ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS. AVINYONET DEL PENEDÈS.

Retratava al Josep Olivé Escarré en la petita elevació natural en la que s’aixeca el conjunt monumental de Sant Sebastià dels Gorgs, que presideix la plana d'Avinyonet.

Son les poques dependències i l'església de l’ antic monestir, avui església parroquial, que va centrar el nucli urbà crescut al seu redós i que porta el mateix nom. Hi destaquen les següents estructures de caire monàstic: l'església, situada al nord, i el fossar ; el claustre, que centrava les dependències monacals, adossat a la banda sud de l'església i en part envaït per una casa que potser substitueix antigues dependències, i el campanar, amb enteixinat de guix a sota l' últim trespol de la torre, sense campanes, però que representa una construcció singular de grans dimensions adossada al costat sud-est de l'església.

La descripció ens diu que l’església és d'una sola nau capçada al llevant per un absis quadrat, cobert amb volta de creueria, amb contraforts als angles. Fou construïda després del 1380. No es pot precisar si s'aprofità o no el mur preexistent, ja que es cobert per uns arrebossats; en aquest mur hi ha una capella de planta rectangular coberta amb volta de canó de perfil apuntat, construïda entre el contrafort de l'arc d'obertura de l'absis i el contrafort de l'arc diafragmàtic apuntat del mig de la nau. La nau és coberta amb una volta de rajol, de perfil rebaixat, que amaga l'embigat, suportat pels arcs diafragmàtics. La façana de ponent es troba en el lloc on sembla devia haver-hi un segon arc diafragmàtic. En aquesta paret s'obre la portada, amb llinda i timpà esculpit, emfatitzat per un arquivolta que arrenca de sengles impostes, les quals probablement substitueixen dues columnes que devien existir abans que es desmuntés la portada del seu lloc original, vers l'any 1606 segons la inscripció que figura sota l'escut de Montserrat (monestir del qual passa a dependre aquest cenobi des del 1409), en la mateixa portada. El mur sud és la part de l'església on es conserven més elements de l'edifici original, abans de la seva transformació a la fi del segle XIV. Dels elements decoratius s'ha de destacar: 1- La porta: 1.1. el timpà, resseguit externament per una sanefa vegetal, en la qual s'entrecreuen dues tiges amb trifolis, de la mateixa manera que a les impostes. Al centre es situa una Maiestas Domini flanquejada per dos àngels que sostenen la mandorla mística. 1.2. les mènsules, en les que es representa un atlant (dreta) i una àguila que ataca un lleó (esquerra) 2. El claustre: Arcades de mig punt a les galeries oriental de les quals arrenquen capitells molt senzills, amb decoració geomètrica, uns i figurativa els altres. Destaca un capitell 3. L'enteixinat del sostre del segon pis del campanar, fet en guix. En aquest mateix pis hi ha tota una sèrie de grafitti populars que copsen d'interès documental.

4. La clau de la volta de creueria, decorada amb la imatge d'un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià Destaca també el sarcòfag amb coberta rescrit en el moment del seu descobriment pel prior que va obrir-lo. La inscripció diu: "FRA GUSTIN BRAGAO AYUSO DE CANILLAS PRIOR DESTE PRIOSATO. ABRI AÑO 1785. I EN ELLOS NO HALLE SINO VARIAS CALABERAS I HUESOS". Aquest sarcòfag es troba adossat a un dels murs de la sagristia, a la planta baixa del campanar.

Un altre sarcòfag descobert el 1916 es va traslladar al Museu Diocesà de Barcelona on es conserva avui. Es tracta del sepulcre d'Arnau de Vilanova.

Ho havíem visitat per l’amabilitat de la família Amat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A LA COMARCA DEL PENEDÈS JUSSÀ/ BAIX PENEDÈS.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

La meva recerca fins al dia d’avui es resumeix en :

Albinyana
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Arboç, l'

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/01/lestudi-vell-de-larboc.html

Banyeres del Penedès

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/les-escoles-de-banyeres-del-penedes.html

Bellvei
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Bisbal del Penedès, la

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/08/escola-ull-de-vent-la-bisbal-del-penedes.html

Bonastre
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Calafell
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Cunit
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Llorenç del Penedès
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Masllorenç
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Montmell, el
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Jaume dels Domenys
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Santa Oliva
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Vendrell, el
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sou pregats de fer-nos arribar imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven , tant d’aquestes, com de les que tingueu coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Reduir a la meitat les línies vermelles ja seria tot un èxit.

LES ESCOLES DE BANYERES DEL PENEDÈS.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L’Angelina Llop Farré, publicava una fotografia de les escoles de Banyeres del Penedès, i en trobava aquesta descripció ; edifici aïllat, precedit per un petit jardí que consta de dues grans palmeres. És situat al centre del poble. Consta de dues plantes. Els baixos tenen una porta amb llinda i una finestra rectangular col•locada verticalment. La segona planta presenta, al mig, un balcó amb barana de ferro forjat, a cada costat del qual hi ha una petita finestra amb llinda. Al centre de la façana i damunt del balcó s'alça una estructura de caire triangular que conté el rellotge del poble, sobre el qual hi ha la campana.

L’edifici és anterior a l’any 1936. En ella s'impartien classes a tots els nens de la contornada (Sant Miquel i masies properes). En la seva edificació ajudaren:

Ramón María Morenés García-Alessón, 7. comte del Asalto (Tarragona, La Nou de Gaià, 14.09.1866 † Madrid, 16.07.1934)

Luis Morenés y Carvajal, 8. comte del Asalto (* Baneras, 10.09.1905 † Madrid, 09.11.1984 ) , pare de l'actual propietària (1983) de Cal Garriga. Posteriorment en desús

No trobava cap dada del seu autor, en demanaré informació a l’Ajuntament, i als banyerencs.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CUGAT SESGARRIGUES. PENEDÈS SOBIRÀ.

Retratava al Josep Olivé Escarré a la façana, amb portal adovellat reformat i frontó partit, de l’any 1728, de Sant Cugat Sesgarrigues, al Penedès sobirà.

La descripció ens diu ; L'església de Sant Cugat, que centra la població, és un edifici de tres naus separades per pilastres. Correspon a diverses etapes constructives, en las quals s'aprofitaren murs i altres materials de les antigues fàbriques. La façana, d'estructura senzilla, presenta un portal allindat i adovellat i un frontó partit. És del 1728. El campanar, que s'alça sobre una de les naus laterals, és de torre amb planta quadrada, cos superior amb els angles aixamfranats i obertures apuntades en cadascuna de les quatre cares. El coronament és format per una doble cornisa i una barana tancada. Retaule de Sant Adjutori. Retaule de fusta policromada, centrat per una fornícula amb l'escultura de Sant Adjutori rodejat per dues pilastres amb altres dues escultures de sants, dos panells amb grotescos i dues columnes salomòniques, tot ornamentat amb fulles d'acant i de llorer estilitzades, espirals, angelets, etc. El coronament inclou una segona fornícula centrada pel tema de l'Esperit Sant i voltada d'elements decoratius vegetals estilitzats de dimensions més grosses que els anteriors. Contorns irregulars. Estilística barroca. Pica baptismal. Es semiesfèrica. Actualment no presenta cap mena de peu. És de reduïdes dimensions, amidant el diàmetre exterior de la boca 72 cm i l'alçada 36 cm. La seva decoració està formada per nou superfícies rebuidades en forma de pètals que convergeixen al fons de la pica. Al nivell de la boca hi ha dos bordons que l'entornen. Sant Crist Crucifix de fusta tallada policromada que presenta el cos gairebé recte, amb un detallat estudi anatòmic i de volum, gens expressionista, amb les mans lleugerament arquejades i els peus creuats. El cap, decantat cap a la dreta, està a la mateixa alçada dels braços, també lleugerament arquejats. Realisme de concepció i de solucions equilibrades. Ha estat restaurada.

Advertia que un bon nombre de municipis disposen d’un mapa de patrimoni cultural, elaborat per la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA.

Això fa pensar en que hi ha al Penedès una ‘sensibilitat política’ vers el patrimoni i la seva documentació.

Més enllà però del nom, aquests catàlegs anomenats MAPA, solen patir d’una certa ‘superficialitat’ i manca de rigor, no son exhaustius quan als elements d’ interès – se’n troben a faltar -, ni tampoc quan a les dades, essent ‘habitual’ trobar línies en blanc pel que fa als autors i/o descripcions brevíssimes, de vegades més que les de info@patmapa.gencat.cat

Sembla que tampoc a Sant Cugat Sesgarrigues tenien Escola Pública abans de la dictadura franquista.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-anteriors-la.html

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

L’actuació clarament negligent de Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasan) (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963), desprès del terratrèmol que va tenir lloc a l'Atlas,   fa bona l’afirmació de l’Ermessenda de Valrà, “ les VI parts mai foren bones “ 

Que Sant Cugat , la Marededéu  " remedium praesens et futurum “ i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  , saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORS. AVINYONET DEL PENEDÈS

Em parlaven a Can Amat del llibre ‘El monestir de Sant Sebastià̀ dels Gorgs’ de l’editorial de Barcelona : Artestudi, 1982, i dels seus autors :

Francesca Español i Bertran (Vilallonga del Camp, 1956) professora titular de la Universitat de Barcelona. Treballa en la investigació i la docència sobre la història de l'art d'època medieval i del món antic.

Joan-Albert Adell i Gisbert(Barcelona, 1955) arquitecte especialitzat en la restauració i rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic.

Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català.

Succeïa això en ocasió d’una visita a Sant Sebastià dels Gorgs, en que tenia el goig d’accedir fins el que queda del claustre d’aquell monestir, que contràriament al seu homònim de Saldes, Sant Sebastià del Sull, ha superat el mil•lenni.

La descripció tècnica ens diu ; galeria porxada que envolta el pati central del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, per tal d'unir les diferents construccions i dependències. Físicament es dreça al costat Sud de l'església. Actualment en resten tres galeries. La galeria Nord, que sembla la més antiga, cal datar-la cap a mitjan segle XI. Els elements més antics són els àbacs o cimacis mensuliformes i un dels dos capitells que els sostenen. L'altre és més tardà.

Dels capitells, els de l'ala Est són els més treballats encara que només un, el que corona l'única columna exempta, és treballat per les quatre cares amb el tema tan freqüent dels grius afrontats i està coronat per un cimaci amb decoració d'escacats. Els altres tres, que es recolzen sobre semicolumnes, són decorats en tres de llurs cares, l'un amb temes geomètrics, l'altre amb figures humanes devorades per animals i el tercer amb puntes de diamant, que a la part superior dels angles esdevenen volutes.

Retratava al Josep Olivé Escarré al costat dels membres de la família Amat, que havien estat els amfitrions de la nostra visita.

Trobava un excel•lent treball del Carles Querol :
https://carlesquerol.wordpress.com/2014/10/27/aquesta-podria-ser-la-foto-mes-antiga-del-claustre-de-sant-sebastia-dels-gorgs-a-lalt-penedes/

I, una imatge de l’any 1917 del Fons Salvany, editat per la Biblioteca de Catalunya
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/4136/rec/1

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE SANTA MARIA DE LA LLINDA/CAPELLA DE SANTA MARGARIDA. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS. AVINYONET DEL PENEDÈS. CATALUNYA

Veníem de Sant Sebastià dels Gorgs, quin interior havíem pogut visitar gràcies a la família Amat, als que feia arribar un parell d’enllaços amb imatges antigues del Claustre :

https://carlesquerol.wordpress.com/2014/10/27/aquesta-podria-ser-la-foto-mes-antiga-del-claustre-de-sant-sebastia-dels-gorgs-a-lalt-penedes/
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/4136/rec/1

Tenia molt d’ interès en fer la visita de la capella de la Mare de Déu de la Llinda, advocació que apareix al segle XVI, ja que anteriorment es venerava a la capella de la casa, a Santa Margarida.

Hom defensa que l'església de Santa Maria de la Llinda era un edifici concebut amb un pla molt ambiciós, dins la segona meitat del segle XI. La tipologia, arcaïtzant, és similar a la que s'aplicà a l'església del monestir de Santa Cecília de Montserrat.

Llegia que l'actual capella de Santa Maria de la Llinda és el braç sud del transsepte d'aquella església molt més important, de la qual només es conserva, a més de la capella, part dels murs de llevant, ponent i sud de la nau central. No hi ha elements visibles del braç nord del transsepte, que sembla lògic que existís, simètric al braç conservat al costat sud (ADELL, 1992b).

La capella actual és coberta amb voltes de canó, reforçades per un arc toral, de perfil de quart de cercle al sector de ponent i de mig punt a un nivell molt més alt, en el tram de llevant que és rematat per un absis semicircular, precedit d'un curt arc presbiteral, actualment paredat, que com l'arc toral arrenca d'unes grosses impostes. En el mur sud s'obre una finestra de doble esqueixada, i en el mur de ponent hi ha dues estretes finestres d'una sola esqueixada, molt juntes. La porta, realitzada amb la reforma de l'edifici, és situada al mur sud. El sector de llevant de la nau ha estat sobrealçat desproporcionadament, i els arrebossats actuals que cobreixen tots els paraments no permeten escatir fins a quin punt les estructures actuals corresponen a l'obra original o a processos de reforma; tampoc permeten veure quina relació tenia aquest cos d'edifici amb la nau central, relació que en el seu estat actual resulta molt complexa per la manca d'evidències dels passos de comunicació.

La façana de l'absis presenta una decoració formada per un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes, i és l'única part de l'edifici junt amb el costat sud-est on és visible el parament, format per carreus ben tallats i polits, disposats molt ordenadament. Pel que es pot veure de la nau central, saben que era rematada per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral, del qual es conserva el brancal sud; i que la porta és situada en la façana sud, ran del mur de ponent del braç del transsepte (ADELL, 1992b).

Quan a la petita imatge de la Mare de Déu, de intensa devoció en èpoques passades, si atenem als exvots que es conserven encara, penso que és una estructura que suporta els caps i mans de la Verge i el nen, per aquesta raó calia – i cal – fer vestits per a les imatges.

Us deixo un enllaç als Goigs de la Verge.

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/02/goigs-la-mare-de-deu-de-llinda-sant.html

A la casa es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat.

Hi ha diferents vestits per a cada època de l'any, i es poden datar els del sacerdot en el segle XIX, i els de la Verge i el Nen en el XVIII.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAL RIBÓ. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia a : http://peramola.cat/fotos/peramola/POUM%20aprov_inicial/Documents/03_CATALEG.pdf

Casa constituïda per planta i dos pisos, que s'avancen respecte el nivell de la façana d'entrada gràcies a uns coberts suportats per dos pilans de secció cilíndrica. A la porta d'entrada hi ha una llinda de pedra amb un escut esculpit i la data de 1728. Al primer pis hi ha una balconada tornejada que ocupa tota l'amplada de la casa, suportada per un conjunt de bigues tallades amb figures humanes -les vuit del sector esquerre. Les vuit de la dreta només tenen una austera decoració geomètrica. La biga transversal que suporta les bigues treballades duu la data del 1633. Aquesta balconada és coberta. Al pis superior hi ha dos balcons, simètric amb les obertures del pis de sota, però que no sobresurten a l'exterior.

La paraula ‘popular’ atès el mal ús que se’n ha fet des de la política, està si més no temporalment ‘cremada’, hom l’associa amb l’estultícia, la corrupció, i qualsevol acte de vilesa que sigui possible d’imaginar.

Se us acut algun mot alternatiu ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré  (  Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès , 6 de maig de 2019 )  a la Plaça, davant l’església parroquial de Peramola, advocada a  l'Arcàngel Sant Miquel.

A.Moras. l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d,  al que cal reconèixer la seva immensa tasca en l’àmbit cultural,  la retratava l’any 1984. “Vista frontal de l'església”.

Llegia que l'església de Sant Miquel de Peramola té tres naus, capçalera rectangular cap al nord, dues capelles als peus i un petit transsepte coronat per una cúpula semiesfèrica. El temple presenta tres etapes constructives ben diferenciades. La part més antiga és del segle XIV correspon a les dues capelles de sota del cor, als peus de l'església i el darrer tram de les naus laterals. Inicialment l'orientació de l'església era diferent a l'actual. S'hi accedia pel mur meridional i segurament la capçalera era al mur de llevant. Aquest accés, portal d'arc de mig punt adovellat, es manté encara al carrer de l'Església. A les dovelles d'un dels arcs de les capelles hi ha els dos escuts dels Peramola. També hi és present l'escut dels Desbrull, successors dels Peramola. A finals del segle XVI s'eixamplà l'edifici i es creà una capçalera orientada al nord i les tres naus cobertes amb volta de nervis sobre arcs apuntats. La tercera fase constructiva fou a finals del segle XVII. Es construeix a la capçalera del temple, formada per un transsepte i un presbiteri de planta rectangular. La coberta és semicircular amb llunetes i cúpula semiesfèrica amb una lluerna, sostinguda per arcs de punt. L'alçada de la cúpula escurça la concepció longitudinal del temple i dóna una major rellevància al presbiteri, d'arc amb l'estètica barroca. 

Fotografies del interior. JordiContijoch Boada

A l'extrem de ponent del transsepte presenta una porta rectangular amb la data 1697. El conjunt és cobert exteriorment per una teulada a doble vessant. A la façana de llevant hi ha un campanar de torre de secció quadrangular, amb quatre finestres allargades, un rellotge i és coronat per una coberta plana. Un element rellevant de l'església de Sant Miquel és la llosa sepulcral d'estil gòtic, esculpida cap a 1430, d'un dels darrers barons de la nissaga dels Peramola.

Us deixo un enllaç als goigs:
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/01/goigs-sant-miquel-patro-principal-de.html


Us deixo un enllaç a un text deliciós de l’Antoni Ibáñez Olivares :
http://www.guimera.info/avui/tribuna/SMiquel.htm

Ens quedava ‘feina a fer’ en aquesta població de l’ Urgell sobirà, que no disposa dissortadament d’un Catàleg de patrimoni en línia

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Qual al topònim hi ha unanimitat ;  en la documentació antiga Petramola (segle X), grafia aglutinada de pera ‘pedra’ i mola ‘tossal de cim planer’,

en el sentit de ‘penya en forma de mola’.

Que l’Arcàngel Sant Miquel “ Princep dels Esperits Celestials” , intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica

CEMENTIRI NOU DE PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la capella del cementiri nou de Peramola, quina advocació presumeixo és la del Sant Crist, ens agradarà tenir-ne però constància a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Com al cementiri vell els peramolins lliuren les seves cendres a la terra, com deien que s’havia de fer els llibres sagrats, ‘ terra a la terra, pols a la pols, ....’

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquesta infraestructura pública a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA ROMANICA DE SANT MIQUEL AL CEMENTIRI VELL DE PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’església romànica de Sant Miquel de Peramola vell, de la que ens diu la descripció tècnica ; edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. A la façana de ponent hi ha la porta, de mig punt adovellat amb dues finestres a banda i banda. Aquesta és coronada per un carreu en el què hi ha gravat un crismó. A la façana sud hi ha una finestra d'una sola esqueixada i mentre que a l'absis és de doble esqueixada. L'absis presenta un fris d'arcuacions llombardes i lesenes. La mateixa decoració és present a la façana de ponent. La coberta és a doble vessant i feta de llosa. Culmina l'edifici un campanar d'espadanya. La desproporció entre l'absis i la nau -aquesta és molt curta- fa pensar que és d'una època posterior.

Avui fa funcions de Capella del cementiri, on hi ha dues esteles discoïdals decorades amb creus gregues,i curiosament cap nínxol.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL SAFAREIG DE PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que el safareig de Peramola s’aixecava a darreries del segle XIX, i com és mal costum, no hi ha cap referència a l’autor d’aquesta infraestructura.

Llevat de les escoles i l’església – i aquí encara en moltes ocasions més per por que per devoció – el safareig va ser l’autèntic ‘centre social’ durant molts i mots anys, sota aquest porxo, s’explicaven els amors i els desamors, la sort i la dissort, les il•lusions i els desenganys , els breus estats de felicitat i les inacabables jornades d’avorriment, desencís i/o fàstic que peramolins i peramolines vivien i/o patien.

Retratava al Josep Olivé Escarré, al costat del Miquel ‘ el llegendari pastor de Peramola’ que supera ja els 95 anys, i continua encara plenament actiu.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PONT MEDIEVAL D’OGERN. BASSELLA. LLEIDA.CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant del que es manté encara dempeus del pont d'Ogern que constava originàriament de quatre ulls, dels quals se'n conserven dos a la banda dreta del riu, i de la resta únicament els fonaments.

Es tractava d'un pont d'un sol vessant amb un desnivell que anava creixent de dreta a esquerra, de manera que els ulls es feien més alts i grans per salvar la diferència d'alçada entre les dues ribes. El pont està esbiaixat sobre les aigües, possiblement per assentar-lo en l'indret on hi ha la roca del riu i per resistir millor l'empenta de l'aigua. Els pilars són de carreus regulars, igual que les dovelles que són força grosses. Els carreus de pedra es barregen amb els còdols del riu. Es tracta d'una estructura difícil de datar.

El pont d'Ogern servia per travessar la Ribera Salada, enllaçant la part d'Ogern i Oliana amb Madrona. Era l'únic pont de la zona. Francisco de Zamora, en el seu periple de 1789 diu: "hay [en Ogern] puente de cuatro ojos hecho a expensas de don Antonio Pongem, comerciante de Barcelona". http://www.monacodebacardi.com/julio/doc01130.html

Malgrat aquesta afirmació hom pensa que podria ser de tradició romànica o gòtica, i que enlloc de HECHO, potser Francisco de Zamora Peinado, (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 1757 + 1812 ) hauria d’haver escrit REHECHO.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DEL ROSER DE PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la capella de la Mare de Déu del Roser de Peramola, a l’ Urgell sobirà, la imatge humana ‘ la mesura de totes les coses’ ens facilita la comprensió de les proporcions.

La descripció tècnica ens diu ; capella que es troba a les afores de la vila. És una petita construcció que consta d'una ample entrada porticada i el cos cúbic de la capella amb porta adovellada flanquejada per dues finestres. El cos de l'entrada és arrebossat i cobert a dues aigües , mentre que el de la capella és fet amb carreuons i cobert amb un cos piramidal. Amb dues cobertes exteriors són de teules.

No es fa esment al mestre d’obres i/o constructor, ni tampoc a l’autor de la decoració – esplèndida – del seu interior, ho demanaré a l’Ajuntament de Peramola.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, les dades i les imatges de :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

http://relatsencatala.cat/meus-relats

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

son ‘ Patrimoni de la Humanitat’ , si us calen feu-ne us.

Antonio Mora Vergés

SANT SERNI DE LA SALSA, OGERN. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Sortíem de Cal Ton ‘Parador de les Amèriques’ d’Ogern, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, havíem dinat esplèndidament, arròs mar i muntanya a la cassola, un quart de conill a la brasa, un exquisit codony amb formatge, i un cafè – tot al menú de la casa - felicitàvem al propietari, al que fèiem sabedor de que en faríem ‘bona publicitat’.

Ens indicava el camí per arribar a fins a Sant Serni de la Salsa, com ho havia fet en el seu dia, amb l’Enric Sanchez-Cid : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/06/sant-miquel-de-saranyana-ogern-bassella.html
I també amb la Rosa i el Miquel :
http://escritalbergueda.blogspot.com.es/2013/03/sant-sadurni-o-serni-de-la-salsa-ogern.html

Viatjava amb un Smart , i decidia obviar el camí de terra, obtenia només una vista frontal d’aquesta església de la que ens diu la fitxa tècnica ; edifici d'una nau coberta amb volta de canó i sagristia afegida al mur nord. Absis semicircular amb una finestra. Al mur de ponent campanar de paret de dos ulls i al mur sud finestra de doble esqueixada. És una construcció rústega de pedres en filades.

Explicava el Miquel en la seva crònica ‘ hi ha una placa a la façana datada el 16 setembre 1984 en la que diu: El bisbe de Solsona Miquel Moncadas i Noguera (Muro, 19 de setembre de 1921 – Solsona, 1989), ha dedicat al Senyor aquesta església de Sant Serni de la Salsa, restaurada pel poble d’Ogern i la Generalitat de Catalunya'.

Us recomanem la visita d’Ogern, i molt especialment Cal Ton ‘Parador les Amèriques’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT PERE D’ALTÉS. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Bassella té una superfície de 70,25 km², encara que bona part del terme municipal està inundat per les aigües pel pantà de Rialb, de les que antics pobles com Bassella, Aguilar de Bassella, Castellnou de Bassella , sobresurten en èpoques de gran sequera.

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins al poble d’Altés a retratar la seva església parroquial advocada i el fossar proper fossar parroquial.

Llegia en un document municipal : http://bassella.ddl.net/fotos/bassella/POUM/POUM_Bassella_Mem_2.pdf

L'actual església parroquial de Sant Pere d'Altés fou bastida el 1828; consta d'una nau, força elevada, i tres altars.
L’any 1118 l'antiga església de Sant Pere del castell d'Altés fou donada per Arnau Guitard a la canònica de Solsona i el lloc és esmentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.

A mitjan segle XIII pervingué als Josa i el 1259 Guillem Ramon de Josa era senyor d'Altés, Ogern i la Salsa.

A la segona meitat del segle XIV Altés tenia 5 focs.

L’any 1559 era senyor d'Altés, Madrona, Ogern, Ceuró, la Salsa i altres llocs, Joan de Josa i de Cardona.

L’any 1831 Altés era senyoria de Mercader i Sadurní.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici de l’església i el fossar parroquial. Ho demanaré a l’ajuntament de Bassella.

El mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa la procedència d’aquest topònim Altés, de la forma bascoide ote-tsu ("ple d'esbarzers").

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES DE VILAFANT. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Les Escoles de Vilafant es construïen l’any 1931 seguint el projecte de l’arquitecte Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996).

Foren enderrocades als anys 80 del segle XX per construir l’escola SOL I VENT

Demanava imatges a l’Ajuntament d’aquell edifici escolar.

I, rebia un email en el que em deien ;

Benvolgut Antonio Mora,

Al llibre d'història de Vilafant (que tenim compartit per capítols a la pàgina web: http://www.vilafant.com/historia.php) podeu trobar, a les pàgines 76 i 77, explicacions i fotografies (de la inauguració dels any 30 i de la dels anys 80). Us adjuntem el pdf d'aquestes dues pàgines.

Vers el que ens demaneu, fotografies de l'antiga escola municipal, hem trobat el següent:

- Dues fotografies del Fons del Moviment de Mestres de l'Alt Empordà que estan disponibles per internet a l'arxiu en línia de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà: us adjuntem les dues fotografies i els corresponents enllaços: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/imatge100x100.do?reqCode=view&posIm=1&totalIm=2&pageIm=1&primera=1&codiUnitat=576810&tipusUnitat=1&codiImatge=2444170&nomImatge=acae_576810_3705,0002.jpg i http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/imatge100x100.do?reqCode=view&posIm=0&totalIm=2&pageIm=1&primera=1&codiUnitat=576810&tipusUnitat=1&codiImatge=2444169&nomImatge=acae_576810_3705,0001.jpg

- 3 fotografies de grups escolars de l'Escola de la 2a República (del 1933, 1934 i 1936)

- Tria de 3 fotografies de grups escolars on es poden veure, com a imatge del fons, l'escola construïda a la 2a República (anys 1958, 1957 i 1968. No podíem reproduir aquest adjunt que trobareu a la pàgina web de l’Ajuntament.

Esperant que el material que tenim us sigui útil, us saludem cordialment.

Em calia l’ajuda del meu bon amic, i expert tècnic Joan Escoda Prats, per passar les imatges al format que em permeti la seva publicació.

Agraïm l’ interès de l’Ajuntament de Vilafant.

En matèria d’escoles TOTHOM a Catalunya ha tingut ocasió si més no de veure’n una, sou pregats d’ajudar-nos en aquesta recerca dels edificis escolars anterior a la dictadura franquista.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT SERNI D’OGERN. BASSELLA. L’URGELL SOBIRA. LLEIDA. CATALUNYA

Veníem de Sant Joan de Castellar, a la veïna comarca del Solsonès, on ens havien recomanat l’hostal Cal Ton ‘ Parador les Amèriques’ d’Ogern.

Pujava fins a l’església parroquial advocada a Sant Serni , de la que ens trobava una minsa informació; ‘edifici religiós d'una nau coberta amb volta de canó apuntada, cobert exteriorment a dues aigües amb teules. És una construcció rústega de carreuons, encara que la façana té un aparell de carreus força regulars. Al frontis esplèndida porta adovellada d'arc apuntat i una petita rosassa. En el seu interior es guarda un retaule provinent de l'església de Sant Miquel de Saranyana’.

Ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’autor d’aquest edifici que s’aixecava en els primers decennis del segle XX.

Retratava també el proper fossar, del que també ens agradarà saber-ne l’autor.

Feta la feina, atenia el suggeriment que m’havien fet a Sant Joan de Castellar de la Ribera, i dinàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, un esplèndid arròs mar i muntanya a la cassola, un quart de conill a la brasa, un exquisit codony amb formatge, i un cafè – tot al menú de la casa - felicitàvem al propietari, al que fèiem sabedor de que en faríem ‘bona publicitat’.

Ens esperava més feina en aquest nucli d’Ogern, el pont, la ‘platja’, l’església de la Salsa, .....

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A LA COMARCA D’OSONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

La meva recerca fins al dia d’avui es resumeix en:

Alpens
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Balenyà
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Brull

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/edifici-de-lajuntament-i-antigues.html
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Calldetenes

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/les-escoles-de-calldetenes-anteriors-la.html
  Pendent de rebre imatges i dades des de la ‘societat civil’

Centelles

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/06/les-escoles-publiques-de-la-ii.html

Collsuspina. Avui comarca del Moianès
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Espinelves
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Folgueroles
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Gurb

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/les-escoles-de-gurb-osona.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-de-sant-julia-sassorba-gurb.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/escoles-vellesbelles-de-vespella-gurb.html
 Pendent de rebre dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Lluçà
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Malla
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Manlleu
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Masies de Roda
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Les Masies de Voltregà
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Montesquiu

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/07/edifici-de-les-escoles-de-montesquiu.html

Muntanyola
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Olost
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Orís
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Oristà
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Perafita
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Prats de Lluçanès

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/08/les-mal-dites-escoles-velles-de-prats.html

Roda de Ter
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Rupit y Pruït
  Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Agustín de Lluçanès
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Bartomeu del Grau
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Boi de Lluçanès
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Hipòlit de Voltregà
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Julián de Vilatorta

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/ajuntament-i-escoles-de-sant-julia-de.html

Sant Martín del Bas
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Martín de Centelles

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-vellesbelles-daiguafreda-i-sant.html

Sant Pere de Torelló

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escola-josep-maria-xandri-pich-sant.html

Sant Quirze de Besora
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Sadurní d’ Osormot

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/edifici-de-la-casa-de-la-vila-de-sant.html

Sant Vicenç de Torelló
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Santa Cecilia de Voltregá

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/edifici-de-les-escoles-de-santa-cecilia.html

Santa Eugenia de Berga
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Santa Eulalia de Riuprimer
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Santa María de Besora
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

L’Esquirol/ Santa María de Corcó
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Seva

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/les-escoles-publiques-velles-de-seva.html
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sobremunt
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sora
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Taradell
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Tavèrnoles
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Tavertet
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Tona

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/collegi-caterina-figueres-tona-osona.html

Torelló
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Vic
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Vidrà
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Viladrau

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/edifici-de-lajuntament-i-escoles-de.html
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Vilanova de Sau
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sou pregats de fer-nos arribar imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven , tant d’aquestes, com de les que tingueu coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Reduir a la meitat les línies vermelles ja seria tot un èxit.

SANTUARI DEL PUIGLAGULLA. VILALLEONS. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA. CATALUNYA

Refeia amb el Josep Olivé Escarré el Camí del Puiglagulla que alhora que em portava bons records, em pessigava el cor per l’absència dels amics que ja no son en aquest món.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/06/10-caminada-de-lafmmo-sant-julia-de.html

No teníem ocasió de visitar el Santuari, perquè coincidirem amb la festa setmanal del Restaurant.

Des del vitrall li encomanava a Nostra Senyora que vetlles per aquest país nostre, i per als seus habitants.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA MAL DITA ‘FONT NOVA’ DE MONTVI DE DALT. MOIÀ. MOIANÈS.

Retratava al Josep Olivé Escarré a la mal dita ‘ Font Nova’ de Montvi de Dalt, al terme de Moià, a la recent ‘comarca legal’ del Moianès, que havíem visitat l’any 2007
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/la-font-nova-de-montvi-o-lenverinament.html

Els senyals de la incúria son evidents en les imatges, i el cartell que insisteix en la qualitat de ‘no potable’ de l’aigua, constitueix – si calia – un cop mortal per aquest espai, que en un context de major activitat constructiva hauria desaparegut.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL SOLER DE TERRADES I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. MOIÀ. MOIANÈS

Retratava al Josep Olivé Escarré, amb la casa pairal del Soler de Terrades al fons; ell havia estat aquí feia més de 60 anys, per bescanviar sacs de blat per llavor de l’Oller de Collsuspina; ambdós cases estaven emparentades per matrimoni.

La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'un sol nucli amb coberta de teula a dues aigües. Façana encarada a migdia. Gran portal de pedra adovellat amb un escut a la clau que presenta un gran sol. Sota d'ell, en un requadre apareix l'any 1716. A la banda oest de l'edifici s'obre una elegant i esvelta porxada aixecada sobre dos arcs rebaixats.
Llegia que l’edifici és original del segle XVII, tot i que amb molt afegits i reconstruccions posteriors.

Al Segle XVIII fou oberta a mà esquerra de la façana una capella sota la advocació de Sant Josep – a la que no teníem possibilitat d’accedir - , a la llinda del portal d'accés a la dita capella es pot veure encara, gravada en pedra, la data de 1786

Actualment El Soler de Terrades és una destinació de turisme rural.

Demanarem a la propietat imatges de la capella de Sant Josep, com també ho farem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), rebia una fotografia datada el 24-V-1970, de la capella de la casa del Soler de Terrades al terme de Moià, a la comarca del Moianès, advocada a la Marededéu del Roser , no doncs a Sant Josep, com s’esmenta a :
http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_16740

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PARROQUIA DE SANT FELIU DE RODORS/ROLDORS. MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Portava al Josep Olivé Escarré fins a Sant Feliu de Rodors, on s’havien casat molts anys enrere l’hereu de l’Oller de Collsuspina, amb una de les filles de la propera casa del Soler de Terrades.

Havíem visitat aquest indret l’any 2007 :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/search?q=Rodors
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/12/el-setial-del-castell-de-rodors.html

Trobava a faltar el símbol en pedra que estava al damunt de la porta de la rectoria.

La resta d’edificis, i fins el petit fossar han estat objecte – si més no – d’accions de neteja i/o manteniment.

La campana llueix avui Sant Jaume de Vallverd o Vallvert :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/sant-jaume-de-vallverd-o-vallvert.html
on repicava en ocasió del traspàs de la masovera de la Busqueta, com ho havia fet en ocasió del seu naixement. Eñ món és un mocador, oi ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com