TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

diumenge, 15 de novembre del 2026

ESGLÉSIA DE CERDANS, ADVOCADA A SANT CRISTÒFOL/MENNA. ARBÚCIES. LA SELVA

  

Malgrat pertànyer administrativament al terme d’ Arbúcies (que correspon al Bisbat de Girona), la parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans va mantenir els seus lligams històrics amb Osona i encara avui forma part del Bisbat de Vic.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26650

L'església de Sant Cristòfol/Menna  de Cerdans es troba a 827 metres d'alçada, dins la reserva del Parc Natural del Montseny, adossada a l'antiga rectoria que amaga el sector de la capçalera.

És un edifici format per una nau rectangular coberta amb volta de canó reforçada per una arc toral i amb un absis semicircular a llevant, decorat amb un grup de cinc arcuacions llombardes separades per lesenes i coronades amb motllura. És difícil poder veure l'absis exteriorment ja que a inicis del segle XVIII es va tapar en adossar la rectoria a l'antiga església. A l'interior, l'absis té centrada una finestra de doble esqueixada. Són també posteriors, les dues capelles laterals, situades a banda i banda de la nau central, les quals donen un aire de transsepte, obra del segle XVI. La porta principal es troba al mur de migdia, és d'arc de mig punt amb dos plecs. Les façanes presenta un fris decorat amb arcuacions llombardes que es repeteix a la façana de tramuntana però deixa sense decoració el mur de ponent. Sobre la volta de l'absis podem veure una petita torre de campanar, de base quadrada i coberta a quatre vessants, de construcció més tardana.



 


El Museu Episcopal de Vic guarda una creu processional del segle XIII d'aram que pertanyia a aquesta església. Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

Respecte de Sant Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d’aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l’espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l’altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se’l representa amb Crist a l’esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.

  Que Sant Cristòfol/ Menna   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Mentre preparava aquesta publicació, continua el  “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de  :

Ara que anem a poc a poc...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides.

Per la mar corren les llebres, tralarà...

Per la muntanya les sardines, tralarà...  ,

 

Personalment  quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,  

  «Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus pares

si de mal donaven queixa.»  

QUE NO US ENGANYIN

EL ROTLLE O RODELLA DE CAMPANETES DEL SANTUARI DE L’AJUDA. BALENYÀ. OSONA

 


Retratava el rogle, rotlle o rodella de campanetes, del  santuari de l’Ajuda de Balenyà, consisteix en una roda (en aquest cas de fusta) subjecta a un suport metàl·lic fixat a la paret, amb un conjunt de petites campanes de bronze o llautó distribuïdes al voltant del perímetre

Quan s'estira el cordill central, la roda gira sobre el seu eix i fa que els batalls de les campanetes piquin tots alhora, creant un repic alegre i continu

Antigament era molt habitual a les esglésies dels Països Catalans i de bona part d'Europa. Es feia sonar en moments solemnes de la missa, com ara durant el cant del Glòria (especialment la nit de Nadal i el Dissabte Sant) o en el moment de l'elevació.

El Josep Maria Puigdomènech Boix ( Balenyà, 1947)  músic i cantautor amb una llarga carrera, acompanya la celebració litúrgica amb la seva guitarra.

Hi ha un gran nombre de texts poètics que son pregàries, avui us en deixo una més.

 

 

Mare de Déu de l’Ajuda de Balenyà ,

Amb humilitat m’acosto a Tu,

refugi dels qui pateixen, consol dels qui ploren,

esperança dels qui busquen llum enmig de la foscor.

Tu que coneixes el pes del cor humà

i escoltes en silenci les nostres angoixes,

acull avui la meva pregària sincera.

Et demano ajuda en aquesta necessitat que m’afligeix:

(es pot dir aquí la intenció: salut, família, feina...)

Dóna’m força en la debilitat,

pau en la inquietud,

i confiança per continuar el camí amb esperança.

Si és voluntat de Déu, concedeix-me allò que et demano;

i si no, dóna’m coratge per acceptar,

saviesa per comprendre,

i fe per no defallir.

Mare amorosa, no em deixis sol/a,

guia els meus passos i protegeix els meus éssers estimats.

A Tu confio les meves penes i les meves alegries,

segur/a que mai no abandones els teus fills.

Amén



Al Santuari de la Marededéu de l'Ajuda de Balenyà, tothom i és benvingut

dissabte, 14 de novembre del 2026

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI QUE DONAVA AIXOPLUC A LES ESCOLES A MERANGES. LA CERDANYA JUSSANA.

    Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet. Tenim encabritats als de FACHAVOX que ens impedeixen publicar els articles

Mentre preparava aquesta publicació, continua el  “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de  :

Ara que anem a poc a poc...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides.

Per la mar corren les llebres, tralarà...

Per la muntanya les sardines, tralarà...  ,

 

Personalment  quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,  

  «Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus pares

si de mal donaven queixa.»  

QUE NO US ENGANYIN

En el tema de l’educació la victòria dels sediciosos va comportar que el magisteri, com altres activitats desenvolupades per l’administració esdevinguessin “ boti de Guerra “ , fills, nets, besnéts, d’aquells “ beneficiats “ formen part avui del col·lectiu d’ensenyants.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

https://www.casamemorialasauceda.es/2024/07/02/del-frente-a-las-aulas-el-reciclaje-de-oficiales-del-ejercito-en-maestros-tras-la-guerra-de-espana/

L'edifici conegut com a Antic Ajuntament de Meranges (inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) té un origen vinculat als serveis comunitaris del poble i ha anat adaptant les seves funcions al llarg dels segles.

Originàriament, l'immoble era l'antiga vicaria del poble, l'habitatge lligat a l'església parroquial de Sant Serni



Al llarg del temps va patir diverses modificacions i reconstruccions per esdevenir la seu de la casa consistorial. Com era habitual als municipis rurals d'alta muntanya, un mateix edifici públic centralitzava l'administració local i l'aula de l'escola unitària

El municipi ha rehabilitat aquest edifici  per a usos socials i culturals, com el Museu de l'Esclop, que preserva la memòria dels antics oficis de la vall.


https://www.regio7.cat/cerdanya/2016/03/16/meranges-reformara-museu-l-esclop-50408425.html

Ens agradarà rebre fotografies  dels edificis  que donaven aixopluc a l'ensenyament,   i dades de les  persones que exercien com a mestres, i si és possible, també, també fotografies    a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia. 


dijous, 12 de novembre del 2026

LA CAPELLA AL DÉU DESCONEGUT DE CAN MODOLELL. SANT JUST DESVERN. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 


L'edifici fou restaurat a finals del segle XVII i inicis del XX (1902-1904),  per l’arquitecte Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936 moment en què es construí la torre, la capella i es remodelà la façana posterior.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació a l’email castellardiari@gmail.com, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) i  a  arxiudb@arqbcn.cat

 Entorn dels anys  1911-1912 es construí, a la mateixa propietat, un altre edifici de planta baixa i pis amb coberta inclinada, independent, per a residència i també anomenat Can Modolell.

https://metropoliabierta.elespanol.com/gran-barcelona/20251027/historico-restaurante-torre-lhereu-sant-just-transforma-complejo-viviendas-alto-standing/1003742697758_0.html

Qui pugui fer, que faci

Quan la protesta es converteix en botiga pels gàngsters, fins i tot els que l’han pagada acaben rebent la factura. I si el pagador es queixa de l’excés de violència, la resposta és simple: qui compra el foc no pot després plorar per les cendres.


dimecres, 11 de novembre del 2026

TORRE JAUME PUJOL PORTELL. TORELLÓ. OSONA

 

Llegia de la Torre de Jaume Pujol Portell (posteriorment coneguda  com Torre Pastallé) situada en el número 26 del Balmes de Torelló (Osona).


Els germans Pujol Portell, fills de comerciants i torners de la localitat, van fer construir tres torres d'estil burgès al carrer Balmes (entre elles aquesta i la propera Torre Júlia Pujol Urrejola). Més endavant, van ser venudes

L'any 1928, la torre va ser adquirida per la família Pastallé, nom amb el qual també s'ha popularitzat l'edifici

L’autor fou Marià Callís Collell  (Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911), mestre d'obres (1904). Autor d'un gran nombre de projectes a Torelló des de l'últim terç del segle XIX fins a 1910.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/maria-callis-i-collell

Treballà en diversos projectes associats a la carretera provincial(carrer de Manlleu, carrer de Sant Miquel, plaça de Sant Fortià, carrer de Jaume Balmes i passeig de l'Estació).

Xavier Izaguirre Martinet , arquitecte, reforma de 1998.

Avui, 11 de novembre de 2026, vivim una  vaga general, per un estiu infernal, i entre altres desgràcies, dos " episodis"  tràgics, vinculats al tren d'alta velocitat. No tothom qualifica d'accidents aquests fets. 




Ens agradarà rebre fotografies de  Marià Callís Collell  (Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911) a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia. 


«El que pugui fer que faci»


No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  

Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.


A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

Recordem la  locució llatina «cui prodest scelus, is fecit» que significa en català: «aquell a qui beneficia el crim, l'ha comès» (o «qui treu profit d'un crim, l'ha fet»)

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 


Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



 

dilluns, 9 de novembre del 2026

IN MEMORIAN. ESCOLA DE LA DONZELL D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA COÈTANIS A LA DICTADURA FRANQUISTA. AGRAMUNT.

  Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.


https://www.segre.com/ca/comarques/urgell/250210/rehabilitaran-pis-l-antiga-escola-donzell_719962.html

https://www.novatarrega.cat/noticia/106078/la-donzell-converteix-lantiga-escola-en-un-local-social

L'edifici actual es va construir l'any 1961, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castxellardiari@gmail.com .

 La planta baixa funciona com a local social del poble des de 2019, i l'Ajuntament d'Agramunt ha planificat la rehabilitació del primer pis com a habitatge.

Havíem retratat l’edifici dels escoles anteriors a la dictadura franquista:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/04/in-memoriam-de-lescola-publica-de-la.html


 «El que pugui fer que faci»


No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  


Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.


A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 


Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


divendres, 6 de novembre del 2026

ESGLÉSIA DE BARBENS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. EL PLA D’URGELL

 




Fotografies. Jordi Contijoch Boada. 

Llegia que l’església pertanyia originàriament  a la casa de la Comanda, de la que n'era una capelleta particular. Més tard va ser ampliada i concorreguda per tots els veïns del poble.

El 1600 el comanador de l'Orde de l'Hospital va visitar a la casa-castell de Barbens (d'aquesta visita resta document de la comanda). Miquel de Correlles informa sobre l'antiga església: "era coberta amb bòveda de pedra i guix y aprés taulada(...) En dita església y ha un portal gran ab sas portas bonas y fortas per lo qual si entra y sobre dit portal y ha un campanar de pedra ab tres campanes(...) y ha l'altar major dedicat a nostra Senyora, la capella de Sant Joan i Sant Bonaventura amb un retaule de relleu dorat nou".

L'any 1989 es va restaurar la teulada a causa d'una esquerda detectada en la part més moderna del temple.

Les obres de rehabilitació (2015) van posar al descobert una petita capella amb pintures possiblement barroques del segle  XVIII i també un arc de pedra del s. XVII que va servir per a reforçar la construcció del campanar. Les pintures, descobertes a la fornícula, estan molt ben conservades i són de traç senzill i amb una policromia molt viva.

https://www.teleponent.cat/descobreixen-pintura-arc-pedra-dels-s-xvii-xviii-lesglesia-barbens/

«El que pugui fer que faci»


No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  


Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.


A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 


Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern