Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo
enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les
publicacions en paper. Si voleu ampliar
informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació
Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 — Barcelona,
22 de juny de 1923), retratava entre 1890 i 1923, Vista llunyana de Can Xixons de Riner
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8621
Llegia; gran masia senyorial de planta rectangular i orientada de nord a
sud.
Teulada de doble vessant. Està construïda en dues fases, conservant, però,
tota la construcció primitiva. La segona fase es feu davant de la primera per
engrandir la casa. La façana principal, de nova construcció, està orientada a
l'oest, amb grans balconades al primer pis i galeries amb arcades al superior.
La porta principal es troba a l'antiga façana, a llevant. És d'arc de mig punt
dovellada; damunt de la porta hi ha un matacà, restes de l'antiga fortificació,
amb blocs tallats i en filades, amb dues espitlleres al centre, una vertical i
estreta i una altra al damunt d'horitzontal, la part inferior buidada i la
superior segueix la decoració de la cornisa de l'edifici. La paret nord té
diversos finestrals; un d'ells amb decoracions neoclàssiques. Hi ha també una
finestra renaixentista emmarcada per una llinda de pedra amb decoracions
florals i per dos columnes amb capitells decorats amb motius animals i
vegetals; al damunt hi ha una cornisa amb decoració geomètrica. Sobresurt per
damunt de la casa una torre rectangular. El parament és de pedres tallades i
col·locada en filades.
No retratava però, la capella advoCada a l’arcàngel Sant Miquel , de al que en diuen a l’enciclopèdia :
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-xixons-riner
Situada dins l’antic terme del castell de Riner, no passà d’ésser una
capella rural del terme de la parròquia de Sant Martí de Riner. Depengué de la
canònica de Santa Maria de Solsona a través de la parroquial de Riner. Les
primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1027 en el testament
sacramental de Rotrudis, muller de Guifré de Riner, la qual manà donar a Sant
Miquel de Riner les vinyes que havia comprat a Freixenet. L’any 1093, la muller
d’Hug Dalmau de Riner-Cervera, anomenada Adalès, deixà en el seu testament les
seves dominicatures del Grau, repartides entre Sant Miquel i Sant Martí de
Riner. L’any 1103 aquesta església devia passar a dependre de la canònica de
Solsona, ja que aquell any, Ponç Hug, senyor del castell de Riner, donà a Santa
Maria de Solsona l’església de Sant Martí de Riner, amb les altres esglésies
del terme, llevat de la de Santa Susanna, que havia donat a Santa Maria de
Castellfollit. Com que no era parròquia, aquesta església no apareix en cap de
les confirmacions que bisbes i papes feren a la canònica de Santa Maria de
Solsona.
-01-interior.jpg)
Fotografia del interior de Lluís Codina Vilà
L’edifici actual del segle XVII, amb un origen potser de llegenda ,explica que s’havia bastit vora el camí per tal que els caminants s’encomanessin a Déu durant el viatge, i que ara és oberta només el diumenge més proper al dia del sant.
https://datos.bne.es/edicion/bipa0000052435.html
Avui, Patrimoni Gencat falla, potser no té res a veure amb el conflicte de
Gaza, o potser si , oi?
la "monotonia criminal" però, contínua; els mitjans de comunicació
audiovisuals, recullen les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant
l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada