Creuava el Pont del Diable i passava de la comarca del Vallès Occidental, a
la comarca del Llobregat jussà, tot just
quasi al final del pont coincidia a un
senyor que estava assentat i que m’explicava que havia estat taxista, que viu al Papiol, i que ha vingut caminant, cosa que ha de fer per qüestions de salut, parlàvem
una estona de les limitacions que sens han imposat amb la Covid.19, advertia
que tothom n’està molt cansat - per dir-ho d’una forma políticament correcta
-, li explicava que venia a retratar façanes esgrafiades, en aquest art,
Martorell és una “ potència mundial”, i ens acomiadàvem.
Retratava l’edifici de la Caserna i continuava fins a la Plaça de la Creu, en el meu recorregut transitaria pels carrers
de Pere Puig, d’Anselm Clavé, la Plaça de la Vila, el carrer de Francesc Santacana, i tornada
novament fins al punt d’arribada.
Com em temia, a Martorell ho sabem bé, el diable sap més per vell que per
diable, tant el Mapa de Patrimoni :
https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan
Com la llista de Monuments de Martorell NO recullen la totalitat de les
façanes esgrafiades, ni dels edificis d’interès històric.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Martorell
Compto amb la bona voluntat dels martorellencs – dissortadament no en deuen
quedar gaires, i menys en aquesta zona, al cens de 1900 consten 3221 ànimes, i
es tanca l’exercici 2020 amb 28772 habitants de drets - per completar la informació.
Retratava la capella de Sant baptista, esgrafiada Jaume Amat i Bargués
(Martorell, 1924 – 2003), Patrimoni Gencat ens diu ; capella rectangular d'una
sola nau.
Fotografia del Jordi Contijoch Boada
En l'estat actual té quatre trams i fa 19 metres de llargada (l'interior). No obstant, el tram de migdia, orientada de N a S, fent de vestíbul, s'aparta de la regularitat i mides dels altres trams, el quals són separats per arcs torals, el primer rodó i el segon lleugerament apuntat. El darrer, corresponent a l'últim tram, ja es apuntat. La volta de la nau és de canó. Al mur de ponent del darrer tram s'observa una gran arcada gòtica -restant tapiada- ben apuntada, que ens fa deduir que devia formar part de la sala de l'hospital, la qual era situada ran de la capella, però transversalment respecte aquesta.
Abans, encara
es podien veure, arrenglades amb el carrer, dues belles arcades de mig punt, de
pedra, a l'altra banda de la casa mitgera que hi ha al costat de la capella. La
paret de ponent d'aquesta casa, tenia una arcada gòtica tapiada als seus
baixos, similar a la paret W de la capella i parellada aquesta. Això permet
d'inferir que la sala de l'hospital, amb arcades de diafragma, devia de tenir
almenys 4 trams. Abans del seu enderroc es van enumerar els carreus que
conformaven susdites arcades.
L'hospital de Martorell va ser fundat per Guilleuma de Castellvell el 1205.
La seva capella de St. Joan és citada per primer cop el 1313, bé que devia
existir de molt abans. El 1414 es diu que és situada al Raval de la vila i el
1715 que està enrunada per la guerra. Les reformes que s'observen a la capella
-d'incorporació com a mena de vestíbul d'un dels trams de la sala de
l'Hospital-, la construcció d'un portal amb llinda i rebranques, són posteriors
a aquesta darrera data i possiblement del segle XVIII. El coronament de la
façana, amb l'òcul pseudogòtic és encara posterior, de la fi del segle XIX.
L'edifici de l'antic hospital es va vendre a uns particulars que el van
enderrocar al 1987 amb el compromís d'incorporar elements de l'antic edifici en
la construcció del nou; del qual només en queden els dos arc gòtics de la façana
en peu; actuació que a dia d'avui no s'ha produït.
Martorell té consciencia d’aquest Patrimoni històric que caldria documentar
correctament, i que sens dubte pot esdevenir un element d’atracció cultural.
http://turisme.martorell.cat/wp-content/uploads/2015/01/Esgrafiats.pdf
Abans d’arribar a la Plaça de la Creu hi ha una façana de la que en trobava
referència. Sou pregats de fer-nos
arriba informació a l’email castellardiari@gmail.com
Martorell, Catalunya, us ho agrairan.
Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.
Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf
Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
El "laissez faire, laissez passer" que s’ha practicat – i es practica - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada