QUE EN SABEU DE L’ESCOLA DE LA FIGUEROSA, I DE LA RESTA D’ESCOLES ESMENTADES JA L’ANY 1917?.

Havia demanat informació al consistori de Tàrrega, al que pertany la Figuerosa des de 1969, de la data en que s’aixecava aquest edifici i del seu autor, el pas del temps em confirmava el desinterès del Consistori targarí per aquest tema :

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA FIGUEROSA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA FIGUEROSA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escola-publica-de-la.html

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4491

El lloc de la Figuerosa fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia els pobles d'Altet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.

Reprodueixo de la Vanguardia ; Edición del jueves, 15 marzo 1917, página 5

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/10/02/pagina-5/33319650/pdf.html?search=la%20%20Figuerosa.%20Lerida

Por rectorado han sido nombrados Ios siguientes maestros interinos: don Amado Torradelins, para Ars (Lérida ) don Antonio Huguet, para Masllorens ( Tarragona) ); don Francisco Pau, para san Salvador de Toló (Lérida); don José María tíoncumpte, para Bayasca (Lérida); don Juan Mar^n, Tiara Feró (Lérida ) ); don Ricardo Ballesuer, para Ortoneda ; don Juan Hugut-, para Reus; doña Carmen Escalona Pérez, pasa Samalús ('Barcelona): do- ña María Guilanyá, para Montmajor ; doña Ca.rmen Villar, para Vilalba Saserra (Barcelona); doña Aurora Mollin-do. para La Guardia (Bnrc-elona); doña Elena Bel, para Sobremunt (Barcelona); doña Teresa Martín, para Gombreny, Gerona y doña Joee'a Guimerá, para Gandesa.

En el rectorado constan Pi'm para eu provisión en maestra interina, sin que haya instancias solicitándolas, 1-as siguientes plaza*»: Figuerosa (Lérida); Vilanova de Prades (Tarragona, Tendruny Lérida), tremp (Lérida), Bráfim (.Tarragona), Villalba (Tarragona) y las suplencias de Gerri (Lérida) y Senant (Tarragona )

El doctor Carulla conferenció ayer con don José Vi!ap!ana, quien está dispuesto á cedar unce terrenos para la, construcción de escuelas en Sentforas (Vich) y al que prometió el rector ir á ú'timoe de la próxima semana á la citada población con objeto de escoger los terrenos y proyectos que más convengan

Sentfores; Poble del municipi de Vic (Osona), a la vall del riu Mèder, fusionat el 1932 amb el de Vic, a l’W del qual és situat.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/05/in-memoriam-dalguns-edificis-escolars.html

Malgrat la descreença creixent és oportú recordar que la Biblia recull a Deuteronomi 27, 14-26 les malediccions de Déu, en les que trobareu dades de tristíssima actualitat :

"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui es deixi subornar i/o assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Actualitzem-ne alguna :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Al llarg dels anys hem pogut ‘recuperar’ alguns dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista https://issuu.com/1coneixercatalunya , esperem - som de bona pasta ‘ – trobar la col•laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la ciutadania, en aquesta qüestió de recuperar la memòria històrica, només l’acció positiva té sentit, la inacció és una clara forma d’obstrucció.

Catalunya us ho agrairà.

LA TIANA DELS MALS RECORDS

El Josep Ma Toffoli i Carbonell publica una fotografia de la Bombonera, casa de finals dels anys 20, del arquitecte Ramon M. Riudor i Capella (1867-1938)

La casa havia estat dissortadament d’actualitat com podeu llegir a : http://lalocal.tianat.cat/5-histories-de-lladres-serenos-tiana/

Atracament violent a La Bombonera.

Fa només set anys i mig un robatori amb força va sacsejar Tiana: L’assalt a la Bombonera. El matrimoni víctima de l’assalt va marxar de Tiana i la casa està en venda fa temps. El desenllaç del cas no ha transcendit mai. Els lladres que van entrar a La Bombonera podrien estar entre els detinguts en les diverses operacions que hi hagut de bandes violentes dedicades a entrar a robar a les cases del maresme, però també podrien estar lliures encara. Un dels investigadors que hi va estar treballant va ser el comissari Joan Miquel Capell, el mosso convidat al Tiana Negra d’aquest any.

Tiana, 16 de juny de 2006

Dos lladres violents lliguen i colpegen els propietaris de La Bombonera i s’emporten diners i joies.

Els lladres van entrar a la mitja nit mentre el matrimoni dormia. Van entrar per la finestra del lavabo i els van emmordassar. Van colpejar la dona a la cara i la van insultar:”hija de puta, zorra”. Li van demanar insistentment els diners. Van trobar una primera caixa forta i van seguir buscant la segona caixa on hi havia els objectes de més valor. Van donar cops al cap a la dona fins que els va dir la combinació. Els lladres es van endur entre 180.000 i 240.000€ (entre 30 i 40 milions de les antigues pessetes) entre diners i joies. La dona està a l’UCI de Can Ruti amb un fort cop al cap, el braç trencat i ferides a la cama. L’home, de 78 anys, està en xoc perquè va veure la brutal pallissa que li van donar a la seva dona. L’alcalde de Tiana, Ferran Vallespinós Riera ( Montcada i Reixac, ) , ha destacat que es tracta d’un cas atípic. els lladres duien la cara destapada i no portaven guants. el robatori amb força ha trasbalsat la població, ja que no es tracta d’una casa aïllada, sinó d’una casa senyorial en una de les vies més transitades del poble.

http://www.europapress.es/sociedad/sucesos-00649/noticia-mujer-herida-ser-asaltada-casa-tiana-barcelona-sera-traslada-hospital-badalona-20060619150451.html

http://noticias.interbusca.com/sociedad/sucesos/los-ladrones-del-asalto-violento-en-un-chalet-de-tiana-barcelona-llevaban-la-cara-descubierta-y-no-llevaban-guantes-20060617212652.html

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES I AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA. GIRONA

Llegia ; edifici construint abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, que els vencedors batejaran com ‘ la Guerra Civil’ i/o’ la Cruzada’ , per acollir l'Ajuntament, que ocupava una aula de la planta baixa, i l'Escola de Santa Eugènia.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Es coneix un projecte dels arquitectes Josep Duixans i Joaquim Bover per a col•legi d'EGB de 16 unitats, signat l'any 1974.

En els anys 1977-1978 els arquitectes Joan Tarrús, Jordi Bosch i Santi Vives, varen projectar un cos annex per a Parvulari.

L'any 1993 els mateixos arquitectes varen dur a terme una rehabilitació i ampliació.

Escola situada en el mateix centre del barri de Santa Eugènia (al costat del riu Güell i a l'alçada del Pont del Dimoni), popularment coneguda com Col•legi Groc.

Edifici de planta rectangular destinat a escola mixta, que presenta dues entrades independents, situades en els dos extrems. Presenta estructura de parets de càrrega i un esquema simètric que independitza les dues bandes de l'edifici. A la part posterior hi ha un teatre que ocupa dos nivells. El cos davanter que correspon a la façana que dóna al pati, és destinat a aules, amb quatre unitats a cada planta.

Presenta grans finestrals a doble alçada d'inspiració racionalista. El balcó corregut del primer pis és amb balustrada d'inspiració Noucentista. L'exterior és arrebossat i pintat. Les cobertes combinen el terrat amb la teula àrab.

Girona feia amb Santa Eugènia i altres poblacions, com havia feia Barcelona amb Sarrià, Sans, Sant Andreu,.., i Tàrrega amb la Figuerosa ; ‘tabula rasa’ , des del moment de la ‘integració justificada amb un pretès estalvi públic , la memòria històrica comença a esvair-se fins que arribarà a la seva desaparició definitiva.

Això de ‘l’estalvi públic’ per justificar annexions i absorcions és un argument fal•laç, els petits ajuntaments representen un cos ínfim, si els comparem amb la ominosa duplicitat de càrrecs com els de representat del gobierno del REINO DE ESPAÑA en Girona, i representant de la Generalitat de Catalunya en Girona, per no fer-vos la relació – quasi infinita- de Ministeris, Conselleries, i altres ens administratius de costosíssim manteniment.

El sàtrapa desapareixia ‘oficialment’ el 20 de novembre de 1975, el seu ATADO Y MAL ATADO dissortadament continua ofegant la llibertat.

Ens cal l’ajuda de la ciutadania per recuperar alhora que la memòria històrica d’un temps i un país, les imatges del edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista.

Quan els feixistes ocupaven Girona, NO PORTAVEN amb ells l’educació, la cultura, la democràcia,,..., com s’insisteix en dir des d’algunes opcions politiques.

Per als catalans, els de Girona també, recuperar la memòria històrica és un imperatiu ètic.

ESCOLA VEDRUNA DE GIRONA.

Llegia a : http://www.vedrunagirona.org/escola.php?id=2

L'Escola Vedruna de Girona, fundada l'any 1906 sota el nom d'Escola de Nostra Senyora del Carme, va iniciar la seva tasca educativa seguint els principis pedagògics de Joaquima de Vedruna, fundadora de la Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat, institució titular del centre.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest edifici a l’email
coneixercatalunya@gmail.com

Durant aquells anys de principis de segle, a nivell educatiu es vivien moments de renovació pedagògica constants que feien que la política docent fos inestable i incoherent, la qual cosa suposava que els plans educatius estiguessin subjectes a contínues transformacions.

L'ensenyament no era, per tant, gaire especialitzat. Pel que fa a les classes, aquestes es feien en castellà. La creixent demanda de places per a alumnes procedents de diverses poblacions gironines va fer necessària l'obertura de l'internat.

Malgrat les dificultats inicials, l'escola anava adquirint de mica en mica un ressò social considerable dins la Girona de principis de segle XX. La comunitat, fins i tot, comptava amb una església pròpia, oberta també als veïns del barri.

Passaren els anys i la instauració de la Segona República va ser determinant en l'àmbit de l'educació. A través de la renovació pedagògica sorgida d'una mentalitat més oberta, l'ensenyament es convertia en un pilar fonamental per transformar i impulsar una societat que reduïa l'absentisme escolar i reglamentava l'ús del català dins l'escola.

La sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, que els vencedors batejaran com ‘ la Guerra Civil’ i/o la Cruzada, va obligar a la congregació haver de tancar les portes de l'escola pel perill que suposava per a les alumnes la situació convulsa que es vivia. La majoria de les germanes, perseguides, van ser acollides per algunes famílies gironines fent-se passar per personal de servei quan es passava la inspecció. L'edifici de l'escola, per la seva part, es va utilitzar com a hospital de sang i centre d'acollida per a tots aquells refugiats que arribaven a Girona.

Amb l'arribada de la dictadura, les llibertats es van retallar i el catolicisme s'instaurava com a religió oficial de l'Estat.

Durant el període de 1955 a 1960 es va produir un notable increment en el nombre d'alumnes, passant de la desena per aula a una quarantena en alguns casos.

La necessitat de disposar de més aules va forçar la desaparició de l'internat el curs 1974-1975.

Amb la introducció de la democràcia al país arriba un nou ordre de valors socials i culturals. L'escola s'ha adaptat als nous temps i ha sofert una sèrie de transformacions internes i externes. Un dels canvis més visibles d'aquest últim quart de segle afecta el nom del centre, quedant a la memòria el Col•legi de Nostra Senyora del Carme per donar pas a l'actual Escola Vedruna.

A partir del 1987 l'escola passa a ser mixta, fet que deixa en el record els períodes en els quals el col•legi només acollia nenes.

IN MEMORIAM D’ALGUNS EDIFICIS ESCOLARS DE LLEIDA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. RUBIÓ. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Lleida té el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic.

Foradada tenia 1084 veïns al cens de 1857, això ens permet suposar que hi havia escola almenys a Foradada, i Rubió, i malgrat no trobar cap esser humà per a preguntar-li aventuro que és molt possible que també a Montsonís n’hi hagués, ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Reprodueixo de l’Hemeroteca de la Vanguardia

Edición del jueves, 02 febrero 1928, página 20

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1885/09/11/pagina-20/33208045/pdf.html?search=Escuela%20de%20Foradad

Provincia de Lérida: Escuela unitaria dé Masiteras, para maestro, 442 habitantes, de nueva creación. Imagino que fa referencia a Masoteres a la comarca de la Segarra.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela unitaria de Pla de San Tirs, para maestro, 524 habitantes, vacante por traslado.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela unitaria de Alfés, para maestro, 637.- habitantes, vacante por resultas del cuarto turno:
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de San Martí, Ayuntamiento de Florejachs, para maestro, 90 habitantes, vacante por traslado
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de San del Pino, para maestro, 267 habitantes, vacante por resultas del cuarto turno.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela unitaria de Preixéns, para maestra, 513 habitantes, de nueva creación.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela unitaria de Ventosas, Ayuntamiento de Preixéns, para maestra, 501 habitantes, de nueva creación;
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela unitaria de Tirvia, para maestra, 503 habitantes, de nueva creación
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de Gotarta, Ayuntamiento de Llep, para maestra, 70 habitantes, de nueva creación;
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de Montblanquet-Balbona de las Monjas, para maestra 100 habitantes, de nueva creación.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de Rubio, Ayuntamiento de Foradada, para maestra, 77 habitantes, vacante por traslado

Diria que és l’edifici que retratava situat al darrera de l’església de l’Arcàngel Sant Miquel

Escuela unitaria de Menarguens, para maestra, 1.448 habitantes, vacante por traslado;
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de Forejades, para maestra, 197 habitantes, vacante por traslado;
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de Giros, Ayuntamiento de Estado, para maestra, 65 habitantes, vacante por traslado.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, recordeu sempre que l’ infern està empedrat de bones intencions.

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE PREIXENS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’ església parroquial de Sant Pere de Preixens, de la que ens explica patrimoni Gencat que està situada en un lloc elevat, i que és una construcció molt simple. L'aparell és de carreus regulars en tot el seu conjunt, i molt restaurat en la part posterior de l'edifici. La façana presenta una progressiva disminució de la mida del carreu, el qual, a l'alçada de l'obertura sobreposada a la porta, varia en la seva qualitat

L'accés a l'església és un arc de mig punt, emmarcat per un conjunt de grans dovelles resseguides per un guardapols que inclou l'escut situat al seu damunt. Aquest marc, desproporcionat respecte a les dimensions de l'obertura, marca l'eix de simetria, juntament amb la finestra d'arc de mig punt. La coberta a dues vessants de la nau de l'església no és visible a la façana per la inclusió en un costat d'un campanar de planta quadrada, que en trenca la simetria.

L'església de Sant Pere es troba ubicat a la part alta del nucli de Preixens, a l'est de l'edifici de l'ajuntament i al sud del turó dominat pel castell de Preixens. L'edifici es troba aïllat, situat en un pla intermedi entre el castell i la plaça Major (plaça de l'Església), amb la porta encarada a l'oest i la capçalera situada sobre el desnivell que separa aquest pla del carrer que voreja el nucli per l'est (carrer del Corral Nou).

Es tracta d'una església de petites dimensions, d'una sola nau, amb campanar de base quadrada i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Aquesta, feta amb carreus de gres bastant regulars, està dominada per la portalada d'accés i la torre del campanar a la dreta, feta amb el mateix aparell. La porta està emmarcada per un arc de mig punt de nou grans dovelles de la mateixa mida resseguides a l'exterior per un guardapols motllurat que inclou un escut (actualment llis) sobre la dovella clau. A sobre d'aquest escut, s'obre una espitllera de petites dimensions acabada en arc rodó.

El campanar quadrat i amb quatre obertures també acabades en arcs de mig punt, està rematat per un teulat a quatre vessants (piramidal) sobre un ràfec de tres nivells de rajola i teula.

Després del primer terç en sentit longitudinal des de la façana principal, l'edifici s'eixampla a banda i banda, probablement per encabir a l'interior un creuer amb volta per aresta, aixecat sobre pilastres i decorat segons el cànon neoclàssic.

El Josep Olivé Escarré feia el 2 de maig 91 anys, en els darrers quatre anys s’ha retratat davant de més de 2400 monuments i llocs ‘especials’ de Catalunya, i malgrat que sempre em diu que els anys ‘pesen’, quan per alguna raó no sortim alguna setmana ho troba a faltar.

El retratava també amb el castell de Preixens de fons, i al pont-aqüeducte de ferro del canal d’Urgell en el camí d’Agramunt.

Ah!, i davant la botiga dels torrons Vicens.

LA MARE DE DÉU DE LA TENDRESA. GIRONA, ‘COLORS I FLORS’ .

En ocasió del GIRONA, COLORS i FLORS de l’any 2017, teníem ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, de visitar la Parròquia de la Icona de la Mare de Déu de la Tendresa, del Patriarcat de Sèrbia, situada a la plaça de Sant Pere, al barri de Pedret, just sortint del barri vell de Girona, direcció al Pont Major, amb la que literalment ens topàvem sortint de Sant Nicolau.

Em sobtava que en una ciutat on moltes esglésies NO tenen a dia d’avui funcions relacionades amb el culte, els germans ortodoxes tinguin la necessitat d’habilitar un edifici ‘civil’ per al culte.

Hi ha exemples per arreu de Catalunya de la ‘fraternitat’ entre els cristians :

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/una-capilla-ortodoxa-iglesia-concepcio-4416101

http://www.vilanova.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=2346&id_tema=3446#.WSFrLdSLSt8

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/06/28/sant-quirze-lloret-converteix-dortodoxos-russos/569758.html

A Déu se’l pot trobar a tot arreu, molt sovint però, se’ns fa més present en indrets que no controla l’església
‘Oficial’, oi?

https://www.youtube.com/watch?v=KCEjRTp2gpU

GIRONA, ‘COLORS I FLORS’. ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU

En ocasió del GIRONA, COLORS i FLORS de l’any 2017, teníem ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, de visitar l’església de Sant Nicolau , patrimoni Gencat ens explica que la construcció actual data del segle XII (és documentada des del 1135). Fou construïda com a capella funerària del monestir de Sant Pere de Galligants. Més tard, la capella feia de parròquia del raval de Sant Pere, ja que l'església del monestir atenia les necessitats dels monjos i es reservava només a les funcions baptismals dels fidels.

Amb la desamortització del 1835, la capella passà a mans de particulars, cal insistir en el fet que la desamortització dels bens de l’església es va fer de la pitjor manera, ja aleshores la corrupció era el càncer de l’administració Pública del REINO DE ESPAÑA. Hem d’agrair entre d’altres a Juan de Dios Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez (Chiclana de la Frontera, Reino de Sevilla, 25 de febrer de 1790 - Madrid, 3 de novembre de 1853), la ‘pèrdua’ d’una bona part del patrimoni històric i/o artístic que marxava sense cap control a nodrir els museus dels països ‘civilitzats’ d’arreu del món.

Fou convertida en el magatzem d'un marxant de cuirs , posteriorment en una serradora,

L’any 1936 fou adquirida per l'ajuntament.

Restaurada l’any 1942 i, novament, el 1977, en una intervenció de caràcter molt historicista, d’ambdós ‘restauracions’

ens agradarà tenir noticia dels seus autors a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DEL MERCAT MUNICIPAL ARA MUSEU GUINOVART D’AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava el que havia estat Mercat Municipal d’Agramunt, obra de l’arquitecte Lluís Domènech Torres ( 1912 + Barcelona, 25-1-1992 ) , nét del reconegut arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923)
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1992/01/27/pagina-25/33507290/pdf.html?search=Llu%C3%ADs%20Dom%C3%A8nech%20Torres

Patrimoni Gencat ens el descriu així: edifici de grans dimensions format per diversos cossos simètrics partits per una magnífica torre quadrada al centre del conjunt arquitectònic. La seva planta és rectangular amb tres sortides per tres bandes diferents. Una d'elles, la principal, està centralitzat la façana. És una porta semicircular tota la pedra. Les altres dues són als murs laterals i són secundàries. La porta principal està situada a la part baixa de la torre citada anteriorment. Aquesta es quadrangular formada per tres cossos diferenciats: la porta semiesfèrica a la part baixa, una part central amb una finestra amb balconada decorada amb obra vista als costats i un òcul tapat més amunt. Aquests elements es repeteixen en els quatre costats de la torre. Un últim cos és format per tres finestres tapiades que ressegueixen també els quatre costats havent-hi un total de dotze finestres tapiades. Finalitza aquesta torre una coberta piramidal sobre ràfec amb teuleria àrab i coronada per un petit pinacle balustrat. A banda i banda s'estructura tot l'edifici; dos cosso idèntics laterals de planta rectangular amb superposició de dues teulades baixes. Un cos inferior, absent d'obertures i alguna decoració en els murs i sobreposant-se a aquest, un segon cos, més endarrerit, on s'hi aprecien grans obertures en forma de finestrals de mitja lluna en cada un dels murs. La coberta és de dos aigües i amb teula àrab. Interiorment, està format per 37 arcades que acullen pintures de diverses èpoques de l'artista Josep Guinovart Bertran (Barcelona 1927 - 12 de desembre de 2007)

L'any 1994 es va inaugurar aquest museu o espai d'art a Agramunt dedicat a l’obra de Josep Guinovart Bertran, l’artista sempre va estar molt vinculat a la població on havia nascut la seva mare. L'any 2002, quan es commemorà el seu setanta-cinquè aniversari, se'l proclamà Fill Adoptiu de la Vila d'Agramunt.

No s’explica al Catàleg de Patrimoni quan i qui va ser l’autor de la ‘conversió’ de l’edifici del Mercat en Museu, tampoc les raons per a fer-ho, Agramunt té en l’actualitat més veïns dels que tenia quan es va veure necessari aixecar un Mercat Municipal.

Tampoc trobava cap dada de l’autoria de les balances del torró d’Agramunt, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Esperem amb ànsia les vostres aportacions, per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.

Tot continua ATADO y MAL ATADO.

IN MEMORIAM DE L’ESCORXADOR MUNICIPAL D’AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que l' Escorxador d'Agramunt va ser construït l’any 1946 per l’Organisme ‘Regiones Devastadas’ que posava en marxa la dictadura franquista.

L’arquitecte era Lluís Domènech Torres ( 1912 + Barcelona, 25-1-1992 ) , nét del reconegut arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923)
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1992/01/27/pagina-25/33507290/pdf.html?search=Llu%C3%ADs%20Dom%C3%A8nech%20Torres

Quan a la descripció ens explica patrimoni Gencat que consta d'un conjunt d'edificis adossats en forma d'U. S'accedeix a l'edifici per un portal de pedra que condueix a un pati central al voltant del qual es distribueixen els diferents cossos. L'edifici presenta teulades de teula àrab que són a dues vessants i a una vessant segons l'espai a cobrir. Les obertures són de forma diversa, trobem finestres amb muntants i llindes de pedra vista, així com balcons de les mateixes característiques amb baranes de ferro. Per alçada destaca la torreta, situada a la dreta de l'accés al recinte, amb teulada a quatre vessants. L'edifici és fet d'obra i pintat, tot i que en algunes zones de l'exterior està marcat un sòcol d'aplacat de pedra.

A la dècada dels 90 del segle XX, l’escorxador va cessar l'activitat per a la qual va ser construït i l'edifici, de 876,7 metres quadrats construïts, entra en desús.

Els escorxadors van ser en el seu moment alhora que una eina per garantir la salubritat dels aliments destinats al consum humà, una font d’ingressos de les hisendes municipals, l’adveniment de la ‘democraciola’ lluny de garantir una i altra cosa, ha comportar una absoluta degradació dels serveis públics, i la quasi absoluta pèrdua del poder local.

Lluís Domènech Torres també es va encarregar de dissenyar el mercat municipal, actual seu de l'Espai Guinovart.

Tot continua ATADO y MAL ATADO.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA D’OLIOLA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuàvem la nostra peregrinació per Catalunya intentant recuperar la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, encara que havíem superat amb escreix els 1100, intueixo que només en tenim com a molt un terç. Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Retratava al Josep Olivé Escarré assentat en un banc al costat d’un veí d’Oliola que ens explicava que en aquell indret, prop de l’església de Sant Tirs, on ara hi ha un mirador, hi havia l’escola d’Oliola.

M’explicaven que desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, damunt del govern LEGÍTIM de la II República, es construïa un nou edifici a la part baixa de la població.

En la meva visita a Coscó retratava l’edifici restaurat de l’escola, i dissortadament no trobava cap persona a Claret i a Meravella, per a preguntar-li si havien tingut escola.

S’acostuma a dir - no hi havia ni Déu – quan es vol deixar clar que en un indret no s’hi ha trobat a cap persona; sortosament en la nostra recerca pel terme d’Oliola, tant el Josep Olivé Escarré, com l’Antonio Mora Vergés, podem afirmar que Déu continua en aquells paratges oblidats per les administracions públiques.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.

EL CLAUSTRE DE LES LLIMONES DEL MONESTIR DE SAN DANIEL. GIRONA. COLORS I FLORS.

Girona és un d’aquells indrets on cal tornar regularment.

En ocasió del GIRONA, COLORS I FLORS 2017, visitàvem el Monestir de Sant Daniel on havíem fet una curta estada l’any 2016 : http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=5376

Feu un forat a l’agenda i passeu uns dies al Monestir de Sant Daniel, segur que us anirà bé. http://www.santdaniel.com/ca/

Malgrat ser dilluns 15.05.2017 Girona estava plena de visitants, tants, tants, tants, que hom entenc que caldrà posar-hi un límit, perquè els recursos logístics, tècnics i humans, tenen un ‘sostre de vidre’ que comença a presentar esquerdes serioses. El major risc de GIRONA, COLORS I FLORS, en els anys immediats és morir d’èxit.

Qualsevol època de l’any és bona per arribar-vos fins a Girona, la prudència més elemental recomana justament evitar-ho quan la Ciutat està curulla de visitants. La ciutat té un seriós problema amb els vehicles, tant pel que fa a la seva circulació, com al seu aparcament; els serveis NO ESTAN dimensionats per respondre a una tant excepcional demanda com la que genera GIRONA, COLORS i FLORS, això comporta alhora que un augment dels preus un clar empitjorament dels serveis.

Desconec quin és el ‘sostre’ de la Ciutat, i com s’ha de gestionar l’afluència de visitants/turistes, com el ‘problema’ és comú a d’altres llocs de món, potser fora interessant comprovar com ho resolen i/o intenten resoldre-ho en altres llocs,oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE LA COMARCA NATURAL DEL MONTSENY. CATALUNYA

Endegava la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, ho feia amb el convenciment – la meva ingenuïtat és il•limitada - de que trobaria la col•laboració de la ciutadania, i fins de les administracions catalanes, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, generalitat .,...

El Montseny no es - encara – una comarca ‘ administrativa - de Catalunya, dit això, tothom té clara l’existència de la ‘comarca natural del Montseny’, oi?.

M’agradaria completar la relació de poblacions que s’haurien d’adscriure a la ‘nova comarca’, i els edificis escolars, públics, confessionals i/o privats que hi havia abans de la dictadura franquista. També – posats a demanar,oi?, - les escoles parroquials, recordeu que en la nostra llengua el mot ‘escolà’ designa alhora que a la persona que ajuda al sacerdot a l’altar, als que van a l’escola, i per descomptat les anomenades escoles del mestres de sequer :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/08/in-memoriam-dels-edificis-de-les.html

Començava amb :

La Selva

Arbúcies 86,24 km² La Gabella, les Agudes i el Castell de Montsoriu
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/memoria-del-grup-escolar-francesc-macia.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/memoria-del-grup-escolar-doctor-valenti.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/escola-publica-de-nens-hotel-dentitats.html

Breda 5,02 km² Sant Salvador de Breda
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/09/breda-baix-montsenygirona.html

Riells i Viabrea 27,00 km² Ermita de Sant Llop

Sant Feliu de Buixalleu 61,94 km² Castell de Montsoriu

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/01/in-memorian-de-lescola-publica-de-sant.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-escola-publica-de-sant.html



Osona

El Brull 41,00 km² Fortificació ibèrica del turó de Montgròs
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/edifici-de-lajuntament-i-antigues.html

Seva 30,70 km² Santa Maria de Seva

Viladrau 50,70 km² Sant Segimon
http://www.escolaelscastanyers.com/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/edifici-de-lajuntament-i-escoles-de.html


Vallès Oriental

Aiguafreda 7,92 km² Riera de l'Avencó, Sant Martí del Congost, Dolmen de la Serra de l'Arca, El castell de Cruïlles
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/01/in-memoriam-escola-de-santa-maria-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-vellesbelles-daiguafreda-i-sant.html

Campins 7,30 km² Font de la Mare de Déu de Montserrat

Cànoves i Samalús 29,20 km² Castanyer d'en Cuc
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/01/escoles-velles-de-samalus-montseny.html

Figaró-Montmany 15,00 km² Turó de Puiggraciós
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/03/edifici-de-lajuntament-de-figaro.html

Fogars de Montclús 39,20 km² Turó de l'Home, La Costa del Montseny, Santa Fe del Montseny

Gualba 23,30 km² Gorg Negre

La Garriga 18,80 km² Can Terrers, la Doma, Santa Maria del Camí

Montseny 26,80 km² Matagalls, les Agudes, Turó de Sant Marçal
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/escoles-publiques-montseny-valles.html

Sant Celoni
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escola-soler-de-vilardell-sant-celoni.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/que-en-sabeu-de-ledifici-de-lescola.html

Santa Maria de Palautordera
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/antigues-escoles-de-santa-maria-de.html

Sant Esteve de Palautordera 10,70 km² Castell de Montclús

Sant Antoni de Vilamajor
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/les-escoles-publiques-de-la-ii.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/les-runes-de-la-inacabada-escola.html

Sant Pere de Vilamajor 34,74 km² Castell de Vilamajor, Turó del Samont, Sant Elies de Vilamajor, Santa Susanna de Vilamajor, Mas el Samont
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/08/in-memoriam-dels-edificis-de-les.html

Tagamanent 43,30 km² Ca l'Agustí, Pous de glaç de l'Avencó, Pla de la Calma

Vallgorguina 22,20 km² Dolmen de Pedra Gentil
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/12/ajuntament-i-escoles-de-vallgorguina.html

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, tant dels de la ‘comarca natural del Montseny ‘ , com de qualsevol altre lloc de Catalunya

En tenim 1119 de publicades a https://issuu.com/1coneixercatalunya , pensem que ens en manquen no menys de 2000 , queda feina a fer.