Llegia, a l'interior de la masia del Crespi,
hi ha, o hi havia , una capella-oratori dedicada al Cor de Maria.
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com
El Crespí es troba situada al sud-oest de la masia de Rocaguinarda i al
nord-est de la Traveria (de Sant Feliu Sasserra), propera al mas Miquelet a
l'oest de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada
per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les
façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra i
morter i consta d'un volum principal i una ampliació d'un cos al sud-est.
La façana principal, orientada al sud-oest, està centrada per un portal d'arc de mig punt adovellat.
Flanquegen el portal dues finestres, la de
l'esquerra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment
tapiada. A l'extrem dret s'hi obre un portal d'arc de mig punt amb coronament
de maó pla. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals i llinda
de pedra bisellada, la central que es troba sobre el portal, reconvertida en
balcó. A l'extrem esquerre s'hi obre una finestra de nova construcció i a l'extrem
dret una finestra emmarcada amb maó. A les golfes s'hi obren tres finestres de
menors dimensions emmarcades amb ampit i monòlits de pedra. A l'extrem dret hi
ha una finestra emmarcada amb maó. Davant la façana principal hi ha una antiga
pallissa reconvertida en habitatge.
La façana sud-est presenta una cantonada diferenciada integrada al mur
fruit d'una ampliació. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb
pedra. Al primer pis s'hi obre una finestra central reconvertida en finestra
balconera, emmarcada amb pedra bisellada. La flanquegen dues obertures de nova
construcció, la de l'esquerra coronada amb arc rebaixat. A les golfes hi ha
dues obertures, la de la dreta amb ampit, brancals i llinda de pedra i la de
l'esquerra coronada amb arc rebaixat. Davant d'aquesta façana hi ha les restes
d'antigues estructures agropecuàries construïdes amb pedra com el femer.
La façana nord-est està formada pels nivells de primer pis i golfes a causa
del desnivell del terreny. A nivell de primer pis hi ha un portal emmarcat amb
brancals i llinda de pedra treballada i un obertura emmarcada amb maó a
l'esquerra. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb ampit,
brancals i llinda de pedra, la de la dreta bisellada i la de l'esquerra
treballada.
A la part dreta de la façana hi ha dues tines de vi que sobresurten
perpendicularment de la façana cobertes amb teulada d'una vessant. Una de les
tines té la paret exterior arrodonida i l'altra en forma rectangular.
La façana nord-oest hi ha una estructura d'obra de moderna construcció
adossada a la planta baixa que correspon al garatge. A la resta de la façana
s'hi obren dues finestres: una al primer pis emmarcada amb brancals i llinda de
pedra treballada, i una finestra a les golfes, de menors dimensions emmarcada
amb ampit i monòlits de pedra treballada. Uns metres davant la façana, a
l'altre costat del camí hi ha un pou circular de pedra.
En el món rural català previ a l’hegemonia del capitalisme, la religiositat
no era un afegit, sinó una estructura íntima de la vida quotidiana. Les masies,
els camins i els camps estaven travessats per una geografia sagrada feta
d’oratoris, capelles i creus de terme que no només marcaven el territori, sinó
també el temps i el sentit de la comunitat.
Aquells espais menuts eren llocs de protecció simbòlica, de memòria
compartida i d’una espiritualitat arrelada a la terra i als cicles naturals.
l’eclosió del capitalisme, comportaria
la progressiva transformació del món rural, i aquella
trama sagrada es va anar esfilagarsant.
L’abandonament de moltes capelles i oratoris no és només un fenomen
material, sinó també un símptoma d’una ruptura més profunda: la pèrdua d’un
llenguatge simbòlic col·lectiu que donava coherència a la vida rural. Avui,
aquestes petites construccions sovint resten en silenci, erosionades pel temps,
convertides en vestigis d’una manera d’habitar el món que entenia el sagrat com
una presència quotidiana i no com una excepció.
En la llengua catalana, les paraules església, capella, ermita, son homònimes,
s’acostuma de designar capella l’edifici religiós situat dins d’un nucli
habitat, o formant part d’una propietat, i ermita a l’edifici religiós situat en un indret
allunyat de nuclis urbans.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català, Senyor, allibera el teu poble, del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
.jpg)
.jpg)
.jfif)
