TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dilluns, 5 d’octubre del 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DEL CASTELL D’ULLDECONA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS ÀNGELS. EL MONTSIÀ.

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1431

Llegia que l'església  del Castell d’Ulldecona és l'edifici més modern del recinte, ja que es va reconstruir al segle XVI

 L'original va alçar-se immediatament després de la torre quadrada (segle XII-XIII).

Estava  dedicada a Santa Maria dels Àngels i fins al 1440 va fer d'església parroquial de la primitiva vila: després va funcionar com a seu d'un Priorat dels Santjoanistes (tenia un beneficiat que hi celebrà missa fins al segle XVIII.

En la desamortització de Mendizábal, el 1836 – quan el REINO  estava en fallida econòmica - , el Castell passa a mans privades.

L'any 1986 venen  el conjunt a l'Ajuntament d'Ulldecona, el qual assumeix la carrega feixuga – alguns pensem que inassolible  -  d’endegar  la seva restauració i rehabilitació arquitectònica



Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

La Marededéu dels Àngels havia de marxar, com tant i tants montsianencs , i malgrat la bona voluntat del Consistori d'Ulldecona, serà molt difícil que pugui tornar. 


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 4 d’octubre del 2026

ESCOLA EL SEGRIÀ.. PARTIDA DE LLÍVIA. LLEIDA

 

https://agora.xtec.cat/escolaelsegria/lescola/historia/

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/03/escola-ceip-el-segria-lhorta-de-lleida.html

Jaume Albareda com a cap i representant legal de la nissaga familiar, signava el contracte de donació  d’una part de les terres familiars per a la construcció de l’ escola , l’ església de Sant Anàstasi  i el Casino-bar  que servia , tenint encara avui dia  la mateixa funció ,de lloc de trobada dels pagesos i joves de Llívia i partides dels contorns, entre elles La Plana del Bisbe, Grealó , Serrallonga…

Ens agradarà tenir noticia del cognom matern del Jaume Albareda que signava el contracte de donació a l’email castellardiari@gmail.com

El 23 març de 1933, l’ arquitecte Sr José Florensa Ollé ( Tàrrega, 1889 +  Barcelona, 1968 ) , presenta la Memòria descriptiva del Projecte de la construcció de l’ edifici escolar i justifica la necessitat de la seva construcció , doncs en aquell moment era una partida amb gran nombre de torres de pagès i els seus fills no podien anar a l’ escola sinó a dos o tres km. i a peu.

Al Novembre de 1934, l’ arquitecte Sr José Florensa Ollé, certifica l’ acabament de les obres


Ens agradarà rebre una imatge de l’arquitecte José Florensa Ollé ( Tàrrega, 1889 +  Barcelona, 1968) a l’email castellardiari@gmail.com

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen d'ençà del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

 Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la nostra  llibertat nacional, i per això preguem,  Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

dissabte, 3 d’octubre del 2026

ESCOLA DE LA MERCÈ. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ

 

L'Escola de la Mercè de Tortosa, situada actualment al barri del Rastre, és considerada l'escola pública més antiga de Catalunya. 

El juny de 2023 va commemorar el seu 175è aniversari

El centre es va fundar el 7 de juny del 1848, quan l'Ajuntament de Tortosa va adjudicar l'antic exconvent de l'Orde dels Mercedaris (situat al carrer de la Mercè) per unificar set escoles públiques de la ciutat. Va obrir les portes amb uns 800 alumnes

L'edifici original va ser declarat en estat de ruïna el desembre del 1970. Com a conseqüència, l'escola es va traslladar provisionalment a l'antic Institut de Segona Ensenyança del carrer Montcada.

La seu actual de l'Escola és un edifici de nova planta (arquitecte  Pau Monguió Abellà, 1932) ) situat al barri del Rastre.


Va ser inaugurat el 21 de desembre de 1987 i ocupa l'espai de l'antiga Fàbrica de Gas.

https://ilercavonia.fandom.com/wiki/Escola_de_la_Merc%C3%A8

Ens agradarà rebre una fotografia de l'arquitecte Pau Monguió Abellà, a l'email castellardiari@gmail.com 

El Valentí Pons Toujouse, autor entre altres del blog MODERNISME, em feia arribar una fotografia de l'autor, l'arquitecte Pau Monguió Abellà, ( Barcelona, 1932 ) 



Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, esperem les vostres dades i imatges a l'email castellardiari@gmail.com 

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen des del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAN. ESCOLA BALÀFIA. LLEIDA

 

Llegia que l'escola va néixer a finals dels anys 60 (l'any 1967) com una escola pública de barri per respondre al creixement demogràfic i a les necessitats de les famílies obreres de Balàfia.

Durant la seva època daurada va arribar a acollir prop de 1.000 alumnes, xifra que va anar disminuint amb els anys i l'evolució social del barri.

En el curs 2022-2023, el centre es va fusionar oficialment amb l'Escola Pinyana. Des del curs 2023-2024, tota l'activitat es va traslladar a un edifici d'última generació sota el nom d'Escola Minerva. El nom s'escollí en homenatge a la històrica institució per a nenes que van fundar els pedagogs Victorina Vila i Frederic Godàs l'any 1911

L'antiga estructura de l'Escola Balàfia s'està transformant per part de la Paeria en el primer Hub Cívic d'Inclusió Social de Lleida, un espai multifuncional dedicat a la participació ciutadana i a l'atenció social

El disseny arquitectònic recorda a les estructures d'estil fabril i racionalista del segle passat, integrat plenament amb la tipologia constructiva original del barri de l'època, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com



https://retallsfotografics.blogspot.com/2024/11/lescola-balafia-de-lleida.html

https://laciutat.cat/laciutatdelleida/lleida-transformara-lantiga-escola-de-balafia-en-un-hub-civic-dinclusio-social_601118_102.html

https://www.paeria.cat/ca/serveis/hub-civic-balafia

https://www.segre.com/es/lleida/250208/un-antiguo-colegio-de-lleida-tendra-25-dormitorios-para-alojar-a-sin-techo_718885.html

Balàfia,al diccionari català-valència-balear ; Etimològicament de l'àrab al-ʿāfiya, ‘integritat corporal’, ‘salut’, derivat del verb ʽáfā, ‘perdonar’.

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen des d'ahir  2-10-2026 tantíssimes persones 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 



dimarts, 29 de setembre del 2026

IN MEMORIAM. L’ASIL JOSEP BORRÀS SUÍS. LA LLEIDA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

https://quinalafem.blogspot.com/2017/03/1657-lasil-borras-i-els-altres-hospicis.html

https://fotos-antigues-lleida.blogspot.com/2020/04/el-desaparegut-asil-borras-situat.html


Francesc LamollaMorante (       Lleida - 30.11.1869 + Barcelona - 17.11.1925)  fou l’autor de l’Asil Borràs, aixecat atenen la voluntat testamentaria de Josep  Borràs i Suís, (1821-1873). emplaçat cap a l'actual Plaça de Pau Casals, l'asil Borràs fou un edifici aixecat al 1901, dels primers d'estil modernista a la ciutat, per atendre infants de famílies treballadores. Llavors el carrer Balmes només era un camí en un descampat fora de l'antiga muralla, un poc més enllà de la Porta de Boters.

https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/332628/423408

Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco,  fou seu del Auxilio Social franquista (espanyol), i després, al 1972, caserna de la Guàrdia Urbana, fins que fou enderrocat per fer-hi la plaça

 L'Asil Borràs fou el darrer establiment de beneficència de Lleida, després d'una llarga tradició de segles.

EDIFICIS ESCOLARS DE CASSÀ DE LA SELVA. GIRONÈS

 

Llegia que els nens tenien les escoles a la casa de la vila, mentre les nenes no tindrien local fins al 1885.



L'any 1927 es realitzarà la construcció del primer grup escolar a Cassà.

El projecte inicial fou obra de Fèlix d'Azúa i de Pastors.



https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cass%C3%A0&page=3&pos=28

Durant la república es creu interessant la construcció d'un nou grup escolar més gran.

El projecte fou aprovat el 23 d'octubre de 1935.

L'edifici es començà a construir el 1936 i les obres no s'acabaren fins a l'any 1939 en què començar a funcionar l'escola.


https://catalunyapostal.cat/2015/09/16/el-col-legi-puig-darques-de-cassa/

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cass%C3%A0&page=3&pos=28 

Sou pregats d'ajudar-nos en la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 


diumenge, 27 de setembre del 2026

CAPELLA DE SANT COSME, SANT DAMIÀ I SANT GRAU. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

  El Joan Arespa Font publica fotografies de la  Capella dedicada a Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau, al terme municipal de  Sant Joan les Fonts - Veïnat de Sant Cosme (Garrotxa)



Patrimoni Gencat ens diu ;  edifici
d'una sola nau, absis semicircular (a l'est), volta de canó i campanar en forma
de torre. Unida a la capella, i al costat oriental es troba la casa de l'ermità , avui deshabitada, en bon estat de conservació però .

 La porta d'accés al temple s'obre a la façana nord, amb la data "1929" pintada sobre la llinda.

Aquesta construcció no segueix cap estil determinat.

La capella de Sant Cosme va ser bastida el segle XVII; recentment s'hi ha
fet obres d'arranjament general i s'ha pintat la façana.

Cèsar August Torras    Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923),  en parlar d'aquesta capella diu: "Ermita de Sant Cosme, prop del coll y a mà dreta. És petita,sense particularitat en sa obra de fàbrica. En son interior posseeix unes antigues taules dignes d'interès"

Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva, (  Salitja la Selva, Girona,  10-03-1966), publica els Goigs:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-sants-cosme-i-damia-beguda-sant.html?fbclid=IwAR3oMMFUk2S-v8EhLc9eu_dhA6j4zMGZojHB29bkFCIJRJ9uSU-mcXEmr2c

Em costava un gran esforç fer aquesta  més que minsa publicació, el dia 9.07.2021 patia una caiguda al carrer d’Irlanda de Castellar del Vallès, amb el resultat del trencament de l’húmer , el dit petit de la mà, alguna costella, i contusions generals.
M’explicava el Juan Navazo Montero que avui havia vist una senyora
enguixada com jo. Està clar que  la lluna ha estat propicia a les caigudes, tant clar però, com que la manca de manteniment de les voreres – endèmica – hi té una evident relació “causal”, oi?

L’any 2010, encara laboralment actiu, patia un accident quan cercàvem la Poua del Sailoic, al Moianès: http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/trencat-per-vacances.html


Toca pouar a la paremiologia,” A gran dolor, paciència major, perquè a qualsevol mal, la paciència és remei”

Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.

Que Sant Cosme, sant Damià, sant Grau i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món

 A    QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU I FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Senyor, que cap malvat quedi sense càstig
Amén !