TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimecres, 20 d’octubre de 2021

QUE EN SABEU DEL CASTELL D’OGERN. BASSELLA. L’URGEL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” – FINS QUAN SENYOR?- DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Cardona Regada, autor de FETS I GENT DE LA BARONIA D'OGERN I LA SALSA

https://www.altair.es/cat/libro/fets-i-gent-de-la-baronia-d-ogern-i-la-salsa_41738

Publica una fotografia;  OGERN.




 Dibuix del castell d'Ogern, del segle XVIII.


Tenint en compte la diferència volumètrica entre castell i cases del poble, és obvi que aquest dibuix està fet per enaltir el castell de la baronia.


Altra curiositat és que el dibuix no està acabat, ja que els dos “llençols” de les cantonades superiors estan buits de contingut. Tot fa pensar que en un d'ells hi hauria d'haver escrit el nom del baró o senyor jurisdiccional i en l'altre l'any. Considerant que el tipus de paper i l'estil correspon al segle XVIII i que en aquesta època (entre els anys 1771 i 1793) el senyor jurisdiccional, que era Antoni Pongem i Alabau (el qual havia heretat la baronia del seu pare) es va arruïnar, amb una mica d'imaginació això em fa pensar que va ser ell qui va encomanar de fer un dibuix que no es va acabar perquè els seus bens van anar a subhasta pública.


Anton Pongem i Alabau, va ser el baró d’Ogern des del dia 2 de març de l’any 1771 (per herència del seu pare, Joan Pongem) fins l’any 1793, en que va haver de subhastar tots els seus béns per a fer front al nombrosos deutes que tenia. 


Aquesta joia, el dibuix vull dir, va aparèixer en un armari de casa meva (que el meu padrí feia servir per guardar-hi “papers”), quan hi fèiem neteja poc després de la seva mort. No cal dir que per mi va ser una troballa meravellosa. De seguda vaig fer-me la pregunta de com era possible que a casa meva tinguéssim l'original d'aquest dibuix.


Al cap d'uns anys vaig trobar la resposta, després de llegir unes escriptures velles que eren guardades al mateix armari del meu padrí; en aquella escriptura el meu rebesavi, Josep Cardona Llavall, comprava la baronia (amb totes les terres, edificis, censos emfitèutics, dominis i demés drets) al descendent de l'últim senyor jurisdiccional d'Ogern.


 Pel castell va pagar-ne 600 escuts i el preu total de la baronia va ser de 6933 escuts amb 333 mil·lèsimes. Així es va inscriure el castell al registre de la propietat: Primera, una casa llamada castell, sita en el pueblo de Ogern, distrito municipal de Castellnou de Bassella y punto denominado del castell, con tres torres y patio en medio de ellas, que no tiene numero ni puede determinar aproximadamente su cabida. Se halla en muy mal estado en su mayor parte. La habitan varias familias pobres, algunas a alquiler y otras a censos y linda por la espalda con una peña, por la derecha con las casas del pueblo, por la izquierda con camino que va al molino y por el frente con huertos del señor otorgante.


A l'època d'extinció dels senyorius, Ogern pertanyia, el 1831, a la família Teixidor.


Haviem guadit  cor que vols de la nostra visita a Ogern el Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 +Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera, el Camp Jussà de Tarragona, 1 de gener de 1951 )

 

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/11/el-refet-pont-dogern-bassella-lurgell.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/sant-serni-de-la-salsa-ogern-bassella.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/sant-serni-dogern-bassella-lurgell.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/05/jordi-cardona-regala-lescriptor-dogern.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/05/sant-miquel-de-saranyana-ogern-bassella.html


Deixo al Jordi Cardona Regada, i/o a les persones que em puguin respondre una pregunta, les actuals torres,  de Ca l'Isidro,i la de Cal Ganyet, tenen alguna relació amb aquell “ Castell”?.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=603


De forma esglaonada,  ja sabeu que EL REINO DE ESPAÑA, no té intenció de millorar la xarxa viaria, ni als Pirineus, ni a Catalunya, poseu   l’Urgell sobirà a la vostra agenda , i reivindiqueu,  que els “ Partits que es diuen catalans” facin efectiu el desplegament territorial de Catalunya, i en concret  la Vegueria dels Pirineus. Si ho fan – amb els anys passats des de que ho prometien, ningú els ho agrairà -, de no fer-ho però, la ciutadania els maleirà els óssos. I, ja sabeu, si et maleeixen en la seva amargura, el Creador els escoltarà; Siràcida 4

ACADÈMIA CATÒLICA DE SABADELL

 

La necessitat em portava fins a Sabadell, per recuperar-me dels efectes de la terrible caiguda que patia el dia 9.07.2021 ,  em calien els serveis dels fisioterapeutes.

 

Està clar però, que “la cabra sempre tira a la muntanya”, i amb el mòbil – encara no puc manipular la càmera fotogràfica – retratava la façana de l’AcadèmiaCatòlica de Sabadell, constituïda l’any 1.870.




El Joaquim Tudela Torras, em confirmava que l'edifici de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, és del any 1889. Els promotor foren Félix Sardá y Salvany (Sabadell, 21 de maig de 1841 – ibídem, 2 de gener de 1916), i Lluís Carreras i Mas (Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de març de 1955), Gabriel Borrell i Cardona (Sabadell, 23 de novembre de 1862 - Barcelona, 6 d'octubre de 1944) va ser l’arquitecte encarregat del projecte.




L’ Acadèmia Catòlica treballa al servei de la nostra societat, cooperant en la formació integral de les persones, amb independència de la seva condició social, gènere , nacionalitat, creences o capacitats, implicant-se, col·laborant i donant suport a tot allò que afavoreix la millora social i cultural.


L’ Acadèmia Catòlica disposa d'una biblioteca de temàtica religiosa amb els llegats entre altres, de Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 21 de maig de 1841 - 2 de gener de 1916) i Camil Geis i Parragueras (Pont Major - Girona, 7 de febrer de 1902 - Sabadell, 16 de gener de 1986).


El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu compromís amb els valors cristians i d'arrelament a la història de Sabadell.

dimarts, 19 d’octubre de 2021

TENIU DADES DE L’AUTOR/S DE LES ESCOLES FONDALLOSA?. MALGRAT DE MAR. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar fotografies d’aquestes escoles, de les que dissortadament hi ha una MOLT insuficient informació.






https://www.escolesfonlladosa.cat/som-escoles-fonlladosa/la-nostra-identitat/


El fundador va ser Francesc Fonlladosa i Regí, nascut a Malgrat entre 1837 i 1839. Va marxar a l’Uruguai de ben jove, lloc on conegué la seva esposa Victorina Delatreille. Més tard s’instal·laren a França i en morir la seva dona tornà a la seva vila natal, cap a l’any 1897.

http://malgratantic.blogspot.com/2015/06/francesc-fonlladosa-i-regi.html

El 9 de ge

ner de 1905, Francesc Fonlladosa demanà permís a l’Ajuntament per construir el futur col·legi. Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte que signava els plànols a l’email castellardiari@gmail.com

 

 Li fou concedit el permís i l’edifici dedicat a  l’ensenyament, va ser destinat per a nois.

 

El 4 de febrer de 1913, demanà a l’Ajuntament permís per edificar un edifici adjunt destinat a l’ensenyament femení.

 

A la nova construcció li va posar el nom d’Escola Delatreille en record de la seva difunta esposa. Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte que signava els plànols a l’email castellardiari@gmail.com


El 19 de juliol de l’any 1919 es va crear la Fundació Fonlladosa. Francesc Fonlladosa va redactar els estatuts que haurien de regir el patronat de la fundació quan ell hagués mort, fet que va passar el 30 d’octubre d’aquell mateix any.

 

Quan a l’any 1945, quan Josep Ragull i Vilaró, nascut a   Pineda el 16 de març de l'any 1906, que havia  estudiat Magisteri a l'Escola Normal de Barcelona, i que va ser mestre interí a Hostalric,  es va fer càrrec de l’Escola  Fonlladosa, es va trobar una escola amb runes degut a la devastació provocada pel conflicte bèl·lic, que s’iniciava amb l’alçament armat dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi criminal que la historiografia franquista, batejava com “ Guerra Civil” .  Amb molt de coratge i esforç, va començar el procés de reconstrucció.

 

L’any 1966, es va començar a parlar de la fusió de les dues escoles i quan al 1969 Josep Ragull i Vilaró va deixar la direcció a Pere Ragull i Castellà, es va fer realitat la unió de les escoles de nois i de noies, és a dir, l’Escola Delatreille i l’Escola Fonlladosa. D’aquí prové el seu nom en plural: Escoles Fonlladosa.


 La manca d’informació la constatava també en el Panteó d’aquest malgratenc il·lustre :

Panteó de Francesc Fonlladosa i Regí

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/panteo-de-francesc-fonlladosa-i-regi

https://relatsencatala.cat/relat/panteo-de-francisco-fonlladosa-regi-malgrat-del-mar-el-maresme/1047987


Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte que signava els plànols a l’email castellardiari@gmail.com


Farem arribar aquesta publicació, a l’Alcalde de Malgrat de Mar,  Joan Mercader Carbó,  mercadercj@ajmalgrat.cat , i assumint el compromís de refer-la si en dóna contestació a les nostres preguntes.

 

dilluns, 18 d’octubre de 2021

MAS MULET. LA PRESÓ DEL MARQUÈS DE ATALAYUELAS. ULLDECONA

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/monagrari/id/709/rec/56


Trobava una fotografia del mas de Mulet, i llegia a :

ELS MASOS D'ULLDECONA , de la  Silvia Esteve

http://docplayer.es/119305773-Els-masos-d-ulldecona.html



Qui sí que va estar arrestat al mas va ser el marquès d'Atalayuelas.  Com no precisa la data, us deixo la relació de persones que han estat marquesos :

https://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_las_Atalayuelas


Si esbrineu quin d’ells patia aquest càstig ens ho feu saber a l’mail castellardiari@gmail.com , i h afegirem a la publicació


Els seus pares el van castigar durant deu anys a viure allí, ja que era molt jugador a les cartes i va perdre el mas i totes les seues finques. Llavors el pare va pagar el deute i li va dir que estaria allí fins que no recuperés els diners gastats, i el temps que va tardar a recuperar-los van ser aquests deu anys


Si teniu coneixement del cognom matern, i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs de l’autora sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


El feixisme ens deixava la seva “ petjada” misògina, i la “democraciola” dissortadament no ha sabut o volgut – estic més per la segona, que per la primera – retornar la dignitat de les dones.

 

De forma esglaonada, el mal GOBIERNO del REINO DE ESPAÑA, ha fet al llarg dels anys, mans i mànigues, per evitar que Catalunya disposi d’una bona  xarxa de carreteres, i el govern de la Generalitat, més enllà dels discursos, no disposa de cabals per a fer-ho, poseu Ulldecona i el Montsià a la vostra agenda.

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT D’ULLDECONA. EL MONTSIÀ.

 

Francesc Blasi i Vallespinosa (  Valls, EL  Camp Sobirà de Tarragona , 1872 — Barcelona, Barcelonès, 1951)  retratava  entre els anys 1920 i 1930, “Ermita de la Pietat entre els arbres.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/22678/rec/43



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/id/55864/


No li havia semblat interessant  al Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/ULLDECONA


I als col·laboradors de l’Estudi de Masia Catalana, no els devia donar temps d’aribar-se fins a Ulldecona.


D’aquest Santuari marià del municipi d’Ulldecona  a la comarca del Montsià, ens diu l’EnciclopèdiaCatalana;  situat al NE de la vila, als vessants sud-occidentals de la mola de Godall, sota una cinglera calcària on abunden coves i abrics, en els quals foren descobertes el 1975 per un grup d’espeleòlegs del Centre Recreatiu d’Ulldecona una notable sèrie de pintures prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres .


 Aquestes balmes tingueren tradició eremítica (al segle XVI es retirà a la de Santa Magdalena el comanador d’Ulldecona,  Ramon Simó de Pallarès), i sembla que és d’origen també eremític el santuari de la Pietat, conegut des de la fi del segle XIII, situat també en una balma o cova.


 La devoció popular el convertí a partir dels segles XV i XVI en un important santuari, molt vinculat a Ulldecona; la imatge de la Mare de Déu era baixada processionalment a la vila en casos de pesta o de secades.


El santuari i l’hostatgeria, adossats a la roca, formen un conjunt notable d’edificacions, en la major part dels segles  XIX i XX, amb restes però,  del segle XVI.


https://www.youtube.com/watch?v=dMjxVEAXnf8


https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/74146-lesclat-dun-poble.html


https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-la-pietat-ulldecona-montsia/


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=6566


Ens agradaria rebre, per afegir a aquesta publicació el text dels Goigs que es canten  a la Marededéu de la Pietat d’Ulldecona, a l'email castellardiari@gmail.com 

https://ipcite.cat/inventari/5/71



El Francesc Itarte i Vericat, em feia arribar imatges de Goigs, antics i més moderns, i decidia publicar els que s’acostumen a cantar. 




https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-la-pietat-ulldecona-montsia/


En els dies foscos que seguien a ‘alçament del militars feixistes,, encapçalats pe general Franco  contra el govern  LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que  els  sediciosos bategarien com “guerra civil “ , la imatge de la Verge de la Pietat d'Ulldecona, fou cremada, i Vicent Barrera Carapuig  (Ulldecona, Montsià, 10 de març de 1907 — Ulldecona, Montsià, 1 de febrer de 1981),  realitzà, juntament amb Manuel Vericat,  la que actualment es venera.




 Una imatge prèvia realitzada pel mateix escultor es conserva a casa la seua filla , Mariló Barrera Batiste


No falten, dissortadament brètols, vàndals i altres tribus “ modernes” a Ulldecona, una de les seves darreres “gràcies” era el robatori sacríleg de la imatge de la Mare de Deu de la Pietat de la Capelleta

https://www.youtube.com/watch?v=xaB1XSn1N88


De forma esglaonada, el mal GOBIERNO del REINO DE ESPAÑA, ha fet al llarg dels anys, mans i mànigues, per evitar que Catalunya disposi d’una bona  xarxa de carreteres, i el govern de la Generalitat, més enllà dels discursos, no disposa de cabals per a fer-ho, poseu Ulldecona i el Montsià a la vostra agenda.

 

diumenge, 17 d’octubre de 2021

SAINT-ROMAIN DE RÉAL. CAPCIR. LA CATALUNYA SEGRESTADA

 

Vicent Miralles Tortes pública fotografies de l’Església de  Saint-Romain de Réal, advocada a Romà d'Antioquia, màrtir. L'església es dreça dalt d'una elevació.




El Capcir, conegut al segle IX amb el nom de la muntanya d’Aude, estigué inicialment unit al comtat de Rasès, el qual, vers la fi del mateix segle, sembla que era posseït en comú pels comtes Guifré I de Barcelona, Miró I de Conflent i de Rosselló, germà seu, i Oliba II i Acfred I de Carcassona. Tots quatre s’hi aplegaren el 873 a la consagració de l’església de Formiguera. Abans d’acabar el segle, el comtat de Rasès fou dividit: el Capcir fou integrat, juntament amb altres territoris veïns, al comtat de Cerdanya, aleshores en poder de Guifré I. Mort aquest (897), el comtat de Cerdanya fou heretat pel seu fill Miró II; el Capcir hi restà unit, en poder dels comtes successius, i fou incorporat juntament amb el comtat al casal de Barcelona en temps de Ramon Berenguer III.


A diferència de la Fenolleda, el Capcir fou mantingut dins Catalunya amb el tractat de Corbeil (1258) i governat per un sotsveguer (sotsvegueria de Capcir) que residia al castell de Puigbalador; aquest i el de Formiguera eren els més importants de la vall.


 El 1317, el Capcir, que havia depès fins aleshores de la diòcesi de Narbona, fou adscrit a la nova d’Alet, al Rasès, fins el 1790, que aquesta fou suprimida; actualment depèn de la de Perpinyà.


 Les característiques geogràfiques i les vicissituds històriques expliquen l’existència al Capcir d’un parlar de transició, el capcinès.


El Carles Puigferrat i Oliva,  l’ André Bonnery i el  Joan-Albert Adell i Gisbert, escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2525601.xml


L’església de Sant Romà de Ral és un edifici d’una sola nau, coberta actualment amb una volta de canó de perfil apuntat, sense santuari diferenciat. El presbiteri, a llevant, és identificat per un desnivell de tres graons i ornamentat amb un gran retaule barroc. L’aspecte actual del temple és el resultat en bona mesura d’una gran reforma duta a terme el 1744, que segons la inscripció que figura sobre la porta d’entrada fou obra d’un tal Bonnerie. En aquest moment es degué reformar profundament l’edifici originari alt-medieval, del qual només resta la façana sud, que fou regruixida interiorment per a suportar la volta, i la façana oest, on s’obrí la nova porta. El mur nord no sabem si es conserva sencer, regruixit exteriorment, o bé fou substituït totalment. Tot i la importància de les transformacions sofertes, els elements conservats permeten de veure l’estructura de l’església primitiva, que responia a un edifici d’una sola nau, possiblement coberta amb embigat i coronada a llevant per un absis quadrat, probablement cobert amb volta de canó.


La porta originària, actualment paredada i molt desfeta externament, s’obria al mur sud, perfectament integrada en el sistema decoratiu de la façana, en la qual també es conserva una finestra de doble esqueixada, paredada, que correspon al sector absidal, més baix que la nau.

 

La façana de ponent és llisa, però la façana sud conserva la seva decoració, resolta amb els motius llombards d’arcuacions sota el ràfec, en dues sèries de cinc arcuacions entre unes lesenes molt amples, que formen veritables plafons, el central dels quals allotja la porta primitiva. En el tram de façana absidal es repeteix el mateix sistema decoratiu, amb un únic plafó de tres arcuacions flanquejat per dues amples lesenes.


L’aparell de les parts originals és format per reble i carreuó, a penes treballat, encastat en morter de calç, disposat en filades irregulars i desiguals, amb importants restes d’arrebossat, especialment a la part alta.

 

La presència dels elements llombards dóna caràcter a aquest edifici que s’adscriu a les formes primerenques de la implantació del romànic llombard, al principi del segle XI, amb solucions que evoquen altres edificis, com l’església de Sant Andreu de Tona, a Osona, per la solució de la porta, o les esglésies de Sant Andreu d’Évol i Sant Jaume de Nyer, al Conflent, o la propera de Sant Martí de Riutort, per la disposició de les lesenes. Fins i tot es podria relacionar amb l’església de Sant Marcel de Flaçà, al Conflent, per la persistència de la tipologia d’absis quadrat, heretada de l’arquitectura del segle X



Fotografia del interior. Jack ma


L’Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron   ( Amiens, 21 de desembre de 1977), reconeixia els crims de França, duts a terme contra les persones que reivindicaven la  independència d’ Argèlia.


https://elpais.com/internacional/2021-10-16/macron-admite-que-la-matanza-de-argelinos-en-1961-fue-un-crimen-inexcusable-para-la-republica.html


Els crims contra els catalans duts a terme d’ençà de l’infame tracta dels Pirineus, encara no han estat reconeguts, intuïm que això no es donarà MAI al REINO DE ESPAÑA – no son bona gent – i se’ns fa difícil entendre com encara no ho ha fet la República  que reivindica “Liberté, égalité, fraternité” com els seus fonaments.


Que la maledicció del Déu, caigui damunt dels que provocaven sofriment als catalans, i sobre els seus descendents.


Amén !

DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE PARETS I DE LA PARADOXA CRUEL DE MANTENIR EL NOM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES QUE S’AIXECAVEN PER LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA . EL VALLÈS ORIENTAL.

 Llegia que l’edifici de l’Ajuntament es va construir l'any 1949, a partir del projecte de l'arquitecte Joaquin José Garcia de Alcañiz que era l'arquitecte oficial de l'Ajuntament de Granollers en aquella època. Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest arquitecte a l’email castellardiari@gmail.com 






Autor també d’altres edificis públics i privats : 

https://www.parets.cat/fitxer/798/05%20Patrimoni%20Arquitect%C3%B2nic.%20Volum%203.%20Fitxes%20055-080.pdf


Edifici d'estètica neoromànica en cantonada, aixamfranat, alineat a dos vials. L'edificació es distribueix en planta baixa, pis i dues plantes a la cantonada. La coberta és composta, els cossos laterals es cobreixen amb teula àrab amb el carener paral·lel a la façana, el cos del xamfrà a manera de torre es cobreix amb coberta plana, limitada per una barana de merlets recolzada en una potent cornisa de coronament de la torre. Les façanes estan compostes segons eixos verticals, amb finestres geminades.


La torre, de tres façanes, té un eix amb buits de proporcions verticals amb arcs de punt rodó en cada cara, on hi ha dues esquelles forjades de l'any 1863 que s'havien utilitzat a l'antiga Indústria la Linera i eren originaries de l'Església de Sant Esteve que es va cremar durant la Guerra Civil Espanyola. Les golfes de la torre compten amb un matacà defensiu.


En la planta pis destaca un balcó corregut al llarg de les tres cares amb barana de ferro forjat de brèndoles verticals. En l'eix central hi ha la portalada de mig punt adovellat que és l'entrada principal en planta baixa, presidit per un gran balconer en la planta pis i a sobre un rellotge d'agulles, fabricat per la prestigiosa marca Viuda de Angel Perea (Miranda de Ebro) i l'escut del municipi de Parets.


Les façanes són de carreus de pedra de Folgueroles (color verd-gris), els cossos laterals amb finestres de tipus neoromànic, te columnes, capitells, i aros lobulats.


Parets continua esperant l’adveniment de la “ demcraciola” , i l’aplicació de les Lleis que reconeixen a les víctimes de la dictadura franquista. 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/la-paradoxa-de-ledifici-escolar-anterior-a-la-dictadura-franquista-de-parets-del-valles/

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/01/de-les-escoles-nacionals-anteriors-la.html