CASA FRANCESC SASTRE MARQUÉS. SARRIÀ. ARA BARCELONA

 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10399

La Casa Francesc  Sastre i Marquès és un emblemàtic habitatge unifamiliar d'estil modernista situat al carrer del Cardenal Vives i Tutó (números 29-35), al barri de Sarrià de Barcelona

La casa va ser un encàrrec del Dr. Francesc Sastre i Marquès (1865-1937), un conegut i prestigiós farmacèutic originari de Verges. Va heretar el laboratori i negoci familiar de Ciutat Vella fundat pel seu nebot, Ramon Marquès i Matas. El Dr. Sastre i Marquès va aconseguir una gran fama gràcies a les seves fórmules magistrals, especialment per la creació del cèlebre medicament conegut com el "Sucre del Doctor Sastre i Marquès"

L'edifici va ser dissenyat per Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), un dels màxims exponents de l'arquitectura modernista catalana. Aquesta edificació s'enquadra dins de la seva anomenada "Època Blanca" (o d'idealisme racionalista). En aquest període, l'arquitecte va deixar enrere els dissenys de caràcter més neogòtic (com la Casa Amatller) per centrar-se en estructures inspirades en les masies i l'arquitectura mediterrània, caracteritzades pels murs blancs estucats de calç.

 En el disseny, també hi destaca el gran ús de maó vist, els esgrafiats florals i el característic arrimador de rajoles de ceràmica vidriada de color verd i blanc.

El mateix Puig i Cadafalch ja havia reformat anteriorment la farmàcia del promotor al centre de Barcelona.

L'any 1931 la casa va patir una primera ampliació per adaptar-se a les noves necessitats de la família. L'estructura original mostra tres volums escalonats que recorden de prop la pròpia casa d'estiueig de l'arquitecte a Argentona. En destaca especialment la torreta de planta circular amb coberta de ceràmica en forma de cúpula i la preciosa glorieta a l'angle del jardí

Després de passar per una època de fort abandonament i degradació, l'immoble va ser sotmès a una restauració integral i minuciosa durant nou meses l'any 2018 per part d'Arko Barcelona, fet que va permetre retornar-li tota la seva esplendor modernista original

https://www.lavanguardia.com/economia/emprendedores/20140308/54402230037/construccion-salida.html

Us imagineu una Catalunya Independent ? Tindríem el control dels recursos , i així podríem donar prioritat a la sanitat, l’educació, a la prevenció de desastres naturals..., ah!, i el català tindria  una veu pròpia al món, i qui sap, potser podríem eradicar el “ virus de Castilla”, LA CORRUPCIÓ

Com deia el líder feixista LOS CATALANES HACEN COSAS

CASA DE PISOS LLUÍS BATLLE DAMA. GIRONA

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=19160

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/casa-batlle

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21075

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/girona/tots/bloc-lluis-batlle-dama-reforma

Entre desembre de l'any 1908 i gener de 1909 Rafael Masó reforma aquesta casa de pisos per a Lluís Batlle Dama .

El projecte afectava interiors i façanes però no es va dur a terme en la seva totalitat; desavinences amb el promotor fan que a l'any 1910 Masó abandoni la direcció de l'obra.  Ens agradarà tenir noticia de qui se’n va fer càrrec a l’email castellardiari@gmail.com

L'element més conegut de la Casa Batlle són els mussols de la balustradaondulada ceràmica que corona les façanes.

En l’edifici original resultava fortament expressiu el joc de tribunes i la seva relació (avui desfigurada) amb la planta baixa, com també l’ondulació de la balustrada, amb mussols evocatius. En canvi, a la façana lateral, privada de volades, la disposició i la forma dels buits presagia una influència vienesa que perdurarà.

Les galeries del carrer de Sant Francesc són una mala reforma posterior – ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com- , i l’esgrafiat del carrer dels Fontanilles tampoc no és de Masó,  – ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com-. 

Entenem l’odi visceral contra Catalunya, les seves gents, la seva llengua, la seva cultura i per descomptat el seu patrimoni històric, lluny però de trobar-ho “normal “ , defensem que els catalans han de vetllar per recuperar la seva historia en tots els àmbits.  El REINO DE ESPAÑA, fa més de tres anys que en té sotmesos a un jou insuportable, com tot però, caurà, i esperem que no trigui.

https://www.deulofeu.org/com-va-predir-alexandre-deulofeu-la-independencia-de-catalunya/

Us imagineu una Catalunya independent?

CAPELLA DE SANT PAU DE LA CALÇADA. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Josefina Casadesús Bascompte, no podia accedir a la capella de Sant Pau de la Calçada

https://www.facebook.com/photo?fbid=28295806786772690&set=pcb.28295807973439238

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pau-de-la-calcada-figueres

https://antoniegea.blogspot.com/2013/10/sant-pau-de-la-calcada.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7023

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/12/sant-pau-de-la-calcada-figueres.html

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1589

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-sant-pau-figueres-alt-emporda_26.html

L'església actual de Sant Pau de la Calçada presenta una nau única amb una capçalera semicircular orientada a llevant, la qual s'obre directament a la nau mitjançant un arc de mig punt.

 L'edifici mostra evidències de reconstruccions, en les quals es van reutilitzar una part substancial dels murs preexistents, que probablement van romandre dempeus. La seva configuració morfològica correspon a la tipologia de les esglésies romàniques.

L'aparell constructiu, en les seccions originals conservades, consisteix en carreus de petites dimensions, ben escairats però sense polir, disposats en filades uniformes, especialment a l'interior.

 La coberta de la nau és una volta de canó lleugerament rebaixada, executada amb petites pedres filades i unides amb morter de calç. L'absis està cobert per una volta de quart d'esfera, on el mateix tipus de material genera filades semicirculars.

La portada principal, situada a ponent, és un arc de mig punt simple, amb dovelles de petites dimensions. Per sobre d'aquesta, s'hi troba una finestra amb arcs rebaixats, i la façana culmina amb una petita espadanya d'un sol arc. Al mur meridional de la nau s'observa una finestra de tipologia romànica, amb doble esqueixada i arcs de mig punt. Cal destacar l'absència de finestres en la capçalera.

Malgrat les dificultats en la seva filiació cronològica degudes a les successives reconstruccions, les parts originals de l'edifici es poden datar a finals del segle XI o ja al segle XII. L'ermita en qüestió, la construcció de la qual es remunta al 1099, està assentada en un emplaçament d'especial significació històrica i religiosa, ja que la tradició popular l'associa amb l'activitat predicadora de l'apòstol Sant Pau.

L'accés a l'església, integrada en el perímetre enjardinat de la propietat, requereix autorització prèvia per a la seva visita

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Pau i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels figuerencs ,  pontarrins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla "  i a tots els que n'han fet alhora que un " modus operandi " , un  " modus vivendi " 

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els assassins ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EL CINEMA A GUIMERÀ. UN ALTRE CAMP DE RECERCA.

 

https://www.guimera.blog/recorda/2167-2/

https://www.guimera.blog/histories/1976-la-setmana-cinematografica-de-guimera/

El Cine Montecarlo de Guimerà va començar a projectar pel·lícules al local de Cal Ganadé —fundat el 1900 com a bar i sala de ball—, convertint-se en el punt de referència del cinema al poble de la Vall de Corb abans de l'arribada del Cinema

Nascut d'un establiment d'oci i social (bar, fonda i ball).

 Projeccions combinades inicialment amb poblacions veïnes com Vallfogona i Ciutadilla

Comptava amb la figura clau del projeccionista Manel Bosch en la seva època daurada d'èxit de públic.

 Va perdre pistonada amb la competència d'altres espais parroquials i l'arribada del Cinema Casal Guimerà.

El Cinema Casal de Guimerà va sorgir com el relleu i l'evolució natural de l'antic Cine Montecarlo (Cal Ganadé), consolidant-se com el punt de trobada cultural i cinematogràfic del poble durant la segona meitat del segle XX.

Com molts altres cinemes de la comarca i de Ponent, la gestió de les pel·lícules comercials va estar estretament vinculada a empreses d'exhibició rural com el Circuit Urgellenc, que distribuïen les cintes de poble en poble.

No només funcionava com a sala de cinema els caps de setmana, sinó que l'edifici acollia obres de teatre amateur, reunions populars, balls i festivitats locals.

L'arribada de la televisió, el despoblament rural i l'obertura de multicines a ciutats properes (com Tàrrega o l'Urgell) van provocar el tancament de les seves projeccions comercials regulars cap a finals de segle.

Avui dia, l'espai funciona com a Casal Municipal de Guimerà i manté viu el vincle amb el setè art.

 S'utilitza de forma polivalent per a esdeveniments culturals, com per exemple les sessions del cine-fòrum Vins i Boira, organitzat per l'Associació Vall del Corb per projectar documentals i films temàtics.

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA SARGA, PALLARS JUSSÀ.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-la-sarga-0

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1121

L’església de Sant Esteve, romànica, ha sofert modificacions al llarg dels segles. De planta rectangular i una sola nau sense absis diferenciat, conserva de l’original els murs nord, oest i sud, atalussats. La porta, s’obre a la façana oest on hi ha una finestra d’una esqueixada. La corona un campanar d’espadanya de dos ulls, i per sobre, una altra. Davant la façana, hi ha el petit cementiri del poble.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , també si fos possible, imatges del interior de l’església. 

La sarga (Salix elaeagnos) és un arbust caducifoli de la família de les salicàcies, molt semblant al salze, que viu als còdols i la vora dels rius del Pallars Jussà i de gran part de Catalunya. Té les fulles estretes amb el revés blanc i pelut, i les seves vares flexibles s'han utilitzat tradicionalment en cistelleria.

 Que el protomàrtir sant Esteve  elevi  a l' Altíssim, la pregària dels pallaresos  i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya , perquè eradiqui el virus de Castilla" , única aportació d'aquest menyspreable Reialme al món, i perquè totes les minories, ètniques, lingüístiques , religioses,.., puguin viure en llibertat i dignitat. 

Que Sant Joan Evangelista, excels Patró dels Notaris, elevi al Senyor la seva colera per l'acció criminal,  del Notari Indigne , i que ho faci també sant Cristofol/ Menna per l'acció criminal del mal nascut. , ambos embruten la reputació dels col·lectius als que pertanyen

Us deixo una pregunta, Catalunya és una nació?. 

DE LA DESSACRALITZADA ERMITA DE LA QUADRA D’ENVEJA, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. VILANOVA I LA GELTRÚ.

 

Avui, s’ha fet de la ignorància religiosa, mèrit i/o virtut, pel mateix procediment que feia que aquest any Catalunya no formi part dels territoris en els que l’informe PISA, valora l'eficàcia dels sistemes educatius enfront de la vida i el món laboral.

Us explicaran “ milongues “ , el cert és que s’ha anat baixant el llistó perquè tothom el pugui superar, i dissortadament el pas següent, només pot ser el lliurament de títols acadèmics per raons espúries, com es fama que fan ja algunes universitats a Madrid.

A Catalunya , amb aquests amics no ens calen enemics, oi? 

https://www.vilanova.cat/directori/detall?id=36004

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-sant-joan-baptista-vilanova-i-la.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/09/sant-joan-denveja-vilanova-i-la-geltru.html

https://www.facebook.com/photo/?fbid=10243054845577448&set=a.1548455321705

L'edifici actua de l’ermita al recinte de la torre de la quadra d'Enveja,  és fruit de diverses remodelacions sobre un primitiu temple romànic.

Presenta un edifici d'una sola nau amb volta apuntada, portal adovellat i campanar d'espadanya de doble obertura.

A principi dels anys 30 se li annexaren alguns edificis amb dependències per a la rectoria, que foren saquejats el 1936 i abandonats posteriorment.

Caiguts en estat de ruïna a final del segle XX, s'enderrocaren a final del 2010, en la rehabilitació de l'ermita.

L'ermita, de propietat municipal, estigué abandonada després que s'hi deixessin d'oficiar misses el 1995, en que l'estat ruïnós de l'edifici va obligar a l'Ajuntament a tancar l'ermita.

El 2008 l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú,  cedí l'espai a un altre col·lectiu juvenil, el Centre d'Esplai Drac Màgic, que recaptà els fons necessaris per a rehabilitar l'equipament i desenvolupar-hi les seves activitats d'oci infantil i juvenil fins a l'actualitat.

Que sant Joan Baptista, elevi a l'Altíssim la pregària dels vilanovins i catalans que anhelem veure'ns lliures del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA, i de la eradicació del " virus de Castilla" malèfica aportació d'aquest dissortat reialme a la història  de la humanitat. 

IN MEMORIAM. ESCOLA DELS OMELLS DE GAIA. L’URGELL JUSSÀ.

 

Llegia que l'escola dels Omells de Gaia, portava el nom del poeta i clergue Mossèn Ramon Muntanyola i Llorach (1917 – 1973), figura molt estimada a la contrada i vinculada a la història cultural del municipi.

Durant generacions, l'escola de baix (antigament usada també com a espai assistencial o sanitari en èpoques passades,  concretament en els dies foscos que seguien a sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco , contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República ,  ser un dels pilars socials principals per evitar el despoblament del poble.

 Formava part de la Zona Escolar Rural (ZER) Riu Corb, compartint recursos amb altres pobles de la zona.

 El Departament d'Educació va confirmar la clausura del centre abans de començar el curs 2022-2023 per la falta d'infants matriculats al municipi , quedant els alumnes adscrits a la zona educativa de Belianes.

Ens agradarà tenir més noticies i àdhuc imatges de l'època en que l'escola estava activa 

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

Mn. Joan Llort i Badies ( Guimerà, 1932 – 2017) va fundar i presidir la cèlebre cooperativa tèxtil John Fil a l'Espluga Calba, creant llocs de treball que van beneficiar  i continuen beneficiant directament les famílies dels Omells i d'altres pobles de la rodalia.

HI ha també, una història negra:

https://www.marcpujolrique.com/el-camp-de-els-omells-ala-revista-la-peixera/