TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

divendres, 13 de març del 2026

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA TORRE QUE REFORMAVA LA LUCÍA OLANO LAFITA?. TRES TORRES. ALLÒ QUE FAGOCITAVA BARCELONA

 

Tornava cap a l’estació dels FGC de Tres Torres,  i  m’aturava per a retratar un edifici al Carrer Alt de Gironella, 26, Sarrià-Sant Gervasi, 08017 Barcelona , en el que manifestament s’han fets obres de reforma:



https://interioresminimalistas.com/2019/01/31/rehabilitacion-de-una-casa-de-1920-siguiendo-criterios-passivhaus-lucia-olano-lafita/

https://luciaolano.com/?lang=en

Lucía Olano Lafita, era l’arquitecta autora de la reforma. Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement a l’email castellardiari@gmail.com



També ens agradarà saber qui va ser l’autor de l’edifici, malgrat la dificultat que l'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona que  es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921 comporta ;  aquell fet  MOLT desgraciat, propiciava la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que més que volguda, per les “ autoritats”  furibundament anticatalanes -. I a dia d’avui dissortadament no s’ha fet  res per recuperar-ho, oi?.

DE L’HOSPITAL MILITAR DE BARCELONA AL PARC SANITARI PERE VIRGILI I BELLVER. EPPUR SI MUOVE

 Anava a la Quirón a recollir una provà mèdica em calia creuar el Parc Sanitari  Pere Virgili i Bellver (1699-1776) Metge i científic tarragoní, nat a Vilallonga del Camp (Tarragonès) l’any 1699. Dins del món de la medicina, i d’una manera especial en el de la cirurgia, Pere Virgili ocupa un lloc privilegiat. Cirurgià major de l’Exèrcit i de l’Armada, va exercí un paper fonamental i decisiu en el panorama de la cirurgia espanyola del set-cents. Està considerat com l’innovador i creador dels estudis de cirurgia a la Península. Fou el fundador dels Col·legis de Cirurgia de Cadis (1748) i de Barcelona (1768), en el seu temps científicament modèlics. Donada la doble relació d’En Pere Virgili amb el camp mèdic i la marina, els símbols identificatius del Parc Sanitari porten referències marineres:

El blau marí i les onades del logotip

La denominació dels edificis amb els noms dels vents

En el període del Servei Militar Obligatori que es feia en frau del llei, ja que l’exercit no cotitzava a la Seguretat Social, vaig estar internat en aquest hospital, aleshores Hospital Militar de Barcelona, no ho recordava tant ordenat i lluminós,  segur  perquè associo aquell període als llarguíssims “ anys foscos”  de la dictadura franquista. 

Llegia que  es obres del que seria l’Hospital Militar de Barcelona, foren dirigides pel coronel d'enginyers Josep Roca Navarra i el tinent coronel d'enginyers Josep Sans Forcadas.  D’ambdós ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com 

La seva construcció es veié alentida per desavinences entre el contractista i la Junta Mixta d'Urbanització i Aquarterament, així com per la vaga general de la construcció, que durà 4 mesos. 

L’alçament dels militars feixistes encapçalats  pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va comportar  que   tot i que l'hospital no estava acabat, s'hi portaren soldats ferits.

La inauguració oficial va ser a la primavera de 1937.

L'1 de juny de 1999 es va iniciar el projecte de transformar l'antic Hospital Militar de Barcelona en un recinte que millorés la prestació de serveis públics a la ciutadania i s'erigís, alhora, en un referent en l'àmbit sociosanitari a nivell de ciutat i de país. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va materialitzar aquest repte creant una empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut, el Parc Sanitari Pere Virgili, amb personalitat jurídica pròpia, i gestió ajustada al dret privat.

Ens agradarà tenir noticia dels autors de la “ transformació “ a l’email castellardiari@gmail.com 


TENIU DADES DELS AUTORS DELS EDIFICIS SALESIANS DEL PASSEIG DE SANT JOAN BOSCO?. ALLÓ QUE FAGOCITAVA BARCELONA

 

Tornava cap a l’estació dels FGC de Tres Torres, pel  passeig de Sant Joan Bosco, on retratava: l’escola Santa Dorotea –  no trobava dades dels autors dels edificis- , l’ Escola Professional Salesiana  - no trobava dades dels autors dels edificis-, la capella parroquial de Maria Auxiliadora - no trobava dades dels autors dels edificis-, l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) - no trobava dades dels autors dels edificis-,i finalment la masia de Can Prats que l’any  1886 Dorotea de Chopitea y de Villota (Santiago de Xile, 4 de juny de 1816 - Barcelona, 3 d'abril de 1891)    condicionà per què hi residís Dom Bosco , Giovanni Melchiorre Bosco (Castelnuovo Don Bosco, Piemont, Regne de Sardenya, 16 d'agost de 1815 - Torí, 31 de gener de 1888) durant la seva visita a Barcelona. L’ arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), que serà nomenat marquès de Sagnier, pel papa Pius XI, la reformava al ensems que s’aixecava el Santuari de Maria Auxiliadora.


Esperem rebre dades dels autors a l'email castellardiari@gmail.com , Catalunya us ho agrairà. 

També, també, posats a demanar,  ens agradaria rebre imatges de les capelles d'aquests edificis, per endavant gràcies. 

https://www.salesianos.edu/revistasmx/can-prats-semilla-de-las-futuras-escuelas-profesionales-salesianas/

https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com/2018/06/25052018-can-prats.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10550

L'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921;  aquest fet desgraciat, propiciava la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que més que volguda, per les “ autoritats”  furibundament anticatalanes -. I a dia d’avui dissortadament no s’ha fet  res per recuperar-ho, oi?.

L'Ermessenda de Valrà,  explica que ja es deia a la seva època allò de "el llop muda les dents, però no els pensaments".

Elevava a l'Altíssim la meva sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!


dijous, 12 de març del 2026

TENIU DADES DE L’ESCOLA QUE HI HAVIA A LA CASA MARIANO FARRIOLS ?. . ALLÓ QUE FAGOCITAVA BARCELONA

 

Avui tornava a Barcelona, calia presentar unes proves mèdiques a la Clínica Corachan perquè siguin avaluades per un Comitè Mèdic.  Feta la feina, i de camí a l’estació dels FGC de Tres Torres, retratava la casa Mariano Farriols – ens agradarà tenir noticia del cognoms matern, i del lloc i data de naixement  traspàs a l’email castellardari@gmail.com -    posteriorment va ser una escola – de la que agrairem dades a l’email castellardiari@gmail.com – i que avui és un restaurant.

 


https://modernismobarcelona.com/autor/alfred-paluzie-i-lucena/

https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com/2016/06/03052016-bar-dos-torres.html

L'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921;  aquest fet desgraciat, propiciava la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que més que volguda, per les “ autoritats”  furibundament anticatalanes -. I a dia d’avui dissortadament no s’ha fet  res per recuperar-ho, oi?.

dimarts, 10 de març del 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE CASTELLET, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE L’ESPERANÇA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://elcanutdelsminairons.cat/2022/11/26/mare-de-deu-de-lesperanca-del-castellet/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-lesperanca-de-castellet-tremp

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43424

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1254

Llegia de l’església del nucli  de Castellet, advocada a la Marededéu de l’Esperança ; edifici, molt emmascarat pel costat de llevant, d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral que arrenca de sengles impostes encastades en els murs, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. Prop de l’obertura absidal, en els murs nord i sud, hi ha sengles capelles de planta rectangular, cobertes amb voltes de canó, i que semblen correspondre a processos constructius més tardans, com la sagristia adossada a l’angle sud-est o el cor adossat al mur de ponent.

 




En aquest mateix mur de ponent observem la porta, resolta en arc de mig punt de grosses dovelles, sobre la qual hi ha una finestra rectangular d’una esqueixada. Aquestes són les úniques obertures que conserva la nau.

Sobre la façana de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos pisos, amb dos ulls en el pis inferior i un sol ull en el superior, que per la seva gran esveltesa configura una imatge molt característica.

L’aparell dels murs és de carreu irregular, amb les voltes realitzades amb carreus de pedra tosca ben tallats i polits. Tot l’interior és arrebossat i decorat.

Resulta difícil precisar una filiació i datació per a un edifici com aquest. Es tracta, sens dubte, d’una obra tardana, probablement de la fi del segle XII o ja del segle següent, executada amb una tecnologia arcaïtzant i sense excessiva intenció arquitectònica

Lluís Colomés Figuera ( Sapeira , Tremp,  1957 ),  desenvolupa una gran tasca de recuperació del Patrimoni històric del Pallars jussà.  L’Enciclopèdia Catalana, s’ha d’esforçar en incorporar persones com ell, la proposta ha càrrec d’Entitats i/o Corporacions s’ha de fer arribar a comunicacio@enciclopèdia.cat , queda escrit.


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana



 Que  la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , trempolinsn ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocidesandalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


IN MEMORIAM. MAREDÉU DEL ROSER DE CASTISSENT, ABANS SANT PERE. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://elcanutdelsminairons.cat/2024/05/17/mare-de-deu-del-roser-de-casa-pere-de-castissent/?fbclid=IwY2xjawQcpkdleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEehfEBhyM4ziIuPtSQGihU-GoGLCzOrQ3URK9pLGfC3ZGjIjheV0Aham6Q5uU_aem_mZ8t-qXShpRAseZGboeaFA#jp-carousel-2637

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-roser-de-castissent-abans-sant-pere-tremp

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1210

Castissent és una entitat de població disseminada que forma part del municipi de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. Amb una extensió aproximada de 35,8 km², geogràficament es troba a l’extrem sud-oest del municipi, a la riba esquerra del riu la Noguera Ribagorçana, fent frontera a l’oest amb la comunitat autònoma d’Aragó







La capella de la  Mare de Déu del Roser de Castissent, abans Sant Pere (Tremp), és un edifici molt senzill, d’una sola nau, coberta amb estructura de fusta d’una sola biga carenera i llates sobre les quals s’assenten directament les lloses de la coberta. És capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau, i amb la coberta al mateix nivell que la de la nau.

La porta, resolta en arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, és a la façana sud, en l’angle sud-oest.

 En la façana de ponent hi ha l’única finestra de l’edifici, d’esqueixada recta.

L’interior és totalment arrebossat, amb nombrosos grafits i incisions i algun vestigi de pintura mural de color vermellós. Les façanes són totalment mancades d’ornamentació i presenten uns paraments de reble molt irregular, que no arriba a formar filades.

És difícil precisar una filiació i una datació per a un edifici tan senzill com aquest, fet amb unes intencions constructives o formals tan pobres. Tanmateix, podem considerar-lo, amb reserves, com una obra rural del segle XI, resolta amb extrema senzillesa

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Feliu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels castissentins , trempolinsn ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocidesandalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dilluns, 9 de març del 2026

IN MEMORIAM. ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. LA GUÀRDIA DE NOGUERA. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ

 

Llegia; No gaire lluny del baixador de Cellers-Llimiana hi ha la capella eremítica de Sant Sebastià, de la que no en trobava cap dada, i la imatge és de l’ Ivan Sancho Mirabet


https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/guardia-de-noguera-sant-sebastia-cellers-112908764

Ens agradarà tenir noticies d’aquest edifici religiós a l’email castellardiari@gmail.com

El cens demogràfic de Castell de Mur, s’assolia l’any 1857 amb 1153 ànimes, l’aby 225 es tancava amb 159 habitants de dret.

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Sebastià i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels    pallaresos ,, begudencs,   castellcirencs ,   urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, veneçolans,  . iranians, libanesos .. , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris d ela xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme genocidaandalusos victimes dels aiguats, andaluses vitimes de manca de cribratges de mama, ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Els EUA han participat en l'ofensiva, descrita com una "acció preventiva" per part d'Israel per neutralitzar amenaces, segons el ministre de Defensa israelià.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern