Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.
L'Escola Nacional de l'Hospici fa referència a l'històric centre educatiu
públic que durant gran part del segle XX va ocupar una part de l'edifici
neoclàssic de l'Hospici d'Olot, situat al carrer de l'Hospici, número 8, al
centre de la ciutat
Els plànols originals van ser dibuixats el 1777 pel mestre de cases Jaume Dam i enviats a Madrid perquè els revisés i modifiqués Ventura Rodríguez, arquitecte major de la cort i director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
L'edifici va ser construït
entre 1779 i 1784 amb una clara vocació assistencial i pedagògica. Des dels
seus inicis, va incloure aules per a l'ensenyament primari, habitatges per als
mestres i la històrica Escola Pública de Dibuix (inaugurada el 1783), germen de
la cèlebre escola paisatgística d'Olot
Durant gran part del segle XX, les
aules de la planta baixa i de les ales de l'edifici van acollir les antigues
"Escoles Nacionals" (l'ensenyament primari públic de l'època, separat
per nens i nenes
Avui dia acull el Museu de la Garrotxa, l'Àrea de Cultura i Educació de l'Ajuntament d'Olot (Institut Municipal d'Educació i Joventut) i diversos espais d'exposicions.
El seu pati interior continua sent un espai emblemàtic
per a activitats culturals i educatives
Ens agradarà rebre fotografies dels edificis que donaven aixopluc a l'ensenyament, i dades de les persones que exercien com a mestres, i si és possible, també, també fotografies a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,.. " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia.
Mentre preparava aquesta publicació, continua el “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de :
Ara que anem a poc a poc...
Anem a dir mentides, tralarà...
Anem a dir mentides, tralarà...
Anem a dir mentides.
Per la mar corren les llebres, tralarà...
Per la muntanya les sardines, tralarà... ,
Personalment quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,
«Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.»
QUE NO US ENGANYIN!







