TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimecres, 18 de març del 2026

CASA BARBANY. SANT CUGAT DEL VALLÈS

 


https://geo.santcugat.cat/FitxesCataleg/B-4.pdf

Llegia de la Casa Barbany , al Carrer Endevallada, núm. 1; carrer Rius i Taulet, núm. 2 de Sant Cugat del Vallèss, l’edifici fou construït l'any 1924 segons projecte de l'arquitecte Andrés Manuel Calzada Echevarría (Barcelona, 30 de noviembre de 1892-Castelldefels, 5 de abril de 1938) . El promotor va ser Pere Barbany – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs  a l’email castellardiari@gmail.com -  El projecte original era de planta baixa i pis, però posteriorment (amb anterioritat a 1941) s'hi afegí una segona planta que segueix el ritme compositiu de la resta de l'edifici.

Durant la Segona República (1931-1936) l'edifici va ser la seu de l'Ateneu de Sant Cugat i d'Acció Catalana. En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República   (1936-1939) s'hi va instal·lar el Comitè de Milícies Antifeixistes, i durant el franquisme fou la seu de Falange (FET y de las JONS).

dimarts, 17 de març del 2026

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA DESSACRALITZADA ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME DE VALLDOREIX?. SANT CUGAT DEL VALLÈS.

 

Al·lucinava literalment llegint la historia de l’Església historicista, d'estil neoromànic, construïda l’any 1932 en un paratge boscós propietat de Rossend Menta, a l'actual barri de Valldoreix.

Estava dedicada a la Mare de Déu del Carme.

Va ser dessacralitzada i actualment funciona com habitatge privat.

L'edifici consta d'una sola nau, amb una alta i esvelta torre que fa de campanar, i té altres cossos adossats. La coberta és a dues aigües.

La façana principal presenta una recreació idealitzada d'una església romànica, amb un portal de punt rodó flanquejat per una columna a cada costat i un timpà esculpit. Al seu damunt trobem una rosassa amb emmarcament motllurat, mentre que el coronament de la façana és decorat amb arcs llombards. El parament és revestit amb un esgrafiat que imita els carreus.


Demanarem  més informació a : museu@santcugat.cat

A la dreta de la façana s'aixeca la torre del campanar, que a la part superior compta amb finestres geminades amb arcs de mig punt i un remat d'arcuacions cegues. La teulada és a quatre vessants. A l'interior conté una campana.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i si fos possible imatges del interior de l'edifici   a l’email castellardiari@gmail.com 

No confondre amb  L’ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME DE MIRASOL :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-la-mare-de-deu-del-carme-mirasol.html

https://relatsencatala.cat/relat/esglesia-de-la-marededeu-del-carme-sant-cugat-del-valles-valles-occidental-catalunya/1051971

Us imagineu com seria Catalunya, si no hagués existit Felip V, Primo de Ribera o Francisco Franco ?. Un Paradís, oi?. 

dilluns, 16 de març del 2026

LA CASA DE NÚMERO 289 DE LA VIA AUGUSTA, VA SER PROMOGUDA PER JOAN VILAGUT JORBA, I DISSENYADA PEL MESTRE D’OBRES JOSEP MASDÉU PUIGDEMASSA. ALLÒ QUE FAGOCITAVA BARCELONA

 

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/coberta-de-vidre-del-restaurant-azulete

https://hotelaestrada.es/hotel/leevin-stay-barcelona/

https://hostelleevinstudent.barcelonabesthotels.com/es/



https://felizysaludable.blogspot.com/2014/10/clan-vilagut-de-les-ameriques.html

https://felizysaludable.blogspot.com/2023/11/masia-can-vilagut-miquel-vilagut-planes.html?m=1

El terme promotor, no implica necessàriament que  sigui l’indret on resideix aquella persona,  la inversió en edificis per dedicar-los al lloguer, va ser una alternativa molt habitual entre les classes acomodades.

En la biografia de Joan Busquets i Jané (Barcelona, 1874 - Barcelona, 1949), llegia que l’any 1907, projecta una colònia d’estiueig a Vallvidrera.

https://fpinos.com/biografia-10/

https://www.meet.barcelona/es/visitala-y-amala/puntos-de-interes-de-la-ciudad/colonia-busquets-99400477569

Hom pensa que això mateix podria haver fet també Joan Vilagut Jorba Ens agradarà però, tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com   

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/torre-joan-vilagut-jorba

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10543

l'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona que  es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921,  propiciava la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que PERDUA  més que volguda, per les “ autoritats”  furibundament anticatalanes -. I a dia d’avui dissortadament no s’ha fet  res per recuperar-ho, oi?.

Us podeu imaginar la situació de Catalunya , sense Felipe V, sense Primo de Ribera, Franco,... ?.  Seria, sens dubte  el paradís terrenal, oi?.

Senyor, allibera el teu poble, del monolingüisme genocida, i retornar-li la llibertat que perdia l'any 1714.

dissabte, 14 de març del 2026

IN MEMORIAM. ANTIGUES ESCOLES DE CELRÀ. EL GIRONÈS.

 

Fa anys i panys – expressió intraduïble a la llengua castellana, mal dita española, bressol del monolingüisme genocida – que cerquen fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista. Feixisme , educació i àdhuc cultura son antònims

Llegia que les sales de les antigues escoles de Celrà s'han utilitzat com a seu d'activitats culturals, educatives i socials d'ençà que van passar a mans municipals. Van acollir la primera versió de l'emissora municipal Ràdio Celrà, a principi dels anys 90, van formar part de la primera Escola Municipal de Dansa del municipi i, actualment, s'hi desenvolupen activitats fixes, com el servei de Centre obert i altres d'esporàdiques, organitzades pel mateix ajuntament o les entitats que ho sol·liciten.


A la planta baixa també s'hi troba el centre de roba de segona mà L'Armari.

L'edifici va ser la seu de les escoles de Celrà entre 1934 i 1976, fins a la inauguració de l'escola L'Aulet. Obra dels arquitectes Bosch Genover, Jordi  ( 1 de gener de 1949 ) - Tarrús Galter, Joan ( 1 de gener de 1945 ) , Narcís Comadira i Moragriega (Girona, Gironès, 22 de gener de 1942)  

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Celra&page=1&pos=3

Ajudeu-nos en la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com , Catalunya us ho agrairà, el REINO però , segur que no, oi?.

A l’Iran, dissortadament, es fa realitat allò de “Si Els Fills de Puta Volessin no Veuriem Mai el Sol”

https://www.youtube.com/watch?v=VWMhyZtJSdI

Trump, Netanyahu, Putin,.., son els nous genets de l’Apocalipsi. Maleïts !!!

divendres, 13 de març del 2026

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA TORRE QUE REFORMAVA LA LUCÍA OLANO LAFITA?. TRES TORRES. ALLÒ QUE FAGOCITAVA BARCELONA

 

Tornava cap a l’estació dels FGC de Tres Torres,  i  m’aturava per a retratar un edifici al Carrer Alt de Gironella, 26, Sarrià-Sant Gervasi, 08017 Barcelona , en el que manifestament s’han fets obres de reforma:



https://interioresminimalistas.com/2019/01/31/rehabilitacion-de-una-casa-de-1920-siguiendo-criterios-passivhaus-lucia-olano-lafita/

https://luciaolano.com/?lang=en

Lucía Olano Lafita, era l’arquitecta autora de la reforma. Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement a l’email castellardiari@gmail.com



També ens agradarà saber qui va ser l’autor de l’edifici, malgrat la dificultat que l'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona que  es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921 comporta ;  aquell fet  MOLT desgraciat, propiciava la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que més que volguda, per les “ autoritats”  furibundament anticatalanes -. I a dia d’avui dissortadament no s’ha fet  res per recuperar-ho, oi?.

DE L’HOSPITAL MILITAR DE BARCELONA AL PARC SANITARI PERE VIRGILI I BELLVER. EPPUR SI MUOVE

 Anava a la Quirón a recollir una provà mèdica em calia creuar el Parc Sanitari  Pere Virgili i Bellver (1699-1776) Metge i científic tarragoní, nat a Vilallonga del Camp (Tarragonès) l’any 1699. Dins del món de la medicina, i d’una manera especial en el de la cirurgia, Pere Virgili ocupa un lloc privilegiat. Cirurgià major de l’Exèrcit i de l’Armada, va exercí un paper fonamental i decisiu en el panorama de la cirurgia espanyola del set-cents. Està considerat com l’innovador i creador dels estudis de cirurgia a la Península. Fou el fundador dels Col·legis de Cirurgia de Cadis (1748) i de Barcelona (1768), en el seu temps científicament modèlics. Donada la doble relació d’En Pere Virgili amb el camp mèdic i la marina, els símbols identificatius del Parc Sanitari porten referències marineres:

El blau marí i les onades del logotip

La denominació dels edificis amb els noms dels vents

En el període del Servei Militar Obligatori que es feia en frau del llei, ja que l’exercit no cotitzava a la Seguretat Social, vaig estar internat en aquest hospital, aleshores Hospital Militar de Barcelona, no ho recordava tant ordenat i lluminós,  segur  perquè associo aquell període als llarguíssims “ anys foscos”  de la dictadura franquista. 

Llegia que  es obres del que seria l’Hospital Militar de Barcelona, foren dirigides pel coronel d'enginyers Josep Roca Navarra i el tinent coronel d'enginyers Josep Sans Forcadas.  D’ambdós ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com 

La seva construcció es veié alentida per desavinences entre el contractista i la Junta Mixta d'Urbanització i Aquarterament, així com per la vaga general de la construcció, que durà 4 mesos. 

L’alçament dels militars feixistes encapçalats  pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va comportar  que   tot i que l'hospital no estava acabat, s'hi portaren soldats ferits.

La inauguració oficial va ser a la primavera de 1937.

L'1 de juny de 1999 es va iniciar el projecte de transformar l'antic Hospital Militar de Barcelona en un recinte que millorés la prestació de serveis públics a la ciutadania i s'erigís, alhora, en un referent en l'àmbit sociosanitari a nivell de ciutat i de país. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va materialitzar aquest repte creant una empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut, el Parc Sanitari Pere Virgili, amb personalitat jurídica pròpia, i gestió ajustada al dret privat.

Ens agradarà tenir noticia dels autors de la “ transformació “ a l’email castellardiari@gmail.com 


TENIU DADES DELS AUTORS DELS EDIFICIS SALESIANS DEL PASSEIG DE SANT JOAN BOSCO?. ALLÓ QUE FAGOCITAVA BARCELONA

 

Tornava cap a l’estació dels FGC de Tres Torres, pel  passeig de Sant Joan Bosco, on retratava: l’escola Santa Dorotea –  no trobava dades dels autors dels edificis- , l’ Escola Professional Salesiana  - no trobava dades dels autors dels edificis-, la capella parroquial de Maria Auxiliadora - no trobava dades dels autors dels edificis-, l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) - no trobava dades dels autors dels edificis-,i finalment la masia de Can Prats que l’any  1886 Dorotea de Chopitea y de Villota (Santiago de Xile, 4 de juny de 1816 - Barcelona, 3 d'abril de 1891)    condicionà per què hi residís Dom Bosco , Giovanni Melchiorre Bosco (Castelnuovo Don Bosco, Piemont, Regne de Sardenya, 16 d'agost de 1815 - Torí, 31 de gener de 1888) durant la seva visita a Barcelona. L’ arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), que serà nomenat marquès de Sagnier, pel papa Pius XI, la reformava al ensems que s’aixecava el Santuari de Maria Auxiliadora.


Esperem rebre dades dels autors a l'email castellardiari@gmail.com , Catalunya us ho agrairà. 

També, també, posats a demanar,  ens agradaria rebre imatges de les capelles d'aquests edificis, per endavant gràcies. 

https://www.salesianos.edu/revistasmx/can-prats-semilla-de-las-futuras-escuelas-profesionales-salesianas/

https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com/2018/06/25052018-can-prats.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10550

L'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921;  aquest fet desgraciat, propiciava la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que més que volguda, per les “ autoritats”  furibundament anticatalanes -. I a dia d’avui dissortadament no s’ha fet  res per recuperar-ho, oi?.

L'Ermessenda de Valrà,  explica que ja es deia a la seva època allò de "el llop muda les dents, però no els pensaments".

Elevava a l'Altíssim la meva sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!