https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26362
https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/801
Llegia de l’edifici de l’església parroquial de Gra, advocada a sant
Salvador; Edifici d'origen romànic que al segle XVIII fou objecte d’importants
reformes que modificaren l’estructura primitiva. És de planta de creu llatina,
amb una sola nau i orientada d'est a oest on hi ha la façana. L’aparell murari
és de pedra vista molt ben carreuada al basament de la façana, el campanar,
l’absis, semicircular romànic i únic element conservat de la primitiva església
de Sant Salvador, i als marcs de les obertures i les cantonades i carejada a la
resta. La coberta és de teula àrab a dues aigües.
.jfif)
La façana és presidida per una portalada que barreja dos estils i elements
reaprofitats. El marc té un aire neoclàssic, rectangular i llis, emmarcat per
pilastres sobre podi que sostenen un entaulament i un fris bombat. Damunt
d’aquest s’alça el timpà motllurat i truncat, d’aire barroc -tal vegada
reaprofitant un tram, arquitrau de l’antiga portalada romànica-. Al centre del
timpà llueix una làpida quadrada amb un noble blasó central flanquejat de
fulles i amb les xifres de l’any “16” a l’extrem superior esquerre, indicant la
centúria. Al costat contrari, la làpida està mutilada.
El blasó, que és ovalat, quartejat en creu i coronat per un elm amb cimera
és vorejat per una bordura en forma de dues serps, els caps de les quals
tanquen per dalt; a sota, on hi ha les cues, es mostra una caràtula alada. En
els quarters superiors del camper s'hi representen dos quadrúpedes, en el
quarter inferior esquerre, una torre merletada amb pòrtic i sagetera i, en
l'inferior dret, un copó del qual emergeixen els caps de tres polls. Damunt de
la làpida, s’obre un finestró auster.
M'explicaven que el blasó procedia del Castell de Gra. "despullar un sant per vestir-ne un altre" , com es deia ja a l'epoca de l'Ermessenda de Valrà
A l’esquerra de la façana s’alça el modest campanar, construït al segle
XIX. És quadrangular, partit en dos cossos, un inferior que s’aixeca sobre la coberta
i separat per una imposta i el superior, als quatre vents, amb llurs finestrals
de mig punt en obra de maó pla per allotjar les campanes. Es remata amb coberta
de teula àrab a quatre aigües. A la dreta de la façana, maclat, hi ha l’edifici
de la rectoria, un cos rectangular de planta baixa, pis i golfes, amb la
coberta de teula àrab a dues aigües.
.jfif)
A l'interior, la nau és amb coberta de volta de canó reforçada per arcs
torals i capçada a llevant per un absis semicircular, amb volta de quart
d'esfera. El transsepte s'uneix a la nau mitjançant arcs formers de mig punt.
És a la nau on s’observen els diferents moments constructius, essent el més
primitiu el cos rectangular central i l'absis romànic en el qual s’obre un
finestral de mig punt de doble esqueixada. Els cossos laterals s'anaren alçant
en èpoques posteriors per encabir la sagristia, les capelles laterals (tres en
coberta de volta de canó i una en volta d’aresta) i la torre-campanar.
Al nord del temple, a l’altre costat de la carretera d’accés al poble, hi
ha el recinte murat del fossar antic que conserva algunes làpides i l’arc pla
d’entrada.
Quan refeia aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
https://www.guimera.blog/tribuna/plovia-i-plou-sobre-mal-asfaltat/
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat mals personals i econòmics del tot evitables.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
.jfif)
.jfif)
.jfif)
