TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dissabte, 9 de maig del 2026

SABEU QUINA ADVOCAVIÓ TÉ O TENIA LA CAPELLA DE CAN PONSICH A SARRIÀ?. BARCELONA

 

No sabia trobar l’advocació de la capella de  can Ponsich al carrer Domínguez Miralles, 11-19, tampoc imatges del interior,  sou pregats, si en teniu  dades i/o imatges de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com




L’arquitecte fou August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924

El darrer propietari fou,  José María de Ponsich y de Sarriera  (  1892-  13, de març de 1982) que  el 1979 la va vendre a l'Ajuntament, que la va rehabilitar el 1984 amb la participació dels arquitectes Esteve Bonell Costa (Bañolas, Gerona; 1942  i Josep M. Gil Guitart (Sabadell, 1950),

Allotja dependències de la Guàrdia Urbana i l’escola de música.

L'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona que  es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921,  comportava al ensems  la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que més que volguda, per les “ autoritats”  furibundament anticatalanes -. I a dia d’avui dissortadament no s’ha fet  res per recuperar-ho, oi?.

Com es deia ja a l'època de l'Ermessenda de Valrà, el llop muda les dents, però no els pensaments.

Elevem a l'Altíssim la  nostra sempiterna  pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!!

dimecres, 6 de maig del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE COLLTORT, ADVOCADA A SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. SANT FELIU DE PALLEROLS . LA GARROTXA

 

https://santfeliudepallerols.cat/guia-del-poble/parroquies-i-esglesies/sant-iscle-de-colltort/

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3400/

Edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort.



Fotografia de Jordi Contijoch Boada 

Petit exemplar romànic molt modificat. L'absis fou substituït per una ampliació del temple. A l'entrada hi ha un petit porxo i el campanar està coronat per merlets.

El portal d'entrada està treballat en pedra i les obertures són escasses.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que Sant Iscle, Santa Victòria     i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,   bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,  pescadors, pagesos, ramaders, usuaris de Rodalies de Catalunya,  victimes dels monolingüismes genocides,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 28 d’abril del 2026

ERMITA DE SANT SALVADOR. IRGO DE TOR. EL PONT DE SUERT. LA RIBAOGORÇA SOBIRANA

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/935

https://guimera.blog/coneixer/ermita-de-sant-salvador-dirgo-el-pont-de-suert-la-ribagorca-sobirana-lleida-catalunya/

https://www.facebook.com/photo?fbid=1400549765435498&set=pcb.1400549878768820

Sant Salvador d’Irgo de Tor, romànica (s. XII). Està situada en una esplanada que conforma un espectacular mirador als Pirineus. 



A la capçalera s’ubica un magnífic retaule barroc datat l’any 1708, policromat, amb columnes salomòniques, volutes i altres elements propis de l’estil, presidit per una gran imatge policromada de Sant Salvador



A les terres germanes de l'Aragó, sembla que s'instaurarà un govern antidemocràtic, confiem que una vegada més l'Aragó vencerà a les forces de l'avern .   

Que sant Salvador elevi a l'Altíssim la pregària de Catalunya, i de totes les minories culturals, ètniques, religioses ,.., que pateixen atacs genocides.   Senyor, allibera els teus pobles !!!!!


dissabte, 25 d’abril del 2026

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE PUIG REFAGUT. OLOST. EL LLUÇANÈS

 

Hi ha una geografia invisible que travessa la història: la dels llocs on l’ànima podia reposar. Oratoris humils, capelles amagades, ermites solitàries o esglésies obertes al silenci. Espais pensats no tant per fugir del món, sinó per tornar-hi amb una mica més de pau. Eren refugis per als ferits —no només del cos, sinó sobretot de l’esperit.

 

Encara avui, per a molts agredits, aquests llocs continuen essent necessaris. Quan el món colpeja, el silenci protegeix. Quan el soroll desborda, la penombra recull. Hi ha una saviesa antiga en aquestes arquitectures: no imposen, acullen; no exigeixen, escolten.

 

Però alguna cosa ha canviat en la manera com entenem la protecció. L’agressor —o potser la societat que el produeix— ja no busca el recolliment, sinó el control. No construeix espais de reconciliació, sinó cambres de seguretat, habitacions del pànic, murs cada cop més gruixuts. On abans hi havia portes obertes a la transcendència, ara hi ha sistemes de tancament.

 

És una mutació significativa: hem passat de protegir la vulnerabilitat a blindar la por. I potser això revela una veritat incòmoda: que hem oblidat com sanar, i només sabem com defensar-nos.

 

Potser el repte no és escollir entre refugi i seguretat, sinó recordar que la pau no neix de l’aïllament, sinó de la reconciliació. Que cap cambra del pànic pot substituir la serenitat d’un espai on un pot, simplement, ser.

 

I potser, en el fons, encara necessitem aquells llocs antics no perquè el món hagi deixat de fer mal, sinó perquè nosaltres hem deixat de saber com fer les paus amb ell.

 

Llegia de Puig Refagut, al terme d’Olost, a la comarca del Lluçanes;   la façana oest hi destaca l'entrada a la petita capella dedicada a la mare de déu de la Concepció i una obertura de forma circular.



https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-refagut

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23164

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/03/el-puig-refagut-que-retratava-lisidre.html


Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com , i per descomptat, imatges d'aquesta capella, ho demanaré també al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín )


 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 


Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».


L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 


El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana




 Que  la Marededéu patrona de l’orde franciscà  i    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels olostencs ,  colomins , pinetencs , sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 


 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

dijous, 23 d’abril del 2026

SANT GENIS NOU DE CARAÜLL O DE LES OLIVERES . MUNTANYOLA. OSONA

 

Joan Molera González (Manlleu, 1955 – Manlleu, 2014) retratava l’any 1990, Sant Genís de Caraüll, també anomenada Sant Genís Nou de les Oliveres .


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23253

L'edifici  era fruit d'una reconstrucció del segle XVIII al costat del mas Oliveres.

No tenia  culte des de 1936. Un “ efecte colateral “ de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco.  Recordeu allò de “ qui és causa de la causa, és causa del mal causat “.   

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/sant-genis-nou-de-les-oliveres.html?m=1

Els oratoris, capelles, ermites, esglésies,..,  exercien com “ espais de serenitat “ , els que mantenim encara la fe, sabem que en moments d’agitació, de confusió, de por, de dubte, d’angoixa,.., aconseguim si més no, retrobar la calma, el seny, l’esperança, quan en un lloc “ sagrat “, fem allò que aconsellava Nachman de Breslau, parlar amb Déu com ho faries amb el teu  millor amic, explicant-li tot, obrint-li el cor, i demanant-li ajuda.

La pèrdua d’aquest Patrimoni ens fa mal.

Senyor, allibera'ns del jou pesat del REINO DE ESPAÑA, i de la obsessió malaltissa dels que diuen parlar en CRISTIANO.    

Un poble sense memòria és un poble vençut


 

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA ROVIRA, ADVOCADA A LA PURISSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA. MUNTANYOLA. OSONA

 https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima

Els oratoris, capelles, ermites, esglésies,..,  exercien com “ espais de serenitat “ , els que mantenim encara la fe, sabem que en moments d’agitació, de confusió, de por, de dubte, d’angoixa,.., aconseguim si més no, retrobar la calma, el seny, l’esperança, quan en un lloc “ sagrat “, fem allò que aconsellava Nachman de Breslau, parlar amb Déu com ho faries amb el teu  millor amic, explicant-li tot, obrint-li el cor, i demanant-li ajuda.

La pèrdua d’aquest Patrimoni ens fa mal.

Llegia de  la capella situada al costat del mas la Rovira ,al terme de Muntanyola a la comarca d’Osona 

. Edifici de tradició romànica, orientada de migdia a nord, a causa de la pendent on es troba construïda. És totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri, i està construïda amb grossos carreus combinats amb carreuons. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, coronada amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt, de petites dimensions, i un campanar d'espadanya cobert amb teula aràbiga a doble vessant i coronat per una creu de ferro. Aquest campanar presenta importants reformes a nivell estructural, combinant els carreus, les totxanes i les pedres menys desbastades. La resta de la capella també està coberta amb teula aràbiga, tot i resta visible una primera coberta en lloses de pedra. L'orientació, l'aparell i l'estructura semblen indicar que fou restaurada, ja en època medieval, tot i la factura força homogènia de la seva fàbrica.

La imatge que trobava no coincideix amb la descripció, tot fa pensar que la capella està ensulsiada.  En cas contrari, ens agradarà rebre’n imatges i si existeixen un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com  



Ho demanaren també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Un poble sense memòria és un poble vençut


dimecres, 22 d’abril del 2026

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ .EL MAS XIC. MALLA. OSONA

  

Els oratoris, capelles, ermites, esglésies,..,  exercien com “ espais de serenitat “ , els que mantenim encara la fe, sabem que en moments d’agitació, de confusió, de por, de dubte, d’angoixa,.., aconseguim si més no, retrobar la calma, el seny, l’esperança, quan en un lloc “ sagrat “, fem allò que aconsellava Nachman de Breslau, parlar amb Déu com ho faries amb el teu  millor amic, explicant-li tot, obrint-li el cor, i demanant-li ajuda.

La pèrdua d’aquest Patrimoni ens fa mal.

La Immaculada Concepció és una petita capella rural construïda al segle XIX davant del mas Prat Xic al terme de Malla, a la comarca d’Osona. 



Com aquesta casa, està situada en una cota superior que el Prat Gros, trobant-se bastida sobre els cossos annexes que formen la lliça de la mateixa.

És un edifici de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana.

La porta està orientada a llevant i és d'arc pla de pedra amb la llinda inscrita "1868", sobre la qual hi ha un arc de descàrrega de maó. A la part superior s'obre amb un òcul ceràmic, del mateix material que les cantonades.

A la façana posterior hi ha una finestra ceràmica tapiada.

El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa sense revestir, excepte a la façana de tramuntana on és de maó revestit amb morter.

A l'interior està coberta amb volta de canó, que descansa sobre una cornisa motllurada. La part de l'absis presenta una petita fornícula.

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2021/06/capella-de-la-immaculada-concepcio-del.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 https://my.matterport.com/show/?m=k86CUuZ2NN8&play=1

Escrivíem  ADÉU A DÉU?

En això - com en tantes altres coses - ens agradaria equivocar-nos 

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.