dijous, 31 d’agost del 2023

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE CASA SERRA. LLADORRE. PALLARS SOBIRÀ

 Escrivíem suara; Es duen a terme encara nombrosos aplecs A L’ENTORN DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU, i fora molt bonic, publicar imatges de totes les esglésies, capelles, santuaris i ermites, on es duen a terme, oi?:

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

Llegia de Santa Eulàlia de Casa Serra; petita capella de planta rectangular, amb presbiteri que té volta de canó i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera, a l'est. 

En la façana oest s'aixeca una espadanya d'una sola obertura d'arc de mig punt; per sota de l'espadanya corre un fris amb "opus spicatum". 

La porta s'obre en el lateral de migdia; es tracta d'una portada amb arc de mig punt, construïda per dovelles grosses i ben escairades de pedra granítica molt blanca, que formen una arquivolta externa que descansa sobre impostes decorades en la part inferior per semiesferes en alt relleu. A l'entrada de l'església existeix el petit cementiri particular del "manso", en un recinte tancat, la porta del qual és de ferradura. La capella forma part d'aquest antic "manso" d'època visigòtica del qual és la continuació de la masia actual de Can Serra a la qual pertany l'església. En el segle XI va ser reformada i s'hi va afegir l'absis i la portada.

Sobre l'altar que ocupa tot el frontal de l'absis hi trobem un retaule de Santa Eulàlia de Can Serra, del segle XVII, d'estil renaixentista.

El mur que tanca el recinte del cementiri a l'entrada de l'església és de contenció, de pedra seca. Al costat dret de la porta d'accés hi ha una espitllera, que és l'única obertura de la capella. A la zona central de l'absis s'hi ressegueix la forma del que un dia va ser una obertura amb arc de mig punt, actualment tapiada (any 2020, durant el treball de camp encarregat pel Departament de Cultura). A l'absis s'hi ha fet un rejuntat amb morter, cosa que genera un gran contrast amb la resta de la façana, que no ha estat intervinguda. L'interior, en comparació amb l'exterior, es troba en força mal estat; presenta taques d'humitat, despreniment i esquerdes; a més, s'hi veuen escletxes de llum al sostre que fan evident la manca d'impermeabilització, cosa que podria fer malbé les bigues de fusta i l'interior. El paviment és de fusta i li falta manteniment. Hi ha esquerdes importants a les cantonades interiors dels murs.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25529

El lloc de Serra, igual que els altres pobles de la Vall de Cardós, figura en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Cardós o del Pui, del 1146, amb una contribució anual de mig modí de cereal, segons el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri redactat vers l'any 1338, aquest hi tenia un mas i terres. També la comarca de Susterris, segons el capbreu del 1378, hi tenia possessions. La jurisdicció era dels comtes de Pallars, i a partir del final del segle XV, passà als ducs de Cardona.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23297

Les activitats d’aquest aplec  que es celebra el primer cap de setmana d’agost,  s’esgraonen de la forma següent;  el primer dia, al vespre, s’organitza una baixada de fanalets i torxes. A l’endemà, a les 8 del matí es fa el toc de campanes de l’ermita, per cridar a la gent cap a l’església. A les 9 es celebra l’eucaristia, que oficia el rector de la Vall de Cardós. Acabada la missa es canten els goigs, recuperats també amb la celebració de l’aplec. 

Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Tot seguit, s’organitza una caravana de vehicles cap a la Punta Puiti (1620 metres.), on hi ha una petita imatge de Santa Eulàlia, s’hissen les banderes de Catalunya, Can Serra i Lladorre i se li fa l’ofrena floral, es canten cançons populars i es reparteix pa, vi i formatge. Després es canta L’hora dels adéus i es retorna cap al càmping per fer el dinar de germanor. Per la tarda continuen amb diferents activitats i el ball s’allarga fins la nit.

 Que Santa  Eulàlia    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

TORREFETA I FLOREJACS. CRÒNICA D’UN MÓN DESAPAREGUT. LA SEGARRA

 

Em sorprenia el nombre de molins que hi havia hagut al terme de Torrefeta i Florejacs :

Moli de la Casanova

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26398

MOLÍ DE LA ROUREDA

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26401

MOLÍ DEL SOLSONA DE BAIX

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26402

MOLI DE BAIX

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26404

MOLÍ DEL MIG

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26405

MOLÍ DE DALT DEL VIDAL

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26406

MOLÍ DEL VIDAL

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26407

MOLÍ DEL VIVES

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34744

MOLÍ DE SEDÓ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34818

Del Molí de Solsona, Molí de Dalt, Molí de la Marquesa, Molí del Castell, als  afores de Bellveí, hom pensa que en algun moment devia pertànyer a  Isabel de Ribera-Claramunt y de Josa (Barcelona, 2 de març de 1702 — Barcelona, 19 de desembre de 1738), II Comtessa  de Claramunt,4 IV Baronessa de Florejachs, de Rivert, señora de la Torre de Claramunt, casada amb Mena de Sentmenat y de Agulló-Pinós-Fenollet (Barcelona, 1700 — Barcelona, 24 de agost de 1746), V marqués de Gironella, Barón de Peguera y Lloberola.

Patrimoni Gencat en diu; es conserva la part baixa del molí, hi ha una entrada amb arc rebaixat a la part dreta, a l'esquerra en un nivell inferior, hi ha la sortida de l'aigua.

L'interior del s'observa que la coberta és de volta apuntada.

A l'exterior, encara es pot observa la bassa i el cacau per on vessava l'aigua.

 Tot el molí està rodejat de vegetació.


Fotografia. Jordi Seró Ferrer

Travessant el poble per la part esquerra, s'arriba a uns prats i per allí es localitza el molí.

Sense notícies històriques

Abans del conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle XVIII, la Segarra era el “ cor econòmic” de Catalunya .

Els avenços tècnics - sobretot la màquina de vapor - l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750,  i  el subsegüent èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura , van endegar canvis profunds en la vida econòmica i social, a Catalunya i arreu.

Plantejar-se la tornada a aquell món agrícola, és més que un somni, un malson. L’escassetat d’aigua farà molt difícil – sinó impossible – l’activitat agrícola i ramadera.  Està clar que hem malmès algun “mecanisme” de la naturalesa,  que no sabem com reparar-lo, i altrament ningú pren cap mesura per evitar que el  mal sigui més gros.

Havíem recomanat, i tornem a fer-ho, fer un tomb per Torrefeta i Florejacs,a la Segarra, i gaudir a cor que vols del seu vastíssim Patrimoni Històric. No tenim clar que com espècie ho puguem fer més endavant.

ANTIC PRIORAT DE TAULADELLS. GRA. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA

 

Llegia a Patrimoni Gencat;    circulant  per la carretera. L-310 dir. Guissona. Camí a mà esquerra previ a l'entrada de Gra (500m.) ; enmig d'un camp s'endevinen les runes del que havia estat el Priorat de Tauladellls, del qual en resta ben poca cosa. Aquesta ermita ha estat construïda amb filades de carreus regulars molt ben escairats. Presenta una sola nau, que havia estat coberta amb volta de creueria, tot i que avui està pràcticament desapareguda i només se'n conserva un arc apuntat. Consta d'un absis recte i en aquest s'obra una fornícula amb un arc de mig punt. S'accedia a l'ermita per una porta rectangular amb llinda situada al N.O, però actualment és pràcticament inaccessible perquè les males herbes impossibiliten l'entrada.



Fotografia. Georgina Falip i Gerardo

EL priorat de Tauladells va ser fundat el 1248 amb una llicència del bisbe Ponç de Vilamur.

L'ocupaven un grup de monges agustinianes fins que el segle XV va passaar a mans de la Col·legiata de Guissona.

Prop es troben un parell de necròpolis :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-tuladells-torrefeta

Havíem recomanat, i tornem a fer-ho, fer un tomb per Torrefeta i Florejacs,a la Segarra, i gaudir a cor que vols del seu vastíssim Patrimoni Històric. 

Molt recomanable la lectura de  l’excel·lent treball Arquitectura Religiosa,  Patrimoni de Torrefeta i Florejacs

Que la Marededéu de Tauladells  , i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

dissabte, 26 d’agost del 2023

ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE PEKÍN. POBLENOU. BARCELONA

 

Llegia que els “ promotors” – per així dir-ho -  de l’ església del “Sagrat Cor de Pekín” eren els germans Laureà i Josepa Arangó i Portús, que manifestaven aquesta intenció en les seves ultimes voluntats en les que reservaven  a aquesta fi, una important donació econòmica.


L'Alfred Puig ,  em deixava un comentari :  Em sembla que en l'article hi ha una errada important. L'església de Pekin estava situada al barri de Pekin, darrera els tallers del ferrocarril a tocar de la riera d'Horta.

Buscaré més dades. De moment us deixo aquests documents:

El Barri de Pekín de Barcelona



Pensem - ens agradarà però -  rebre'n confirmació que l'església que es cremava l'any 1909, i que l'Alfred Puig, identifica com el Sagrat Cor de Pekin,  era en realitat la mal dita església de Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calbó. En català la denominació correcta és Marededéu.  

La Parròquia ,- coneguda ara -  com del Sagrat Cor de Jesús, situada al barri del Poblenou, a Barcelona, és sens dubte un edifici  singular, obra de l'arquitecte modernista Enric Sagnier Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931)  , que va ser inaugurat el 10 de juny del 1926 pel llavors bisbe de Barcelona, José Miralles Sbert  (Palma, 14 de setembre de 1860 - 22 de desembre de 1947) 


Llegia que l’any 1936, com a conseqüència – del tot previsible – de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , el temple va ser parcialment destruït, es destruïren el cor, la sagristia, la capella del Santíssim i tots els altars. Es destrossaren la coberta i el terrat, i la fàbrica fou notablement inutilitzada; saquejada i incendiada, només quedaren del temple les parets mestres i el campanar. Les campanes foren destruïdes i cremat l’arxiu parroquial i no va ser fins el 1943 quan va ser reconstruït, ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reconstrucció a l’email castellardiari@gmail.com


La casa rectoral fou també incendiada i quasi arrasada en la seva totalitat; la mateixa mala sort tingueren els edificis de les escoles parroquials amb tots els seus accessoris.


El rector, Mn. Jaume Sagarra, el 1940 començà la reconstrucció, ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de la reconstrucció a l’email castellardiari@gmail.com  




 El 15 de maig de 1943 fou beneïda una campana que fou col·locada al campanar.


https://bibliotecaepiscopalbcn.org/web2/wp-content/uploads/2020/11/2008-El-martiri-dels-temples-a-la-diocesi-de-Barcelona-1936-1939.pdf


L’església és un  edifici neogòtic, de planta rectangular, amb tres naus capçades amb un absis semicircular. Destaca el campanar, amb pinacles i una afilada agulla, i la portada, amb arquivoltes ogivals i uns relleus de J. Rosell   - ens agradarà tenir noticia del nom propi, i del cognom matern d’aquest artista a l’email castellardiari@gmail.com - amb escenes del Nou Testament (les noces de Canà i la multiplicació dels pans i els peixos). També hi ha un mosaic que representa la Verge de Montserrat, obra d'  Armand Olivé Milian (Barcelona, 13 de juny de 1943), de 2002. Originalment, hi havia tres escultures, obra d'Eusebi Arnau  Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933), destruïdes l'any 1936.


https://fotos.arxiuhistoricpoblenou.cat/fotografia/arxiufotografic/11109+Esglesia+Sagrat+Cor+2012.html


https://apropat.wordpress.com/2012/04/02/parroquia-del-sagrat-cor-de-jesus/


Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs que es canten en aquesta parròquia a l'email castellardiari@gmal.com 


Que el Sagrat Cor de Jesús , i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

dijous, 24 d’agost del 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE FLAÇÀ, ADVOCADA A SANT CEBRIÀ. GIRONÈS



 Aprofitava aquest estiu convalescent, entre altres coses per llegir que  l’església parroquial de Flaçà, advocada a Sant Cebrià;  és un edifici d'una sola nau amb capelles laterals a ambdues bandes.

La cobertura és feta amb una volta apuntada amb llunetes laterals, en les quals hi ha finestres, algunes d'elles pintades sobre la paret, imitant vitralls. Una gran cornisa que recorre tot l'interior de la nau serveix de remat als murs. La façana principal és d'inspiració barroca, amb una portalada de carreus de pedra amb pilastres i capitells rematada amb una fornícula amb la imatge del patró Sant Cebrià i uns detalls ornamentals d'estil rococó amb data de 1824, que sembla ser l'any d'acabament de l'església.

Es conserven restes de l'antiga església romànica del segle XII, en concret hi ha fragments de la façana principal amb la portalada d'accés i un finestral tapiats, també hi ha part de l'absis semicircular a llevant.

El portal d'entrada a l'antiga església romànica està format per dovelles de pedra i arcs de mig punt en gradació i assentat sobre una línia d'imposta. Es conserva també part de la paret feta amb carreus de pedra i una finestra sobre la porta, en forma d'arc de mig punt, de la mateixa època. Tant el portal com la finestra estan tapiats.

 


A l'altar major trobem un retaule de Sant Cebrià del 1856.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/07/goigs-sant-cebria-flaca-girones-girona.html

https://flaca.cat/coneix/llocs-dinteres/esglesia-de-sant-cebria/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20967

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cebria-de-flaca

Quan al topònim Flaçà :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18867

Que Sant Cebrià , i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


dimecres, 23 d’agost del 2023

SANT LLISER DE VIRÓS - SANT LLEÏR DE VIRÓS. ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ

 

Havíem escrit del santuari de la Mare de Déu de la Muntanya, (patrona de la vall d’Àssua)

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/11/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la.html

 

De la Mare de Déu del Soler, patrona de Sort

https://relatsencatala.cat/relat/santuari-de-de-la-mare-de-deu-del-soler-sort-pallars-sobira-lleida/1066373

 

De Sant Beat o Beado de Cerbí

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/08/sant-beat-o-beado-de-cerbi-la-guingueta.html

 

De Sant Joan  Baptista d’Aurós

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/08/sant-joan-baptista-dauros-la-guingueta.html

 

Sant Joan Baptista de l'Erm

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/06/la-catalunya-anterior-la-dictadura.html


Sant Lliser o Sant Lleïr de Virós (Alins de Vallferrera)

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/08/sant-lliser-de-viros-sant-lleir-de.html

Ens queden força indrets del Pallars Sobirà on es celebren aplecs :

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

Sant Lliser o Sant Lleïr de Virós (Alins de Vallferrera)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-lliser-o-sant-lleir-de-viros-alins-de-vallferrera

SANT LLISER DE VIRÓS - SANT LLEÏR DE VIRÓS





https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21023

Sant Lliser era conegut com el Sant del bosc i advocat contra les sequeres.  L’aplec  es celebrava amb una gran festa el 27 d’agost, diada de sant Lliser.

Quan al topònim Virós:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=47463

No trobava cap exemplar dels Goigs:

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/23-lectorescriu/436699-goigs-de-la-vall-ferrera.html

 Que  Sant Lliser o Sant Lleïr de Virós   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

dimarts, 22 d’agost del 2023

SANT JOAN BAPTISTA D’AURÓS. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

Havíem escrit del santuari de la Mare de Déu de la Muntanya, (patrona de la vall d’Àssua)

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/11/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la.html

De la Mare de Déu del Soler, patrona de Sort

https://relatsencatala.cat/relat/santuari-de-de-la-mare-de-deu-del-soler-sort-pallars-sobira-lleida/1066373

De Sant Beat o Beado de Cerbí

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/08/sant-beat-o-beado-de-cerbi-la-guingueta.html

De Sant Joan  Baptista d’Aurós 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/08/sant-joan-baptista-dauros-la-guingueta.html

Sant Joan Baptista de l'Erm

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/06/la-catalunya-anterior-la-dictadura.html

Sant Lliser o Sant Lleïr de Virós (Alins de Vallferrera)

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/08/sant-lliser-de-viros-sant-lleir-de.html

L’Àplec de Biuse

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/08/aplec-de-la-marededeu-de-biuse-llavorsi.html

Ens queden força indrets del Pallars Sobirà on es celebren aplecs :

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

L’origen de l’església de Sant Joan  Baptista d’Aurós és incert, ja que no consta a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, del segle IX. Això no obstant, es creu que és una edificació del segle XI o XII.

L’existència d’una altra església, la de l’apòstol  Sant Pere, al costat de la casa d’Aurós, avui dia de propietat privada, en altres temps  però, amb jurisdicció pròpia, dóna peu a considerar – si més no com a plausible- una llegenda, no confirmada documentalment, que la converteix en un “hospital de camí”, és dir alberg, de l’Orde dels Hospitalers, que es va instal·lar al Pallars cap el 1120.

Antigament, les noies dels pobles de Cerbi, Gavàs i Unarre oferien un ram de flors als nois dels pobles respectius durant la vigília de Sant Joan. Aquests nois, l’endemà havien de portar aquests rams a l’ermita de Sant Joan Baptista d’Aurós i fer-ne l’ofrena. La veu popular havia de decidir quin era el ram guanyador, el millor, i això constituïa un honor i orgull per al poble guanyador, durant tot l’any.

Actualment, l’aplec es realitza el dia de Sant Joan Baptista  a les 6 de la tarda, per coincidència de l’agenda del capellà d’Esterri amb altres municipis, que en determina l’horari.

Es celebra la missa i es canten els goigs.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/08/goigs-sant-joan-baptista.html


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25514

Alguns anys es reparteix una “caritat” de pa i vi, que depèn de la decisió i organització de l’Associació d’Amics de Sant Beado.

Que  Sant Joan Baptista , i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

dijous, 10 d’agost del 2023

CASA ROSSELL. PARRÒQUIA D’ORDINO. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, pública una fotografia; Casa Rossell , d'Ordino ,  Andorra 



Llegia que és un edifici de planta lleugerament trapezoïdal, estructurat en tres crugies i amb un volum adossat a l'angle sud.

 La coberta és de dos vessants, amb el ràfec sobresortint per protegir la façana, i va ser rehabilitada a mitjans del segle xx.

La façana principal està orientada al sud-oest i dona a un pati central. A la planta baixa té tres finestres protegides per reixes,  que als dos pisos superiors té sengles balconades amb baranes de ferro, on està forjada la data 1836, tres finestres balconeres al primer pis i quatre al segon.

Al cap de casa (darrer pis) destaquen els orificis d'un colomer de façana. La porta d'entrada a la casa està situada a la façana nord-oest i queda sota un pas cobert. Hi ha una pedra amb la data 1611. A l'angle sud, a principis del segle XX es va afegir un volum que a la planta baixa actua de portal d'entrada al pati, mentre que al pis superior hi ha una galeria o solana que en dues de les seves cares té finestres en arc apuntat d'estil neogòtic.

A l'interior, a la planta baixa hi havia els cellers d'oli, vi i carn. A la primera planta té dos dormitoris amb alcova (llit més vestidor o saleta), sala noble i la cuina. A la segona planta hi havia altres dos dormitoris amb alcova i una cinquena habitació més petita. A sota coberta hi ha unes golfes.

Davant de la casa hi ha un pati empedrat, i al seu costat nord-oest una gran era amb corts a planta baixa i paller al pis superior, on destaca el gran gaial d'una sola obertura que ocupa tota l'amplada de la façana

La GRAN noticia d’Andorra tenia caràcter negatiu:

https://www.vilaweb.cat/noticies/video-denuncien-que-loficina-de-turisme-dandorra-ha-obligat-a-fer-en-castella-una-visita-programada-en-catala/

No teníem constància de que també aquí, els postulats de “ Fuerza Vieja”   tenien “ avaladors “.

Llegia “L’oficina de turisme d’Andorra la Vella s’ha disculpat,..” , només faltaria que no ho fes, en un país on la llengua catalana és Oficial, oi?.

dimecres, 9 d’agost del 2023

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE SARRIÀ. BARCELONA

 

La Vicky Ens, pública una perspectiva de l'església de Sant Vicenç de Sarrià, que sorprèn força.


Llegia que l'església de Sant Vicenç de Sarrià és citada per la documentació des de l'any 987, el temple anterior a l'actual  però, fou bastit, en els mateixos terrenys, entre 1379 i 1403.

Aquella església estava sota la jurisdicció eclesiàstica de l'abadessa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. El retaule major d'aquella església gòtica, pintat entre 1455 i 1460 per Jaume Huguet i el Mestre de Castelsardo, es conserva parcialment en el MNAC.

L'any 1779 es decidí dotar l'antiga vila d'una església de majors proporcions i s'encarregà el projecte al mestre de cases barceloní Josep Mas Dordal  (Artés, ? - Barcelona, 1808). Una Reial Cèdula d'Obres emesa l'any 1781 permeté l'inici d'unes obres que es perllongarien fins a l'any 1816. Tanmateix, l'església fou beneïda el 1789, quan es donaren per acabats els treballs de la façana principal, tot i quedant per erigir la torre nord.

L'any 1936 en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  l'arxiu i l'església foren incendiats i es destruí la seva decoració interior, inclòs el gran retaule major obrat per Nicolau Traver entre 1788 i 1793. Tanmateix, al transsepte es conserva el retaule del Roser, una interessant obra salomònica tallada per Agustí Pujol entre 1617 i 1619.

L'any 1940 l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) restaurà l'església i construí un nou tabernacle al presbiteri, decorat amb pintures al fresc de Josep Obiols i Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) .

Que Sant Vicenç  ,  elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins , ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

dilluns, 7 d’agost del 2023

ESGLÉSIA DEL POBLE ABANDONAT DE LA RUA, ADVOCADA A SANT ANTONI ABAT. ABELLA DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

De l ’església de la Rua, advocada a Sant Antoni Abat,  al terme d’Abella de la Conca, ens diu la Catalunya Romànica que és un senzill edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un curt arc presbiteral.


Fotografia. Gustau Erill i Pinyot

La porta, molt alterada, s’obre a la façana de ponent, on també hi ha un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.


Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada.

Les seves façanes són totalment llises, llevat de l’absis, on es desenvolupa una ornamentació a base dels característics motius llombards de les arcuacions sota el ràfec, en sèries de quatre arcuacions entre lesenes, de les quals les situades al costat nord són molt alterades. De fet, només es conserven les corresponents a la meitat sud de la conca absidal.

L’edifici s’adscriu plenament a les formes llombardes de l’arquitectura del segle XI.

L’aparell és de carreu ben ordenat, amb els elements singulars —la finestra absidal, les arcuacions i les lesenes— fets amb pedra tosca.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-antoni-de-la-rua-abella-de-la-conca

Del topònim en diu Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) etimològicament deriva de  RUGA, 'cornisa en la roca' o en una vall pendent; en part: PETRA RUGA O PETRAE RUGA 'cornisa de la penya'.

Que Sant Antoni Abat , elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesosasturians,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís,  palestins, gal·lesos, escocesos, irlandesos,   ucraïnesos , inuits, gitanos ,  ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.