dilluns, 10 de novembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTENER DE LES OLLES, ADVOCADA A SANT LLORENÇ . TREMP. PALLARS JUSSÀ.

 

Rutes per pobles abandonats del Pallars Jussà

Autora: Anna Buixadé Rovira

Tutora: Josefina Planas Badenas

Data: 20/05/2016

https://elcanutdelsminairons.cat/2022/07/30/sant-llornc-de-casterner-de-les-olles/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-llorenc-de-casterner-de-les-olles-tremp

https://www.poblesabandonats.cat/recursos-documentals?page=2094

https://patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=214

Llegia de l’església parroquial de Casterner de les Olles (Tremp) advocada a Sant Llorenç ;  edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular allargassat, obert directament a la nau. L’estructura de l’església es troba força malmesa per l’obertura de dues capelles en els seus murs laterals. La de la banda sud fou ampliada amb una sagristia, avui ruïnosa. Probablement en el mateix moment en què s’obriren les capelles es construí un cor, avui totalment ruïnós, a l’extrem de ponent de la nau.

 


 

La porta, d’arc de mig punt, s’obre a la façana oest, que és coronada per un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull. En aquesta mateixa façana s’obre una finestra d’una sola esqueixada. A l’absis es conserven dues finestres. La central, paredada, és de doble esqueixada i es clou exteriorment amb un arc monolític de pedra tosca; la que és situada al sud, també de doble esqueixada, és de factura moderna.

També s’ha conservat a l’absis, molt malmès, el bloc d’obra que suportava l’ara d’altar, actualment moguda del seu lloc original. Aquesta ara és una llosa rectangular de pedra calcària motllurada en cavet.

Les façanes, com l’interior, són totalment mancades d’ornamentació i exhibeixen un aparell de carreuó de pedra calcària, ben escairat, sense polir i disposat en filades molt ordenades i regulars, especialment acurades en la formació de la porta i la finestra del centre de l’absis.

L’estructura constructiva ens permet d’arrenglerar l’església de Casterner de les Olles dins el grup d’edificis que se situen en l’òrbita estilística de la propera església del monestir de Santa Maria d’Alaó. És datable, per tant, a la primera meitat del segle XII. Dins d’aquest grup, l’església de Casterner de les Olles presenta la singularitat del seu absis arcaïtzant, que s’aparta del model dominant en els altres edificis del seu estil i època.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. 

El terme municipal de Tremp era, abans del 1970, un dels més petits de Catalunya: 10,29 km² (i això que el 1959 li havien estat agregats 1,98 km² del terme de Talarn corresponents a tres barris de Tremp que havien crescut en terme de Talarn). Després del 1973, amb l'agregació del darrer antic terme que s'hi afegí, el de Suterranya, passà a tenir 302,8 km² Modifica el valor a Wikidata

El sostre demogràfic de Tremp s'assolia al cens de 1857 amb 6.996 ànimes, i es tancava l'exercici 2024 amb 6015 habitants de dret, sobre un territori que dobla la superfície de la comarca del Barcelonès. 

Que  Sant Llorenç  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada