TRIBUNA DEL BERGUEDÀ: de gener 2016

diumenge, 31 de gener del 2016

ESCOLES DE JUNEDA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES GARRIGUES. LLEIDA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

LLegia a :
https://www.coac.net/martinell/llistat_obres/llistat_complet.html

Que entre 1919-1923, Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) presentava un projecte d'execució d’un grup Escolar, que li ersa aprovat, i en feia el seguiment d'obra.

En demanava imatges a l’Ajuntament, tota vegada que no tinc cap certesa ( no trobava cap dada que ho corrobores ) que es trati de l’actual escola Manuel Ortiz i Castelló.

Sou pregats de confirmar-nos-ho en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Els lectors han fet 11.353 impressions de les nostres publicacions d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a : https://issuu.com/1coneixercatalunya

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em que és molt difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

COL•LEGI DE LA PRESENTACIÓ. ARENYS DE MAR. EL MARESME

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia del Col•legi de la Presentació d’Arenys de Mar, edifici gran de tres plantes, d'estil neogòtic i tres cossos perpendiculars a la façana i dos travessers que encerclen dos patis interiors, un a cada costat del cos central on està situada l'església, l'absis de la qual sobresurt de la façana posterior. Tots els cossos presenten teulada a dues vessants excepte la part davantera del cos central, que forma un terrat.

L’autor, l’any 1911 va ser l’arquitecte Salvador Puiggrós i Figueras, que en la data del seu traspàs el 3 de setembre de 1934, exercia com Arquitecte Municipal d’Arenys de Mar
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/09/11/pagina-3/33161379/pdf.html?search=Salvador%20Puiggr%C3%B3s%20Figueras

La descripció ens diu ; Edifici situat a prop de la carena d'un promontori al marge esquerra de la riera i enfront de l'edifici Xifré, està rodejat de patis i jardins: murs de pedra, balustrades, palmeres, pins, etc. actualment la part baixa dels jardins, que donaven a la Riera, s'ha malmès i s'hi ha edificat pisos. L'entrada també ha canviat, ara és a la part del darrera.

Entre els anys 1941-1942, Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 19739, duia a terme obres de remodelació del col•legi i capella per a les Germanes de la Presentació.

En confirmaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) que Sant Josep era l’advocació que té o tenia,.., aquesta Capella del Col•legi de la Presentació d’Arenys de Munt.

Els lectors han fet 11.353 impressions de les nostres publicacions d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a : https://issuu.com/1coneixercatalunya

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu amb honroses excepcions que és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

LA SUDA DE TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ

Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergñes, fins a l’antiga fortalesa àrab de la Suda a Tortosa, que domina la ciutat per la seva situació estratègica controlant el pas de l'Ebre.

Llegia que va ser ampliada amb fortificacions en època medieval i fins al segle XVII. De l'antiga edificació es conserven les muralles, arcades d'accés al recinte, la nau del Polvorí en forma de volta, una sala amb finestres triforades, el pati d'armes i un important conjunt de galeries subterrànies. Les muralles són de planta irregular resseguint la topografia del terreny, un seguit de torres i bestorres, com la del diamant o torre de Túbal, reforcen els paraments. Les muralles i torres foren escapçades i modificades per poder fer front a les necessitats artilleres de l'època moderna.

El sector central, la torre de l'homenatge i el cos d'edificació que hi ha al seu darrera, ha estat reconstruït en estil neogòtic, en instal•lar-s’hi el Parador Turístic Nacional. Els murs i defenses es continuen pels puigs veïns.

El castell és situat a l'antiga acròpolis romana, l'origen de la fortificació és de l'època àrab, del temps d'Abd-al-Rahman III (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) . Amb l'ocupació cristiana, el Castell tindrà la funció de presó pública de la ciutat. En temps de Jaume I es converteix es residència reial. Pere el Cerimoniós ordenarà fer obres realitzades al Palau Reial.

En decurs del conflicte bèl•lic que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’Ebre esdevindrà tràgic camp de batalla en el que perdran la vida una munió de joves, qualificada com la ‘Quinta del biberó’, el Castell i la mateixa ciutat de Tortosa, foren objecte d'una greu destrucció.

Retratava la macabrilla que es conserva ara dins d’una urna de vidre al costat de la recepció del Parador Nacional.

Tortosa ha perdut gran part del seu patrimoni històric relacionat amb l’ocupació àrab per raons de pura subsistència física, les macabrilles per exemple es venien per un preu irrisori als col•leccionistes estrangers.

Recollim aquest fet patètic per deixar constància de la deixadesa de les Autoritats del REINO DE ESPAÑA pel que fa a la protecció del Patrimoni històric, particularment del que es trobava en terres catalanes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CATEDRAL DE SANTA MARIA. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ

En el mateix lloc on s'ubica la catedral de Tortosa, havia estat antigament la mesquita musulmana en el segle X i, probablement abans, el fòrum de l'antiga ciutat romana. L’advocació de Santa Maria és recurrent en els indrets recuperats als sarrains, i s’explica bàsicament perquè la figura de la Maria no suscita cap rebuig als que tenen la fe de l’ islam.

La visió dels sostres plans de la Catedral des del Castell de la Suda és un clàssic en les visites a la capital de l’Ebre jussà.

Amb la reconquesta cristiana del 1148, va ser el lloc on es va construir la catedral romànica, entre el 1158 i el 1178. Aquesta seguia una disposició transversal a l'actual temple gòtic, i ocupava l'espai de l'actual Capella de la Cinta.
La primera pedra de l'actual edifici es va col•locar el 1347. Es conserva un projecte de l'edifici signat per Antoni Guarch, del 1345, l'estructura definitiva de l'edifici és però diferent.

El mestre que inicià les obres, i al qual s'atribueix el projecte definitiu, és Bernat o Benet d'Alguaire. El 1441, amb la consagració de l'ara de l'altar major, es va donar per finalitzada la capçalera de l'església. La lentitud de l'obra féu que no s'arribés a l'últim tram de la façana fins a mitjan segle XVII, si bé es va mantenir en tot moment l'estructura gòtica, donant uniformitat al conjunt.

La façana, construïda entre el 1650 i el 1757, és la que marca la diferència estilística. És un projecte d'estil barroc de Martí d'Abaria simplificat per Antoni Ferrer, del qual no es va arribar a finalitzar el nivell superior.
L’enderroc de les cases que hi havia al seu davant ha permès ‘visualitzar’ aquesta magnifica obra.
http://cat.elpais.com/cat/2015/08/30/catalunya/1440956186_339952.html

La descripció ens diu que l'església gòtica és de planta basilical de té tres naus i amb capelles laterals entre contraforts. Les naus i capelles que flanquegen la nau central presenten una degradació envers l'exterior, que permet obrir finestres apuntades amb acabament de traceria, que donen llum a la catedral. Els cinc trams estan definits per grans pilars fasciculars, que sostenen les voltes de creueria quadripartites. Rematant el conjunt trobem l'absis, envoltat per una doble girola fruit de l'absència de murs de separació entre les capelles radials, que en comunicar-se formen un segon deambulatori. A l'exterior, els contraforts de les naus són substituïts per dos nivells d'arcs boterells rematats per torretes poligonals mancades de pinacle superior.

Entre 1672 i 1725 es va construir la capella de la Mare de Déu de la Cinta, luxosa obra bastida amb marbres i jaspis, a la que visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés.

Del segle XVIII data també l'actual sagristia, construïda fora del cos de l'edifici gòtic i connectada amb l'absis a través d'una de les capelles radials.

Finalment, del segle XIX és la capella del Santíssim, cos rectangular de tres trams i coberta central de cúpula, que es va construir adossada a la capçalera en el lloc que deuria ocupar la Sala Capitular gòtica.

El claustre, del segle XIII, té planta trapezoïdal. Les arcades de les galeries, molt apuntades i sostingudes per primes columnes de capitells sense decoració, destaquen per la seva austeritat. Els murs del claustre contenen un valuós mostrari de làpides sepulcrals, un bon nombre de les quals estaven a la Sala Capitular. Algunes d'aquestes làpides són anteriors a la construcció de l'actual església. De l'antiga canònica, coneguda com el Palau per haver-hi viscut fins al segle XV el bisbe, destaquen les sales gòtiques del refetor, l'aula major, l'aula menor i el dormitori.

El claustre, que comunica amb la plaça de la Suda per la porta barroca de l'Olivera, i amb el carrer Creuera per la Porta de Palau, és actualment l'accés normal a l'interior de la seu.

Em cridava l’atenció el rellotge de sol al que li mancava l’ gnòmon , substituït de forma grollera – parlem de claustre de la Catedral de Santa Maria de Tortosa- per una tija plana.

Respecte a la decoració escultòrica del conjunt en destaquen les claus de volta i els capitells, les trones del sepulcre gòtic de Joan de Girona, el cor del segle XVI, obra de Cristòfor de Salamanca, o el retaule de l'altar major, un relleu de fusta daurada i policromada d'influències italianitzants.

A la capella del sagrari es conserva el Crist del Sagrari, una escultura de marbre del Crist crucificat, atribuït a Damià Campeny i realitzat al segle XIX.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 30 de gener del 2016

ESCOLA RAMON LLULL. BARCELONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar imatges i dades de l'escola Ramon Llull, que es troba a l'avinguda Diagonal de Barcelona propera a la Sagrada Família. Va ser projectada, com la majoria dels edificis escolars barcelonins de l'època, per l'arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 1936) i es va dedicar al filòsof i erudit Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232 - Tunis, 1316).

Es va projectar el 1918 i es va construir entre els anys 1923 i 1923. Presenta dos cossos inspirats en l'arquitectura barroca catalana units per un cos baix monumental que pren la forma d'una llotja en la façana posterior.

Són també remarcables els esgrafiats i la decoració pictòrica obra de Francesc Canyelles Balagueró (Barcelona, 1889 - 1938) on es poden veure, entre d'altres, infants jugant, estudiant, observant els cels.

Us deixo un enllaç : http://escolaramonllullbcn.cat/index.php/2015-11-20-14-39-45/breu-historia/8-breu-historia

Issu em deia que tenim a dia d’avui 2,035 lectures, 11,292 impressions, i 467 usuaris han compartir alguna de les 608 publicacions d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu amb hon roses excepcions com aquesta és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, i deixant constància del meu personal agraïment al Josep Estivill Pérez, arxiver municipal de Constantí, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

TENIU IMATGES DE LES ESCOLES QUE FEIA I/O ARRANJAVA L’ARQUITECTE CÈSAR MARTINELL BRUNET?.

Trobava en una primera lectura quatre centres escolars :

1.Escola per Antoni Soler. Tarragona. En teniu imatges?.

2. Escoles de Juneda . Les Garrigues. Lleida. En teniu imatges. És aquesta ?:
http://www.xtec.cat/centres/c5001928/

3.Ampliació col•legi Sant Vicenç de Paul. Arenys de Mar.És aquest?:
http://www.casalsantvicenc.org/

4.Ampliació Col•legi per les Germanes de la Presentació. Arenys de Mar.És aquest ?:
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-7058-cat-colylegi_de_la_presentaciy.htm

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu amb hon roses excepcions com aquesta és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, i deixant constància del meu personal agraïment al Josep Estivill Pérez, arxiver municipal de Constantí, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

divendres, 29 de gener del 2016

EL FOSSAR DE BREDA I EL PANTEÓ DE LA FAMÍLIA SAURI . LA SELVA. GIRONA

Llegia que l’any 1860 es beneïa el cementiri de Breda, cap altra dada però, ni de qui va ser l’autor del projecte, ni tampoc de a denominació del Panteó que en absència de capella ‘presideix’ el fossar.

Malgrat que fa molts i molts anys que constato una incúria manifesta pel que fa a la documentació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, no m’hi puc acostumar, a quasi 41 anys de la mort del sàtrapa, la cantarella de ‘passar-li el mort al feixisme’ ja cansa.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor del projecte de fossar – que podria ser el mestre d’obres i/o arquitecte municipal de l’època – i l’autor del Panteó al que ens referim.

Em costa afegir Catalunya al rètol, i això perquè en la ‘meva Catalunya ideal’ aquesta mena de conductes negligents i/o malintencionades no serien possibles.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar un comentari; és el Panteó de la família Saurí, i l’autor a la dècada dels anys 50 del segle XX, va ser Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973).

Trobava un enllaç , que us recomano imprimir de l’obra d’aquest arquitecte :
https://www.coac.net/martinell/llistat_obres/llistat_complet.html

SANTA MAGDALENA DE CONANGLE. LES MASIES DE RODA. OSONA

El Sergi Campas Canalias retratava malgrat la boira l’església de Santa Magdalena, al termes de les Masies de Roda, és el darrer vestigi del monestir que estava situat en un meandre del Ter conegut com el Salou.

L’any 1231 hi havia una capella dedicada a Santa Maria.

L’any 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte per el qual hi estableix la seva vivenda. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí.
L'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena.

Més tard s'hi bastí una casa pels ermitans que, segons consta, l'any 1451 ja s'hi havia establert.

Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. No queden restes del convent primitiu però si de l'església de tipus rural, amb el portal de migdia i l'absis substituït per un presbiteri trapezoïdal.

L'any 1936, en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República fou molt destruïda, i vers el 1955 fou restaurada pels propietaris, els senyors Baurier. En aquell moment s'hi traslladà un claustre procedent de Vic.

Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església situada damunt un turó de 300 metres d'altitud. És de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb el carener direcció Nord/Sud. El capcer és rectangular i a la part esquerra s'hi adossa un campanar de torre de planta quadrada amb l'aparell irregular a la part baixa i carreus ben treballats a la part superior, on s'obren quatre finestrals d'arc de mig punt, sense campanes, cobert a quatre vessants, de pedra i amb un penell al damunt. A ponent sobresurten dos cossos coberts a una vessant que segueix la inclinació de la teulada de la capella en aquest sector. La façana presenta un portal dovellat, una finestra d'arc de mig punt i una creu a l'extrem del carener. La part dreta s'annexiona al porxo i al mur s'obre un gros portal dovellat amb incisions que denoten una reforma i s'hi endevina l'antiga existència d'un teulat damunt el portal. També hi ha una espiera.

El claustre de planta rectangular adossat al mur de llevant de la capella. Es cobert a dues vessants, una de les quals és més llarga i vessa les aigües cap a l'interior del claustre. A cada costat s'obren quatre arcades d¡arc de mig punt, sostingudes per pilars amb basaments i capitells llisos i els angles escairats. Al centre del pati hi ha una gran pedra buidada de forma circular. A ponent del claustre hi ha un portal que dóna accés a la capella. A migdia s'hi forma una mena d'atri. A tramuntana hi ha un portal rectangular per la part interior i a la part externa forma un arc rebaixat. Es construït amb gres de color oliva força assalinat, l'aparell de les enjutes es de pedra blavosa sense polir unida amb morter de calç i de porland. L'estat de conservació es bo.

A la part de ponent s'hi aixequen uns murs d'una edificació civil, sense cobrir amb una finestra de forma ortogonal, de costats desiguals i amb els angles morts. Vers el campanar s'hi obre un portal de forma rectangular amb motllures graonades, la llinda du la data de 1769 i el portal dóna pas a un espai enjardinat.

La taula i el coll de pou, són elements ornamentals situats a redós de la capells i del claustre de l'església.

A ponent de l’església i entre el queixal que queda en mig de les dues anexions laterals, cap a la part de la capçalera, hi ha un coll de pou de planta quadrada bastit amb pedra, per carreus regulars. Està tapat amb una llosa, al damunt hi ha un cap de biga treballat amb una argolla i unes decoracions de ferro que devien estar destinades a la corriola per pujar l'aigua.

A poc metres hi ha una taula d'altar, amb la part de l'ara en baix relleu que s'assenta damunt una piràmide ortogonal. Ambdues unides per una barreta de ferro. La taula destaca per ser d'una sola peça.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT GABRIEL DE GRIONS. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA

No en trobava cap dada, sou pregats d’explicar-nos, a l’email coniexercatalunya@gmail.com quan es van fer, qui en va ser l’autor, i qualsevol anècdota que ens permeti evocar aquella època.

Hi havia escola també a la Sant Feliu de Buixalleu :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/01/antigues-escoles-de-sant-feliu-de.html

Hi ha falta de confirmació a Sant Llorenç de Gaserans.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu amb hon roses excepcions com aquesta és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, i deixant constància del meu personal agraïment al Josep Estivill Pérez, arxiver municipal de Constantí, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA MERCÈ. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Trobava uns quants enllaços que parlen de l’escola de la Mercè de Tortosa :

http://www.monestirs.cat/monst/bebre/be13cate.htm
https://sites.google.com/a/xtec.cat/escola-la-merce/home/qui-som

http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2010/09/tornar-lescola.html

http://exalumnes-lamerce-tortosa.blogspot.com.es/

http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2014/03/borrell-les-seves-fotos-la-premsa-i-les.html

Llegia que fa més de 160 anys, concretament el 7 de juny del 1848 s'adjudicà l'antic convent de la Mercè de Tortosa com a centre educatiu, que va acollir set escoles públiques, totes elles subvencionades per l'Ajuntament de Tortosa, i a uns vuit-cents alumnes.

Imatge actual.

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dimecres, 27 de gener del 2016

IN MEMORIAM. COL•LEGI SANT JORDI DE MAÇANET DE LA SELVA. GIRONA

Ens agradarà tenir noticia de la data en que s’aixecava aquesta escola, i l’arquitecte i/o mestre d’obres, que en varen ser autors.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANTA MARIA DE BREDA. LA SELVA. GIRONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Retratava que fou església parroquial de Breda situada al nucli urbà, a la Plaça de la Vila, reconvertida en seu de l'Ajuntament i del Museu Josep Aragay i Blanchart (Barcelona, 1889 - Breda, 1973 )

L'edifici conserva de l'antiga església part de la nau i l'absis semicircular, on actualment hi ha l'espai expositiu del museu. El temple romànic era d'una sola nau, amb la volta apuntada, a la qual se li adossaren dues capelles laterals, a banda i banda, amb volta de creueria. La volta de quart d'esfera de l'absis conserva unes pintures romàniques. A l'exterior, és visible la finestra central de doble esqueixada i el fris d'arcuacions de tipus llombard. Adossat al costat de migdia de l'edifici hi ha el campanar vuitavat del segle XVIII, format per dos cossos, amb obertures d'arc apuntat.

Quan l'edifici es convertí en seu de l'Ajuntament s'afegiren dues plantes sobre la nau de l'església, de manera que l'edifici presenta actualment una estructura de planta baixa i dos pisos. A la façana, trobem la porta d'entrada al centre, en arc rebaixat, i sobre aquesta, al primer pis, un balcó. Al segon pis, dos grans finestrals que continuen a la façana lateral esquerra.

En aquest lloc ja hi havia una església, construïda entre el 870 i el 1038. D'aquesta no se'n conserva res ja que la part més antiga de l'edifici actual és l'absis, del segle XII com també les pintures murals que es conserven a la volta.

L'any 1162 el bisbe de Girona, Guillem de Peratallada , confirmà el lligam d'aquesta església al monestir de Sant Salvador. Aquesta relació comportà algunes disputes entre monjos i rectors.

L'actual campanar es començà a construir el 1790 gràcies al rector Agustí i Coll, donat que l'original estava en molt mal estat de conservació. L'església te dues campanes. La petita, que dóna els quarts data del 1771 i la gran del 1631.

La sagristia, del segle XVIII, fou enderrocada en una restauració l’any 1961.

Durant els segles XIX i XX l'edifici ha tingut diversos usos que han modificat molt la seva estructura com per exemple la construcció de dues plantes sobre les naus o l'obertura de l'absis.

Després de la Desamortització el 1835 l'edifici passà a ser la seu de l'ajuntament del poble. També va servir d'escola, seu d'una entitat bancària i l’any 1974, la zona del presbiteri, s'habilità com a seu del Museu Josep Aragay.

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

L’ESCOLA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CONSTANTÍ. TARRAGONÈS

Em confirmava una persona d’edat, que havia anat a l’escola en aquest edifici en els anys anteriors a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, el triomf bèl•lic obligarà a denominar aquella tragèdia com a ‘ Guerra Civil’ i a qualificar-la de ‘ Croada’.

Estic pendent de rebre informació tant des de l’ajuntament de Constantí stecnics@constanti.cat , com de l’Arxiu municipal arxiu@constanti.cat

En tot cas reitero aquí la meva petició :

En relació a l’edifici de les Escoles Velles, necessito saber la data en que entrava en funcionament i les dades de l’arquitecte autor del projecte.

https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

https://issuu.com/1coneixercatalunya

Gràcies.

Antonio Mora Vergés

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia un email des de l’Arxiu Municipal de Constanti, signat per Josep Estivill Pérez , en el que en relació a la meva demanda d’informació sobre l’escola pública anterior a la dictadura franquista, em deia:

Pere Caselles i Tarrats (Reus, 1 de novembre de 1864 - 28 de juliol de 1936), va ser l’autor del projecte de l’edifici de les Escoles Públiques de Constanti que s’inauguraven el 20 de gener de 1920, essent President de la Mancomunitat de Catalunya Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956), i Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) rector de la Universitat de Barcelona, qui des d’aquest càrrec impulsà el desenvolupament de l'ensenyament primari i la creació d'escoles, per la qual cosa el rei Alfons XIII li havia concedit el títol de marquès de Carulla l’any 1919.

Els veïns van finançar l’obra com recull Pep Plana Espanyol, en la seva obra : “Les escoles públiques, Constantí 1918-1920″, Estudis de Constantí, 26. Ajuntament de Constantí i Centre d’Estudis de Constantí, 2010, pp. 89-109.

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dimarts, 26 de gener del 2016

SINDICAT AGRÍCOLA - COOPERATIVA AGRÍCOLA DE SANT ANTONI ABAT. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat; seu del sindicat agrícola de la localitat. L'edifici original està disposat aprofitant el desnivell entre els carrers de la plaça de les escoles i el del dr. Galceran. Es tracta d'una construcció eminentment funcional, una nau de planta rectangular dividida en dos espais per arcades de maons i coberta a dues aigües. Té dos pisos i a tots dos hi proliferen les obertures, disposades de forma ordenada i regular. La façana és de pedra vista, petits carreus irregulars i maó per als marcs de les obertures, totes d'arc rebaixat. Les finestres del segon pis de la façana lateral han estat tapiades en algun moment. Amb el temps també s'ha canviat el sostre, les encavallades de fusta s'han tret per posar-ne d'altres de ferro amb fibrociment.

En aquest edifici a nivell del carrer de la plaça es fa la rebuda i emmagatzemament de les olives. A mesura que es va baixant, trobem el magatzem de materials, el molí de premsa hidràulica i el molí de pedra, la zona de filtració, decantació, i neteja de l'oli i finalment, els cups d'oli i vi. Exteriorment està fet amb murs de pedra irregular, amb ampliació de maons en llocs puntuals com les obertures, les línies de forjats i la cornisa. Es fa servir com un element ornamental. En totes les façanes destaca la distribució ordenada. Cap el 1978 es va fer el magatzem nou, ampliació adossada i totalment diferent.

La primera junta per formar el sindicat agrícola i la caixa rural es va celebrar el 12 de gener de 1920. Aleshores es deia Sindicat agrícola de Sant Antoni abat.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

TRIBUNA DEL BERGUEDÀ