CAPELLA DE CAN GIRALT DE PALOU, ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ, SANT JOAN BAPTISTA I SANT JOSEP. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF

Llegia que la capella de Can Giralt del Palou presenta unes característiques arquitectòniques d'estil barroc o d'obra popular tardana, clarament diferenciades del cos principal de la masia a la qual es troba adossada. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

S'hi accedeix mitjançant un portal d'arc apuntat. Aquest portal té un timpà que incorpora una gelosia ceràmica decorativa

L'edifici queda rematat a la part superior amb petits merlets esglaonats, els quals descansen sobre una cornisa dentada. Aquests merlets de línies rectes contrasten amb el perfil sinuós típicament barroc de la façana de la masia principal

La capella de Can Giralt té una triple advocació: està dedicada a la Immaculada Concepció, a Sant Joan Baptista i a Sant Josep.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels  goigs i l'email castellardiari@gmail.com, i si fos possible imatges del interior de la capella. 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

TENIU DADES DE L’ACTIVITAT ESCOLAR A BOT ABANS DELS ANY 50 DEL SEGLE XX?

 

No trobava cap dada de l’autor de l’edifici de l’escola sant Blai de Bot, que s’aixecava a l’època dels anys 50 del segle XX

Cap dada tampoc dels locals on s’aixoplugaven els centres d’ensenyament.  Sou pregats de fer-os-ho saber a l'email castellardiari@gmail.com 

Tothom recorda que la casa el Manso fou caserna de la guàrdia civil

El sostre demogràfic de Bot, s’assolia al cens de 1950 amb 1555 ànimes, l’any 1900 eren 1412, de ben segur hi havia escoles, potser segregades, nenes, nens. El tema de l’educació abans de la dictadura franquista ha estat i està un tema tabú,  i això, malgrat l’adveniment de la “ democraciola “ o ha canviat.  Bot tancava l’any  2025 amb 548 habitants de dret.

 Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANTA CÀNDIDA. BATEA. LA TERRA NOBLE. TARRAGONA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11830

Llegia que la capella de Santa Càndida, al mas homònim, al terme de Batea, a la comarca de la Terra Noble,  és una construcció prismàtica feta de carreus ben escairats i presenta dues plantes: la baixa, on hi ha la capella, i una altra superior, d'ús domèstic.

Aquesta darrera té dos pilars centrats a l'eix, que suporten una coberta de fusta amb teules que també es disposen a dues vessants. A més, està connectada directament amb el cor de la capella.

El temple es correspon amb una nau rectangular amb capçalera planta, coberta per una volta rebaixada quasi arrodonida, partida en dues meitats per un arc faixó, també rebaixat i suportat per dues pilastres afegides als murs, amb impostes motllurades i relleus amb floretes de vuit pètals dins circumferències.

 La porta té una llinda, col·locada a l'eix de la nau, amb dues espitlleres als laterals. El carreu central de la llinda té inscrita la data "1623".

va ser restaurada l'any 1991 amb una subvenció del Departament de Cultura.

 Abans d'aquesta restauració, la capella servia com a magatzem agrícola i paller. Es creu que la planta superior de la capella podria haver estat afegida posteriorment.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DEL CASTELL D’ULLDECONA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS ÀNGELS. EL MONTSIÀ.

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1431

Llegia que l'església  del Castell d’Ulldecona és l'edifici més modern del recinte, ja que es va reconstruir al segle XVI

 L'original va alçar-se immediatament després de la torre quadrada (segle XII-XIII).

Estava  dedicada a Santa Maria dels Àngels i fins al 1440 va fer d'església parroquial de la primitiva vila: després va funcionar com a seu d'un Priorat dels Santjoanistes (tenia un beneficiat que hi celebrà missa fins al segle XVIII.

En la desamortització de Pascual Madoz e Ibáñez (Pamplona, 17 de mayo de 1806-Génova, 11 de diciembre de 1870),  de 1859  – quan el REINO  estava en fallida econòmica - , el Castell passa a mans privades.

Document aportat per  Josep Gausachs Roig 

L'any 1986 venen  el conjunt a l'Ajuntament d'Ulldecona, el qual assumeix la carrega feixuga – alguns pensem que inassolible  -  d’endegar  la seva restauració i rehabilitació arquitectònica

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

La Marededéu dels Àngels havia de marxar, com tant i tants montsianencs , i malgrat la bona voluntat del Consistori d'Ulldecona, serà molt difícil que pugui tornar. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLA EL SEGRIÀ.. PARTIDA DE LLÍVIA. LLEIDA

 

https://agora.xtec.cat/escolaelsegria/lescola/historia/

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/03/escola-ceip-el-segria-lhorta-de-lleida.html

Jaume Albareda com a cap i representant legal de la nissaga familiar, signava el contracte de donació  d’una part de les terres familiars per a la construcció de l’ escola , l’ església de Sant Anàstasi  i el Casino-bar  que servia , tenint encara avui dia  la mateixa funció ,de lloc de trobada dels pagesos i joves de Llívia i partides dels contorns, entre elles La Plana del Bisbe, Grealó , Serrallonga…

Ens agradarà tenir noticia del cognom matern del Jaume Albareda que signava el contracte de donació a l’email castellardiari@gmail.com

El 23 març de 1933, l’ arquitecte Sr José Florensa Ollé ( Tàrrega, 1889 +  Barcelona, 1968 ) , presenta la Memòria descriptiva del Projecte de la construcció de l’ edifici escolar i justifica la necessitat de la seva construcció , doncs en aquell moment era una partida amb gran nombre de torres de pagès i els seus fills no podien anar a l’ escola sinó a dos o tres km. i a peu.

Al Novembre de 1934, l’ arquitecte Sr José Florensa Ollé, certifica l’ acabament de les obres

Ens agradarà rebre una imatge de l’arquitecte José Florensa Ollé ( Tàrrega, 1889 +  Barcelona, 1968) a l’email castellardiari@gmail.com

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen d'ençà del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

 Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la nostra  llibertat nacional, i per això preguem,  Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

ESCOLA DE LA MERCÈ. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ

 

L'Escola de la Mercè de Tortosa, situada actualment al barri del Rastre, és considerada l'escola pública més antiga de Catalunya. 

El juny de 2023 va commemorar el seu 175è aniversari

El centre es va fundar el 7 de juny del 1848, quan l'Ajuntament de Tortosa va adjudicar l'antic exconvent de l'Orde dels Mercedaris (situat al carrer de la Mercè) per unificar set escoles públiques de la ciutat. Va obrir les portes amb uns 800 alumnes

L'edifici original va ser declarat en estat de ruïna el desembre del 1970. Com a conseqüència, l'escola es va traslladar provisionalment a l'antic Institut de Segona Ensenyança del carrer Montcada.

La seu actual de l'Escola és un edifici de nova planta (arquitecte  Pau Monguió Abellà, 1932) ) situat al barri del Rastre.

Va ser inaugurat el 21 de desembre de 1987 i ocupa l'espai de l'antiga Fàbrica de Gas.

https://ilercavonia.fandom.com/wiki/Escola_de_la_Merc%C3%A8

Ens agradarà rebre una fotografia de l'arquitecte Pau Monguió Abellà, a l'email castellardiari@gmail.com 

El Valentí Pons Toujouse, autor entre altres del blog MODERNISME, em feia arribar una fotografia de l'autor, l'arquitecte Pau Monguió Abellà, ( Barcelona, 1932 ) 

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, esperem les vostres dades i imatges a l'email castellardiari@gmail.com 

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen des del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAN. ESCOLA BALÀFIA. LLEIDA

 

Llegia que l'escola va néixer a finals dels anys 60 (l'any 1967) com una escola pública de barri per respondre al creixement demogràfic i a les necessitats de les famílies obreres de Balàfia.

Durant la seva època daurada va arribar a acollir prop de 1.000 alumnes, xifra que va anar disminuint amb els anys i l'evolució social del barri.

En el curs 2022-2023, el centre es va fusionar oficialment amb l'Escola Pinyana. Des del curs 2023-2024, tota l'activitat es va traslladar a un edifici d'última generació sota el nom d'Escola Minerva. El nom s'escollí en homenatge a la històrica institució per a nenes que van fundar els pedagogs Victorina Vila i Frederic Godàs l'any 1911

L'antiga estructura de l'Escola Balàfia s'està transformant per part de la Paeria en el primer Hub Cívic d'Inclusió Social de Lleida, un espai multifuncional dedicat a la participació ciutadana i a l'atenció social

El disseny arquitectònic recorda a les estructures d'estil fabril i racionalista del segle passat, integrat plenament amb la tipologia constructiva original del barri de l'època, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

https://retallsfotografics.blogspot.com/2024/11/lescola-balafia-de-lleida.html

https://laciutat.cat/laciutatdelleida/lleida-transformara-lantiga-escola-de-balafia-en-un-hub-civic-dinclusio-social_601118_102.html

https://www.paeria.cat/ca/serveis/hub-civic-balafia

https://www.segre.com/es/lleida/250208/un-antiguo-colegio-de-lleida-tendra-25-dormitorios-para-alojar-a-sin-techo_718885.html

Balàfia,al diccionari català-valència-balear ; Etimològicament de l'àrab al-ʿāfiya, ‘integritat corporal’, ‘salut’, derivat del verb ʽáfā, ‘perdonar’.

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen des d'ahir  2-10-2026 tantíssimes persones 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern