Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
L’any 2012 havia fet un post:
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/les-runes-torturades-de-marmellar-el.html
l’ Anna Bernadet Gorina, a la que demanava imatges – si les conserven – de la casa del mestre i de l’escola de Marmellar, em deixava un comentari :
Nosaltres érem de les famílies Vilanovines que anàvem a Marmellar, a l'any 1969; vam llogar una casa al amo de la masia "La Moja”, al ser els primers de anar-hi, vam poder escollir la casa, i ens quedàvem amb la del mestre ; als baixos hi havia restes de l'escola inclosa la pissarra, érem els únics que hi vivíem i només els caps de setmana; desprès van venir altres Vilanovins.
El cementiri era al lateral de l’església de cara al mar. desprès d'un acte de vandalisme, vam obrir les tombes que quedaven, i ho van portar tot al Pla de Manlleu.
Els altars laterals ja no hi eren i les imatges que varem poder salvar, nosaltres mateixos les vam portar a l’església de Sant Pere d'Aiguaviva, d’allà era el rector que venia de tant en tant a fer-nos una Missa.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una crida molt especial als Casals i Club d’Avis de Catalunya, entre els seus associats hi ha encara moltes persones que recorden perfectament on era l’escola abans de la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada