MASIA DE DOLDELLOPS. VALLS. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar unes fotografies de la granja Doldellops, al terme de Valls a la comarc del Ca mp sobirà de Tarragona.

Patrimoni Gencat ens explica que Doldellops era una granja del Monestir de Poblet documentada des del 1154. Per concessions reials al Monestir, esdevingué una important explotació agrícola a càrrec dels monjos. Al segle XIV per l’abat Ponç de Copons (1316-48), s'hi establiren diversos molins i es bastí un gran edifici gòtic fortificat amb muralles i torres de defensa.

L'any 1700 la granja va ser adquirida per Joan de Sagarra i Colom que féu restaurar les dependències i bastí una nova capella.
http://www.endrets.cat/text/1137/joan-sagarra-i-colom-era-nat-el-1653-ca.html

Durant la guerra de Successió s'hi hostatjaren els exèrcits de l'Arxiduc Carles d’Àustria.

La propietat fou de la família Sagarra fins el 1930, any en què va ser adquirida per l'arquitecte Cèsar martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), que anà fent, amb el temps, importants modificacions, com la capella advocada ara a Sant Cesari.
https://catalagomis.cat/portfolio-item/granja-doldellopscapellavalls/

En l'actualitat és residència d'estiu de la família Martinell. Únicament els masovers hi resideixen tot l'any.

Conjunt format per una edifici noble, dos jardins i la casa dels masovers.

L'espai entre ambdós jardins forma una petita avinguda amb arbres que condueix a una volta de canó que passa per sota de l'edifici principal, i que fa de la part baixa de la Granja una continuació del camí forestal.

La façana principal presenta una sèrie d'obertures distribuïdes irregularment.

Un balcó central sobresurt del conjunt, amb barana de ferro forjat.

A l'esquerra s'aixeca la capella, advocada a Sant Cesari amb espadanya.

Annex i perpendicular a la part dreta de la façana principal, es troba un edifici de les mateixes característiques.

Cal remarcar l'existència de dos balcons del segle XVIII, i d'una finestra gòtica que es conserva a la part posterior de l'edifici.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Valls , el Camp sobirà de Tarragona, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Demà dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliarà el confinament. Al mati d’avui portàvem 6528 persones que han perdut la vida.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA - MARE DE DÉU DEL ROSER. GUIALMONS. LES PILES. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar una fotografia de la façana de l’església de Santa Maria o de la Mare de Déu dels Roser de Guialmons, al terme de les Piles, a la comarca de la Conca de Barberà.

Patrimoni Gencat ens explica que l'any 1080 es menciona documentalment, per primera vegada, el topònim "Guialmons" que aleshores era una quadra.
El castell del lloc es menciona el 1132 com a propietat de la família Timor (una nissaga emparentada amb els Queralt, senyors de Santa Coloma).
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/turo-de-timor-mostra-de-labando-de-la.html

L'església es deuria bastir durant la segona meitat del segle XII, malgrat no aparèixer documentada fins el segle XIV, moment en el qual era afavorida per repetides deixes testamentàries, segons consta en els testaments de l'escrivania pública de Santa Coloma de Queralt.

No va ser ami parròquia ja que figura com a sufragània de l'església de Figuerola durant aquests anys.

Església d'una sola nau amb el presbiteri pla. Va coberta per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. La porta d'accés originària està ara en desús, es conserva però, a la part dels peus de l'edifici, oberta en el mur del sud. És d'arc de mig punt i adovellada. No mostra cap mena d'ornamentació i únicament una motllura, a manera de guardapols, recorre la totalitat de l'arc per l'exterior. En la mateixa façana s'ha conservat una finestra romànica també d'arc de mig punt i amb una petita arquivolta a l'interior. Tipològicament recorda l'estructura de la portalada romànica de l'església de Forés. El material constructiu emprat a la totalitat de l'edifici és el carreu de pedra, tallat amb cura i disposat en el mur a la manera "isodoma".

L'edifici, amb el pas dels anys, ha quedat totalment rodejat per les cases del poble. Per aquesta raó va haver-se de construir la nova porta d'accés, tardanament.

Fotografia del interior de l’any 1982. Francesca Español i Bertran (Vilallonga del Camp, 1956)

Catalunya, sotmesa a un permanent espoli, ho tenia difícil per conservar el seu patrimoni històric, l’endeutament que es generarà amb la tragèdia del coronavirus, farà del tot impossible destinar cabals públics a aquests fins.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Guialmons, les Piles, la Conca de Barberà, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Demà dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliarà el confinament. Al mati d’avui portàvem 6528 persones que han perdut la vida.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

CASTELL DE SANT FERRAN. FIGUERES. L'EMPORDÀ SOBIRÀ

La Paquita Dorca Gibert atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar fotografies del Castell de Sant Ferran, el major monument de Catalunya, que alhora és també la fortalesa abaluartada més gran d'Europa.

El Castell de Sant Ferran ocupa 550.000 m² al capdamunt d’un turó de Figueres. Com a bon castell fronterer, la seva situació és immillorable: té bones panoràmiques de la Serra de l’Albera, que fa frontera amb França, i del golf de Roses.

Precisament es va aixecar davant la necessitat de reforçar la frontera després de la Pau dels Pirineus de 1659 i deu el seu nom al rei Ferran VI d'Espanya, (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d’agost de 1759)
La fortificació fou inaugurada l’any 1766, però s’acabava de construir l’any 1892, i està formada per dos recintes.

L’interior, de més de 325.000 m2, consta de sis baluards units per panys de muralla. No passa desapercebuda la magnitud de l’edifici: cavallerisses amb capacitat per a 500 cavalls, magatzems per guardar queviures per a 10.000 persones en un any, una gran plaça d’armes, nou pavellons per a l’allotjament de les autoritats i les seves famílies, i quatre grans cisternes amb una capacitat total de nou milions de litres d'aigua.

El recinte exterior, amb un perímetre de 3.120 metres, l’integren tres hornabecs, set revellins i dues contraguàrdies.

Està separat de l’exterior per un gran fossat de 10 hectàrees, que actualment es pot visitar, incloses les galeries subterrànies.

La denominació de Sant que es dóna al Castell, res té a veure amb el santoral, el fill de rei Felip V d'Espanya, no va atendre les justes reclamacions de Catalunya, desprès de la cessió vergonyant que es feia a França de la que coneixem ara com la Catalunya Nord.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la capella del Castell a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Figueres , l’Empordà sobirà, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

L’ERMITA AL DÉU DESCONEGUT. VILABELLA DEL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar una fotografia del runam situat dalt d’un petit turó, al terme de Vilabella, a la comarca el Camp sobirà. al costat del camí que porta al camp de motocross

Llegia que la petició per construir l'ermita de Vilabella del Camp es va fer amb data 1 de maig de l'any 1726.

Una vegada obtingut el permís de l'arquebisbe de Tarragona, van iniciar-se les obres el 1729.

La primera pedra fou col·locada el dia 5 de maig, i amb aquest motiu va celebrar-se una gran festa.

Els problemes sorgits entre l'arquebisbe de Tarragona i el poble de Vilabella sobre el patronatge de l'ermita, juntament amb la mort del promotor de l'obra, va provocar la suspensió de les obres l'any 1732.

A mitjan del segle XIX va utilitzar-se com a cementiri i actualment, malgrat els intents de Mossèn Romà Comamala i Valls (Barcelona, 1921 – Vilabella, 9 d'agost del 2000) de recuperar-la com a monument local, resta en estat d'abandó.
https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=147248

És un edifici aïllat de planta rectangular i té unes dimensions de 18 metres de llarg per 11,50 metres d'ample.

La construcció, d'una sola nau amb capelles laterals, conserva una porta lateral amb la data del 1732 i la porta principal d'arc de mig punt amb dovelles a saltacavall.

Ambdues portes, de pedra, es troben actualment tapiades amb maçoneria, que és així mateix el material bàsic de l'obra, tant dels murs com dels arcs de descàrrega.

També s'utilitzen els carreus de pedra en els angles de l'edifici.

No ens n’havien donat raó en la visita que fèiem l’any 2014

http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-pere-ad-vincula-vilabella-camp-sobira-tarragona-catalunya/1049350

Tampoc de l’edifici anterior a la dictadura franquista que acollia el convent i escola de les Germanes Doniniques de l’Anunciata a, que dedicarem una entrada.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Vilabella, el Camp sobirà de Tarragona, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

SANT SALVADOR DE LA BALMA. PONTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar imatges de l’església de Sant Salvador de la Balma, al terme de Pontons, a la comarca del Penedès sobirà, l’Enciclopèdia Catalana ens diu que el temple, avui quasi enrunat, es troba en una posició encimbellada, adossada a la part alta de la cinglera, que forma la vall de la riera de Pontons, just al davant de l’església de Sant Joan de la Muntanya.

El camí per accedir fins a Sant Salvador de la Balma surt de la carretera de Pontons a Vilafranca, a uns 2 km de Pontons, i passa per la colònia Penyafort, des d’on surt el camí, que segueix el riu, i que cal deixar als 300 metres, per enfilar-se fins a la part alta del cingle, on hi ha l’església.

A dia d’avui no s’ha trobat cap dada d’aquesta església de l’època romànica.

Les poques notícies que se’n tenen són a partir del segle XIV, concretament de l’any 1319.

El 1508 queda consignada en una visita pastoral.

A mitjan segle XVIII es concedí permís per a captar a la rodalia per al sosteniment del petit temple. Això sembla indicar que l’església tenia pocs feligresos i per això tant els ermitans com la mateixa capella devien patir privacions.

El 1777 consta que la capella de Sant Salvador era dels pares bernats del castell de Pontons

És un edifici de tipologia molt curiosa, forçada pel seu inusitat emplaçament, que semblaria correspondre més a una edificació de tipus militar que no pas a una església. Més que parlar d’una nau, hem de parlar d’una sala, coberta amb volta de canó, adossada, per llevant, a la roca, amb els murs sud i oest reforçats per arcs formers de perfil apuntat, i amb la porta oberta a la façana nord. El mur de ponent, que s’encara a la vall, presenta una finestra d’una sola esqueixada, i és suportat per un gran arc, situat per sota el paviment de l’edifici, que li confereix una imatge plàstica molt peculiar.

La hipotecis d’un us inicial com lloc de guaita i bada de caire defensiu, i la seva posterior utilització com església, no es pot descartar.

Els murs són construïts amb un aparell de carreu ben escairat, sense polir, i irregular, disposat en filades uniformes i irregulars, amb els angles formats per grans carreus ben treballats i polits, i amb peces també ben treballades en la formació dels arcs interiors, i de la porta, l’arc de la qual és formada per dovelles grans, ben tallades, com les peces dels seus brancals.

Resulta difícil establir un marc tipològic o cronològic per a un edifici com aquest, amb una arquitectura tan fortament condicionada pels trets de la seva especial implantació, però les característiques de la seva construcció permeten de situar-lo com una obra tardana, ja dins el segle XIII avançat, o potser, fins i tot, del segle XIV.

Si malgrat el desgovern del PSOE/PODEMOS sobreviviu a la pandèmia, poseu Ponts, el Penedès sobirà, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu però, previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, Donald John Trump, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu, Alexander Boris de Pfeffel Johnson, Vladímir Vladímirovich Putin – per no fer esment dels que patim de forma directa - ; el desastre majúscul de la pandèmia del coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase de l’Ermessenda de Valrà, ‘el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell

EN ETERNA RECONDANÇA D’ALLÒ QUE CATALUNYA I ELS CATALANS NO HEM D’OBLIDAR MAI. LA PIETAT DE FERRAN VENTURA BATLLÓ

El monument s’inspira en l’escultura clàssica la Pietat de Miquel Àngel, enara que aquí, en una versió en una versió secularitzada (una mare amb el fill mort a la falda) de forma erò, molt més freda.

És una obra de 1981 realitzada, primer en pedra, i després fosa en bronze.

L’original en pedra fou col·locat al Parlament de Catalunya i, set mesos mes tard, aquesta rèplica en bronze fou situada al Fossar de la Pedrera, al vessant de la part dreta.

L'octubre de 2003, a petició de l'Associació Pro Immolats, el monument fou desplaçat de la seva posició inicial a la que ara ocupa, a l’esplanada.

Ferran Ventura Batlló( La Garriga, 1927- ?, 1997)

https://elpais.com/diario/1988/03/03/ultima/573346803_850215.html

http://www.ferranventura.es/biografia.html

https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=719

https://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_del_Parlamento_de_Catalu%C3%B1a#/media/Archivo:Pietat_Ventura.JPG

http://memoria.gencat.cat/web/.content/00_publicacions/MPDH/pdf_1_immolats.pdf

La tragèdia del coronavirus també haurà de tenir el seu monument commemoratiu.

ESGLÉSIA DE LA COLÒNIA DE VILADOMIU NOU ADVOCADA AL SAGRAT COR DE JESÚS. GIRONELLA. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

Començava a declinar el sol, i bufava un vent suau i extremadament fred quan aturàvem el vehicle a la Colònia de Viladomiu Nou.
Retratàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés, la façana de l’església advocada al Sagrat Cor de Jesús, tancada amb pany i forrellat com la casa de l’Amo.

Llegia que en Valentí Canudas, de Casserres, fou qui ideà el santuari de Lourdes de la Nou, i qui possiblement aixecava la torre de l’Amo, i l’Església del Sagrat Cor de Jesús de Viladomiu Nou.

Casserres compta entre els seus fills distingits amb el mestre d’obres Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930), que va treballar molt i bé per tota Catalunya:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Graner_i_Prat

Està clar que “ningú no és profeta a la seva terra” , Josep Graner i Prat triomfarà arreu de Catalunya, i del Valentí Canudas no en sabem el cognom matern, ni la data de naixement i traspàs, com tampoc la del seu nebot Josep. D’ambdós ens agradarà tenir-ne noticia a castellardiari@gmail.com

Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau amb capelles laterals i coberta amb volta de creueria. L'absis és de planta rectangular, flanquejat per les dues dependènices de la sagristia i cobert amb una cúpula quadrilobulada. La façana està orientada a llevant i flanquejada per dues torres de planta quadrada domina la única plaça de tota la colònia. A la façana hi trobem una portada allindada amb un frontó arrodonit amb elements esculpits en baix relleu. Tot plegat està a més, emmarcat per pilastres adossades que suporten un fals frontó on hi figura una inscripció. El parament és de grans pedres treballades disposades en filades i unides amb morter.

El decorativisme interior contrasta amb la decorativitat exterior.

A la façana de l'església s'hi llegeix: A la memòria d'en Tomàs Viladomiu i Betran en bona recordança aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l'any del senyor MCMV.

Aquest costum – que es repeteix en altres esglésies – més enllà de la vanitat humana, reflexa el sentiment de que també el bon Déu – i no únicament els que diuen servir-lo a la terra – estava en ‘nomina’ .

Aleshores i ara, res més lluny de realitat ; (Mt 6,1-6.16-18) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

«Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà»

« I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà».

No trobava cap dada del període 1936/39 en relació a l’església del Sagrat Cor de Jesús, ni el Bisbat de Vic, ni el de Solsona, han fet publiques – com si que ho va fer l’Arquebisbat de Barcelona, amb la publicació del “ martiri dels Temples a la Diócesis de Barcelona "– les vicissituds que van patir els edificis religiosos.

Ens agradarà tenir confirmació de l’autoria de l’església del Sagrat Cor de Jesús per part del Valentí Canudas, de Casserres i del seu nebot, i en qualsevol cas, si les sabeu les seves personals, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..

Si sobreviviu a la pandèmia, Gironella , el Berguedà ,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP DE LA COLÒNIA PONS. . PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ.

Retratàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés, l’església de la Colònia Pons al terme de Puig-Reig, construïda a l'any 1877 segons el projecte de l'arquitecte Josep Torres i Argullol (Sallent (Bages), 1850? - Montevideo (Uruguai), 1909), na la que batejava la premsa de l’època com "La catedral de l'Alt Llobregat" . Josep Torres i Argullol fou arquitecte municipal de Sallent i de Manresa

L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich (Manresa 1811 - Barcelona 1893), descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII

Quan a la descripció llegia ; església de planta de creu llatina té 32x16 metres al seus braços i la nau principal segueix el sistema constructiu ogival: encreuament d'arcs en diagonal i volta de creuer. Als murs laterals s'obren sis capelles que funcionen com contraforts de la nau central. Just passat la porta principal es troben d'una banda el baptisteri i de l'altra l'escala que puja al cor. En el transsepte s'alça un cimbori octogonal sostingut per quatre voltes volades. El presbiteri és emmarcat per un absis poligonal amb una girola que envolta l'altar major; al darrera d'aquest està la sagristia amb l'escala d'accés al campanar i al panteó-cripta.

http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=174000125

L'edifici presenta una projecció vertical que es lleu també a la façana principal que té un pòrtic d'entrada que consta de dues columnes cilíndriques amb capitells de motius vegetals que sostenen un arc apuntat de petites dovelles. Al costat hi ha dos columnes quadrades acabades amb pinacle. La teulada del pòrtic té pendent molt pronunciada i es remata per una cornisa en pedra amb tres flors de lis per cada banda i una creu al damunt, en el mig. Unes gàrgoles de pedra sense ornamentació especial permeten el desguàs. A la part superior de la façana principal hi ha una espadanya de dos pisos, a la part superior té una obertura, a la inferior dues. La façana posterior també és elaborada amb gran cura i té una gran portalada amb arquivoltes que condueix al panteó-cripta. A mitja alçada s'obren cinc finestres que donen llum a la sagristia i per sobre d'aquestes, a la part alta es troba un rosetó de proporcions mitjanes. Els vitralls formats per vidres emplomats, són elements decoratius importants i representen escenes religioses (la Santa Fe, l'Eucaristia i el Baptisme) i figures geomètriques. Els materials utilitzats a l'església són la pedra devastada i el totxo de terra cuita, a excepció de les façanes que son fetes amb carreus ben tallats.

En l’àmbit estrictament religiós, la recepció de les relíquies de Santa Aurèlia de Niça, va fer créixer la importància d’aquesta església.

Si malgrat el desgovern del PSOE/PODEMOS sobreviviu a la pandèmia del coronavirus, poseu Puig-Reig, el Berguedà .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu però, previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el desastre majúscul de la pandèmia del coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell

LA TORRE MENYS NOVA DE LA COLONIA PONS. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ.

Retratàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés, la torre menys nova de la Colònia Pons al terme de Puig-reig , construïda a la mateixa època de la fàbrica de cal Pons i els pisos de la colònia, es desconeix l'arquitecte.

Consta de 225 m² repartits en els dos pisos, golfes i soterrani.

És un edifici de planta quadrada amb un cos que sobresurt en alçat i en planta. La façana principal dóna a migdia i té una doble escalinata que condueix a l'entrada, mentre que a ponent hi ha l'entrada a nivell del carrer. L'exterior és totalment arrebossat i els únics elements decoratius es redueixen als marcs de portes i finestres, que són de totxo. Els caps de les bigues de la barbacana són remats amb formes esfèriques, que recorden l'estil gòtic. A l'interior les parets són decorades amb sanefes geomètriques, mentre que als sostres s'hi troba una sèrie de temes vegetals de guix.

Prop de la casa hi ha un magnífic exemplar d’alzina que de trobar-se en un altre lloc formaria part del inventari d’arbres monumentals de Catalunya.

Esperem que amb el desglaç dels polsi i la subsegüent pujada del nivell del mar, es tornin a posar en valor les terres de la Catalunya interior, oi?

Feu-nos arribar les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com per aclarir les dades del “desconegut” autor d’aquest edifici magnífic.

Si malgrat el desgovern del PSOE/PODEMOS sobreviviu a la pandèmia del coronavirus, poseu Puig-Reig, el Berguedà .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu però, previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el desastre majúscul de la pandèmia del coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell

NECESSITEM DADES I IMATGES ANTIGUES DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SALLENT, ADVOCADA A SANTA MARIA.EL BAGES.

Trobàvem oberta l’església de Santa Maria en la nostra visita a Sallent, això ens permetia al Pere Albert Carreño i a l’Antonio Mora Vergés, recollir-ne imatges del interior.

Patrimoni Gencat la descriu com ; església d'una sola nau amb volta apuntada amb llunetes, reforçada amb arcs torals apuntats, i absis poligonal a ponent. A més de la sagristia, a banda i banda de l'absis, hi ha una capella fonda al costat de migdia, construïda més tard, però ja prevista en els plànols originals. Els arcs torals corresponen a l'exterior a uns contraforts que serveixen per obrir capelles entremig. Un d'aquest espais més profund, serveix de baptisteri.

El material exterior és de pedra tallada en els angles, contraforts i la base i la resta de carreus són encoixinats sense polir. La decoració no s'ha acabat, nomes s'han posat vitralls de colors en la meitat de l'edifici en la part de l'absis, la resta conserva els vidres transparents provisionals. La part de l'absis, la resta conserva els vidres transparents provisionals. La decoració escultòrica de la façana i de la porta lateral tampoc s'ha portat a terme. El campanar pertany a anterior església neogòtica.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16924

El 1884 s'inicià en el mateix emplaçament la construcció d'un nou temple d'estil neogòtic, obra de l'arquitecte Josep Torres i Argullol (Sallent de Llobregat, Bages, 1850? — Montevideo, 1909), que es va inaugurar el 26 de maig de 1901)

L'església neogòtica fou enderrocada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, , restant dempeus nomes el campanar.

Imatge cedida pel Valentí Pons Toujouse

El 25 de febrer del 1940 Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) com a arquitecte diocesà presenta un projecte d'una nova església. Però el 15 de maig del 1941 se'n presenta un altre signat per Francisco Reguera. No trobava cap dada d’aquest arquitecte, i llegia a la Wikipedia que l’autor fou Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960) i que l’església es va es va inaugurar el 17 d'agost de 1946.

No trobava cap dada dels autors de les escultures de la capella del Santíssim, del templet de l’altar Major, o dels vitralls,... val a dir que els sallentins en aquesta matèria no es moquen amb mitja màniga; com exemple proper a la Plaça de Sant Antoni Maria Claret, (Sallent, 1807-Fonfreda, 1870) s’aixeca un monument de pedra de no gaire qualitat, amb idees i aires modernistes tan tipic de Sallent i dedicat al seu il·lustre fill , Antoni Maria Claret i Clarà, costejat mitjançat subscripció popular (10.881 pessetes.) l'any 1906 per l'arquitecte Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873[1] - ibídem, 28 de març de 1949) i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933), el monument destruït el 1936, va ser refet en 1951 per Joaquim Renart, Florenci Daura i Albert Comas, amb motiu de la canonització del Pare Claret. El 1994 va ser restaurat per Lluís Rubio i Cano.

Tant de l’església, com del monument anterior a la revolta feixista en deuen haver imatges, oi?. Sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com

https://serhistorico.net/2019/09/06/los-anos-30-en-sallent-miguel-g-gomez

VIATGES A LA CARTA. ESGLÉSIA ROMÀNICA DE PLANTA CIRCULAR DE SANT ESTEVE I SANT SEBASTIÀ. SALLENT . EL BAGES

El Pere Albert Carreño retratava l 'església de Sant Esteve i Sant Sebastià de Sallent, és alhora que l’única església romànica de planta circular de la comarca del Bages, una de les més ben conservades de Catalunya.

Ha tingut notables i profundes modificacions i actuacions. La planta circular és deformada cap a llevant per l'absis central i les dues absidioles laterals que el flanquegen. Tres finestres de doble esqueixada i decoració parcial a l'absidiola del cantó sud a base d'arcuacions llombardes cegues.

https://archive.is/20120710201834/morastristany.blogspot.com/2008/10/reconstrucci-de-lesglsia-de-sant-esteve.html

Observacions: Aquesta església disposava d'una important talla gòtica de la Verge amb el nen que fou cremada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, amb el concurs de bona part de la Jerarquia de l’església , feta l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/francesc-d%E2%80%99assis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

Inicialment sota l'advocació de Sant Esteve, incorpora a Sant Sebastià des del 1350, l'església és documentada des del 1022, depenent, ben aviat de la canònica de l'Estany.

A partir del segle XIII va passar a dependre directament del bisbat de Vic.

Molt reformada a principis del segle XIX amb remodelacions que li van fer perdre el seu caràcter original, va ser parcialment destruïda l'any 1936 i entrà, fins ben entrat els anys 1970 en un continuat i accelerat procés de degradació.

En l’actualitat, plenament reformada, llueix esplèndida.

Em deixaven un comentari; obren el primer dissabte de mes. Contacteu amb el CAT Sallent.

El dia 3 d'agost es fa un important acte cívico-religiós amb motiu de la festivitat de Sant Esteve.

http://patrimonicultural.diba.cat/#

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/sant-sebastia-esteve-de-sallent-del.html

Poseu Sallent, el Bages, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘ el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell

ESGLÉSIA DE LA COLÒNIA DE L’AMETLLA DE MEROLA ADVOCADA A SANT MATEU. EL BERGUEDÀ

El Pere Albert Carreño retratava la façana de l’església de la Colònia de l’Ametlla de Merola, advocada a Sant Mateu.

No trobàvem ningú que tingues les claus per accedir a aquest edifici religiós d'una sola nau flanquejat amb capelles laterals, a manera de naus, i un absis poligonal a la capçalera que disposa de cor i sagristia així com d'un espai reservat per que els amos de la colònia poguessin seguir els actes religiosos des del costat oposat al de la sagristia.

La façana principal té el portal d'entrada decorat amb llinda, timpà semicircular i arquivolta de mig punt sostinguda amb pilastres d'estil clàssic. A la part superior central té un petit rosetó, quatre petites finestres com a espitlleres d'arc de mig punt als costats i un campanar amb una espadanya de dos obertures. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Adossada a l'església es va construir la rectoria i la sagristia.

Les obres de l'església de l'Ametlla s'iniciaren el 1875 i el 1877 ja funcionava provisionalment.

L'obra no es va completar amb la rapidesa prevista, per què no es va consagrar fins el 1882.

L'arquitecte dels altars fou Ramon Morell i la pedra va arribar d'una pedrera de Busa; els fusters de l'obra van ser els germans Riba de Balsareny.

L'any 1940 es van refer els altars i el bisbe de Solsona, Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945) va beneir l'altar major obra de l'artista Joan Rubió.

El bisbe Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), beneïa els altars laterals i les imatges l’any 1946, i consagrava l’1948 l'altar Major.

http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/169452/250030

http://costa.x10.mx/Merola-Un_Poble.PDF

http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/6566/5/04.pdf

No sabia trobar imatges del interior de l’església de Sant Mateu, la meva darrera esperança un cop constatat que no en té – almenys publicades – el Jordi Contijoch Boada, és una vegada més el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) a qui adreçaré la meva petició.

Per descomptat, la petició la fem “urbi et orbe” a qualsevol persona i/o entitat .

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Amb catalana puntualitat – aquesta virtut l’aprenien els anglesos en el breu període en que aparenta’n fer-nos costat davant per acabar traint-nos per un penyal ple de mones - rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) una fotografia datada el 14-V-1983, de l’església advocada a Sant Mateu, a la Colònia de l’Ametlla de Merola (Puig-reig)

No ens era un “lloc desconegut “ la Colònia de l’Ametlla de Merola.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/10/goigs-sant-mateu-lametlla-de-merola.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/06/sant-mateu-de-lametlla-de-merola-puig.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/09/colonia-de-lametlla-de-merola-puig-reig.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/in-memoriam-de-lescola-de-nenes-i-de-la.html

https://www.catalunyareligio.cat/ca/agenda/esglesies-colonies-llobregat

http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=174000018

Poseu el Berguedà, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘ el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell

ANAR DE “COLONIES” PEL BAGES I EL BERGUEDÀ.

Teníem prevista una visita a les Colònies industrials del Riu Llobregat l dia 13.03.2020 i preguem al bon Déu , perquè el coronavirus i/o l’estultícia de les autoritats, no ens facin ajornar la sortida.

El terme “colònia industrial” acostuma a fer referència a un nucli de poblament habitualment apartat de nuclis urbans, i format al voltant d'una empresa, que és la propietària del conjunt urbanístic, el qual és constituït pels edificis i equipaments propis de l'activitat productiva, els habitatges dels treballadors, del personal directiu i en algunes fins del ‘Amo”, i habitualment altres edificis de serveis (escola, església, botigues...), i que ha estat creat amb l'objectiu de proporcionar mà d'obra i suport logístic a una activitat industrial.

Em portaven vistes algunes:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/08/el-comte-que-mes-que-rei-pensava-ser.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/04/in-memoriam-escola-de-la-colonia-de.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/11/la-torre-nova-de-la-colonia-de-cal-pons.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/05/feudalisme-industrial.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/07/les-escoles-de-la-colonia-de-sant.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/06/viladomiu-nou-el-clixe-perfecte.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/colonies-la-casa-de-lamo-i-la-casa-del.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/in-memoriam-de-les-escoles-de-la_22.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/10/escola-de-la-colonia-vidal-puig-reig-el.html

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/la-torre-de-cal-bassacs/

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/in-memoriam-de-les-escoles-de-la.html

http://relatsencatala.cat/relat/lesglesia-monumental-de-la-colonia-de-cal-pons-a-puig-reig/1034264

Ja us en farem cinc cèntims d’€

DE PAISÍFAE A L’AYLAN KURDI. VIATGE DES DE LA MITOLOGIA A LA DESHUMANITZACIÓ. REFLEXIONS PROP DE MAR. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

Ens arribàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés , fins a l’escultura de a Pasífae, obra del vilanoví Òscar Estruga i Andreu, (Vilanova i la Geltrú, 1933) realitzada en tres tones de coure, situada a la vora del mar, el mateix mar que segles enrere coneixia la llegenda de la Paisífae, i que avui amb la complaença dels uns i la permissivitat manifesta de la ciutadania, s’engoleix dia si, i dia també, la vida d’infants , joves, parelles,..., que cerquen únicament un indret on viure amb pau i dignitat.
https://www.oscarestruga.com/

Pasífae, “la Lluna que ens il·lumina”

”Explica la llegenda que Pasífae era una bella princesa de la Còlquida, filla d’Hèlios, déu del Sol, i de Perse, que va ser entregada en matrimoni a Minos, fill de Zeus, déu del Cel i de la Terra, i d’Europa.

Pasífae i Minos van tenir quatre fills: Catreu, Deucalió, Glauc i Andrògeu i quatre filles: Acacalis, Jenòdice, Ariadna i Freda.

Quan va morir Asterió rei de Creta, Minos es va proclamar rei i per justificar que els déus el preferien a ell, va demanar a Posidó, déu dels Mars, que li concedís un desig com a prova de la seva benedicció.

Minos rei de Creta va demanar a Posidó que li enviés un brau per sacrificar-lo en el seu honor. Posidó va accedir i va fer emergir de les aigües del Mediterrani un magnífic toro blanc de majestuosa bellesa, el qual va esbalair al rei Minos per la seva solemne bravesa.

El rei no el va sacrificar, el va guardar entre el seu ramat i no va acomplir amb la seva paraula. Posidó enfurismat, va descarregar la seva ira i venjança en la seva esposa Pasífae reina de Creta, i va fer que s’enamorés bojament d’aquell toro blanc.

Dèdal, escultor i artífex, era un geni reconegut de l’època i la reina de Creta li va requerir els seus serveis per satisfer la seva passió antinatural. Sota les ordres de la reina, Dèdal va construir una vaca de fusta coberta amb pell de vaca, Pasífae s’hi va amagar dins i la va portar en mig del prat per atraure al toro blanc. El brau en veure la bella vaca, va deslliurar la seva fogositat fent que Pasífae consumís el seu amor.

Fruit d’aquella unió va néixer una bèstia, Asterió el minotaure.

Minos, alertat pels oracles, no va gosar matar a la bèstia amb cap i cua de brau i cos humà. Així, va fer construir un laberint a Dèdal, destinat a tancar i amagar al monstruós fill que menjava carn humana. El rei de Creta exigia anualment un tribut a Atenes: set mossos i set donzelles que deixava a la seva sort dins del laberint.

Teseu, príncep atenès va decidir salvar a la seva pàtria amb l’ajuda d’Ariadna, filla del rei Minos i la reina Pasífae. Teseu va entrar al laberint de Creta on va acabar amb la vida del minotaure i d’on va sortir gràcies al fil d’Ariadna, la seva amant.

Teseu va alliberar de la por a tots els pobles del mar Mediterrani.”

http://www.vilanovaturisme.cat/ca/ciutat/Que-Visitar/Indrets-amb-encant/Pasifae

Que la maledicció de Déu caigui sobre totes les persones que per acció u omissió son còmplices del dolor dels que es veuen obligats a fugir del lloc on van néixer.

https://www.20minutos.es/noticia/2547335/0/aylan-kurdi-historia-vida/nino-siria/foto-ahogado/

VIATGES A LA CARTA. ELS ESGRAFIATS DE LA CASA FRANCESC DE SALES VIDAL TORRENTS SON DE FERDINANDUS SERRA?. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

El Pere Albert Carreño retratava la casa que hom pensa va ser de Francesc de Sales Vidal i Torrents (Vilanova i la Geltrú, 1819 - 1878) alcalde alguns anys de Vilanova i la Geltrú, advocat i autor d'una abundosa producció d'obres teatrals, des del drama a la sarsuela.

Conjuntament amb Serafí Pitarra - Frederic Soler i Hubert, (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895)- , Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 - Barcelona, 25 de febrer de 1899), Conrad Roure Bofill (Barcelona 1841 - 1928) i d'altres, van contribuir a fundar el teatre català, a la segona meitat del segle XIX.

A L’edifici s’utilitza l'esgrafiat com a element decoratiu, imitant encoixinats a la planta baixa i amb els escuts de Vilanova i Barcelona als pisos, a més de motius florals i sanefes.

Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) conegut com a Ferdinandus Serra, és considerat el millor esgrafiador català del segle XX. I hom pensa – ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com que en va ser l’autor, quan es produïa la reforma dels baixos sota la direcció de l’arquitecte Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952) http://www.academiadelpartal.org/files/n8_127_144.pdf

Patrimoni Gencat la descriu com : edifici entre mitgeres de planta rectangular. És de planta baixa, dos pisos i terrat, del que sobresurt una torratxa.

La façana principal dóna a la plaça i és de composició simètrica. A la planta baixa presenta la porta d'accés, allindada, i dues obertures rectangulars.

Al primer pis hi ha tres balcons rectangulars amb barana de ferro i al segon també tres balcons, el del mig amb volada.

L'edifici és coronat per una petita cornisa i una barana de balustres. La façana lateral presenta les mateixes característiques.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que regeix el món, Donald John Trump , Vladímir Vladímirovitx Putin, Xi Jinping , Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu ,.., i altres que per caritat us estalvio, el canvi climàtic - que sembla del tot irreversible - , el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Poseu Vilanova i la Geltrú, el Garraf, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Ermessenda de Valrà, ho deixava escrit, "el demà NO existeix".

Hem rebut algunes peticions – força més de les que esperàvem - per acompanyar-nos en aquests “ viatges a la carta”, ja sabeu que la condició era, màxim quatre persones que hauran de portar el seu medi de transport; una possible solució pensem que podria ser la de fer una sortida al mes, que us sembla?. El nostre email és castellardiari@gmail.com

VIATGES A LA CARTA. LA CASA DE JOAN MAGRINÀ SANROMÀ. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

El Pere Albert Carreño retratava la casa Joan Magriñà i Sanromà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de desembre 1903 - 11 de setembre 1995) , a la Rambla Principal, 114-116 de Vilanova i la Geltrú.

Llegia que l'any 1923 , Joan Magriñà i Sanromà va sol·licitar a l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú permís d'obres per a la construcció de l'edifici, d'acord amb el projecte realitzat per l'arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966)

Joan Magriñà i Sanromà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de desembre 1903 - 11 de setembre 1995) fou un ballarí i coreògraf català. Des del 1937 fins al 1977 fou primer ballarí i coreògraf del Gran Teatre del Liceu

La casa acull en l’actualitat un restaurant japonès.

Patrimoni gencat ens la descriu com: edifici de planta baixa i un pis, amb pati posterior. La complexitat de la construcció es reflecteix exteriorment en el coronament de l'edifici, que presenta elements a diferents nivells d'alçada i en l'organització de la façana en un doble pla, un format per un cos lateral que segueix la línia del carrer i l'altre, més allunyat, on es troba la porta d'accés. El conjunt mostra un caràcter unitari que ve donat, fonamentalment, pel balcó que recorre els dos cossos, pel fet que totes les obertures, malgrat la diversitat de dimensions, tenen la mateixa forma i per la utilització dels elements decoratius (maó, ferro i ceràmica)

Està clar- almenys per a mi – que la casa reflectia l’esperit del seu propietari.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que regeix el món, Donald John Trump , Vladímir Vladímirovitx Putin, Xi Jinping , Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu ,.., i altres que per caritat us estalvio, el canvi climàtic - que sembla del tot irreversible - , el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Poseu Vilanova i la Geltrú, el Garraf, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Ermessenda de Valrà, ho deixava escrit, "el demà NO existeix".

Hem rebut algunes peticions – força més de les que esperàvem - per acompanyar-nos en aquests “ viatges a la carta”, ja sabeu que la condició era, màxim quatre persones que hauran de portar el seu medi de transport; una possible solució pensem que podria ser la de fer una sortida al mes, que us sembla?. El nostre email és castellardiari@gmail.com

MONUMENT FUNERARI FAMILIA ORTOLL JUNQUÉ. CEMENTIRI DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

El Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero, i l’Antonio Mora Vergés , visitàvem el Cementiri Municipal de Vilanova i la Geltrú , emprant una expressió clàssica “ cal fer-ho i és de justícia “.

El Pere Albert Carreño, retratava el panteó de Bartolomé Ortoll i Junqué i família, del que patrimoni Gencat ens diu ; monument funerari de planta quadrangular amb sarcòfags laterals penjats d'accés des de l'interior. Capella coberta amb volta de quatre punts i cúpula semiesfèrica. Façana principal amb porta d'accés amb llinda i reixa, coronada per un arc de mig punt cec amb arquivolta. Columnes de fust llis i capitell a cada banda que suporten pinacles. Capcer motllurat. La façana posterior i les laterals segueixen les pautes compositives de la descrita, destacant en cada una un rosetó de mig punt.

Els materials emprats són la pedra i el totxo. Marbre al paviment i l'altar. Vitralls als rosetons. Ferro forjat a la reixa d'accés. Retaule de la crucifixió de marbre.

L’autor fou l’arquitecte Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917)

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que regeix el món, Donald John Trump , Vladímir Vladímirovitx Putin, Xi Jinping , Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu ,.., i altres que per caritat us estalvio, el canvi climàtic - que sembla del tot irreversible - , el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Poseu Vilanova i la Geltrú, el Garraf, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Ermessenda de Valrà, ho deixava escrit, "el demà NO existeix".

Hem rebut algunes peticions – força més de les que esperàvem - per acompanyar-nos en aquests “ viatges a la carta”, ja sabeu que la condició era, màxim quatre persones que hauran de portar el seu medi de transport; una possible solució pensem que podria ser la de fer una sortida al mes, que us sembla?. El nostre email és castellardiari@gmail.com

VIATGES A LA CARTA. HOSPITAL DE SANT ANTONI ABAT. VILANOVA I LA GELTRÚ.EL GARRAF.

El Pere Albert Carreño i el Juan Navazo Montero, anaven a retratar la façana de clàssica de l'Hospital de Sant Antoni de Sant Abat, de Vilanova i la Geltrú, que originàriament va ser un convent, amb església annexa, construït amb motiu de l'establiment a Vilanova dels carmelites, el 1735.

L’autor del projecte fou Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer[ (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), anomenat “el Tracista” pels seus contemporanis, fou l'arquitecte classicista català més destacat de la seva època

La primera pedra va ser col·locada el 1737 i la comunitat es va instal·lar el 1738.

L'any 1835 els carmelites van abandonar l'edifici, que fou utilitzat com a caserna.

El 1845, l'Ajuntament va sol·licitar autorització per traslladar-hi l'antic hospital del carrer dels Estudis, que actualment es fa servir com a escola d'educació especial.

L'autorització fou concedida el 1847 i, després d'efectuar-hi obres d'adaptació a la nova funció, el trasllat es va realitzar el 30 de març de 1853.

L'edifici va experimentar, en els anys successius, ampliacions i reformes diverses, amb la construcció de nous pavellons. Les obres d'ampliació més remarcables foren els nous pavellons construïts respectivament el 1887, el 1890 i el 1908, projectat aquest darrer per l'arquitecte Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922) . Actualment conté el dispensari municipal, un ambulatori, un centre psiquiàtric, un servei d'urgències de la Seguretat Social i una clínica particular.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/08/imatges-del-fons-josep-olive-escarre-de_24.html

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que regeix el món, Donald John Trump , Vladímir Vladímirovitx Putin, Xi Jinping , Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu ,.., i altres que per caritat us estalvio, el canvi climàtic - que sembla del tot irreversible - , el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa Logic, oi?.

Poseu Vilanova i la Geltrú, el Garraf, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Ermessenda de Valrà, ho deixava escrit, "el demà NO existeix".