TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dilluns, 11 de maig del 2026

RESTAURANT DELS BANYS / TAVERNA DEL MAR. S’AGARÓ. SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=baix+empord%C3%A0&page=1&pos=10

Rafael Masó Valentí (Girona, 16 de agost de 1880 – Girona, 13 de juliol de 1935), projecta, dins el complex de la urbanització de s'Agaró, un restaurant a peu de platja realitzat en obra i fusta, que malauradament s'incendia pocs anys després de la seva construcció.

L'edifici actual és fruit del projecte de reconstrucció redactat per Masó i dut a terme per Francesc Folguera  Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960) , i de posteriors intervencions, tot i que es conserven, en el cos de ponent, les jardineres ceràmiques i els sostres de fusta i canya del primer projecte de Masó

L'any 1929 s'inaugura el Restaurant dels Banys projectat per Rafael Masó.

L'hivern del 1935 un incendi destrueix parcialment l'edifici. El mateix any Masó projecta la reconstrucció, però la seva inesperada mort fa que el projecte sigui assumit per Francesc Folguera.

El nou edifici s'inaugura el juliol de 1936 amb el nom de Taverna del Mar.

Lázaro Rosa-Violán (Tánger, 1965), va ser l’autor del projecte decoratiu amb unes directrius molt clares sobre l’aspecte de la nova Taverna del Mar respectant en tot moment els seus orígens i la seva situació.

https://www.latavernadelmar.cat/historia/

https://www.lavanguardia.com/ocio/20140606/54409700289/historica-taverna-del-mar-reabre-puertas-renovada.html

dissabte, 9 de maig del 2026

SABEU QUINA ADVOCAVIÓ TÉ O TENIA LA CAPELLA DE CAN PONSICH A SARRIÀ?. BARCELONA

 

No sabia trobar l’advocació de la capella de  can Ponsich al carrer Domínguez Miralles, 11-19, tampoc imatges del interior,  sou pregats, si en teniu  dades i/o imatges de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com




L’arquitecte fou August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924

El darrer propietari fou,  José María de Ponsich y de Sarriera  (  1892-  13, de març de 1982) que  el 1979 la va vendre a l'Ajuntament, que la va rehabilitar el 1984 amb la participació dels arquitectes Esteve Bonell Costa (Bañolas, Gerona; 1942  i Josep M. Gil Guitart (Sabadell, 1950),

Allotja dependències de la Guàrdia Urbana i l’escola de música.

L'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona que  es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921,  comportava al ensems  la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que més que volguda, per les “ autoritats”  furibundament anticatalanes -. I a dia d’avui dissortadament no s’ha fet  res per recuperar-ho, oi?.

Com es deia ja a l'època de l'Ermessenda de Valrà, el llop muda les dents, però no els pensaments.

Elevem a l'Altíssim la  nostra sempiterna  pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!!

 Havia demanat ajuda al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), i a volta d’email com és bon costum rebia un parell d’imatges :

Capella-oratori Advocació desconeguda

Primera capella

Sense culte

Can Ponsich - Josep Mª de Ponsich i de Castells


Any 1990 era la sala de juntes de la Guardia Urbana de Sarrià

Carrer Dominguez Miralles, 1, al jardí

Autor i data foto: Josep Sansalvador Castellet - 17-II-1990

 

Capella-oratori Advocació desconeguda

Segona capella

Sense culte

Can Ponsich - Josep Mª de Ponsich i de Castells


Any 1990 era els vestuaris de la Guardia Urbana de Sarrià

Carrer Domínguez Miralles, 1, baixos

Autor i data foto: Josep Sansalvador Castellet - 17-II-1990

Dissortadament el món actual celebra la ignorància com a virtut progressista, on el buit informatiu sobre el patrimoni catòlic no és casual, sinó un triomf ideològic que esborra Déu, sants i advocacions al ritme de la indiferència secular

La ignorància ja no és pecat, sinó mèrit en una societat que substitueix el Sant Sopar per pantalles ,  i sacrifica esglésies, capelles i  oratoris per urbanisme depredador, convertint la memòria religiosa en "nosa" prescindible.

Un poble sense memòria és un poble vençut

dimecres, 6 de maig del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE COLLTORT, ADVOCADA A SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. SANT FELIU DE PALLEROLS . LA GARROTXA

 

https://santfeliudepallerols.cat/guia-del-poble/parroquies-i-esglesies/sant-iscle-de-colltort/

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3400/

Edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort.



Fotografia de Jordi Contijoch Boada 

Petit exemplar romànic molt modificat. L'absis fou substituït per una ampliació del temple. A l'entrada hi ha un petit porxo i el campanar està coronat per merlets.

El portal d'entrada està treballat en pedra i les obertures són escasses.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que Sant Iscle, Santa Victòria     i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,   bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,  pescadors, pagesos, ramaders, usuaris de Rodalies de Catalunya,  victimes dels monolingüismes genocides,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 28 d’abril del 2026

ERMITA DE SANT SALVADOR. IRGO DE TOR. EL PONT DE SUERT. LA RIBAOGORÇA SOBIRANA

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/935

https://guimera.blog/coneixer/ermita-de-sant-salvador-dirgo-el-pont-de-suert-la-ribagorca-sobirana-lleida-catalunya/

https://www.facebook.com/photo?fbid=1400549765435498&set=pcb.1400549878768820

Sant Salvador d’Irgo de Tor, romànica (s. XII). Està situada en una esplanada que conforma un espectacular mirador als Pirineus. 



A la capçalera s’ubica un magnífic retaule barroc datat l’any 1708, policromat, amb columnes salomòniques, volutes i altres elements propis de l’estil, presidit per una gran imatge policromada de Sant Salvador



A les terres germanes de l'Aragó, sembla que s'instaurarà un govern antidemocràtic, confiem que una vegada més l'Aragó vencerà a les forces de l'avern .   

Que sant Salvador elevi a l'Altíssim la pregària de Catalunya, i de totes les minories culturals, ètniques, religioses ,.., que pateixen atacs genocides.   Senyor, allibera els teus pobles !!!!!


dissabte, 25 d’abril del 2026

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE PUIG REFAGUT. OLOST. EL LLUÇANÈS

 

Hi ha una geografia invisible que travessa la història: la dels llocs on l’ànima podia reposar. Oratoris humils, capelles amagades, ermites solitàries o esglésies obertes al silenci. Espais pensats no tant per fugir del món, sinó per tornar-hi amb una mica més de pau. Eren refugis per als ferits —no només del cos, sinó sobretot de l’esperit.

 

Encara avui, per a molts agredits, aquests llocs continuen essent necessaris. Quan el món colpeja, el silenci protegeix. Quan el soroll desborda, la penombra recull. Hi ha una saviesa antiga en aquestes arquitectures: no imposen, acullen; no exigeixen, escolten.

 

Però alguna cosa ha canviat en la manera com entenem la protecció. L’agressor —o potser la societat que el produeix— ja no busca el recolliment, sinó el control. No construeix espais de reconciliació, sinó cambres de seguretat, habitacions del pànic, murs cada cop més gruixuts. On abans hi havia portes obertes a la transcendència, ara hi ha sistemes de tancament.

 

És una mutació significativa: hem passat de protegir la vulnerabilitat a blindar la por. I potser això revela una veritat incòmoda: que hem oblidat com sanar, i només sabem com defensar-nos.

 

Potser el repte no és escollir entre refugi i seguretat, sinó recordar que la pau no neix de l’aïllament, sinó de la reconciliació. Que cap cambra del pànic pot substituir la serenitat d’un espai on un pot, simplement, ser.

 

I potser, en el fons, encara necessitem aquells llocs antics no perquè el món hagi deixat de fer mal, sinó perquè nosaltres hem deixat de saber com fer les paus amb ell.

 

Llegia de Puig Refagut, al terme d’Olost, a la comarca del Lluçanes;   la façana oest hi destaca l'entrada a la petita capella dedicada a la mare de déu de la Concepció i una obertura de forma circular.



https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-refagut

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23164

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/03/el-puig-refagut-que-retratava-lisidre.html


Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com , i per descomptat, imatges d'aquesta capella, ho demanaré també al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín )




Rebia a volta d'email, com és costum, una imatge  feta el 25-IX-1982, i em deien que no en tenen del interior. 


 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 


Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».


L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 


El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana




 Que  la Marededéu patrona de l’orde franciscà  i    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels olostencs ,  colomins , pinetencs , sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 


 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

dijous, 23 d’abril del 2026

SANT GENIS NOU DE CARAÜLL O DE LES OLIVERES . MUNTANYOLA. OSONA

 

Joan Molera González (Manlleu, 1955 – Manlleu, 2014) retratava l’any 1990, Sant Genís de Caraüll, també anomenada Sant Genís Nou de les Oliveres .


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23253

L'edifici  era fruit d'una reconstrucció del segle XVIII al costat del mas Oliveres.

No tenia  culte des de 1936. Un “ efecte colateral “ de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco.  Recordeu allò de “ qui és causa de la causa, és causa del mal causat “.   

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/sant-genis-nou-de-les-oliveres.html?m=1

Els oratoris, capelles, ermites, esglésies,..,  exercien com “ espais de serenitat “ , els que mantenim encara la fe, sabem que en moments d’agitació, de confusió, de por, de dubte, d’angoixa,.., aconseguim si més no, retrobar la calma, el seny, l’esperança, quan en un lloc “ sagrat “, fem allò que aconsellava Nachman de Breslau, parlar amb Déu com ho faries amb el teu  millor amic, explicant-li tot, obrint-li el cor, i demanant-li ajuda.

La pèrdua d’aquest Patrimoni ens fa mal.

Senyor, allibera'ns del jou pesat del REINO DE ESPAÑA, i de la obsessió malaltissa dels que diuen parlar en CRISTIANO.    

Un poble sense memòria és un poble vençut


 

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA ROVIRA, ADVOCADA A LA PURISSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA. MUNTANYOLA. OSONA

 https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima

Els oratoris, capelles, ermites, esglésies,..,  exercien com “ espais de serenitat “ , els que mantenim encara la fe, sabem que en moments d’agitació, de confusió, de por, de dubte, d’angoixa,.., aconseguim si més no, retrobar la calma, el seny, l’esperança, quan en un lloc “ sagrat “, fem allò que aconsellava Nachman de Breslau, parlar amb Déu com ho faries amb el teu  millor amic, explicant-li tot, obrint-li el cor, i demanant-li ajuda.

La pèrdua d’aquest Patrimoni ens fa mal.

Llegia de  la capella situada al costat del mas la Rovira ,al terme de Muntanyola a la comarca d’Osona 

. Edifici de tradició romànica, orientada de migdia a nord, a causa de la pendent on es troba construïda. És totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri, i està construïda amb grossos carreus combinats amb carreuons. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, coronada amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt, de petites dimensions, i un campanar d'espadanya cobert amb teula aràbiga a doble vessant i coronat per una creu de ferro. Aquest campanar presenta importants reformes a nivell estructural, combinant els carreus, les totxanes i les pedres menys desbastades. La resta de la capella també està coberta amb teula aràbiga, tot i resta visible una primera coberta en lloses de pedra. L'orientació, l'aparell i l'estructura semblen indicar que fou restaurada, ja en època medieval, tot i la factura força homogènia de la seva fàbrica.

La imatge que trobava no coincideix amb la descripció, tot fa pensar que la capella està ensulsiada.  En cas contrari, ens agradarà rebre’n imatges i si existeixen un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com  



Ho demanaren també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Rebia un parell d'imatges datades ekl26-VI-1982 a volta d'email com és bon costum: 





 


El món actual celebra la ignorància com a virtut progressista, on el buit informatiu sobre el patrimoni catòlic no és casual, sinó un triomf ideològic que esborra Déu, sants i advocacions al ritme de la indiferència secular

La ignorància ja no és pecat, sinó mèrit en una societat que substitueix el Sant Sopar per pantalles,  i les esglésies, capelles i  oratoris per urbanisme depredador, convertint la memòria religiosa en "nosa" prescindible.

Un poble sense memòria és un poble vençut