TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dijous, 12 de febrer del 2026

AQUEST EDIFICI ÉS SANT JOSEP DE LA FIGUERA?. ALGERRI. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-josep-de-la-figuera-algerri

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/114



a la Figuera hi havia dues esglésies, la de Sant Urbà, del segle XI, al capdamunt del nucli i que encara es conserva, amb un campanar de cadireta i un absis semicircular que han esdevingut la icona representativa de la població, i la de Sant Josep, més recent però ensorrada, construïda en un nivell inferior, on està el nucli habitat. Hi ha una confusió en les advocacions i ubicacions dels temples: de vegades a l’església de dalt se l’anomena de Sant Josep; l’Arxiu Gavín, fins i tot, li dona el nom de Sant Antoni Abat, quan sembla que està dedicada a sant Urbà, mentre que la de baix, que sembla ser l’autèntica església de Sant Josep, moltes vegades passa desapercebuda

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21954

https://elromanic.wordpress.com/2019/04/16/sant-josep-o-sant-urba-de-la-figuera-algerri/

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=1853

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que Sant Josep, Sant Antoni Abat, Sant Urbà i tot l'estol celestial  juntament amb     Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dimecres, 11 de febrer del 2026

IN MEMORIAM. EL CONVENT DEL ROSER DE CIUTADILLA, UNA VICTIMA MÉS DE LA CORRUPCIÓ ENDÈMICA I SISTÈMICA DEL REINO DE ESPAÑA. LA VALL DEL CORB. L’URGELL

 

https://quinalafem.blogspot.com/2017/03/1653-lincendi-del-convent-del-roser-de.html

https://www.ciutadilla.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/el-convent-del-roser

https://www.monestirs.cat/monst/urgell/ur06rose.htm

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11548

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-roser

Antic convent dominicà del municipi de Ciutadilla (Urgell), les restes del qual es troben al peu del poble, a prop d’1 km i a poca distància de la carretera, a la part de ponent.



La seva fundació fou deguda als Guimerà a mitjan segle XVI. Segons sembla fou Felip Galceran de Castrepinós, senyor de Ciutadilla i de Guimerà, qui inicià les obres entre el 1582 i el 1587. L’església era un bon exemplar d’estil renaixentista, i segons Ceferí Rocafort pertanyia al gòtic del darrer període; feia 20 m de llarg per 12 d’ample amb creuer i absis poligonal de 3 cares adornades amb finestres.

La façana de pedra picada tenia les estàtues de sant Francesc i santa Clara a cada banda de la Mare de Déu; en el presbiteri hi havia un sepulcre de la família Guimerà; també tenia un campanar quadrat i un petit claustre.

Les imatges del frontis foren col·locades a l’església del Roser de Reus.

Una part de la pedra de la paret fou utilitzada per abastir la Sala Parroquial (1952-53) i la resta del temple i el famós cloquer foren destinats a la reedificació del campanar de Sarral.

Les grans desamortitzacions del segle XIX, presentades com a operacions salvadores per sanejar la Hisenda i “modernitzar” la propietat, van funcionar sobretot com una immensa operació de transferència de riquesa dins de les elits, reforçant patrons de poder oligàrquic que connecten molt bé amb les xarxes clientelars i corruptes posteriors.

Enlloc  d’una acció   contra la ruïna  pública , les desamortitzacions van ser l’acte fundacional d’un règim de propietat i poder que naturalitza la confusió entre interès públic i negoci d’elits, un dels nuclis d’allò que avui qualifiquem de corrupció sistèmica i endèmica.

Les noves  desamortitzacions que plantegen els partits antidemocràtic  es practiquen sobre els drets dels ciutadans.   

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ciutadillencs ,  urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders, usuaris de Rodalies de Catalunya ,  usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ,..  ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT JOAN. CASAL DE ROSANES. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-rosanes-la-garriga

Llegia; capella particular del Casal de Rosanes al qual J. Mas i A. Gallardo atribueixen un document del 1054 que esmenta Sant Joan d ‘Orençana, bé que sembla que es tracta de Sant Joan de Canals de can Ribes de Santa Eulàlia de Ronçana.

L’any 1291 Bernat de Rosanes, casat amb Guilleuma de Torrella, li assignà una dotació i hi creà un benefici sacerdotal, cosa que sembla suposar que es devia construir o reconstruir pels volts d’aquella data.

Del 1323 en endavant hi ha noticies de col·lacions del benefici i visites pastorals que l’anomenen indistintament Sant Joan de Rosanes o Sant Joan de Torruella, que és el doble nom amb què es coneixia el casal.

 Queden vestigis de la capella, construïda a l’indret d’una de les torres inicials que defensaven el rectangle central o fortificat del Casal.


Es trobava sense culte el 1727 í les visites pastorals deixen de parlar-ne el 1756.

Ens agradarà, si existeixen, rebre imatges de la capella i un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Joan   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  garriguencs , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

dimarts, 10 de febrer del 2026

CASA JOSEP MARIA PÉREZ XIFRA. GIRONA

 



Fotografies. Raül Costal Julià


Llegia de l’edifici al carrer de Carreras i Peralta, 2 de Girona;  Antic casal senyorial del segle XVI, molt transformat al segle XVIII, i restaurat encara als anys 1913-14.

Promotor: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/142mort l’any 1944, havia estat senador delregne, farmacèutic, conseller del Banc d’Espanya i industrial del ciment

Autor de la reforma: Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935)


https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/4.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=1&pos=5

Aquesta restauració consistí en la remodelació dels espais interiors i en el disseny dels esgrafiats de la façana i del pati interior, una de les peces més interessants de la casa.

Pati rectangular dins el Palau de Caramany i que relaciona les entrades des dels carrers de Bonaventura Carreras Peralta i Pda. de Sant Domènec.

Des de la galeria, al costat oposat, s'hi accedeix per un porxo d'arc carpanell que pel costat de la galeria és més curt i té un pilar poligonal. L'altre costat és una galeria a la primera planta, de pedra i amb balcons amb balustrades. Damunt ella hi ha un terrat per la segona planta. La resta de façanes presenten esgrafiats florals de composició simètrica de balcons de llosana de pedra i llinda planera amb guardapols. El terra del pati és de pedra i cal remarcar el pou, amb escut, i la font zoomorfa de pedra.

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».


divendres, 6 de febrer del 2026

CAPELLA DEL SANTÍSSIM DE LA CASA GUADALUPE DE SABADELL.

 

Havia de fer-me una analítica a l’UDIAT de la  Corporació Sanitaria Parc Taulí  i feta aquesta feina, anava fins a la  Casa Guadalupe , al  Carrer Sant Llorenç, 27 ,  de Sabadell  i en retratava la façana




Havia trobat una fotografia de la capella del Santíssim , projectada per l’Arquitecta Núria Marcet Boada   https://es.nuriamarcet.com/perfil


https://es.nuriamarcet.com/patrimoni?lightbox=dataItem-kizw9p99

De ben segur que a molts dels lector sus agradarà tenir noticia d’aquesta Associació :

Finalitats de l'Associació Casa Guadalupe per a la Defensa de la Vida

Els estatuts de l'Associació Casa Guadalupe per a la Defensa de la Vida defineixen les finalitats de l'entitat, que són les següents:

Article 3. L'Associació té els fins següents:

Acollir i protegir la vida dels no nascuts, veient en cadascun un do preciós i únic, dotat de dignitat pròpia de tota persona, creada a imatge i semblança de Déu.

Ajudar les dones embarassades a dir sí a la vida que porten al seu si, com a resposta a la voluntat de Déu, tal com va fer la Verge a Natzaret.

Mostrar la cara de Déu a través de l'experiència d'amor viscuda gràcies a les persones dedicades a les activitats de l'Associació i, especialment, a la direcció espiritual rebuda del capellà.

Les finalitats esmentades es realitzaran segons la Moral i la Doctrina de l'Església Catòlica, comptant amb l'ajuda d'un sacerdot que assistirà espiritualment a les beneficiàries i dirigirà les activitats litúrgiques que es realitzin a l'àmbit de l'Associació. Seran beneficiàries les dones embarassades o amb nens nounats, de qualsevol raça, religió i condició social, que no tinguin recursos econòmics, personals i/o familiars i que afrontin amb dificultat el seu embaràs o maternitat.

Aquestes finalitats defineixen la missió de l’entitat i serveixen de marc per a totes les activitats, projectes i iniciatives que desenvolupa.

Feia també  la capella de la seu del Carrer Nou de Sant Pere, 42, 08221 Terrassa, Barcelona

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  la Marededéu i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   Sabadellencs, Terrassencs , castellcirencs ,   urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, veneçolans,  ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dilluns, 2 de febrer del 2026

ANTIGUES ESCOLES / CASAL DE JOVES. TOSSA DE MAR. LA SELVA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=14&pos=132

El primer edifici escolar de nova planta de la població de Tossa es va començar a plantejar el 1958 quan l'ajuntament acorda adquirir al Sr. Joan Barber Coris un terreny situat a l'oest de la població, entre el torrent de can Magi i el nucli del poble i l'indret conegut com a Sot de ses Pomeres, El terreny, a la falda d'un turó, va merèixer l'aprovació de l'arquitecte escolar Josep Maria Claret Rubira  i es procedí a elaborar un projecte d'escola de dues aules, una per nenes i l'altra per nens, i una vivenda per els mestres. La construcció va iniciar-se tot seguit i l'escola restà acabada a principis de 1961. Es tractava d'un edifici en planta baixa, coberta a dues aigües de teula àrab i grans obertures encarades a sud. La disposició de les dues aules era escalonada adaptant-se al relleu del turó que ocupen. En la part posterior se situà la vivenda dels mestres.

Fins a la seva construcció les escoles estaven ubicades a l'edifici de l'Ajuntament L'any 1965 el mateix arquitecte realitza una ampliació de l'escola que consistirà en la duplicació de l'espai construint dues aules més sobre l'edifici existent.

1959-69 Projecte de dues aules i vivendes per el mestre obra de Josep Mara Claret Rubira

1965 Ampliació de l'escola en un pis, obra de Josep Maria  Claret Rubira


ca. 1979 Annexió d'un cos d'aules noves a la banda de ponent, s'ignora l'arquitecte. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com , ho demanarem a ajuntament@tossademar.org

Posteriorment, a finals de la dècada dels setanta l'edifici és de nou ampliat tot allargant el cos corresponent a les aules dels nens. amb aquesta ampliació l'edifici perd la simetria que el caracteritzava.

Abandonat durant la dècada dels 80, quan es va construir la nova escola CEIP Ignasi Melé.

Des dels anys 90 ocupa les seves instal·lacions el "Punt d'Informació Juvenil i Casal de Joves".

https://www.instagram.com/p/CdF2X6FgrH9/

Edifici de planta baixa i un cos. Presenta grans obertures horitzontals.

diumenge, 1 de febrer del 2026

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESCOLA DE L’ANY 1959 A SANT SALVADOR DE GUARDIOLA ?. EL BAGES

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://agora.xtec.cat/ceipmontserrat-ssg/lescola/historia/

El 1959 es construeix un edifici definitiu en els números 17 i 19 del carrer de Dalt.

 En un principi, aquest edifici escolar constava de dues aules: una pels nens i una altra per les nenes.

 Hi havia un professor pels nens i una mestra per les nenes.

 Les classes eren grans i espaioses.

 Tots els alumnes, independentment de la seva edat estudiaven a la mateixa aula. Això sí, els nens en una i les nenes a l’altra

ens agradarà tenir noticia de l'autor del nou edifici de l'escola a l'email castellardiari@gmail.com 

 No puc entendre els motius pels quals aquesta informació no acostuma a aparèixer, sobretot ens municipis  on majoritàriament els regidors son catalans, en demanaré informació a l'alcaldessa   Anna Llobet i Solé  llobetsa@santsalvadordeguardiola.cat i a l'arxiu Municipal  ssg.ajuntament@diba.cat