a recollir TOTES les tesis conegudes, i només per excepció – quan el sentit és MOLT clar – eviten decantar-se per una o altra.

Que la Mare de Déu de Gerri Sal, intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim, en aquest tràngol amarg de la pandèmia de la Covid,19, i en tots els moments de la nostra existència.

dissabte, 16 de maig del 2020

IN MEMORIAM. FUNDACIÓ D’ART CONTEMPORANI RAFAEL LOZANO BARTOLOZZI DE VESPELLA DE GAIÀ AL MAS D’EN PLANA DE VESPELLA DE GAIÀ. EL TARRAGONÈS

Del topònim Vespella, Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, 1923 - ?, 10 d'agost de 2009) en defensava un origen àrab, de bi- àsab-Allàh, “en lloança de Déu”.

Que l’home proposa i que Déu disposa, quan es van fent anys tothom ho acaba assumint.

El Rafael Lozano Bartolozzi (Pamplona, 1943 - Vespella de Gaià, Tarragonès, 22 de març de 2009), resident des de 1972 a Vespella de Gaià, en fou nomenat Alcalde l’any 1991.
https://elpais.com/diario/1999/08/29/catalunya/935888854_850215.html
En el seu mandat es van fer moltes obres pel tot el poble.

I pensem que va ser en aquella època en la que es planteja endegar la Fundación de Arte Contemporáneo al mas d’en Plana, dit també en documents municipals d’en Planes.

Amb la desaparició física del Rafael Lozano Bartolozzi, si atenem a les fotografies fetes pel Raul Pastó Ceballos, la Fundación de Arte Contemporáneo que volia promoure, va fer el cant del cigne.




El mas del segle XVIII, de notables proporcions, que compta amb una popular capella restaurada modernament, la Mare de Déu del Carme.

És propietat de l’Ajuntament de Vespella de Gaià.

El conjunt del mas està format per diversos volums, destacant el cos principal, amb un portal de dovelles de mig punt, que presenta una inscripció en la clau on figura la data del 16 de març de 1739.

Per sobre trobem el pis principal, i una tercera planta corresponent a les golfes, seguint l'esquema tradicional.

L’edifici presenta un aspecte descurat.

http://www.vespella.altanet.org/media/upload/arxius/urbanisme/textpoum/catalegmasies.pdf

http://dipta.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/vespella-de-gaia/mas-d-en-plana;jsessionid=CF8C783AA2E892B4B22A0A4855A7B5C2?fbclid=IwAR1INLNzpsY6x9moVexSzwuAMEZQLjcBaqo7vrwE1uEPx-B1DchNblligMk

http://www.vespella.altanet.org/cultura/llocs/es_index.php

Dissortadament la Covid.19 no s’atura.

I, llevat potser del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, per a quasi tothom sembla clar que no ho farà llevat que es prenguin algunes mesures “efectives”.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/les-falses-veritats/

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/contes-de-la-xina/


http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/contes-del-reino-de-espana/


http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/a-la-memoria-dels-morts-silenciats-4/

Que la Mare de Déu del Carme intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim. Senyor; tingues pietat!

ESGLÉSIA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. VESPELLÀ DE GAIÀ. EL TARRAGONÈS.

El Raul Pastó Ceballos viu en una zona de Catalunya que es troba a la fase 1, això li permet sortir del seu municipi, i em feia arribar una fotografia de l’església de l’Arcàngel Sant Miquel de Vespella de Gaià.


M’enviava un parell de fotografies, i alhora que li agraïa, li expressava la meva enveja, a Castellar del Vallès continuem sotmesos a l’arrest domiciliari i al toc de queda.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1949

l'església de Sant Miquel correspon a l'antiga església del castell.

És una petita església romànica de dos trams, més la capçalera, amb capelles laterals desiguals. Davant hi ha un petit porxo descentrat, damunt el qual s'erigeix un petit cor amb coberta de fusta a doble vessant.

La nau està coberta amb volta de canó apuntat. El campanar presenta espadanya de tres arcs de factura desigual.

L'església és del segle XII i molt possiblement ha sofert ampliacions en els segles XVI i XVII.

Té un retaule gòtic-renaixentista del segle XVI (1569). Aquest retaule s'ha fet barrejant dos retaules diferents, el de la Mare de Déu de la Candela i el de Sant Miquel.

http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/vespella-de-gaia/esglesia-parroquial-de-sant-miquel


Aquesta construcció estaria relacionada amb el castell de Vespella, datat en el segle XII. Segons documents d'aquest segle, el castell ja estava edificat l'any 1167 i l'any 1212 n'era senyor Pere de Vespella.

L'església podria datar d'aquesta època, quan era la capella del castell.

L'edifici és una construcció romànica de nau única amb dues capelles laterals, que ha patit diverses reformes al llarg del temps, essent encara visibles les restes de l'arc de mig punt de la primitiva construcció. La porta d'accés estaria orientada al sud-est, i està il·luminada només amb una finestra a cada ala, essent l'espai interior fosc. A l'interior, sota l'altar, s'hi conserven pintures al fresc d'estil gòtic-renaixentista i un tambor de columna o possiblement d'una creu de terme. Sota la porta d'entrada trobem un enterrament cobert amb tres lloses planes de pedra.

El terra resta enrajolat i les parets dels murs interiors presenten un enguixat per damunt dels carreus, probablement del segle XVII o XVIII.

A l'exterior, culminant la façana, es troba el campanar, de triple espadanya, amb dos ulls en el pis inferior i un de central en el pis superior.
Encastada en el mur septentrional del cementiri de la població s'hi troba una estela discoïdal de pedra sorrenca .


En l'anvers mostra una creu grega en alt-relleu. El revers no presenta cap motiu decoratiu. El peu es deu conservar sencer i resta parcialment cobert per l'arrebossat del mur del cementiri. Fa 50 centímetres de diàmetre i 22 centímetres de gruix.

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7107

La Covid.19 no s’atura.

Està clar que no ho farà llevat que es prenguin algunes mesures “efectives”.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/les-falses-veritats/

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/contes-de-la-xina/

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/contes-del-reino-de-espana/

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/a-la-memoria-dels-morts-silenciats-4/


Que l’Arcàngel Sant Miquel intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim. Senyor; tingues pietat!

divendres, 15 de maig del 2020

SABEU L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DEL MAS VECIANA?. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de la capella del Mas Veciana a la urbanització Boscos de Tarragona, de la que Patrimoni Gencat n’escriu; capella neogòtica semblant al seu estil a d'altres capelles privades del terme. Façana de pedra. Coberta de ceràmica esmaltada.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12420




Alguna dada mes trobava a :
https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4771

Autor : Desconegut

Està clar que NO HI HAVIA gaires arquitectes a la província de Tarragona quan s’aixecava aquesta capella, DESCONEGUT és un eufemisme que amaga la intencionalitat evident de menystenir el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, oi?

Quan a la descripció, llegia ; edificació exempta de planta rectangular amb coberta de doble vessant bastant inclinada. Te la particularitat d'estar feta de peces ceràmiques esmaltades molt fosques.

La façana principal, tota de pedra, es composa d'una porta rectangular emmarcada per uns arcs apuntats de tipus conopial. La porta és de fusta i hi destaquen les frontisses de ferro decorades. Al timpà, es llegeix la llegenda "DOMUS DEI". Per sobre de la porta hi ha una única finestra allargada, amb arc apuntat i vitrall. El trencaaigües superior culmina amb un gablet. Sota la cornisa hi ha una arcuació decorativa disposada seguint la pendent de la teulada. A ambdues cantonades hi ha unes petites pilastres circulars amb uns capitells i basaments molt treballats amb decoració vegetal que suporten la composició.

En un dels extrems del lateral esquerra s’hi distingeix un cos afegit que segurament és una petita sagristia. Al carener, sobre on suposadament es troba l'altar, hi ha un campaneret de forja.

Tot i semblar trobar-se en bones condicions a nivell estructural, caldria actuar per sanejar i consolidar la coberta de rajoles planes vidrades fosques.

Els xipresos que hi ha enfront de la façana s'han desenvolupat excessivament i només permeten una visió parcial de la mateixa. El mas que dona nom a la capella, ha sofert ampliacions per allotjar els masovers que encara hi habiten.

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), si en tenen coneixement, quina era l’advocació d’aquesta capella , i si fos possible fotografies del seu interior.

També, demanar no fa pobre, l’advocació de la capella del mas Sanromà , i si fos possible fotografies del seu interior.

Agrairem “urbi et orbe” la tramesa a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com de qualsevol dada que ens ajudi a desvetllar la identitat dels autors d’una i altra capella. Catalunya, us ho agrairà

dimecres, 13 de maig del 2020

TORRE RAMON MAURI ARNALOT . LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA


El Raul Pastó Ceballos retratava la Torre Mauri, a la Pobla de Segur, al Pallars jussà, construïda a començaments del segle XX (les obres acabaren l’any 1907) per un prohom pobletà: Ramon Mauri Arnalot (1851-1928).


Aquest fou un mestre d’obres que va fer fortuna a Madrid, on va construir edificis per a l’alta societat (per exemple, va reformar el palau del comte de Romanones) i per empreses com el Banco de Bilbao, Credit Lyonnais o el diari ABC. Quan va tornar a Catalunya va emprendre la construcció d’una casa i altres edificis (cotxeres, un molí d’oli, etc.) en una finca que havia adquirit a les afores de La Pobla.

Tot el conjunt està presidit per la casa principal, concebuda amb reminiscències de fortalesa, amb una torre (que en una imatge del fons Salvany apareix amb una mena de coberta ceràmica, avui desapareguda) i amb tot el perímetre emmerletat, mentre les obertures repeteixen la fórmula de l’arc de mig punt romànic.


Per la decoració de la casa va comptar amb el mosaista Lluís Bru Salelles(Ondara, la Marina Alta, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952), artífex dels mosaics del Palau de la Música, i que va donar forma a un dels elements més característics de l’edifici principal que era la casa del propietari i que avui és la seu de l’Ajuntament.

D’aquesta manera, en els timpans de les obertures o als merlets que recorren la cornisa superior, el trencadís de colors dóna forma als elements emblemàtics que havien de definir la identitat del seu promotor, Ramon Mauri. Les seves inicials s’entrellacen constantment.

http://www.xtec.cat/crp-pallarsjussa/materials/itinerari.pdf

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/07/la-torre-ramon-mauri-arnalot-de-la.html

http://blogs.descobrir.cat/pedresvistes/2014/03/18/modernisme-de-muntanya-la-casa-mauri-a-la-pobla-de-segur/

Que la Mare de Déu de la Ribera, excelsa Patrona de la Pobla de Segur, intercedeix davant l’Altíssim per TOTS nosaltres en aquest tràngol terrible al que ens ha abocat l’estultícia, la supèrbia i la infinita corrupció de les elits del REINO DE ESPAÑA

dimarts, 12 de maig del 2020

DONEC PERFICIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PINYANA, ADVOCADA A SANT GIL. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos visitava Pinyana de la que l’Enciclopèdia catalana en diu ; despoblat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Viu de Llevata, situat a 1 284 metres d’ alçada, al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó.

De la seva església parroquial (Sant Gil) en depenien les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau.



Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar del Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

La Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949) explica en el seu blog :
http://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=92

Pinyana és un poble al terme municipal del Pont de Suert, pertanyent fins el 1968 del de Viu de Llevata. Està situat a 1 284 metres d’alçacda , al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó, a la comarca de l'Alta Ribagorça.

El poble és en un petit pla als peus del roc on estava situat el castell, del qual no en queden a penes restes.

Forma una plaça bastant ampla, on destaquen l'església de Sant Gil de Pinyana i Ca de Perutxo, a més de les ruïnes d'un parell de cases més.


Des d'aquesta plaça, un carrer costerut s'enfila cap al cap del turó del Castell formant un carrer amb un parell de cases a cada banda, entre les quals destaca Ca de Cília, que és la que està situada més amunt.



Cridava l’atenció del Raul el petit fossar de Pinyana


Encara per damunt hi havia hagut l'església de Sant Pelegrí de Pinyana, actualment en ruïnes, i ja al capdamunt del turó, el Castell de Pinyana.

http://visitaelpontdesuert.com/sant-gil-pinyana/

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20100830/un-retaule-del-segle-xxi-456851

El retaule és obra de Roser Capdevila i Valls (Barcelona, 23 de gener de 1939)

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38458

Pinyana torna a reeixir, ja tenen si els cal un lema “Donec perficiam”.



Vista frontal i de perfil de la Mare de Déu amb el Nen, talla conservada actualment al Museu Diocesà de Lleida amb el núm. 335 de l’inventari.

ECSA - M. MACIÀ 


El Museu Diocesà de Lleida conserva una marededéu procedent de l’església de Pinyana, que està registrada amb el número d’inventari 335 i el seu número antic d’ingrés al museu és el 73.

A les terres baixes per on campa la Covid.19, continua l’assetjament de http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/

Error establishing a database connection

Ens DOL MOLT ESPECIALMENT el mal irreversible  que s'ha produït  a BLOGSCAT empresa de tecnologia catalana.

Altrament però, als que esmercen esforços i recursos per torpedinar-nos els volen insistir en que la seva és una tasca inútil.

Nosaltres com Pinyana ens fem nostre el lema "Donec perficiam" , fins a reeixir.

 BLOGSCAT queia, com tantes i tantes iniciatives en llengua catalana, víctima del " foc amic" 

Passen els dies, les setmanes i el mesos, i el silenci sobre el nombre de víctimes i la seva identitat es continua mantenint :

Hi ha dades però, que ens permeten per extrapolació , aventurar un possible nombre de víctimes.

Quan a la seva identitat, si les famílies ens ho fan saber, ho publicarem al Diari de Castellar del Vallès.

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat en aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari i toc de queda a la que ens sotmet el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Catalunya 60976 11248 18,45 %

Castellar del Vallès  230 42,44 ESTIMACIÓ

Polinya & Sentmenat 98 18,08 ESTIMACIÓ

SANT LLORENÇ més de 40 victimes


https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20200511/coronavirus-catalunya-ultima-hora-casos-7949013

https://m.facebook.com/ignasigimenez/video_grid/

Em pregunto, perquè amaguen les dades de les víctimes i el seu nombre?

Llegia un titular aterridor " Oferir en sacrifici la gent gran"

Des del primer moment, i diria que de forma Inevitable, hi ha qui vol veure una relació de CAUSALITAT, en les accions “presumptament” maldestres del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, i això malgrat que aquest hipòtesis, suposa admetre un plus d’intel·ligència , si més no en algunes de les persones que en formen part.

Està clar que aquesta teoria conspiranoica té un abast que excedeix els límits del REINO DE ESPAÑA, arreu del món , dissortadament son les persones grans i les minories empobrides DE TOTS els colors les PRINCIPALS víctimes de la Covid.19.


Per intermediació de Sant Gil , demanem a l’Altíssim que tingui pietat de TOTS nosaltres.

Que  la Marededéu, Sant Gil   í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


CAN ROVIRA. SANT FOST DE CAMPSENTELLES. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Crisant Palau, ànima de la pàgina Fotos antigues Del Vallés Oriental , al que no conec personalment encara, i amb qui tinc però moltes afinitats, publica fotografies de diferents èpoques de Can Rovira, al terme de Sant Fost de Campsentelles, a la comarca del Vallès Oriental.
Reprodueixo de : http://canroviraa.blogspot.com/


Can Rovira era coneguda abans del segle XV com Mas Guardiola .

L'any 1460 el propietari i masover , Francesc Rovira , conreava 100 jornals d’extensió de terra i tenia possessió del Mas Albareda , actualment derruït i deshabitat.

Pagava a la casa de Mogoda , dues quartes d'ordi , mig quartet de formen i tres jornals d'home.

El 1551 Antic Rovira , firmà amb Montalegre un acte de nou establiment ja que conreava terres del Mas Mirambell , un mas deshabitat

El 1620 Francesc Rovira , propietari , declarava que a més de la seva propietat , Can Rovira , i els altres dos masos que conreava , Mas Albereda i Mas Mirambell , es feia cura de el Mas Font i dues peces de terra , una al ''Camp de la Roca''i l'altre a la ''Margenada del Castell de Cabanyes ''.

El 1632 Pere Jaume Rovira es va casar amb Marianna , una filla de la Masia de Can Torrens.

La Masia de Can Rovira , guardava relacions amb l'església de Sant Cebrià de Cabanyes , ja que un decret del Sr. bisbe va amonestar al propietari d'aquella època , Francesc Pou , perquè pagués els delmes que devia. També tenia que informar a l'església de les collites dels fruits de les propietat entre els anys 1662 i 1672 .

Francesc Pou , es va casar amb la pubilla de la casa i seguint els costums de l’època – que prohibiria EXCEPCIONALMENT la dictadura franquista, que curiosament contradeia la seva prohibició perquè els nets portessin el cognom Franco- , i que recuperava la ‘democraciola’ que patim d’ençà de 1978, per tal de conservar el nom de la masia, el que es casava amb una pubilla havia de consentir que fos el cognom d’aquesta el que anés en primer lloc.

El nom de la casa va ser conservat fins al segle XVIII , quan al 1750 Dorotea casada amb Francesc , propietaris de la masia en aquella època , van vendre a Lluis Quintana tota la propietat que posseïen per 880 lliures.

Els actuals propietaris de la masia de Can Rovira , no porten el nom de la casa .

SANT PERE DELS ARQUELLS I SEVA CELESTIAL ESQUADRILLA D’AVIONS. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA. LLEIDA.

Visitàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, Sant Pere dels Arquells, ara terme de Ribera d’Ondara, a la comarca de la Segarra.


L'església de Sant Pere dels Arquells, avui no guarda cap vestigi del seu passat monàstic, és a la part més baixa del poble . criden especialment l’atenció, el Pedró darrer vestigi possiblement del Comunidor, i l’escut Vaticà damunt la porta de l’església. La qualitat de Papa de Sant Pere, permet el lluïment d’aquest element; malgrat això, és una autentica raresa, que fotografio també amb delectança.


L'actual parròquia de Sant Pere dels Arquells era una canònica filial de la de Santa Maria de l'Estany. El 1084 hi consta l'existència d'una església que va ser dotada econòmicament, potser amb la intenció de fundar-hi un monestir. Més endavant, el 1100 el lloc fou donat a l'Estany perquè hi instaurés un priorat. En el decurs dels segles XII a XIV el lloc va tenir una vida relativament sòlida, però en caure en decadència la casa de l'Estany, aquesta també va perdre vitalitat.

Es va secularitzar el 1592 i va passar a mans de Santa Maria de Montserrat, com a priorat, fins el 1835. Durant els segles XVII i XVIII va passar a ser més aviat una granja regida per un prior de Montserrat. Actualment és una parròquia.

Al costat de l’absis retratava al Pere Albert Carreño, i al Joan Navazo Montero, embadalits amb la contemplació de “l’esquadrilla de Sant Pere”, que ha esdevingut motiu d’interès turístic, per davant de l’església de Sant Pere dels Arquells.


https://www.lavanguardia.com/encatala/20131125/54394828397/tres-caces-combat-jardi-domestic-sorprenen-la-segarra.html



http://www.rusadas.com/2013/12/sant-pere-dels-avions.html

https://www.historics.org/vehicles-militars-a-sant-pere-dels-arquells/


Continua l’assetjament de http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/

Error establishing a database connection

Ens DOL MOLT ESPECIALMENT el mal que s’està produint a BLOGSCAT empresa de tecnologia catalana.

Altrament però, als que esmercen esforços i recursos per torpedinar-nos els volen insistir en que la seva és una tasca inútil.

Donec perficiamfins a reeixir-.

Passen els dies, les setmanes i el mesos, i el silenci sobre el nombre de víctimes i la seva identitat es continua mantenint :

Hi ha dades però, que ens permeten per extrapolació , aventurar un possible nombre de víctimes.

Quan a la seva identitat, si les famílies ens ho fan saber, ho publicarem al Diari de Castellar del Vallès.

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat en aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari i toc de queda a la que ens sotmet el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Catalunya 60976 11248 18,45 %

Castell 230 42,44 ESTIMACIÓ

Polinya & Sentmenat 98 18,08 ESTIMACIÓ

SANT LLORENÇ més de 40 victimes


https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20200511/coronavirus-catalunya-ultima-hora-casos-7949013


https://m.facebook.com/ignasigimenez/video_grid/


Per intermediació de Sant Pere, demanem a l’Altíssim que tingui pietat de TOTS nosaltres.

dilluns, 11 de maig del 2020

IN MEMORIAN DEL MAS VELL DEL SORDER. TAMARIT. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar imatges del mas vell del Sorder, i de la seva torre ; havíem publicat recentment un post aa que podríem denominar ‘mas nou’ obra magnifica de l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949)
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/04/mas-de-sorder-tamarit-tarragona.html

Per arribar-hi cal agafar, des del P.K.1167’7de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), la T-2039 en direcció a El Catllar. A uns 2.200 metres, i una vegada creuada l'autopista A-7, es segueix un camí de terra a mà dreta i a uns 300 metres es troba el Mas de Sorder. El mas està obert i abandonat. S’ubica en una zona elevada i amb fort pendent al nord, dominant però dos comellars a nord-oest i sud-est.

Actualment la vegetació que envolta el mas és de bosc de pi blanc, amb algunes palmeres que emmarquen el camí d’accés.

Alguns camps del voltant estan conreats amb vinya.

El mas vell el formen un conjunt de diferents cossos arrenglerats en dues plantes i de dimensions diverses que conserva encara una sèrie d'elements singulars com la porta principal, amb arc de carreus, i una gran arcada apuntada en el que seria el celler. També ressalta la finestra que s'obre damunt la porta principal, amb muntants de pedra picada i llinda decorada amb fals arquet conopial. Davant de l'antic mas hi ha un pati tancat amb un mur, i annexat a l'est es troben les antigues quadres i altres dependències.


La torre, per altra banda, és un edifici quadrat de 3'40 per 3'40 metres. La seva alçada original no es pot saber amb seguretat, atès que actualment es troba molt reformada. Aquesta fou construïda amb maçoneria amb els angles i les obertures reforçats amb carreus.


Les quatre façanes de la torre estan arrebossades, de manera que queden ocultes les possibles espitlleres i altres obertures. No apareix cap porta oberta a l'exterior i la comunicació amb el mas es realitza pel nord.

Dins la torre, en el primer pis hi ha una volta de canó rebaixada. La part superior de la construcció, que originalment deuria estar descoberta, presenta, avui en dia, un sostre a dues vessants.

Actualment només són visibles tres finestres. A l'alçada del segon pis s'obre, en la cara meridional, l'única finestra decoració amb muntants de pedra picada i llindar ornat amb fals arquet conopial, del mateix estil que la situada en la façana, la qual cosa és un indici de la contemporaneïtat d'ambdós edificis: torre i mas.

Aquesta torre s'ha situat en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII i té una consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)

En l’entrada que dedicàvem a la casa dita del Rubió, al terme de Monistrol de Calders, a la comarca del Moianès, en quines terres neix la riera de Sant Joan, dèiem ; l’esmentada casa d’aire marcadament senyorial, va ser fortificada al Segle XVII per un hereu implicat en les lluites entre Nyerros i Cadells. Segons la tradició havia hagut de fugir, cames ajudeu-me, i seguint els consells dels seus protectors, possiblement nyerros, va decidir construir una magnifica torre, tot i esmerçant en aquesta tasca una bona part del seu patrimoni.

Des de fa segles el perill per a les terres perifèriques no arriba des del mar, sinó des de les terres interiors :

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/mal-almansa-tots-alcanca-llarg-cami-blaverisme_154569_102.html

https://www.youtube.com/watch?v=sgK609it9o0


A la torre se li adossà l'antic mas destinat a l'explotació agrícola del territori proper que, a inicis del segle passat, es reconvertí en una residència d'estiueig, sense que això comportés perdre el seu caràcter rural.

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3NvcmRlciUyKy0xJQ==&codi=4304

Malgrat l’estat general d’abandonament la torre presenta un estat de conservació prou bo i la part vella del mas encara podria salvar-se.

L’atenció pública continua captiva de la pèssima evolució de la Covid.19 que continua amb un ALT percentatge de mortalitat, l’ 11,76%,
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/11/5eb8df64fdddff7e9c8b462e.html

Es manté des de l’inici ‘oficial’ de la pandèmia – desconeixem les veritables raons – la ocultació del nombre i les dades de les persones que han traspassat en aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari i toc de queda a la que ens sotmet el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, tothom dissortadament però, ha tingut noticia del traspàs d’un familiar, amic, conegut, veí ,…., la continuïtat d’aquesta ‘política’ de desinformació – que la ciutadania no entén - comença a passar factura a les autoritats Locals,

Les crides constants a la prudència fetes per els mateixos que ens amaguen dia si , i dia també, informació sobre com evoluciona la pandèmia, acrediten si més no, que tenen mala memòria , obliden – com s’ha dit des de sempre – que les mentides sempre es tornen verí per qui les diu.
Sembla que ja preparen un show col·lectiu amb la presència de totes les ‘patums’ quan es doni per acabada la pandèmia de la Covid.19.

Des del primer dia traslladàvem el nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat.

Que la Mare de Déu, especialment avui, dia en que es celebra la seva advocació de la Mare de Déu de la Salut, intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

dissabte, 9 de maig del 2020

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA I DE SANT ROC. FOGARS DE MONTCLÚS-LA COSTA DEL MONTSENY. EL MONTSENY JUSSÀ.

El Crisant Palau publica una fotografia de l’Església de santa Maria de l'Illa, coneguda també de com Sant Roc, i de la Mare de Déu de la Misericòrdia, prop casa de l’Illa, a Fogars de Montclús - La Costa de Montseny a la comarca administrativa del Vallès Oriental, i a la comarca natural del Montseny jussà.


Avui la trobareu anunciada com Sant Roc hostal restaurant.

Patrimoni Gencat
ens diu; l'any 1272, el canonge Pere Illa, segons el seu testament, va fer a la capella la deixa d'un pali de 50 sous de valor. Aquestes són les primeres notícies referents aquesta capella.

Sembla ser que l'agost de 1873 va caure part de la volta i durant quinze anys restà abandonada.

El 1888 s'hi va fer una reparació que costà 514, 50 pessetes, 3,09 € ; diners provinents dels feligresos.

Edifici religiós d'una sola nau, absis circular i probablement sigui romànica.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Està formada per quatre trams d'arc rebaixats datats del segle XVII.

Té una senzilla espadanya.

Al seu interior custodia un retaule, d'estil plateresc, del segle XVII, que es troba mutilat i en mal estat de conservació.

Continua l’obscurantisme quan a les dades de víctimes de la Covid.19, i alhora que la prohibició de desvetllar les dades personals dels finats, la de que les seves famílies i amics puguin acomiadar-se. Ens haurien d’explicar la raó que justificà aquesta mesura.

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat en aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari i toc de queda a la que ens sotmet el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

divendres, 8 de maig del 2020

TORRE DE GUAITA I BADA DEL MAS DE LA CREU. TAMARIT. TARRAGONA

Raul Pastó Ceballos em feia arribar un parell de fotografies de la torre de guaita i bada exempta de la masia de la Creu, al terme de Tamarit, afegit “manu miitari” al de Tarragona.



Patrimoni Gencat ens diu que la torre és un edifici quadrat de 4'20 per 4'70 metres amb un gruix de mur de 0'90 metres. L'alçada de la torre és de 14 metres, aproximadament. L'aparell és de maçoneria amb els angles reforçats i les obertures emmarcades per carreus. Es conserven matacans i merlets que són de tipus triangular esglaonat amb espitllera central. No hi ha cap porta d'accés a la torre que és de suposar es realitzaria des del mas. En els murs apareixen un seguit de espitlleres defensades per quatre matacans existents en la part superior de la torre, tots ells centrats excepte el septentrional que està girat per defensar l'entrada del mas. Hi ha altres obertures de cronologia posterior i dues gàrgoles a la terrassa. La distribució interior és de planta, tres pisos coberts amb volta, més la terrassa superior.

La data de construcció d’aquesta torre, Patrimoni Gencat la situa en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII. Actualment el mas , tot i que resta en bon estat de conservació, està deshabitat.

En ocasió de documentar la casa dita del Rubió, en quines terres neix la riera de Sant Joan , al terme de Monistrol de Calders, a la comarca del Moinés, recollíem que l’esmentada casa d’aire marcadament senyorial, va ser fortificada al Segle XVII per un hereu implicat en les lluites entre Nyerros i Cadells.

Segons la tradició havia hagut de fugir, cames ajudeu-me, i seguint els consells dels seus protectors, possiblement nyerros, va decidir construir una magnifica torre, tot i esmerçant en aquesta tasca una bona part del seu patrimoni; actualment la casa a cura d’un masover presenta un magnífic aspecte.

En fem esment perquè el mal costum del copiar/pegar , fa que s’atribueixin a les incursions de pirates moros que assolaren les costes bona part de les torres aixecades arreu de Catalunya. El “perill” a Catalunya fa MOLTS ANYS que no ens arriba per via marítima.

Per arribar-hi cal agafar, des del P.K. 1167’700 de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), la T-2039 en direcció a El Catllar. A uns 2.500 metres, i una vegada creuada l'autopista A-7, es segueix un camí a mà esquerra (tancat amb una cadena) i a 400 metres trobem el mas. S’ubica en una zona muntanyosa en veïnatge amb altres masos fortificats de l’antic terme de Tamarit: els masos de Pastoret i de Sorder. La vegetació que envolta el jaciment és de bosc de pi blanc, camps de conreu de garrofers abandonats, figueres, juntament amb algunes plantacions aïllades de xipresos i palmeres.

Persisteixen els atacs a http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/

Malgrat això, i fins on sigui possible, continuarem publicant , fa MOLTS ANYS que ens fèiem nostres les paraules de Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)

"Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble"

MAI, MAI. MAI, perdonaré aquest perllongat arrest domiciliari, amb el toc de queda incorporat, amb el pretext de la Covid.19 que assolava el REINO DE ESPAÑA, com enlloc del món.

La Covid. 19 i els seus terribles efectes :
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/06/5eb2604afdddff10148b459b.html

Continuen de tristíssima actualitat, com també l’estultícia i la supèrbia del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA. En deixem constància al sols efectes de deixar memòria d’aquest moment tan tràgic que ens ha tocat de viure.

Us deixo unes dades per a la vostra consideració; Catalunya té una població estimada de 7,5 milions de persones.

El REINO DE ESPAÑA té una població estimada de 47 milions de persones

Si es fa una extrapolació de dades, si Catalunya 10831 víctimes , el REINO DE ESPAÑA 67.874 victimes.

Les dades son aclaparadores, s’estan amagant 57.043 víctimes.

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat, i als que en aquestes circumstancies INEXPLICABLES , els furten l’escalf d’aquells que els estimen.

dimarts, 5 de maig del 2020

SANT SADURNÍ DE GAVARRA. COLL DE NARGÓ.L’URGELL SOBIRÀ.

El Raul Pastó Ceballos publicava una fotografia de l'església de Sant Sadurní, conjuntament amb el castell, destaquen en el conjunt de cases que formen el nucli de Gavarra.


L’advocació de Sant Sadurní de Tolosa , força freqüent a Catalunya, especialment en les comarques prepirinenques i pirinenques la portaven els soldats francs, que no encara francesos, quan recolzaven als comtes catalans – ja aleshores es reconeixien com catalans – en la tasca de foragitar als sarraïns.

Patrimoni Gencat
ens diu que la primitiva església d'una nau i capçalera semicircular ha estat sensiblement modificada. Entre els segles XVII i XVIII, moment que la nau va ser allargada fent desaparèixer l'absis. Està coberta amb volta de canó apuntada reforçada amb arcs doblers.

L'element més destacat és sens dubte el campanar de planta circular encastat al mur septentrional. Presenta dues finestres geminades, l'una amb capitell mensuliformes i l'altra cegada. Tenia un segon pis, desaparegut el 1922, que fou agençat per un campanar d'espadanya de dues obertures.

Ens agradarà rebre’n imatges fotogràfiques a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , a la segona dècada del segle XX el Pirineu era un anar i venir d’espoliadors d’art amb les seves màquines fotogràfiques.

Conserva a l'interior l'únic retaule barroc del segle XVIII en el seu lloc original de la comarca.

La notícia més antiga coneguda que fa referència al lloc de Gavarra és de l'any 1046, fa referència a la venda d'un alou "in castro Gavarra". Posteriorment, els anys 1048, 1054, 1064 i 1088 es documenten vendes, permutes o donacions relatives a terres situades al terme de Gavarra i el seu castell. Entre els segles XVII i XVIII, època en que s'engrandí el temple modificant la capçalera, no se'n tenen notícies. L'espadanya que corona el campanar sembla que fou construïda el 1922, en desaparèixer el darrer pis de la torre.

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-serni-de-gavarra-coll-de-nargo-alt.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15520

MAI, MAI. MAI, perdonaré aquest perllongat arrest domiciliari, amb el toc de queda incorporat, amb el pretext de la Covid.19 que assolava el REINO DE ESPAÑA, com enlloc del món.

Quan al topònim al diccionari català valència balear ens diu que etimològicament és de procedència preromana; el radical *gab-, segons Gauchat, devia significar ‘cretlla, tall’, i és abundant en la toponímia pirenenca (BDC, xvii, 66 i ss.); cal relacionar gavarra amb el basc gaparra ‘esbarzer’, d'on segurament ve el català gavarna i gavarrera. (Cf. Rohlfs Gasc. 15).

No trobava cap comentari del que en diu/deia el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España de Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), que posava les bases per a l’espoli sistemàtic de la riquesa que es produïa/produeix a Catalunya. Això en fa témer, que el topònim tingui relació amb el mot ‘esbarzer’


La Covid. 19 i els seus terribles efectes :
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/05/5eb10b6efdddfffd998b45dd.html

Continuen de tristíssima actualitat, com també l’estultícia i la supèrbia del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA. En deixem constància al sols efectes de deixar memòria d’aquest moment tan tràgic que ens ha tocat de viure.