CEMENTIRI D’ALFORJA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Advertia alhora que no té capella, i que l’accés és un xic dificultós per la seva ubicació a l’entrada del poble medieval.

Em comentava la persona que feinejava al fossar que els vehicles funeraris ocupen una part de la calçada com a molt durant un quart d’hora, i que sortosament la longevitat dels alforgencs fa que aquestes ‘incidències ‘ siguin molt espaiades en el temps.

Alforja, com la major part de pobles i viles d’aquesta comarca, és una gran desconeguda, li cal a Catalunya desenvolupar una gran tasca divulgativa del seu patrimoni històric i artístic, que vagi més enllà del programes televisius de consum.

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ. LA CONRERIA DE SCALA DEI. LA MORERA DE MONTSANT. PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Se’ns feia l’hora de dinar – quan gaudeixis, el temps també passa – veníem de la Morera de Montsant, on havia retratat l’edifici que acollia les escoles abans de la dictadura franquista, i l’església parroquial advocada a la nativitat de la Mare de Déu.

Abans d’entaular-nos retratava l’església de la Mare de Déu de la Mercè, de la que ens diu la descripció de Patrimoni Gencat, que es tracta d'un petit edifici d'una sola nau, amb presbiteri més alt que la resta del conjunt. La façana té un finestral allargat i un campanar d'espadanya de dos pisos, el primer dels quals és amb una arcada ogival i el segon d'obra de maó corresponent al període barroc. L'església és bastida amb gres vermell, amb blocs de mides regulars que arriben al peu de l'espadanya. Tots els murs foren arrebossats, segurament al Segle XVIII, quan es feren les noves esglésies i s'aixecà la segona espadanya. L'interior – al ue no podíem accedir - és tot enguixat i les formes han quedat extremadament dissimulades, mantenint una coberta amb volta de canó rebaixat.

Feta la feina ens assentàvem a taula per recuperar energies, el vehicle s’haurà d’esperar per a fer-ho fins a Falset.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU. LA MORERA. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Havíem pujat fins a la Morera des de Cornudella, per a retratar principalment – si les trobava – les antigues escoles, i l’església parroquial advocada a la Nativitat de la Mare de Déu, coincidia amb la persona que viu a la casa que havia estat escola, i retratava posteriorment aquest temple, que segons la descripció de Patrimoni Gencat, presenta planta de tres naus més creuer no sobresortit, amb volta de canó amb llunetes a la nau central i d'aresta a les laterals. El creuer presenta una volta d'aresta i la capçalera una de quart d'esfera que arrenca de quarts d'esfera angulars als racons. Les naus laterals estan formades pels espais entre els contraforts, amb un pas petit. El conjunt és de pedra reforçada per carreus als angles, amb la façana arrebossada i enguixat a l'interior. El campanar és de planta quadrada, situat als peus del temple, al costat dret. Mirant al cementeri hi ha dues finestretes de doble esqueixada. A la façana hi ha una petita rosassa. La porta, d'estil romànic, compta amb dues columnes d'on arrenquen tres arquivoltes i un guardapols, tot plegat bastant malmès. Al damunt de la portalada hi veiem tres fornícules, on s'hi trobaven tres imatges actualment desaparegudes, que han estat reposades. L'església forma part de l'abadia i l'antic cementeri annex.

Llegia que l'edifici fou cremat l'any 1810, durant la guerra del Francès, en aquella època, amb els ‘ diners d’Amèrica’, es devia reconstruir en una revolada, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República va patir un nou incendi.

El sostre demogràfic de la Morera s’assolia al cens de 1887 amb 790 veïns, al tancament de l’any 2013 eren 158 habitants, una trentena dels quals viu al petit nucli de la conreria Scala Dei, que presideix l’ església de la Mare de Déu de la Mercè.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE LA MORERA . EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Pujava fins a la Morera des de Cornudella del Montsant.

Quan demanava per les escoles anteriors a la dictadura franquista, resulta que havia plantejat la pregunta a la persona que viu a la casa on eren, al número 4 del carrer de la Font, i que m’explicava que la seva família vivia a la planta baixa, i l’escola es feia a la sala, i que ella mateixa hi va assistir.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ERMITA DE SANT CORNELI. CONCA DE DALT. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Reprodueixo de l’ enciclopèdia catalana ‘ la GRAN ‘ ; Santuari del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del d’Aramunt, al cim de la serra de Sant Corneli (1 354 metres d’ altitud), continuació vers l’W de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).

El Pere Casulleras en publica unes fotografies i li adjudica l’advocació de ‘patró dels casats’ ; Corneli (c.251-c.253) va ser el vint-i-unè bisbe de Roma i el vintè successor de sant Pere.

No trobava cap dada que corrobori l’origen romànic d’aquesta construcció, que es va refer desprès del conflicte bèl•lic que començava l’any 1936 amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LIGÍTIM de la II República.

Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.

Esperem que Sant Corneli, des de la seva alçada, intercedeixi alhora que pels casats, per totes les persones que van patir i pateixen, el jou del feixisme.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT DOMÈNEC. LA SERRA D’ALMOS. TIVISSA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de la Serra D’Almos, advocada a Sant Domènec , la descripció tècnica ens diu que està situada en una cantonada de la plaça Major de la Serra d'Almos, adossada pel lateral amb un edifici entre mitgeres. L'acabat exterior és d'estucat emblanquinat imitant carreus.

Església de tres naus amb planta de creu llatina i absis no marcat en planta. La coberta de la nau i dels braços del transsepte s'efectua mitjançant voltes de creueria amb arcs torals, que descansen sobre una cornisa motllurada i pilastres. L'espai del creuer queda cobert amb una cúpula de vuit nervis. La volta de creueria del presbiteri és de menor alçada que la resta de la nau. Les capelles laterals, també amb volta de creueria, s'obren a la nau amb arcs formers de mig punt. La única il•luminació natural del temple l'aporta la rosassa. El cor és sostingut amb un arc carpanell, delimitat a la part superior per una barana de fusta. Al centre del frontis hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat. Sobre d'aquest, la rosassa queda parcialment tapada per un rellotge. De l'extrem de la façana en sobresurt un campanar vuitravat, amb base quadrangular, obert al pis superior amb pòrtics d'arc de mig punt.

Fou reformada l’any 1861 amb els ‘ diners d’Amèrica’.

El terme de Tivissa, té una extensió de 209,37 km 2, i se li han afegit Llaberia, Darmós i la Serra d'Almos que va formar un municipi per desagregació de Tivissa l’any 1787, i s'hi va tornar a incorporar ‘ manu militari’ l’any 1940 al inici del II feixisme, o dictadura del general Franco.

Des de llavors bona part de la població ha mostrat una gran inquietud per segregar-se de Tivissa que s'ha reflectit en un gran nombre d'intents infructuosos per aconseguir el reconeixement polític de la Serra d'Almos com a municipi independent.

El dia 30 de setembre de 2009 l'Ajuntament de Tivissa va aprovar l'expedient de constitució de l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Serra d'Almos.

L’escut de la Serra D’Almos va ser aprovat el 24 de març de 2014 i publicat al DOGC el 3 d'abril del mateix any amb el número 6596.

La serra i el pollancre són els senyals tradicionals del poble, que ja eren utilitzats fins ara en el segell de l'entitat municipal descentralitzada dependent de Tivissa. La serra, d'altra banda, és un senyal parlant que fa referència al nom de la localitat.

Com és norma en tots els escuts heràldics de les entitats municipals descentralitzades, aquest no va timbrat amb cap corona.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DE SANTA MARIA DE PINÓS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Visitàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, quasi a darrera hora de la tarda el Santuari de Santa Maria de Pinós, la descripció ens diu que és un edifici de planta rectangular cobert de doble vessant i amb el carener paral•lel a la façana principal. Al portal , al bell mig de l'austera façana, repeteix la fórmula del frontó triangular sostingut per dues columnes estriades amb capitells dòrics sobre massisses pilastres. Un òcul il•lumina l'interior de l'església i dos parells de finestres rectangulars a banda i banda de la porta són les úniques obertures de l'edifici. Al costat llevant de l'església santuari hi ha el gran edifici de l'hostaleria i les dependències annexes.

Els treballadors que preparaven l’església per la festivitat de Santa Maria , em permetien fer una fotografia del interior, retratava l’altar major, on es pot veure el cambril on hi ha la talla policromada de la Mare de Déu de Pinós, barroca, que formava part d'un retaule que es va perdre l'any 1939.

A sobre l'altar també es pot observar un fragment del retaule barroc amb l'escena de la trobada de la Verge.

Agraïa la finesa d’aquell treballador que em permetia recollir aquestes imatges.

El Santuari de la Mare de Déu de Pinós, està prop de la Rosa dels Vents que indica el centre geogràfic de Catalunya.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS. L’ALOU. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT, I ABANS ESCOLES PÚBLIQUES.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L'edifici on s'emplaça actualment la Casa de la Vila era antigament l'escola de Sant Agustí de Lluçanès fins els anys 1974 i 1975 quan va deixar de funcionar . Els topònims de Les Escoles o Els Col•legits encara són vigents al poble.

La descripció ens diu ; casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada.

Sortosament trobem en moltes ocasions persones d’edat que recorden encara on estaven les escoles.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DELS MUNTS. SANT AGUSTÍ DE LLUCANÈS. OSONA.

Pujàvem - cal fer-ho i és de justicia - el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, all santuari de la Mare de Déu dels Munts, que està en el vèrtex d'unió entre Osona i el Ripollès.

L'edifici està format per l'església i l'hostatgeria. L'església és una construcció d'una sola nau coberta amb volta de creueria, datada segons la llinda de la porta d'entrada al 1700. Al costat esquerra de la façana hi ha un campanar de torre,al qual s'hi accedeix des de l'interior de l'església. La porta d'entrada està protegida amb un porxo que comunica amb l'hostatgeria, edifici rectangular.

Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Munts, romànica del segle XIII, molt restaurada

ESCOLES DE LA COLÒNIA DE L'AMETLLA DE CASSERRES. BERGUEDÀ

M’explicava el Manel Peréz Galdan, que les nenes anaven als edificis que hi ha al costat del Convent de les Monges, i els nens, en un edifici que s’ha transformat en habitatge, però que conserva curiosament els ferros on s’aguantava la bandera.

No hi ha cap dada respecte a quan es van fer, i qui en va ser l’autor, pensem que l’Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949), a qui s’encarregava el temple de la Mercè, devia – si més no – planificar tota la colònia.

També la ‘Torre de l’Amo’ adquirida segons m’expliquen per una jutgessa.

SANTA LLÚCIA DE SOBREMUNT. OSONA

Ens retrataven al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , i a l’Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà de Tarragona, 1.1.1951 ) , davant de Santa Llúcia de Sobremunt, havíem coincidit  amb  un grup que esmorcava prop de l’edifici.

La descripció ens diu que l’edifici està orientat a ponent i situat en el punt culminant de la serra de Sobremunt (957 metres d'altitud).

 La capella, dedicada a les màrtirs santa Llúcia i santa Quitèria, no apareix documentada fins l’any 1370. L’any 1407 el propietari del mas Grau, Pere Grau, va cedir a la parròquia i al rector de Sant Martí de Sobremunt les terres que envoltaven el puig de la capella, que foren el seu principal patrimoni.

L’any 1720 hom refeu l’edifici vell, el qual fou substituït per l’actual, que anà adquirint una àmplia devoció per les terres comarcanes com a santuari, cosa que encara manté.

Està envoltada per un mur de pedra i s´ hi accedeix per una porxada amb volta arrodonida.

A sobre el portal, hi ha un gravat amb pedra i la data de 1720, any en que fou totalment renovada. El campanar és d´ espadanya i s´ hi conserva la campana.

La capella està totalment reformada i una gran pedra de molí forma l´ altar. Al cantó esquerra hi té adossat un cos format per tres successives ampliacions. En la llinda del portal s´ hi llegeix: SANTA LLUCIA ORA PRO NOBIS ANY 1718.

Ens encomanaven – i encomanaven també a Catalunya - a l’especial protecció de la Santa.

A Catalunya hi havia força devoció a santa Llúcia com a advocada contra el mal d’ulls i contra tota malaltia o defecte de la vista. Existeixen oracions especials dedicades a aquesta santa, com per exemple la següent, que es recita per fer sortir una brossa de l’ull: «Una brossa tinc a l’ull; no l’hi veig ni l’hi vull; santa Llúcia gloriosa, traieu-me la brossa de l’ulll»

Santa Llúcia és la patrona de les cosidores, que celebraven  la seva festa (dia 13 de desembre) amb gran gatzara

Existeix la creença que els dotze dies que passen entre Santa Llúcia i Nadal representen els dotze mesos de l’any, i que el temps atmosfèric que domini cada un d’aquests dies denota el temps que ha de fer en el seu mes respectiu (Llucmajor).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Referent a la durada del dia en l’època de la festa de Santa Llúcia, hi ha el refrany mallorquí que diu: «Per Santa Llucia, llarga és sa nit i curt es dia» (o «s’allarga sa nit i s’acurça es dia»).  Hi ha altres   refranys  però, evidentment inexactes, que atribueixen a aquella data un augment de la durada del dia, la qual cosa no ocorre fins a alguns dies més tard. «Per Santa Llucia, minva la nit i creix lo dia» (Camps Folkl. Men.); «Per Santa Llúcia, un pas de puça» (or., occ., val.).

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/09/goigs-santa-llucia-sobremunt-osona.html

Que  Santa Llúcia , Santa Quitèria   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

SANTA MARIA DE TORALLA. CONCA DE DALT. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Gemma Capdevila Ribes publica unes imatges de l’església parroquial de Toralla, avui pertayent al municipi de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars jussà.

La descripció ens diu que és un petit edifici , d'una sola nau sobrealçada modernament, amb absis semicircular a llevant. Té un campanar d'espadanya a la façana de ponent. L'absis, fet de carreus irregulars formant filades regulars, és la part original romànica de l'edifici. Conserva la coberta de lloses original.

L'església parroquial de Santa Maria de Toralla, ha tingut diverses advocacions al llarg de la història. La més antiga que es coneix és la de santa Magdalena: consta així l’any 1314, mentre que el 1758 apareix dedicada a Nostra Senyora dels Àngels. l’any 1904 consta amb el patronatge de Santa Maria.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ALPENS. OSONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ANTIC AJUNTAMENT I ESCOLES

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Retrata l'edifici de l'antic ajuntament i escoles d'alpens, del que m’explica el Valentí Pons Toujouse, autor del blog M0DERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ que l’edifici de l’antic Ajuntament i Escoles d’Alpens, el va fer construir Josep Vall Camprubí el 1909, i es va acabar el 1910, i aleshores el va llogar al consistori.

La descripció ens diu , construcció de planta rectangular i teulat a doble vessant lateral a la façana principal. Els murs són de pedra i estan arrebossats deixant solament a l'exterior els voltants de les obertures que són de maó combinat amb decoracions de vidre o de rajola policromes molt senzilles. L'organització de la façana és de planta i dos pisos, amb les obertures cada cop més petites i més simples segons guanyen alçada.

Als baixos, a l’esquerra, hi havia una entitat d’estalvi, avui inexistent – com la major part de les Caixes Catalanes -, i actualment no disposa Alpens ni d’un trist caixer automàtic.

A la dreta tenia la seva vivenda l'Eliseu Fornells Doya, Q.P.D. que ens havia fet de sherpa en alguna ocasió.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte d’aquest bell edifici a l’mail coneixercatalunya@gmail.com

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

IN MEMORIAM DE SANT SALVADOR DE PUIGCERVER. SENTERADA. PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

La Gemma Capdevila Ribes recull – fotogràficament – els trossets d’història al Pallars jussà que expliquen les pedres.
Puigcerver és un nom compost. És descriptiu, i ja plenament romànic, és a dir, format ja dins del català. D'una banda, es tracta d'un puig, és a dir una muntanya de no gaire alçada, i de l'altra, evidencia la presència de cérvols, d'alguna de les menes abundoses antigament en el Pirineu. Es tracta, doncs, de la muntanyeta dels cérvols.

L’església de Sant Salvador de Puigcerver, a dia d’avui és una ruïna, llegia que tenia un campanar de torre a l'angle nord-oest, que va caure a mitjan segle XX, esfondrant una part de l'església.

El Pallars jussà cau a trossos davant l’absoluta indiferència de les elits politiques entretingudes en el seu ‘ i tu mes ‘.

Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) , imatges d’aquesta església avui ensulsiada.

I rebia una ràpida resposta en la que em diuen :
E.P. de Sant Salvador
Puigcerver (Senterada)
Pallars Jussà

Exterior març 1964

Interior 12-VII-1973

Salutacions.

El deute de Catalunya amb l’Arxiu Gavin és del tot impagable.

ERMITA DE SANT BARTOMEU DE COVILDASES. VIDRÀ. OSONA. CATALUNYA

El Carles Lleonart publica unes fotografíes de l’‎esglesiola romànica, de Sant Bartomeu de Covildases, que fou bastida al redós dels segles XI-XII, i consta de campanar d'espadanya, amb dues finestres que perllonguen la massissa paret cap a ponent. Té la porta a migdia, i l'absis a llevant, decorat amb cinc lesenes, arcuacions cegues i dues finestretes. Entre la porta i l'absis, al mur de migdia, té afegida una sagristia.

Està documentada des del 1123, el terratrèmol del 1425 li féu malbé la volta, que fou reparada provisionalment l'any 1430, i definitivament l'any 1548. Aquest mateix any fou reconstruït, en tot o en part, el mur campanar de ponent i el portal.

L’any 1782 - amb els diners d’Amèrica - li fou afegida la sagristia.

Dins la demarcació d’aquesta esglesiola, es trobava l’antiga capella, avui mas de Sant Tomàs, documentada entre el anys 1229 i el 1345.

Llegia que no té culte des dels dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, la jerarquia catòlica amb l’única veu discrepant del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), abraçava la causa feixista, i posava la llavor de l’actual descreença.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAL TRILLA. TORÀ. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’antic portal que trobem a la plaça del Pati de Torà, a la comarca de la Segarra, conegut com la Portella i que comunica aquesta plaça amb la plaça del Vall. Les dues columnes toscanes que delimiten aquesta entrada cronològicament s’han de relacionar amb la construcció de la casa Trilla.

La descripció en relació a aquesta casa coneguda també com Cal Pep del Roig, ens diu ; edifici d'un gran interès artístic. Podem diferenciar-hi dos cossos verticals, un dels quals funciona com a passatge. Els cos principal està constituït per uns baixos, dos pisos i la golfa. A la planta baixa s'hi troba tres portes d'arc rebaixat amb una motllura de pedra. La central dona accès a la zona habitada i les laterals són portes de comerços. El primer pis presenta un balcó corregut amb barana de forja i tres portes balconeres d'arc de mig punt i motllura prominent. Entre porta i porta trobem unes decoracions amb forja molt sinuoses que desemboquen al mateix balcó. Les persianes de les balconeres són de fusta de doble batent i estan molt treballades. A la segona planta hi ha una repetició de l'esquema del pis anterior, però sense les decoracions amb forja i amb unes motllures més modestes. La golfa es fa gairebé invisible de del carrer. Tota la façana presenta una imitació de filades de carreus molt ben escairats i una cornisa que divideix els pisos. Els segon cos de l'edifici presenta un passatge de 15 m. que comunica la Pl. del Pati amb la Pl. del Vall, al qual s'accedeix per un arc rebaixat, flanquejat per dues columnes adossades al mur amb sòcol de maó i capitells molt decorats. Al primer pis trobem una galeria amb tres obertures d'arc de mig punt. La central és més gran que les laterals. Aquests arcs estan dividits per dues columnes amb basament i capitells decorats. Damunt aquests arcs trobem una decoració semicircular amb esgrafiats vermells. Al segon pis apareix una segona galeria amb quatre obertures d'arc de mig punt amb motllura, dividides per columnetes amb basament llis i capitells corintis. Trobem dos gàrgoles amb forma de drac a cada extrem i un encapçalament esgraonat a tres nivells amb mosaics verd botella.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, ni de l’artista que feia els esgrafiats. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Torà assumia notorietat pública per l’actuació – que alguns qualificaven d’incívica - que duia a terme un membre del Consistori local. http://www.regio7.cat/solsones/2014/02/07/arxivada-nou-causa-pel-gos/257286.html

Torà – malgrat les seves ‘Autoritats’ – té molts elements d’interès.

ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

La Cristina Parés Nina publica unes fotografies del que fou monestir de Sant Miquel de Fluvià, que va néixer com una dependència del de Cuixà, que posseïa aquest indret com a mínim des del 1011, data en què ja existia un petit nucli de població amb la seva església. L'any 1045 es consagrà el terreny on s'havia de construir el nou monestir, cerimònia a la qual assistí Oliba, abat de Cuixà i bisbe de Vic. El 1066 es consagrà l'església, a la qual s'afegí el campanar a principis del segle XII. L'any 1477 el monestir fou unit a Sant Pere de Galligants, junt amb Sant Miquel de Cruïlles. L'any 1835 fou desamortitzat. Actualment només perviu l'església i alguna resta de les antigues dependències monàstiques.

Entre els anys 1981 i el 1988 es realitzaren algunes intervencions d'impermeabilització; la més important, del 1988, afectà la zona de la torre del segle XII annexa al mur de l'església.

La descripció ens diu que l'església de Sant Miquel, és un edifici aïllat que es troba al centre del poble. És un temple de planta basilical, amb tres naus amb un transsepte destacat dels murs laterals. La volta de la nau central és dividida en quatre crugies per tres arcs torals. Aquesta volta era de canó i els arcs que la sostenien eren de mig punt. Les estructures es conserven en la forma original únicament a l'extrem oriental de la nau. Només la crugia situada més a llevant, manté encara la coberta de canó; a les tres restants aquesta coberta té forma apuntada. Les naus laterals tenen coberta de quart de cercle. Els arcs formers, de comunicació entre les naus, i els torals d'ambdues naus laterals, arrenquen de pilastres rectangulars. Les naus laterals del temple es cobreixen en un nivell més baix que la central. L'església ha patit diverses modificacions al llarg del temps, com podem veure en el cor gòtic i a la volta de la nau, que és apuntada a causa d'una reparació que s'hi va fer. La façana és un dels punts de l'església on més s'evidencien les reformes esmentades. La façana és un gran rectangle on no hi queden restes de la portalada romànica. Al centre hi ha la porta gòtico-renaixentista, d'arcs apuntats formats per estretes arquivoltes en degradació. Hi ha una llinda, i entre la llinda i els arquivoltes hi ha l'espai del timpà, que no presenta cap ornamentació. La llinda té la següent inscripció: SATIABOR CUM APPAREVIT GLORIA TUA / M.D.XXXII. A les mènsules situades a la base i a cada extrem de la llinda hi podem veure, en cada una d'elles, tres caps alats d'àngels. Les mènsules d'on surten els feixos d'arquivoltes dels arcs apuntats són de corades amb un cap alat i un animal fabulós: el del costat nord té el relleu erosionat; el de la banda oposada sosté un escut partit al qual hi veiem una estrella de vuit puntes a dalt i tres corones a baix. Més amunt de la porta hi ha un petit i senzill rosetó. A la part superior del mur hi ha un matacà del qual només en resten les carteles de sosteniment i alguns carreus. la façana es remata amb una cornisa incurvada. Les úniques obertures romàniques que manté la façana són dues finestres, en arc de mig punt, una a cada costat de la porta, que donen llum a les naus laterals. Sota de la finestra esquerra hi ha una làpida sepulcral de l'any 1258. Tot el costat meridional de l'església dóna a un pati, actualment de propietat particular, on sembla que hi havia hagut el claustre del monestir, i altres dependències monàstiques. El claustre ha desaparegut del tot, només se'n conserven dos capitells a l'interior de l'església. Al mur lateral de la nau de migdia hi podem veure la porta que comunicava l'església amb el claustre, ara tapiada. Es tracta d'una porta de petites dimensions, d'un sol arc de mig punt fet amb petites dovelles, amb llinda i timpà. Al costat de la porta hi ha una finestra de doble biaix i arcs de mig punt. El mur esquerre de l'església conserva a la part superior els merlets rectangulars, cadascun dels quals manté una petita sagetera. El transsepte sobresurt dels murs laterals de les naus. L'ala de migdia del transsepte dóna posseeix tres finestres en cadascun dels murs exteriors, una de les quals tapiada. El campanar, decorat amb decoració llombarda, s'aixeca vora el braç septentrional del creuer, i està separat un metre de distància. Així doncs, és una construcció exempta que no s'adossa a l'església, tot i que avui jo no ho podem veure ja que es construïren dos murs a cada costat del campanar que ha fet desaparèixer el passadís entre el campanar i l'església. Al basament, el campanar posseeix tres llargues i estretes finestres de vessant a l'interior, d'arcs de mig punt, als murs de ponent, de tramuntana i de llevant. A migdia hi ha la porta, d'arc de punt rodó, que actualment comunica la torre amb l'esmentat passadís. El mur meridional, presenta la particularitat de no posseir cap obertura als pisos superiors ni la decoració llombarda que assenyala llur separació. Al seu lloc hi ha un simple relleu horitzontal. Als altres murs hi ha dos finestrals a cada pius separats per una lesena o franja vertical. Sobre cada finestral hi ha quatre arcuacions llombardes i una rastellera de dents de serra. Les obertures del pis de baix són d'un sol arc de mig punt. Les dels altres dos pisos són geminades amb els dos arquets de mig punt, les columnes cilíndriques i els capitells de forma trapezial. Alguns capitells dels finestrals del segon pis presenten petits relleus decoratius a la cara que dóna a l'exterior. Al remat superior fortificat hi ha merlets rectangulars i petites sageteres. Els matacans, es troben al centre dels quatre murs i als angles nord-oest i nord-est. La capçalera triabsidal és l'única part que presenta decoració llombarda. L'absis central combina elements pròpiament llombards amb l'escultura dels capitells de les finestres, dels arcs interiors, de les petites mènsules i de les cornises. Les dues absidioles presenten una decoració simple, sense elements esculpits, amb un parell d'arcuacions en cada un dels quatre espais entre les cinc lesenes. La cornisa és incurvada i al centre de cada absidiola hi ha una finestra d'obertura simple a l'interior i d'arcs de mig punt. A l'interior es conserven una pica baptismal i una de beneitera tardo gòtiques, una marededéu gòtica d'alabastre del segle XV.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES PÚBLIQUES DE BARBERÀ DEL VALLÈS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Enviava un email el 12 de juliol de 2015 a l’Associació d’història de Barbera del Vallès, en el que els deia :
Hola;

Que en sabeu dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a Barbera ?

En teniu imatges ?.

Faig un treball de recerca.

Rebia resposta de la Maria Teresa Sánchez Costa, que en un primer moment em confirmava que a Barberà hi havia una escola unitària, dividida en dues parts, una per nens i una per nenes, que donava a dos carrers.

En quan a la seva datació, segons la bibliografia, són inclús anteriors a la II República, ja que sembla ser que es construïren cap a l’any 1925.

L’edifici fou enderrocat per construir l'actual Casal de Cultura, i a partir de 1975 es començaren a construir les escoles públiques actuals.

Em feia arribar dues fotografies de l’edifici de les Escoles Públiques, que pendent de confirmació quan a la data, sembla ser que l’any 1926 entraren en funcionament.

Aquest material està extret del llibre de l'Agustí Palau i Codonyers "Barberà del Vallès. Història d'un antic poble", publicat per ell mateix l’any 1997.

No trobava a l’Hemeroteca de la Vanguardia cap referència a l’acte d’inauguració, ni tampoc cap dada de l’autor d’aquell edifici.

La meva personal gratitud a la Maria Teresa Sánchez Costa, i a l’Associació d’història de Barbera del Vallès
Insistim en reiterar que la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

LA ROSA DELS VENTS DE PINÓS. CENTRE GEOGRÀFIC DE CATALUNYA. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

El centre geogràfic de Catalunya està situat dins del terme municipal de Pinós, a la comarca del Solsonès, en un promontori de 930,6 metres d'altitud des d'on es pot contemplar la muntanya de Montserrat, el Montseny i, al peu de la serra de Pinós, el petit nucli d'Ardèvol.

No trobava cap dada de la data en que es va fer aquesta talaia, ni la Rosa dels Vents, tampoc dissortadament de qui en va ser l’autor.

No m’hi faig mala sang ‘ spain is different’, oi ?.

Espero que desprès del 27-S aquesta frase despectiva no sigui – també – d’aplicació a la Catalunya ‘Nova’.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de quan es va fer aquesta singular ‘Rosa dels Vents’ , i qui en va ser l’autor

SANTA MARIA DE BIOSCA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església parroquial de Biosca, advocada a Santa Maria.

La descripció ens diu que és un edifici de grans dimensions. La porta principal, és quadrangular, i presenta dues pilastres amb estries molt profundes en disposició vertical i doble cornisa. A sobre hi trobem un frontó semicircular. A sobre d'aquest, hi ha una rossassa. L'extrem superior de la façana, utilitza formes còncaves i convexes. El campanar de forma octogonal, i presenta dos cossos separats per una motllura. A l'interior hi ha tres naus i les cobertures son de volta de canó amb quatre trams.

El sostre demogràfic de Biosca s’assolia al cens de 1857 amb 1.093 habitants, que es reduirien a 835 l’any 1900, i que a darreries de l’any 2013 eren 202.

A la llinda de la porta de l’església de Santa Maria de Biosca, hi ha gravada la data 1859.

A la Segarra, hi ha Catalunya, li cal desenvolupar una planificació pel que fa a l’ocupació del sòl, i als seus usos, i establir politiques que permetin viure dignament a qualsevol lloc.

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE BIOSCA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Trobava el cementiri tancat, la crisis econòmica que NOMÉS pateix la ciutadania, no per descomptat el Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostel•la, Galícia, 1955) i els seus, ha fer trasbalsar els hàbits en aquestes petites comunitats, que temem – amb tota la raó – per la seva integritat física.

Retratava la Capella del Sant Crist, des de la porta de ferro.

Li deixava la meva pregaria, Senyor; allibera el teu poble !

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL ROSER. CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS. L’ANOIA SEGARRENCA.

Retratava l'església parroquial de Castellfollit de Riubregós, construïda desprès del tràgic episodi bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República.

l'any 1940 es va refer – ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com - en aquesta ubicació , abans es trobava davant per davant de l'actual església , aprofitant algunes restes de l'antic temple, com el bonic portal adovellat de l'any 1623.

Llegia que si es vol visitar l'església, hi fan missa el primer i tercer diumenge de mes a les 10.30h.

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE TORA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la Capella del Sant Crist del Cementiri de Torà, a la comarca de la Segarra.

Trobava forçà informació a : TORÀ•Arqu. RELIGIOSA OK_TORň•Arqu ... - Raco

La capella va ser sufragada pel bisbe Gil Esteve i Tomás (Torà, la Segarra, 16 de desembre de 1798 - Tortosa, 27 de juliol 1858), que va ser alhora promotor del recinte.

El mateix bisbe va ser qui va dissenyar el recinte, preveient un passeig central amb arbres i flors.

Se li encarregaven les obres al mestre de cases Josep A. Riera.

El dia 2 de setembre de 1854 va ser beneit per les autoritats.

No trobava cap referència als possibles estralls materials – els mort no poden ofegar-se - que deuria provocar l’aiguat del 12 d'octubre de 1907, a la Font de la Vila, hi ha un rètol que diu “l'aigua arribà aquí" que fa referència al nivell que assolí­ l'aigua del riu Llanera després d'uns forts aiguats.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que segons m’expliquen van ser posteriorment caserna de la Guardia Civil, i dels que m’agradaria saber-ne la història, i rebre’n almenys una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA ‘NOVA’ DE SANT MIQUEL. PUI DE SEGUR. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Maria Marti publicà una fotografia de la "nova" ermita de Sant Miquel a La Pobla de Segur.

Demanava dades de l’ermita ‘nova’ , i l’Àngels Pe Farras, ens diu : l'ermita actual es va edificar l'any 1776 en record de l'antic poble del Pui de Segur, que amb el temps s’havia anat quedant deshabitat en marxar els seus veïns a la Pobla de Segur.

S’aixecava doncs amb els ‘diners d’Amèrica’ que es van destinar en gran part a fer o refer cases pairals, esglésies , capelles , ermites,... enlloc d’invertir-los en la modernització de les estructures productives.

La pèrdua de les colònies americanes va comportar l’absoluta ruïna del REINO DE ESPAÑA, que s’accentuarà amb el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera), les conseqüències terribles de la sedició feixista de 1936-39, i l’anomena’t franquisme, al que succeirà una ‘democraciola’ gestionada per les mateixes famílies politiques, i que gestionarà la ‘cosa pública’’ amb un nivell d’estultícia i corrupció que ha meravellat al món.

Sant Miquel Arcàngel , el Princep de les Milícies Celestials, lluita des d’antic amb el maligne, està clar però, que la seva protecció pot poca cosa enfront dels ‘dimonis de la política’ , que reconvertits en ‘ partits càrtel ‘ han espoliat els recursos públics amb total impunitat des de 1978 fins al dia d’avui.

Els seus miraculosos esforços faran possible que el dia 27 de setembre de 2015 la ciutadania pugui manifestar-se – almenys a Catalunya – amb absoluta llibertat.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAS D’EN BOSCH. CAMBRILS. TARRAGONA

Retratava l’esglesiola coneguda avui com capella del Mas d'en Bosch, i anteriorment església de Santa Maria del Mas d'en Bosch, o església de la Mare de Déu de Vilafortuny, quan al segle XV, a causa de la destrucció del castell i de l'església de Barenys i de Vilafortuny, l'arquebisbe ordenà que de les desferres es bastís l'església del Mas d'Oliver (Mas d'en Bosch), terres endintre. A la clau de l'arc de la porta del fossar, al costat de l'església, hi ha la data 1799 sota una calavera i dues tíbies.

La descripció – quasi telegràfica – ens diu , petita església d'una sola nau amb arcs de pedra, amb coberta de fusta a dues vessants. Absis semicircular amb contraforts. Façana de pedra, amb porta adovellada en arc de mig punt.

En demanaré imatges de l’interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

En el seu fossar hi va ser enterrat l'escriptor Joaquim Roca i Cornet (Barcelona, 6 de febrer de 1804 - Vilafortuny, Cambrils, 1873).

Que fou una de les figures més importants de l’anomenada Escola Apologètica Catalana.

Joaquim Roca i Cornet, publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión (1837-41), continuada per La Civilización (1841-43), on col·laboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Llucià Balmes i Urpià.

Rebia resposta des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin .
Municipi: Cambrils
Agregat: Vilafortuny
Capella de la Marededéu de Vilafortuny
Mas d’en Bosc

Exterior i interior horitzontal: 27-XI-1977

Exterior vertical: febrer 1973

S’han fet canvis notables com es pot apreciar en la pèrdua del campanar, que s’ha incorporat avui a la façana, centrat a la teulada.