L’Antonio Moras Navarro, retratava l’any 1998, l’ermita de Sant Quirc i Santa Julita de
Durro, situada a uns 1.500 metres d'altitud, la disrupció ens diu que és un petit temple isolat de nau única amb
capçalera d'absis semicircular i coberta amb volta de canó apuntada
sobremuntada per unes golfes i teulada a dues vessants. L'edifici és el
resultat de dues fases constructives. A la primera pertanyen el cos de la nau
el cos de la nau i l'absis i a la segona les golfes i el teulat. No es pot
establir una cronologia exacta de l'edifici però l'obra romànica es podria
datar al segle XII i la segona fase seria dels segles XVII i inici del XVIII.
Aquestes dues etapes es veuen clarament en l'aparell constructiu, el d'època
romànica es de carreus ben treballats i disposats en filades regulars mentre
que l'ampliació és feta amb pedres poc treballades i disposades irregularment.
De la mateixa època de l'ampliació és l'espadanya de dues obertures. L'entrada
a la capella és un petit portal amb un arc de punt rodó adovellat que està
situat a la façana sud. L'interior de la capella presenta un ambient de clara
filiació barroca que genera una forta però suggerent contradicció amb
l'embolcall on els referents romànics són dominants. La coberta és de volta de
canó seguida i les parets estan recobertes d'arrebossat emblanquinat. Als peus
de la nau hi ha un cor entresolat amb estructura i barana de fusta. Tots
aquests elements interiors sembla que són producte de les reformes que daten
dels segles XVII i XVIII. La unió del presbiteri amb la nau es realitza per dos
arcs en degradació que s'obren a l'absis semicircular. Damunt de la boca de
l'absis la paret testera s'aixeca lleugerament i en ella s'obre un petit òcul.
A part de la claror natural que penetra de fora, l'esglesiola disposa d'un
sistema complementari d'enllumenat que es composa de dos pisos de braços amb
uns plats als extrems on s'hi encasten les candeles, i es poden fer pujar i
baixar mitjançant unes corrioles. Aquest sistema d'il·luminació el trobem
altres temples de la Vall. L'enllosat de la nau el formen grans pedres de
dimensions variables i no massa regulars.
_Frontal_d'altar_de_Durro_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
Cal fer especial menció al frontal d'altar romànic que procedent d'aquesta
esglesiola es conserva al Museu d'Art de Catalunya, obra datada als inicis del
segle XII que representa diversos episodis del martiri dels sants titulars de
la capella. A la capella en podem veure una reproducció.
.jfif)
A la capçalera hi ha un retaule barroc on hi ha pintats sant Pau amb l'espasa, a la banda de l'evangeli, i sant Pere amb les claus, a la banda de l'epístola. Al centre sobre una peana hi ha la imatge gòtica d'alabastre policromat de santa Julita amb el petit sant Quirze a coll.
El 1997 es procedí a una restauració integral de la volumetria de la nau,
en clau romànica, en funció de les recerques arqueològiques.
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
A la GEC digital, trobareu :
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro
Antoni Moras i Navarro (Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).
%20(1)%20(2).jpeg)
Mestre i historiador de l’art.
Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any 1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.
És de ben nascuts ser agraïts.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.
No sempre el mal ve dAlmansa. El llenguatge xaró, groller, inapropiat, deliberament inculte , que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Que Sant Quirc i Santa Julita , elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.
Amén !!!
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.
inFeliços els perseguidors dels justos, de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
.jfif)
.jfif)
