TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dilluns, 9 de març del 2026

IN MEMORIAM. ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. LA GUÀRDIA DE NOGUERA. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ

 

Llegia; No gaire lluny del baixador de Cellers-Llimiana hi ha la capella eremítica de Sant Sebastià, de la que no en trobava cap dada, i la imatge és de l’ Ivan Sancho Mirabet


https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/guardia-de-noguera-sant-sebastia-cellers-112908764

Ens agradarà tenir noticies d’aquest edifici religiós a l’email castellardiari@gmail.com

El cens demogràfic de Castell de Mur, s’assolia l’any 1857 amb 1153 ànimes, l’aby 225 es tancava amb 159 habitants de dret.

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Sebastià i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels    pallaresos ,, begudencs,   castellcirencs ,   urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, veneçolans,  . iranians, libanesos .. , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris d ela xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme genocidaandalusos victimes dels aiguats, andaluses vitimes de manca de cribratges de mama, ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Els EUA han participat en l'ofensiva, descrita com una "acció preventiva" per part d'Israel per neutralitzar amenaces, segons el ministre de Defensa israelià.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 8 de març del 2026

ESGLÉSIA DE SALES DE LLIERCA, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. LA GARROTXA.

 

Avui, 8 de març, recordem que la igualtat no es proclama: es practica.

Cercava dades de l’església de Sant Martí de Tours de Sales de Llierca que havia retratat l'Olga Sacrest Roca ( Olot, la Garrotxa 16 de juny de 1960) , magnifica fotògrafa de Patrimoni a la que deu la Garrotxa gratitud infinita.

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3339/

https://www.flickr.com/photos/jvinolase/34821760373

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/02/goigs-sant-marti-sales-de-llierca.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-sales-sales-de-llierca

https://www.inspai.cat/Inspai/ca/arxiu/fitxa-imatge/621749/Esgl%C3%A9sia%20de%20Sant%20Mart%C3%AD%20de%20Sales%20de%20Llierca

Del primitiu edifici romànic de Sant Martí no n’ha arribat res.


 L’actual,  que retratava l'Olga Sacrest Roca ( Olot, la Garrotxa 16 de juny de 1960)  l’any 1988,  bastit entre el final del segle XVII i el començament del XVIII, i  reformat diverses vegades, té una façana barroca;  llegia que fou l'església  parroquial de sant Martí de Sales situada  al nucli central del dispersat poble del mateix nom i està situada a poca distància del poble de Tortellà en direcció a llevant.

És un temple d'una sola nau, amb dues capelles rectangulars a cada costat, un transsepte -que no es apreciable des de l'exterior- i un absis semicircular a l'interior

Fou ser incendiada en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República Espanyola

 Després de diversos intents per recuperar-la i estar més de vint anys tancada al culte, es va reobrir l'any 1996, durant la festivitat de sant Martí, les obres de recuperació i d'ornamentació però, de les que ens agradarà tenir noticia dels seus autors a l’email castellardiari@gmail.com ,  no van finalitzar fins a l'any 2000.


https://www.fotografiescatalunya.cat/sales-de-llierca/


Finalment, l'any 2007, durant la Festa Major, que se celebra cada 11 de novembre, coincidint amb la festivitat del patró, es va beneir una imatge de sant Martí i es va col·locar a la fornícula de la façana principal.

 


https://www.fotografiescatalunya.cat/sales-de-llierca/

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant Martí de Tours  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels salencs, montsenyencs ,  urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos ,  veneçolans , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís , iranians, ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme genocida . andalusos afectats pels iaguats, andaluses afectades per la manca de cribratges del càncer  de mama, .    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

dissabte, 7 de març del 2026

MASIA DE JOSEP DE RULL I SOLÀ. CAN RULL. SABADELL

 


Masia basilical amb vessants que donen aigües a les façanes laterals. La façana principal està excepcionalment orientada a llevant, té golfa amb finestres d'arquets, porta adovellada i finestres d'estil renaixentista. Els materials emprats en la construcció són la pedra i els còdols. A la part de migdia es conserva un arc que podria ser del segle XV. En el cup hi ha una pedra gravada que remet a l'any 1682.

Antigament anomenada Mas d'en Torrella i després Can Julià Ferrer. El nom actual li donà Josep de Rull  i  Solà que fou regent del Reial Consell de Catalunya, de la conselleria del Consell Suprem d'Aragó i canceller del Consell Reial.

Actualment, la masia dona nom al barri que l'envolta, iniciat el 1919.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27844

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/07/18/masia-de-can-rull-de-sabadell/

dijous, 5 de març del 2026

IN MEMORIAM. FÀBRICA VICENTE CASCON GONZÀLEZ S.A. SABADELL

 

Llegia    que una a part de l'estructura industrial, construïda originalment l’any  1944 per l'arquitecte Josep Vila Juanico ( Sabadell, 7 de juny de 1906 – 19 de setembre de 1981) , es conservarà per a ús públic.


 Recentment, l'Ajuntament de Sabadell ha destinat aquest espai per a un magatzem municipal de cultura nou.



https://www.isabadell.cat/barris/sector-centre/centre/la-fabrica-cascon-al-centre-donara-lloc-a-una-quarantena-dhabitatges-i-un-equipament-public-141645/

https://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=138082&Itemid=500

https://www.diaridesabadell.com/sabadell/2024/08/23/nou-magatzem-municipal-cultura-fabrica-cascon-sabadell/

https://www.diaridesabadell.com/sabadell/2023/01/19/obres-enderroc-fabrica-cascon-pisos-els-telers-sabadell/

 Sabadell creix, diria però, que només  de forma quantitativa, qualitativament fa anys que decreix de forma exponencial, 

diumenge, 1 de març del 2026

SANTUARI DE L’AJUDA DE BALENYÀ. ELS CAMINS DEL SENYOR

 

El diumenge 1 de març de 2026, desprès d’esmorzar i un  xic abans de les 9,00  feia via cap a Balenyà,  en el camí coincidia amb grups de ciclistes que em feien endarrerir la marxa, em carregava de paciència, jo també en la meva joventut havia estat ciclista.

Pocs minuts abans de 10,00 del mati aparcava a l’esplanada al costat del Santuari de l’Ajuda, i abans d’entrar a l’Església posava uns llantions al Comunidor,  tinc moltes coses per agrair, i encara més per a demanar.  L'Ajuda i el  record del Josep Olivé Escarré ( sant Llorenç Savall 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), i del Sebastià ( Tià ) Codina Padros ( Muntanyola, Osona, 1929 + Vacarisses , 2.1.2026 ) son indissociables. 

El prevere ens explicava que havia estat a la Índia, i que  tenia clar que hinduistes, musulmans, budistes, sijs, cristians,... , tots  estàvem en el mateix camí, i  si tots seguíem el manament que es recull a Jn 13,34 “ estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat” ens trobaríem a la Casa del Pare Celestial.


La imatge de la Marededéu de l'Ajuda , obra de  l’escultor  Modest Gené Roig (Reus, 5 de novembre de 1914 - Bata, Guinea Equatorial, 29 d'octubre de 1983) , alhora que  presidia la celebració litúrgica, atorgava "veracitat "  a les paraules del prevere. 


https://blocs.xtec.cat/modestgene/2008/10/20/la-vida-de-lescultor-modest-gene/

https://www.youtube.com/watch?v=0dcSVBUiM1w

M’explicaven que Modest Gené Roig,  integrava en la imatge les parts que eren visibles de la imatge anterior que s’havia salvat de la destrucció en els dies foscos que precedien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGÍTIM i DE MOCRÀTIC de la II República, amagada a la masia del Verdaguer.  

https://www.modestgene.com/

http://www.afrol.com/es/Categorias/Cultura/bio_modesto.htm

El   Josep M. Puigdomenech Boix que va néixer l'any 1947 al mas El Garet de Balenyà,  cantava  la Salutació de  Miquel Puigsec. Prevere,  com a cant de Comiat. 



En la tornada entrava a la Garriga per retratar l’edifici dels safareigs promogut per l’ajuntament presidit per l’alcalde Lluís Viñas Galbany, i projectat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 – La Garriga, 15 de setembre de 1937)



https://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=454

https://fontsaigua.com/2014/12/16/fem-safareig-a-lantic-rentador-de-la-garriga/

En el camí fins a Castellar del Vallès, coincidia altra vegada amb grups ciclistes, i m’havia d’aturar una bona estona a Sentmenat perquè s’hi celebrava la Passada de Sant Antoni.

https://www.sentmenat.cat/actualitat/noticies/sentmenat-celebra-el-99e-aniversari-dels-tres-tombs-amb-una-jornada-plena-de-tradicio-i-cultura-popular.html

La ràdio parlava de la massacre que el binomi criminal Trump &  Netanyahu, infligien a l'Iran amb la passivitat absoluta de les mal dites " potències mundials ". 

Li havia demanat a la Marededéu , que com feia a Canà, intercedís davant l'Altíssim,   aleshores deia " no tenen vi ", ara el missatge és " no tenen pau ". 

 

dissabte, 28 de febrer del 2026

ERMITA DE SANT QUIRC I SANTA JULITA DE DURRO. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 



L’Antonio Moras Navarro, retratava l’any 1998, l’ermita de Sant Quirc i Santa Julita de Durro, situada a uns 1.500 metres  d'altitud, la disrupció ens diu que  és un petit temple isolat de nau única amb capçalera d'absis semicircular i coberta amb volta de canó apuntada sobremuntada per unes golfes i teulada a dues vessants. L'edifici és el resultat de dues fases constructives. A la primera pertanyen el cos de la nau el cos de la nau i l'absis i a la segona les golfes i el teulat. No es pot establir una cronologia exacta de l'edifici però l'obra romànica es podria datar al segle XII i la segona fase seria dels segles XVII i inici del XVIII. Aquestes dues etapes es veuen clarament en l'aparell constructiu, el d'època romànica es de carreus ben treballats i disposats en filades regulars mentre que l'ampliació és feta amb pedres poc treballades i disposades irregularment. De la mateixa època de l'ampliació és l'espadanya de dues obertures. L'entrada a la capella és un petit portal amb un arc de punt rodó adovellat que està situat a la façana sud. L'interior de la capella presenta un ambient de clara filiació barroca que genera una forta però suggerent contradicció amb l'embolcall on els referents romànics són dominants. La coberta és de volta de canó seguida i les parets estan recobertes d'arrebossat emblanquinat. Als peus de la nau hi ha un cor entresolat amb estructura i barana de fusta. Tots aquests elements interiors sembla que són producte de les reformes que daten dels segles XVII i XVIII. La unió del presbiteri amb la nau es realitza per dos arcs en degradació que s'obren a l'absis semicircular. Damunt de la boca de l'absis la paret testera s'aixeca lleugerament i en ella s'obre un petit òcul. A part de la claror natural que penetra de fora, l'esglesiola disposa d'un sistema complementari d'enllumenat que es composa de dos pisos de braços amb uns plats als extrems on s'hi encasten les candeles, i es poden fer pujar i baixar mitjançant unes corrioles. Aquest sistema d'il·luminació el trobem altres temples de la Vall. L'enllosat de la nau el formen grans pedres de dimensions variables i no massa regulars.

 


Cal fer especial menció al frontal d'altar romànic que procedent d'aquesta esglesiola es conserva al Museu d'Art de Catalunya, obra datada als inicis del segle XII que representa diversos episodis del martiri dels sants titulars de la capella. A la capella en podem veure una reproducció.

 


A la capçalera hi ha un retaule barroc on hi ha pintats sant Pau amb l'espasa, a la banda de l'evangeli, i sant Pere amb les claus, a la banda de l'epístola. Al centre sobre una peana hi ha la imatge gòtica d'alabastre policromat de santa Julita amb el petit sant Quirze a coll.

El 1997 es procedí a una restauració integral de la volumetria de la nau, en clau romànica, en funció de les recerques arqueològiques.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

A la GEC digital,  trobareu :

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

 Antoni Moras i Navarro  (Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

 



Mestre i historiador de l’art.

Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.

És de ben nascuts ser agraïts.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

No sempre el mal ve dAlmansa.  El llenguatge  xaró, groller, inapropiat, deliberament inculte , que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que  Sant Quirc i Santa Julita   ,  elevin  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CEIP CASTANYER. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Sant+Joan+les+Fonts&page=1&pos=3

Les obres comencen l'any 1974. El setembre de 1976 ja hi comencen les clases. El 4 de desembre 1976 inauguració oficial.



https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/escribanadal

Escola compartida entre Bianya i Sant Joan les fonts

Els Ajuntaments de Bianya i Sant Joan van acabar el centre l’any 1959.

Va funcionar fins als anys setanta, en què es va posar en funcionament l'Escola Llar, prop de la Canya, dins el terme d'Olot.


Ara, la Canya, repartida en uns cinquanta carrers, disposa d'església parroquial, dispensari mèdic, zona esportiva i casal d'avis

Ens agradarà rebre imatges  a l'email castellardiari@gmail.com  del convent/ escola de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví  Pastor, que arribaven a Sant Joan les Fonts l'any 1891 i marxaven l'any 1993, i  part de l'antic col·legi convent és reconvertí en guarderia municipal.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»