Baixava a Sabadell, visc a Castellar del Vallès, aprofitava el temps
passejant per la Creu Alta
https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lannexio-de-la-creu-alta-1904-89001/
L’ any 1886 es construí l’església
de Sant Vicenç de Jonqueres.
L’arquitecte diocesà va elaborar un informe per a justificar la construcció
de la nova església i on relata que el nucli estava format per “dos grupos de
edificios uno de los cuales está de modo que más parece de Sabadell que de otra
municipalidad, y llega hasta el paraje donde hay una cruz de piedra labrada que
es la causa porque aquella localidad sea como es llamada Creu alta, el otro
grupo del caserío se extiende desde dicha cruz a la parte alta siguiendo la
carretera”. L’autor es refereix al camí de Manresa, l’actual carrer Major.
Segons totes les fons consultades, l’annexió de la Creu Alta fou producte
d’un acord polític entre Alfons Sala Argemí, comte d’Egara, diputat a Corts pel
districte i cacic de Terrassa i Francisco Pi i Arsuaga, republicà federal,
diputat a Corts per Sabadell i fill de l’expresident de la Primera República.
Llavors la Creu Alta, que pertanyia
al districte electoral de Terrassa, era un important focus de republicanisme.
De fet, al 1897 els republicans creualtencs, denominats federals i socials,
edificaren un local al carrer Major que publicaven el setmanari Lo Nivell i que
al març del 1904 ingressaren a la Unión Republicana.
El 6 de juliol de 1903 Alfons Sala va presentar al Congrés dels Diputats,
amb el suport de Pi Arsuaga, el projecte de llei d’agregació que fou aprovat el
16 de març de 1904 i que la Revista de Sabadell va qualificar de “tupinada
parlamentaria”.
El 20 de març, l’ajuntament de Sabadell aprovava per unanimitat l’annexió.
Per a complir amb les formalitats,
el 5 d’abril es derogava el decret de Carles IV de 1800 que autoritzava el
naixement del municipi de Sant Pere de Terrassa. Una setmana després, en sessió
pública i davant un nombrós públic, la Corporació Municipal sabadellenca,
presidida per l’alcalde accidental Joaquim Cladellas Trescens, es donava per
assabentada de la llei publicada a la Gaceta y Boletín Oficial de la Provincia.
M’aturava per retratar la casa de números 6-8 al carrer de Vila Cinca, 6-8
https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.12_ARU-M_Mitgeres.pdf
Estil i Època Eclecticisme; Època contemporània. Segle XX. 1932
Autor: desconegut
Promotor: desconegut
Ens agradarà tenir noticia de l’autor i del promotor a l’email
castellardiar@gmail.com
Edifici residencial entre mitgeres, de planta baixa i pis i coberta a dues
aigües, que s'edifica sota la influència del noucentisme però que es construeix
mostrant un repertori d'utilització de recursos procedents de l'arquitectura
classicista.
Sabadell iniciava un camí cap a la irrellevància que sembla agafat
embranzida en els darrers anys. Llàstima, oi?.






