TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimecres, 27 de maig del 2026

ESGLÉSIA DE LA TORRE D’ORISTÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA, PER L’ESGLÉSIA HERÈTICA DEL REINO DE ESPAÑA. EL LLUÇANÈS

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-torre-la.html

Edifici religiós de notables dimensions amb planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana.




Portada rectangular de pedra treballada amb un arc de mig punt i timpà, situada a la façana principal. A sobre hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt que conté un timpà, solució que repeteix la de la porta.

A nivell de teulada hi ha un fris d'arcs de mig punt cecs, a la manera de les esglésies romàniques.

Adossat a la paret dreta i a la part posterior de l'església, hi ha la torre-campanar de base quadrada, arrebossat i amb cantoneres de pedra picada, cobert a quatre vessants.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23268

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Que la Marededéu   elevi  a l’Altíssim la pregaria dels oristanencs,  borrassanencs ,  cardosencs , castellfollitencs ,   trempolins,  pallaresos , garrotxins, urgellencs,  pontarrins, garriguencs , empordanesos,    linyolencs ,  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites , libanesos, iranians,  sud americans, pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya , victimes de  la manca de cribratge per part de la sanitat andalusa, victimes de la E.L.A  ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


CAPELLA DE LA COROMINA, ADVOCADA A SANT JOSEP. ORISTÀ.

 

La capella de Sant Josep de  la masia de la Coromina, al terme d’Oristà, està  adossada a l'esquerra de la façana principal.

 



Es tracta d'una petita capella de planta rectangular de 4 x 8 metres, d'una sola nau amb absis carrat. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un petit campanar d'espadanya on s'hi ubica una petita campana subjectada amb jou de fusta. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada. A la clau de l'arc hi ha un segell que emmarca la data inscrita de 1825 i una creu esculpida en alt relleu damunt. Sobre el portal s'hi obre un petit òcul.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i imatges del interior de la capella a l’email castellardiari@gmail.com

 

CAPELLA DE VALLGATINA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. ORISTÀ.

 

 Vallgatina té una petita capella oberta a un dels murs del menjador.

La forma corresponen a un armari emmarcat dins el qual hi ha una doble arcada a manera de finestra geminada. Aquesta estructura està feta de fusta policromada presentant motius florals enquadrats. Sota l'arcada de l'esquerra hi ha una imatge de Crist Crucificat mentre que sota l'arcada de la dreta n'hi ha una de la Mare de Déu del Roser.



La imatge policromada es conserva en bon estat.

 A l'extrem on s'uneixen les dues arcades hi ha una peça que segurament aguantava una llàntia.

A la part inferior de la capella hi ha una inscripció: "Lo il·lustríssim Senyor Don Manel de Sant Just i De Pagès (Barcelona, ? — l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1720) bisbe de Vic ha concedit 16 dies de perdó a qui dirà un Pare Nostre e Ave Maria davant esta imatge."

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/moli-de-vallgatina-en-el-naixement-de.html

Dins els límits de la finca,  hi ha un ermita romànica molt malmesa, que  vaig documentar i de la que no en recordo l’advocació, la IA, com quasi sempre, en qüestions de Patrimoni relacionats amb Catalunya està a la inòpia.

Sou pregats de fer-nos-en memòria a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com 

 

dissabte, 23 de maig del 2026

L’EDIFICI DE LES ANTIGUES ESCOLES DE LES PRESES ÉS EL QUE PROJECTAVA BARTOMEU AGUSTÍ VERGÉS?. LA GARROTXA

 


https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=les+preses

No en fan esment a la pàgina del COAC

Bartomeu Agustí i Vergés (Olot, 9 d'octubre de 1904-Barcelona, 8 d'abril de 1944) va projectar centre escolars a Sant Pere de les Preses, Sant Joan les Fonts, Ridaura i Abella.


Sou pregats de confirmar-nos-ho, si fos el cas, a l’email castellardiari@gmail.com

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes


ESCOLA LA DOMA. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=+GARROTXA&page=1&pos=3

L’any 1970 Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988)  fa el projecte de nova escola amb 5 aules, menjador i vivenda pels mestres. 1970. Pista polisportiva i tancament del pati.


A més en el municipi de Santa Pau tenim documentades: les Escoles de Sa Cot construïdes/documentades l'any 1918, que actualment (2004) són ocupades per un Alberg de muntanya. I les Escoles del Sallent construïdes/documentades l'any 1932, que actualment (2004) estan abandonades tot i ser un edifici de propietat municipal.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/ajuntament-i-escoles-santa-pau-la.html

 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2026/02/escola-la-doma-ceip-joan-maragall-santa.html

AJUNTAMENT-ESCOLES DE SANTA PAU

Les primeres Escoles de Santa Pau varen ser construïdes/documentades l'any 1928.

Amb la construcció de les Noves Escoles a la Doma l'any 1971, l'edifici va ser ocupat per l'Ajuntament.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10747

El Departament " inquisitorial " de FACHAVOX  em deia que la publicació: 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE PUIGCERDÀ A LA RAMBLA JOSEP MARTÍ,  ON  SOBREVIUEN  - ENCARA -  ELS HABITATGES DELS MESTRES. PUIGCERDA. 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2026/05/teniu-imatges-de-lescola-publica-de.html

Era un atemptat a les seves " normes secretes" intueixo que fan referència a repressió del català i altres llengües minoritàries, soc conscient que és escatològic  i fins de mala educació, em queixava - ells no en feien cas - això de CULTURA & CATALÀ des del  inefable Adolfo Suárez González (Cebreros, 25 de septiembre de 1932-Madrid, 23 de marzo de 2014) no ho acaben de pair , i acabava engegant-los a pastar. fang. 

Senyor, allibera'ns dels que enraonen CRISTIANO, amén !!!

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes


dimarts, 19 de maig del 2026

IN MEMORIAM. LA CASA DEL DR. NARCÍS FIGUERAS REXACH A LA VALL DE SANT DANIEL. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

Llegia que la desapareguda Casa del Doctor,  Narcís Figueras Rexach Figueras, ubicada als inicis de la vall de Sant Daniel (Girona) enderrocada fa dècades, va tenir dos autors principals.


fotografia d' Antonio Vares Martinell ( Llagostera, 1909 + Girona, 2 de març de 1966 ) CRDI arxiu ajuntament.

 L'arquitecte Emili Blanch Roig (1897-1996) va realitzar el primer projecte el 1928, i l'arquitecte Joaquim Maggioni i Castellà (1899-1970) va redactar un segon projecte un any més tard, el 1929.

La finca es trobava darrere l'absis de Sant Pere de Galligants i el riu del mateix nom.

https://becapallach.udg.edu/eduparcgirona/parcs/16figueres.php

L'especulació s'estenia arreu de Catalunya i del REINO DE ESPAÑA com una pandèmia , i així continua , oi?. 



dissabte, 16 de maig del 2026

IN MEMORIAM. EL MAS MERCADER I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANTA TERESA. CREIXELL/LA POBLA DE MONTORNÈS. EL TARRAGONÈS

 


El mas Mercader s'aixeca a l'oest del terme de Creixell

Aquesta masia ha sofert diferents ampliacions, les restes més antigues que es conserven són d'època medieval. A la zona nord predomina l'estil renaixement, molt influït pel gust popular. Una biga de la planta baixa és un antic cargol d'una gran premsa d'oli, actualment desapareguda. La zona sud és molt moderna, d'estil romàntic del segle XIX.

 Dins la masia es conserven pintures ornamentals al fresc.

A darreries del segle XIX va ser reformada per l'arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Vilanova i la Geltrú, 7 de juliol de 1856 - Sevilla, 28 d'abril de 1918) per encàrrec de Josep Antoni Soler Pers. Es van afegir elements romàntics, com coronaments emmerletats que li donen un aire de castell.



La capella de Santa Teresa se situa dins el terme de la Pobla de Montornès, el seu interès és escàs, és de destacar el paviment ceràmic del presbiteri d'estil valencià de cap a 1700.





A la part exterior hi ha una pedra amb inscripció de 1727.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2605

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/10/mas-mercader-i-capella-de-santa-teresa.html

https://exploradorsdelpassat.blogspot.com/2013/04/capella-abandonada-es-una-construccio.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45627

Sembla impossible que l’edifici es trobi en un estat tant lamentable.

S’explica dissortadament  per la  forçada dependència del REINO DE ESPAÑA.

Per intercessió de santa Teresa, aixequen la nostra sempiterna pregària, Senyor; allibera el teu poble !!!!!