CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. CASTELLAR DEL VALLÈS

 

El diumenge 28 de juny de 2026, a les 20,00 hores assistia a la celebració litúrgica – en llengua catalana –  a la Capella de la Marededéu de Montserrat, al  carrer del Doctor Pujol, 5 de Castellar del Vallès.

https://web.archive.org/web/20150923214739/http://www.diba.cat/documents/429042/c0059be1-6fcd-45bd-a3ab-a769504eddca

Alguna dada d’interès de l’edifici;  façana de caràcter monumental i simètrica, centrada al gran portal reixat d'entrada, format per un arc escarser amb dovelles. A cada banda, pilastres de decoració coríntia amb fris ornamentat, cornisa decorada amb dentellons i remats formats per capcers esglaonats.

Tota ella rematada per un frontó central com a base del campanar d'espadanya amb motius ornamentals, i remat de creu de ferro. El reixat de l’entrada dóna a un petit atri amb rica ornamentació als laterals i al sostre. Remats amb merlets al coronament d’ambdues façanes de les mitgeres.

Tot l’edifici està a nivell inferior respecte al carrer (aprox. 0,80 metres), pel fet que es va voler aprofitar una biga d’una nau de la foneria situada a l’indret,  aleshores denominada ja  , Viuda del  Josep Lluscà Vidal,  del que  sabem amb certesa que havia mort abans de 1888 perquè en aquesta data els terrenys de la foneria ja es van vendre a la marquesa de Castellar sota la titularitat de la seva vídua (Antònia Soler i Portell), moment en què l'empresa va passar a denominar-se comercialment Vídua de Josep Lluscà Vidal.  

L’interior de la capella presenta entrades de llum lateral amb grans finestrals d’arc de mig punt, tot amb ornamentació sòbria. L’enteixinat de fusta original del sostre (que fou destruït pels tèrmits) no ha estat restaurat.

Cal destacar el treballs de fusta de les baranes i gelosies del tancat del cor.

Actualment la capella compta amb unes pintures murals del pintor Alfons Gubern i Campreciós (Sabadell, 23 de març de 1916 - Castellar del Vallès, 22 de setembre de 1980) pintades sobre tela encolada a les dues parets laterals de l'absis de la capella amb la tècnica acrílica.  Ens agradaria identificar les persones que servien de model, la majoria dels personatges pintats al mural tenen fisonomies de castellarencs vinculats al pessebrisme.. Expliqueu-nos-ho a l’email castellardiari@gmail.com

Ens agradaria, si existeixen, rebre imatges anteriors al 18 de juliol de 1936 a l'email castellardiari@gmail.com 

També, si existeixen, un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/la-capella-de-nostra-senyora-de.html

Us deixo un enllaç al Virolai :

https://www.youtube.com/watch?v=7-Fkh3mUqWY

TRESORS DE LA VALL D'EN BAS. EL PESSEBRE DE LA FONT DE LES MARRADES. LA GARROTXA

El pessebre de la font de les Marrades és una coneguda obra escultòrica popular tallada en fusta per l'artesà Jesús Feixes Plana (sovint documentat com Jesús Feixes).

 L'obra està plenament integrada en la natura, situada de camí a un dels paratges històrics de la Garrotxa.

 El pessebre es va inaugurar el 4 de desembre de 1994.

Va ser creat per Jesús Feixes Plana per iniciativa i en homenatge a la família Plana Casacuberta d'Olot.

 El conjunt escultòric original consta d'un tronc principal que representa el Naixement.

Fotografia. Antònia Bonil López.

 Més tard, el 6 de desembre de 2002, s'hi va afegir un segon tronc gravat encastat a les roques de l'entorn

TENIU DADES DEL TOMÀS VENDRELL, EL PROMOTOR DE LA CASA HOMÒNIMA A LA CANTONADA DELS CARRERS SANTS I SANT MEDIR. BARCELONA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42488

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8908

https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/71264

Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936). Arquitecte

Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 25 de setembre de 1852 - 29 de novembre de 1930) Mestre de cases

Modest Feu i Estrada (Sants, 1870 - Barcelona, 30 d'abril de 1933)

Jaume Feu i Riqué   (1903 + 1988 ) 

L'edifici, promogut per Tomàs Vendrell – que devia tenir cognom matern, i del que no en sabem el lloc i data de naixement i traspàs -  va ser projectat per Miquel Madorell  Rius l'any 1900, l'any 1908 Josep Masdeu Puigdemasa  va dur a terme una reforma on es van augmentar tres plantes i li va donar la fesomia que té en l'actualitat.

L'any 1934 s'afegeix un pis a l'androna,  per l’arquitecte  Jaume Feu i Riqué , fill de  Modest Feu i Estrada (Sants, 1870 - Barcelona, 30 d'abril de 1933). Ens agradarà rebre dades biogràfiques  del Jaume Feu i Riqué  a l'eail castellardiari@gmail.com 

Ens agradarà tenir noticia de la biografia del promotor Tomàs Vendrell a l’email castellardiari@gmail.com . Entenem la fòbia anticatalana, que rebutgem, i volem documentar amb el màxim rigor el Patrimoni Històric, fa molt anys que patim el jou del REINO DE ESPAÑA, que com tot en aquest món,  un dia – esperem que aviat -  desapareixerà.

La casa Tomàs Vendrell s'ubica a la cantonada dels carrers Sants i sant Medir , molt a prop del mercat de Sants. És un edifici entre mitgeres i consta de planta baixa, quatre pisos i terrat i un cos afegit de planta baixa i pis a l'androna que hi havia al carrer Rei Martí.

A la façana del carrer de Sants s'obren tres obertures de gran alçada a la planta baixa; la central és la porta d'accés als habitatges i les laterals a locals comercials. Les portes són d'arc pla i tenen decoració en relleu a la llinda, les impostes i els brancals. A la part superior d'aquesta planta hi ha un fris de motius vegetals que queda partit per les mènsules que aguanten la llosana del balcó corregut del primer pis. Aquest balcó té la barana de pedra amb motius calats. Tres portes donen a aquest balcó i estan decorades amb un quadrat amb una flor dins i mitges esferes a les cantonades. A la resta de plantes hi ha tres obertures per pis iguals a les del primer pis i hi ha dos balcons per planta, un corregut on donen dues de les obertures, i altre individual, però tots ells amb barana de ferro forjat. Corona la façana una gran cornisa aguantada per mènsules entre les quals s'obren respiralls decorats amb motius vegetals. Per sobre de la cornisa hi ha el mur de tancament del terrat.

La cantonada agafa forma de xamfrà i té tot el protagonisme de l'immoble. Les cantonades es resolen amb dues grans pilastres anellades amb capitells florals a la planta baixa i al segon i al quart pis. La planta baixa és similar a la de l'altra façana amb una gran porta que acull un local comercial. Al primer pis hi ha una tribuna amb barana de pedra decorada amb motius vegetals, sobre la barana es recolzen unes columnes que aguanten un entaulament que també està decorat amb motius vegetals. El tancament es fa mitjançant un vitrall amb decoració floral. Aquesta tribuna fa de balcó al segon pis. Al tercer i quart pis hi ha un balcó de ferro forjat. Tant les obertures dels pisos superiors com el coronament de la façana són similars als de la façana del carrer Sants.

Al carrer sant Medir  s'obren dues obertures a la planta baixa que agafen la mateixa forma que les de les altres façanes. Al primer pis hi ha un balcó corregut de pedra amb motius calats; s'obren quatre obertures, una d'elles geminada, iguals que les anteriors. A la resta de pisos es repeteixen les obertures del primer pis, però aquestes donen a balcons individuals de ferro forjats; els dels extrems tenen volada i els centrals no. El coronament és igual que a la resta de l'edifici. El parament està decorat amb una sèrie de línies horitzontals que ressegueixen les tres façanes i donen unitat al conjunt.

El petit cos afegit a l'androna té tres obertures amb llinda a la planta baixa. Al primer pis hi ha una barana que fa tres arcs amb barana de ferro forjat a l'intradós. L'espai que ocupa un d'aquests arcs queda obert per una terrassa, però els altres dos arcs tenen continuïtat mitjançant uns pilars que aguanten arcs de mig punt donant com a resultat una forma ovalada. Per sobre d'aquests arcs hi ha un entaulament amb un fris llis on hi ha uns respiradors i, per sobre, una cornisa decorada amb dentellons. A sobre d'aquesta cornisa hi ha la barana de tancament del terrat.

Us imagineu una Catalunya independent ?.

 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA DE TER, ANTERIOR AL “ GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL ". GIRONA

 

La Maria Àngels Palahí Hospital, pública una fotografia on apareix l'Església de Santa Eugènia de Ter , que desapareixia en els dies foscos que seguien a l’acció criminal dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

En els seus orígens documentats al segle X, se la cita  com a Santa Eugènia sobre l'Horta

L’ antic municipi  de Santa Eugènia de Ter fou annexionat “ manu militari “ a Girona l’any  1963.

L'edifici actual de línies modernes, (situat a l'actual barri de Santa Eugènia de Ter)  és obra de l'arquitecte Arcadi Pla Masmiquel (Girona, 1945)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/10/goigs-santa-eugenia-verge-i-martir.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21582

Que santa Eugènia  elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna  pregària, Senyor; allibera el teu poble, del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA. 

Amén !!!

IN MEMORIAN. CAN FOLGUERA. LA SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

La Masia de Can Folguera va ser una de les finques agrícoles més rellevants i singulars de Santa Perpètua de Mogoda, la història de la qual explica de primera mà la transició d'aquest municipi d'un passat rural a un entorn urbà i industrial.

Construcció (1707): La masia va ser edificada originalment a principis del segle XVIII, concretament l'any 1707.

 Va néixer com una gran explotació agrícola que disposava de terres de conreu i mines d'aigua pròpies.

Propietat familiar: Va pertànyer a la família Folguera durant gairebé dos segles

La venda al Marquès de Comillas (1881): L'any 1881, Pere Folguera i Surroca, aclaparat pels deutes familiars heretats, va haver de vendre la masia, totes les seves terres de regadiu i dues mines d'aigua a Antonio López López, el conegut primer marquès de Comillas.

Època de masovers: Després de la venda, els propietaris rics ja no hi vivien fixament.

Anys 60 i operació urbanística: Durant la segona meitat del segle XX, el creixement demogràfic i industrial de Catalunya va transformar Santa Perpètua. Alfonso Güell i Martos (també de la nissaga del marquesat de Comillas) va promoure una gran operació urbanística per transformar els camps de regadiu de la masia en un barri de blocs de pisos per acollir els nous treballadors.

El mas va passar a ser gestionat i habitat per masovers fins a l'any 1972

Tancament (1972): L'avanç de les obres del nou barri va forçar el tancament definitiu de la masia i la marxa dels últims masovers.

Enderrocament (1979): Tot i el seu valor històric, l'Ajuntament de l'època, presidit per Pere Bufí i Pérez, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC),  va decidir enderrocar l'edifici l'any 1979

Es deia a l’època de l’Ermessenda de Valrà, “dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo”, i continua dissortadament sent vàlid, oi?:

ERMITA DE SANT ANTONI DE PÀDUA AL CIM DEL CALVARI DE SOT DE FERRER. LA PALÀNCIA SOBIRANA. CASTELLÓ.

 

M’agrada publicar alguna de les moltíssimes esglésies advocades a sant Antoni de Pàdua, i en aquesta ocasió escollia l’Ermita de Sant Antoni i el Calvari de Sot de Ferrer us sorprendran fins i tot abans d’arribar a aquest municipi de de la comarca de la Palància sobirana  a Castelló, el camí en ziga-zaga de color blanc que ascendeix per la muntanya és MOLT bonic!

Hi ha  constància de l’existència d’aquest petit temple a darreries  del segle XVII.

El Via Crucis o Calvari - la construcció es remunta al 1801-  serpenteja per la muntanya de Sant Antoni, i  és  la ruta obligada per gaudir d’una de les vistes més característiques de la comarca.

L’Antoni Ibañez Olivares, que comparteix amb mi al ensems el nom del sant i  la devoció,  li dedicava uns mots preciosos :

L’any 1946, Pius XII va proclamar Sant Antoni Doctor de l’Església amb el molt honorífic títol de Doctor Evangèlic. La carta de nomenament s’inicia amb aquestes bellíssimes paraules: “Exulta Lusitania felix… (és a dir, “alegra’t Portugal feliç”). Salta de joia, Pàdua venturosa, ja que vau engendrar per a la terra i per al cel un baró que ben bé es pot comparar amb un astre rutilant”.

https://www.guimera.blog/tribuna/exulta-lusitania-felix/

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL “ NOVA” D’ALFARRÀS, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. EL SEGRIÀ.

 

Cercava dades de l’església parroquial  NOVA d’Alfarràs a la comarca de Segrià,  situada  al Carrer Alexandre Santallusia, 7,  d’Alfarràs.

L’edifici  s’aixecava a la decàda dels anys 60 del segle XX , construïda i pagada íntegrament pel poble d'Alfarràs, sense cap aportació de la dictadura nacional catòlica  i es va inaugurar oficialment l'any 1970.

Arquitecte: Enric Mias Navés ( 1933 + 24-8-2023 ), ens agradarà rebre una imatge fotogràfica a l’email castellardiari@gmail.com

M’irrita profundament la profusió de fotografies de persones “ presumptament corruptes, en el millor dels casos”, i l’absoluta manca d’imatges de persones creatives com  l’ Enric Mias i Navés

https://www.segre.com/ca/esqueles/230825/enric-mias-naves_204430.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=22210

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/12/himne-sant-pere-apostol-patro-dalfarras.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Que l'Apòstol sant Pere elevi la pregària dels alfarrasins, dels catalans, de totes les minories ètniques, religioses, culturals,.., Senyor, allibera el teu poble !!!!!!!!!