IN MEMORIAM DE L’EDIFICI QUE DONAVA AIXOPLUC A LES ESCOLES A MERANGES. LA CERDANYA JUSSANA.

    Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet. Tenim encabritats als de FACHAVOX que ens impedeixen publicar els articles

Mentre preparava aquesta publicació, continua el  “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de  :

Ara que anem a poc a poc...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides.

Per la mar corren les llebres, tralarà...

Per la muntanya les sardines, tralarà...  ,

 

Personalment  quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,  

  «Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus pares

si de mal donaven queixa.»  

QUE NO US ENGANYIN

En el tema de l’educació la victòria dels sediciosos va comportar que el magisteri, com altres activitats desenvolupades per l’administració esdevinguessin “ boti de Guerra “ , fills, nets, besnéts, d’aquells “ beneficiats “ formen part avui del col·lectiu d’ensenyants.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

https://www.casamemorialasauceda.es/2024/07/02/del-frente-a-las-aulas-el-reciclaje-de-oficiales-del-ejercito-en-maestros-tras-la-guerra-de-espana/

L'edifici conegut com a Antic Ajuntament de Meranges (inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) té un origen vinculat als serveis comunitaris del poble i ha anat adaptant les seves funcions al llarg dels segles.

Originàriament, l'immoble era l'antiga vicaria del poble, l'habitatge lligat a l'església parroquial de Sant Serni

Al llarg del temps va patir diverses modificacions i reconstruccions per esdevenir la seu de la casa consistorial. Com era habitual als municipis rurals d'alta muntanya, un mateix edifici públic centralitzava l'administració local i l'aula de l'escola unitària

El municipi ha rehabilitat aquest edifici  per a usos socials i culturals, com el Museu de l'Esclop, que preserva la memòria dels antics oficis de la vall.

https://www.regio7.cat/cerdanya/2016/03/16/meranges-reformara-museu-l-esclop-50408425.html

Ens agradarà rebre fotografies  dels edificis  que donaven aixopluc a l'ensenyament,   i dades de les  persones que exercien com a mestres, i si és possible, també, també fotografies    a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia. 

LA CAPELLA AL DÉU DESCONEGUT DE CAN MODOLELL. SANT JUST DESVERN. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

L'edifici fou restaurat a finals del segle XVII i inicis del XX (1902-1904),  per l’arquitecte Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936 moment en què es construí la torre, la capella i es remodelà la façana posterior.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació a l’email castellardiari@gmail.com, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) i  a  arxiudb@arqbcn.cat

 Entorn dels anys  1911-1912 es construí, a la mateixa propietat, un altre edifici de planta baixa i pis amb coberta inclinada, independent, per a residència i també anomenat Can Modolell.

https://metropoliabierta.elespanol.com/gran-barcelona/20251027/historico-restaurante-torre-lhereu-sant-just-transforma-complejo-viviendas-alto-standing/1003742697758_0.html

Qui pugui fer, que faci

Quan la protesta es converteix en botiga pels gàngsters, fins i tot els que l’han pagada acaben rebent la factura. I si el pagador es queixa de l’excés de violència, la resposta és simple: qui compra el foc no pot després plorar per les cendres.

TORRE JAUME PUJOL PORTELL. TORELLÓ. OSONA

 

Llegia de la Torre de Jaume Pujol Portell (posteriorment coneguda  com Torre Pastallé) situada en el número 26 del Balmes de Torelló (Osona).

Els germans Pujol Portell, fills de comerciants i torners de la localitat, van fer construir tres torres d'estil burgès al carrer Balmes (entre elles aquesta i la propera Torre Júlia Pujol Urrejola). Més endavant, van ser venudes

L'any 1928, la torre va ser adquirida per la família Pastallé, nom amb el qual també s'ha popularitzat l'edifici

L’autor fou Marià Callís Collell  (Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911), mestre d'obres (1904). Autor d'un gran nombre de projectes a Torelló des de l'últim terç del segle XIX fins a 1910.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/maria-callis-i-collell

Treballà en diversos projectes associats a la carretera provincial(carrer de Manlleu, carrer de Sant Miquel, plaça de Sant Fortià, carrer de Jaume Balmes i passeig de l'Estació).

Xavier Izaguirre Martinet , arquitecte, reforma de 1998.

Avui, 11 de novembre de 2026, vivim una  vaga general, per un estiu infernal, i entre altres desgràcies, dos " episodis"  tràgics, vinculats al tren d'alta velocitat. No tothom qualifica d'accidents aquests fets. 

Ens agradarà rebre fotografies de  Marià Callís Collell  (Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911) a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia. 

«El que pugui fer que faci»

No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  

Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.

A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

Recordem la  locució llatina «cui prodest scelus, is fecit» que significa en català: «aquell a qui beneficia el crim, l'ha comès» (o «qui treu profit d'un crim, l'ha fet»)

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAN. ESCOLA DE LA DONZELL D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA COÈTANIS A LA DICTADURA FRANQUISTA. AGRAMUNT.

  Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.

https://www.segre.com/ca/comarques/urgell/250210/rehabilitaran-pis-l-antiga-escola-donzell_719962.html

https://www.novatarrega.cat/noticia/106078/la-donzell-converteix-lantiga-escola-en-un-local-social

L'edifici actual es va construir l'any 1961, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castxellardiari@gmail.com .

 La planta baixa funciona com a local social del poble des de 2019, i l'Ajuntament d'Agramunt ha planificat la rehabilitació del primer pis com a habitatge.

Havíem retratat l’edifici dels escoles anteriors a la dictadura franquista:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/04/in-memoriam-de-lescola-publica-de-la.html

 «El que pugui fer que faci»

No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  

Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.

A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE BARBENS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. EL PLA D’URGELL

 

Fotografies. Jordi Contijoch Boada. 

Llegia que l’església pertanyia originàriament  a la casa de la Comanda, de la que n'era una capelleta particular. Més tard va ser ampliada i concorreguda per tots els veïns del poble.

El 1600 el comanador de l'Orde de l'Hospital va visitar a la casa-castell de Barbens (d'aquesta visita resta document de la comanda). Miquel de Correlles informa sobre l'antiga església: "era coberta amb bòveda de pedra i guix y aprés taulada(...) En dita església y ha un portal gran ab sas portas bonas y fortas per lo qual si entra y sobre dit portal y ha un campanar de pedra ab tres campanes(...) y ha l'altar major dedicat a nostra Senyora, la capella de Sant Joan i Sant Bonaventura amb un retaule de relleu dorat nou".

L'any 1989 es va restaurar la teulada a causa d'una esquerda detectada en la part més moderna del temple.

Les obres de rehabilitació (2015) van posar al descobert una petita capella amb pintures possiblement barroques del segle  XVIII i també un arc de pedra del s. XVII que va servir per a reforçar la construcció del campanar. Les pintures, descobertes a la fornícula, estan molt ben conservades i són de traç senzill i amb una policromia molt viva.

https://www.teleponent.cat/descobreixen-pintura-arc-pedra-dels-s-xvii-xviii-lesglesia-barbens/

«El que pugui fer que faci»

No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  

Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.

A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

L’ESGLÉSIA D’AGUILELLA QUINA ADVOCAVIÓ TENIA?. BARBENS. EL PLA D’URGELL. SANTA MARIA ÉS UNA FORMA HERÈTICA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-daguilella-barbens

Llegia de l’Església del petit veïnat d’Aguilella, (Barbens)  situat en un enclavament del municipi de Barbens entre els termes municipals de Tornabous, Anglesola i Tàrrega (l’Urgell), advocada a Santa Maria d’Aguilella, l’advocació acostuma a ser l’Assumpció de l’Assumpció de la  Marededéu,  tractament que li reconeixia el Concili d’Efes de l’any 431, i que l’església apòstata del REINO DE ESPAÑA, molt NAZIONAL, no li reconeix.

La església és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica.

L’any 1178 el bisbe d’Arnau i el capítol d’Urgell concediren a Ramon de Torroja, entre altres béns i drets, la capellania de l’església d’Aguilella mentre visqués. Després de la seva mort, la capellania d’Aguilella podia restar en mans de la família Torroja sempre que Ramon de Torroja tingués un fill que fos clergue, el qual podria fruir de la capellania en vitalici.

 

L’actual església és un edifici ampliat i refet en època moderna.

No té culte regular avui en dia; es tracta d'una ermita o capella privada/rural vinculada a les masies properes Cal Sociats i l’avui enrunada  cal Tarragó ,  que s'utilitza de manera molt ocasional o està tancada al culte habitual

Np té cap grau de protecció, recordeu que som al REINO DE ESPAÑA

Ens agradarà , si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com, i si fos possible imatges del interior

https://caminsenlanatura.blogspot.com/2018/10/tornabous-santa-maria-daguilella.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4177

Ens agradarà rebre imatges de l’edifici de l’escola anterior a la dictadura franquista a l’email castellardiari@gmail.com

L’Ajuntament, integrat per “ catalans de pedra picada “, ha endegat un campanya fent una  crida a tots els veïns i veïnes de Barbens per  ajudar a l'escola amb el projecte educatiu sobre la seua història. D'aquesta manera també podrem contribuir entre tots a conèixer la història del nostre poble.

https://www.barbens.cat/actualitat/avisos-pregons/projecte-historia-de-lescola

Ton Solé Bonet, Mestre de Primaria i director del CRP del Pla d'Urgell. Actualment jubilat, publicava , Escoles i mestres de Barbens (1845-1950), d’obligada lectura.

Enviarem la publicació a: ajuntament@barbens.ddl.net i a al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

«El que pugui fer que faci.»

No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  

Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.

A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern