IN MEMORIAM. LA CASA DEL DR. NARCÍS FIGUERAS REXACH A LA VALL DE SANT DANIEL. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

Llegia que la desapareguda Casa del Doctor,  Narcís Figueras Rexach Figueras, ubicada als inicis de la vall de Sant Daniel (Girona) enderrocada fa dècades, va tenir dos autors principals.

fotografia d' Antonio Vares Martinell ( Llagostera, 1909 + Girona, 2 de març de 1966 ) CRDI arxiu ajuntament.

 L'arquitecte Emili Blanch Roig (1897-1996) va realitzar el primer projecte el 1928, i l'arquitecte Joaquim Maggioni i Castellà (1899-1970) va redactar un segon projecte un any més tard, el 1929.

La finca es trobava darrere l'absis de Sant Pere de Galligants i el riu del mateix nom.

https://becapallach.udg.edu/eduparcgirona/parcs/16figueres.php

L'especulació s'estenia arreu de Catalunya i del REINO DE ESPAÑA com una pandèmia , i així continua , oi?. 

IN MEMORIAM. EL MAS MERCADER I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANTA TERESA. CREIXELL/LA POBLA DE MONTORNÈS. EL TARRAGONÈS

 

El mas Mercader s'aixeca a l'oest del terme de Creixell

Aquesta masia ha sofert diferents ampliacions, les restes més antigues que es conserven són d'època medieval. A la zona nord predomina l'estil renaixement, molt influït pel gust popular. Una biga de la planta baixa és un antic cargol d'una gran premsa d'oli, actualment desapareguda. La zona sud és molt moderna, d'estil romàntic del segle XIX.

 Dins la masia es conserven pintures ornamentals al fresc.

A darreries del segle XIX va ser reformada per l'arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Vilanova i la Geltrú, 7 de juliol de 1856 - Sevilla, 28 d'abril de 1918) per encàrrec de Josep Antoni Soler Pers. Es van afegir elements romàntics, com coronaments emmerletats que li donen un aire de castell.

La capella de Santa Teresa se situa dins el terme de la Pobla de Montornès, el seu interès és escàs, és de destacar el paviment ceràmic del presbiteri d'estil valencià de cap a 1700.

A la part exterior hi ha una pedra amb inscripció de 1727.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2605

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/10/mas-mercader-i-capella-de-santa-teresa.html

https://exploradorsdelpassat.blogspot.com/2013/04/capella-abandonada-es-una-construccio.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45627

Sembla impossible que l’edifici es trobi en un estat tant lamentable.

S’explica dissortadament  per la  forçada dependència del REINO DE ESPAÑA.

Per intercessió de santa Teresa, aixequen la nostra sempiterna pregària, Senyor; allibera el teu poble !!!!!

 

IN MEMORIAM. PLAÇA DE BRAUS. LA GIRONA QUE EL TEMPS D’ENDUGUÉ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=girones&page=8&pos=71

https://www.racocatala.cat/noticia/11633/girona-ja-no-te-placa-de-braus

Llegia que s’aixecava l’any 1897, com és mal costum, cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

S’ enderrocava l’any  2007

No és – dissortadament – l’únic element patrimonial vergonyós de Girona.

Un poble sense memòria és un poble vençut

RESTAURANT DELS BANYS / TAVERNA DEL MAR. S’AGARÓ. SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=baix+empord%C3%A0&page=1&pos=10

Rafael Masó Valentí (Girona, 16 de agost de 1880 – Girona, 13 de juliol de 1935), projecta, dins el complex de la urbanització de s'Agaró, un restaurant a peu de platja realitzat en obra i fusta, que malauradament s'incendia pocs anys després de la seva construcció.

L'edifici actual és fruit del projecte de reconstrucció redactat per Masó i dut a terme per Francesc Folguera  Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960) , i de posteriors intervencions, tot i que es conserven, en el cos de ponent, les jardineres ceràmiques i els sostres de fusta i canya del primer projecte de Masó

L'any 1929 s'inaugura el Restaurant dels Banys projectat per Rafael Masó.

L'hivern del 1935 un incendi destrueix parcialment l'edifici. El mateix any Masó projecta la reconstrucció, però la seva inesperada mort fa que el projecte sigui assumit per Francesc Folguera.

El nou edifici s'inaugura el juliol de 1936 amb el nom de Taverna del Mar.

Lázaro Rosa-Violán (Tánger, 1965), va ser l’autor del projecte decoratiu amb unes directrius molt clares sobre l’aspecte de la nova Taverna del Mar respectant en tot moment els seus orígens i la seva situació.

https://www.latavernadelmar.cat/historia/

https://www.lavanguardia.com/ocio/20140606/54409700289/historica-taverna-del-mar-reabre-puertas-renovada.html

SABEU QUINA ADVOCAVIÓ TÉ O TENIA LA CAPELLA DE CAN PONSICH A SARRIÀ?. BARCELONA

 

No sabia trobar l’advocació de la capella de  can Ponsich al carrer Domínguez Miralles, 11-19, tampoc imatges del interior,  sou pregats, si en teniu  dades i/o imatges de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com

L’arquitecte fou August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924

El darrer propietari fou,  José María de Ponsich y de Sarriera  (  1892-  13, de març de 1982) que  el 1979 la va vendre a l'Ajuntament, que la va rehabilitar el 1984 amb la participació dels arquitectes Esteve Bonell Costa (Bañolas, Gerona; 1942  i Josep M. Gil Guitart (Sabadell, 1950),

Allotja dependències de la Guàrdia Urbana i l’escola de música.

L'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona que  es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921,  comportava al ensems  la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que més que volguda, per les “ autoritats”  furibundament anticatalanes -. I a dia d’avui dissortadament no s’ha fet  res per recuperar-ho, oi?.

Com es deia ja a l'època de l'Ermessenda de Valrà, el llop muda les dents, però no els pensaments.

Elevem a l'Altíssim la  nostra sempiterna  pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!!

 Havia demanat ajuda al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), i a volta d’email com és bon costum rebia un parell d’imatges :

Capella-oratori Advocació desconeguda

Primera capella

Sense culte

Can Ponsich - Josep Mª de Ponsich i de Castells

Any 1990 era la sala de juntes de la Guardia Urbana de Sarrià

Carrer Dominguez Miralles, 1, al jardí

Autor i data foto: Josep Sansalvador Castellet - 17-II-1990

 

Capella-oratori Advocació desconeguda

Segona capella

Sense culte

Can Ponsich - Josep Mª de Ponsich i de Castells

Any 1990 era els vestuaris de la Guardia Urbana de Sarrià

Carrer Domínguez Miralles, 1, baixos

Autor i data foto: Josep Sansalvador Castellet - 17-II-1990

Dissortadament el món actual celebra la ignorància com a virtut progressista, on el buit informatiu sobre el patrimoni catòlic no és casual, sinó un triomf ideològic que esborra Déu, sants i advocacions al ritme de la indiferència secular

La ignorància ja no és pecat, sinó mèrit en una societat que substitueix el Sant Sopar per pantalles ,  i sacrifica esglésies, capelles i  oratoris per urbanisme depredador, convertint la memòria religiosa en "nosa" prescindible.

Un poble sense memòria és un poble vençut

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE COLLTORT, ADVOCADA A SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. SANT FELIU DE PALLEROLS . LA GARROTXA

 

https://santfeliudepallerols.cat/guia-del-poble/parroquies-i-esglesies/sant-iscle-de-colltort/

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3400/

Edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort.

Fotografia de Jordi Contijoch Boada 

Petit exemplar romànic molt modificat. L'absis fou substituït per una ampliació del temple. A l'entrada hi ha un petit porxo i el campanar està coronat per merlets.

El portal d'entrada està treballat en pedra i les obertures són escasses.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que Sant Iscle, Santa Victòria     i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,   bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,  pescadors, pagesos, ramaders, usuaris de Rodalies de Catalunya,  victimes dels monolingüismes genocides,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ERMITA DE SANT SALVADOR. IRGO DE TOR. EL PONT DE SUERT. LA RIBAOGORÇA SOBIRANA

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/935

https://guimera.blog/coneixer/ermita-de-sant-salvador-dirgo-el-pont-de-suert-la-ribagorca-sobirana-lleida-catalunya/

https://www.facebook.com/photo?fbid=1400549765435498&set=pcb.1400549878768820

Sant Salvador d’Irgo de Tor, romànica (s. XII). Està situada en una esplanada que conforma un espectacular mirador als Pirineus. 

A la capçalera s’ubica un magnífic retaule barroc datat l’any 1708, policromat, amb columnes salomòniques, volutes i altres elements propis de l’estil, presidit per una gran imatge policromada de Sant Salvador

A les terres germanes de l'Aragó, sembla que s'instaurarà un govern antidemocràtic, confiem que una vegada més l'Aragó vencerà a les forces de l'avern .   

Que sant Salvador elevi a l'Altíssim la pregària de Catalunya, i de totes les minories culturals, ètniques, religioses ,.., que pateixen atacs genocides.   Senyor, allibera els teus pobles !!!!!