IN MEMORIAM. HOTEL MIRADOR . ANDORRA LA VELLA

 

Rafael Besolí és un arquitecte que va tenir una activitat rellevant al Pirineu, especialment a Andorra durant els anys 1930. No obstant això, les dades documentals sobre el seu segon cognom (cognom matern), així com el lloc i les dates exactes del seu naixement i traspàs, són actualment desconegudes o no es troben registrades en els fons públics digitals de referencia. Sou pregats de fer-nos-les saber a l'email castellardiari@gmail.com, així com d'una fotografia si fos possible. Gràcies per endavant. 

El Mirador va ser un hotel situat al centre d'Andorra la Vella que tancà les seves portes l'any 1987.

L'edifici va deixar record tant a la literatura com al cinema, marcat per la diversitat de persones que van ocupar les seves dependències.

Després d'intents de restauració, va ser ensorrat l'any 2002 per donar lloc a la nova seu del Consell General d'Andorra. El projecte arquitectònic va ser el guanyador d'un concurs internacional d'avantprojectes i va ser dissenyat conjuntament pels arquitectes Ramon Sanabria, Ramon Artigues i Pere Espuga (juntament amb l'aliança d'empreses UTE SPG Arquitectura)

https://www.bondia.ad/vist-i-no-vist/andorra-la-vella-anys-80-0

https://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=227

https://pirineosenguerra.blogspot.com/2014/08/el-mirador-vida-y-leyenda-de-un-hotel.html

Hostal Palanques (La Massana): Projectat el 1933 i inaugurat el 15 d'agost de 1935. És el seu edifici més cèlebre, conegut per les seves robustes columnes cantoneres  de granit.

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya” dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - , i d’un nou xoc segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

No oblidem però, a la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li aplicava el turment del desnonament.

A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre, fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica 'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla "

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

 

HOSTAL PALANQUES. LA MASSANA. ANDORRA. TORNEN ELS TEMPS AGÒNICS?.

 Rafael Besolí és un arquitecte que va tenir una activitat rellevant al Pirineu, especialment a Andorra durant els anys 1930. No obstant això, les dades documentals sobre el seu segon cognom (cognom matern), així com el lloc i les dates exactes del seu naixement i traspàs, són actualment desconegudes o no es troben registrades en els fons públics digitals de referencia. Sou pregats de fer-nos-les saber a l'email castellardiari@gmail.com, així com d'una fotografia si fos possible. Gràcies per endavant. 

Hostal Palanques (La Massana): Projectat el 1933 i inaugurat el 15 d'agost de 1935. És el seu edifici més cèlebre, conegut per les seves robustes columnes cantoneres  de granit.

Hotel Mirador (Andorra la Vella): Projectat i edificat al voltant de 1934.

https://www.endrets.cat/indrets/andorra/macana-la/hostal-palanques/4855

https://pirineosenguerra.blogspot.com/2014/08/que-seria-de-nosotros-si-no-existiera.html

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya” dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - , i d’un nou xoc segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

No oblidem però, a la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li aplicava el turment del desnonament.

A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre, fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica 'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla "

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE GRÀCIA. MANLLEU.OSONA

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/10/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-manlleu.html

https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/visita-guiada-a-les-renovades-pintures-de-la-parroquia-de-gracia-de-manlleu/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38917

https://www.elter.net/societat/51065-manlleu-commemora-75-anys-esgl-sia-nostra-senyora-gracia

 

Fotografia . Enric Fontvila Batalla

L'edifici actual és fruit d'una ampliació projectada l'any 1958 per l'arquitecte barceloní Francesc de Paula Salvans i Camps (1918–1992).

De l’actual talla de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia que presideix la Parròquia en va ser l’autor l’escultor manlleuenc, Ramon Pujol Escalé , el qual es va inspirar amb l’antiga imatge del segle XIII, patrona de Manlleu i que era venerada a l’Església Parroquial de Santa Maria

La decoració interior de l’església, obra del pintor torellonenc Joan Rifà  Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, 20 de juliol de 2009)    , en diferents ocasions s’ha donat a conèixer i comentada en importants publicacions i positivament valorada

L'encalçament per segona vegada dins d'aquest any d'un tren d'alta velocitat, fa inevitable pensar que  allò de " EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA" , ha esdevingut una sentència per a moltes persones, recordeu que venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors.

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim, la pregària dels manlleuencs,  dels catalans i de totes les minories ètniques, religioses , culturals,.., Senyor, allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, , del " virus de Castilla ) i que la justícia s'apliqui a tots els mals nascuts  ,  Amén !!!!!

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA JAN BERCHMANS DE LA CONGREGACIÓ DELS JESUÏTES. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ.

 L’Església catòlica ha estat històricament una de les grans impulsores de l’ensenyament: ha entès l’educació com una formació integral de la persona, que uneix coneixement, ètica, fe i compromís amb el bé comú

Els jesuïtes n’han estat un dels exemples més notables. Des del segle XVI, la Companyia de Jesús va crear una extensa xarxa de col·legis i universitats, amb una pedagogia rigorosa, planificada a la Ratio Studiorum de 1599, que va influir profundament en l’educació europea i mundial.

La seva excel·lència no rau només en l’exigència acadèmica, sinó en la idea que educar és transformar: formar persones crítiques, solidàries i capaços de servir la societat

Jan Berchmans (conegut habitualment com a Sant Joan Berchmans) va ser un religiós jesuïta flamenc nascut a Diest (Bèlgica) l'any 1599 i mort a Roma el 1621 amb només 22 anys. Va ser canonitzat el 1888 per Lleó XIII i és venerat com el patró dels estudiants, dels joves i dels escolans.

La seva vida es va caracteritzar per la recerca de la santedat a través de fer extraordinàriament bé les accions més petites i ordinàries del dia a dia (el que ell anomenava la santedat en la "vida comuna").

https://www.jesuits.global/es/saint-blessed/san-juan-berchmans/

Tot i que ell mai va viure a Catalunya, la seva relació amb Barcelona és molt important en l'àmbit educatiu, històric i religiós arran de la seva canonització a finals del segle XIX.

Col·legi Joan Berchmans: A finals del segle XIX (entre 1890 i 1910), la ciutat va comptar amb un centre escolar que duia el seu nom, ubicat en un cèlebre edifici industrial reformat del teixit urbà de l'època

Quer Sant Joan Berchmans, elevi a l'Altíssim la pregària dels catalans, Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i eradica del món el " virus de Castlla " 

L’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978),  en la seva obra  https://www.deulofeu.org/deulofeu-i-la-matematica-de-la-historia/ confirmava la impressió de l’avi Siset, l’estava corcada es trencarà com a molt tard l’any 2029.  Aleshores ens alegrarem d’haver salvat la nostra història, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SABEU L’ADVOCAVIÓ QUE TENIA LA CAPELLA DEL MÁS SEDÓ DE REUS?. ?. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

El mas va ser construït cap a finals del segle XIX (entorn de 1890-1897) per l'industrial reusenc Antoni Sedó Pàmies (1842-1902), famós per impulsar la Colònia Sedó a Esparreguera, on va fer aixecar un església advocada a santa Victorina.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/07/in-memoriam-de-les-escoles-de-la.html

Comptava amb una capella annexa d'estil neogòtic a un dels costats del palauet, on anaven a missa no només els propietaris sinó també els habitants d'altres masos de l'entorn

El mes de novembre de 1936, el mas va ser militaritzat per fabricar material de guerra (espoletes/bombes de mà).

Una forta explosió accidental va enderrocar l'edifici principal i va causar diverses víctimes, inclòs el propietari

https://web.archive.org/web/20140915162520/http://www14.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=4183

https://reusdigital.cat/noticies/digues-la-teva/el-mas-de-sedo-els-inicis-i-les-peripecies-de-la-guerra-civil

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9491

L’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978),  en la seva obra  https://www.deulofeu.org/deulofeu-i-la-matematica-de-la-historia/ confirmava la impressió de l’avi Siset, l’estava corcada es trencarà com a molt tard l’any 2029.  Aleshores ens alegrarem d’haver salvat la nostra història, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  pèrdues econòmiques i personals evitables. 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

LA CAPELLA DE LES ÀNIMES AL MAS HOMÒNIM DE REUS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

Llegia  de capella de les Ànimes, amb façana lateral alineada amb la carretera d'Alcolea, al terme de Reus, a la comarca del Camp jussà de Tarragona

 Té una inscripció que diu: "Dovotos caminantes acordaos de las almas del Purgatorio".

 A la façana principal hi ha una espadanya de ferro forjat amb una campana de bronze que conté inscripcions.

 El conjunt presenta parets arrebossades i pintades, coberta inclinada amb teula àrab ceràmica, persianes de llibret i reixes a les finestres de la planta baixa

Aquest Mas abans s'havia anomenat Mas de Coll.

 L’any  1822 es produí en aquell indret un sagnant combat entre forces reialistes i la milícia nacional de Reus, i hom parlà d'un elevat nombre de morts. En record de la mortaldat, la família Coll, hi féu una capella dedicada a les ànimes del Purgatori.

La capella es composava d'un retaule a l'oli representant el purgatori, davant del qual s'encenia una llàntia tots els dissabtes a la nit.

 Posteriorment s'edificà una altra capella degut al mal estat de l'original, de la que ens agradaría tenir noticia de l’autor al’email castelalrdiari@gmail.com

Més tard fou adquirit per l'advocat Ramón Vidiella Balart (Reus, 14 d'agost de 1860 - Reus, 10 de febrer de 1927)

Si existeixen, ens agradarà rebre els Goigs de la capella, i si fos possible imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com

https://bibliogoigs.blogspot.com/2018/11/goigs-de-les-animes-del-purgatori.html

La IA, ha aconseguit el miracle " els fills de puta, poden volar ", ho constatava veien un vídeo en el que el PP es passa pel forro la presumpció d'innocència , i per descomptat a banda de la normativa legal, les normes mínimes de respecte, 

Recordeu l’evangeli del bon samarità?.  Corre per la xarxa una versió en que l’home trobat malferit  és d’ideologia dretana i en tenir-ne coneixement el samarità li esclafa el cap amb un pedra. Qui tingui orelles per escolar, que escolti !

https://web.archive.org/web/20110208083811/http://fotosdecalella.com/

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE VIVER DE SEGARRA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉÚ, MAL DITA SANTA MARIA. SANT RAMON. LA SEGARRA

 

No ens cansem de recordar que el Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos). Dit això només l’església catalana, i les esglésies ortodoxes, atenien aquest manament. Que “ ells” expliquin  les seves raons.

Llegia de l’Església edifici de tipus neoclàssic, auster, de finals del segle XVIII, situat a la part baixa del petit llogarret. Consta d'una nau central i dues naus laterals, amb l'absis recte, i el campanar, adossat a la façana principal, a la dreta. La nau central és amb coberta de teula àrab a dues aigües mentre que la nau dreta és amb coberta a un vessant. Per contra, la nau esquerra no mostra la coberta perquè queda incorporada per sota el nivell de l’habitatge que s’alça per damunt en aquell costat. L’aparell del mur és de paredat amb pedra vista, calcària del país, de mida petita i mitjana disposada en filades regulars.

 

La façana, orientada a oest, és presidida per la portalada, ben emmarcada amb carreus de pedra sorrenca de més qualitat, i arc rodó adovellat, amb una creu a la clau en baix relleu. Destaca la presència d'una placa amb l'escut del poble i l'any de restauració del temple, l'any 1882. A dalt, apareix un òcul rodó, també emmarcat amb pedra sorrenca i vidriat, que precedeix el fi ràfec de rajol i teula. A la dreta, s’alça la torre-campanar, que parteix d’un cos quadrangular, i per sobre de la cornisa, ja damunt la coberta, esdevé en cos octogonal. A aquest cos superior, la torre s’obre als quatre vents amb alts finestrals, en arc rodó fet de maó, que s’assenyala amb una segona i darrera cornisa que circumda tot el perímetre. La torre es remata amb un terrat pla protegit per un balustre de pedra.

 

A l’interior, la coberta és en volta de canó suportada per tres arcs torals, bastits sobre sengles pilastres i imposta. Un òcul al capdamunt del mur dret, a la meitat de la nau, il·lumina l’interior. A cada lateral, s’hi obren dues senzilles capelles, obertes a la nau mitjançant arc de mig punt. Interiorment, tres de les capelles són en coberta volta de canó i la primera a l’esquerra, és en volta de creueria amb botó a la clau. Cal destacar la pica beneitera barroca i la pica baptismal tancada en un espai interior al mur esquerre, reixat al 1819. Al paviment de la primera capella lateral dreta, hi ha una sepultura de 1699.

El Toni Flores Larrosa ( 1962 + 2019 )  i Esther Celma Fe, feien una excel·lent publicació del Fossar de Viver. 

https://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-la-segarra-2/cementiri-de-viver-de-segarra/

Quan preparava aquesta publicació el dia 20.10.2026, es donava per acabada la DANA  que s'enduia 5 vides i provocava danys gravíssims en tots els sectors econòmics  i socials.  Només em venia al cap un pregària: 

Senyor de justícia,

acull els cinc morts i consola els qui ploren.

Que la corrupció que va permetre la tragèdia surti a la llum,

que els responsables responguin davant la llei

i que Déu jutgi els qui van fer - i continuen fent - negoci amb la vida i la seguretat dels altres.

Amén