EL MAS DEL PUIG, LA CASA PAIRAL DELS CODERCH. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/casa-pairal-coderch

https://arquitectes.cat/en/node/27602

https://espolla.cat/coneix/llocs-dinteres/edificis-emblematics/

https://joseantoniocoderch.org/biografia/index.html

L'any 1963, el cèlebre arquitecte català José Antonio Coderch de Sentmenat (1913-1984), membre destacat del prestigiós Team 10, va recuperar la masia que havia pertangut als seus avantpassats

Coderch va dirigir personalment una reforma integral entre 1963 i 1964. El seu objectiu va ser respectar al màxim l'edifici original, recuperant les voltes i parets de pedra sense afegir referències modernes que alteressin el seu esperit vernacle

La recuperació d'aquest mas va ser un dels fets més importants de la seva vida. Va esdevenir el seu lloc de descans, estudi i connexió amb la terra. De fet, hi passava llargues temporades i va ser el lloc on va morir l'any 1984.

El sostre demogràfic d’Espolla s’assolia al cens de 1857 amb 1149 ànimes, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, crim execrable que no ha estat mai jutjat, imprimia velocitat al procés de despoblament, que deixava l’any 2025 en 398 el nombre de veïns inscrits.

CELLER D’ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Llegia que l’any  1917, es va crear una comissió, presidida per Carlos de Camps y de Olzinelles (Gerona, 1860 - San Sebastián, 1939), II marqués de Camps – quina diferencia entre la “noblesa” anterior al feixisme, i l’actual, oi?. -   , per estudiar l'edificació d'un celler; però no fou fins al 1930, després d'haver visitat els cellers de Terrassa, Rubí, Cervera i Banyuls, que es va constituir la secció de vinificació.

El celler es construí en uns terrenys del marquès de Camps, al lloc anomenat la Coromina i s'encarregà a l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 - Figueres, 13 de juny de 1978

Un cop construïda la nau principal (1931) es va edificar l'edifici per al trull d'oli, sense cap tècnic responsable. Posteriorment, l'any 1948 es construí la sala de les botes de fusta que havia estat projectada per Pelai Martínez.

 L'any 1957 es va construir la nau del laboratori i la botiga i, finalment, el 1961 es va ampliar la nau principal envers l'oest, obra de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 15 de diciembre de 1884—ibidem, 28 de abril de 1970), que va seguir els criteris marcats per Pelai Martínez.

El sostre demogràfic d’Espolla s’assolia al cens de 1857 amb 1149 ànimes, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, crim execrable que no ha estat mai jutjat, imprimia velocitat al procés de despoblament, que deixava l’any 2025 en 398 el nombre de veïns inscrits. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLA DR. MASMITJÀ. GIRONA

 

https://www.drmasmitja.cat/el-fundador/

https://barrideleixample.blogspot.com/p/escoles-centres-educatius.html

Les religioses del Cor de Maria, Congregació fundada pel sacerdot Joaquim Masmitjà arribaren a Girona l’any 1853 i el col·legi  “Cor de Maria” s’ubicà en un edifici que hi ha al costat de les escales de la Catedral, al bell mig del Barri Vell de la Ciutat.

Al començament dels anys 50 es va posar de manifest que calia reestructurar l’amplia oferta educativa que llavors hi havia al Barri Vell. Davant d’aquesta situació  es va buscar un nou emplaçament a la Ciutat. Això comportava deixar definitivament el col·legi del Barri Vell que va romandre obert durant un llarg període de 102 anys.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/05/in-memorian-de-lescola-de-les.html

El nou Col·legi es va inaugurar l’any 1954 i el nom va passar a ser “Dr. Masmitjà” , honorant així  al Fundador. 

Es defineix actualment com una escola amb un caràcter propi ben definit que promou una formació integral dels alumnes d’acord amb una concepció cristiana de la persona, de la vida i del món; que ofereix una preparació i formació humana en valors per construir una societat èticament més justa; amb història i garantia de continuïtat; senzilla oberta i acollidora; respectuosa amb la diversitat dels seus/seves alumnes; catalana i inserida en la realitat sòcio-cultural de Girona i Catalunya; innovadora que sap prioritzar la llengua estrangera de manera activa i lúdica i les noves tecnologies; escola verda respectuosa amb el medi ambient i la natura, i que treballa per una societat més sostenible.

Té un equip pedagògic i humà que aposta per un projecte educatiu engrescador, inserit en un  Segle  XXI ple de reptes i il·lusions.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com , ho demanaren a drmasmitja@drmasmitja.cat

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI. BALNEARI DE MONTAGUT. CAMPELLES. EL RIPOLLÈS

 El Francesc Climent pública  fotografies de la  Capella de la Marededéu del Remei. Balneari de Montagut  

No hi ha cap dada de l’autor de les reformes de caire modernista que ens feien ocasió de la  construcció de l'ala sud el 1914, data en la que s’aixecava també la Capella de la Marededéu del Remei

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/10/18/balneari-montagut-de-campelles/

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3838

https://www.bcncatfilmcommission.com/es/location/hotel-balneari-montagut

Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva, publica el Goigs de la capella:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/11/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-balneari.html

Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de l’autor d’aquelles reformes modernistes, i de la capella de la Marededéu del Remei

Recordeu SEMPRE, el que no fem els catalans, NO ES FARÀ, tenim l’enemic a casa des de fa més de 300 anys.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la  pregària del campellencs i dels catalans perquè se'ls retorni la llibertat nacional arrabassada l'any 1714 

CAPELLA DEL PALAU REIAL DEL REI MARTÍ L’HUMÀ. POBLET. VIMBODI POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ

 

Llegia  que el Palau del Rei Martí l'Humà, situat al Monestir de Poblet, és considerat una de les joies del gòtic civil a Catalunya.

Dins d'aquest complex palatí destaca la seva capella privada, un espai destinat al recolliment espiritual del monarca

L'any 1397, va encarregar al prestigiós mestre d'obres Arnau Bargués la construcció d'una residència reial integrada al recinte fortificat del monestir.

Bargués va dissenyar un palau gòtic aprofitant les estructures ja existents: es va elevar sobre l'atri del claustre, els trulls i el vestíbul de l'església.

 Al cor d'aquest disseny s'hi va projectar la capella palatina, un lloc sagrat per a l'ús exclusiu dels reis

L'any 1406 els treballs es van aturar a causa de les dificultats financeres de la Corona i de la prematura mort de la reina Maria de Luna.

La mort del mateix rei Martí l'any 1410 sense descendència directa va deixar el palau i la capella inacabats durant segles

Després de la devastació provocada per la Desamortització de Mendizábal el 1835, les estructures van quedar greument malmeses, convertides pràcticament en ruïnes abandonades

A mitjans del segle XX, el compromís del Patronat de Poblet, primer sota la presidencia de  Eduardo Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941 ) i postxeriormebt per José Pedro Gil-Moreno de Mora Plana (1892-1945)  i la tasca  de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 3 de marzo de 1897-11 de enero de 1976) van permetre reprendre el projecte arquitectònic.

 L'any 1966 es van culminar finalment les obres del palau, respectant la traça gòtica original i els seus finestrals amb traceria ogival

No trobava enlloc l’advocació, agrairé la vostra ajuda a l’email castellardiari@gmail.com  

Fotografia  de l’ Assumpta Figueras Viñas

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA D'ORDÍS.L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ordis&page=1&pos=1

https://www.vallgesbisaura.com/territori/els-comunidors/els-comunidors-comunidor-de-lesglesia-de-sant-julia-i-santa-basilissa/

L'església de Sant Julià  i Santa Basilissa d'Ordis és un edifici situat al nucli històric del poble. És una església d'una nau amb capelles laterals creuer i absis semicircular.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19927

Podem parlar de dos períodes constructius apreciables a Sant Julià i Santa Basilissa d'Ordis. A la façana de ponent es conserva part de l'aparell romànic de carreuada. És visible la finestra romànica que s'obria al centre del mur, que posteriorment va ser tapiada i els seus arcs destruïts en construir un petit rosetó. L'aparell romànic de carreuada, en pedra arenosa, és visible al frontis i al mur de migdia; en aquest darrer mur, per les restes apreciades, s'hi obriria una porta. Tanmateix, d'època romànica és la cornisa incurvada. Romàniques són també la nau, amb volta apuntada. Les capelles laterals són obra dels segles XVI-XVII.

Posteriorment, segle XVIII, s'hi efectuaren unes modificacions. Al frontis s'hi obria una portalada rectangular, amb un deix neoclàssic, amb muntants que simulen una pilastra; es corona amb dos pinacles amb una bola al cim. És en pedra d'Avinyonet. La capçalera ofereix un absis semicircular i el creuer apareix cobert per una cúpula. S'intentà aixecar un campanar que està als seus inicis, de base quadrada a l'enlairar-se adaptava la forma vuitavada, no s'arribà a cobrir

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/05/goigs-sant-julia-i-santa-basilissa.html

Que Sant Julià  i Santa Basilissa d'Ordis elevin a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!!!!!

FÀBRICA BAYER. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S'ENDUGUÉ

https://www.thenewbarcelonapost.com/huella-mas-de-125-anos-bayer-en-barcelona/

 Obra de 1916 de l’arquitecte Miquel Madorell i Rius (Hospitalet de Llobregat, 1 de gener de 1869 – Barcelona, 2 de febrer de 1936)

https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/1552/--/--/cp/

Edifici en cantonada format per planta soterrani, planta baixa i dues plantes pis, amb 130 metres de façana i onze metres de fondària. 

Originàriament, la façana del carrer s'organitzava a partir d'eixos verticals ¿separats per pilastres de formes arrodonides amb un plafó enfonsat¿ que agrupaven les obertures de les dues plantes pis en un únic forat arquitectònic, tot i que tripartit i coronat per un arc escarser. 

Al mateix eix vertical, les obertures de planta baixa hi dibuixen un arc de mig punt. Les obertures de planta baixa del xamfrà de París/Viladomat han estat modificades. 

La cantonada apareix especialment remarcada tant pel joc de dobles pilastres com pel capcer ¿amb reminiscències Sezession¿ que corona la façana.

 L'edifici està coronat perimetralment per una barana d'obra i una cornisa que es sustenta sobre permòdols acanalats.

 La façana interior, molt més sòbria, manté la composició d'eixos verticals amb pilastres, però tot incorporant finestrals individuals. Cal destacar el nucli de l'escala, situat a la part interior del xamfrà i coronat per una coberta a quatre vessants recoberta d'escates ceràmiques. 

Una xemeneia de planta quadrada, adossada per la seva part interior a l'edifici i construïda en la quasi totalitat amb maó, completa el conjunt.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16689

https://patrindustrialquitectonico.blogspot.com/2012/06/antigua-fabrica-de-bayer-transformada.html

 La polèmica del Jerarca catòlic, les victimes dels incendis de Màlaga , la calor intensa ens tenen distrets,.., insistim però en documentar el Patrimoni històric de Catalunya,  perquè con l'avi Siset, pensem que l'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Gerona, 1903 - Figueras, 1978)  la va encertar. 

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-mor-alexandre-deulofeu-predir-catalunya-independitzara-2029_455013_102.html