Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana no s’aturaven a Olesa de
Montserrat, com no ho feien en altres pobles de Catalunya, el resultat va ser
doncs un treball, incomplert , que en l’actualitat amb els mitjans tècnics i humans , podríem dur
a terme en un termini breu, i realitzar el propòsit del Fons Estudi de la Masia
Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.
Feu fotografies de masies, les
identifiqueu, nom, lloc i data i ho
envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho
publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Llegia a :
La masia de can Llimona és de les més antigues del terme d'Olesa de
Montserrat i ja consta en documentació del segle XII. Al segle XIV els Llimona,
propietaris del mas, produïen oli. El cognom llimona és un dels més antics del
poble. Aquesta família entre els segles XVI i XVII tenia dos masos: l'actual
can Llimona, que aleshores s'anomenava Llimona Sobirana, i la Llimona Jussana
que posteriorment es va anomenar Can Singla i fou enderrocat a finals del segle
XX. L'any 1495 Joan Llimona era el propietari del mas.
Al segle XVII es fa una reforma per millorar tant l'estructura com els
interiors. Fou aleshores que s'hi col·locaren els enteixinats de guix.
A la segona meitat del segle XIX la propietat passà a mans de la família
Casas.
Després de les riuades de 1962 es van haver de fer noves reformes i es
construí la bassa nova.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45685
https://www.turismeolesademontserrat.cat/es/pl36/rutes/id27/cami-de-can-llimona.htm
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llimona-0
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=526
https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-llimona
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada