TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimarts, 4 d’agost del 2026

ESGLÉSIA DE L’ESTONNAC, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA PRESENTACIÓ. TARRAGONA

 

https://www.arquebisbattarragona.cat/2025/11/13/les-religioses-de-la-companyia-de-maria-sacomiaden-de-tarragona-despres-de-mes-de-325-anys-de-presencia/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12465

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/escola-lestonnac-de-tarragona-anar.html

https://imatgesmaria.blogspot.com/2017/06/collegi-lestonnac-tarragona.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/03/goigs-la-presentacio-de-la-mare-de-deu.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/08/goigs-santa-joana-de-lestonnac.html

Advertia que en la descripció feta per Patrimoni Gencat, hi havia un treball previ de recerca que devia deixar al seu autor/autora a les portes de la mort per esgotament :

Edifici d'una sola nau i porta principal d'entrada al c/ de Sant Pau mitjançant una escalinata


Cap dada del interior, i tampoc cap imatge.

El Patrimoni històric català només amb els “ amics “  ja esdevé invisible, oi?.

Sou pregats de fer-nos arribar imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu i santa Joana de l’Estonnac, elevin a l’Altíssim la pregària dels tarragonins  i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya,  que ens deslliuri del “ virus de Castilla”  i de tots els que es dediquen a complicar lescoses senzilles.

A l’Islam els Ayatolá o els muftí declaren Fàtues contra  els que manifestament practiquen conductes contra l’Islam, el Profeta o l’alcorà.

També a la Biblia, aquí uns exemples :  

Els levites s’adreçaran a tots els israelites i proclamaran amb veu forta:

“Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d’homes, que el Senyor detesta, i l’adori en secret!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

 “Maleït el qui desencamini un cec!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui violi els drets de l’immigrant, de l’orfe o de la viuda!” I tot el poble respondrà: “Amén.”  Això inclou al Notari indigne, al taxista i als cooperadors necessaris

“Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui jegui amb una bèstia!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui jegui amb la seva sogra!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui assassini d’amagat el seu proïsme!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui no observi els manaments d’aquesta llei i no els compleixi!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

https://www.bci.cat/biblia/capitol/185

dilluns, 3 d’agost del 2026

TENIU IMATGES DE CAPELLA DEL VILARÓ DE LLUÇÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. EL LLUÇANÈS



 Llegia a ; https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilaro

Antigament la masia comptava amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/05/el-vilaro-lluca-el-llucanes.html

En el món rural català previ a l’hegemonia del capitalisme, la religiositat no era un afegit, sinó una estructura íntima de la vida quotidiana. Les masies, els camins i els camps estaven travessats per una geografia sagrada feta d’oratoris, capelles i creus de terme que no només marcaven el territori, sinó també el temps i el sentit de la comunitat. 

Aquells espais menuts eren llocs de protecció simbòlica, de memòria compartida i d’una espiritualitat arrelada a la terra i als cicles naturals.

l’eclosió del capitalisme, comportaria  la progressiva transformació del món rural,  i aquella  trama sagrada es va anar esfilagarsant. 

L’abandonament de moltes capelles i oratoris no és només un fenomen material, sinó també un símptoma d’una ruptura més profunda: la pèrdua d’un llenguatge simbòlic col·lectiu que donava coherència a la vida rural. Avui, aquestes petites construccions sovint resten en silenci, erosionades pel temps, convertides en vestigis d’una manera d’habitar el món que entenia el sagrat com una presència quotidiana i no com una excepció.


Que la Marededéu elevi a la Altíssim la pregària del poble català, Senyor; allibera al teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 28 de juliol del 2026

EL MAS DEL PUIG, LA CASA PAIRAL DELS CODERCH. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 


https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/casa-pairal-coderch

https://arquitectes.cat/en/node/27602

https://espolla.cat/coneix/llocs-dinteres/edificis-emblematics/

https://joseantoniocoderch.org/biografia/index.html

L'any 1963, el cèlebre arquitecte català José Antonio Coderch de Sentmenat (1913-1984), membre destacat del prestigiós Team 10, va recuperar la masia que havia pertangut als seus avantpassats



Coderch va dirigir personalment una reforma integral entre 1963 i 1964. El seu objectiu va ser respectar al màxim l'edifici original, recuperant les voltes i parets de pedra sense afegir referències modernes que alteressin el seu esperit vernacle

La recuperació d'aquest mas va ser un dels fets més importants de la seva vida. Va esdevenir el seu lloc de descans, estudi i connexió amb la terra. De fet, hi passava llargues temporades i va ser el lloc on va morir l'any 1984.

El sostre demogràfic d’Espolla s’assolia al cens de 1857 amb 1149 ànimes, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, crim execrable que no ha estat mai jutjat, imprimia velocitat al procés de despoblament, que deixava l’any 2025 en 398 el nombre de veïns inscrits.



CELLER D’ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Llegia que l’any  1917, es va crear una comissió, presidida per Carlos de Camps y de Olzinelles (Gerona, 1860 - San Sebastián, 1939), II marqués de Camps – quina diferencia entre la “noblesa” anterior al feixisme, i l’actual, oi?. -   , per estudiar l'edificació d'un celler; però no fou fins al 1930, després d'haver visitat els cellers de Terrassa, Rubí, Cervera i Banyuls, que es va constituir la secció de vinificació.

El celler es construí en uns terrenys del marquès de Camps, al lloc anomenat la Coromina i s'encarregà a l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 - Figueres, 13 de juny de 1978

Un cop construïda la nau principal (1931) es va edificar l'edifici per al trull d'oli, sense cap tècnic responsable. Posteriorment, l'any 1948 es construí la sala de les botes de fusta que havia estat projectada per Pelai Martínez.



 L'any 1957 es va construir la nau del laboratori i la botiga i, finalment, el 1961 es va ampliar la nau principal envers l'oest, obra de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 15 de diciembre de 1884—ibidem, 28 de abril de 1970), que va seguir els criteris marcats per Pelai Martínez.

El sostre demogràfic d’Espolla s’assolia al cens de 1857 amb 1149 ànimes, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, crim execrable que no ha estat mai jutjat, imprimia velocitat al procés de despoblament, que deixava l’any 2025 en 398 el nombre de veïns inscrits. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dilluns, 27 de juliol del 2026

ESCOLA DR. MASMITJÀ. GIRONA

 

https://www.drmasmitja.cat/el-fundador/

https://barrideleixample.blogspot.com/p/escoles-centres-educatius.html

Les religioses del Cor de Maria, Congregació fundada pel sacerdot Joaquim Masmitjà arribaren a Girona l’any 1853 i el col·legi  “Cor de Maria” s’ubicà en un edifici que hi ha al costat de les escales de la Catedral, al bell mig del Barri Vell de la Ciutat.

Al començament dels anys 50 es va posar de manifest que calia reestructurar l’amplia oferta educativa que llavors hi havia al Barri Vell. Davant d’aquesta situació  es va buscar un nou emplaçament a la Ciutat. Això comportava deixar definitivament el col·legi del Barri Vell que va romandre obert durant un llarg període de 102 anys.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/05/in-memorian-de-lescola-de-les.html

El nou Col·legi es va inaugurar l’any 1954 i el nom va passar a ser “Dr. Masmitjà” , honorant així  al Fundador. 


Es defineix actualment com una escola amb un caràcter propi ben definit que promou una formació integral dels alumnes d’acord amb una concepció cristiana de la persona, de la vida i del món; que ofereix una preparació i formació humana en valors per construir una societat èticament més justa; amb història i garantia de continuïtat; senzilla oberta i acollidora; respectuosa amb la diversitat dels seus/seves alumnes; catalana i inserida en la realitat sòcio-cultural de Girona i Catalunya; innovadora que sap prioritzar la llengua estrangera de manera activa i lúdica i les noves tecnologies; escola verda respectuosa amb el medi ambient i la natura, i que treballa per una societat més sostenible.

Té un equip pedagògic i humà que aposta per un projecte educatiu engrescador, inserit en un  Segle  XXI ple de reptes i il·lusions.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com , ho demanaren a drmasmitja@drmasmitja.cat


dimecres, 22 de juliol del 2026

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI. BALNEARI DE MONTAGUT. CAMPELLES. EL RIPOLLÈS

 El Francesc Climent pública  fotografies de la  Capella de la Marededéu del Remei. Balneari de Montagut  




No hi ha cap dada de l’autor de les reformes de caire modernista que ens feien ocasió de la  construcció de l'ala sud el 1914, data en la que s’aixecava també la Capella de la Marededéu del Remei

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/10/18/balneari-montagut-de-campelles/

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3838

https://www.bcncatfilmcommission.com/es/location/hotel-balneari-montagut

Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva, publica el Goigs de la capella:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/11/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-balneari.html

Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de l’autor d’aquelles reformes modernistes, i de la capella de la Marededéu del Remei

Recordeu SEMPRE, el que no fem els catalans, NO ES FARÀ, tenim l’enemic a casa des de fa més de 300 anys.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la  pregària del campellencs i dels catalans perquè se'ls retorni la llibertat nacional arrabassada l'any 1714 

dimarts, 14 de juliol del 2026

CAPELLA DEL PALAU REIAL DEL REI MARTÍ L’HUMÀ. POBLET. VIMBODI POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ

 

Llegia  que el Palau del Rei Martí l'Humà, situat al Monestir de Poblet, és considerat una de les joies del gòtic civil a Catalunya.

Dins d'aquest complex palatí destaca la seva capella privada, un espai destinat al recolliment espiritual del monarca

L'any 1397, va encarregar al prestigiós mestre d'obres Arnau Bargués la construcció d'una residència reial integrada al recinte fortificat del monestir.

Bargués va dissenyar un palau gòtic aprofitant les estructures ja existents: es va elevar sobre l'atri del claustre, els trulls i el vestíbul de l'església.

 Al cor d'aquest disseny s'hi va projectar la capella palatina, un lloc sagrat per a l'ús exclusiu dels reis

L'any 1406 els treballs es van aturar a causa de les dificultats financeres de la Corona i de la prematura mort de la reina Maria de Luna.

La mort del mateix rei Martí l'any 1410 sense descendència directa va deixar el palau i la capella inacabats durant segles

Després de la devastació provocada per la Desamortització de Mendizábal el 1835, les estructures van quedar greument malmeses, convertides pràcticament en ruïnes abandonades

A mitjans del segle XX, el compromís del Patronat de Poblet, primer sota la presidencia de  Eduardo Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941 ) i postxeriormebt per José Pedro Gil-Moreno de Mora Plana (1892-1945)  i la tasca  de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 3 de marzo de 1897-11 de enero de 1976) van permetre reprendre el projecte arquitectònic.

 L'any 1966 es van culminar finalment les obres del palau, respectant la traça gòtica original i els seus finestrals amb traceria ogival

No trobava enlloc l’advocació, agrairé la vostra ajuda a l’email castellardiari@gmail.com  



Fotografia  de l’ Assumpta Figueras Viñas