TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dilluns, 8 de juny del 2026

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. ALPICAT. LLEIDA

 

https://www.bisbatlleida.org/ca/content/apadrina-una-teula-campanya-captar-fons-la-parroquia-de-montserrat

https://franfrigo.wordpress.com/2015/08/16/parroquia-de-mare-de-deu-de-montserrat-alpicat-lleida-2/

La Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat es troba a la Partida Alpicat de Lleida i està estretament vinculada a Alpicat, amb qui comparteix unitat pastoral.

 Aquest temple modern va ser construït entre 1968 i 1973, substituint una antiga capella, i actualment manté els seus serveis religiosos actius a la zona.

Orígens (1968): L'església actual es va començar a construir al final dels anys 60 gràcies al llegat de la senyora Antonia Romeu.

Projecte i Arquitectura: Va ser dissenyada per l'arquitecte Joan Bassegoda Nonell i dirigida pel mestre d'obres Domènic Feliu Maymo.

 Destaca pel seu ús d'arcs el·líptics i voltes hiperbòliques, així com un cimbori i un campanar hexagonal.



Decoració: El temple compta amb obres d'art destacades, com mosaics de Santiago Padrós, relleus de Tomàs Bel i vidrieres de Joaquim Datsira.



Consagració: Va ser consagrada oficialment el 27 de maig de 1973.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Ho demanarem a montserrat@bisbatlleida.org

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL TURÓ.MONTCADA I REIXAC.

 


https://montcadareixac.blogspot.com/2020/11/191x-capella-de-la-mare-de-deu-del-turo.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/10/goigs-la-mare-de-deu-de-montcada.html

https://montcadareixac.blogspot.com/2012/02/1908-lermita-del-turo.html

https://montcadapost.blogspot.com/2011/

https://www.montcada.cat/patrimoni/patrimoni-arqueologic/turo.html

 Asland va oferir una opció de compra pel terreny on s’hi emplaçava la capella.

 La resposta del senyor Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931),[1] marquès de Sagnier ) fou contundent: La ubicació de l’ermita és intocable i si continuaven amb la mateixa actitud, es plantejarien presentar una demanda judicial

El resultat està a la vista

Originàriament, el turó feia 300 metres d’alçada, en l’actualitat ha quedat reduït a uns 270 meres aproximadament. Com a conseqüència d’aquesta activitat han desaparegut unes coves naturals (fenòmens càrstics de relativa importància) i altres galeries subterrànies de funcionalitat i cronologia desconegudes (existeix informació oral que hi testifica la presència d’indústria lítica i altres materials de sílex treballats), l’ermita de la Mare de Déu de Montcada i les ruïnes del castell fortalesa de la família dels Montcada.

La primera referència documental del castell dalt del turó és del 1023, data en què apareix al Llibre dels Feus. La comtessa Ermessenda va fer donació al seu fill, Berenguer Ramon I, de la fortalesa de Montcada com a penyora de la pau i treva que li havia jurat. A inicis del segle XII, Berenguer Ramon de Montcada va donar la custòdia del castell a Ramon Mir. L’any 1136, el comte li va encomanar al senescal Guillem Ramon l’administració de diverses fortaleses, entre les quals estava la de Montcada. En aquell moment es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu. Al llarg del segle XIV la possessió del castell va passar per diversos propietaris fins que el rei Joan el va incorporar al patrimoni reial el 1387. Tres anys més tard, el 1390, el rei va vendre el castell i el lloc de Montcada, amb el feu de Cervelló, als consellers de la ciutat de Barcelona per 131.000 florins (DALMAU 1969: 71). El 1713, la fortalesa va ser enderrocada per ordre del rei Felip V i molts dels carreus van servir per bastir masos i torres d’estiueig de Montcada (DURAN 1914: 86). Hi ha constància documental que al segle XIX es van aprofitar les restes de la fortificació per adequar una torre de telegrafia òptica (amb visió directa a la torre de Montjuïc, a Barcelona, i, en direcció nord, amb la torre de Bosquerons, a Montornès del Vallès) i una petita guarnició militar

Al costat del castell hi havia emplaçada la capella de la Marededéu , al dita Santa Maria per la nefanda influència  de l’Església herètica del REINO DE ESPAÑA, la capella estava  documentada des del 1134, i va romandre dempeus fins el 1808, quan va ser destruïda pels francesos.

La nova església, bastida el 1908 amb projecte d’ Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), I  marquès de Sagnier ) aleshores arquitecte diocesà, va quedar abandonada i enrunada a partir del 1928, quan es va traslladar la imatge de la marededéu a Montcada.



 Finalment, tots dos edificis van desaparèixer del capdamunt del turó l’any 1939 arran d’una esllavissada de terres provocada per les activitats extractives que patia l’interior de la muntanya

La dictadura, i la posterior " democraciola "  entronitzaven entre altres " advocacions profanes "   a  NUESTRA SEÑORA DE LA ESPECULACIÓN URBANISTICA



Que la Marededéu  elevi a l'Altíssim, la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.  El jou del REINO DE ESPAÑA és insuportable.  

diumenge, 7 de juny del 2026

IN MEMORIAM. SUSQUEDA I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANT VICENÇ

 






Hi ha anys en què la terra recorda. Quan la sequera s’allarga i les aigües retrocedeixen, el que semblava perdut reapareix lentament, com una confessió antiga. És aleshores quan, al fons del que avui és silenci i aigua, torna a emergir Sant Vicenç de Susqueda, espectral i obstinat, com si es negués a ser oblidat.

 



Allà on hi havia el Barri de Dalt, l’església es dibuixa de nou amb una presència fràgil però digna. La seva nau rectangular, nua d’ornaments, sembla parlar d’un temps en què la bellesa no necessitava excessos. Les pedres, irregulars i aspres, conserven encara la calor de les mans que les van col·locar, i en el seu encaix imperfecte s’hi endevina una mena d’honestedat profunda. Les dues capelles laterals, discretes, semblen retenir ecos de pregàries antigues, murmuris que no han acabat de desaparèixer.

 

La façana, senzilla i silenciosa, manté la seva forma com un rostre serè. El portal d’arc rebaixat, erosionat pel pas de generacions, sembla esperar encara el retorn d’uns fidels que ja no hi són. A la fornícula buida, la imatge absent de Sant Vicenç pesa més que qualsevol presència: és un buit ple de significat, una absència que observa. Damunt, l’ull de bou deixa passar una llum tènue, com si l’interior respirés amb dificultat després de tant de temps submergit.

 

El campanar, ferm als peus de l’església, s’alça com un testimoni que s’ha negat a cedir. Quan tot resta ocult, ell és el primer a trair el secret, el primer a emergir. Les seves obertures, algunes suaument arquejades, altres rectes i severes, semblen ulls que han vist massa i callen. Durant un instant, quan reapareix, es converteix en un far immòbil enmig d’un paisatge que ja no és el que era.

 

A la dreta, el cementiri roman tancat dins el seu mur de pedra, com si protegís no només els morts, sinó també la memòria d’un poble sencer. Els sis xiprers, alts i quiets, continuen marcant el lloc amb una solemnitat intacta. Fins i tot submergits, sembla que mantinguin la seva funció de guardians, arrelats entre dos mons.

 

Tot el conjunt, bastit amb pedres trencades, còdols i morter de calç, respira una veritat crua i sense artificis. No hi ha maquillatge en aquestes parets, només el rastre del temps i de la vida que hi va passar.

 

I quan l’aigua torna a pujar, lentament, Sant Vicenç desapareix de nou. No hi ha soroll, ni resistència. Només una retirada silenciosa, com si el poble acceptés el seu destí amb la mateixa serenor amb què, de tant en tant, decideix tornar.


Que sant Vicenç elevi a l’Altíssim la pregària dels susquedencs, catalans i de totes les minories ètniques, religioses, culturals del mon, Senyor; allibera el teu poble !!!!


dissabte, 6 de juny del 2026

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA PAPERERA ESPAÑOLA. EL PRAT DE LLOBREGAT

 

Llegia que la torre que va allotjar l'escola va ser construïda originalment l'any 1877 pel promotor Josep Flaquer Fraisser com una finca privada.

Després de la instal·lació de la gran fàbrica de La Papelera Española al Prat (1917) i l'arribada massiva de personal obrer del País Basc, l'empresa va comprar la torre l'any 1927.

L'abril de 1930, l'administrador de l'empresa, Antonio Mercader Larrain, va demanar permís a l'Ajuntament per fer reformes internes a la torre i transformar-la en una escola, que es  va inaugurar oficialment l'1 de setembre de 1930 amb un gran acte institucional per donar servei exclusiu a les famílies de la fàbrica


El professor titular de l'escola durant la major part de la seva història va ser Jesús Ortí i Martí (1899-1974). La seva petjada pedagògica va ser tan important que la ciutat li va acabar dedicant un carrer molt proper al centre.


El centre funcionava com una escola d'empresa, un model molt comú a l'època (similar a l'Escola de la Seda del mateix municipi), on es feia la formació primària —posteriorment EGB—. Els alumnes formaven part del barri obrer de la zona nord (Urgoiti-Ponsich)

https://elpratdabans.blogspot.com/2016/09/antigua-escuela-primaria-de-la-papelera.html

Un poble sense memòria és un poble vençut
Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.
Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l'email castellardiari@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

ESGLÉSIA DE COLOMERS, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA I SANT LLENÇ. L’EMPORDANET

 

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos)

Allà on el feixisme ha deixat petjada més enllà de les “ denominacions “ , la Marededéu, els sants, santes i àdhuc els àngels, han estat “ associats”  amb activitats repressives

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/08/goigs-la-mare-de-deu-de-lassumpcio.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/12/goigs-sant-lliens-llenc-o-lleonci-patro.html

http://www.colomersdeter.cat/colomers/apoptradicio/llenc.htm

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=colomers&page=1&pos=4



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7005

Edifici d'una sola nou amb capelles laterals, absisi semicircular i torre als peus. Té coberta de teula a dues vessants. L'aspecte actual reflecteix les intervencions experimentades al llarg del temps, a partir d'una estructura original romànica.

A l'interior, la nau es cobreix amb volta apuntada, i al llarg dels seus murs, s'obren les capelles amb arcs de mig punt recolzats sobre les pilastres. El presbiteri queda separat de la nau per un arc triomfal doble, que en els seus dos trams es troba resseguit per arcs cecs sostinguts per columnes amb capitells decorats (alguns reconstruïts).



A la banda dreta de l'arc triomfal, hi ha la imatge barroca de la Mare de Déu en pedra calcària, que abans estava a la façana.



A l'exterior, s'observen dues etapes constructives. La part inferior correspon, amb moltes modificacions, a l'obra romànica. Mentre que la part superior, amb espitlleres, és el resultat de les obres de fortificació dels segles XVI-XVII. A la façana s'obre la porta d'accès d'estil barroc: rectangular i coronada per un frontó trencat. Al damunt de la porta hi ha una finestra romànica d'arc de mig punt, que la restauració dels anys setanta va posar al descobert tot i que va significar la destrucció de la fornícula barroca que ocupava l'espai del timpà. La imatge de la Mare de Déu que hi havia a la fornícula es troba actualment a l'interior. A la banda dreta hi ha la torre, de base quadrada i cos vuitavat amb obertures de mig punt i coronament de barana de balustres



Que la Marededéu, sant Lliens (Llenç o Lleonci) , elevin a l’Altíssim la pregària  dels colomersencs i de tot els catalans, perquè les previsions de l’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) s’acompleixin i Catalunya recuperi la seva llibertat. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CA LA PRUNA.PALS. L’EMPORDANET

 

Llegia; gran casa de pedra situat a la banda meridional de Pals, entre els carrers de Paul Companyó i de la Creu. Construït damunt la base rocosa i, per tant, adaptat al desnivell del terreny, té la planta irregular i la façana principal orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos i té coberta de teula. Als extrems SO i SE hi ha dues torres, ambdues de base quadrada i carreus regulars als angles. La façana principal presenta una porta d'accés d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra, obertures en general allindades i una galeria superior al segon pis amb pilars de granit que sostenen un entaulament de fusta. La finestra central és d'arc lobulat i té decoració escultòrica. Les dues façanes SO i NO laterals formen un angle obtús i conserven com a elements més remarcables interessants finestres gòtiques de dimensions reduïdes i dues garites cilíndriques als angles, de base decreixent. Hi ha dues façanes orientades a l'est, la més remarcable de les quals és la SE, que presenta tres contraforts i diverses obertures de tipologia diferent i que en conjunt responen a modificacions realitzades. L'edifici té coberta de teula.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=pals&page=2&pos=17


Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre de 2014)  en feia la restauració a la dècada dels 70 del segle XX


L'edifici va ser adquirit per tres veïns de Pals (els senyors Antoni Vila Casas, Francesc Jover Sala  i Xavier Millet Tusell) i donada al municipi com a Casa de Cultura.

https://www.pals.cat/ca/actualitat/nota-de-condol-per-la-mort-d-antoni-vila-casas-empresari-i-mecenes-cultural-estretament-vinculat-a-pals/

Ca la Pruna ha passat a ser propietat de l'Ajuntament de Pals, que va restaurar-la i condicionar-la per a Casa de Cultura i Museu d'Arqueologia Submarina. També és la seu de dues entitats: la Comunitat de Regants i l'Associació per a la Defensa Vegetal de l'Arròs.

Us imagineu una Catalunya lliure i sobirana ?. 

dimarts, 2 de juny del 2026

IN MEMORIAM. CAPELLA VOTIVA DE SANT SEBASTIÀ. GARRIGUELLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Llegia que la capella  votiva de Sant Sebastià fou fundada entre els anys 1347 i 1349, i té el seu origen en una gran pesta de tifus i còlera que assolà la regió, com quedà documentat en el cartulari de Vilabertran.



Aquestes capelles es fundaren com hospitals, fora de les muralles per una qüestió de prevenció en les possibles infeccions.

Fou reedifica i engrandida l'any 1588

No trobava cap explicació relativa a quan i perquè es deixava ensulsiar:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=garriguella&page=1&pos=7

Que sant Sebastià elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional :

Senyor de la història i del temps,

Tu que governes el curs dels pobles i coneixes els designis que s’amaguen en el pas dels segles,

mirem cap a Tu amb esperança i humil confiança.

Si és en la Teva voluntat que les paraules i les previsions dels savis esdevinguin realitat,

fes que allò que Alexandre Deulofeu va entreveure amb ulls de raó i intuïció

arribi a acomplir-se amb justícia i pau.

Beneeix la terra de Catalunya,

les seves llengües, les seves pedres antigues i la memòria viva del seu poble.

Que no es perdi la seva ànima,

ni es trenqui la cadena invisible que uneix generacions.

Dóna fortalesa als qui treballen pel bé comú,

llum als qui governen,

i prudència als qui decideixen el futur dels pobles.

Allunya la discòrdia estèril,

i fes créixer un esperit de veritat, dignitat i respecte.

Si ha d’arribar el temps de la llibertat,

que sigui net de rancúnia i ric en reconciliació;

que sigui fruit de maduresa i no de ruptura,

i que porti pau duradora entre germans.

Que Catalunya pugui ser, en el seu moment,

plenament ella mateixa,

sense deixar de ser pont entre pobles

i casa oberta dins la comunitat de les nacions.

I si els temps encara no són complerts,

ensenya’ns a esperar amb serenor,

a treballar amb constància

i a confiar sense desesperar.

Amén.