TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimarts, 3 de novembre del 2026

IN MEMORIAM. DE L’ESCOLA DE TORREBESSES AL CASTELL HOMÒNIM. EL SEGRIÀ.

 Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.




Durant el segle XX, l'ensenyament públic a la vila va arribar a ubicar-se durant una etapa al Castell Palau de Torrebesses, un edifici històric que posteriorment va funcionar com a hospital durant el conflicte belic aue s’iniciava amb la sedició dels militats feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República i que avui dia acull allotjament turístic.



Llegia a Patrimoni Gencat; Gran edifici situat a la part septentrional del nucli urbà, amb planta rectangular i teulada a dues aigües. Els seus murs presenten un aparell ciclopi a la base i pedra encoixinada a una de les façanes. La façana principal, encarada al nord, fou remodelada el 1730. L'accés principal és format per un arc de mig punt adovellat, a sobre del qual s'obre una finestra, la més gran de tota la façana, amb ampit motllurat i una inscripció a la llinda. La resta d'obertures de l'edifici són també allindades, algunes amb ampits motllurats i decoració gòticorenaixentista. La façana de ponent està reforçada per un contrafort. Es conserven algunes arcs ogivals tant a l'interior com a l'exterior de l'edifici.

A la segona planta hi ha, hi havia,  la capella barroca de la Concepció,i  l'antic oratori dels cartoixans. D’ambdós en agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com 

Ens agradaria rebre imatges de l’època en que al Castell s’hi aixoplugaven les escoles a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.casasrurales.net/casas-rurales/castell-palau-torrebesses--c55808

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1840

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/02/in-memoriam-de-lescola-publica-al.html

«El que pugui fer que faci.»

No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina


IN MEMORIAM. ESCOLA DE L’ESTONNAC DE TORREFARERA. EL SEGRIÀ.

 

Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” als guanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.

https://www.torrefarrera.cat/promocio-economica/turisme/el-convent-o-edifici-de-l2019ensenyanca

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21858

Agapit Lamarca i Quintana (Lleida, 1821 - 1897) va ser l'encarregat de projectar la remodelació de l'edifici en el seu estil neoclàssic característic

La família de Josep Jené i Maria de Gomar i la donació posterior a la parróquia i a la comunitat religiosa de monges de l'orde de Lestonnac

Després del trasllat de les monges a Lleida, l'edifici va albergar un taller i residència per a persones amb discapacitat intel·lectual (Centre Ginesta / Aspamis)


Agapit Lamarca i Quintana (Lleida, 26 de maig de 1821 - Barcelona, 31 de gener de 1897)

La seua filla petita, Eugènia Lamarca i de Mier  (Lleida, 24 octubre de 1866 - la Jonquera, 18 de setembre de 1937), es casà l'any 1888 amb Francesc Macià   Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933,  que assoliria el grau de Tinent Coronel del Cos d'Enginyers, abandonaria l'exercit i esdevindria el primer   president de la Generalitat republicana

 



Entre les possessions rurals de Lamarca destaca una extensa finca a Vallmanya, dins del terme municipal d'Alcarràs. A la mort de Lamarca, els terrenys serien heretats per Macià i la seua muller.

«El que pugui fer que faci.»

 

No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina


dilluns, 2 de novembre del 2026

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESCOLA D’ALCANÓ?. EL SEGRIA.

 


L'edifici escolar històric d'Alcanó, catalogat dins les construccions de principis del segle XX i de la Mancomunitat de Catalunya o períodes previs a la dictadura franquista, s'anomena actualment Escola La Dula.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1877 amb  392 ànimes, i es tancava l’exercici 2025 amb 244 habitants  de dret.

Cap dada de l’autor de l’escola, ni de la seva història.

Som, em costa dir-ho un país de fireta.

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

diumenge, 1 de novembre del 2026

IN MEMORIAM. ESCOLES JOSEP COLL I BARDOLET. CAMPDEVANOL. EL RIPOLLÈS

 

Conjunt format per dos edificis principals (un destinat a Educació Infantil i un altre a Primària).

L'edifici de Primària va ser projectat originalment l'any 1932 per l'arquitecte Josep Riera Reguer, amb ampliacions posteriors el 1933, 1966 (per l'arquitecte Josep Maria Claret i Rubira) i el 1971.

L'edifici d'Educació Infantil va ser construït l'any 1955, també obra de Josep Riera Reguer.

Josep Coll i Bardolet (Campdevánol, provincia de Gerona, 7 de noviembre de 1912 - Valldemosa, Mallorca, 30 de julio de 2007)

https://www.ripollesdigital.cat/video/9424/campdevanol-convertira-les-antigues-escoles-coll-i-bardolet-en-alberg-municipal


https://campdevanol.cat/lalberg-municipal-de-campdevanol-tindra-cabuda-per-a-50-persones-i-el-pati-de-les-antigues-escoles-sera-una-placa-publica/

Teniu dades d'aquest edifici ?.:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/05/escola-publica-de-campdevanol-anterior.html


IN MEMORIAM. HOTEL MIRADOR . ANDORRA LA VELLA

 

Rafael Besolí és un arquitecte que va tenir una activitat rellevant al Pirineu, especialment a Andorra durant els anys 1930. No obstant això, les dades documentals sobre el seu segon cognom (cognom matern), així com el lloc i les dates exactes del seu naixement i traspàs, són actualment desconegudes o no es troben registrades en els fons públics digitals de referencia. Sou pregats de fer-nos-les saber a l'email castellardiari@gmail.com, així com d'una fotografia si fos possible. Gràcies per endavant. 

El Mirador va ser un hotel situat al centre d'Andorra la Vella que tancà les seves portes l'any 1987.



L'edifici va deixar record tant a la literatura com al cinema, marcat per la diversitat de persones que van ocupar les seves dependències.

Després d'intents de restauració, va ser ensorrat l'any 2002 per donar lloc a la nova seu del Consell General d'Andorra. El projecte arquitectònic va ser el guanyador d'un concurs internacional d'avantprojectes i va ser dissenyat conjuntament pels arquitectes Ramon Sanabria, Ramon Artigues i Pere Espuga (juntament amb l'aliança d'empreses UTE SPG Arquitectura)

https://www.bondia.ad/vist-i-no-vist/andorra-la-vella-anys-80-0

https://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=227

https://pirineosenguerra.blogspot.com/2014/08/el-mirador-vida-y-leyenda-de-un-hotel.html

Hostal Palanques (La Massana): Projectat el 1933 i inaugurat el 15 d'agost de 1935. És el seu edifici més cèlebre, conegut per les seves robustes columnes cantoneres  de granit.


Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya” dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - , i d’un nou xoc segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

No oblidem però, a la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li aplicava el turment del desnonament.



A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre, fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA
A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica 'treure guany de situacions dolentes per a altres persones
«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»
Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!
Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla "
Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

 

HOSTAL PALANQUES. LA MASSANA. ANDORRA. TORNEN ELS TEMPS AGÒNICS?.

 Rafael Besolí és un arquitecte que va tenir una activitat rellevant al Pirineu, especialment a Andorra durant els anys 1930. No obstant això, les dades documentals sobre el seu segon cognom (cognom matern), així com el lloc i les dates exactes del seu naixement i traspàs, són actualment desconegudes o no es troben registrades en els fons públics digitals de referencia. Sou pregats de fer-nos-les saber a l'email castellardiari@gmail.com, així com d'una fotografia si fos possible. Gràcies per endavant. 

Hostal Palanques (La Massana): Projectat el 1933 i inaugurat el 15 d'agost de 1935. És el seu edifici més cèlebre, conegut per les seves robustes columnes cantoneres  de granit.

Hotel Mirador (Andorra la Vella): Projectat i edificat al voltant de 1934.

https://www.endrets.cat/indrets/andorra/macana-la/hostal-palanques/4855

https://pirineosenguerra.blogspot.com/2014/08/que-seria-de-nosotros-si-no-existiera.html



Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya” dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - , i d’un nou xoc segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

No oblidem però, a la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li aplicava el turment del desnonament.



A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre, fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA
A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica 'treure guany de situacions dolentes per a altres persones
«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»
Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!
Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla "
Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

dijous, 29 d’octubre del 2026

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE GRÀCIA. MANLLEU.OSONA

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/10/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-manlleu.html

https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/visita-guiada-a-les-renovades-pintures-de-la-parroquia-de-gracia-de-manlleu/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38917

https://www.elter.net/societat/51065-manlleu-commemora-75-anys-esgl-sia-nostra-senyora-gracia

 


Fotografia . Enric Fontvila Batalla

L'edifici actual és fruit d'una ampliació projectada l'any 1958 per l'arquitecte barceloní Francesc de Paula Salvans i Camps (1918–1992).

De l’actual talla de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia que presideix la Parròquia en va ser l’autor l’escultor manlleuenc, Ramon Pujol Escalé , el qual es va inspirar amb l’antiga imatge del segle XIII, patrona de Manlleu i que era venerada a l’Església Parroquial de Santa Maria

La decoració interior de l’església, obra del pintor torellonenc Joan Rifà  Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, 20 de juliol de 2009)    , en diferents ocasions s’ha donat a conèixer i comentada en importants publicacions i positivament valorada

L'encalçament per segona vegada dins d'aquest any d'un tren d'alta velocitat, fa inevitable pensar que  allò de " EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA" , ha esdevingut una sentència per a moltes persones, recordeu que venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors.

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim, la pregària dels manlleuencs,  dels catalans i de totes les minories ètniques, religioses , culturals,.., Senyor, allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, , del " virus de Castilla ) i que la justícia s'apliqui a tots els mals nascuts  ,  Amén !!!!!

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern