TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dissabte, 21 de novembre del 2026

IN MEMORIAM. ESCOLES NACIONALS DE L’HOSPICI. OLOT. LA GARROTXA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

   Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.

L'Escola Nacional de l'Hospici fa referència a l'històric centre educatiu públic que durant gran part del segle XX va ocupar una part de l'edifici neoclàssic de l'Hospici d'Olot, situat al carrer de l'Hospici, número 8, al centre de la ciutat

Els plànols originals van ser dibuixats el 1777 pel mestre de cases Jaume Dam i enviats a Madrid perquè els revisés i modifiqués Ventura Rodríguez, arquitecte major de la cort i director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

L'edifici va ser  construït entre 1779 i 1784 amb una clara vocació assistencial i pedagògica. Des dels seus inicis, va incloure aules per a l'ensenyament primari, habitatges per als mestres i la històrica Escola Pública de Dibuix (inaugurada el 1783), germen de la cèlebre escola paisatgística d'Olot

Durant  gran part del segle XX, les aules de la planta baixa i de les ales de l'edifici van acollir les antigues "Escoles Nacionals" (l'ensenyament primari públic de l'època, separat per nens i nenes




Avui dia acull el Museu de la Garrotxa, l'Àrea de Cultura i Educació de l'Ajuntament d'Olot (Institut Municipal d'Educació i Joventut) i diversos espais d'exposicions. 



El seu pati interior continua sent un espai emblemàtic per a activitats culturals i educatives

Ens agradarà rebre fotografies  dels edificis  que donaven aixopluc a l'ensenyament,   i dades de les  persones que exercien com a mestres, i si és possible, també, també fotografies    a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia. 

Mentre preparava aquesta publicació, continua el  “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de  :

Ara que anem a poc a poc...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides.

Per la mar corren les llebres, tralarà...

Per la muntanya les sardines, tralarà...  ,

 

Personalment  quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,  

  «Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus pares

si de mal donaven queixa.»  

QUE NO US ENGANYIN!

ESGLÉSIA VELLA DE SANT MARTÍ DE JOVAL. CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS

 

L’església vella de Sant Martí de Joval es troba al sector nord del terme municipal, a llevant del nucli de Sant Just i Joval, damunt un turó encastellat a l'extrem sud del serrat del Moro, entre les aigües de l'embassament de Sant Ponç i la rasa Perpètua.

Queda per damunt, al nord, de la nova església de Sant Martí de Joval.

Un espès bosc de pins amaga les restes de l'església que no s'albiren fins que s'hi arriba.

Avui, d’aquella església d'una nau ,només en resta l'absis. La coberta de la part conservada és a dos vessants i la planta és lleugerament trapezoïdal. Hi ha dues obertures d'una sola esqueixada. L'absis és tancat per un mur i una porta d'arc de mig punt adovellada, a l'indret on hi havia l'arc triomfal. De la resta de l'edifici només queden uns petits rastres



https://musicatradicional.imf.csic.es/ca/piece/81972

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/03/sant-salvador-de-sant-just-joval-olius.html


«El que pugui fer que faci»


No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina


L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  


Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “


Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT


Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"


Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.


La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes


No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.


A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA


A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones


«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»


 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!


Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 


Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA FLAÜTA. CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

    Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.

El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, i el sòl l’any 2014 amb 140 habitants de dret.

https://lafotodelpep.org/2023/03/03/03-03-2023-3/#more-27597




Les runes de l’Escola de la Flaüta estan a mig camí dels pobles de Clariana i de Santa Susanna de Riner, l’indret pertany al municipi de Clariana,  està  però, a pocs metres de la línia que marca el canvi de municipi.

La demografia no explica per ella sola l’estigmatització i la postergació de l’escola rural que es feu ben visible durant la postguerra, quan la dictadura “ convalidava crims i excessos de tota mena, duts a terme duran la contesa bèl·lica, per la plaça de mestre de l’escola pública ”

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

 A partir de l’any 1939 algunes escoles rurals del país esdevingueren, a més de tot el que hem dit anteriorment, centres de càstig per als mestres que durant la Guerra Civil «habían cometido irregularidades» o que, simplement, es mostraren poc proclius al nou règim. Consegüentment, algunes d’aquestes escoles esdevingueren autèntics purgatoris intel·lectuals: «Quan l’administració volia castigar un mestre… per desviacions polítiques, tenia una solució diabòlica: l’enviava a una escola petita, i si era  a les comarques interiors ,i si era  a les comarques dels Pirineus millor».

Voldria tenir les dades del Pep, autor de la fotografia de les runes de l’escola de la Flaüta , i com a regal de Nadal – la tradició catalana, diu que qui no estrena res per NADAL, no res  val -, voldria rebre imatges i dades de més edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

 Ens agradarà rebre fotografies  dels edificis  que donaven aixopluc a l'ensenyament,   i dades de les  persones que exercien com a mestres, i si és possible, també, també fotografies    a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia. 

Mentre preparava aquesta publicació, continua el  “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de  :

Ara que anem a poc a poc...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides.

Per la mar corren les llebres, tralarà...

Per la muntanya les sardines, tralarà...  ,

 

Personalment  quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,  

  «Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus pares

si de mal donaven queixa.»  

QUE NO US ENGANYIN

dijous, 19 de novembre del 2026

IN MEMORIAM. AJUNTAMENT I ESCOLA DE GUALBA. EL VALLÈS ORIENTAL

   Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.



La primera referència documental de l'escola data de l'any 1902, coincidint amb la construcció del nou edifici de l'Ajuntament de Gualba. Es van habilitar dues aules a la planta baixa per crear l'Escola de Gualba, separant els alumnes en una classe per a nens i una altra per a nenes

Ens agradarà rebre fotografies  dels edificis  que donaven aixopluc a l'ensenyament,   i dades de les  persones que exercien com a mestres, i si és possible, també, també fotografies    a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia. 

Mentre preparava aquesta publicació, continua el  “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de  :

Ara que anem a poc a poc...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides.

Per la mar corren les llebres, tralarà...

Per la muntanya les sardines, tralarà...  ,

 

Personalment  quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,  

  «Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus pares

si de mal donaven queixa.»  

QUE NO US ENGANYIN


TENIU DADES DE LES PERSONES QUE TREBALLAVEN PER FER REALITAT L’ESCOLA SANT JAUME DE BRÀFIM?. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

     Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.

No consta – recordeu que som al REINO DE ESPAÑA – el nom de l'arquitecte autor del projecte de l'actual Escola Sant Jaume de Bràfim (impulsat el 1935 i inaugurat el 8 d'octubre de 1947), edifici que va ser executat pel constructor Salvador Puig amb la col·laboració d'oficis locals. Ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs de les persones que intervenien en la construcció.


https://agora.xtec.cat/ceipsantjaumebrafim/lescola/historia/

https://www.diaridetarragona.com/camp/210220/l-escola-de-brafim-acollira-el-primer-cicle-d-educacio-infantil-a-partir-d-aquest-curs-fa20759682.html

Ens agradarà rebre fotografies  dels edificis  que donaven aixopluc a l'ensenyament,   i dades de les  persones que exercien com a mestres, i si és possible, també, també fotografies    a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia. 

Mentre preparava aquesta publicació, continua el  “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de  :

Ara que anem a poc a poc...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides.

Per la mar corren les llebres, tralarà...

Per la muntanya les sardines, tralarà...  ,

 

Personalment  quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,  

  «Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus pares

si de mal donaven queixa.»  

QUE NO US ENGANYIN