https://elcanutdelsminairons.cat/2024/05/17/mare-de-deu-del-roser-de-casa-pere-de-castissent/?fbclid=IwY2xjawQcpkdleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEehfEBhyM4ziIuPtSQGihU-GoGLCzOrQ3URK9pLGfC3ZGjIjheV0Aham6Q5uU_aem_mZ8t-qXShpRAseZGboeaFA#jp-carousel-2637
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-roser-de-castissent-abans-sant-pere-tremp
https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1210
Castissent és una entitat de població disseminada que forma part del
municipi de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. Amb una extensió aproximada
de 35,8 km², geogràficament es troba a l’extrem sud-oest del municipi, a la
riba esquerra del riu la Noguera Ribagorçana, fent frontera a l’oest amb la
comunitat autònoma d’Aragó
La capella de la Mare de Déu del
Roser de Castissent, abans Sant Pere (Tremp), és un edifici molt senzill, d’una
sola nau, coberta amb estructura de fusta d’una sola biga carenera i llates
sobre les quals s’assenten directament les lloses de la coberta. És capçada a
llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau, i amb la coberta
al mateix nivell que la de la nau.
La porta, resolta en arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, és a la
façana sud, en l’angle sud-oest.
En la façana de ponent hi ha l’única finestra
de l’edifici, d’esqueixada recta.
L’interior és totalment arrebossat, amb nombrosos grafits i incisions i
algun vestigi de pintura mural de color vermellós. Les façanes són totalment
mancades d’ornamentació i presenten uns paraments de reble molt irregular, que
no arriba a formar filades.
És difícil precisar una filiació i una datació per a un edifici tan senzill
com aquest, fet amb unes intencions constructives o formals tan pobres.
Tanmateix, podem considerar-lo, amb reserves, com una obra rural del segle XI,
resolta amb extrema senzillesa
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com
Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
L'associació - forçada - amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans - els que van a l'escola- als que al REINO anomenaven MONAGUILLOS.
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Que sant Feliu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels castissentins , trempolinsn , santjoanencs, Olianesos , urgellencs , montclarencs , figuerencs , pontarrins , , pallaresos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya, monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... , continuen en llibertat
Les eleccions d’Extremadura venien a confirmar el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE de la “ milana bonita “
Badalona ens recordava - dolorosament - que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern