Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.
Durant el segle XX, l'ensenyament públic a la vila va arribar a ubicar-se durant una etapa al Castell Palau de Torrebesses, un edifici històric que posteriorment va funcionar com a hospital durant el conflicte belic aue s’iniciava amb la sedició dels militats feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República i que avui dia acull allotjament turístic.
Llegia a Patrimoni Gencat; Gran edifici situat a la part septentrional del
nucli urbà, amb planta rectangular i teulada a dues aigües. Els seus murs
presenten un aparell ciclopi a la base i pedra encoixinada a una de les
façanes. La façana principal, encarada al nord, fou remodelada el 1730. L'accés
principal és format per un arc de mig punt adovellat, a sobre del qual s'obre
una finestra, la més gran de tota la façana, amb ampit motllurat i una
inscripció a la llinda. La resta d'obertures de l'edifici són també allindades,
algunes amb ampits motllurats i decoració gòticorenaixentista. La façana de
ponent està reforçada per un contrafort. Es conserven algunes arcs ogivals tant
a l'interior com a l'exterior de l'edifici.
A la segona planta hi ha, hi havia, la capella barroca de la Concepció,i l'antic oratori dels cartoixans. D’ambdós en
agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Ens agradaria rebre imatges de l’època en que al Castell s’hi aixoplugaven
les escoles a l’email castellardiari@gmail.com
https://www.casasrurales.net/casas-rurales/castell-palau-torrebesses--c55808
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1840
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/02/in-memoriam-de-lescola-publica-al.html
«El que pugui fer que faci.»
No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació
oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat,
l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners
o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava
aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que
abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb
bidons de gasolina
.jfif)
.jfif)
.jpg)
