SANTUARI DE L’AJUDA DE BALENYÀ. ELS CAMINS DEL SENYOR

 

El diumenge 1 de març de 2026, desprès d’esmorzar i un  xic abans de les 9,00  feia via cap a Balenyà,  en el camí coincidia amb grups de ciclistes que em feien endarrerir la marxa, em carregava de paciència, jo també en la meva joventut havia estat ciclista.

Pocs minuts abans de 10,00 del mati aparcava a l’esplanada al costat del Santuari de l’Ajuda, i abans d’entrar a l’Església posava uns llantions al Comunidor,  tinc moltes coses per agrair, i encara més per a demanar.  L'Ajuda i el  record del Josep Olivé Escarré ( sant Llorenç Savall 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), i del Sebastià ( Tià ) Codina Padros ( Muntanyola, Osona, 1929 + Vacarisses , 2.1.2026 ) son indissociables. 

El prevere ens explicava que havia estat a la Índia, i que  tenia clar que hinduistes, musulmans, budistes, sijs, cristians,... , tots  estàvem en el mateix camí, i  si tots seguíem el manament que es recull a Jn 13,34 “ estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat” ens trobaríem a la Casa del Pare Celestial.

La imatge de la Marededéu de l'Ajuda , obra de  l’escultor  Modest Gené Roig (Reus, 5 de novembre de 1914 - Bata, Guinea Equatorial, 29 d'octubre de 1983) , alhora que  presidia la celebració litúrgica, atorgava "veracitat "  a les paraules del prevere. 

https://blocs.xtec.cat/modestgene/2008/10/20/la-vida-de-lescultor-modest-gene/

https://www.youtube.com/watch?v=0dcSVBUiM1w

M’explicaven que Modest Gené Roig,  integrava en la imatge les parts que eren visibles de la imatge anterior que s’havia salvat de la destrucció en els dies foscos que precedien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGÍTIM i DE MOCRÀTIC de la II República, amagada a la masia del Verdaguer.  

https://www.modestgene.com/

http://www.afrol.com/es/Categorias/Cultura/bio_modesto.htm

El   Josep M. Puigdomenech Boix,  que va néixer l'any 1947 al mas El Garet de Balenyà,  cantava  la Salutació de  Miquel Puigsec. Prevere,  com a cant de Comiat. 

En la tornada entrava a la Garriga per retratar l’edifici dels safareigs promogut per l’ajuntament presidit per l’alcalde Lluís Viñas Galbany, i projectat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 – La Garriga, 15 de setembre de 1937)

https://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=454

https://fontsaigua.com/2014/12/16/fem-safareig-a-lantic-rentador-de-la-garriga/

En el camí fins a Castellar del Vallès, coincidia altra vegada amb grups ciclistes, i m’havia d’aturar una bona estona a Sentmenat perquè s’hi celebrava la Passada de Sant Antoni.

https://www.sentmenat.cat/actualitat/noticies/sentmenat-celebra-el-99e-aniversari-dels-tres-tombs-amb-una-jornada-plena-de-tradicio-i-cultura-popular.html

La ràdio parlava de la massacre que el binomi criminal Trump &  Netanyahu, infligien a l'Iran amb la passivitat absoluta de les mal dites " potències mundials ". 

Li havia demanat a la Marededéu , que com feia a Canà, intercedís davant l'Altíssim,   aleshores deia " no tenen vi ", ara el missatge és " no tenen pau ". 

 

ERMITA DE SANT QUIRC I SANTA JULITA DE DURRO. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

L’Antonio Moras Navarro, retratava l’any 1998, l’ermita de Sant Quirc i Santa Julita de Durro, situada a uns 1.500 metres  d'altitud, la disrupció ens diu que  és un petit temple isolat de nau única amb capçalera d'absis semicircular i coberta amb volta de canó apuntada sobremuntada per unes golfes i teulada a dues vessants. L'edifici és el resultat de dues fases constructives. A la primera pertanyen el cos de la nau el cos de la nau i l'absis i a la segona les golfes i el teulat. No es pot establir una cronologia exacta de l'edifici però l'obra romànica es podria datar al segle XII i la segona fase seria dels segles XVII i inici del XVIII. Aquestes dues etapes es veuen clarament en l'aparell constructiu, el d'època romànica es de carreus ben treballats i disposats en filades regulars mentre que l'ampliació és feta amb pedres poc treballades i disposades irregularment. De la mateixa època de l'ampliació és l'espadanya de dues obertures. L'entrada a la capella és un petit portal amb un arc de punt rodó adovellat que està situat a la façana sud. L'interior de la capella presenta un ambient de clara filiació barroca que genera una forta però suggerent contradicció amb l'embolcall on els referents romànics són dominants. La coberta és de volta de canó seguida i les parets estan recobertes d'arrebossat emblanquinat. Als peus de la nau hi ha un cor entresolat amb estructura i barana de fusta. Tots aquests elements interiors sembla que són producte de les reformes que daten dels segles XVII i XVIII. La unió del presbiteri amb la nau es realitza per dos arcs en degradació que s'obren a l'absis semicircular. Damunt de la boca de l'absis la paret testera s'aixeca lleugerament i en ella s'obre un petit òcul. A part de la claror natural que penetra de fora, l'esglesiola disposa d'un sistema complementari d'enllumenat que es composa de dos pisos de braços amb uns plats als extrems on s'hi encasten les candeles, i es poden fer pujar i baixar mitjançant unes corrioles. Aquest sistema d'il·luminació el trobem altres temples de la Vall. L'enllosat de la nau el formen grans pedres de dimensions variables i no massa regulars.

 

Cal fer especial menció al frontal d'altar romànic que procedent d'aquesta esglesiola es conserva al Museu d'Art de Catalunya, obra datada als inicis del segle XII que representa diversos episodis del martiri dels sants titulars de la capella. A la capella en podem veure una reproducció.

 

A la capçalera hi ha un retaule barroc on hi ha pintats sant Pau amb l'espasa, a la banda de l'evangeli, i sant Pere amb les claus, a la banda de l'epístola. Al centre sobre una peana hi ha la imatge gòtica d'alabastre policromat de santa Julita amb el petit sant Quirze a coll.

El 1997 es procedí a una restauració integral de la volumetria de la nau, en clau romànica, en funció de les recerques arqueològiques.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

A la GEC digital,  trobareu :

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

 Antoni Moras i Navarro  (Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

 

Mestre i historiador de l’art.

Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.

És de ben nascuts ser agraïts.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

No sempre el mal ve dAlmansa.  El llenguatge  xaró, groller, inapropiat, deliberament inculte , que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que  Sant Quirc i Santa Julita   ,  elevin  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CEIP CASTANYER. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Sant+Joan+les+Fonts&page=1&pos=3

Les obres comencen l'any 1974. El setembre de 1976 ja hi comencen les clases. El 4 de desembre 1976 inauguració oficial.

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/escribanadal

Escola compartida entre Bianya i Sant Joan les fonts

Els Ajuntaments de Bianya i Sant Joan van acabar el centre l’any 1959.

Va funcionar fins als anys setanta, en què es va posar en funcionament l'Escola Llar, prop de la Canya, dins el terme d'Olot.

Ara, la Canya, repartida en uns cinquanta carrers, disposa d'església parroquial, dispensari mèdic, zona esportiva i casal d'avis

Ens agradarà rebre imatges  a l'email castellardiari@gmail.com  del convent/ escola de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví  Pastor, que arribaven a Sant Joan les Fonts l'any 1891 i marxaven l'any 1993, i  part de l'antic col·legi convent és reconvertí en guarderia municipal.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BEGUDA, ADVOCADA A SANTA EULÀLIA. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA.

 

Llegia del temple parroquial de Beguda, al terme de Sant Joan les Fonts , a la comarca de la Garrotxa, que retratava la  Margarida Sacot Conchs; Església romànica desfigurada pels afegits i reformes fetes en èpoques posteriors -són importants les del segle XVII com la porta d'entrada o el 1661 l'escala d'accés al campanar. Va ser construïda amb carreus grossos, ben escairats i treballats. És una església d'una sola nau, de volta de creueria i absis semicircular. Actualment l'absis no es veu exteriorment, així com els laterals que foren oberts per acollir les capelles laterals. La porta principal s'obre a la façana de ponent i està adovellada, protegida per una porxo. L'espadanya fou convertida en un campanar de torre.

 

La Clau de volta es troba encastada en un mur lateral. Representa la verge amb l'infant Jesús al braç dret. La primera vesteix túnica llarga amb plecs i portava a la mà un objecte, avui desaparegut. El Nen porta a la mà dreta els rosaris. Els rostres de les dues figures foren trencats a cops de mall.

Producte de la transformació del segle XVII.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10657

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-beguda-sant-joan-les-fonts

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-santa-eulalia-beguda-sant-joan.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sana Eulàlia  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels begudencs,   castellcirencs ,   urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, veneçolans,  ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Els EUA han participat en l'ofensiva, descrita com una "acció preventiva" per part d'Israel per neutralitzar amenaces, segons el ministre de Defensa israelià.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

LA CAPELLA D’ADVOCACIÓ DESCONEGUDA DEL CASTELL DE CERVELLÓ. EL LLOBREGAT JUSSÀ

 Li devem a Felip V  ,  el fundador del monolingüisme genocida , la destrucció del Castell de Cervelló.   

https://www.cervello.cat/coneix-cervello/turisme/llocs-dinteres/capella-del-castell-de-cervello.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-cervello

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=497

https://estimadaterra.wordpress.com/2021/10/29/castell-de-cervello/

https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/barcelona_CERVELL%C3%93.pd

Fotografia de Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Als anys 2010-2011 es feia una restauració/reconstrucció

https://recercacervello.cervemakers.com/rehabilitacio-capella-castell-cervello/ 

Fotografia. Jordi Escobosa i Fermín Fernández.

L'Enciclopèdia Catalana no fa esment de l'advocació de la Capella del Castell de Cervelló.  Ho preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

LA DOU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANTA MARGARIDA. SANT ESTEVE D'EN BAS. LA GARROTXA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-de-la-dou-la-vall-den-bas

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/03/goigs-santa-margarida-sant-esteve-den.html

Gran casal, orientat a sud, amb teulada a dues vessants. Prop del mas neix la riera de Ridaura.

Dins la lliça que envolta quasi tota la casa hi ha una gran era i una cabana. A la part del darrera hi ha unes masoveries actualment habilitades com a quadres.

A principis del segle XX, Rafael Masó realitzà una reforma i la part més visible de la intervenció és el cos de galeries de dos nivells, com també el barri d'entrada.

Darrera la casa hi ha una capella adossada dedicada a Santa Margarida de la Dou.

Fotografia de Raquel-Ruth Lacuesta Contreras (Hellín, província d'Albacete, 13 de març de 1949)

https://musicamasos.cat/festival/mas-la-dou

El mas ha sofert transformacions al llarg del temps, la més important la realitzada als anys 20 del segle XX per Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 — Girona, 13 de juliol de 1935) a instàncies de l'hereu Joan Dou Arumi 

https://rafaelmaso.girona.cat/cat/maso_obres_fitxa.php?id=102

Llinatge rellevant des de l’edat mitjana, els Dou gaudiren d’alguns privilegis atorgats pels vescomtes de Bas al segle XIV, i destaca entre els seus membres Francesc Dou, el qual ocupà la seu de Girona entre el 1668 i el 1673.

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/dou.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Que  santa Margarida   ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima  del monolingüisme genocida ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  lletissons ,  trempolins,  Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes  del monoliguisme genocida ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ANTIC CASAL CATÒLIC CULTURAL - BIBLIOTECA MARIA BARBAL. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ

 El "Casal  catòlic Cultural de Tremp" es va construir el 1929, en un àmbit de creixement de la ciutat anomenat "Prat de Sulla". Com és mal costum – sembla que especialment seguit a Tremp - , cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

 Després de diferents vicissituds, l'edifici ha acabat per acollir la Biblioteca Maria Barbal, no sense que abans se'n fes una transformació arquitectònica integral que només ha conservat, de l'edifici original, el volum que corresponia a la façana. Com és mal costum – sembla que especialment seguit a Tremp - , cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42878

https://www.ajuntamentdetremp.cat/documents/monuments-tremp-i-noguera.pdf

El Venerable Antonio Gaudí  Cornet,  colpejat, sancionat,.., per enraonar en la seva llengua pròpia, el català,  deia  "amb els castellans no ens hi entendrem mai".   

Sembla que les instruccions que rebien els funcionaris feixistes eren les de “ dessolar la terra catalana , tant com fos possible" , i per descomptat allò de “que surja el efecto sin que se note el cuidado", que recomanava (Gaspar de Guzmán y Pimentel, conde-duque de Olivares; Roma, 1587 - Toro, Zamora, 1645) ni calia, ni a dia d’avui cal.  El nostre genial arquitecte, escollit de Déu, tenia sens dubte el do de la profecia, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.