El Valentí pons Toujouse, feia una feina excel·lent:
https://www.arquitecturamodernista.cat/
Rubí s’ha fet gran, tant, tant, tant, que quasi no hi ha lloc, ni per als
records, l’Esteve Corrons,
propietari de la fassina situada a l'Escardívol, l’any 1870 va obrir una taverna, amb billar inclòs,
al carrer de Sant Antoni (que amb l'eixample de finals del segle XIX seria el
passeig d'Alfonso Sala i ara el de Francesc Macià) per donar sortida a alguns
dels productes elaborats a la fassina. Aquest establiment el portava la família del
"sereno" Josep Pujol i d'aquí el nom popular de "cal Xic
Sereno" ("Xic" perquè era el menor de tres germans). Amb el
temps va esdevenir-ne el propietari.
A finals del segle XIX el carrer es va eixamplar, com hem dit, i la taverna
va quedar reduïda a mitja habitació, per la qual cosa havien de servir les
begudes entre els barrots de les reixes.
El 1912 el fill d'en Josep Pujol, de nom també Josep, va obrir una barberia
a la casa del costat, que probablement és la que apareix a la imatge amb la
llegenda "Servicio antiséptico". Com és mal costum en aquest dissortat reialme,
cap dada de l’autor de la “ transformació” , ens agradarà tenir-ne noticia a l’mail
castellardiari@gmail.com
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/rubi/tots/barberia-cal-xic-sereno-josep-pujol
Aquest Josep Pujol fill, va marxar a
Cuba a provar de fer fortuna i, mentrestant, la seva germana es va fer càrrec
del negoci tot transformant la barberia en una botiga de queviures fins que el Josep no va tornar de l'illa caribenya.
Aquest establiment va desaparèixer en una època indeterminada del segle
passat (no sé exactament quan) i avui en dia s'hi troben diverses botigues.
Al cens de 1910 hi havia 4429 ànimes, i es tancava l’any 2021 amb 78.549
habitants de dret. Trobar un rubinenc, rubinenca, amb pares, avis, besavis, rebesavis ,..,
nascuts a Rubí, és un fet quasi miraculós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada