Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo
enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les
publicacions en paper. Si voleu ampliar
informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació
La Josefina Casadesús Bascompte publica fotografies de les restes de l'antiga
església de Peguera, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel , que l’Ignasi Canals Tarrats (1896-1986) va fotografiar, l'any 1920.
Sant Miquel de Peguera en una
fotografia dels anys vuitanta del segle XX. ARXIU LUIGI
Fotografia de la Josefina Casadesús Bascompte , el cementiri , i de l’església “nova”
Peguera 'forn de pega', ' lloc on es fa pega'
https://slg.uib.cat/digitalAssets/379/379332_peguera.pdf
D’obligada lectura l’excel·lent treball de la Rosa Serra Rotés (Puig-reig,
1958)
https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/385566/478748
https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/301502/401885
L’enciclopèdia ens diu que l’església de Sant Miquel fou des de la seva
construcció l’església del lloc i del castell de Peguera, al comtat de
Berguedà. La primera referència documental del lloc i concretament del castell
de Peguera és del segle XI; es tracta del jurament de fidelitat fet per Pere
Ramon, entre 1068 o 1095, al comte Guillem de Cerdanya pels castells de Peguera
(Pegera), Fígols, Vallmanya i la casa i fortalesa de Berga. El castell de
Peguera dominava una àmplia zona de pastures que el segle XII foren cedides
pels senyors del lloc al monestir de Santa Maria de Poblet; l’any 1166 el rei
Alfons el Cast concedia a Pere de Berga la facultat d’erigir un castell al lloc
de Blancafort, dins el terme del castell de Peguera. Les notícies sobre
l’església de Sant Miquel de Peguera són nul·les; devia tractar-se de
l’església del castell sense funcions parroquials car no s’esmenta com a tal en
la visita al deganat de Berguedà de l’any 1312.
Al segle XVIII era sufragània de l’església parroquial de Santa Cecília de
Fígols.
https://www.llibertat.cat/2012/01/salvem-peguera-16236
En algun moment, volaven coloms – de forma fugissera – per aquests erms:
Difícilment però, es repetirà la imatge que immortalitzava l'Antonio Maymó i Duarte,( 1901-1986)
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecin/id/16870/rec/643
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/716/rec/1
la "monotònia criminal" contínua, els mitjans de comunicació audiovisuals, recullen les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"
Que l'Arcàngel Sant Miquel i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada