TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimarts, 14 de juliol del 2026

CAPELLA DEL PALAU REIAL DEL REI MARTÍ L’HUMÀ. POBLET. VIMBODI POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ

 

Llegia  que el Palau del Rei Martí l'Humà, situat al Monestir de Poblet, és considerat una de les joies del gòtic civil a Catalunya.

Dins d'aquest complex palatí destaca la seva capella privada, un espai destinat al recolliment espiritual del monarca

L'any 1397, va encarregar al prestigiós mestre d'obres Arnau Bargués la construcció d'una residència reial integrada al recinte fortificat del monestir.

Bargués va dissenyar un palau gòtic aprofitant les estructures ja existents: es va elevar sobre l'atri del claustre, els trulls i el vestíbul de l'església.

 Al cor d'aquest disseny s'hi va projectar la capella palatina, un lloc sagrat per a l'ús exclusiu dels reis

L'any 1406 els treballs es van aturar a causa de les dificultats financeres de la Corona i de la prematura mort de la reina Maria de Luna.

La mort del mateix rei Martí l'any 1410 sense descendència directa va deixar el palau i la capella inacabats durant segles

Després de la devastació provocada per la Desamortització de Mendizábal el 1835, les estructures van quedar greument malmeses, convertides pràcticament en ruïnes abandonades

A mitjans del segle XX, el compromís del Patronat de Poblet, primer sota la presidencia de  Eduardo Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941 ) i postxeriormebt per José Pedro Gil-Moreno de Mora Plana (1892-1945)  i la tasca  de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 3 de marzo de 1897-11 de enero de 1976) van permetre reprendre el projecte arquitectònic.

 L'any 1966 es van culminar finalment les obres del palau, respectant la traça gòtica original i els seus finestrals amb traceria ogival

No trobava enlloc l’advocació, agrairé la vostra ajuda a l’email castellardiari@gmail.com  



Fotografia  de l’ Assumpta Figueras Viñas

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA D'ORDÍS.L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ordis&page=1&pos=1

https://www.vallgesbisaura.com/territori/els-comunidors/els-comunidors-comunidor-de-lesglesia-de-sant-julia-i-santa-basilissa/

L'església de Sant Julià  i Santa Basilissa d'Ordis és un edifici situat al nucli històric del poble. És una església d'una nau amb capelles laterals creuer i absis semicircular.






https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19927

Podem parlar de dos períodes constructius apreciables a Sant Julià i Santa Basilissa d'Ordis. A la façana de ponent es conserva part de l'aparell romànic de carreuada. És visible la finestra romànica que s'obria al centre del mur, que posteriorment va ser tapiada i els seus arcs destruïts en construir un petit rosetó. L'aparell romànic de carreuada, en pedra arenosa, és visible al frontis i al mur de migdia; en aquest darrer mur, per les restes apreciades, s'hi obriria una porta. Tanmateix, d'època romànica és la cornisa incurvada. Romàniques són també la nau, amb volta apuntada. Les capelles laterals són obra dels segles XVI-XVII.

Posteriorment, segle XVIII, s'hi efectuaren unes modificacions. Al frontis s'hi obria una portalada rectangular, amb un deix neoclàssic, amb muntants que simulen una pilastra; es corona amb dos pinacles amb una bola al cim. És en pedra d'Avinyonet. La capçalera ofereix un absis semicircular i el creuer apareix cobert per una cúpula. S'intentà aixecar un campanar que està als seus inicis, de base quadrada a l'enlairar-se adaptava la forma vuitavada, no s'arribà a cobrir

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/05/goigs-sant-julia-i-santa-basilissa.html

Que Sant Julià  i Santa Basilissa d'Ordis elevin a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!!!!!

dissabte, 11 de juliol del 2026

FÀBRICA BAYER. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S'ENDUGUÉ



https://www.thenewbarcelonapost.com/huella-mas-de-125-anos-bayer-en-barcelona/

 Obra de 1916 de l’arquitecte Miquel Madorell i Rius (Hospitalet de Llobregat, 1 de gener de 1869 – Barcelona, 2 de febrer de 1936)



https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/1552/--/--/cp/

Edifici en cantonada format per planta soterrani, planta baixa i dues plantes pis, amb 130 metres de façana i onze metres de fondària. 

Originàriament, la façana del carrer s'organitzava a partir d'eixos verticals ¿separats per pilastres de formes arrodonides amb un plafó enfonsat¿ que agrupaven les obertures de les dues plantes pis en un únic forat arquitectònic, tot i que tripartit i coronat per un arc escarser. 

Al mateix eix vertical, les obertures de planta baixa hi dibuixen un arc de mig punt. Les obertures de planta baixa del xamfrà de París/Viladomat han estat modificades. 

La cantonada apareix especialment remarcada tant pel joc de dobles pilastres com pel capcer ¿amb reminiscències Sezession¿ que corona la façana.

 L'edifici està coronat perimetralment per una barana d'obra i una cornisa que es sustenta sobre permòdols acanalats.

 La façana interior, molt més sòbria, manté la composició d'eixos verticals amb pilastres, però tot incorporant finestrals individuals. Cal destacar el nucli de l'escala, situat a la part interior del xamfrà i coronat per una coberta a quatre vessants recoberta d'escates ceràmiques. 

Una xemeneia de planta quadrada, adossada per la seva part interior a l'edifici i construïda en la quasi totalitat amb maó, completa el conjunt.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16689

https://patrindustrialquitectonico.blogspot.com/2012/06/antigua-fabrica-de-bayer-transformada.html

 La polèmica del Jerarca catòlic, les victimes dels incendis de Màlaga , la calor intensa ens tenen distrets,.., insistim però en documentar el Patrimoni històric de Catalunya,  perquè con l'avi Siset, pensem que l'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Gerona, 1903 - Figueras, 1978)  la va encertar. 

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-mor-alexandre-deulofeu-predir-catalunya-independitzara-2029_455013_102.html




dijous, 2 de juliol del 2026

ESGLÉSIA DE VILANOVA DE PRADES, ADVOCADA A LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR. LA CONCA DE BARBERÀ

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5419

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/07/goigs-la-transfiguracio-del-senyor.html

https://www.concadebarbera.cat/ca/patrimoni-arquitectonic/esglesia-sant-salvador-4

Vull recordar que l’edifici religiós te façana a la carretera que mena fins a Prades.



Llegia;  Església de composició arquitectònica barroca. De planta rectangular i absis parcialment poligonal, amb tres cares. l'interior presenta una nau central entre columnes quadrades que formen fins la paret les capelles.

Bastida sobre una anterior romànica de la qual es conserven alguns murs laterals al costat de l'església actual.

Està construïda amb mamposteria menys la façana i el campanar, que són de pedra treballada.

Quasi tota la pedra de la façana és conglomerada d'origen sedimentari com les roques de la serra la Llena, i la roca del campanar és més fina, com l'arenisca.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Feu-li saber a l’Albert Aymà Aubeyzon que les imatges que ofereix, llevat d’error NO SON  de Vilanova de Prades, a la comarca de la  Conca de Barberà, a la Catalunya envaïda i ocupada pel REINO DE ESPAÑA

https://catalunyafotos.cat/es/vilanova-de-prades-esglesia-de-sant-salvador

Us imagineu una Catalunya independent ?

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

dimecres, 1 de juliol del 2026

BIBLIOTECA MUNICIPAL DE BANYERES . EL PENEDÈS JUSSÀ .

 


El nou equipament cultural s'ubica a l'antiga seu de la Càmara Agrícola de Banyeres (fundada originalment l'any 1918), un històric immoble que va funcionar com a celler cooperatiu fins que va quedar en desús i abandonat

L'edifici: Consta de tres plantes completament rehabilitades.

Cada planta ret homenatge a una personalitat rellevant de la cultura i l'educació:

la planta baixa està dedicada a la pedagoga Marta Mata Garriga (Barcelona, 22 de juny de 1926 - Barcelona, 27 de juny de 2006)

la primera planta a l'escultor local Josep Cañas Cañas (Banyeres del Penedès, 23 de maig de 1905 - el Vendrell, 5 de gener de 2001

i la segona planta a la periodista. Rosa Maria Calaf Solé (Barcelona, 17 de juny de 1945)

El projecte de rehabilitació arquitectònica i canvi d'ús d'aquest patrimoni industrial agrari ha estat gestionat de manera directa pels serveis tècnics de l'Ajuntament de Banyeres del Penedès en col·laboració amb l'àrea de projectes de la Diputació, recondicionant l'estructura per esdevenir un servei públic modern i accessible.

https://biblioteques.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Banyeres

El projecte ha estat dissenyat per BCQ Arquitectura Barcelona SLP.

El local desocupat forma part del complex del Centre Cívic Ernest Lluch.

Tot i que els prestatges i fons bibliogràfics s'han mogut a la nova seu, les instal·lacions del Centre Cívic continuaran acollint serveis municipals i comunitaris habituals, com ara:

L'aula d'internet (Punt TIC).Cursos i tallers (tallers de memòria cognitiva o puntes de coixí).

Assessoraments acadèmics i laborals periòdics.

Punts d'informació, xerrades i reunions d'entitats locals.

https://www.banyeresdelpenedes.cat/directori/centre-civic-ernest-lluch/

https://www.banyeresdelpenedes.cat/2017/05/08/lajuntament-de-banyeres-del-penedes-inaugura-la-biblioteca-municipal-ernest-lluch/


L'edifici del Centre Cívic va ser dissenyat per l'estudi d'arquitectura Taller d'Arquitectura L.R.V. S.L. (projecte promogut i supervisat per l'Ajuntament de Banyeres del Penedès).

Ens agradarà tenir confirmació de l’autoria dels edificis esmentats a l’email castellardiari@gmail.com

Entenem l'odi irracional vers Catalunya i els catalans. (  està clar però, que no ens sembla ni lògic, ni natural -, en l'esperança de l'adveniment de la III República - l'alternativa de la III Dictadura Feixista, ens agrada -, instem tothom a recuperar i mantenir la memòria documental del Patrimoni Monumental, públic i privat.  Recordeu a l'avi Siset 

dilluns, 29 de juny del 2026

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. CASTELLAR DEL VALLÈS

 

El diumenge 28 de juny de 2026, a les 20,00 hores assistia a la celebració litúrgica – en llengua catalana –  a la Capella de la Marededéu de Montserrat, al  carrer del Doctor Pujol, 5 de Castellar del Vallès.

https://web.archive.org/web/20150923214739/http://www.diba.cat/documents/429042/c0059be1-6fcd-45bd-a3ab-a769504eddca

Alguna dada d’interès de l’edifici;  façana de caràcter monumental i simètrica, centrada al gran portal reixat d'entrada, format per un arc escarser amb dovelles. A cada banda, pilastres de decoració coríntia amb fris ornamentat, cornisa decorada amb dentellons i remats formats per capcers esglaonats.



Tota ella rematada per un frontó central com a base del campanar d'espadanya amb motius ornamentals, i remat de creu de ferro. El reixat de l’entrada dóna a un petit atri amb rica ornamentació als laterals i al sostre. Remats amb merlets al coronament d’ambdues façanes de les mitgeres.

Tot l’edifici està a nivell inferior respecte al carrer (aprox. 0,80 metres), pel fet que es va voler aprofitar una biga d’una nau de la foneria situada a l’indret,  aleshores denominada ja  , Viuda del  Josep Lluscà Vidal,  del que  sabem amb certesa que havia mort abans de 1888 perquè en aquesta data els terrenys de la foneria ja es van vendre a la marquesa de Castellar sota la titularitat de la seva vídua (Antònia Soler i Portell), moment en què l'empresa va passar a denominar-se comercialment Vídua de Josep Lluscà Vidal.  

L’interior de la capella presenta entrades de llum lateral amb grans finestrals d’arc de mig punt, tot amb ornamentació sòbria. L’enteixinat de fusta original del sostre (que fou destruït pels tèrmits) no ha estat restaurat.



Cal destacar el treballs de fusta de les baranes i gelosies del tancat del cor.


Actualment la capella compta amb unes pintures murals del pintor Alfons Gubern i Campreciós (Sabadell, 23 de març de 1916 - Castellar del Vallès, 22 de setembre de 1980) pintades sobre tela encolada a les dues parets laterals de l'absis de la capella amb la tècnica acrílica.  Ens agradaria identificar les persones que servien de model, la majoria dels personatges pintats al mural tenen fisonomies de castellarencs vinculats al pessebrisme.. Expliqueu-nos-ho a l’email castellardiari@gmail.com

Ens agradaria, si existeixen, rebre imatges anteriors al 18 de juliol de 1936 a l'email castellardiari@gmail.com 

També, si existeixen, un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/la-capella-de-nostra-senyora-de.html

Us deixo un enllaç al Virolai :

https://www.youtube.com/watch?v=7-Fkh3mUqWY

diumenge, 28 de juny del 2026

TRESORS DE LA VALL D'EN BAS. EL PESSEBRE DE LA FONT DE LES MARRADES. LA GARROTXA

El pessebre de la font de les Marrades és una coneguda obra escultòrica popular tallada en fusta per l'artesà Jesús Feixes Plana (sovint documentat com Jesús Feixes).

 L'obra està plenament integrada en la natura, situada de camí a un dels paratges històrics de la Garrotxa.

 El pessebre es va inaugurar el 4 de desembre de 1994.

Va ser creat per Jesús Feixes Plana per iniciativa i en homenatge a la família Plana Casacuberta d'Olot.

 El conjunt escultòric original consta d'un tronc principal que representa el Naixement.


Fotografia. Antònia Bonil López.

 Més tard, el 6 de desembre de 2002, s'hi va afegir un segon tronc gravat encastat a les roques de l'entorn