Malgrat pertànyer administrativament al terme d’ Arbúcies (que correspon al Bisbat de Girona), la parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans va mantenir els seus lligams històrics amb Osona i encara avui forma part del Bisbat de Vic.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26650
L'església de Sant Cristòfol/Menna de Cerdans es troba a 827 metres d'alçada, dins la reserva del Parc Natural del Montseny, adossada a l'antiga rectoria que amaga el sector de la capçalera.
És un edifici format per una nau rectangular coberta amb volta de canó reforçada per una arc toral i amb un absis semicircular a llevant, decorat amb un grup de cinc arcuacions llombardes separades per lesenes i coronades amb motllura. És difícil poder veure l'absis exteriorment ja que a inicis del segle XVIII es va tapar en adossar la rectoria a l'antiga església. A l'interior, l'absis té centrada una finestra de doble esqueixada. Són també posteriors, les dues capelles laterals, situades a banda i banda de la nau central, les quals donen un aire de transsepte, obra del segle XVI. La porta principal es troba al mur de migdia, és d'arc de mig punt amb dos plecs. Les façanes presenta un fris decorat amb arcuacions llombardes que es repeteix a la façana de tramuntana però deixa sense decoració el mur de ponent. Sobre la volta de l'absis podem veure una petita torre de campanar, de base quadrada i coberta a quatre vessants, de construcció més tardana.
El Museu Episcopal de Vic guarda una creu processional del segle XIII d'aram que pertanyia a aquesta església. Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com
Respecte de Sant Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d’aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l’espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l’altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se’l representa amb Crist a l’esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.
El nom Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.
Que Sant Cristòfol/ Menna i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis … , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Mentre preparava aquesta publicació, continua el “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de :
Ara que anem a poc a poc...
Anem a dir mentides, tralarà...
Anem a dir mentides, tralarà...
Anem a dir mentides.
Per la mar corren les llebres, tralarà...
Per la muntanya les sardines, tralarà... ,
Personalment quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,
«Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.»
QUE NO US ENGANYIN










