Llegia que la primera notícia d’una església a Sant Marçal data de l’any
1096: es parla de l’església de “Sançti Martialis de Quarentela,” l’església
actual però, es va edificar l’any 1224 i es va renovar el 1651.
Tenia un sol altar, la pica baptismal, les joies pròpies del culte i els
llibres litúrgics.
Absis. L’absis és semicircular. S’hi conserva la cornisa de pedra picada i
és visible l’estructura d’una finestra central d’estil romànic. Adossat a
l’absis hi havia el cementiri, fins que, per iniciativa del rector, el doctor
Josep M. Jordà, es va suprimir l’any 1981 i es traslladaren les restes al de
Vilademuls. Mirant la cornisa es pot observar que l’actual temple es va elevar
sobre la primitiva construcció romànica. La porta d’entrada és romànica,
dovellada d’arc de mig punt i s’obre al mur lateral de migdia.
La pica baptismal, situada prop del presbiteri, té la línia gòtica del segle
XV; però a la copa hi consta l’any. 1619. El peu és barroc i fa pensar que és
un afegit posterior.
Façana. La façana, al mur de ponent, conserva la seva estructura romànica
primitiva construïda amb carreus propis de l’època; s’hi obre únicament una petita
segetera. La façana va ser rematada amb un campanar d’espadanya, del qual es
poden veure els brancals. S’observa que sobre els carreus primitius i sobre
l’antic campanar s’hi va construir un altre cobert amb teulat, l’any 1808.
Interior. L’interior del temple és d’una sola nau, acabada, en el sector
oriental, per un absis semicircular. Actualment està cobert per un retaule
barroc construït per l’Escola dels Salesians de Barcelona al començament
d’aquest segle XX. Les parets enguixades, les cornises renaixentistes i el
retaule barroc han desfigurat la línia romànica pròpia de la primitiva
construcció. Entre els segles XVII i XIX s’hi afegí una capella i la sagristia
i un alt terrasbastall o golfes damunt la nau, que gairebé dobla l’alçària
original. També s’hi feren altres petites reformes i sobretot reparacions.
L’altar de cara al poble, s’hi va col·locar l’any 1983.
Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941 ) escriu de Sant Marçal
de Quarantella , al terme de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estrany, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0547201.xml?destination=node/861664
’església romànica de Sant Marçal era un petit edifici d’una sola nau
capçada al costat de llevant per un absis de planta semicircular. Entre els
segles XVII i XIX hom hi afegí una capella i la sagristia (al nord), un alt
terrabastall o golfes damunt la nau, que gairebé en doblen l’alçària original,
i altres reformes puntuals i, sobretot, reparacions.
L’interior va ser encalcinat i novament pintat en endegar-se l’església a
la postguerra. La volta, de canó en alguns trams, però de secció irregular en
altres, pertany segurament a les reconstruccions tardanes. L’observació de les
estructures de l’edifici, a l’exterior, sembla palesar que no pot haver-se
conservat gairebé res de la coberta romànica, almenys a la nau.
La porta d’entrada es troba a la façana meridional de la nau, a la meitat
de ponent. És d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles curtes i estretes, ben
polides. Al mateix mur, vora l’extrem de llevant, hi ha una petita finestra
d’un sol biaix i llinda d’arquet monolític. Al frontis o façana occidental
s’obre, al centre, únicament, una petita sagetera. A la part superior del mur
hi ha dues pilastres d’una antiga espadanya, les quals quedaren integrades al
parament en sobrepujar-lo i al cim, l’actual campanar, amb pilars de pedra i
dues arcades fetes amb rajols, d’època moderna.
El mur de tramuntana, tot i la capella que hi és afegida i un contrafort
també tardà, ha conservat bé un fragment d’aparell romànic, fet a base de
carreus de mida més aviat grossa i d’altres de mida mitjana, no pas
perfectament escairats, però amb força poliment, i que creen filades uniformes.
Els murs de ponent i de migdia, en canvi, si bé presenten alguns sectors amb
carreus, són molt alterats en general. Al frontis sembla clar que l’aparell
antic només s’ha conservat sense modificació a la base, a una altura d’uns 3 m.
A la façana de migdia el parament ha sofert importants reparacions i arreu,
especialment a la part superior del frontis, presenta moltes irregularitats,
sense filades ben seguides i amb rebles i el morter ben visible als junts de
les pedres. Al sud-oest de l’edifici hi ha una mena de contrafort que afecta
tota la cantonada i part dels murs adjacents, i que pertany visiblement a una
obra de reparació i apuntalament d’època tardana.
A l’absis és on l’estructura romànica s’ha conservat millor. Tot i així, el
sector septentrional resta amagat per l’afegitó de la sagristia. La finestra
central, ara tapiada, també és malmesa. Només en resta un dels muntants i tres
dovelles de l’arc extern de mig punt, les quals són llargues i estretes. Era
una obertura de doble vessant. L’absis ha conservat la cornisa que corona el
mur, la qual és notablement grossa, de secció de pla i cavet i feta amb peces
grans i molt ben allisades.
L’aparell de l’absis és de carreus de mida mitjana, no gaire ben escairats
i amb poc poliment, els quals s’afileren amb regularitat. El morter és força
visible a les juntures. Aquest aparell és semblant al fragment conservat al
frontis.
La construcció medieval ha sofert alteracions considerables, en bona part a
causa de la degradació. Per l’aparença d’aquests sectors molt modificats, és
dubtós que les obertures ja esmentades que hi ha a la nau siguin romàniques.
Pels escassos elements avui conservats, considerem que les pervivències de
l’església romànica de Sant Marçal poden datar probablement de la segona meitat
del segle XII o bé ja del segle XIII. Cal recordar, en aquest sentit, les
informacions, no contrastades, d’alguns autors citats abans, segons els quals
l’església hauria estat bastida a la tercera dècada del segle XIII.
Tot plegat dissortadament, acabarà, com diria l’Ermessenda de Valrà, essent
foc d’encenalls, les nostres felicitacions als pares i mares de la Pàtria, d’aquí
i de fora per la pèssima gestió duta a terme, i el nostre desig sincer que els
diners malaguanyats els serveixin de verí.
Sant Marçal de Quarantella, un poble en venda
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/sant-marcal-de-quarantella-un-poble-en-venda/video/5707112/
CAN VILA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=12&consulta=MCU0KzE3MjE4MCU%3D&codi=15404&fbclid=IwAR3-CR5LJaqEVklULOKgxBdowaDLHq_vU2eyC9UWbC2TrHl7GH4FHSxf_zE
Poseu el Pla de l’Estany, Catalunya, a la vostra a agenda, i
absteniu-vos - sobretot si sou catalans
i porteu cognoms catalans – de viatjar a Palència, almenys fins que la justícia
actuï contra el “ sembrador d’odi” l’inefable Pablo Casado. Si podeu eviteu tota relació amb aquesta
gent.
