TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

divendres, 26 de juliol del 2024

ESGLÉSIA DE SANT PERE. AVINYÓ. AVINYONET DEL PENEDÈS

 

El Josep Maria Muñoz Lloret (Barcelona, 1959) retratava l'any 1986, Església de Sant Pere d'Avinyó. Avinyonet del Penedès.



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93609

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-davinyo-o-davinyonet-del-penedes

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7662

L'església de Sant Pere d'Avinyó era l'antiga parròquia del terme municipal. Va ser bastida el segle XVII. Actualment la parròquia ha estat traslladada a l'església de Santa Margarida del Penedès, a Cantallops, construïda el 1975.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/07/santa-margarida-de-cantallops-la.html

Que l'apòstol Sant Pere    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  avinyonetencs ,    medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dijous, 25 de juliol del 2024

IN MEMORIAM. CASA PERE ROUMENS CASANOVAS. LA TERRASSA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

https://emap.terrassa.cat/mapGIS/mapModules/Historic/patrimoni/fitxa_OM_73_1909_pere_roumens.pdf

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/terrassa/tots/casa-pedro-roumens-casanovas


https://xifres.terrassa.cat/A2011/dades/A11_14-03-07.pdf

Ens agradarà tenir noticia de l'activitat que va desenvolupar Pere Roumens Casanovas (Terrassa, 1861-1930).  a l'email castellardiari@gmail.com 

Veure CADA DIA persones mediocres,  presumptament corruptes, cansa, en cal - a tots plegats - recuperar la memòria d'aquells que desenvolupaven accions en favor dels seus coetanis. 

CAN VALLDAURA NOU/ IAAC. CERDANYOLA DEL VALLÈS

 

Maria Àngels Monte i Ochoa de Aspuru, retratava l’any 1983 Can Valldaura Nou



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/87216

El rei Joan II va vendre la propietat a Ferran de Rebolledo.

La masia de can Valldaura fou construïda l'any 1888 per l'industrial fariner Francesc Guardiola Jubany .

 Les pedres per la construcció de la masia van ser aprofitades de les restes del palau reial.

Com a masia va decaure sobretot durant la segona meitat del segle XX

Actualment és la seu de l'Institut d'arquitectura avançada de Catalunya. Ha estat restaurada

https://comunicae.es/notas-de-prensa/el-instituto-de-arquitectura-avanzada-de

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dimarts, 23 de juliol del 2024

LA CAPELLA DE VALLDAURA NOU ESTÀ ADVOCADA A LA MAREDEDÉU?. OLVAN’. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

 

Feta la pregunta, un prec, si en teniu fotografies de la capella i de la Marededéu, sou pregats  de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com

https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura-nou

La masia de Valldaura Nou conserva la sala principal amb la capella, cambres i habitacions; les que miren a migdia estan dotades amb sala i alcova decorada amb pintures de motius geomètrics fets amb plantilla

https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura-vell

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-valldaura

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-valldaura-olvan

D’aquesta església procedeix una imatge de la Mare de Déu, gòtica, que encara és guardada a la masia Valldaura, és a dir, al mateix lloc que l’any 1905 deia que la guardaven Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923)

En el mateix sentit ;  https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3469

Talla gòtica dels segles XIV-XV, procedent del Monestir de Santa Maria de Valldaura, anteriorment guardada a l'església de Santa Maria de Valldaura.

https://jenikirbyhistory.getarchive.net/topics/photographs+by+cesar+august+torras+i+ferreri?created_date_from=1906&created_date_to=1920

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-valldaura-olvan.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-mare-de-deu-de-valldaura

https://bd.centrelectura.cat/items/show/1226

https://www.monestirs.cat/monst/bergue/bg20vall.htm

Que  la Marededéu  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels    olvanesos,   baganesos  , aranesos,  pallaresos,  quartencs ,   font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics, victimes del narcotràfic,  victimes del lawfare,  victimes de l'odi " caïnita ", ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dilluns, 22 de juliol del 2024

IN MEMORIAM. MAREDEDÉU DE MEROLA, MAL DITA SANTA MARIA. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ JUSSÀ .

 

El Concili d'Efes  que es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, així la denominació SANTA és sinó una heretgia, un intent evident de minimitzar la figura de la marededéu, i alhora una  evident mostra de masclisme.  Algú ho havia d’escriure  

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-merola-puig-reig

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-la-mare-de-deu-de-merola-santa.html

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-de-merola-puig-reig

https://www.todocoleccion.net/documentos-antiguos/goigs-santa-maria-merola-municipi-puigreig~x307904808

https://www.todocoleccion.net/otros-articulos-coleccionismo-en-papel/estampa-goig-santa-maria-merola~x197449460

El topònim Merola   mereixia una llarga reflexió de Joan Coromines i Vigneaux  (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg de reconegudíssima fama. 

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=26169

Les runes de l’església es troben al sector sud-oest del terme, a la dreta de la riera de Merola, dalt un petit puig que es veu perfectament des de la casa Sobirana.

 El redós d’aquestes ruïnes és ple de brossa i de bosc


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/84244

Fins al començament del segle XVI l’edifici romànic mantingué el seu culte, com sigui  però, que l’edifici ja amenaçava ruïna i el seu emplaçament no era prou còmode als parroquians, hom determinà d’edificar una nova església al lloc anomenat la Torre de Merola, iniciativa que fou patrocinada per Miquel Ferrer i Barbut i Benet Alsina, terratinents de la parròquia

Que  la Marededéu   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   berguedans  ,  quartencs ,   font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

SANTA EULÀLIA DE BONNER. GÓSOL. EL BERGUEDÀ. LLEIDA

 Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958), retratava l’any 1982, Església de Santa Eulàlia. Bonner. Gósol. El Berguedà. Lleida

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/65663

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/64064

Bonner és un despoblat en el terme municipal de Gósol, a 1.320 metres  d'altura, que actualment està en ruïnes. 

Hi destaca l'església de Santa Eulàlia de Bonner, inclosa en la ruta del Camí dels bons homes,

Santa Eulàlia de Bonner, que és formada per una nau coberta amb volta de mig punt i acabada en un absis mig esfondrat. L’edifici fou totalment sobrealçat i té una porta d’entrada a migjorn, coberta amb un arc de mig punt adovellat.

El topònim Bonner  mereixia una llarga reflexió de Joan Coromines i Vigneaux  (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg de reconegudíssima fama.  

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-bonner-gosol

https://gosol.ddl.net/patrimoni/patrimoni-cultural/santa-eulalia-de-bonner

 Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

https://guimera.blog/coneixer/santa-eulalia-de-bonner-gosol-contrades-en-silenci/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3373

Els gosolans es troben inclosos alhora a la comarca del Berguedà i a la Província de Lleida, això no els beneficia gaire en cap aspecte de la vida pràctica. 

Si existeixen els Goigs d’aquesta capella ,  ens agradarà rebre’n un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com

El Concili de Trento esperonava als propietaris a fer capelles per augmentar la pràctica religiosa i la religiositat.

La CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937), com preveia el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), ha suposat un creixement exponencial del laïcisme, i àdhuc en alguns sectors socials, un rebuig de l’església catòlica

https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

Estava escrit a Mateu 6:24 BCI , Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

S'ha generar riquesa per corrompre autoritats i dignitats, per finançar el tràfic de persones, el narcotràfic, ..., i no hi han hagut diners per conservar el Patrimoni, per l'educació, l'ensenyament, per tenir cura dels més febles, ..., Senyor, no permetis que continuem malmeten la teva creació,  i transformem en un infern, el que tu creaves per a nosaltres com un Paradís. 

Que  Santa Eulàlia  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  golosans ,   pallaresos,  quartencs ,   font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



dissabte, 20 de juliol del 2024

CAPELLA DE LA SANTA CREU O DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER DE L’ARGELAGUER O DELS JONCARETS. LA COMA I LA PEDRA. EL SOLSONÈS

 

La capella de Santa Creu o de la Mare de Deu del Roser, fou edificada modernament, a principis del segle XX, per un paleta de la Coma conegut com el Mall, per encàrrec d’un capellà, fill de la casa propera del Minguell.

https://www.comapedra.cat/el-municipi/historia-i-patrimoni-1/sta-creu-del-roser

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/62217

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17319


Fotografies de l'Isidre Blanc 

Si existeixen els Goigs d'aquesta capella sou `regats de fer-nos-en arribar un exemplar a l'email castellardiari@gmail.com 

 Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  la Marededéu   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels comardins  ,   berguedans  ,  quartencs ,   font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.