ESGLÉSIA DE BERRÓS JUSSÀ, ADVOCADA A L’ÀPOSTOL SANT JAUME. LA GUINGUETA D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1023

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25492

Llegia que l’església parroquial de Sant Jaume, de Berrós jussà, és un temple  d’estil romànic i coberta de pedra llicorella, típicament pirinenca. Es tracta d’un edifici d’una sola nau, sense absis i amb dues petites capelles laterals amb volta de canó. S’hi alça un campanar d’espadanya amb dos arcs de mig punt i una obertura central. La porta principal ha estat recentment reformada

https://arxiudimatges.aneu.cat/fitxaimatge?id=472

https://arxiudimatges.aneu.cat/poblacio/Berr%C3%B3s%20Juss%C3%A0

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs al’email castellardiari@gmail.com , si fos possible imatges actuals del interior de l’església.

Quan al topònim Berrós :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=474&columna=a&linia=8&terme=BERR%C3%93S

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del  Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DEL SANTÍSSIM DE L’ESGLÉSIA ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. GRÀCIA. ARA, BARCELONA

 

La relació de Gràcia amb Barcelona va tenir diferents fases al llarg del segle XIX:

1821–1824 (Primera segregació): Sota l'empara de la legislació del Trienni Liberal, Gràcia es va independitzar per primer cop de Barcelona el maig de 1821. Tanmateix, amb el retorn de l'absolutisme de Ferran VII, va tornar a ser agregada a Barcelona el gener de 1824.

1850–1897 (Municipi independent): A causa del gran creixement demogràfic i la industrialització, Gràcia es va constituir oficialment com a municipi independent l'any 1850. Durant gairebé mig segle va funcionar amb el seu propi ajuntament fins a l'annexió definitiva del 1897 motivada per l'expansió urbana de Barcelona (el conegut Pla Cerdà

Gràcia es va integrar definitivament a Barcelona el 20 d'abril de 1897. Aquesta annexió es va produir mitjançant un decret reial de l'any 1897 signat per la reina regent Maria Cristina, pel qual la capital va incorporar de cop diversos municipis independents del pla de Barcelona, com Sants, Sant Gervasi de Cassoles, les Corts, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41314

Les obres, dirigides per l'arquitecte diocesà Magí Rius i Mulet  (Barcelona, 4 de juny de 1838 - 22 de desembre de 1897) , van durar fins al 1884, quan l'església va entrar en servei.

 El 1894, l'arquitecte Enric Sagnier Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), en va dissenyar l'altar major.

 Més tard, i sota la direcció de Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) s'hi va construir la rectoria i la capella del Santíssim, que encara no s'havien acabat quan l'església fou incendiada durant la Setmana Tràgica (1909).

 La reconstrucció fou dirigida pel mateix Berenguer a partir del 1910.

L’ombra de Gaudi, que signava tots els projectes de Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) ha crescut gràcies entre altres a Josep Maria Tarragona i Clarasó (Barcelona, 1957).  

Els que discrepen però, son legió.

https://criticartt.blogspot.com/2009/05/com-es-pot-permetre-tunejar-una-obra-de.html

 Salvant totes les distàncies, Alberto Núñez Feijóo  (Orense, 10 de septiembre de 1961), assolia notorietat gràcies a la seva relació amb Marcial Dorado Baúlde (Cambados, Pontevedra, 2 de abril de 1950)

 

No conec ningú que dubti que l'Alberto Núñez Feijóo  , no és tan bo com el pinten , com es deia ja a l'època de l'Ermessenda de Valrà. 

LA RECTORIA DE SANT JOAN SANATA HAVIA DONAT AIXOPLUC A L’ESCOLA ?. LLINARS DEL VALLÈS

 La Rectoria de Sant Joan de Sanata (també coneguda senzillament com a Rectoria de Sanata) és un edifici històric situat al municipi de Llinars del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. Està adossada a la històrica masia de Can Margenat, formant un barri tancat molt a prop de l'església gòtica de Sant Joan de Sanata.

L'edifici original va ser construït durant el segle XVII per la mateixa família Margenat, que posteriorment el va cedir a la parròquia. Arquitectònicament, es tracta d'una estructura de planta rectangular feta amb maçoneria irregular que consta de planta baixa i dos pisos. Destaca el seu gran portal adovellat d'arc rebaixat i les finestres emmarcades amb pedra treballada. Recentment, l'Ajuntament de Llinars del Vallès ha iniciat tràmits per adquirir-la a causa del seu valor patrimonial dins de l'entorn rural del veïnat de Sanata

No trobava cap dada que confirmi que havia donat aixopluc a l’escola, en dates anteriors a la construcció de les Escoles Públiques de Llinars i/o de Vilaba Sasserra

Que la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026), víctima d’un homicidi per desnonament, màrtir laica, elevi la nostra sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor , alliberà el teu  poble del jou insuportable del REINO DE ESPANA i al món de “ virus de Castilla” 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CA L’ISERN. MONTIRÓ. VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=VENTALL%C3%93&page=2&pos=13

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1534

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2018/02/palau-dels-margarit-veinat-de-montiro.html

Durant la guerra dels Segadors, l'església i el palau de Montiró van ser incendiats i devastats com a represàlia contra Josep Margarit i de Biure, cap de les milícies catalanes i l'únic personatge exclòs de l'indult concedit per Felip IV l'any 1652, i que morí exiliat al Rosselló el 1685

L'edifici de Ca l'Isern (BCIN 1735-MH de 1949), històricament el palau dels Margarit, destaca com una imponent construcció senyorial situada al centre de la població. Aquest immoble, annex a la rectoria, presenta la seva façana principal orientada cap al carrer del Palau. Es tracta d'un edifici de cantonada configurat per la juxtaposició de tres volums constructius, fet que li confereix una planta de tendència rectangular. El palau pròpiament dit exhibeix una planta quadrangular, coronada per una coberta a quatre aigües de teula ceràmica i distribuïda en planta baixa i dues plantes superiors, complementades per un petit altell de factura posterior. L'estructura interna del palau es defineix per tres crugies disposades perpendicularment a la façana principal, la qual es caracteritza per una ordenació simètrica de les seves obertures. A la planta baixa, destaca un imponent portal d'arc de mig punt, realitzat amb dovelles, flanquejat per dues finestres de dimensions reduïdes, construïdes amb quatre carreus de pedra acuradament desbastats. Les plantes superiors presenten, cadascuna, tres finestres de geometria rectangular, emmarcades per carreus i amb llindes horitzontals. En posició central, sobre el portal d'accés, s'obre un ampli finestral amb la llinda inscrita amb la data "1627 / AB INTERSATIO DE NRA. SORA DE GRTIA ME A FETA PERA VERDALET DE EMPVRIAS" i, al seu centre, un relleu circular que conté l'anagrama de Crist (IHS) i el monograma de la Verge Maria. Sobre aquesta finestra, es localitza un petit relleu en forma de fornícula que alberga la representació escultòrica de la Mare de Déu de Gràcia. Als angles sud-est i nord-oest de la construcció s'adossen dues garites de planta cilíndrica, fabricades amb maons i rematades per cobertes piramidals revestides amb peces ceràmiques vidrades de caràcter ornamental. El basament d'aquestes garites està constituït per elements lapidis disposats en cercles concèntrics de diàmetre decreixent. La resta de les obertures del palau presenten una morfologia rectangular i estan emmarcades per carreus de pedra. L'espai interior de l'edifici es caracteritza per sostres resolts mitjançant voltes de canó i voltes rebaixades, construïdes en pedra i amb vestigis de l'encofrat de canyes i morter a la planta baixa. Al fons del vestíbul d'entrada se situa l'escala, configurada segons el model tipològic català. A la planta noble, sobresurt la sala principal, coberta amb una volta rebaixada amb arcs formers i ornamentada amb llunetes. Les superfícies interiors es presenten arrebossades i amb tractament pictòric. A l'exterior, davant la façana de ponent, s'adossa obliquament un cos posterior d'una única planta, amb obertures realitzades en maó i una extensa terrassa situada al nivell del primer pis, delimitada per una barana de gelosia. Adossat a la façana meridional, es localitza un volum destinat a magatzem, de cronologia també posterior. Aquest presenta una coberta a dues aigües, es distribueix en dues plantes i compta amb un portal rectangular que ocupa la totalitat de la planta baixa i una galeria amb barana de gelosia a la planta superior. La tècnica constructiva predominant consisteix en l'ús de pedra sense desbastar, disposada formant filades regulars. Les cantonades de l'edifici es reforcen amb carreus de pedra calcària acuradament escairats, material que es repeteix en els emmarcaments de les diverses obertures. És plausible postular que la fornícula que ostenta la imatge esculpida de la Verge amb el Nen Jesús fou concebuda com a ofrena commemorativa del monestir de religioses servites de Santa Maria de Gràcia, localitzat a la població d'Empúries. Després de la destrucció del nucli urbà durant la Guerra dels Segadors, va ser reconstruït per Pere Verdalet, un mercader prominent de la Vila d'Empúries el qual probablement tenia infeudat el palau del seu senyor a l'època, Leandre Margarit i Gallart.

https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/371515/551588

 La seva descendent, Anna Verdalet (1638), va contraure matrimoni amb Ramon Gispert d'Ullastret. L'any 1716, la família Gispert-Saüch exercia la senyoria sobre els llocs de Montiró i el castell de Pelacalç.

 A principis del segle XX, la propietat va ser adquirida per la família Isern, que n'és l'actual propietària

Quan al topònim Montiró :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=V&pagina=423&columna=a&linia=6&terme=MONTIR%C3%93

Que la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026), víctima d’un homicidi per desnonament, màrtir laica, elevi la nostra sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor , alliberà el teu  poble del jou insuportable del REINO DE ESPANA i al món de “ virus de Castilla” 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE TREJUVELL, ADVOCADA A SANTA ELENA O A LA SANTA CREU. LA VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-elena-de-trejuvell-les-valls-daguilar

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15805

https://tribunaberguedana.blogspot.com/2013/09/santa-elena-de-trejuvell-valls-daguilar.html

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1070

https://www.caminapirineus.com/es/@@place/esglesia-santa-elena-trejuvell

http://indretsdelleida.com/lalturgell/Trejuvell/Trejuvell.html

L'església de Santa Elena o de Santa Creu és esmentada per primer cop l'any 1312, tot i que es considera una obra construïda al segle XI.

Consta d'una nau rectangular i absis lleugerament desviat trapezoidal amb modificacions. 

Nau actualment coberta amb fusta. 

L'absis cobert amb volta de canó. Construcció rústega de pedres no en filades. La porta d'accés original, paredada, es troba a la façana sud. L'entrada s'obre a la façana de ponent.

Quan al topònim, Trejuvell :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=IV&pagina=478&columna=a&linia=26&terme=TREJUVELL

Avui tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament  és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim

Dissortadament  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938),  es limitaven bàsicament al barcelonès,  Llobregat jussà, vallesos ,.. .

Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE LA MOLSOSA, ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’ANOIA – ARA EL SOLSONÈS - CATALUNYA

 

Llegia que l'edifici de les escoles municipals i de la casa del comú (ajuntament) de la Molsosa es va construir cap a l'any 1920 a la zona de la solana de la Passada

L'any 1925 es va decidir construir una nova església dedicada a Santa Maria de la Molsosa, projectada per l'arquitecte Enric Sagnier Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), a prop de les antigues escoles i de la casa del comú (l'ajuntament)

El municipi de la Molsosa va pertànyer a la comarca de l'Anoia fins que al desembre de 1989 el Parlament de Catalunya va aprovar la seva adscripció oficial a la comarca del Solsonès (Lleida).

El sostre demogràfic de la Molsosa s'assolia al cens de 1857 amb  419 ànimes,  es tancava l'exercici 2025 amb 100 "desanimats"  habitants de dret. 

Els escolars del municipi de La Molsosa (Solsonès) assisteixen majoritàriament a l'Escola Pública Alta Segarra, un centre de referència de caràcter comarcal situat a la població veïna de Calaf

https://estimadaterra.wordpress.com/2025/10/29/esglesia-de-santa-maria-de-la-molsosa-solsones/

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, aquesta tasca no es fa dissortadament des de les administracions “catalanes”, i tal com van les coses, encara no tindrem l’inventari acabat d’aquella dictadura, que ja tornarem a patir-ne una.

Avui tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament  és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim

Dissortadament  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938),  es limitaven bàsicament al -barcelonès. .

Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE CAN GIRALT DE PALOU, ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ, SANT JOAN BAPTISTA I SANT JOSEP. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF

Llegia que la capella de Can Giralt del Palou presenta unes característiques arquitectòniques d'estil barroc o d'obra popular tardana, clarament diferenciades del cos principal de la masia a la qual es troba adossada. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

S'hi accedeix mitjançant un portal d'arc apuntat. Aquest portal té un timpà que incorpora una gelosia ceràmica decorativa

L'edifici queda rematat a la part superior amb petits merlets esglaonats, els quals descansen sobre una cornisa dentada. Aquests merlets de línies rectes contrasten amb el perfil sinuós típicament barroc de la façana de la masia principal

La capella de Can Giralt té una triple advocació: està dedicada a la Immaculada Concepció, a Sant Joan Baptista i a Sant Josep.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels  goigs i l'email castellardiari@gmail.com, i si fos possible imatges del interior de la capella. 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern