TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimecres, 3 de març de 2021

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DELS DOLORS. EL PUIGCERDÀ QUE EL TEMPS S’ENDUGUE.

 

Llegia que al capdamunt del carrer de la Llissa, avui dit d’Espanya, s’ubicava l’església de Sant Salvador, del 1320, que a partir del segle XVII passà a dir-se de Nostra Senyora dels Dolors.









L’església de Nostra  Senyora dels Dolors fou enderrocada l’any 1968, i en el seu lloc s’entronitzava  SANTA MARIA DE L’ESPECULACIÓ que va ser  - i és avui encara -  objecte de gran devoció.





Cal deixar constància de la intensa activitat destructiva del Patrimoni Històric duta a terme durant la Dictadura Franquista.


I certament també, de la inacció dels “polítics professionals  d’aquesta “democraciola” .


Justícia i veritat són difícils de trobar.

RACONS HISTÒRICS DE LA GARROTXA. EL PONT DE PEDRA DE RIDAURA I L’HOSTAL DE LA CORDA.

 

El Matias En Mais Castanyer pública fotografies del  Pont de pedra, datat  als segles: XVII - XVIII , conegut com Pont de Ridaura,  sobre la riera Ridaura, afluent per la dreta de la riera de Bianya, afluent per l'esquerra del Fluvià.




És  d'un sol arc, tot de pedra i situat fora del curs del riu.


L’edifici que apareix al fons de la fotografia era un antic hostal del municipi de la Vall d'en Bas, instal·lat en un gran casal del segle XVII, l'Hostal de la Corda.




El 26 de març de 1875, hi tingué lloc l'entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez-Campos Antón (Segòvia, 14 de desembre de 1831 - Zarautz, 23 de setembre de 1900) Arsenio Martínez Campos i Francesc Savalls i Massot (la Pera, 29 de gener de 1817 – Niça, 20 de novembre de 1885), que comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya.



Francesc Savalls i Massot , l'octubre del 1875 va marxar definitivament a Niça, ciutat occitana , capital del departament dels Alps Marítims,  d'on era la seva dona Pellegrina Antoinette Vivaudo (1830-1899) i on féu de comerciant de vins i on hi va morir l’any  1885.


LA TORRE DEL DR. SALVADOR ANDREU GRAU ERA CONEGUDA COM CA L’ARANYÓ?. PUIGCERDÀ.

 

L’Ernest Prats, publica una fotografià , Torre del Dr. Andreu a Puigcerda. foto de Joma Castro.




No en trobava cap dada, més enllà d’això;  la casa solariega del pionero Salvador Andreu Grau (Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928 ), Ca l'Aranyó, contenía los solares que su nieto José Antonio vendió a Pepón Vilà Marsans, y sobre los que se había edificado el Real Club de Golf de la Cerdanya, inaugurado en 1929 por Alfonso XIII.




Imagino que l’edifici es va enderrocar- tampoc en trobava dades - ; quan a l’autor té tots els números l’Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920), autor confirmat de la Torre Junoy, i col·laborador en l’àmbit urbanístic/ constructor del Salvador Andreu Grau (Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928)




Puigcerdà feia una excel·lent feina de destrucció del Patrimoni històric immoble durant la dictadura franquista, i en els primers anys d’aquesta “ democraciola” que la  substituïa “ post mortem “


Si en teniu més dades sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com


Aviat farà un any de la darrera sortida – que fèiem per les terres del Berguedà i el Bages - , durant aquest llarg període de privació de llibertat – si mes no ambulatòria - , la sensació  de “causalitat”  entre la inacció política i l’elevadíssim nombre de víctimes, que situa al REINO DE ESPAÑA en el primer lloc DESTACAT del món, no ha deixar de créixer.


Madrid amb 22.422 víctimes es reivindica en el seu macabre lideratge.   

 https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210302_cam_covid19.pdf

dimarts, 2 de març de 2021

IN MEMORIAM. SANTUARI DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC. SANT ANIOL DE FINESTRES. SANT ESTEVE DE LLÉMENA. LA GARROTXA. GIRONA.

 

El Matias En Mais Castanyer publica fotografies del runam del santuari dedicat a la Mare de Déu de Bell-lloc, a Sant Aniol de Finestres, al  terme municipal de  Sant Esteve de Llémena, a la comarca de la Garrotxa.


L’església és posterior a l’any1300:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0405001xxx.xml


La porta d'ingrés és d'arc de mig punt dovellada, va tenir una teulada  - avui quasi ensulsida - a dues vessants, amb el carener perpendicular a la porta d'ingrés.




Algú  ha fet una “decoració”  que si més no podem qualificar de “ peculiar”.




El campanar d'espadanya de doble obertura, s'assenta sobre la façana que donava accés a la capella.





El topònim Bell-lloc,  avui no ens descriu la realitat, oi?.


La dictadura franquista i la “democraciola”  que la substituïa “ post mortem “, han  fet una excel·lent feina en la destrucció del Patrimoni Històric de Catalunya.


Val a dir que els “polítics professionals” que  porten la senyera als calçotets, tampoc s’hi han esmerçat gaire, oi?.

PONT MEDIEVAL DAMUNT DEL RIU LLIERCA/PONT DEL DIABLE. TORTELLÀ. LA GARROTXA. GIRONA

 

La  Montse Aubert publica fotografies del  pont medieval d'un sol arc de grans dimensions que permetia salvar el curs del riu Llierca en aquesta zona aïllada  entre Montagut i Sadernes al terme de Tortellà.


 


L'arc és de mig punt i el pont és d'esquena d'ase, tot obrat amb pedra. Els dos brancals fonamenten sobre la roca mare de cada banda de les lleres del riu. El pont també salva el desnivell, més alt a la zona est que a l'oest.

 

Als brancals s'aprecien restes de les bastides, que han deixat un seguit de forats a les bases de l'arcada. L'arrencament de l'arcada presenta una motllura de mitja canya com a motiu decoratiu.

 

El pont va ser construït amb pedra local, ben carejada i treballada, amb filades regulars, especialment a la zona dels fonaments. L'arcada és feta amb dovelles ben treballades de grans dimensions. L'espai entre l'arcada i els fonaments va ser aixecat amb pedra més irregular, podent veure perfectament la diferència entre aquesta zona que limita amb el nivell de circulació i la construcció de la barana de pedra.

 

El pont és enllosat amb còdols petits de riu, que podrien datar d'una reforma posterior del pont, amb esquena d'ase a la part central, i graons a la zona oest. Té també una barana de pedra, molt reformada.




S'ignoren notícies documentals que facin referència al Pont del Llierca,  també anomenat Pont del Diable.

https://sites.google.com/site/teresocapujolmassaguer/home/-els-nostres-ponts-del-diable

http://eldiableescatala.blogspot.com/2016/03/els-ponts-del-diable.html




L’Olga Sacrest i Roca, el retratava l’any 1988     


Sadernes va ser possessió dels barons de Sales i sembla que el pont fou manat construir per aquests nobles senyors a la segona meitat del segle XIV o principis del XV.


ANTIC HOSPITAL DE PUIGCERDÀ.

 

L’ Ernest Prats, publica una fotografia cedida per la  Pepita Gasto de l’edifici de l'hospital de Puigcerdà; una de les institucions més antigues de la vila.




L'exterior és de 1857, quan l'Hospital va passar a ser propietat municipal.


Construït cap al 1185-1189, el rei Pere I el va posar sota la seva protecció el 1190 i el 1202 li concedia les escorries de l'oli que venien els revenedors setmanalment i un sester de sal.


El 1206 el bisbat d'Urgell li concedeix llicència per a tenir església i cementiri propis.

 

El centre era un lloc d'acolliment per a persones desvalgudes i malalts pobres, als qui s'alimentava, tractava i, en cas de defunció, enterrava.


El gestionaven uns administradors de la mateixa Puigcerdà nomenats pel consolat, els quals havien de retre'n comptes anualment.

 

Fins al segle XVIII el personal era format únicament per tres persones: l'hospitaler, la muller i un metge.


De metges, tenim constància, entre d'altres, de Miquel Bernades i Mainader  (Puigcerdà, ca. 1708 - Madrid, 1771), metge i botànic, i Francesc Piguillem i Verdacer  (Puigcerdà, Bisbat d'Urgell, 17 de gener de 1770 - Puigcerdà, 21 d'agost de 1826), introductor de la vacuna de la verola a Espanya.

 

El 1887 van fer-se'n càrrec les germanes del Sant Àngel Custodi de l'Hospital de Puigcerdà .

 


Fotografia de la capella. JordiContijoch Boada. 2010


Durant la dècada del 1980 l'hospital passà a formar part de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública de Catalunya i es constituí una fundació per la gestió


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.442 víctimes:

 

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210301_cam_covid19.pdf

 

Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.694.

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.


Pensem però, que aquesta fita sinistra, no hauria de ser motiu de goig, ni pels Partits de l’Eix, ni a per a ningú.  


FARMÀCIA BUJONS. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ

Llegia al Mapa de Patrimoni ;  la farmàcia Bujons era propietat de Josep Antoni Bujons.


Va ser inaugurada l'any 1842 i va estar oberta al públic fins l'any 1957; durant aquest temps va continuar mantenint l'essència de les farmàcies del segle XIX.


La façana va ser esgrafiada per Ferran Serra Sala (Barcelona, 1905 - 1988) Ferdinandus Serra,  al 1954; conté l'al·legoria de la professió de farmacèutic : la serp cargolada en una copa i mostra la data de 1841 corresponent a la rehabilitació de l'edifici per convertir-lo en farmàcia.




 Tenia una gran vidriera amb contraportes de fusta típics dels comerços del segle XIX.


A la part baixa de l'edifici trobàvem la botiga, amb un mostrador de fusta i prestatgeries amb pots farmacèutics amb els noms de les substàncies que contenen.


L'interior de l'edifici es va ensorrar recentment i actualment (2014) està en procés de rehabilitació per poder restituir i museïtzar els elements de la farmàcia del segle XIX.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18593


 L'edifici de la farmàcia és seu del Centre d'Estudis Martorellencs i de la Fundació Bujons -Vivó.

http://www.cemartorellencs.com/images/Butlletins/Apunts_1/CEM_Apunts_01_Acasanostra_R.pdf


Martorell més enllà dels seus esgrafiats,  i de l’altíssim honor de tenir entre els seus fills Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ],  ha deixat malmetre els “seus encants naturals”, carreteres, autovies, autopistes, línies fèrries, ponts,.., han encotillat el seu nucli urbà, aïllant-lo.


Les façanes esgrafiades, indubtablement,  son un tresor que Martorell ha de saber explotar per atreure el turisme, i per fer revifar el seu  nucli antic.


A qui correspongui, recordar-li que ja fa tard, malgrat que com deia l’Ermessenda de Valrà “  mai és tard mentre toquen hores”, oi?.


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.442 víctimes:

 

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210301_cam_covid19.pdf

 

Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.694.

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.


Pensem però, que aquesta fita sinistra, no hauria de ser motiu de goig, ni pels Partits de l’Eix, ni a per a ningú.