Llegia de la Torre de Jaume Pujol Portell (posteriorment coneguda com Torre Pastallé) situada en el número 26
del Balmes de Torelló (Osona).
Els germans Pujol Portell, fills de comerciants i torners de la localitat,
van fer construir tres torres d'estil burgès al carrer Balmes (entre elles
aquesta i la propera Torre Júlia Pujol Urrejola). Més endavant, van ser venudes
L'any 1928, la torre va ser adquirida per la família Pastallé, nom amb el
qual també s'ha popularitzat l'edifici
L’autor fou Marià Callís Collell (Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911), mestre d'obres (1904). Autor d'un
gran nombre de projectes a Torelló des de l'últim terç del segle XIX fins a 1910.
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/maria-callis-i-collell
Treballà en diversos projectes associats a la carretera provincial(carrer
de Manlleu, carrer de Sant Miquel, plaça de Sant Fortià, carrer de Jaume Balmes
i passeig de l'Estació).
Xavier Izaguirre Martinet , arquitecte, reforma de 1998.
Avui, 11 de novembre de 2026, vivim una vaga general, per un estiu infernal, i entre altres desgràcies, dos " episodis" tràgics, vinculats al tren d'alta velocitat. No tothom qualifica d'accidents aquests fets.
Ens agradarà rebre fotografies de Marià Callís Collell (Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911) a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,.. " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia.
«El que pugui fer que faci»
No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina
L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones. I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor, presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.
Altres, dissortadament, continuen “ a marxa normal “
Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya” dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - , i d’un nou xoc, segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT
Demanen l’acompliment d’allò que se’ns ha promès ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"
Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.
La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida, la resposta cristiana i humana no és però, fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes
No oblidem però, a la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li aplicava el turment del desnonament.
A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre, fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA
A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica 'treure guany de situacions dolentes per a altres persones
Recordem la locució llatina «cui prodest scelus, is fecit» que significa en català: «aquell a qui beneficia el crim, l'ha comès» (o «qui treu profit d'un crim, l'ha fet»)
«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»
Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!
Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla "
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
.jfif)
.jfif)
