TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimecres, 18 de febrer del 2026

CASA AL CARRER VILA CINCA, 6-8 SABADELL

 

Baixava a Sabadell, visc a Castellar del Vallès, aprofitava el temps passejant per la Creu Alta

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lannexio-de-la-creu-alta-1904-89001/

L’ any 1886  es construí l’església de Sant Vicenç de Jonqueres.

L’arquitecte diocesà va elaborar un informe per a justificar la construcció de la nova església i on relata que el nucli estava format per “dos grupos de edificios uno de los cuales está de modo que más parece de Sabadell que de otra municipalidad, y llega hasta el paraje donde hay una cruz de piedra labrada que es la causa porque aquella localidad sea como es llamada Creu alta, el otro grupo del caserío se extiende desde dicha cruz a la parte alta siguiendo la carretera”. L’autor es refereix al camí de Manresa, l’actual carrer Major.

Segons totes les fons consultades, l’annexió de la Creu Alta fou producte d’un acord polític entre Alfons Sala Argemí, comte d’Egara, diputat a Corts pel districte i cacic de Terrassa i Francisco Pi i Arsuaga, republicà federal, diputat a Corts per Sabadell i fill de l’expresident de la Primera República.

 Llavors la Creu Alta, que pertanyia al districte electoral de Terrassa, era un important focus de republicanisme.

De fet, al 1897 els republicans creualtencs, denominats federals i socials, edificaren un local al carrer Major que publicaven el setmanari Lo Nivell i que al març del 1904 ingressaren a la Unión Republicana.

El 6 de juliol de 1903 Alfons Sala va presentar al Congrés dels Diputats, amb el suport de Pi Arsuaga, el projecte de llei d’agregació que fou aprovat el 16 de març de 1904 i que la Revista de Sabadell va qualificar de “tupinada parlamentaria”.

El 20 de març, l’ajuntament de Sabadell aprovava per unanimitat l’annexió.

 Per a complir amb les formalitats, el 5 d’abril es derogava el decret de Carles IV de 1800 que autoritzava el naixement del municipi de Sant Pere de Terrassa. Una setmana després, en sessió pública i davant un nombrós públic, la Corporació Municipal sabadellenca, presidida per l’alcalde accidental Joaquim Cladellas Trescens, es donava per assabentada de la llei publicada a la Gaceta y Boletín Oficial de la Provincia.

M’aturava per retratar la casa de números 6-8 al carrer de Vila Cinca, 6-8

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.12_ARU-M_Mitgeres.pdf


Estil i Època Eclecticisme; Època contemporània. Segle XX. 1932

Autor: desconegut

Promotor: desconegut

Ens agradarà tenir noticia de l’autor i del promotor a l’email castellardiar@gmail.com

Edifici residencial entre mitgeres, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües, que s'edifica sota la influència del noucentisme però que es construeix mostrant un repertori d'utilització de recursos procedents de l'arquitectura classicista.

Sabadell iniciava un camí cap a la irrellevància que sembla agafat embranzida en els darrers anys. Llàstima, oi?.

 

 

 

CASA AL CARRER VILA CINCA, 14-16. SABADELL

 

Baixava a Sabadell, visc a Castellar del Vallès, aprofitava el temps passejant per la Creu Alta

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lannexio-de-la-creu-alta-1904-89001/

L’ any 1886  es construí l’església de Sant Vicenç de Jonqueres.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/08/esglesia-de-la-creu-alta-advocada-sant.html

L’arquitecte diocesà -  Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 Barcelona, 1 de setembre de 1931),[1] marquès de Sagnier ?-  va elaborar un informe per a justificar la construcció de la nova església i on relata que el nucli estava format per “dos grupos de edificios uno de los cuales está de modo que más parece de Sabadell que de otra municipalidad, y llega hasta el paraje donde hay una cruz de piedra labrada que es la causa porque aquella localidad sea como es llamada Creu alta, el otro grupo del caserío se extiende desde dicha cruz a la parte alta siguiendo la carretera”. L’autor es refereix al camí de Manresa, l’actual carrer Major.

Segons totes les fons consultades, l’annexió de la Creu Alta fou producte d’un acord polític entre Alfons Sala Argemí, comte d’Egara, diputat a Corts pel districte i cacic de Terrassa i Francisco Pi i Arsuaga, republicà federal, diputat a Corts per Sabadell i fill de l’expresident de la Primera República.

 Llavors la Creu Alta, que pertanyia al districte electoral de Terrassa, era un important focus de republicanisme.

De fet, al 1897 els republicans creualtencs, denominats federals i socials, edificaren un local al carrer Major que publicaven el setmanari Lo Nivell i que al març del 1904 ingressaren a la Unión Republicana.

El 6 de juliol de 1903 Alfons Sala va presentar al Congrés dels Diputats, amb el suport de Pi Arsuaga, el projecte de llei d’agregació que fou aprovat el 16 de març de 1904 i que la Revista de Sabadell va qualificar de “tupinada parlamentaria”.

El 20 de març, l’ajuntament de Sabadell aprovava per unanimitat l’annexió.

 Per a complir amb les formalitats, el 5 d’abril es derogava el decret de Carles IV de 1800 que autoritzava el naixement del municipi de Sant Pere de Terrassa. Una setmana després, en sessió pública i davant un nombrós públic, la Corporació Municipal sabadellenca, presidida per l’alcalde accidental Joaquim Cladellas Trescens, es donava per assabentada de la llei publicada a la Gaceta y Boletín Oficial de la Provincia.

https://historiadesabadell.com/2025/12/04/josep-vila-juanico/

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.12_ARU-M_Mitgeres.pdf

M'aturava per retratar la casa de números 14.16 al carrer Vila Cinca, projectada per l'arquitecte  Josep Vila i Juanicó ( 1906? + 19 setembre 1981),



Estil i Època Racionalisme; Època contemporània. Segle XX. 1932

Edifici residencial en cantonada, entre els carrers de Vila Cinca i de Montllor i Pujalt. El front de l'edifici i l'accés és pel carrer de Vila Cinca ; edifici de planta baixa i pis, aixecat dins el període del primer racionalisme.

La influència d'aquest corrent estilístic es mostra clarament en la composició de la façana a partir de la utilització de línies rectes i l'absència d'elements ornamentals.

Sabadell iniciava un camí cap a la irrellevància que sembla agafat embranzida en els darrers anys. Llàstima, oi?. 

 

dilluns, 16 de febrer del 2026

TENIU IMATGES DEL MAS ORIOL PETIT ?. FIGUEROLES & PUIG PALTER. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1053

Figueroles és un petit veïnat del nucli de Fontcoberta, al Pla de l’Estany. Es troba al cim d’un turó, a 210 metres d’altitud sobre el nivell del mar, entre la carretera C-66 i la riera de Vall-llobera, a ponent, i la riera del Garrumbert, a llevant.

El mas ca l’Oriol, apartat del veïnat, es coneix des del segle X i presenta un finestral gòtic del segle XVI i un matacà.


Fotografia. Maria Dolors Casanovas i Voltà, 

Va ser segona residència dels germans Josep i Joan Llimona, a principis del segle XX, i al costat hi van construir una casa modernista, obra de Rafel Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 — Girona, 13 de juliol de 1935)

Rafael Masó Valentí(Girona, 16 d'agost de 1880 — Girona, 13 de juliol de 1935) dissenya ‘l’any 1915  la façana del taller que l'escultor Josep Llimona Bruguera Barcelona (Barcelonès), 8-4-1863 - Barcelona (Barcelonès), 27-2-1934 tenia a la seva finca de Puig Palter.


Es conserva amb modificacions.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15217

https://rafaelmaso.girona.cat/cat/maso_obres_fitxa.php?id=65

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/4.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=fontcoberta&page=1&pos=1radarà rebre

Ens agradarà rebre una fotografia d'aquest annex modernista a l'email castellardiari@gmail.com 

En demanaré informació a :  ajuntament@fontcoberta.cat

IN MEMORIAM. LA CASA BRESSOL DE PALAFRUGELL.

 https://mariabruguera.blogspot.com/2022/07/joan-b-mas-casamada-el-doctor-mas-un.html

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=MEL

https://www.trossetscompartits.cat/?s=escola+bre%C3%A7ol

https://pandora.palafrugell.cat/viewer.vm?id=0000003354&page=1&search=&lang=ca&view=premsa

https://www.trossetscompartits.cat/lescola-bressol-de-palafrugell-1920/

Fa anys que maldem per aconseguit  realitzar un inventari dels Edificis Escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  el Joan Dalmau Juscafresa,  em feia arribar dades i imatges de l'Escola Bressol , oberta l'any 1920 

 Una de les iniciatives més interessants del doctor Mas, gràcies en bona part del capital aportat pels industrials i filantrops palafrugellencs Joan Miquel Avellí i Josep Torres Jonama, amb la finalitat de reduir la mortalitat infantil dels fills de les obreres i obrers de les manufactures del suro, va ser la inauguració a Palafrugell de la Casa Bressol i Institut de Puericultura, el 22 d'abril de 1920, en la qual el doctor Mas exercia com a director i metge alhora.

Aleshores, la Casa Bressol constava de dos departaments: un de maternologia (maternitat i psicologia) on hi havia els lactants i un altre com a institut de puericultura (el qual s'hi accedia des del carrer de Sant Martí), amb dues seccions: una per a mainada de 2 a 4 anys i una altra de 4 a 6 anys. La Casa Bressol, es va projectar com una casa per a infants que tenia per objecte vetllar per a l'educació, però també per a l'assistència higiènica. L'immoble estava situat a la plaça Nova, número 7 (on en l'actualitat hi ha "Nareta cafè & Gou pastisseria") i s'oferien diversos serveis entre els quals hi havia: una biberoneria (amb un gran aparell d'esterilització), una cambra per a les exploracions mèdiques, sales d'alletament amb bolquers i bressols, parquets individualitzats per aprendre a caminar, un parc de joc intern i un gran pati exterior, un menjador, una sala pel bany, una altra per a les bassetes i fins i tot una estança poder reposar. Malgrat els esforços del doctor Mas, la Casa Bressol amb prou feines va durar poc més de dos anys, per culpa de les diferències internes i presumptes irregularitats entre els membres de l'equip directiu, problemes administratius, a banda d'una baixa assistència d'infants. En tancar les portes, els mobles varen ser dipositats a l'ajuntament en espera de ser subhastats. Una trista fi per un gran projecte.

A Catalunya tots els governs diuen que hem crescut,  cert, ara hi ha més " gent ", casa dia més per cert, el que NO HI HA, son filantrops com Joan Miquel i Avellí, més conegut com a Joanet Mario, (Palafrugell1875 – 1934) , Josep Torres i Jonama (Palafrugell, 26 de desembre de 1857 – Niça, 15 de desembre de 1946) , Joan Baptista Mas i Casamada (Girona16 de novembre de 1875 – Barcelona5 de maig de 1958) , .., hem crescut en QUANTITAT, i constatem més enllà del monolingüisme  genocida  - que també - que en  QUALITAT dissortadament anem cada dia pitjor. 
 

Façana principal de la Casa Bressol, inaugurada l'any 1920, situada a la plaça Nova, número 7 (on en l'actualitat hi ha "Nareta cafè & Gou pastisseria"). Un projecte innovador que segons els seus estatuts era un establiment destinat a allotjar i alimentar les criatures durant les hores de treball dels seus pares. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Miquel Ros Saballs  


IN MEMORIAM. SANT PERE DE VIELLA, VILADEMUNS. EL PLA DE L’ESTANY

 

Llegia; Capella d'origen romànic del segle XIII. Antigament hi havia hagut una graonada d'accés a l'església, avui desapareguda. Al costat sud de la capella hi havia hagut també un antic cementiri. 




Al costat de l'entrada es feia palesa l'existència d'una llosa sepulcral.

 La capella es trobava situada a la banda meridional d'altres dues edificacions del veïnat de Viella actualment desaparegudes, i la primera notícia que se'n té data de 1276. Les persones més grans del poble no recorden que mai s'hi hagués oficiat missa, però sí que els veïns s'hi haurien reunit algunes vegades per resar el rosari.

 La darrera propietària de l'immoble, l'hereva del baró de Quadras, Juana de Quadras y de Camps (n. 1931), va fer-la enderrocar l'any 1991 i en va vendre les pedres de més valor.  

Les altres resten encara cobertes per la vegetació.

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1700/1735_SPereViella/SPereViella.htm

El Pla de l'Estany té una extensíssima oferta de Patrimoni que us recomano visitar abans no desaparegui com a víctima col·lateral del monolingüisme genocida  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l'apostol sant Pere   ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet  ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ERMITA DE SANT ROC. ORFES, VILADEMULS. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/capella-de-sant-roc-dorfes/



Llegia; l'acció del temps i dels llamps l'ha reduïda a un estat ruïnós, afegiria – sense ànim d‘ofendre -  que l’abandó, la incúria , ..., tenen més relació amb la ruïna, oi?.

S'aguanten les parets i els arcs de la volta. L'acció del temps i dels llamps l'ha reduïda a un estat ruïnós. 

Davant de tanta desolació, de la constatació obvia que un país petit i pobre podria aixecar i mantenir, esglésies, capelles, ermites,.., i que un país que es diu RIC , no té els recursos minins pr a mantenir aquest Patrimoni dempeus,  ve a la memòria un treball deliciós, del caputxí, fra.Antoni Pera Serra ( Arenys de Mar, 1923 + Arenys de Mar, 5 de maig de 2015 )  ;

BENAURANCES

1a.- Benaurat sant Roc, ens amenaça el perill de ser els primers, - ho de sacrificar-ho tot per voler ser-ho .- fes que cerquem ser els millors.

2a.- Benaurat sant Roc, hi ha qui ens vol fer creure que el més important és guanyar, i això crea un món ple de violència, allibera’ns d’aquesta epidèmia.

3a.- Benaurat sant Roc, molts creuen que el més important és allò que és més urgent, deslliura’ns del mal de la pressa. Que sapiguem contemplar i reposar.

4a.- Gloriós sant Roc, estem infectats de la malaltia del economicisme[ la que sosté que és urgent produir més i més barat ], fes que no caiguem en aquesta ètica de la no-ètica.

5a.- Gloriós sant Roc, ajuda’ns a no caure en el mal de creure que és més important produir que distribuir.

6a.- Sant Roc gloriós, fes-nos el miracle de creure que no som més si manem més, ans que som més si servim més.

7a.- Dóna’ns Sant Roc, la capacitat d’amor d’aquell gos que et portava un bocí de pa, i et llepava les nafres.

8a.- Fes-nos a la teva semblança Sant Roc gloriós, generosos amb el proïsme, i despresos dels bens materials.

9a.- Atorgants la gràcia, de ser també a la teva semblança, uns idealistes que fem de la teoria de les Benaurances evangèliques un programa de vida.


10a.- Finalment, benaurat sant Roc, fes que, tal com tu vas fer-ho, ens preocupem més de curar les ferides i nafres dels altres que de compadir-nos de les nostres.

El Pla de l'Estany té una extensíssima oferta de Patrimoni que us recomano visitar abans no desaparegui com a víctima col·lateral del monolingüisme genocida  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu  ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet  ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dijous, 12 de febrer del 2026

AQUEST EDIFICI ÉS SANT JOSEP DE LA FIGUERA?. ALGERRI. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-josep-de-la-figuera-algerri

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/114



a la Figuera hi havia dues esglésies, la de Sant Urbà, del segle XI, al capdamunt del nucli i que encara es conserva, amb un campanar de cadireta i un absis semicircular que han esdevingut la icona representativa de la població, i la de Sant Josep, més recent però ensorrada, construïda en un nivell inferior, on està el nucli habitat. Hi ha una confusió en les advocacions i ubicacions dels temples: de vegades a l’església de dalt se l’anomena de Sant Josep; l’Arxiu Gavín, fins i tot, li dona el nom de Sant Antoni Abat, quan sembla que està dedicada a sant Urbà, mentre que la de baix, que sembla ser l’autèntica església de Sant Josep, moltes vegades passa desapercebuda

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21954

https://elromanic.wordpress.com/2019/04/16/sant-josep-o-sant-urba-de-la-figuera-algerri/

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=1853

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que Sant Josep, Sant Antoni Abat, Sant Urbà i tot l'estol celestial  juntament amb     Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern