ESCOLA VEDRUNA DE GRÀCIA. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

És llàstima que l’escola Vedruna de Gràcia estigui d’actualitat perquè s’ha detingut a un presumpte pederasta.

http://www.vedrunagracia.cat/historia/

No trobava dades de l’autor de l’edifici, cosa dissortadament no gens inhabitual en algunes congregacions religioses, que no son conscients de trobar-se en edificis de caire monumental.

Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920) fou l’arquitecte que construiria l'any 1905 l’edifici d’aquesta escola Vedruna.

La composició de les façanes età inspirada en l'art medieval, especialment en el romànic, amb algun element ornamental extret del repertori del gòtic civil.

Teniu alguna imatge de l’arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí? Agrairem que ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.independent.cat/2018/09/07/gran-de-gracia-enllesteix-la-primera-illa-enretirada-amb-lenderroc-de-vedruna/

Algú té més dades de la història d’aquest edifici?. Agrairem que ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE LA TORRE MENNA CLARAMUNT. EL SABADELL QUE TEMPS S’ENDUGUÉ.

Fotografia. Maria Empar Giménez i Ruiz. 1993

La fitxa de Patrimoni Gencat diu en relació a la casa Menna Claramunt; obra de l'arquitecte Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931, data dels anys 1907-1931, segons consta a l'Arxiu Històric del COAC.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Renom_i_Costa

I la descriu com un gran edifici aïllat i envoltat de jardí. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre vessants, formada per petites plaques ceràmiques. La façana mostra a la planta baixa un porxo sostingut per dues columnes d'inspiració dòrica, que dóna pas a una porta d'accés d'arc carpanell, i dues grans finestres laterals tripartides. Al primer pis hi ha un balcó centrat rectangular, amb terrassa amb balustrada, damunt el porxo. A banda i banda hi ha finestres rectangulars. El conjunt es completa amb un cos elevat central amb una única obertura d'arc carpanell.

https://elpais.com/diario/2000/05/07/catalunya/957661646_850215.html

http://www.entesa.org/2017/05/24/el-patrimoni-assignatura-pendent/

Avui, forma part del patrimoni immoble desaparegut de Sabadell.

TORRE DE L'AIGUA. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Inma Prior Rubio‎ publica una fotografia a la pàgina patrimoni de Sabadell on apareix la Torre de l’aigua.

A la fitxa de l’Ajuntament de Sabadell l’autoria s’atribueix a Lluís Homs i Moncusí (Valls, 1868 - Barcelona, 1956) , arquitecte; Francesc Izard Bas (Sabadell, 18 de febrer de 1872 - 24 de juliol de 1957) , enginyer. http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/084-A.htm

Patrimoni Gencat afegeix ; Al febrer de 1916 es van començar les obres, sota la direcció de Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931) com arquitecte municipal.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/12/la-torre-de-laigua-de-sabadell.html

Josep Casamartina i Parassols (Sabadell, 1956) formula una hipòtesis, que en la publicació ;
https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-construccio-de-la-torre-de-laigua-1915-1919/
es transforma en un fet provat :

El concurs s’hauria convocat “per un pur formulisme i el projecte d’Homs fos en realitat de Renom, potser amb algunes aportacions d’Homs a nivell tècnic”.

La llarga tradició d’estultícia i corrupció que s’ha donat en l’àmbit de l’administració local, tindria així ‘precedents històrics’.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE GAVÀ A LA COMARCA DEL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

De l’Església parroquial de Sant Pere de Gavà ens diu patrimoni Gencat; edifici de grans proposicions, de un nau única amb transsepte i cúpula al creuer coronada per un llanternó hexagonal. Façana plana i accés per galeria porticada amb arcs de mig punt. Campanar, de secció quadrada, és vuitavat i per tant amb coberta de vuit vessants. A les façanes laterals hi ha contraforts i una sagristia. L'edifici és d'obra vista.

Fotografies de Jordi Contijoch Boada

El temple de Sant Pere va començar a construir-se l'any 1945. El bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972)posà la primera pedra el gener de 1941. La manca de mitjans econòmics va aturar la construcció l'any 1948, que recomençà el 1952; set anys més tard era acabada.

Els amics de Pobles de Catalunya, n’adjudiquen l’autoria a l’arquitecte Amadeu Llopart i Vilalta (Sant Martí de Provençals, 1888 - Barcelona, 1970)

Altres fonts ho fan al Josep Canaleta i Cuadras (Vic,1875 - Barcelona,1950), arquitecte municipal de Gavà.

Ens agradarà aclarir-ho, farem arribar aquest post a l’Arxiu Municipal de Gavà chc@gava.cat , pregant-los la seva resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En relació a la vostra consulta sobre l'autoria de l'església parroquial de Sant Pere de Gavà, a nosaltres ens consta l'arquitecte Amadeu Llopart Vilalta.

Salutacions cordials


Assumpció Gabernet Tejedor
Arxivera Municipal

CASA DE TIANA IDENTIFICADA ERRÒNIAMENT COM CAN GUARDIOLA. EL MARESME, CATALUNYA

L’Enric Terradas publica una fotografia de l finca que Patrimoni Gencat identifica com 'Can Guardiola de Tiana', i que es postula al premi ‘ Destralers de Catalunya ‘. Can Guardiola custodiat per dos guerrers, un de ciment i l'altre d'acer, amb els additaments decoratius que els adornen.

Patrimoni Gencat ens diu ; Edifici civil del qual exteriorment només es visible la façana. Format per una planta baixa, un pis i un terrat.

Destaca especialment per l'ús del maó o totxo com a material de construcció bàsic i de decoració, com a la balustrada superior o les sanefes decoratives de la cornisa, així com els arcs de descàrrega, en els que s'utilitza el sardinell o maons vistos posats de cantell.

Purament decoratius resulten els guardapols en forma d'arc ogival situats damunt de totes les obertures i que donen un aire eclèctic a la construcció.

Hi ha un petit pati frontal.

Fou construït entre 1905 i 1910, per l’arquitecte Ramon Maria RIUDOR CAPELLA del que ens agradaria rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Josep Maria Toffoli Carbonell, em deixa un comentari ; aquesta casa va ser construïda l'any 1906 i el seu primer propietari va ser el barcelonès Felix Graupera Lleonart . El arquitecte va ser l’ Antoni Vila Palmés.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest arquitecte del que trobava únicament a la Vanguardi, un itació en ocasió del traspàs de la seva esposa ANNA DAMIANS VILA
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/01/20/pagina-2/33137028/pdf.html?search=Antonio%20Vila%20Palm%C3%A9s.

El Jose Maria Toffoli Carbonell, al que amb justícia es pot qualificar com l’àngel de guarda de Tiana, em feia arribar una fotografia amb aquest peu. L’Antoni Vila Palmes amb la seva dona Anna Damians

La casa per error surt anomenada en algun catàleg com ‘Can Guardiola’ i atribuint-ne l’autoria aa l’arquitecte Ramon Maria Riudor Capella

Em deixava una fotografia en la que em deia al peu; a la dreta de la casa, on està el cotxe , estava can Guardiola

CAN PUIG. MARTORELLES. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Havíem obert una pàgina al facebook ‘la masia catalana’, ho fèiem amb la consciencia de que arribàvem tard, i que una bona part d’aquest patrimoni històric s’ha perdut. Dit això, no perdíem ocasió d’incrementar les entrades a la pàgina, i tampoc les d’insistir a la ciutadania a fer el mateix.

Qui perd els orígens, per identitat, oi?.

Crisant Palau‎, publica una fotografia ; 1899 - Martorelles - Vista general de Can Puig

El Mapa de Patrimoni ens diu ; la masia de Can Puig està situada a ponent del nucli de Martorelles. És de planta basilical, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos; al centre hi ha el portal d'accés, d'arc carpanell adovellat. Sobre aquest eix hi ha un finestral d'arc escarser de pedra carejada, que té sortida a un balcó. Les golfes s'obren amb una finestra d'arc escarser arrebossat, amb un òcul petit a cada costat. Els eixos laterals presenten obertures d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat, les del primer pis amb llindes inscrites: "1756 IOAN PUIG ME FE(CIT?)" i "LACABADA LANY 1792 JOAN PUYG LA FETA LA CASA NOVA" amb una creu intercalada. En aquest nivell hi ha pintat un rellotge de sol de forma circular. Al costat del portal hi ha una un plafó amb trencadís ceràmic i motiu heràldic, que ha estat incorporat recentment. Les finestres de les altres façanes són d'arc pla arrebossat, algunes de les quals han estat obertes modernament. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Alçada sobre la façana de ponent hi ha una gran era encaironada, al voltant de la qual hi ha els coberts i la lliça per on originalment s'accedia a la finca.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN COSME - CAN COSTA – CAN GAIETÀ. TIANA. EL MARESME . CATALUNYA

Havíem obert una pàgina al facebook ‘la masia catalana’, ho fèiem amb la consciencia de que arribàvem tard, i que una bona part d’aquest patrimoni històric s’ha perdut. Dit això, no perdíem ocasió d’incrementar les entrades a la pàgina, i tampoc les d’insistir a la ciutadania a fer el mateix.
Qui perd els orígens, per identitat, oi?.

L’ Enric Terradas publica una fotografia a la poàgina Tiana en imatges.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici civil; es tracta d'una masia amb planta baixa, pis, i un cos central més elevat que els cossos laterals, cobert per una teulada amb dos vessants, que presenta tres finestres d'arc de mig punt.

Destaca el portal rodó adovellat, les obertures realitzades amb pedra, i els angles de l'edifici amb carreus.

Són remarcables les reformes posteriors, com és el cas de la balconada central, avui sostinguda per dues columnetes de ciment, que formen un petit porxo inferior.

Queda encara part de la decoració pintada que tenia la façana i un rellotge de sol.

Lluís Bonet Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993), cronològicament, situa la masia al segle XVI, encara que possiblement sigui anterior.

Per una altra banda, s'ha de tindre en compte que l'any 1979, l'arquitecte Josep Maria Massot Beltran , realitzà reformes a l'interior.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL CASTELL DE LA ROCA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau‎, publica una fotografia de 1898-El castell de La Roca

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta trapezoïdal. De la fortificació primerenca han restat molts pocs elements, ja que la major part de les construccions foren fetes o refetes després de l'any 1465. A llevant es conserva una bestorre semicircular, feta d'obra i de filades de maó. ponent hi ha la torre de l'homenatge de planta rectangular, formant un talús molt inclinat, té un pis més d'alçada. En aquesta zona es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el seu mur està coronat per merlets. A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dos cares que fan angle el "rediente" que trenca la línia del mur. Les sales estan decorades per grans finestrals on hi ha el blasó dels Torrelles esculpit. No conservava el mur de la banda de migdia que es va aixecar en la reconstrucció.

Castell termenat. Documentat vers el 1030. Restaurat a partir de 1952.

El Mapa de Patrimoni ens diu; La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès.

Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria el pintor , Antoni Rivière i Manén (Barcelona, 1908 — ?, 1977 ).

Es troba al camí del castell venint per la carretera de Cardedeu i Mataró, al final d'una pujada, a l'entrada del poble de la Roca, a mà dreta.

Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal constituït per diversos cossos que s'adapten a la topografia del turó.

Aquesta fortificació està formada per una torre mestra de planta rectangular que presenta un fort talús. A l'extrem oposat presenta una bestorre de planta triangular de caràcter defensiu i una altra de semicircular. Totes aquestes estructures són originàries o presenten refeccions del segle XV. En canvi, la torre mestra i les parets perimetrals pertanyen a fases constructives posteriors. Únicament la torre circular de llevant pot considerar-se, per la seva forma troncocònica i el seu aparell constructiu, del segle XIII o més tardana, encara que històricament ha estat considerada romànica per alguns autors. Les parets del pis baix es mostren espitllerades i el coronament amb merlets. La resta del conjunt (sala major, zona residencial) respon també a les característiques de les construccions senyorials de la darrera època gòtica: finestrals geminats amb capitells treballats i fines columnes.

Enlloc trobava cap referència a l’existència d’una capella, costum molt estesa en aquesta mena d’edificacions, i quasi ‘obligatòria’ als anys 50 del segle XX que es comptaven encara com AÑOS TRIUNFALES a major glòria del sàtrapa.

Sembla clar, que avui Déu – en bona part per l’actitud de l’Església catòlica – no rep la veneració que tenia en altres èpoques.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

CAN MASFERRER I LA SEVA CAPELLA DE SANTA ELENA.. GUALBA. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

Crisant Palau‎, publica una fotografia de Can Masferrer a la pàgina , fotos antigues del Vallès Oriental.

Patrimoni Gencat ens diu; Edifici aïllat de planta baixa, pis i golfes. Casa senyorial i masoveria.

Era al davant de la casa.

Coberta a doble vessant amb aiguavés als costats. Finestres espitllerades a la planta baixa, al mur lateral, i finestres més grans que s'obren al pis (funció defensiva dels masos dels segles XIV-XV).

Interior: columna de pedra per a sostenir el sostre i escala de pedra.

S'hi troba una ermita, de Santa Llena (Joan López). Pensem que el text fa referència a una capella, de la que no en trobava cap imatge, ni lloc on se’n fes esment. En demanaré dades al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Rebia amb catalana puntualitat – aquesta és una virtut que en mala hora aprenien de nosaltres els anglesos, que ens ho agraïen traint-nos per un penyal ple de mones – un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , en el que juntament amb una fotografia datada el 14-IV-1985, em deien :

Capella oratori de Santa Elena. Can Masferrer. Gualba de Baix (Gualba). Vallès Oriental

A la façana trobem una porta d'arc de mig punt dovellada, signe de riquesa; i finestres,una amb dues mènsules sostenint la llinda formant arc deprimit convex, típic del segle XVI; una altra amb relleus de dues cares i un rostre solar i una altra amb un arc conopial goticitzant.
En Masferer Balle apareix al fogatge de Gualba de 1497.

Al fogatge de Sant Vicenç de Gualba de l'11 de juliol de 1553 apareix en Masferrer, i a la Vegueria de Barcelona- Sant Vicenç de Gualba, de l'any 1515 apareix Pere Mas Ferrer.

Al Mapa de Patrimoni se’n diu; gran casal obert de cara a ponent, amb Roberta a dues aigües i carener perpendicular. S'hi entra per una porta d'arc de mig punt adovellat, format per onze dovelles desiguals. La finestra del primer pis és de la sala és d'arc pla amb guardapols motllurat, rematat amb carotes arrodonides; al centre de la llinda diversos cercles concèntrics rebaixats, forma l'aura d'una nova carota de les mateixes característiques. La part interna, que és la de la sala amb notables elements arquitectònics, disposa d'uns senzills però acollidors i ben conservats festejadors. Des de la mateixa sala, es pot accedir a l'habitatge masover, que tanmateix té l'entrada a la cara nord de la masia.

Al seu interior hi ha un columna de pedra per sostenir el sostre i una escala de pedra.

Fotografia de P. Barbado. OPC

Apareix citada als fogatges de 1497 i 1515. La façana és de 1694 i va ser restaurada al segle XIX. Al fogatge de 1497 apareix com a batlle de Gualba el propietari de la finca.

A l'obra de Pere Vergés Moreu es cita com la casa més antiga del municipi.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE TALARN. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) coneixia bé Talarn, i en fa un informe interessant en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar , publicat el 1845. Hi diu que és a la punta oriental d'un turó damunt del camí de Salàs, que passa pels peus del turó. El clima és molt sa. Té 150 cases, la major part de dos pisos i de bona distribució interior, en carrers poc planes, llevat d'una, i dues places, anomenades de la Vila i del Castell.

Té casa de la vila i una torre al capdamunt de la població, que duu el nom de castell, i és d'antiga i sòlida construcció, que havia servit de presó de partit. Hi ha dues torres més als dos extrems de la població.

Hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, Luis de Ibáñez-Cuevas y Escrivá de Romaní (1821-1902), IV marqués de la Cañada Ibáñez, amb una assistència de 20 a 25 nenes.

Rebia un email del Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ , que al llarg del temps ha fet moltes i boníssimes aportacions a Edificis Escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista : l'escola antiga de Talarn, anys 40, estava a la Casa Blanquet del carrer Soldevila, un edifici del segle XVI. No corresponia a la Casa de la Vila.

Pregunta per als que viuen a Talarn, la Casa Blanquet del carrer Soldevila, podia ser l’escola de nenes pagada pel baró d'Eroles, Luis de Ibáñez-Cuevas y Escrivá de Romaní (1821-1902), IV marqués de la Cañada Ibáñez, amb una assistència de 20 a 25 nenes?.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE TALARN SITUADA A L’EDIFICI QUE ÉS AVUI SEU DEL CONSISTORI. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Deixava un comentari a la pàgina de lo Pallars jussà; Ens falten MOLTS DELS EDIFICIS que acollien escoles als Pallars abans i durant la dictadura franquista.

A Talarn, Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), escrivia l’any 1845 que hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, amb una assistència de 20 a 25 nenes

Si no fem aquesta tasca de recuperació els catalans, no la farà ningú.

La Florentina Miró Azanuy, em contestava ; on hi ha l'ajuntament, actualment, eren les antigues escoles.

També es va fer escola, on ara hi ha l' alberg. Era un convent de monges de la Sagrada família. L' Anna Maria Janer Anglarill, en va ser la fundadora. N’havíem publicat un post : http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-del-convent-de-la-sagrada.html

Potser que a l' ajuntament hi hagués alguna fotografia, hi ha un arxiu.

D' alumnes de les dos escoles si que es poden treure fotografies.

De un llibre editat fa uns anys.

Consulti a l' ajuntament. ajuntament@talarn.ddl.net

Agraïa infinitament la resposta de la Florentina Miró Azanuy, i confegia aquest post, que afegirem a la llista que d’escoles que ‘recuperàvem’ del Pallars jussà : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/edificis-escolars-dels-pallars-jussa.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASAL ANTONI CASANOVAS BOSCH. MUSEU D’HISTÒRIA. SABADELL.

Retratava – amb alguna limitació tècnica – la façana de l’edifici que acull el Museu d'Història de Sabadell

Patrimoni Gencat ens diu; casal de tres cossos, composat de planta baixa i dos pisos. La façana és de proporcions acurades, en la línia del llenguatge neoclàssic propi dels mestres d'obres. Composició simètrica, amb una gradació de les obertures segons l'alçada. Té pedra al sòcol, als entaulaments i als emmarcats de les finestres i balcons, dels que cal destacar les reixes i baranes de ferro.

El promotor fou el fabricant Antoni Casanovas Bosch (Sabadell, 13 de maig de 1795 - Barcelona, 7 de gener de 1867. L’autor el mestre d’obres Josep Antoni Obradors Poch

Després de ser residència noble, ha estat seu del Jutjat de Primera Instància (1883), de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1889-1916), i de l'Escola Industrial (1902-1911), i de l'any 1931 ençà, és la seu del Museu d'Història de la Ciutat.

LES CASES DE L’ARQUITECTE JOSEP RENOM COSTA AL CARRER RAFAEL DE CASANOVA

La Carme Peratilla‎, deixa un comentari a Patrimoni Sabadell Sabeu alguna cosa d'aquestes cases al Carrer Rafael Casanova?

L’ Antoni Calvo Uribe, deixa un peu de foto : Cases de Gabriel Busquets. Arquitecte , Josep Renom Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931, 1918.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Renom_i_Costa

Del llibre "Can Rull i la Serra d'en Camaró. Creixement(s) a ponent". De la col·lecció ‘Sabadell i els seus barris’.

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/la-formacion-de-los-barrios-de-can-rull-y-cifuentes/

IN MEMORIAM DE LA MUTUA SABADELLENCA AL CARRER DE LA CREUETA.

Retratava – amb alguna limitació tècnica – la façana de l’edifici que havia acollit la MUTÚA SABADELLENCA, o ‘ dels amos’ al carrer Creueta, 92.

Obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965)

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/eduard-m-balcells-i-bugas

Patrimoni Gencat ens diu; clínica entre mitgeres formada per planta baixa i tres pisos. L'edifici es disposa al voltant d'un pati fent una forma de ce.

La façana del carrer està estucada i és senzilla, amb arcades a la planta baixa, balcons al primer pis i finestres al segon. Les baranes dels balcons són de ferro forjat.

Les façanes del pati combinen l'obra vista i l'aplacat de pedra, aquesta es troba als baixos, a les arestes i emmarquen les obertures.

Fotografia. Isabel Argany i Comas. 1982

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lalberg-i-la-clinica-del-nen-jesus-1956-1986/

Disposava d’una capella advocada a la Mare de Déu de la Salut, a la que dedicada un post:

http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-la-capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-la-mutua-dels-amos-sabadell/1059018

Mentre Terrassa disposa de l’Hospital de la Mutua de Terrassa, i de l’Hospital de Terrassa, a Sabadell tenim l’Hospital del Consorci del Parc Taulí, ja que el que és avui l’hospital Quirón NO atent pacients del sistema públic de Salut.

En els dies foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República – que perduren encara - ; el sàtrapa enviava una unitat militar, la División Azul, a combatre al front rus, sota les ordres de l’exercit alemany. El regim franquista, explicava l’evolució negativa de la contesa bèl·lica, amb una fraseologia militar que va fer fortuna ‘ las tropas efectúan un avance estratégico hacia la retaguardia ‘. La Dictadura aplicaria en el seu funcionament habitual aquella filosofia, que comportarà la quasi total destrucció de l’obra feta abans i durant la II República, i ‘legitimarà’ l’especulació més salvatge.

Sabadell dissortadament abraçava amb indissimulat entusiasme l’estratègia del ‘avance estratégico hacia la retaguardia ‘. No únicament en el terreny de l’assistència sanitària – que també – sinó en l’àmbit financer, industrial ,...,.

ES troben a faltar persones com l’Antoni Farrés i Sabater (Sabadell, 4 d'abril de 1945 - 13 de febrer de 2009), Miquel Forrellad Solà (Sabadell, 18 d'abril de 1922 - Barcelona, 12 de novembre de 2006),...

Teniu dades d’aquests edificis situats davant de l’edifici de la Mútua?.

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. TALARN. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives Domingo publica fotografies de l’ermita de Sant Sebastià al terme de Talarn, a la comarca del Pallars jussà.

Patrimoni Gencat en fa una descripció telegràfica; Ermita, molt modificada, d'una nau de planta rectangular amb laterals adossats i tres portes, una per cada cos a la façana principal a llevant, amb ull de bou i campanar d'una sola obertura. Els murs són de carreus reblats i han estat arrebossats i repintats d'un blanc llampant. La coberta és de teula àrab.

Sortosament, la devoció a Sant Sebastià es manté encara per aquestes terres.
https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1046492-mes-de-300-persones-es-troben-a-talarn-per-l-aplec-de-sant-sebastia.html

Talarn, el Pallars jussà, ..., estan sens dubte prop del bon Déu, però lluny, molt lluny, massa lluny, de la conurbació barcelonina, i no diguem ja de la Villa y Corte.

Ens agradarà rebre imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis que aixoplugaven les escoles abans de la dictadura franquista.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), escrivia l’any 1845 que hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, amb una assistència de 20 a 25 nenes.

IN MEMORIAN DE LA MIRANDA DE DAMIÀ MATEU BISA.EL LLINARS QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Trobava imatges de la Miranda a la pàgina Fotos antigues Del Vallés Oriental
https://www.facebook.com/groups/440601262951664/

Encuriosit, llegia a l’excel·lent treball de la Maria Antonia Grau i Noguera; La Miranda, un edifici emblemàtic de Llinars del Vallès:
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/48395-51649-1-PB.pdf

L'origen de la Miranda s'ha de buscar en el regal que I ‘industrial Damià Mateu i Bisa (Llinars del Vallès, 1863 – Barcelona, 1935) (1863-1935) va voler fer a la seva esposa.

http://www.museucastellperalada.com/experiences/test-2013-m-9/

A la biblioteca del castell de Peralada, propietat d’aquesta família , hem trobat una carta signada per Damià Mateu i Bisa en que es menciona Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) com l'arquitecte que esta fent una obra a Llinars per al senyor Mateu; la data de la carta és de l'any 1907.

A la pàgina de la wikipedia que fa referència a la vida i l’obra de Berenguer s’afirma que va ser aquest el director d’obra d'aquest edifici d'autoria debatuda entre ell i Gaudí. En tot cas, l'únic disseny que es conserva al col·legi d'arquitectes és de Berenguer.

Va sofrir danys a la Guerra Civil i resta malmesa fins que va ser enderrocada el 1962.

Des de 1996 l'Associació Pro-Miranda projecta la seva reconstrucció.

La reixa de la tanca, obra de Berenguer feta amb similar disseny a la del celler Güell, va ser recuperada i ara es troba al Parc Güell (porta de Sant Josep de la Muntanya).

Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 - Barcelona, 8 de febrer de 1914) es va casar als vint anys amb Adelaida Bellvehí Parés i varen tenir set fills: Francisco de Asís, Adelaida, Jose, Maria, Carmen, Luis i Concepción , Francesc Berenguer i Mestres no va acabar la carrera d'arquitecte i el seu amic Antoni Gaudí Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) li va garantir la feina. Aquesta situació li impedí signar els projectes de les múltiples obres que va realitzar i sempre va estar a l'ombra de Gaudí.

Al morir Francesc Berenguer i Mestres, pare de l’arquitecte Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952) aquest encara estava estudiant a la facultat. Gaudí repeteix l'oferta de treball que li havia fet al seu pare. Aquesta proposta, va produir que Berenguer respongués a Gaudí "que a ell, mai li faria com al seu pare i que un cop acabada la carrera es guanyaria la vida com arquitecte ell sol sense viure a l'ombra de ningú".

Es produí un distanciament entre la família Berenguer i Gaudí cosa que va fer que ell sempre s'enorgullís i digués que "ell havia fet fora de casa seva en Gaudí".

A finals del 1914 acabà els estudis d'arquitectura amb 25 anys.

Llinars del Vallès podia presumir d’haver tingut un edifici de Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 - Barcelona, 8 de febrer de 1914)

IN Malae memoriae de Santa Maria d’Aiguafreda. Vallès Oriental. Catalunya

Llegia a la pàgina de l’Ajuntament; el 1675 es va alçar – per mans desconegudes- en un dels angles de l’actual Plaça Major una petita església que va significar el primer pas per a l’emancipació del nucli que s’anava formant al fons de la vall respecte la parròquia originària de Sant Martí del Congost.

Aquest petit edifici religiós va esdevenir parròquia el 1877 en erigir-se l’església dedicada a Santa Maria d’Aiguafreda – per mans desconegudes -.

 

La Carola Duran Tort , em deixava un comentari ; no és el 1936. És aproximadament  dels anys 1947-1948. A l'església hi ha penjades les dues corones de llorer en homenatge a "los caidos"; això passa per tenir molts anys i bona memòria (encara). Potser jo era a la plaça el dia de la fotografia. És una fotografia de Frederic Flos Gibernau ( 1890-1949) , que hi estiuejava.

Santa Maria d’Aiguafreda es va enderrocar perquè deien que havia quedat petita. En època de "desarrollismo",  el nou edifici era símbol de poble important:  església nova, ajuntament nou, camp d'esports, escorxador...

[caption id="attachment_8920" align="aligncenter" width="600"] Fotografies pertanyents l'Arxiu Municipal d'Aiguafreda*[/caption]

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0001311.xml

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquell edifici, i de les raons que portaven al seu enderrocament.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI. LA GUÀRDIA DE NOGUERA. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives i Domingo, “ l’home del Pallars’, publica una fotografia de l’església parroquial de Nostra Senyora del Remei de la Guàrdia de Noguera, terme del Castell de Mur.

Patrimoni Gencat ens diu ; Església de planta basilical aïllada, absis semicircular i portal d'entrada amb doble arcada de mig punt amb impostes ressaltades, i òcul a sobre. El campanar està aixamfranat a la part superior, de dues plantes, i per sobre de la coberta de teula àrab. Aquest està coronat per una barana senzilla de ferro. Els murs són de carreus de pedra, reblats i/o arrebossats.

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/castell%20de%20mur!castell%20de%20mur/field/all!all/mode/all!all/conn/and!and/order/title/ad/asc
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gu%C3%A0rdia_de_Noguera

Vista interior de l'església. Jordi Contijoch Boada

 L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.eldiario.es/politica/llach-anc-tilda-mossos-herramienta-colonial-pide-reformar-generalitat_1_11595032.html

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html

Que la Marededéu   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pallaresos ,    vilanovins,  camarasins ,  agerencs , , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians ,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia, España, ..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

LES ESGLÉSIES DE PUIGCERCÓS. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives i Domingo, “ l’home del Pallars’, publica una fotografia de la ‘nova’ església parroquial de Sant Martí de Puigcercós, situada en el costat sud-oest de la Plaça Major del nucli urbà.

Patrimoni Gencat ens diu ; Església d'una nau, de doble alçada i reforçada per contraforts laterals, amb annexos laterals on es troba el campanar de cadireta, formant part de la façana principal. En aquesta es situa la porta d'accés, adovellada, de mig punt, amb portes de ferro, i òcul per a il·luminar el cor.

Els murs són de carreus de pedra reblats i la coberta a dues vessants de teula àrab.

A la llinda de la porta figura la data 1894, moment en que s’aixecava la ‘nova’ església de Sant Martí , coincidint amb la reconstrucció del poble de Puigcercós en el seu nou emplaçament.

El poble vell de Puigcercós va sofrir una esllavissada causant greus desperfectes en totes les construccions del nucli.

Aquest fet propicià la creació d'un nou nucli de Puigcercós a la segona meitat del segle XIX.

L'antiga església de Sant Martí de Puigcercós es troba situada sobre un turó, al límit de la falla del terreny que es va esfondrar al segle XIX.

El Raul Pastó Ceballos és l’autor d‘aquesta magnífica fotografia.

Tan sols queden algunes restes del temple, el qual es troba adossat a la torre de guaita del castell. Es poden diferenciar parts del mur lateral i de l'absis, que permeten deduir que era un edifici d'una sola nau, cobert per una volta de canó reforçada amb arcs torals. La capçalera sembla de forma semicircular, i s'identifica una motllura bisellada. L'aparell mostra una composició de carreus regulars, concordant amb els patrons constructius del segle XII, tot i que amb diverses modificacions posteriors.

L’any 1920, el Josep Salvany Blanch, retratava aquell runam esfereïdor.
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6160/rec/17