La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de la Torre del Piqué, al
barri de La Creu d'Avià, al Berguedà, hi ha una confessió quan a la denominació
Piqué/Piquer, produïda sens dubte per l’estultícia – o la mala voluntat, potser
més la segona que la primera , oi?- dels funcionaris castellans del Registre
Civil de l’època
Al Mapa de Patrimoni d’Avià, trobava ; aquesta casa correspon a la
tipologia d'edificis d'època modernista construïts com a segones residències
per personatges adinerats o il·lustres
de l'època.
Aquesta casa va ser construïda pel Sr. José Piquer Rosal, procurador dels tribunals de Berga què a
finals del segle XIX posseïa l'heretat Cal Coix amb l'agregat Casanova de La
Creu, al barri de La Creu. En aquestes finques tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua: una de la Riera Font Caldes que era
desviada amb un mur fins a la finca anomenada antigament Cal Coix, i ja al 1905 Torre del Piquer, que era
utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font.
El Sr. Piquer vivia al carrer del Roser, nº 4 de Berga, en una casa
modernista :
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/berga/tots/casa-josep-piquer-rosal
i es va fer construir La Torre
del Piquer com a residència d'estiu, en aquesta propietat que tenia al barri de La Creu
d'Avià a finals del segle XIX i també
seguint el corrent arquitectònic modernista.
Actualment la casa és propietat de
Josep M. Piqué, nebot de la filla
Celestina Piqué de Picart que no va tenir fills, viu a Barcelona.
Desconeixem l'arquitecte, podria tractar-se però , de Roc Cot i Cot (Barcelona,
1865 - ibídem, 7 de julio de 1909 o de Ignasi M. Colomer Oms (Igualada, 1878 -
1967) , arquitectes que van treballar a
Berga i que van mantenir una vinculació amb personatges il·lustres de l'època
del nivell social del procurador Josep
Piquer i Rosal.
https://www.diputatsmancomunitat.cat/els-diputats/piquer-i-rosal-josep/
Aquest junt amb Jaime Felipó Badia van fer
construir el Casino Berguedà a la Ronda Queralt l'any 1913.
Casa de quatre pisos amb teulada a quatre vessants i dos cossos adossats a
les façanes laterals de dos pisos i que
formen dues terrasses sota teulada a tres vessants.
La casa aprofita un desnivell del terreny, de forma que la planta baixa queda semi-soterrada pel
costat nord. La casa segueix l'estructura de les torres d'estiueig modernistes: planta quadrada amb cossos
afegits, teulada amb pinacles en forma de pinya i decoracions de diferents tipus seguint el corrent
arquitectònic modernista (en ferro, ciment i rajoles).
Les finestres tenen la llinda en
forma esglaonada piramidal seguint el tipus decoratiu d'altres cases de Berga
de la mateixa època, com l'edifici del
Casino, cal De Martín, o la mateixa casa del Carrer del Roser on vivia el
propietari que la va fer construir.
A les façanes principals, a sud i nord, s'obren tribunes tancades seguint
la forma de mig octògon i amb obertures
amb les llindes també esglaonades. La porta principal és a la façana nord, que s'obre al barri de La Creu: el portal és
protegit amb un vestíbul tancat amb vitralls de colors entre muntants de ciment que formen un arc i que imiten
troncs de fusta; un dels vitralls té les inicials J P (José Piquer) a la part superior i l'oposat les inicials C P
(Celestina Picart).
Al terra del vestíbul hi ha un mosaic fet amb còdols i amb la frase: "Agricultura i
Flors", que resumeix els objectius principals de la finca en el moment de la construcció: una casa senyorial
envoltada de jardins i horts. Els jardins i horts eren distributius al voltant de la casa en les diferents terrasses
del terreny i estaven ordenats amb diferents decoracions.
Hi
havia una font amb la Mare de Déu de Queralt (que ara ha desaparegut)
davant de la porta principal; una capelleta
en forma de cova artificial i organitzada com un diorama amb les imatges de la
Mare de Déu de Lourdes i Sta. Bernadeta
amb una font al costat; una imatge de pedra de tamany natural de Santa Bernadeta
i de la que només es conserva el
pedestal entre parterres de flors de tots tipus.
Davant la casa el jardí manté la decoració
dels bancs i taules de ciment imitant troncs de fusta i seguint el mateix tipus
decoratiu que els jardins modernistes
Artigas de La Pobla de Lillet.
A un nivell per sobre de la casa hi
havia una petita capella dedicada a Sant
Isidre (patró de l'agricultura) que més tard es va ampliar i convertir en
vivendes.
La única data visible en tota la
casa és 1899, realitzada en forja a una porta de ferro que abans estava al safareig de la casa, i que amb l'ampliació es
va traslladar al safareig de l'antiga ermita de Sant Isidre.
A
l'interior no es conserva cap element de l'època, ja que la casa s'ha
compartimentat i distribuït en 6 pisos en que hi viuen llogaters.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada