TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dissabte, 11 de juliol del 2026

FÀBRICA BAYER. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S'ENDUGUÉ



https://www.thenewbarcelonapost.com/huella-mas-de-125-anos-bayer-en-barcelona/

 Obra de 1916 de l’arquitecte Miquel Madorell i Rius (Hospitalet de Llobregat, 1 de gener de 1869 – Barcelona, 2 de febrer de 1936)



https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/1552/--/--/cp/

Edifici en cantonada format per planta soterrani, planta baixa i dues plantes pis, amb 130 metres de façana i onze metres de fondària. 

Originàriament, la façana del carrer s'organitzava a partir d'eixos verticals ¿separats per pilastres de formes arrodonides amb un plafó enfonsat¿ que agrupaven les obertures de les dues plantes pis en un únic forat arquitectònic, tot i que tripartit i coronat per un arc escarser. 

Al mateix eix vertical, les obertures de planta baixa hi dibuixen un arc de mig punt. Les obertures de planta baixa del xamfrà de París/Viladomat han estat modificades. 

La cantonada apareix especialment remarcada tant pel joc de dobles pilastres com pel capcer ¿amb reminiscències Sezession¿ que corona la façana.

 L'edifici està coronat perimetralment per una barana d'obra i una cornisa que es sustenta sobre permòdols acanalats.

 La façana interior, molt més sòbria, manté la composició d'eixos verticals amb pilastres, però tot incorporant finestrals individuals. Cal destacar el nucli de l'escala, situat a la part interior del xamfrà i coronat per una coberta a quatre vessants recoberta d'escates ceràmiques. 

Una xemeneia de planta quadrada, adossada per la seva part interior a l'edifici i construïda en la quasi totalitat amb maó, completa el conjunt.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16689

https://patrindustrialquitectonico.blogspot.com/2012/06/antigua-fabrica-de-bayer-transformada.html

 La polèmica del Jerarca catòlic, les victimes dels incendis de Màlaga , la calor intensa ens tenen distrets,.., insistim però en documentar el Patrimoni històric de Catalunya,  perquè con l'avi Siset, pensem que l'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Gerona, 1903 - Figueras, 1978)  la va encertar. 

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-mor-alexandre-deulofeu-predir-catalunya-independitzara-2029_455013_102.html




dijous, 2 de juliol del 2026

ESGLÉSIA DE VILANOVA DE PRADES, ADVOCADA A LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR. LA CONCA DE BARBERÀ

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5419

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/07/goigs-la-transfiguracio-del-senyor.html

https://www.concadebarbera.cat/ca/patrimoni-arquitectonic/esglesia-sant-salvador-4

Vull recordar que l’edifici religiós te façana a la carretera que mena fins a Prades.



Llegia;  Església de composició arquitectònica barroca. De planta rectangular i absis parcialment poligonal, amb tres cares. l'interior presenta una nau central entre columnes quadrades que formen fins la paret les capelles.

Bastida sobre una anterior romànica de la qual es conserven alguns murs laterals al costat de l'església actual.

Està construïda amb mamposteria menys la façana i el campanar, que són de pedra treballada.

Quasi tota la pedra de la façana és conglomerada d'origen sedimentari com les roques de la serra la Llena, i la roca del campanar és més fina, com l'arenisca.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Feu-li saber a l’Albert Aymà Aubeyzon que les imatges que ofereix, llevat d’error NO SON  de Vilanova de Prades, a la comarca de la  Conca de Barberà, a la Catalunya envaïda i ocupada pel REINO DE ESPAÑA

https://catalunyafotos.cat/es/vilanova-de-prades-esglesia-de-sant-salvador

Us imagineu una Catalunya independent ?

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

dimecres, 1 de juliol del 2026

BIBLIOTECA MUNICIPAL DE BANYERES . EL PENEDÈS JUSSÀ .

 


El nou equipament cultural s'ubica a l'antiga seu de la Càmara Agrícola de Banyeres (fundada originalment l'any 1918), un històric immoble que va funcionar com a celler cooperatiu fins que va quedar en desús i abandonat

L'edifici: Consta de tres plantes completament rehabilitades.

Cada planta ret homenatge a una personalitat rellevant de la cultura i l'educació:

la planta baixa està dedicada a la pedagoga Marta Mata Garriga (Barcelona, 22 de juny de 1926 - Barcelona, 27 de juny de 2006)

la primera planta a l'escultor local Josep Cañas Cañas (Banyeres del Penedès, 23 de maig de 1905 - el Vendrell, 5 de gener de 2001

i la segona planta a la periodista. Rosa Maria Calaf Solé (Barcelona, 17 de juny de 1945)

El projecte de rehabilitació arquitectònica i canvi d'ús d'aquest patrimoni industrial agrari ha estat gestionat de manera directa pels serveis tècnics de l'Ajuntament de Banyeres del Penedès en col·laboració amb l'àrea de projectes de la Diputació, recondicionant l'estructura per esdevenir un servei públic modern i accessible.

https://biblioteques.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Banyeres

El projecte ha estat dissenyat per BCQ Arquitectura Barcelona SLP.

El local desocupat forma part del complex del Centre Cívic Ernest Lluch.

Tot i que els prestatges i fons bibliogràfics s'han mogut a la nova seu, les instal·lacions del Centre Cívic continuaran acollint serveis municipals i comunitaris habituals, com ara:

L'aula d'internet (Punt TIC).Cursos i tallers (tallers de memòria cognitiva o puntes de coixí).

Assessoraments acadèmics i laborals periòdics.

Punts d'informació, xerrades i reunions d'entitats locals.

https://www.banyeresdelpenedes.cat/directori/centre-civic-ernest-lluch/

https://www.banyeresdelpenedes.cat/2017/05/08/lajuntament-de-banyeres-del-penedes-inaugura-la-biblioteca-municipal-ernest-lluch/


L'edifici del Centre Cívic va ser dissenyat per l'estudi d'arquitectura Taller d'Arquitectura L.R.V. S.L. (projecte promogut i supervisat per l'Ajuntament de Banyeres del Penedès).

Ens agradarà tenir confirmació de l’autoria dels edificis esmentats a l’email castellardiari@gmail.com

Entenem l'odi irracional vers Catalunya i els catalans. (  està clar però, que no ens sembla ni lògic, ni natural -, en l'esperança de l'adveniment de la III República - l'alternativa de la III Dictadura Feixista, ens agrada -, instem tothom a recuperar i mantenir la memòria documental del Patrimoni Monumental, públic i privat.  Recordeu a l'avi Siset 

dilluns, 29 de juny del 2026

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. CASTELLAR DEL VALLÈS

 

El diumenge 28 de juny de 2026, a les 20,00 hores assistia a la celebració litúrgica – en llengua catalana –  a la Capella de la Marededéu de Montserrat, al  carrer del Doctor Pujol, 5 de Castellar del Vallès.

https://web.archive.org/web/20150923214739/http://www.diba.cat/documents/429042/c0059be1-6fcd-45bd-a3ab-a769504eddca

Alguna dada d’interès de l’edifici;  façana de caràcter monumental i simètrica, centrada al gran portal reixat d'entrada, format per un arc escarser amb dovelles. A cada banda, pilastres de decoració coríntia amb fris ornamentat, cornisa decorada amb dentellons i remats formats per capcers esglaonats.



Tota ella rematada per un frontó central com a base del campanar d'espadanya amb motius ornamentals, i remat de creu de ferro. El reixat de l’entrada dóna a un petit atri amb rica ornamentació als laterals i al sostre. Remats amb merlets al coronament d’ambdues façanes de les mitgeres.

Tot l’edifici està a nivell inferior respecte al carrer (aprox. 0,80 metres), pel fet que es va voler aprofitar una biga d’una nau de la foneria situada a l’indret,  aleshores denominada ja  , Viuda del  Josep Lluscà Vidal,  del que  sabem amb certesa que havia mort abans de 1888 perquè en aquesta data els terrenys de la foneria ja es van vendre a la marquesa de Castellar sota la titularitat de la seva vídua (Antònia Soler i Portell), moment en què l'empresa va passar a denominar-se comercialment Vídua de Josep Lluscà Vidal.  

L’interior de la capella presenta entrades de llum lateral amb grans finestrals d’arc de mig punt, tot amb ornamentació sòbria. L’enteixinat de fusta original del sostre (que fou destruït pels tèrmits) no ha estat restaurat.



Cal destacar el treballs de fusta de les baranes i gelosies del tancat del cor.


Actualment la capella compta amb unes pintures murals del pintor Alfons Gubern i Campreciós (Sabadell, 23 de març de 1916 - Castellar del Vallès, 22 de setembre de 1980) pintades sobre tela encolada a les dues parets laterals de l'absis de la capella amb la tècnica acrílica.  Ens agradaria identificar les persones que servien de model, la majoria dels personatges pintats al mural tenen fisonomies de castellarencs vinculats al pessebrisme.. Expliqueu-nos-ho a l’email castellardiari@gmail.com

Ens agradaria, si existeixen, rebre imatges anteriors al 18 de juliol de 1936 a l'email castellardiari@gmail.com 

També, si existeixen, un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/la-capella-de-nostra-senyora-de.html

Us deixo un enllaç al Virolai :

https://www.youtube.com/watch?v=7-Fkh3mUqWY

diumenge, 28 de juny del 2026

TRESORS DE LA VALL D'EN BAS. EL PESSEBRE DE LA FONT DE LES MARRADES. LA GARROTXA

El pessebre de la font de les Marrades és una coneguda obra escultòrica popular tallada en fusta per l'artesà Jesús Feixes Plana (sovint documentat com Jesús Feixes).

 L'obra està plenament integrada en la natura, situada de camí a un dels paratges històrics de la Garrotxa.

 El pessebre es va inaugurar el 4 de desembre de 1994.

Va ser creat per Jesús Feixes Plana per iniciativa i en homenatge a la família Plana Casacuberta d'Olot.

 El conjunt escultòric original consta d'un tronc principal que representa el Naixement.


Fotografia. Antònia Bonil López.

 Més tard, el 6 de desembre de 2002, s'hi va afegir un segon tronc gravat encastat a les roques de l'entorn


divendres, 26 de juny del 2026

TENIU DADES DEL TOMÀS VENDRELL, EL PROMOTOR DE LA CASA HOMÒNIMA A LA CANTONADA DELS CARRERS SANTS I SANT MEDIR. BARCELONA

 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42488

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8908

https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/71264

Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936). Arquitecte

Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 25 de setembre de 1852 - 29 de novembre de 1930) Mestre de cases

Modest Feu i Estrada (Sants, 1870 - Barcelona, 30 d'abril de 1933)

Jaume Feu i Riqué   (1903 + 1988 ) 

L'edifici, promogut per Tomàs Vendrell – que devia tenir cognom matern, i del que no en sabem el lloc i data de naixement i traspàs -  va ser projectat per Miquel Madorell  Rius l'any 1900, l'any 1908 Josep Masdeu Puigdemasa  va dur a terme una reforma on es van augmentar tres plantes i li va donar la fesomia que té en l'actualitat.

L'any 1934 s'afegeix un pis a l'androna,  per l’arquitecte  Jaume Feu i Riqué , fill de  Modest Feu i Estrada (Sants, 1870 - Barcelona, 30 d'abril de 1933). Ens agradarà rebre dades biogràfiques  del Jaume Feu i Riqué  a l'eail castellardiari@gmail.com 

Ens agradarà tenir noticia de la biografia del promotor Tomàs Vendrell a l’email castellardiari@gmail.com . Entenem la fòbia anticatalana, que rebutgem, i volem documentar amb el màxim rigor el Patrimoni Històric, fa molt anys que patim el jou del REINO DE ESPAÑA, que com tot en aquest món,  un dia – esperem que aviat -  desapareixerà.

La casa Tomàs Vendrell s'ubica a la cantonada dels carrers Sants i sant Medir , molt a prop del mercat de Sants. És un edifici entre mitgeres i consta de planta baixa, quatre pisos i terrat i un cos afegit de planta baixa i pis a l'androna que hi havia al carrer Rei Martí.

A la façana del carrer de Sants s'obren tres obertures de gran alçada a la planta baixa; la central és la porta d'accés als habitatges i les laterals a locals comercials. Les portes són d'arc pla i tenen decoració en relleu a la llinda, les impostes i els brancals. A la part superior d'aquesta planta hi ha un fris de motius vegetals que queda partit per les mènsules que aguanten la llosana del balcó corregut del primer pis. Aquest balcó té la barana de pedra amb motius calats. Tres portes donen a aquest balcó i estan decorades amb un quadrat amb una flor dins i mitges esferes a les cantonades. A la resta de plantes hi ha tres obertures per pis iguals a les del primer pis i hi ha dos balcons per planta, un corregut on donen dues de les obertures, i altre individual, però tots ells amb barana de ferro forjat. Corona la façana una gran cornisa aguantada per mènsules entre les quals s'obren respiralls decorats amb motius vegetals. Per sobre de la cornisa hi ha el mur de tancament del terrat.

La cantonada agafa forma de xamfrà i té tot el protagonisme de l'immoble. Les cantonades es resolen amb dues grans pilastres anellades amb capitells florals a la planta baixa i al segon i al quart pis. La planta baixa és similar a la de l'altra façana amb una gran porta que acull un local comercial. Al primer pis hi ha una tribuna amb barana de pedra decorada amb motius vegetals, sobre la barana es recolzen unes columnes que aguanten un entaulament que també està decorat amb motius vegetals. El tancament es fa mitjançant un vitrall amb decoració floral. Aquesta tribuna fa de balcó al segon pis. Al tercer i quart pis hi ha un balcó de ferro forjat. Tant les obertures dels pisos superiors com el coronament de la façana són similars als de la façana del carrer Sants.

Al carrer sant Medir  s'obren dues obertures a la planta baixa que agafen la mateixa forma que les de les altres façanes. Al primer pis hi ha un balcó corregut de pedra amb motius calats; s'obren quatre obertures, una d'elles geminada, iguals que les anteriors. A la resta de pisos es repeteixen les obertures del primer pis, però aquestes donen a balcons individuals de ferro forjats; els dels extrems tenen volada i els centrals no. El coronament és igual que a la resta de l'edifici. El parament està decorat amb una sèrie de línies horitzontals que ressegueixen les tres façanes i donen unitat al conjunt.

El petit cos afegit a l'androna té tres obertures amb llinda a la planta baixa. Al primer pis hi ha una barana que fa tres arcs amb barana de ferro forjat a l'intradós. L'espai que ocupa un d'aquests arcs queda obert per una terrassa, però els altres dos arcs tenen continuïtat mitjançant uns pilars que aguanten arcs de mig punt donant com a resultat una forma ovalada. Per sobre d'aquests arcs hi ha un entaulament amb un fris llis on hi ha uns respiradors i, per sobre, una cornisa decorada amb dentellons. A sobre d'aquesta cornisa hi ha la barana de tancament del terrat.

Us imagineu una Catalunya independent ?.

 

dissabte, 20 de juny del 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA DE TER, ANTERIOR AL “ GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL ". GIRONA

 


La Maria Àngels Palahí Hospital, pública una fotografia on apareix l'Església de Santa Eugènia de Ter , que desapareixia en els dies foscos que seguien a l’acció criminal dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

En els seus orígens documentats al segle X, se la cita  com a Santa Eugènia sobre l'Horta

L’ antic municipi  de Santa Eugènia de Ter fou annexionat “ manu militari “ a Girona l’any  1963.

L'edifici actual de línies modernes, (situat a l'actual barri de Santa Eugènia de Ter)  és obra de l'arquitecte Arcadi Pla Masmiquel (Girona, 1945)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/10/goigs-santa-eugenia-verge-i-martir.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21582

Que santa Eugènia  elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna  pregària, Senyor; allibera el teu poble, del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA. 

Amén !!!