https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/06/goigs-sant-miquel-en-castella-ermita-de.html
https://www.ajuntamentdetremp.cat/documents/monuments-tremp-i-noguera.pdf
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-suterranya-tremp
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25248
No es coneixen referències històriques sobre els orígens de l'ermita de
Sant Miquel de Suterranya, que no es menciona en la documentació fins l'any
1758, data en què consta com una capella depenent de la parròquia de Suterranya.
Tanmateix, la tècnica constructiva que s'aprecia, als murs, especialment a
l'absis, i la presència de la volta amb punt d'ametlla, permeten emmarcar la
seva construcció en torn del segle XII.
Ermita situada dalt d'un petit tossal al que s'arriba per un camí que surt
de Suterranya en direcció nord. Es tracta d'un edifici d'una nau i absis
semicircular en el que s'identifica una finestra de llinda de mig punt
monolítica.
La porta d'accés adovellada conforma un arc de mig punt i està situada a
ponent. Disposa d'una finestra esqueixada en la part superior.
El coronament actual va ser afegit amb la coberta i mostra dos pinacles i
una creu. Els murs són de carreus de pedra del país i conserven pocs elements
del parament romànic original. La coberta conserva les antigues lloses de pedra
del país.
A l'interior la volta de canó mostra també un perfil apuntat i un arc
presbiteral força estret.
https://www.artmedieval.net/Lleida/images/imageC10683.jpg
Suterranya perdé la seva independència municipal el 1973, quan fou afegit - manu militari . al terme municipal de Tremp.
Segell municipal vers l’any 1900
Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
L'associació - forçada - amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans - els que van a l'escola- als que al REINO anomenaven MONAGUILLOS.
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Que l'Arcàngel sant Miquel, Princep de les Milícies Celestials , Sant Antoni de la Sitja i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima del monolingüisme genocida , elevin a l’Altíssim la pregaria dels trempolins, Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs , montclarencs , figuerencs , pontarrins , , pallaresos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes del monoliguisme genocida .., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA , d'Iran , ... , continuen en llibertat
Badalona ens recordava - dolorosament - que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.
Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, 5 de septiembre de 1969) s'afegia a aquest " campionat inhumà "
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern