TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dijous, 29 de setembre de 2022

SANT MARTÍ DE NAGOL. SANT JULIÀ DE LÒRIA.

 

El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia de Sant Martí de Nagol, a la Parròquia de Sant Julià de Lòria






L’església, molt senzilla quant a construcció, té una situació molt característica. Edificada de manera que queda pràcticament encaixada dins la penya, que sobreploma per la banda de tramuntana, els constructors degueren adaptar-se a la configuració del terreny per a bastir-la. La primera adaptació fou la situació de l’absis a la banda de ponent, per tal com l’únic accés possible és pel costat de llevant, fet que impossibilitava la construcció de l’absis en aquest costat.

 

L’absis és semicircular, sense decoració, i amb una sola finestra de doble esqueixada al seu centre, finestra que fou reconstruïda fa pocs anys en fer la restauració. Hom reconstruí també una gran part de les parets de migjorn i de ponent. Pel que fa a aquestes, tal com ja hem apuntat, a la de llevant hi ha la porta d’accés, de la qual ignorem l’alçada original i també si acabava amb arc o amb llinda; ha estat reconstruïda amb un arc de mig punt. A la mateixa paret ha estat oberta una finestra de doble esqueixada amb arc i, sobre el llosat, un campanar d’espadanya d’un sol ull. D’aquests elements, però, no hi havia constància, ni documental ni arqueològica.

 

En fer la restauració, fou descoberta la part inferior d’una finestra de doble esqueixada a la paret de migjorn, finestra que fou reconstruïda. Així mateix en fou reconstruïda una altra que segurament hi havia en aquesta mateixa paret. Tota la paret de tramuntana, per la seva situació adossada a la penya i protegida per aquesta, es conserva perfectament. També es conservava l’arrencada del llosat de l’absis, la qual cosa permeté de conèixer-ne de manera segura l’alçada, així com el tipus de coberta, de quart d’esfera, amb llosat de llicorella.

 

Interiorment el terra ha estat fet amb material de farciment. A la banda de tramuntana la penya és vista. Un repeu, més ample que la paret d’aquest costat, fa de suport a aquesta; a l’exterior i a la paret de migjorn també hi ha aquest repeu.

 



L’accés a l’absis és possible a través d’un presbiteri estret que en planta es reflecteix mitjançant dos queixals, els quals no són remarcats exteriorment. El presbiteri és cobert amb una volta de canó. A nivell del terra aquests diferents espais han estat definits per uns graons de pedra.

 

A l’absis aparegué la base de l’altar, així com la pedra que el rematava, la qual cosa en permeté la reconstrucció.

 

A banda i banda de l’absis, a les parets de la nau i a una certa alçada hi ha unes petites fornícules de planta semicircular, acabades amb volta en quart d’esfera, la funció de les quals hom ignora, tot i que fan pensar en l’embrió del que devien ésser unes absidioles. La coberta fou construïda seguint el model de la volta de la veïna església de Sant Serni, molt semblant en conjunt a la de Sant Martí. Hom feu unes encavallades de fusta, sobre les quals foren col·locades les llates, i un llosat de llicorella. Tant les restes de pedra trobades a l’interior com el gruix de les parets permeten d’afirmar que el tipus de coberta original fou aquest i no pas una volta.

 

L’aparell és totalment irregular. Per a construir la capella hom utilitzà les pedres que foren arrencades de la penya. Tanmateix les pedres foren més o menys triades per formar en alguns llocs unes filades. L’argamassa és un morter de calç.

 

Per les característiques que hem descrit i comparant-lo amb les altres construccions de la zona, ens inclinem a pensar que aquesta església correspon als tipus més arcaics dins el romànic andorrà, segurament dins el segle XI, paral·lelament a la seva veïna, dedicada a sant Serni.


Ressonen per aquestes valls, l’escarni que feien a la “ seva” Constitución els del REINO:


 Tothom té dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de l’acusació formulada contra ell, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per a la defensa pròpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpció d’innocència.


Que Sant Martí porti a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!

dimarts, 27 de setembre de 2022

SANTA MARIA D'ESPOLLOSA, I SANTA MARIA DE VILANOVA DE FORMIGUERA. EL CAPCIR. LA CATALUNYA OCUPADA PER LA REPÚBLICA FRANCESA.

 




El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de la "Capella" de Santa Maria d'Espollosa aVilanova de Formiguera, del terme comunal de Formiguera, a la comarca del Capcir, de la Catalunya sota domini de la mal dita República Francesa.   La forma NUESTRA SENYORA és un castellanisme de caire masclista que pretén “ reduir “ la importància de la Marededéu. En la llengua catalana la forma correcta és justament Marededéu.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Vilanova


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/05/santa-maria-despollosa-formiguera.html


De la Marededéu de Vilanova de Formiguera  llegia  : 

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/10/santa-maria-de-formiguera-capcir.html


,..  que a Santa Maria, s'hi establí una petita comunitat monàstica en forma de pabordia, amb jurisdicció sobre tot el Capcir.


L’edifici té parts que daten de diferents èpoques però són especialment importants les reformes del segle XVIII, quan es construeix el campanar d'espadanya de dos pisos i les dues capelles laterals.


 La façana del mur va ser classificat com a monument històric el 1.913. Una peça important de l’església de Formiguera és una talla de fusta policromada de Crist, que formaria part d’un davallament de la creu, actualment desaparegut. 



Segons la Catalunya Romànica ha estat considerada una de les joies de l’escultura catalana del segle XII.



 L’antic lloc (Villa nova 1087) a la dreta de l’Aude ha desaparegut i tan sols resta la seva església i actual santuari de la Mare de Déu de Vilanova.


És un petit edifici d’una nau dels segle XVIII amb campanar d’espadanya que conserva un bonic retaule barroc de boix policromat del segle XVII , amb representacions de la vida de la Mare de Déu del Roser i una imatge de Maria. És una de les moltes verges trobades que la tradició explica, van ser trobades pel bou que grata el terra i lloc de gran devoció al Capcir.


Va ser classificat com a monument històric l’any 2000. A l’estiu s’hi fan concerts organitzats per l’associació intercomunal de salvaguarda de la capella, amb seu a Formiguera.


https://www.elcami.cat/camipedia/patrimoni-arquitectonic-de-formiguera





https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/10/goigs-la-mare-de-deu-de-vilanova.html

 Que la Marededéu de Vilanova de Formiguera, porti la nostra pregaria fins a l’Altíssim, Senyor;  allibera el teu poble !!!!!

SANTA COLOMA DE VIÀ. LA CATALUNYA SOTA DOMINACIÓ DE LA REPÚBLICA FRANCESA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església de Vià, a la comuna alt-cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià, a la mal dita Catalunya del Nord ( la Catalunya sota domini de la República Francesa )




La Catalunya romànica ens diu que és un  edifici profundament transformat. El seu absis semicircular original va ser substituït per una construcció rectangular i s’han canviat molts altres elements del temple primitiu, d’una nau capçada per un absis semicircular, possiblement del començament del segle XIII.

 

El frontispici és tapat per la casa rectoral, que porta la data de 1776. La primitiva fàbrica és visible a la part conservada de la paret meridional i en un tram de la septentrional. Els grossos carreus de granit a la part baixa tenen de 20 a 40 cm d’alçada i de 25 a 70 cm de llarg, força ben ajustats, però paret amunt són de mida mitjana.

 

La nau s’acabava amb un petit fris sota coberta, compost d’una cornisa esbiaixada sobre una faixa plana, sostingut per mensuletes treballades. Se’n conserva un tram de quatre, una d’elles amb una cara.

 

Una petita portalada mirant a migjorn és el que caracteritza aquest edifici. És formada per dues arcades semicirculars i entremig una altra d’arc tòric, sostingut per un parell de columnes amb capitells cúbics. Segueix el mateix concepte que les portalades d’Urtx i de Gréixer.

 

Havia tingut un porxo, del qual resta una mènsula amb relleus escultòrics.


Mitjançant Santa Coloma feia arribar la meva pregaria a l’Altíssim, senyor ; allibera el teu poble !!!

diumenge, 18 de setembre de 2022

RUTA DE LES MARGARIDES. SAFAREIG DE LA BAIXADA DE CAL VERGE. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al cinquè   dels edificis de la “ ruta de les margarides”.




Carrer de Torras, 11 . Antics Safareigs de la Baixada de Cal Verge, coneguts ara com  Cal Calissó



 L’Emili Sala Cortés, que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides


La placa commemorativa situada sobre la porta resumeix la història de l'edifici, construït per Emili Sala Cortés per encàrrec d’Emília Carles Tolrà primera Marquesa de Castellar.

 

El Castellar d’avui és en bona mesura el resultat de les accions benefiques endegades per Doña Emilia ; sense ànim exhaustiu :

 

Antic Ajuntament

Capella de Montserrat

Escoles del Patronat Tolrà

Palau Tolrà 

Escoles Pies de Castellar del Vallès

Església neogòtica de Sant de Castellar del Vallès

Safareigs de Cal Calissó, dits també de la Baixada del Calvari

Safareigs de la Baixada de Palau

 

Des de 1988 i fins al 2002 han estat la seu del Jutjat de Pau. L'interior de l'edifici es va remodelar adaptant-lo a la seva nova utilització, la qual cosa va suposar l'enderrocament de la façana posterior per tal d'afegir un cos annex. Pel que fa a la paret lateral dreta, es van cegar els dos grans finestrals que existien. Després de la restauració i adaptació portada a terme només ha pervingut la façana principal i la teulada del primitiu edifici que s'han restaurat respectant al màxim l'estructura original. La façana presenta una simetria axial i mostra una inclinació vers les formes classicistes. Destaca la organització de la porta d'entrada on els brancals sostenen les cornises disposades de forma esglaonada que en la part superior sostenen un gerro decoratiu.

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-palau-tolra.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-esglesia-de-sant.html

       https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-antic-ajuntament.html

 https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-safareig-de-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/la-capella-de-nostra-senyora-de.html


RUTA DE LES MARGARIDES. ANTIC AJUNTAMENT. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al quart  dels edificis de la “ ruta de les margarides”.




Antic ajuntament al carrer Major, 74


Emília Carles- Tolrà , vídua de Tolrà, comprà l'edifici per tal d'habilitar-lo com a Ajuntament, l’edifici exerciria aquesta funció fins a l'any 1994, en que l'Ajuntament es va traslladar al Palau Tolrà

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27274




L’Emili Sala Cortés, que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-palau-tolra.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-esglesia-de-sant.html

   

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-antic-ajuntament.html

RUTA DE LES MARGARIDES. ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al tercer   dels edificis de la “ ruta de les margarides”.

 


L’església parroquial de Castellar del Vallès, advocada al protomàrtir Sant Esteve.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27270


Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906), i l’ Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920) que exerciria la direcció de les obres foren els autors  del projecte.




L’Emili Sala Cortés , que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides , que en aquest edifici han estat – i estant – patint un espoli de jutjat de guàrdia.  

 

   https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-palau-tolra.html

 

RUTA DE LES MARGARIDES. ESCOLA DE LA IMMACULADA. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al primer dels edificis de la “ ruta de les margarides”.




La Immaculada    al    Passeig Tolrà, 2


Emília Carles- Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915), viuda de Josep Tolrà i Avellà (Cabrils, Maresme, 11 d’abril de 1817 — Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 21 de juliol de 1882) seguint la línia caritativa del seu difunt marit, va costejar la construcció de les Escoles Tolrà, dissenyades per l’arquitecte Emili Sala Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920) que foren inaugurades el dia 3 d'agost de l'any 1895.




L’Emili Sala Cortés , que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides situades en llocs com columnes, finestres,...