TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

diumenge, 22 de febrer del 2026

LA DOU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANTA MARGARIDA. SANT ESTEVE D'EN BAS. LA GARROTXA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-de-la-dou-la-vall-den-bas

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/03/goigs-santa-margarida-sant-esteve-den.html

Gran casal, orientat a sud, amb teulada a dues vessants. Prop del mas neix la riera de Ridaura.

Dins la lliça que envolta quasi tota la casa hi ha una gran era i una cabana. A la part del darrera hi ha unes masoveries actualment habilitades com a quadres.

A principis del segle XX, Rafael Masó realitzà una reforma i la part més visible de la intervenció és el cos de galeries de dos nivells, com també el barri d'entrada.

Darrera la casa hi ha una capella adossada dedicada a Santa Margarida de la Dou.



Fotografia de Raquel-Ruth Lacuesta Contreras (Hellín, província d'Albacete, 13 de març de 1949)

https://musicamasos.cat/festival/mas-la-dou



El mas ha sofert transformacions al llarg del temps, la més important la realitzada als anys 20 del segle XX per Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 — Girona, 13 de juliol de 1935) a instàncies de l'hereu Joan Dou Arumi 



Llinatge rellevant des de l’edat mitjana, els Dou gaudiren d’alguns privilegis atorgats pels vescomtes de Bas al segle XIV, i destaca entre els seus membres Francesc Dou, el qual ocupà la seu de Girona entre el 1668 i el 1673.


https://www.armoria.info/libro_de_armoria/dou.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Que  santa Margarida   ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima  del monolingüisme genocida ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  lletissons  trempolins,  Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes  del monoliguisme genocida ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


divendres, 20 de febrer del 2026

ANTIC CASAL CATÒLIC CULTURAL - BIBLIOTECA MARIA BARBAL. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ

 El "Casal  catòlic Cultural de Tremp" es va construir el 1929, en un àmbit de creixement de la ciutat anomenat "Prat de Sulla". Com és mal costum – sembla que especialment seguit a Tremp - , cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


 Després de diferents vicissituds, l'edifici ha acabat per acollir la Biblioteca Maria Barbal, no sense que abans se'n fes una transformació arquitectònica integral que només ha conservat, de l'edifici original, el volum que corresponia a la façana. Com és mal costum – sembla que especialment seguit a Tremp - , cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42878

https://www.ajuntamentdetremp.cat/documents/monuments-tremp-i-noguera.pdf

El Venerable Antonio Gaudí  Cornet,  colpejat, sancionat,.., per enraonar en la seva llengua pròpia, el català,  deia  "amb els castellans no ens hi entendrem mai".   

Sembla que les instruccions que rebien els funcionaris feixistes eren les de “ dessolar la terra catalana , tant com fos possible" , i per descomptat allò de “que surja el efecto sin que se note el cuidado", que recomanava (Gaspar de Guzmán y Pimentel, conde-duque de Olivares; Roma, 1587 - Toro, Zamora, 1645) ni calia, ni a dia d’avui cal.  El nostre genial arquitecte, escollit de Déu, tenia sens dubte el do de la profecia, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

AQUEST EDIFICI HAVIA ESTAT L’ESCOLA DE PUIGCERCÓS DE TREMP?. PALLARS JUSSÀ

 

Fa anys i panys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i fent una recerca – com acostuma  a  succeir  - veia un edifici que podria haver estat l’escola de Puigcercós, i d’aquí que us llenci la pregunta, que espero em respongueu a l’email castellardiari@gmail.com  


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/05/puigcercos-tremp-el-pallars-jussa.html?m=0

https://www.ajuntamentdetremp.cat/documents/conjunts-i-elements-puntuals-1.pdf

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/01/les-esglesies-de-puigcercos-tremp-el.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/05/puigcercos-tremp-el-pallars-jussa.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2026/02/teniu-imatges-del-interior-de-lesglesia.html

El Venerable Antonio Gaudí  Cornet,  colpejat, sancionat,.., per enraonar en la seva llengua pròpia, el català,  deia  "amb els castellans no ens hi entendrem mai".   

Sembla que les instruccions que rebien els funcionaris feixistes eren les de “ dessolar la terra catalana , tant com fos possible" , i per descomptat allò de “que surja el efecto sin que se note el cuidado", que recomanava (Gaspar de Guzmán y Pimentel, conde-duque de Olivares; Roma, 1587 - Toro, Zamora, 1645) ni calia, ni a dia d’avui cal.  El nostre genial arquitecte, escollit de Déu, tenia sens dubte el do de la profecia, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

ERMITA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE SUTERRANYA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/06/goigs-sant-miquel-en-castella-ermita-de.html

https://www.ajuntamentdetremp.cat/documents/monuments-tremp-i-noguera.pdf

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-suterranya-tremp

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25248

No es coneixen referències històriques sobre els orígens de l'ermita de Sant Miquel de Suterranya, que no es menciona en la documentació fins l'any 1758, data en què consta com una capella depenent de la parròquia de Suterranya.

Tanmateix, la tècnica constructiva que s'aprecia, als murs, especialment a l'absis, i la presència de la volta amb punt d'ametlla, permeten emmarcar la seva construcció en torn del segle XII.

Ermita situada dalt d'un petit tossal al que s'arriba per un camí que surt de Suterranya en direcció nord. Es tracta d'un edifici d'una nau i absis semicircular en el que s'identifica una finestra de llinda de mig punt monolítica.



La porta d'accés adovellada conforma un arc de mig punt i està situada a ponent. Disposa d'una finestra esqueixada en la part superior.

El coronament actual va ser afegit amb la coberta i mostra dos pinacles i una creu. Els murs són de carreus de pedra del país i conserven pocs elements del parament romànic original. La coberta conserva les antigues lloses de pedra del país.

A l'interior la volta de canó mostra també un perfil apuntat i un arc presbiteral força estret.

https://www.artmedieval.net/Lleida/images/imageC10683.jpg

Suterranya perdé la seva independència municipal el 1973, quan fou afegit  - manu militari . al terme municipal de Tremp.



Segell municipal vers l’any 1900

Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l'Arcàngel sant Miquel,  Princep de les Milícies Celestials   ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima  del monolingüisme genocida ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  trempolins,  Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes  del monoliguisme genocida ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, 5 de septiembre de 1969) s'afegia a aquest " campionat inhumà " 

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 18 de febrer del 2026

CASA AL CARRER VILA CINCA, 6-8 SABADELL

 

Baixava a Sabadell, visc a Castellar del Vallès, aprofitava el temps passejant per la Creu Alta

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lannexio-de-la-creu-alta-1904-89001/

L’ any 1886  es construí l’església de Sant Vicenç de Jonqueres.

L’arquitecte diocesà va elaborar un informe per a justificar la construcció de la nova església i on relata que el nucli estava format per “dos grupos de edificios uno de los cuales está de modo que más parece de Sabadell que de otra municipalidad, y llega hasta el paraje donde hay una cruz de piedra labrada que es la causa porque aquella localidad sea como es llamada Creu alta, el otro grupo del caserío se extiende desde dicha cruz a la parte alta siguiendo la carretera”. L’autor es refereix al camí de Manresa, l’actual carrer Major.

Segons totes les fons consultades, l’annexió de la Creu Alta fou producte d’un acord polític entre Alfons Sala Argemí, comte d’Egara, diputat a Corts pel districte i cacic de Terrassa i Francisco Pi i Arsuaga, republicà federal, diputat a Corts per Sabadell i fill de l’expresident de la Primera República.

 Llavors la Creu Alta, que pertanyia al districte electoral de Terrassa, era un important focus de republicanisme.

De fet, al 1897 els republicans creualtencs, denominats federals i socials, edificaren un local al carrer Major que publicaven el setmanari Lo Nivell i que al març del 1904 ingressaren a la Unión Republicana.

El 6 de juliol de 1903 Alfons Sala va presentar al Congrés dels Diputats, amb el suport de Pi Arsuaga, el projecte de llei d’agregació que fou aprovat el 16 de març de 1904 i que la Revista de Sabadell va qualificar de “tupinada parlamentaria”.

El 20 de març, l’ajuntament de Sabadell aprovava per unanimitat l’annexió.

 Per a complir amb les formalitats, el 5 d’abril es derogava el decret de Carles IV de 1800 que autoritzava el naixement del municipi de Sant Pere de Terrassa. Una setmana després, en sessió pública i davant un nombrós públic, la Corporació Municipal sabadellenca, presidida per l’alcalde accidental Joaquim Cladellas Trescens, es donava per assabentada de la llei publicada a la Gaceta y Boletín Oficial de la Provincia.

M’aturava per retratar la casa de números 6-8 al carrer de Vila Cinca, 6-8

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.12_ARU-M_Mitgeres.pdf


Estil i Època Eclecticisme; Època contemporània. Segle XX. 1932

Autor: desconegut

Promotor: desconegut

Ens agradarà tenir noticia de l’autor i del promotor a l’email castellardiar@gmail.com

Edifici residencial entre mitgeres, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües, que s'edifica sota la influència del noucentisme però que es construeix mostrant un repertori d'utilització de recursos procedents de l'arquitectura classicista.

Sabadell iniciava un camí cap a la irrellevància que sembla agafat embranzida en els darrers anys. Llàstima, oi?.

 

 

 

CASA AL CARRER VILA CINCA, 14-16. SABADELL

 

Baixava a Sabadell, visc a Castellar del Vallès, aprofitava el temps passejant per la Creu Alta

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lannexio-de-la-creu-alta-1904-89001/

L’ any 1886  es construí l’església de Sant Vicenç de Jonqueres.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/08/esglesia-de-la-creu-alta-advocada-sant.html

L’arquitecte diocesà -  Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 Barcelona, 1 de setembre de 1931),[1] marquès de Sagnier ?-  va elaborar un informe per a justificar la construcció de la nova església i on relata que el nucli estava format per “dos grupos de edificios uno de los cuales está de modo que más parece de Sabadell que de otra municipalidad, y llega hasta el paraje donde hay una cruz de piedra labrada que es la causa porque aquella localidad sea como es llamada Creu alta, el otro grupo del caserío se extiende desde dicha cruz a la parte alta siguiendo la carretera”. L’autor es refereix al camí de Manresa, l’actual carrer Major.

Segons totes les fons consultades, l’annexió de la Creu Alta fou producte d’un acord polític entre Alfons Sala Argemí, comte d’Egara, diputat a Corts pel districte i cacic de Terrassa i Francisco Pi i Arsuaga, republicà federal, diputat a Corts per Sabadell i fill de l’expresident de la Primera República.

 Llavors la Creu Alta, que pertanyia al districte electoral de Terrassa, era un important focus de republicanisme.

De fet, al 1897 els republicans creualtencs, denominats federals i socials, edificaren un local al carrer Major que publicaven el setmanari Lo Nivell i que al març del 1904 ingressaren a la Unión Republicana.

El 6 de juliol de 1903 Alfons Sala va presentar al Congrés dels Diputats, amb el suport de Pi Arsuaga, el projecte de llei d’agregació que fou aprovat el 16 de març de 1904 i que la Revista de Sabadell va qualificar de “tupinada parlamentaria”.

El 20 de març, l’ajuntament de Sabadell aprovava per unanimitat l’annexió.

 Per a complir amb les formalitats, el 5 d’abril es derogava el decret de Carles IV de 1800 que autoritzava el naixement del municipi de Sant Pere de Terrassa. Una setmana després, en sessió pública i davant un nombrós públic, la Corporació Municipal sabadellenca, presidida per l’alcalde accidental Joaquim Cladellas Trescens, es donava per assabentada de la llei publicada a la Gaceta y Boletín Oficial de la Provincia.

https://historiadesabadell.com/2025/12/04/josep-vila-juanico/

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.12_ARU-M_Mitgeres.pdf

M'aturava per retratar la casa de números 14.16 al carrer Vila Cinca, projectada per l'arquitecte  Josep Vila i Juanicó ( 1906? + 19 setembre 1981),



Estil i Època Racionalisme; Època contemporània. Segle XX. 1932

Edifici residencial en cantonada, entre els carrers de Vila Cinca i de Montllor i Pujalt. El front de l'edifici i l'accés és pel carrer de Vila Cinca ; edifici de planta baixa i pis, aixecat dins el període del primer racionalisme.

La influència d'aquest corrent estilístic es mostra clarament en la composició de la façana a partir de la utilització de línies rectes i l'absència d'elements ornamentals.

Sabadell iniciava un camí cap a la irrellevància que sembla agafat embranzida en els darrers anys. Llàstima, oi?. 

 

dilluns, 16 de febrer del 2026

TENIU IMATGES DEL MAS ORIOL PETIT ?. FIGUEROLES & PUIG PALTER. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1053

Figueroles és un petit veïnat del nucli de Fontcoberta, al Pla de l’Estany. Es troba al cim d’un turó, a 210 metres d’altitud sobre el nivell del mar, entre la carretera C-66 i la riera de Vall-llobera, a ponent, i la riera del Garrumbert, a llevant.

El mas ca l’Oriol, apartat del veïnat, es coneix des del segle X i presenta un finestral gòtic del segle XVI i un matacà.


Fotografia. Maria Dolors Casanovas i Voltà, 

Va ser segona residència dels germans Josep i Joan Llimona, a principis del segle XX, i al costat hi van construir una casa modernista, obra de Rafel Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 — Girona, 13 de juliol de 1935)

Rafael Masó Valentí(Girona, 16 d'agost de 1880 — Girona, 13 de juliol de 1935) dissenya ‘l’any 1915  la façana del taller que l'escultor Josep Llimona Bruguera Barcelona (Barcelonès), 8-4-1863 - Barcelona (Barcelonès), 27-2-1934 tenia a la seva finca de Puig Palter.


Es conserva amb modificacions.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15217

https://rafaelmaso.girona.cat/cat/maso_obres_fitxa.php?id=65

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/4.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=fontcoberta&page=1&pos=1radarà rebre

Ens agradarà rebre una fotografia d'aquest annex modernista a l'email castellardiari@gmail.com 

En demanaré informació a :  ajuntament@fontcoberta.cat